Dossier de premsa - Temporada alta

DINS DINS DINS EL EL CAP CAP DE DE MACBETH
MACBETH
Macbeth és una de les obres més breus i difícils de Shakespeare. «La brevetat de
Macbeth és indestriable de la seva força d’irradiació», diu Mark Van Doren. «El fet que
en aquesta obra s’ometin les escenes llegendàries de guerres escoceses més aviat va a
favor de l’obra. Aquí menys és més». Diu Van Doren que Macbeth, «l’heroi d’aquesta
tragèdia, és menys valuós com a persona que Hamlet, Otel·lo o Lear; i que Antoni,
Coriolà o Timó d’Atenes. Potser no ens alegrarem de la seva caiguda, com deia el Dr.
Johnson que havíem de fer, però tampoc sabem prou coses sobre ell i hem trobat ben
poques virtuts per experimentar a la seva mort aquella tràgica sensació de pèrdua, feta
necessària per ironies del destí que depassen la nostra comprensió. És ben cert que
Macbeth ja ha lliurat la seva ànima abans de començar l’obra. Quan el veiem per
primera vegada en escena, ja està immers en un pou de pors, les pors que finalment
l’empenyeran al desfici fins a convertir-lo en una figura abominable. Unes pors que
també el convertiran, als nostres ulls, en un gran poeta.»
«El que és bonic és lleig i el que és lleig és bonic», diuen les bruixes de Macbeth al
principi de la funció. Amb aquesta sentència, Shakespeare s’avança a les formulacions
estètiques que faria Friedrich Nietzsche tres-cents anys després. Àlex Rigola ha
transfigurat enginyosament les bruixes amb tres caretes de Mickey Mouse. És un dels
recursos del director, recodificar el vestuari per acostar-nos els personatges a referents
contemporanis. L’uniforme de l’exèrcit del rei d’Escòcia, per exemple, és la samarreta
del Celtic de Glasgow. I el bosc d’Arden, una col·lecció d’avets de Nadal, que han estat
col·locats amb intenció sobre l’espai escènic per Max Glaenzel. Disney, futbol, kitsch
nadalenc són tres ingredients d’aquesta lletjor que contamina les nostres vides sense que
ni ens n’adonem: «El que és bonic és lleig i el que és lleig és bonic.»
El MCBTH que ens proposa Rigola flueix entre monòlegs. Aquí el diàleg no està posat
mecànicament al servei d’un argument, sinó que és per obra de la paraula que ens
imaginem l’acció. Hi ha un estatisme deliberat en l’actitud displicent amb què, per
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat