Dossier de premsa - Temporada alta

exemple, Alícia Pérez diu el monòleg de Lady Macbeth, asseguda en una butaca, cosint
frases plenes de ressentiment i mala llet, perversament inaudibles.
Rigola ha reduït el repartiment a sis actors, que es distribueixen bona part de la trentena
de personatges que Shakespeare va fer encabir en aquesta obra. El director ha demanat
als actors que es lliurin a la poesia del text. No hi ha assassinats espectaculars ni escenes
de gran truculència. Queda lluny el Rigola de Santa Joana dels Escorxadors o Glenngary
Glenrose, muntatges en què el director semblava més interessat a integrar en un sol
espectacle llenguatges de diferents disciplines artístiques (dansa, vídeo, música en
directe, etc.), que a servir un text de manera reverencial. És cert, però, que el concepte
escenogràfic d’aquesta producció flirteja amb les arts visuals. «Es podria dir que l’espai
escènic dissenyat per Max Glaenzel és com una instal·lació», afirma Àlex Rigola, «una
instal·lació que et podries trobar en un museu d’art contemporani, no tant per la
qualitat sinó per la tipologia». Les referències a Disney o al Celtic de Glasgow (rival del
Barça a la Champions aquesta temporada) es poden entendre també com a recursos de
distanciament que ens arriben a sobtar. Amb tot, és el discurs qui mana aquí.
Potser és a partir de 2666 que Rigola descobreix la força que pot tenir la discursivitat.
Aquest MCBTH ens presenta el text nu, pelat i laminat fins a l’essència, i uns actors que
el diuen sense declamar, en la intimitat de la Sala Petita. Uns actors que canvien de
personatge sense moure’s del sofà. En tenen prou de posar-se un casc o treure’s una
careta per passar a encarnar una altra veu.
Rigola ens adverteix que la segona part de l’espectacle, que és molt curta, demana una
certa obertura mental a l’espectador, perquè ens llança a un espai que no està del tot
definit. «No sabem si ens hem ficat en terra de ningú o en el cap del mateix Macbeth»,
diu Rigola. «En aquesta segona part, els personatges apareixen sobre una superfície
blanca, amb una gran taca de sang. L’espectador haurà de fer servir la imaginació per
treure’n les seves pròpies conclusions.»
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat