Dossier de premsa - Temporada alta

dona) i de com actua ell a l’escena tercera, amb les bruixes i amb Banquo. També veiem
com el mal s’introdueix a l’esperit de Macbeth i de lady Macbeth; i sobretot veiem com
la consciència moral d’ell es manté viva, tot i que la pulsió cap a l’assassinat guanyarà la
batalla.
El destí de Macbeth és el de caminar cap a la seva destrucció passant pel camí del mal. Es
veu empès cap a cometre nous assassinats i, al final, quan ha descobert que les profecies
de les bruixes eren equívoques i falses, treu totes les forces que fins aquell moment tenia
més o menys ocultes i lluita per morir matant. Ni tan sols l’anunci de la mort de Lady
Macbeth li provoca una expressió de pena. Lady Macbeth se suïcida perquè ha enfollit. I
potser no estaria malament de pensar que és el remordiment el que li fa veure que té les
mans tacades i que li fan pudor de sang i, per més que es renti, la sang no se’n va, ni,
segons les seves mateixes paraules «tots els bàlsams d’Aràbia no podran perfumar
aquesta petita mà». Lady Macbeth no tan sols ha perdut el coratge que havia tingut, sinó
que també ha perdut la raó. Quan Seyton comunica a Macbeth que la reina ha mort, en
lloc de lamentar-se d’aquest fet, es posa a reflexionar sobre la vida, i ho fa amb unes
paraules que devien provocar l’admiració de tots els filòsofs existencialistes del segle
passat:
Tant de bo s’hagués mort més endavant,
sempre hi ha temps per un anunci com aquest.
Demà i demà i demà, de dia en dia,
avança miserablement a petits passos
fins a l’última síl·laba dels registres del temps,
on els nostres ahirs han mostrat als beneits
el camí de la pols i de la mort.
Apaga’t, doncs, apaga’t, flama breu!
La vida no és res més que una ombra que camina,
un pobre actor que es mou enrigidit
i consumeix el temps que està en escena
i que, després, ja no se’l sent mai més;
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat