Dossier de premsa - Temporada alta

aquí també és el metre dels encanteris. A les paraules que diuen aquestes dones, hi ha
diverses paradoxes. Diuen que es tornaran a trobar: «quan ja sigui perdut i guanyat el
combat». Ara bé, un combat no pot ser perdut i guanyat alhora. Si ho interpretem de
manera que el combat que uns perdran serà considerat per altres com una victòria,
podem extreure’n una mica de sentit; però, tot i això, no queda explícit quins són els
uns i quins els altres, ni si la victòria i la derrota afecta un mateix bàndol. La paradoxa
següent és pràcticament impossible de traduir en tots els seus sentits. L’original diu: Fair
is foul and foul is fair, on veiem un paral·lelisme, un quiasme i una quàdruple
al·literació d’efes inicials; però són els conceptes que fan que aquesta frase sigui
pràcticament introduïble, i no pas els elements fonètics. Fair és la substantivació d’un
adjectiu que significa coses diverses, però bàsicament dues: «bell» i «just». I foul a més a
més de «lleig» significa «fastigós» en sentit literal i també en un sentit figurat que apunta
cap a la reprovació moral. La frase, doncs, amb una impressionant economia de mitjans,
proposa justament la tergiversació de l’ordre moral. «Tot allò que és bell i just és també
lleig i fastigós. I viceversa: tot allò que és lleig i fastigós és també bell i just.» Així, doncs,
la naturalesa de les paradoxes, les tergiversacions, les invocacions i el fet que les bruixes
es reuneixin quan hi hagi pluja, llamps i trons, són indicis inequívocs de la presència del
mal. No és cap sobreinterpretació, em sembla, si partim de la base que aquests
personatges que apareixen a l’escena inicial de l’obra, són la personificació del mal. I, a
més a més, prestem atenció al fet que elles diguin que es trobaran amb Macbeth, podem
arribar a la conclusió que són elles, doncs, que decideixen la captura. I són elles també
les que intervenen en la seva vida anunciant-li les profecies que li anuncien. I són
aquestes profecies que, juntament amb la seva dona, l’empenyeran cap a l’assassinat del
rei. És per això que deia més amunt que les bruixes i no pas l’ambició són el veritable
motor de l’obra.
¿Com intervé, doncs, el mal, a Macbeth? Podríem dir que el mal, personificat amb les
tres bruixes, entra en el món per posseir Macbeth, per destruir l’ordre establert i,
finalment, per destruir-lo a ell mateix. I encara que el mal, al final, no resulti vencedor;
ja haurà estat capaç de provocar sofriment, devastacions i mort, que no tan sols afectaran
unes poques persones, sinó també tot un país. L’obra ja comença i acaba amb una de les
follies més recurrents de la història de la humanitat: la guerra. Al començament és una
guerra entre Noruega i Escòcia. I al final, entre Anglaterra i Escòcia.
A la segona escena, entra un sergent ensangonat que relata el valor de Macbeth, capaç
d’actes tan sanguinaris contra un soldat enemic, com és ara el de descosir-lo del melic
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat