estudi de l'avifauna de can morral del riu i l'entorn ripari d'abrera ...
estudi de l'avifauna de can morral del riu i l'entorn ripari d'abrera ...
estudi de l'avifauna de can morral del riu i l'entorn ripari d'abrera ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ESTUDI DE L’AVIFAUNA<br />
DE CAN MORRAL DEL<br />
RIU I L’ENTORN RIPARI<br />
D’ABRERA<br />
RESULTATS 2002-2003<br />
Ajuntament<br />
d’Abrera
ESTUDI DE L’AVIFAUNA DE CAN<br />
MORRAL DEL RIU I<br />
L’ENTORN RIPARI D’ABRERA<br />
Resultats 2002-2003<br />
Jordi Ballesta, Jordi Prieto i Cristina Sánchez<br />
Delegació <strong>de</strong> SEO/BirdLife a Catalunya. Avinguda Mistral 61, 6è 1ª, 08015 Barcelona<br />
Telf./fax.: 93-289 22 84 (catalunya@seo.org; www.seo.org).
Aquest projecte és fruit <strong>de</strong> l’interès <strong>de</strong> l’Ajuntament d’Abrera pel coneixement <strong>de</strong> l’estat<br />
<strong>de</strong> conservació <strong>de</strong> l’entorn fluvial <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> Llobregat a la finca <strong>de</strong> Can Morral <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
El treball conjunt entre l’Ajuntament i SEO/BirdLife, com a fórmula <strong>de</strong> custòdia <strong>de</strong>l<br />
territori, ha permès i<strong>de</strong>ntificar valors naturals en molt bon estat <strong>de</strong> conservació i<br />
proposar mesures concretes per a la seva conservació futura.<br />
La col·laboració <strong>de</strong>ls voluntaris <strong>de</strong> SEO/BirdLife ha permès <strong>de</strong>senvolupar el projecte i<br />
obtenir da<strong>de</strong>s rigoroses i en quantitat suficient per a po<strong>de</strong>r treure conclusions clares.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 2
ÍNDEX<br />
Agraïments ....................................................................................................... 3<br />
1.- Introducció .................................................................................................. 4<br />
1.1 Objectius <strong>de</strong>l projecte ................................................................................. 4<br />
2.- Descripció <strong>de</strong>l Medi Físic<br />
2.1.- Caracterització climàtica ......................................................................... 6<br />
3.- Metodologia<br />
3.1.- Metodologia i coordinació <strong>de</strong>ls censos .................................................... 9<br />
3.2.- Elaboració <strong>de</strong> fitxes ................................................................................ 12<br />
3.3.- Estima <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitats ................................................................................. 13<br />
4.- Resultats<br />
5.1.- Evolució anual d’espècies i exemplars (2002-2003) .............................. 14<br />
5.2.- Fitxes <strong>de</strong> les espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a Can Morral (2002-2003).................. 18<br />
5.- Propostes <strong>de</strong> conservació<br />
5.1.1.- Problemàtiques <strong>de</strong> conservació ........................................................ 135<br />
5.1.2.- Propostes <strong>de</strong> conservació a curt termini ............................................ 135<br />
5.1.3.- Propostes <strong>de</strong> conservació a mig termini............................................. 135<br />
5.1.4.- Propostes <strong>de</strong> conservació a llarg termini............................................ 136<br />
5.2.- Grau <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> les espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s<br />
5.2.1.- A nivell Europeu/Internacional ........................................................ 136<br />
5.2.2.- A nivell Estatal ................................................................................. 139<br />
5.2.3.- A nivell Català ................................................................................. 142<br />
6.- Anex I:<br />
6.1.- Estatus <strong>de</strong> les espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a Can Morral .................................. 145<br />
6.2.- Estima <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitats .............................................................................. 148<br />
7.- Bibliografía ............... ............................................................................. 150<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003)
AGRAÏMENTS<br />
Volem agrair a l’Ajuntament d’Abrera i a la regidoria <strong>de</strong> medi ambient el suport<br />
que ens han donat en tot moment per a <strong>de</strong>senvolupar aquest projecte. També al<br />
programa <strong>de</strong> voluntariat ambiental <strong>de</strong> la CAM, i als supermercats Esclat-Bon preu, que<br />
han finançat una part <strong>de</strong>l projecte. A l’ICO, Sergi Herrando, i al Marc Martí que ens han<br />
facilitat informació per a les estimes <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong>ls ocells nidifi<strong>can</strong>ts. A la Xarxa <strong>de</strong><br />
Custòdia <strong>de</strong>l Territori la difusió que n’ha fet. Finalment, volem <strong>de</strong>stacar que aquest<br />
projecte no hagués estat possible sense la participació <strong>de</strong>ls voluntaris: Jordi Ballesta,<br />
Mireia Bartrons, Raul Bastida, Elena Cano, Joan Daranas, Noelia Imbernón, Ama<strong>de</strong>o<br />
Molina, Ignasi Oliveras, Enric Ortega, Jordi Prieto, Alfred Puig, Sara Sánchez, Cristina<br />
Sánchez, Salva Solé, Xavier Vilagrasa que han <strong>de</strong>dicat el seu esforç i il·lusió en<br />
<strong>de</strong>senvolupar-lo.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 3
1.- INTRODUCCIÓ:<br />
Amb la signatura <strong>de</strong>l conveni marc <strong>de</strong> col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera<br />
i SEO/BirdLife (Societat Espanyola d’Ornitologia), es va acordar l’inici <strong>de</strong>l seguiment<br />
<strong>de</strong> l’avifauna associada al medi fluvial <strong>de</strong>l municipi d’Abrera (Baix Llobregat), per tal<br />
d’avaluar la qualitat <strong>de</strong>l medi a través d’un projecte pioner <strong>de</strong> custòdia <strong>de</strong>l territori a<br />
Catalunya.<br />
El projecte té com a objectius principals: promoure l’<strong>estudi</strong> i el seguiment <strong>de</strong><br />
l’avifauna, i el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>l programa <strong>de</strong> conservació <strong>de</strong>l tram <strong>de</strong> bosc <strong>de</strong> ribera<br />
i ambients fluvials <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> Llobregat al seu pas per aquest terme municipal.<br />
Per a la conservació <strong>de</strong> la zona es fa imprescindible el coneixement <strong>de</strong> l’evolució<br />
anual <strong>de</strong> les poblacions <strong>de</strong> les aus en els ambients <strong>ripari</strong>s, donat que, en molts casos, es<br />
tracta d’espècies bioindicadores <strong>de</strong> l’estat <strong>de</strong>l medi. Amb aquest objectiu s’ha dut a<br />
terme un seguiment continuat <strong>de</strong> la zona, mitjançant la realització <strong>de</strong> censos periòdics<br />
que es coordinen <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’oficina <strong>de</strong> SEO/BirdLife a Catalunya en contacte amb la<br />
regidoria <strong>de</strong> medi ambient <strong>de</strong> l’Ajuntament d’Abrera. Aquests censos ens donen una<br />
diagnosi <strong>de</strong>tallada <strong>de</strong> l’avifauna <strong>de</strong> la zona i ens permet valorar, en funció <strong>de</strong> l’estatus<br />
<strong>de</strong> conservació <strong>de</strong> cada espècie, la importància ornitològica i natural d’aquesta àrea. El<br />
treball <strong>de</strong> camp, seguiment <strong>de</strong>ls ocells, s’ha dut a terme amb un equip <strong>de</strong> voluntaris<br />
qualificats i amb experiència en el seguiment d’ocells.<br />
El projecte, doncs, promou el coneixement <strong>de</strong>ls valors naturals i culturals <strong>de</strong>l<br />
municipi d’Abrera a través <strong>de</strong> la conservació d’espais naturals i <strong>de</strong> l’educació<br />
ambiental, així com la seva difusió entre els ciutadans, per tal <strong>de</strong> crear una consciència<br />
conservacionista entre aquests. A més a més, els censos realitzats durant el mes <strong>de</strong> gener<br />
s’inclouen en el cens d’ocells aquàtics hivernants <strong>de</strong>senvolupat pel Departament <strong>de</strong><br />
Medi Ambient <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya, amb la qual cosa es col·labora en<br />
l’ampliació <strong>de</strong> la xarxa <strong>de</strong> zones humi<strong>de</strong>s mostreja<strong>de</strong>s.<br />
Com a resultat <strong>de</strong>l treball realitzat en aquests dos anys d’<strong>estudi</strong> (2002-2003)<br />
s’han elaborat unes propostes <strong>de</strong> gestió <strong>de</strong> la zona per tal <strong>de</strong> preservar-ne els seus valors<br />
naturals. En aquest sentit l’Ajuntament ja ha sol·licitat a la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya, la<br />
inclusió <strong>de</strong> la zona dins <strong>de</strong> la Xarxa Natura 2000, com a ZEPA (Zona d’Especial<br />
Protecció per a les Aus) donat que compleix criteris per a ser-hi, i també ha cursat la<br />
sol·licitud <strong>de</strong> <strong>de</strong>claració <strong>de</strong> Refugi <strong>de</strong> Fauna Salvatge. A través <strong>de</strong>l seguiment en anys<br />
successius es podrà observar l’evolució <strong>de</strong> les poblacions d’ocells en aquesta àrea i<br />
permetrà valorar l’eficàcia <strong>de</strong> les diverses mesures <strong>de</strong> gestió que s’apliquin.<br />
Objectius:<br />
El projecte, signat per l’ajuntament d’Abrera i SEO/BirdLife, té com a objectiu<br />
principal promoure l’<strong>estudi</strong> <strong>de</strong> la fauna i el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>l programa <strong>de</strong><br />
conservació <strong>de</strong>l tram <strong>de</strong> bosc <strong>de</strong> ribera i ambients fluvials <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> Llobregat al seu pas<br />
pel terme municipal d’aquest municipi.<br />
El projecte promou, a través <strong>de</strong> la conservació d’espais naturals i <strong>de</strong> l’educació<br />
ambiental, el coneixement <strong>de</strong>ls valors naturals i culturals <strong>de</strong>l municipi d’Abrera, així<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 4
com la seva difusió entre els ciutadans, per tal <strong>de</strong> crear una consciencia conservacionista<br />
entre aquests.<br />
Per la conservació <strong>de</strong> la zona es fa imprescindible el coneixement <strong>de</strong> l’evolució<br />
anual <strong>de</strong> les poblacions <strong>de</strong> les aus en els ambients <strong>ripari</strong>s <strong>de</strong>l municipi d’Abrera, donat<br />
que es tracta d’espècies bioindicadores <strong>de</strong> l’estat <strong>de</strong>l medi, i es <strong>de</strong>senvolupa a través<br />
d’un seguiment continuat, i a llarg termini que avaluï mitjançant les poblacions d’ocells,<br />
la gestió i les activitats <strong>de</strong> la zona.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 5
2.- DESCRIPCIÓ DEL MEDI FÍSIC:<br />
Caracterització climàtica.<br />
De cara a interpretar les variacions en les poblacions d’ocells a la zona, és molt<br />
important tenir presents les característiques climatològiques immediatament anteriors i<br />
presents en el moment <strong>de</strong> fer el seguiment <strong>de</strong> camp. Per això, s’analitzen quines han<br />
estat aquestes en el perío<strong>de</strong> anterior i durant el present treball.<br />
Com a da<strong>de</strong>s climatològiques <strong>de</strong> referència s’han agafat les <strong>de</strong> l’estació<br />
meteorològica automàtica <strong>de</strong>ls Hostalets <strong>de</strong> Pierola, donat que és la més propera a<br />
Abrera. L’estació <strong>de</strong> Martorell, no s’ha pogut agafar com a referència, malgrat ser la<br />
més adient en quant a localització, <strong>de</strong>gut a què les seves da<strong>de</strong>s no figuren entre les <strong>de</strong> la<br />
xarxa d’estacions automàtiques <strong>de</strong>l Servei Meteorològic da Catalunya i per tant no<br />
que<strong>de</strong>n reflecti<strong>de</strong>s en els seus anuaris.<br />
Segons l'ín<strong>de</strong>x d'humitat <strong>de</strong> Thornthwaite el terme municipal d’Abrera s’ubica a<br />
la regió bioclimàtica mesomediterrània, i el tipus <strong>de</strong> clima és “-20 a 0 Sec-subhumit”,<br />
encara que molt proper a una zona amb ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> “0 a 20 subhumit”. Si, a més a més,<br />
ens basem en l’ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> Thornthwaite en funció <strong>de</strong> l’eficiència tèrmica, es tractaria d’un<br />
clima humit, ja que aquesta es troba a l’interval <strong>de</strong> 712 a 855 mm.<br />
Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana<br />
Anual primavera estiu Tardor hivern<br />
Temperatura (ºC) 15-16 13-14 23-24 16-17 8-9<br />
Mínimes anuals (ºC) 7-8 8-9 18 12-13 3-4<br />
Màximes anuals (ºC) 20-21 20-21 28-29 21-22 12-13<br />
Radiació solar (kJ m 2 ) 120-130 140-150 210 110-130 80-90<br />
Precipitació (mm) 600- 650<br />
Precipitacions acumula<strong>de</strong>s (mm)<br />
Amplitud tèrmica anual = 17 a 19 ºC<br />
170-190 130-140 240-250 110-130<br />
L’evapotranspiració potencial (segons l’ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> Thornthwaite) =200 a 300 mm<br />
Vent predominant = NW (mestral)<br />
Alçada mitjana zona <strong>estudi</strong> = 100m<br />
En funció <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s generals <strong>de</strong> l’indret, (taula anterior) s’ha fet una<br />
comparació entre les da<strong>de</strong>s climatològiques obtingu<strong>de</strong>s al 2002 i al 2003, segons<br />
l’anuari publicat pel Servei <strong>de</strong> Meteorologia <strong>de</strong> Catalunya, per tal <strong>de</strong> veure si varien<br />
molt respecte a les condicions mitjanes i, per tant, avaluar si això podria comportar una<br />
modificació en les poblacions d’ocells, que fins i tot podria repercutir en les poblacions<br />
al llarg <strong>de</strong> l’any.<br />
En línies generals, l’any 2002 es va caracteritzar per tenir un mes <strong>de</strong> gener<br />
extremadament fred, amb gela<strong>de</strong>s gairebé a tota Catalunya, fenomen que ja<br />
s’arrossegava <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2001. L’any 2003 també va comptar amb un mes <strong>de</strong><br />
gener molt fred, si bé aquestes condicions no es van donar durant un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> temps<br />
tan llarg com l’any 2002.<br />
L’estiu <strong>de</strong> 2003 va ser un <strong>de</strong>ls més calorosos <strong>de</strong>ls últims 100 anys i amb<br />
absència gairebé total <strong>de</strong> pluges. La temperatura mitjana <strong>de</strong>ls tres mesos d’estiu (juny,<br />
juliol i agost) ha estat més alta que la mitjana <strong>de</strong>ls darrers 10 anys a totes les comarques<br />
<strong>de</strong> Catalunya, amb diferències que varien entre +1,5 °C i +3,5 °C. Així doncs, i<br />
diferència <strong>de</strong> l’estiu <strong>de</strong>l 2002, el <strong>de</strong>l 2003 ha estat força sec a gran part <strong>de</strong> Catalunya,<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 6
amb l’excepció <strong>de</strong>l Pirineu Oriental. Només s’han acumulat quantitats <strong>de</strong> precipitacions<br />
superiors als 100 mm a les comarques <strong>de</strong>l Pirineu i Prepirineu, mentre que a tot el litoral<br />
i a la meitat sud <strong>de</strong>l país s’han registrat valors inferiors. Es <strong>de</strong>staquen les comarques <strong>de</strong>l<br />
litoral i prelitoral central i <strong>de</strong>l litoral nord, en les quals s’han recollit menys <strong>de</strong> 60 mm<br />
durant els tres mesos d’estiu (juny, juliol i agost).<br />
La pluviositat al 2002 també va ser molt elevada, així doncs <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls darrers 5<br />
anys (perío<strong>de</strong> comprès entre setembre 96 - agost 97) no s'havien enregistrat a Catalunya,<br />
en general, quantitats <strong>de</strong> precipitació tant importants. És més els darrers 5 anys les<br />
precipitacions havien estat inferiors a la mitjana climàtica.<br />
Així, si es comparen els valors <strong>de</strong> la precipitació acumulada amb els valors<br />
mitjans climàtics <strong>de</strong>l mateix perío<strong>de</strong> (obtinguts a partir <strong>de</strong> sèries <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 25 anys <strong>de</strong><br />
da<strong>de</strong>s) les pluges al 2002 han estat, en mitjana, un 90% superiors a la mitja d’aquests 25<br />
anys. En el cas concret <strong>de</strong> l'estiu <strong>de</strong>l 2002, la precipitació va ser la més gran <strong>de</strong>ls darrers<br />
20 anys, arribant a ser un 130% per sobre <strong>de</strong> la mitjana <strong>de</strong> pluges <strong>de</strong>ls últims 25 anys.<br />
Tots aquests contrasts po<strong>de</strong>n haver afectat a l’estructura <strong>de</strong> les comunitats<br />
ornitològiques ja que po<strong>de</strong>n afectar, entre d’altres, la mortalitat <strong>de</strong>ls ocells. En aquest<br />
sentit, i a conseqüència <strong>de</strong> les condicions climatològiques <strong>de</strong> l’hivern <strong>de</strong> l’any 2002, ja<br />
han aparegut els primers treballs que analitzen aquesta situació (ICO, 2002) i que<br />
reflexen el <strong>de</strong>scens <strong>de</strong> captures per anellament, a l’hivern <strong>de</strong> 2001-2002 i a l’estiu <strong>de</strong><br />
2002, tant en adults com en joves.<br />
Les da<strong>de</strong>s obtingu<strong>de</strong>s a Els Hostalets <strong>de</strong> Pierola es veuen reflecti<strong>de</strong>s a les<br />
següents gràfiques i es comparen amb les da<strong>de</strong>s històriques i les <strong>de</strong>l 2002 i 2003.<br />
temperatura (ºC)<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
T mitjana Precipitació<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 7<br />
90<br />
80<br />
70<br />
60<br />
50<br />
40<br />
30<br />
20<br />
10<br />
0<br />
Precipitació
dies<br />
40<br />
35<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
-5<br />
12<br />
10<br />
8<br />
6<br />
4<br />
2<br />
0<br />
històric<br />
hivern<br />
Dies <strong>de</strong> precipitació Precipitació<br />
Mitjana <strong>de</strong> T màx. T màx. absoluta<br />
2002<br />
2003<br />
històric<br />
primav.<br />
2002<br />
2003<br />
Mitjana <strong>de</strong> T mín. T mín. absoluta<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 8<br />
històric<br />
estiu<br />
2002<br />
2003<br />
històric<br />
tardor<br />
2002<br />
90<br />
80<br />
70<br />
60<br />
50<br />
40<br />
30<br />
20<br />
10<br />
0<br />
mm acumulats<br />
2003
3.- METODOLOGIA:<br />
Metodologia i coordinació <strong>de</strong>ls censos:<br />
El present <strong>estudi</strong> ha estat realitzat a la finca <strong>de</strong> Can Morral <strong>de</strong>l Riu, al marge dret<br />
<strong>de</strong>l <strong>riu</strong> Llobregat en el terme municipal d’Abrera (Baix Llobregat). Per tant, al llarg <strong>de</strong>l<br />
projecte s’ha mostrejat la franja riberenca compresa entre la Riera Magarola i el Torrent<br />
Gran d’Abrera i les illes fluvials situa<strong>de</strong>s en aquest tram. El cens <strong>de</strong> l’avifauna ha estat<br />
dissenyat mitjançant transectes, combinant dos mèto<strong>de</strong>s <strong>de</strong> registre en funció <strong>de</strong> l’època<br />
<strong>de</strong> l’any, i a més a més es van realitzar censos específics per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectar les espècies<br />
nocturnes <strong>de</strong> la zona.<br />
En el cas <strong>de</strong>ls transectes ambdós fan un recorregut <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’estació d’Abrera<br />
passant per la finca <strong>de</strong> Can Morral i dirigint-se al <strong>riu</strong> (a l’alçada <strong>de</strong> la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong><br />
la Riera <strong>de</strong> Magarola); <strong>de</strong>s d’allà segueix paral·lel al <strong>riu</strong>, a una certa distància <strong>de</strong> la seva<br />
vora, i només s’acosta a la vora en els punts d’aturada, per tal <strong>de</strong> facilitar l’observació<br />
<strong>de</strong> l’illa fluvial i reduir la pertorbació <strong>de</strong>ls ocells presents a les vores. D’aquesta forma<br />
el recorregut arriba a prop <strong>de</strong> la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l Torrent Gran d’Abrera, i <strong>de</strong>s<br />
d’aquest punt es retorna cap al punt d’inici, fent alguna parada d’escolta a la pineda i els<br />
camps més interiors. Així, el recorregut total és circular i comprèn l’observació <strong>de</strong> les<br />
vores <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, l’illa fluvial i <strong>de</strong>ls diversos espais (pineda, camps, prats, <strong>can</strong>yissars, zones<br />
arbra<strong>de</strong>s) més interiors. Aquest recorregut general, ha variat sensiblement en funció <strong>de</strong><br />
l’època <strong>de</strong> l’any:<br />
a) Transecte en època no reproductora (mapa 1): durant l’època no reproductora<br />
els censos tenien una periodicitat quinzenal (en l’any 2002) o mensual (en l’any 2003) i<br />
consistien <strong>de</strong> nou transectes en el recorregut <strong>de</strong>ls quals s’anotaven les espècies<br />
<strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s (vista o oïda) i la distància a la que eren <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s (consi<strong>de</strong>rant una amplada<br />
<strong>de</strong> banda fixa <strong>de</strong> 40m). Cada un d’aquests transectes s’alternava amb<br />
un punt d’escolta on es realitzava una parada <strong>de</strong> 10 minuts en els quals s’anotava també<br />
les espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s. Aquestes para<strong>de</strong>s permetien posar més atenció en la <strong>de</strong>tecció<br />
d’espècies que són difícils <strong>de</strong> veure, però que es po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>tectar més fàcilment d’oïda.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 9
Mapa 1. Finca <strong>de</strong> Can Morral. En el mapa es <strong>de</strong>talla la superfície total <strong>de</strong> la finca<br />
d’<strong>estudi</strong> així com els límits <strong>de</strong> la mateixa (color vermell). També es <strong>de</strong>talla el recorregut<br />
dissenyat pels censos d’aus en l’època no reproductora (color groc) així com els<br />
diferents punts d’escolta (color taronja).<br />
b) Transecte en època reproductora (mapa 2): durant l’època reproductora els<br />
censos tenien una periodicitat setmanal i només es feia mitjançant un transecte que<br />
ampliava el seu recorregut per la finca. S’anotaven en una plantilla o mapa tots els<br />
individus <strong>de</strong>tectats i la seva posició exacta (així com informació sobre el gènere, edat i<br />
comportament). Mitjançant aquest mèto<strong>de</strong> es van po<strong>de</strong>r localitzar les parelles<br />
reproductores <strong>de</strong> cada espècie.<br />
Mapa 2. Finca <strong>de</strong> Can Morral. En el mapa es <strong>de</strong>talla la superfície total <strong>de</strong> la finca<br />
d’<strong>estudi</strong> així com els límits <strong>de</strong> la mateixa (color vermell). També es <strong>de</strong>talla el recorregut<br />
utilitzat en els censos d’aus en l'època reproductora (color negre).<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 10
La finca <strong>de</strong> Can Morral presenta una diversitat d’hàbitats que la fan molt<br />
interessant per la diversitat d’espècies d’ocells que po<strong>de</strong>n ocupar-la. Així entre els<br />
diferents ambients predomina el <strong>riu</strong>, les illes i la plana d’inundació; el bosc i una<br />
extensa zona <strong>de</strong> conreus.<br />
Mapa 3. Finca <strong>de</strong> Can Morral (48,25 ha). En el mapa es <strong>de</strong>talla la superfície ocupada<br />
per cada un <strong>de</strong>ls hàbitats a la finca (en color vermell es <strong>de</strong>tallen els límits <strong>de</strong> la finca):<br />
Boscos <strong>de</strong>nsos no <strong>de</strong> ribera: 7,2 ha<br />
Conreus (fruiters): 24,4 ha<br />
Herbassars i prats: 7,6 ha<br />
Erms i boscos <strong>de</strong> ribera: 9,2 ha<br />
Matollars: 1,1 ha<br />
Riu: 4,5 ha.<br />
Els censos s’han realitzat al matí (<strong>de</strong>s <strong>de</strong> primera hora fins que s’acaba el<br />
recorregut) i han estat fets per un sol observador per visita. El recorregut realitzat ha<br />
estat sempre el mateix i l’hora d’inici s’ha anat a<strong>de</strong>quant al llarg <strong>de</strong> l’any en funció <strong>de</strong><br />
l’hora <strong>de</strong> sortida <strong>de</strong>l sol als diferents mesos. Com ja s’ha comentat la periodicitat <strong>de</strong>ls<br />
censos ha estat diferent en funció <strong>de</strong> si es tractava d’època reproductora o no:<br />
Durant el perío<strong>de</strong> no reproductor <strong>de</strong> l’any 2002 (<strong>de</strong> gener a març i <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
segona quinzena <strong>de</strong> juny fins al <strong>de</strong>sembre) els censos es van realitzar amb una<br />
periodicitat quinzenal (una visita o cens, durant la primera quinzena <strong>de</strong> cada<br />
mes i una altra durant la segona). En el 2003 el cens <strong>de</strong> l’època no reproductora<br />
es va realitzar mensualment.<br />
En el perío<strong>de</strong> reproductor (<strong>de</strong> començaments d’abril fins a la primera<br />
quinzena <strong>de</strong> juny) les visites a la finca es van realitzar amb una periodicitat<br />
setmanal tant l’any 2002 com el 2003.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 11
En el cas <strong>de</strong>ls censos específics per a la <strong>de</strong>tecció <strong>de</strong> les espècies nocturnes van<br />
ser realitzats en dos moments diferents per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectar les espècies que comencen a<br />
reproduir-se tant <strong>de</strong> forma primerenca com tardana. El primer es va realitzar la primera<br />
setmana <strong>de</strong> febrer, i el segon a la segona setmana <strong>de</strong> maig, per tal d’abastar el perío<strong>de</strong><br />
reproductor tant les espècies que comencen a reproduir-se a finals d’hivern o inicis <strong>de</strong><br />
primavera com aquelles que ho fan més entrada la primavera. Per fer cada un <strong>de</strong>ls<br />
censos es van escollir dos punts d’escolta a la finca <strong>de</strong> Can Morral i es va fer una espera<br />
<strong>de</strong> trenta minuts per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectar els reclams <strong>de</strong> les possibles espècies nidifi<strong>can</strong>ts.<br />
Passat aquest temps es procedí a reproduir (mitjançant cassets) els reclams <strong>de</strong> totes les<br />
espècies amb el material i el mèto<strong>de</strong> aplicat al programa <strong>de</strong> cens NOCTUA<br />
(SEO/BirdLife), que és l’utilitzat per fer els censos a nivell estatal.<br />
Abans d’iniciar-se l’<strong>estudi</strong> es va realitzar una reunió sobre el terreny amb tots els<br />
voluntaris que han participat en el projecte per tal <strong>de</strong> concretar el mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong> mostreig i<br />
familiaritzar-se amb la zona a prospectar. A cada observador se li van assignar unes<br />
dates per realitzar els transectes i se’ls va facilitar el material necessari:<br />
- Permís municipal d’autorització <strong>de</strong> l’activitat.<br />
- Plànol <strong>de</strong> la zona a mostrejar amb els transectes i els punts d’escolta.<br />
- Fulls <strong>de</strong> recollida <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s per facilitar el seu registre.<br />
- Descripció <strong>de</strong> l’activitat.<br />
Elaboració <strong>de</strong> les fitxes:<br />
Per cada una <strong>de</strong> les espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la finca <strong>de</strong> Can Morral s’ha elaborat<br />
una fitxa on es <strong>de</strong>tallen diferents característiques (biològiques, <strong>de</strong> distribució i<br />
fenològiques) <strong>de</strong> l’espècie i les da<strong>de</strong>s obtingu<strong>de</strong>s a la finca l’any 2002 (excepte en la<br />
fenologia en la que també s’incorporen les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2003). A continuació es <strong>de</strong>talla<br />
algunes <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’espècie a la finca:<br />
- “Població màxima”: és el nombre màxim d’individus observat durant una<br />
visita, al llarg <strong>de</strong> tots els censos realitzats durant l’any.<br />
- “Població mitja per visita positiva”: és el nombre mitjà d’individus que trobem<br />
en les visites a la finca, tenint en compte, per fer la mitjana, només les visites en les<br />
quals l’espècie ha estat <strong>de</strong>tectada.<br />
- “Població nidifi<strong>can</strong>t”: és el nombre <strong>de</strong> parelles nidifi<strong>can</strong>ts que s’estima que hi<br />
ha a la finca, en base als transectes realitzats durant l’època reproductora.<br />
- “% presència espècie”: correspon al percentatge <strong>de</strong> visites en les quals<br />
l’espècie es <strong>de</strong>tecta respecte el nombre total <strong>de</strong> visites.<br />
A continuació es <strong>de</strong>sc<strong>riu</strong> la “Distribució i fenologia a Catalunya”, per tal <strong>de</strong><br />
situar l’estatus i els possibles moviments migratoris <strong>de</strong> l’espècie en el marc <strong>de</strong>l nostre<br />
territori. En aquest cas les da<strong>de</strong>s s’han extret <strong>de</strong> l’Anuari d’Ornitologia <strong>de</strong> Catalunya<br />
(Copete 2000). Tot seguit es comenta la “Distribució a Can Morral”, <strong>de</strong>tallant les zones<br />
que ocupa <strong>de</strong> la finca. La fenologia <strong>de</strong> l’espècie s’explica a “Fenologia a Can Morral” i<br />
es complementa amb un gràfic amb els resultats <strong>de</strong>ls censos <strong>de</strong>ls dos anys. Cal tenir<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 12
present que hi ha variació en la freqüència <strong>de</strong> mostreig entre els dos anys, al 2002 les<br />
visites van ser quinzenals, mentre que al 2003 mensuals. Per realitzar el gràfic conjunt<br />
<strong>de</strong>ls dos anys, en el cas <strong>de</strong>l 2002 s’han pres els valors mitjans <strong>de</strong> cada mes.<br />
En el cas que es tracti d’una espècie nidifi<strong>can</strong>t a la finca, es <strong>de</strong>tallen algunes<br />
característiques <strong>de</strong> l’espècie (com ara <strong>de</strong>nsitats) a diferents llocs <strong>de</strong> la península, així<br />
com les da<strong>de</strong>s obtingu<strong>de</strong>s a la finca a l’apartat <strong>de</strong> “Nidificació” i es complementa amb<br />
un mapa on es localitzen les diferents parelles reproductores. En el mapa se situen<br />
aquestes parelles i es dibuixen amb punts <strong>de</strong> diferent mida en funció <strong>de</strong> si es tracta <strong>de</strong><br />
parelles segures (punt gros), parelles probables (punt mitjà) o parelles possibles (punt<br />
petit).<br />
Finalment en l’apartat <strong>de</strong> “Conservació” es comenten els possibles problemes <strong>de</strong><br />
conservació que l’espècie pot presentar tant <strong>de</strong> forma global com a l’ambient <strong>ripari</strong> <strong>de</strong>l<br />
Llobregat si és el cas.<br />
Estima <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitats:<br />
Per tal <strong>de</strong> fer els càlculs <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitats <strong>de</strong> les espècies a través <strong>de</strong> la realització <strong>de</strong>ls<br />
transectes s’han analitzat les da<strong>de</strong>s mitjançant el programa Distance Sampling. Els<br />
transectes es feien amb un interval mínim <strong>de</strong> 15 dies, per tant han estat consi<strong>de</strong>rats<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts. Sempre han estat realitzats al matí, les da<strong>de</strong>s han estat recolli<strong>de</strong>s pels<br />
diferents voluntaris que participen en el projecte i es va anotar el nombre d’individus<br />
<strong>de</strong>tectats i la distància perpendicular al transecte.<br />
Les da<strong>de</strong>s obtingu<strong>de</strong>s en els transectes, i tenint en compte les anotacions <strong>de</strong> la<br />
distància a la qual eren <strong>de</strong>tectats els diferents individus, s’ha analitzat mitjançant la<br />
metodologia Distance Sampling (Buckland et al. 1993) i s’ha utilitzat el software<br />
Distance 2.0 (Laake et al. 1993). Per l'anàlisi s’han testat 3 mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> funció <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>tectabilitat (uniform, half-normal i hazard rate) i s’ha aplicat el criteri d’informació<br />
d’Aikaiker per seleccionar el més a<strong>de</strong>quat (veure Buckland et al. 1993 pels <strong>de</strong>talls). Les<br />
distàncies perpendiculars es van agrupar en intervals (<strong>de</strong> 0 a 20m, <strong>de</strong> 20 a 40m i <strong>de</strong> 40 a<br />
60m). A partir <strong>de</strong> la funció <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectabilitat s’ha estimat la <strong>de</strong>nsitat (per km 2 ), la banda<br />
efectiva <strong>de</strong> cens (Effective Strip Width), la taxa d’encontre (Encounter Rate) i la mida<br />
<strong>de</strong> grup.<br />
Per tal d’obtenir unes da<strong>de</strong>s prou acura<strong>de</strong>s (amb intervals d’error, baixos) en fer<br />
l’estima <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitats, només s’han tingut en compte les espècies que han estat<br />
<strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s un mínim <strong>de</strong> vuit vega<strong>de</strong>s diferents. Les <strong>de</strong>nsitats <strong>de</strong> les espècies es troben a<br />
les fitxes corresponents <strong>de</strong> cada una d’elles i els diferents paràmetres es <strong>de</strong>tallen a<br />
l’annex I (taula 5).<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 13
4.- RESULTATS:<br />
A continuació es presenten els resultats comparatius <strong>de</strong>ls dos anys d’<strong>estudi</strong>. En<br />
els gràfics es mostra l’evolució <strong>de</strong>l nombre d’espècies observa<strong>de</strong>s al llarg <strong>de</strong> l’any<br />
(gràfic 1) i <strong>de</strong>l nombre d’exemplars (gràfic 2).<br />
Gràfic 1. Evolució <strong>de</strong>l nombre d’espècies al llarg <strong>de</strong> l’any en cada un <strong>de</strong>ls censos<br />
mensuals pel 2002 i el 2003. En el cas <strong>de</strong>l 2002 donat que els censos van ser quinzenals<br />
es presenta el valor mig per a cada mes.<br />
N<br />
60<br />
50<br />
40<br />
30<br />
20<br />
10<br />
0<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
2002 2003<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Evolució anual d'espècies<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
En el gràfic po<strong>de</strong>m observar algunes diferències en el nombre d’espècies<br />
observa<strong>de</strong>s a la finca <strong>de</strong> Can Morral. Per una banda en el perío<strong>de</strong> hivernal i per altra en<br />
el comprés entre la primavera i la tardor. Les diferències hivernals no són molt<br />
acusa<strong>de</strong>s, però si sembla que en el 2002 es van <strong>de</strong>tectar menys espècies en aquest<br />
perío<strong>de</strong> respecte el 2003. Aquest fet podria estar lligat a les diferencies climatològiques<br />
entre els dos anys d’<strong>estudi</strong>, tot i que és necessària una sèrie <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s més llarga en el<br />
temps per po<strong>de</strong>r-ho confirmar. D’altra banda, les diferències en el perío<strong>de</strong> estival po<strong>de</strong>n<br />
ser <strong>de</strong>gu<strong>de</strong>s a què en el 2003 s’han comptabilitzat també espècies presents a la finca,<br />
però aparegu<strong>de</strong>s fora <strong>de</strong> transecte i <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s gràcies a visites addicionals. A més a més<br />
també es va realitzar el cens específic d’aus nocturnes, que al 2002 no s’havia realitzat i<br />
per tant aquest fet també augmenta el nombre d’espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 14<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Gràfic 2. Evolució <strong>de</strong>l nombre d’exemplars al llarg <strong>de</strong> l’any en cada un <strong>de</strong>ls censos<br />
mensuals pel 2002 i el 2003. En el cas <strong>de</strong>l 2002 com que els censos van ser quinzenals<br />
es presenta el valor mig per a cada mes.<br />
N<br />
1400<br />
1200<br />
1000<br />
800<br />
600<br />
400<br />
200<br />
0<br />
Evolució anual d'exemplars<br />
2002 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE<br />
En aquest gràfic <strong>de</strong>staquen, en especial, dos pics d’exemplars al gener <strong>de</strong>l 2002 i<br />
al juliol <strong>de</strong>l 2003. Aquesta gran quantitat d’individus corresponen a grans estols<br />
d’estornells <strong>de</strong>tectats sobrevolant la finca. Aquest fet és el que fa variar les da<strong>de</strong>s<br />
respecte els dos anys, però fora d’aquest fet no hi ha grans diferències entre anys,<br />
excepte en el mes <strong>de</strong> maig i setembre, on el 2003 quasi es dobla el nombre d’exemplars.<br />
En aquest cas <strong>de</strong> maig el gran nombre d’individus es <strong>de</strong>u també a la <strong>de</strong>tecció <strong>de</strong> dos<br />
grans estols en vol, un <strong>de</strong> més d’un centenar <strong>de</strong> falciots i l’altre <strong>de</strong> quasi un centenar<br />
d’orenetes, mentre que en el cas <strong>de</strong> setembre corresponen a un gran estol <strong>de</strong> quasi un<br />
centenar <strong>de</strong> falciots i dos més petits d’orenetes i estornells.<br />
A la taula següent es representen les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> cada espècie pel 2002 i 2003<br />
respecte al nombre total d’individus observats (en el cas <strong>de</strong>l 2002, és la mitjana <strong>de</strong> les<br />
dues visites mensuals), el nombre <strong>de</strong> visites en les quals s’observa aquella espècie i el<br />
percentatge que representa respecte el total <strong>de</strong> visites realitza<strong>de</strong>s, així com la mitjana<br />
d’individus <strong>de</strong> l’espècie per visita (tenint en compte per la mitjana només les visites<br />
positives).<br />
Totals Nº visites % Visites Mitjana per visita<br />
individus present present<br />
positiva<br />
2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003<br />
Tachybaptus ruficollis 1 0 2 0 8,00 0,00 1,00<br />
Phalacrocorax carbo 99 50 14 6 56,00 24,00 14,71 8,33<br />
Bubulcus ibis 18 1 3 1 12,00 4,00 12,00 1,00<br />
Egretta garzetta 14 6 12 5 48,00 20,00 2,42 1,20<br />
Ar<strong>de</strong>a cinerea 30 12 21 8 84,00 32,00 3,14 1,50<br />
Anas crecca 5 5,00<br />
Anas platyrhynchos 75 67 20 10 80,00 40,00 8,50 6,70<br />
Milvus migrans 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 15
Totals Nº visites % Visites Mitjana per visita<br />
individus present present<br />
positiva<br />
2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003<br />
Accipiter nisus 1 1 2 1 8,00 4,00 1,00 1,00<br />
Buteo buteo 4 3 4 3 16,00 12,00 1,75 1,00<br />
Falco tinnunculus 3 2 5 2 20,00 8,00 1,20 1,00<br />
Falco peregrinus 1 1 1 1 4,00 4,00 1,00 1,00<br />
Alectoris rufa 1 1,00<br />
Gallinula chloropus 52 26 20 9 80,00 36,00 5,55 2,89<br />
Fulica atra 2 2 2 2 8,00 8,00 2,00 1,00<br />
Charad<strong>riu</strong>s dubius 12 7 11 3 44,00 12,00 2,91 2,33<br />
Tringa ochropus 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00<br />
Tringa glareola 2 1,00<br />
Actitis hypoleucos 5 2 6 1 24,00 4,00 1,83 2,00<br />
Larus ridibundus 106 28 13 6 52,00 24,00 16,31 4,67<br />
Larus cachinnans 121 99 17 10 68,00 40,00 14,59 9,90<br />
Columba livia 85 128 18 9 72,00 36,00 9,61 14,22<br />
Columba palumbus 90 67 23 10 92,00 40,00 8,61 6,70<br />
Streptopelia <strong>de</strong>caocto 7 24 6 8 24,00 32,00 2,17 3,00<br />
Streptopelia turtur 3 3 6 1 24,00 4,00 1,33 3,00<br />
Myiopsitta monachus 2 0 1 0 4,00 0,00 3,00<br />
Clamator glanda<strong>riu</strong>s 1 1 1 1 4,00 4,00 1,00 1,00<br />
Cuculus <strong>can</strong>orus 2 2 4 2 16,00 8,00 2,00 1,00<br />
Otus scops 4 4,00<br />
Athene noctua 1 3 1 2 4,00 8,00 1,00 1,50<br />
Strix aluco 2 1,00<br />
Caprimulgus europaeus 1 1,00<br />
Caprimulgus ruficollis 1 1,00<br />
Apus apus 75 387 10 4 40,00 16,00 20,60 96,75<br />
Apus melba 2 11 5 2 20,00 8,00 1,00 5,50<br />
Alcedo atthis 2 6 3 4 12,00 16,00 1,33 1,50<br />
Merops apiaster 46 79 9 5 36,00 20,00 12,33 15,80<br />
Upupa epops 14 14 13 4 52,00 16,00 2,54 3,50<br />
Jynx torquilla 1 1 2 1 8,00 4,00 1,00 1,00<br />
Picus viridis 29 38 23 11 92,00 44,00 2,83 3,45<br />
Dendrocopos major 1 2 3 2 12,00 8,00 1,00 1,00<br />
Dendrocopos minor 1 1 1,00<br />
Galerida cristata 8 5 7 1 28,00 4,00 2,29 5,00<br />
Lullula arborea 8 0 4 0 16,00 0,00 4,00<br />
Alauda arvensis 16 1 2 1 8,00 4,00 15,50 1,00<br />
Riparia <strong>ripari</strong>a 60 13 7 2 28,00 8,00 17,57 6,50<br />
Hirundo rustica 125 261 16 6 64,00 24,00 17,88 43,50<br />
Delichon urbica 14 45 7 3 28,00 12,00 4,00 15,00<br />
Anthus trivialis 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00<br />
Anthus pratensis 72 10 11 1 44,00 4,00 13,00 10,00<br />
Anthus spinoletta 1 0 1 0 4,00 0,00 2,00<br />
Motacilla cinerea 2 4 3 4 12,00 16,00 1,00 1,00<br />
Motacilla alba alba 73 65 20 10 80,00 40,00 7,60 6,50<br />
Troglodytes troglodytes 7 6 7 3 28,00 12,00 2,00 2,00<br />
Prunella modularis 1 1 2 1 8,00 4,00 1,00 1,00<br />
Erithacus rubecula 65 38 20 8 80,00 32,00 6,90 4,75<br />
Luscinia megarhynchos 30 10 9 3 36,00 12,00 9,00 3,33<br />
Phoenicurus ochruros 74 18 9 4 36,00 16,00 16,44 4,50<br />
Phoenicurus<br />
1 0 1 0 4,00 0,00 1,00<br />
phoenicurus<br />
Saxicola rubetra 1 1,00<br />
Saxicola torquata 17 8 14 4 56,00 16,00 2,79 2,00<br />
Oenanthe oenanthe 1 1,00<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 16
Totals Nº visites % Visites Mitjana per visita<br />
individus present present<br />
positiva<br />
2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003<br />
Turdus merula 44 37 24 10 96,00 40,00 4,13 3,70<br />
Turdus philomelos 54 10 11 4 44,00 16,00 9,82 2,50<br />
Turdus iliacus 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00<br />
Turdus viscivorus 5 0 4 0 16,00 0,00 2,50<br />
Cettia cetti 66 50 24 11 96,00 44,00 6,46 4,55<br />
Cisticola juncidis 5 1,25<br />
Acrocephalus<br />
schoenobaenus<br />
1 0 1 0 4,00 0,00 1,00<br />
Acrocephalus<br />
3 1,50<br />
arundinaceus<br />
Hippolais polyglotta 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00<br />
Sylvia melanocephala 56 38 18 11 72,00 44,00 7,61 3,45<br />
Sylvia hortensis 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00<br />
Sylvia atricapilla 43 21 20 9 80,00 36,00 4,55 2,33<br />
Phylloscopus collybita 12 8 9 3 36,00 12,00 2,78 2,67<br />
Phylloscopus trochilus 1 1 1 1 4,00 4,00 1,00 1,00<br />
Regulus ignicapillus 2 2 4 2 16,00 8,00 1,25 1,00<br />
Muscicapa striata 2 1 4 1 16,00 4,00 1,25 1,00<br />
Ficedula hypoleuca 2 0 4 0 16,00 0,00 1,25<br />
Aegithalos caudatus 29 69 13 9 52,00 36,00 5,00 7,67<br />
Parus cristatus 4 0 6 0 24,00 0,00 1,50<br />
Parus ater 2 2 3 2 12,00 8,00 1,33 1,00<br />
Parus caeruleus 18 14 12 9 48,00 36,00 3,08 1,56<br />
Parus major 64 28 24 10 96,00 40,00 6,21 2,80<br />
Certhia brachydactyla 6 6 9 4 36,00 16,00 1,56 1,50<br />
Remiz pendulinus 2 6 2 2 8,00 8,00 1,50 3,00<br />
Oriolus oriolus 5 3 3 2 12,00 8,00 3,67 1,50<br />
Lanius senator 1 1 2 1 8,00 4,00 1,00 1,00<br />
Garrulus glanda<strong>riu</strong>s 12 19 16 10 64,00 40,00 1,75 1,90<br />
Pica pica 149 124 25 11 100,00 44,00 12,68 11,27<br />
Sturnus vulgaris 1020 1405 22 11 88,00 44,00 93,68 127,73<br />
Sturnus unicolor 3 0 1 0 4,00 0,00 5,00<br />
Passer domesticus 226 512 25 11 100,00 44,00 20,20 46,55<br />
Passer montanus 25 51 12 10 48,00 40,00 5,17 5,10<br />
Fringilla coelebs 137 59 11 4 44,00 16,00 24,91 14,75<br />
Serinus serinus 134 119 23 10 92,00 40,00 13,78 11,90<br />
Carduelis chloris 58 29 18 3 72,00 12,00 7,44 9,67<br />
Carduelis carduelis 157 47 23 6 92,00 24,00 14,87 7,83<br />
Carduelis spinus 2 3 1 1 4,00 4,00 3,00 3,00<br />
Carduelis <strong>can</strong>nabina 6 2 2 1 8,00 4,00 6,00 2,00<br />
Coccothraustes<br />
1 0 1 0 4,00 0,00 1,00<br />
coccothraustes<br />
Emberiza citrinella 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00<br />
Emberiza cirlus 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00<br />
Emberiza cia 3 2 2 1 8,00 4,00 3,00 2,00<br />
Emberiza schoeniclus 1 1 1 1 4,00 4,00 1,00 1,00<br />
Miliaria calandra 1 4 1 4 4,00 16,00 1,00 1,00<br />
A continuació es presenten les fitxes <strong>de</strong> les aus <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la finca <strong>de</strong> Can<br />
Morral <strong>de</strong>l Riu durant els dos anys d’<strong>estudi</strong>.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 17
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) Zampullín chico<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t molt comú. Amb aportació <strong>de</strong> migrants i<br />
hivernants en bon nombre i fins i tot<br />
<strong>de</strong>splaçaments <strong>de</strong> poc abast <strong>de</strong> poblacions<br />
nadiues properes<br />
Distribució a Can Morral: irregular. No<br />
nidifi<strong>can</strong>t. El fet <strong>de</strong> no trobar aquesta espècie ve<br />
donat bàsicament per la manca <strong>de</strong> basses d’aigua<br />
aïlla<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la llera principal <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, encara que<br />
s’han analitzat d’altres causes. El cabusset<br />
selecciona aigües poc fon<strong>de</strong>s i someres amb una<br />
coberta <strong>de</strong> vegetació als marges que li permeti<br />
nidificar i cercar refugi. Si bé a Can Morral, els<br />
marges <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> tenen aquestes característiques, es<br />
veritat que les crescu<strong>de</strong>s més o menys<br />
periòdiques impossibiliten que sigui un resi<strong>de</strong>nt<br />
abundant. Un altre hipòtesis que ens hem <strong>de</strong> fer<br />
és si hi ha manca d’invertebrats aquàtics o peixos<br />
petits en suficient quantitat al <strong>riu</strong>, cosa que hem<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>scartar <strong>de</strong>gut a la presència d’espècies amb<br />
requeriments tròfics molt semblants.<br />
Fenologia a Can Morral: només dues citacions<br />
d’individus aïllats corresponents a 2002 i a mesos<br />
no reproductors. L’observació <strong>de</strong> març<br />
possiblement correspongui a un ocell migrador, ja<br />
que entra dins <strong>de</strong> la fenologia <strong>de</strong> l’espècie (Cramp<br />
& Simons 1980) i la <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sembre a un ocell<br />
<strong>de</strong>splaçat d’altres contra<strong>de</strong>s.<br />
Conservació: la qualitat <strong>de</strong> les aigües afecta <strong>de</strong><br />
manera <strong>de</strong>terminant a l’expansió d’aquesta<br />
espècie com s’ha <strong>de</strong>mostrat en altres casos al<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0<br />
% presència espècie: 16%<br />
Delta <strong>de</strong>l Llobregat (Figuerola & Gutiérrez 1996).<br />
En aquest cas és interessant comparar la qualitat<br />
<strong>de</strong> les aigües superficials al terme d’Abrera amb el<br />
Delta <strong>de</strong>l Llobregat on existeix una població<br />
important <strong>de</strong> cabusset, per tal <strong>de</strong> veure si hi ha<br />
diferències significatives que puguin impedir la<br />
futura cria d’aquesta espècie (taula 1).<br />
Tachybaptus ruficollis<br />
Abrera Vidala Remolar Vidaleta<br />
Oxíg dissolt 9,69- 16 13<br />
camp (mg/l) 9,76<br />
Oxíg saturat<br />
camp (%sat)<br />
110 150 115 66<br />
pH camp 8 8,8 8,6 8,2<br />
Terbolessa<br />
(NTU)<br />
46-49 33 33 14<br />
TOC (mg/l) 1,97-<br />
3,40<br />
31,43 5.07 3,80<br />
Benzè (µg/l) < 0,6 < 0,6 < 0,6 < 0,6<br />
Toluè < 0,6 < 0,6 < 0,6 < 0,6<br />
Arsènic<br />
(mg/l)<br />
< 0,04 0,017 0,007 0,007<br />
Nitrats (mg/l) 8,3- 9,2 1,9- 2,0 3,5- 12,5 1,5- 5,9<br />
Suma PCB’s<br />
(ng/l)<br />
< 1 < 1 < 1 < 1<br />
Tetraclorur<br />
carboni (µg/l)<br />
< 0,05 < 0,05 < 0,05 < 0,05<br />
Tricloroetilè<br />
(µg/l TRI)<br />
< 0,05 < 0,05 0,07 0,12<br />
Fòsfor<br />
(mg/l)<br />
total 0.412 0.914 0.912 0.070<br />
Nitrits (mg/l) 0.61 1.2109 1.67 0.4045<br />
Taula 1. Comparació qualitat aigua a <strong>de</strong>sembre 2001 i<br />
juny 2002. Font:<br />
“http://www.gencat.net/aca/cat/aigues_superficials/<br />
consulta_qualitat.htm”<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes
Com po<strong>de</strong>m veure, les úniques diferències<br />
ostensibles que po<strong>de</strong>n incidir a la qualitat <strong>de</strong> les<br />
aigües són la quantitat d’oxigen dissolt, un pH<br />
lleugerament més baix, una més gran terbolesa a<br />
l’aigua i una major concentració <strong>de</strong> nitrats. En<br />
quant a la resta <strong>de</strong> nutrients, les concentracions<br />
són més baixes que al Delta <strong>de</strong>l Llobregat, per<br />
tant no es pot consi<strong>de</strong>rar que la qualitat <strong>de</strong> l’aigua<br />
sigui <strong>de</strong>terminant en aquest cas.<br />
Propostes <strong>de</strong> gestió: per augmentar la població<br />
d’aquesta espècie s’haurien d’establir basses<br />
d’aigua petites amb una cobertura <strong>de</strong> <strong>can</strong>yissar al<br />
seu voltant. Això seria possible amb la construcció<br />
d’una petita bassa a la plana d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> al<br />
costat <strong>de</strong>l <strong>can</strong>yissar, fent una petita <strong>de</strong>pressió <strong>de</strong>l<br />
terreny que s’anegués amb aigües temporals <strong>de</strong><br />
pluja i crescu<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)<br />
Cormorán gran<strong>de</strong><br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
i hivernant comú. No nidifi<strong>can</strong>t. Rar a l’estiu, quan<br />
que<strong>de</strong>n alguns exemplars a les zones humi<strong>de</strong>s<br />
litorals. La població hivernant a Catalunya el 2002<br />
va ser <strong>de</strong> 9.442 exemplars (Gutiérrez & Bach<br />
2002)<br />
Distribució a Can Morral: hivernant regular en<br />
bon nombre. El trobem exclusivament al <strong>riu</strong><br />
Llobregat a les zones d’aigües més someres i<br />
obertes on menja profusament Carpes (Cyprinus<br />
carpio). Les seves poblacions van en augment<br />
paral∙lelament a les <strong>de</strong> la resta d’Europa.<br />
Fenologia a Can Morral: els últims exemplars<br />
<strong>de</strong> l’hivern s’observen durant la segona setmana<br />
d’abril i els primers individus hivernants<br />
comencen a <strong>de</strong>tectar-se a la primera setmana <strong>de</strong><br />
setembre, dins <strong>de</strong>l patró fenològic <strong>de</strong> l’espècie a<br />
Catalunya (Martínez-Vilalta 2002; Copete 2000).<br />
Encara que observem que la tendència és la<br />
mateixa els dos anys, <strong>de</strong>staca que en general el<br />
nombre d’individus a 2003 és molt més baix que<br />
a 2002 sense raó aparent.<br />
exemplars<br />
50<br />
45<br />
40<br />
35<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 31 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 11,9 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 67 %<br />
Phalacrocorax carbo<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 6,97±2,38 indiv/km2.<br />
Conservació: al dormidor <strong>de</strong> Martorell s’han<br />
censat aquest any 284 exemplars hivernants, i a<br />
Castellgalí 373 exemplars que durant el dia es<br />
<strong>de</strong>splacen per diferents llocs <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, trobant-se<br />
les concentracions més grans a Sant Andreu <strong>de</strong> la<br />
Barca, Martorell i Olesa com a localitats més<br />
properes.<br />
La zona d’Abrera pot estar rebent<br />
exemplars <strong>de</strong> qualsevol <strong>de</strong>ls dos dormidors, ja<br />
que dins <strong>de</strong> les observacions que es van fer <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> el punt fix al costat <strong>de</strong>ls Plans <strong>de</strong> Can Pons, no<br />
es va <strong>de</strong>terminar cap direcció predominant<br />
d’ocells baixant o remuntant el <strong>riu</strong> a 1ª hora <strong>de</strong>l<br />
matí.<br />
De moment es <strong>de</strong>scarta la presència <strong>de</strong><br />
dormidors al terme d’Abrera, donat que no<br />
trobem al voltant una zona d’aigües obertes<br />
apropiada en l’únic lloc propici on podria estar<br />
situat.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Esplugabous (Bubulcus ibis) Garcilla bueyera<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t localment abundant. Migrador i<br />
hivernant en àrees on no nidifica. En expansió<br />
principalment al perío<strong>de</strong> postreproductor i a<br />
l’hivern. Actualment només nidifica a les Illes<br />
Me<strong>de</strong>s i al pantà d’Utxesa. El cens <strong>de</strong> hivernants<br />
<strong>de</strong> 2002 va assolir una quantitat <strong>de</strong> 10.817<br />
exemplars, <strong>de</strong>ls quals 2.085 van ser a la província<br />
<strong>de</strong> Barcelona.<br />
Distribució a Can Morral: migrador. La<br />
població fa servir la finca únicament pels seus<br />
<strong>de</strong>splaçaments. El po<strong>de</strong>m trobar bàsicament a les<br />
illes <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> i els prats d’inundació. El dormidor<br />
més proper es troba situat als Aiguamolls <strong>de</strong><br />
Molins <strong>de</strong> Rei, d’on po<strong>de</strong>n provenir els exemplars<br />
que es <strong>de</strong>tecten a Can Morral. El fet <strong>de</strong> que no es<br />
trobi regularment a Can Morral no treu que pugui<br />
tenir una presència més o menys estable a<br />
d’altres indrets d’Abrera.<br />
Fenologia a Can Morral: observacions molt<br />
escasses pel que es podia esperar en un principi.<br />
exemplars<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 26 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 9,2 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 33%<br />
Bubulcus ibis<br />
mes<br />
Destacar el grup <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2002 coincidint amb<br />
l’onada <strong>de</strong> fred <strong>de</strong> principis d’any. El grup<br />
d’octubre possiblement son individus migrants<br />
encara no querenciats a cap lloc concret i que es<br />
belluguen per diferents indrets. L’observació d’un<br />
únic individu durant la segona quinzena <strong>de</strong> juliol<br />
obeeix a un exemplar no reproductor i la <strong>de</strong><br />
setembre a un exemplar migrant.<br />
Conservació: actualment existeixen condicions<br />
d’hàbitat adients perquè pogués establir-se un<br />
dormidor a alguna <strong>de</strong> les illes <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>. El fet <strong>de</strong> que<br />
no s’estableixi pot venir donat per diferents<br />
causes, entre les que trobem: forta pressió<br />
cinegètica als voltants, manca <strong>de</strong> terrenys<br />
agrícoles no arbrats o prats humits al voltant i no<br />
haver arribat a la saturació en el nombre<br />
d’individus als dormidors més propers i per tant<br />
que no existeixi necessitat d’expandir-se a d’altres<br />
llocs. L’expansió d’aquesta espècie a Can Morral<br />
vindrà donada probablement pel compliment<br />
d’aquestes tres condicions.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Martinet blanc (Egretta garzetta) Garceta común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t localment abundant. Migrador regular i<br />
hivernant escàs en àrees on no nidifica. Les seves<br />
principals colònies <strong>de</strong> cria es localitzen a les Illes<br />
Me<strong>de</strong>s amb concentracions menors al Segrià i el<br />
Pallars Jussà. Espècie lligada a les zones humi<strong>de</strong>s<br />
tant litorals com interiors i medi aquàtic amb<br />
aigües someres amb molta vegetació circumdant.<br />
Molt poc exigent amb la qualitat <strong>de</strong> l’hàbitat. A la<br />
província <strong>de</strong> Barcelona van hivernar a l’any 2002<br />
un total <strong>de</strong> 118 exemplars (Gutiérrez & Bach<br />
2002.).<br />
Distribució a Can Morral: migrador i hivernant<br />
habitual tot i que en petit nombre. A Can Morral<br />
fa servir bàsicament el <strong>riu</strong> a les seves zones més<br />
someres i a prop <strong>de</strong> les illes tant com a zona <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>splaçament com d’alimentació. Aquests<br />
exemplars fan servir llocs com els Aiguamolls <strong>de</strong><br />
Molins o les graveres <strong>de</strong> Sant Boi com a dormidor<br />
i en la seva majoria provenen <strong>de</strong> la Camarga<br />
francesa com <strong>de</strong>mostra el fet <strong>de</strong> que s’hagin fet<br />
observacions al <strong>de</strong>lta <strong>de</strong>l Llobregat, d’individus<br />
marcats en aquest indret.<br />
Fenologia a Can Morral: la fenologia d’aquesta<br />
espècie a Abrera és un reflex fi<strong>de</strong>l <strong>de</strong> la que fa a<br />
Catalunya (Copete 2000) amb el màxim<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 4 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 1,8 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 75%<br />
Egretta garzetta<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
d’individus enregistrats al mes <strong>de</strong> març, la seva<br />
<strong>de</strong>saparició total a partir <strong>de</strong> mitjans d’abril i<br />
tornant a observar-se exemplars a partir <strong>de</strong>l mes<br />
d’agost, coincidint amb l’inici <strong>de</strong> la migració<br />
postreproductura. Al gràfic es pot observar que<br />
durant l’hivernada, el nombre d’exemplars és molt<br />
constant el que ens pot indicar una certa fi<strong>de</strong>litat<br />
<strong>de</strong>ls mateixos individus pels mateixos llocs. Les<br />
observacions que es van fer <strong>de</strong>s <strong>de</strong> el punt fix,<br />
situat al costat <strong>de</strong> la confluència <strong>de</strong>l Torrent Gran<br />
d’Abrera amb el <strong>riu</strong>, no ens donen cap dada més<br />
explícita o diferent, trobant-se el màxim<br />
d’individus els mesos <strong>de</strong> febrer i març, amb 5 i 4<br />
respectivament i <strong>de</strong>sprés fins a l’octubre no es<br />
<strong>de</strong>tecta cap individu amb l’excepció d’un exemplar<br />
al juny. Posteriorment, les xifres són d’1 exemplar<br />
a cada visita.<br />
Conservació: la situació <strong>de</strong> l’espècie a Can<br />
Morral i entorn es prou bona, ja que es tracta d’un<br />
ocell que excepte a les zones humi<strong>de</strong>s litorals, mai<br />
compta amb grans efectius, ja que acostuma a<br />
menjar solitàriament. En aquest cas el <strong>riu</strong> fa la<br />
seva funció <strong>de</strong> corredor biològic i els exemplars<br />
migrants troben lloc suficients llocs per alimentarse.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Bernat Bernat pescaire pescaire ( (Ar<strong>de</strong>a ( ( Ar<strong>de</strong>a cinerea cinerea) cinerea cinerea)<br />
) Garza Garza real<br />
real<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
comú a tot el territori al llarg <strong>de</strong> tot l’any.<br />
Migrador i hivernant regular. Nidifi<strong>can</strong>t localitzat<br />
en baix nombre. Actualment nidifica al Segrià i<br />
com a zones més properes al Bages a Sant Vicenç<br />
<strong>de</strong> Castellet, 22 parelles al 1999 (Martínez-Vilalta<br />
2002) i un nucli en llibertat al zoològic <strong>de</strong><br />
Barcelona que està al voltant <strong>de</strong>ls 70 nius i que<br />
compon la colònia més gran <strong>de</strong> Catalunya (Parc<br />
Zoològic <strong>de</strong> Barcelona 2002). Al Delta <strong>de</strong>l<br />
Llobregat es reprodueixen irregularment 2-3<br />
parelles. En quant a l’hivernada, al cens <strong>de</strong> 2002<br />
es van comptabilitzar 411 exemplars a la província<br />
<strong>de</strong> Barcelona, <strong>de</strong>ls quals la majoria van ser <strong>de</strong> la<br />
conca <strong>de</strong>l Llobregat.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i possible<br />
nidifi<strong>can</strong>t. Augmenta la població a l’hivern amb<br />
exemplars provenint <strong>de</strong>l centre i nord d’Europa. A<br />
la finca, lògicament l’espècie la trobem<br />
exclusivament al <strong>riu</strong> Llobregat, donat que les<br />
rieres a dues ban<strong>de</strong>s no porten prou aigua ni hi<br />
ha una cobertura <strong>de</strong> vegetació adient. En concret,<br />
les zones on es <strong>de</strong>tecta més sovint són al voltant<br />
<strong>de</strong> les dues illes principals.<br />
Fenologia a Can Morral: la distribució al llarg<br />
<strong>de</strong> l’any és molt regular i només s’observa un cert<br />
augment durant els mesos <strong>de</strong> tardor-hivern. En el<br />
cas d’aquesta espècie no es van observar<br />
diferències per l’onada <strong>de</strong> fred <strong>de</strong> finals <strong>de</strong>l 2001 i<br />
principis <strong>de</strong> 2002, i po<strong>de</strong>m veure que el nombre<br />
d’individus durant els 3 primers mesos <strong>de</strong> l’any<br />
són casi un mirall <strong>de</strong>ls tres últims. Per contra la<br />
situació al 2003 és molt diferent, baixant la<br />
població quasi bé a la meitat d’individus, potser<br />
<strong>de</strong>gut a que hagin trobat altres llocs més adients<br />
prop <strong>de</strong>ls seus dormidors. La manca <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s al<br />
mes d’agost pot ser <strong>de</strong>guda a una major<br />
presència <strong>de</strong> gent al voltant <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, així com<br />
l’obertura <strong>de</strong> la mitja veda.<br />
Població màxima: 6 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 2,6 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0-2 parelles<br />
% presència espècie: 92%<br />
Nidificació: es veuen contínuament durant l’època<br />
<strong>de</strong> nidificació entre 1 i 4 exemplars. Po<strong>de</strong>n ser<br />
individus no reproductors <strong>de</strong> la població que hi ha<br />
al llarg <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>. Malgrat això, es <strong>de</strong>tecten dos<br />
possibles llocs <strong>de</strong> nidificació, bé per trobar-se<br />
contínuament sedimentats ocells, o per observar<br />
comportament d’ana<strong>de</strong>s i vingu<strong>de</strong>s contínues cap a<br />
un lloc concret amagat al <strong>can</strong>yissar. El tercer lloc<br />
on hi ha sedimentació d’individus es <strong>de</strong>sestima per<br />
no reunir condicions <strong>de</strong> cobertura <strong>de</strong> vegetació<br />
adient per a la nidificació.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 2,19±0,67 indiv/km2.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Conservació: per conèixer la seva veritable<br />
situació com a nidifi<strong>can</strong>t s’haurà <strong>de</strong> fer una<br />
prospecció més a fons per tal <strong>de</strong> trobar més<br />
indicis. Actualment les condicions <strong>de</strong> l’hàbitat per<br />
criar són bones i l’únic que necessita és no patir<br />
molèsties per freqüentació humana o<br />
<strong>de</strong>predacions <strong>de</strong>ls polls per part <strong>de</strong> gossos o gats.<br />
exemplars<br />
7<br />
6<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Polinómica (any 2002)<br />
Ar<strong>de</strong>a cinerea<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
No sembla que la caça li afecti negativament. En<br />
quant a hivernants i migradors, la quantitat<br />
d’individus es normal per a la capacitat d’acollida<br />
que té el medi tenint en compte que es tracta d’un<br />
<strong>riu</strong> i no d’un estany.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Agró roig (Ar<strong>de</strong>a purpurea) Garza imperial<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival,<br />
nidifi<strong>can</strong>t localitzat en les principals zones<br />
humi<strong>de</strong>s. Migrador regular però escàs. Hivernant<br />
molt rar. Els migrants arriben al territori <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
mitjans <strong>de</strong> març fins a principis <strong>de</strong> maig i la<br />
migració postnupcial va <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’agost fins a<br />
principis <strong>de</strong> novembre. A Catalunya trobem la<br />
subespècie A.p.purpurea.<br />
Distribució a Can Morral: migrador acci<strong>de</strong>ntal.<br />
Fenologia a Can Morral: l’observació <strong>de</strong><br />
l’individu a la finca va ser al <strong>riu</strong> i durant el mes<br />
d’abril (durant les prospeccions en el punt fix),<br />
data que correspon en plena època migratòria <strong>de</strong><br />
l’espècie. Les condicions <strong>de</strong> la finca,<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
Any 2002<br />
Població màxima: 1<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: -<br />
Ar<strong>de</strong>a purpurea<br />
mes<br />
amb abundant <strong>can</strong>yissar a la vora <strong>de</strong>l <strong>riu</strong><br />
possiblement permet que aquesta espècie pugui<br />
aturar-se en els passos migratoris, però ni<br />
l’extensió d’aquests ni la tranquilitat <strong>de</strong> l’entorn<br />
són suficients perquè l’espècie hi pugui criar.<br />
Conservació: tot i que en el passat l’abús <strong>de</strong><br />
plaguici<strong>de</strong>s va ser la causa <strong>de</strong>l <strong>de</strong>clivi en la dècada<br />
<strong>de</strong> 1970, actualment la seva principal amenaça és<br />
la pèrdua d’hàbitats <strong>de</strong> nidificació <strong>de</strong>gut a<br />
dragatges, <strong>can</strong>alitzacions, <strong>can</strong>vis en les pràctiques<br />
agrícoles <strong>de</strong>ls arrossars, molèsties humanes, etc.<br />
(Giménez & Aguirre 2003), i només hi ha unes<br />
poques poblacions a la península que estiguin en<br />
creixement (Bergerandi et al. 1995).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) Ána<strong>de</strong> azulón<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t molt comú. Les poblacions augmenten a<br />
l’hivern amb una quantitat que varia segons la<br />
cruesa <strong>de</strong>ls hiverns encara que les poblacions<br />
autòctones son majoritàriament se<strong>de</strong>ntàries.<br />
Espècie lligada al medi aquàtic amb aigües<br />
someres amb molta vegetació preferentment <strong>de</strong><br />
<strong>can</strong>yissar i jonqueres. Molt poc exigent amb la<br />
qualitat <strong>de</strong> l’hàbitat, pot fer servir qualsevol<br />
massa d’aigua amb vegetació per nidificar.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
escàs. Augmenta la població a l’hivern<br />
possiblement amb exemplars provinents <strong>de</strong>l<br />
centre i nord d’Europa. Se’l pot trobar a qualsevol<br />
punt <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> i fins i tot als prats <strong>de</strong>l voltant on surt<br />
a menjar llavors i brots <strong>de</strong> plantes. En concret les<br />
zones on es <strong>de</strong>tecta més sovint es al voltant <strong>de</strong><br />
les dues illes principals. Utilitzen la zona tant per<br />
a reproduir-se com per alimentar-se.<br />
Fenologia a Can Morral: les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 2002<br />
quasi doblen en efectius a les <strong>de</strong> 2003, això pot<br />
ser és <strong>de</strong>gut a l’onada <strong>de</strong> fred <strong>de</strong> principis <strong>de</strong><br />
2002, quan la zona possiblement va rebre<br />
exemplars d’altres contra<strong>de</strong>s més fre<strong>de</strong>s que es<br />
van establir coincidint amb el final <strong>de</strong> la<br />
temporada <strong>de</strong> caça. A l’estiu, coincidint amb la<br />
muda, baixa el nombre d’exemplars i tornen a<br />
utilitzar l’àrea a la tardor. A partir <strong>de</strong> l’inici <strong>de</strong> la<br />
temporada <strong>de</strong> caça baixa molt el nombre<br />
d’individus presents <strong>de</strong>gut a la pressió cinegètica<br />
<strong>de</strong>ls voltants.<br />
exemplars<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
Anas platyrhynchos<br />
any 2002 any 2003 Polinómica mes(any<br />
2002)<br />
Població màxima: 35 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 7 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 2-3 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
La dada <strong>de</strong> l’octubre <strong>de</strong> 2002 possiblement<br />
correspon a individus migrants. De la línia <strong>de</strong><br />
tendència es <strong>de</strong>sprèn que les màximes poblacions<br />
les trobem als dos passos migratoris.<br />
Nidificació: malgrat que s’observen molts<br />
individus durant l’època reproductora, la major<br />
part <strong>de</strong>ls casos corresponen a concentració <strong>de</strong><br />
mascles. Només s’atribueixen com a nidificacions<br />
segures aquelles cites en les que s’observen polls<br />
i s’en dóna una com a probable pels indicis i la<br />
falta d’accessibilitat a l’indret. A l'hora <strong>de</strong> nidificar<br />
van utilitzar zones amb vegetació <strong>de</strong>nsa pròxima<br />
als <strong>can</strong>als i a l’illa amb més vegetació, zones<br />
òptimes per instal∙lar-hi el niu. En el perio<strong>de</strong> no<br />
reproductor obtenim una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 5,38±2,62<br />
indiv/km2.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2303. ABRERA, BARCELONA
Taula 2. Us <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> per part <strong>de</strong> l'ànec collverd a l'alçada <strong>de</strong>l Torrent Gran d'Abrera el 2002<br />
(Rem.=individus remuntatnt el <strong>riu</strong>; Baix.= individus baixant el <strong>riu</strong>)<br />
Gener Febrer Març Abril Maig Juny<br />
Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix.<br />
3 6 3 12 6 2<br />
Juliol Setembre Octubre Novembre Desembre<br />
Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix.<br />
7 1 8 3 2 2<br />
Conservació: la pressió cinegètica tant a Can<br />
Morral com a les zones <strong>de</strong>l voltant, fa molt difícil<br />
l’establiment d’una població més gran <strong>de</strong><br />
collverds. Els dies <strong>de</strong> cacera, al <strong>riu</strong> es veuen<br />
constantment exemplars anant d’una banda a<br />
l’altre. De fet és l’espècie que més es <strong>de</strong>tecta al<br />
punt fix d’observació mensual situat al Torrent<br />
Gran d’Abrera durant el 2002 (taula 2).<br />
Actualment les condicions <strong>de</strong> l’hàbitat per criar<br />
son òptimes i per tant la seva població nidifi<strong>can</strong>t<br />
pot ésser més gran. Aquesta espècie es veurà<br />
molt millorada si es <strong>de</strong>clara refugi <strong>de</strong> fauna<br />
salvatge Can Morral i el seu tram <strong>de</strong> <strong>riu</strong>.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Xarxet comú (Anas crecca) Cerceta común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
i hivernant regular, molt comú a tot el territori,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les zones litorals fins a zones interiors.<br />
Nidifica només al Delta <strong>de</strong> l’Ebre <strong>de</strong> forma<br />
irregular. Habita a les masses d’aigua dolça<br />
preferentment amb molta vegetació, encara que a<br />
l’hivern i durant la migració pot escollir aigües<br />
més salabroses. Els individus hivernants arriben a<br />
Catalunya a partir <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> setembre i s’estan<br />
fins el mes <strong>de</strong> març, malgrat que individus aïllats<br />
po<strong>de</strong>n arribar al mes <strong>de</strong> juliol i romandre a<br />
Catalunya fins al mes <strong>de</strong> maig.<br />
Distribució a Can Morral: acci<strong>de</strong>ntal. Es pot<br />
trobar al <strong>riu</strong> Llobregat, bàsicament durant els<br />
passos migratoris a les zones properes al <strong>can</strong>yís.<br />
No es <strong>de</strong>scarta que pugui hivernar o ho hagi fet al<br />
passat.<br />
Fenologia a Can Morral: una única cita al 2003<br />
d’exemplars en migració que possiblement han fet<br />
una aturada en el seu viatge.<br />
exemplars<br />
6<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
Població màxima: 5 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 5 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8%<br />
Anas crecca<br />
mes<br />
Conservació: la població hivernant més propera<br />
a Abrera, exceptuant el <strong>de</strong>lta <strong>de</strong>l Llobregat, on hi<br />
ha una població hivernant al voltant <strong>de</strong>ls 100<br />
exemplars, es troba als Aiguamolls <strong>de</strong> Molins <strong>de</strong><br />
Rei, on hi ha un nombre <strong>de</strong> entre 2 i 5 exemplars<br />
els últims hiverns i al 2002 es van <strong>de</strong>tectar dos<br />
exemplars al Congost <strong>de</strong> Martorell i 2 més a Sant<br />
Andreu <strong>de</strong> la Barca. Actualment, <strong>de</strong>gut a la<br />
configuració <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> Llobregat al seu pas per<br />
Abrera, és molt difícil que s’estableixi una població<br />
hivernant estable <strong>de</strong>gut tant a factors <strong>de</strong><br />
pertorbació humana a la qual és molt sensible<br />
(Arcos et al. 2003; Madsen 1998) com per les<br />
característiques <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, amb no massa vegetació<br />
a les vores i aigua amb corrents. El fet <strong>de</strong> no<br />
haver petites basses aïlla<strong>de</strong>s però properes al curs<br />
principal <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> també repercuteix negativament.<br />
En aquest sentit, estaria bé crear una<br />
petita bassa artificial annexa al <strong>riu</strong> que s’alimentés<br />
<strong>de</strong>l freàtic i ro<strong>de</strong>jada <strong>de</strong> vegetació que amb les<br />
condicions idònies <strong>de</strong> tranquil∙litat, pot atreure<br />
diverses anàti<strong>de</strong>s a l’hivern i durant les<br />
migracions. La resposta <strong>de</strong> les anàti<strong>de</strong>s a aquest<br />
tipus d’actuacions són força positives (Stevens et<br />
al. 2003)<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Milà negre (Milvus migrans) Milano negro<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: comú en<br />
migració per tot el territori. Nidifi<strong>can</strong>t regular a la<br />
Catalunya occi<strong>de</strong>ntal. Hivernant excepcional.<br />
Normalment nidifica als boscos <strong>de</strong> ribera a prop<br />
<strong>de</strong> zones obertes. Espècie molt afectada per<br />
l’expoliació <strong>de</strong> nius l’electrocució, el verí i la<br />
contaminació <strong>de</strong> les aigües, cosa que ha fet que<br />
s’especialitzi a buscar menjar als abocadors<br />
d’escombreries<br />
Distribució a Can Morral: migrador acci<strong>de</strong>ntal.<br />
Fa servir el corredor <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> per tal d’arribar a les<br />
contra<strong>de</strong>s més interiors <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Fenologia a l’any 2002: l’única dada obtinguda<br />
a 2002 entra completament dins <strong>de</strong> la fenologia<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8%<br />
Milvus migrans<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
<strong>de</strong> l’espècie encara que una mica tardana, doncs<br />
el patró <strong>de</strong> fenologia prenupcial va <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
principis <strong>de</strong> març fins a principis <strong>de</strong> maig<br />
(Martínez-Vilalta 2002).<br />
Conservació: possiblement els efectius migrants<br />
són més grans en nombre, però fan servir més les<br />
hores centrals <strong>de</strong>l dia quan hi ha tèrmiques, horari<br />
al que no s’acostuma a fer les prospeccions a Can<br />
Morral o bé agafen les darreres hores <strong>de</strong> cens.<br />
Aquesta espècie te un pas molt escàs per la ruta<br />
migratòria costanera. A Collserola, durant la<br />
tardor s’ha <strong>de</strong>tectat una mitja <strong>de</strong> 8,3 exemplars<br />
anuals durant els últims 11 anys (Llimona et al.<br />
2002).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Esparver vulgar (Accipiter nisus) Gavilán<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
i hivernant comú. Existeix una població<br />
reproductora resi<strong>de</strong>nt estesa arreu <strong>de</strong>l territori. Fa<br />
servir com a corredors <strong>de</strong> migració molt<br />
habitualment la zona litoral. Espècie forestal<br />
encara que no abundant als boscos <strong>de</strong> coníferes,<br />
encara que pot fer servir aquests boscos per<br />
hivernar. Els migrants, arriben a la tardor entre<br />
els mesos <strong>de</strong> setembre i novembre. Els individus<br />
que es que<strong>de</strong>n a hivernar ho fan fins el mes <strong>de</strong><br />
març o abril. Espècie no amenaçada i que ha<br />
augmentat en part les seves poblacions <strong>de</strong>gut a<br />
l’augment <strong>de</strong> la superfície forestal.<br />
Distribució a Can Morral: acci<strong>de</strong>ntal. Migrador i<br />
hivernant. Es fa més present a la migració<br />
postnupcial que a la prenupcial.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
GENER<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0<br />
% presència espècie: 25%<br />
Accipiter nisus<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: només dues cites al<br />
2002 i una al 2003. Dues corresponen als passos<br />
migratoris prenupcial i postnupcial i la tercera a<br />
l’hivern. En els dos casos <strong>de</strong>l 2002 se’l va veure a<br />
la mateixa zona, per tant podien correspondre al<br />
mateix individu.<br />
Conservació: aquesta espècie s’arriba a veure<br />
en gran nombre a la migració a la Serra <strong>de</strong><br />
Collserola, sent una <strong>de</strong> les espècies més<br />
abundants en aquell indret amb una mitja <strong>de</strong> 253<br />
exemplars a l’any (Llimona et al 2002). El <strong>riu</strong><br />
Llobregat pot complir un cert paper com a<br />
corredor migratori per aquesta espècie. La<br />
possibilitat <strong>de</strong> que s’estableixi com a nidifi<strong>can</strong>t,<br />
pot ser ve condicionada a la petita franja <strong>de</strong> bosc<br />
existent a Can Morral i l’excessiva presència<br />
humana. Això no obstant pot estar criant a<br />
d’altres indrets d’Abrera.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Aligot comú (Buteo buteo) Busardo ratonero<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
i hivernant comú. Existeix una població<br />
reproductora resi<strong>de</strong>nt estesa arreu <strong>de</strong>l territori. A<br />
l’hivern la població augmenta molt amb ocells<br />
proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>l centre i nord d’Europa, fent-se<br />
més notori en aquells indrets on no nidifica.<br />
Present com a nidifi<strong>can</strong>t a les zones boscoses<br />
però amb camps i prats al voltant. L’espècie es<br />
troba en regressió a Catalunya <strong>de</strong>gut a l’excessiva<br />
pressió humana.<br />
Distribució a Can Morral: hivernant regular. A<br />
Can Morral se’l troba bàsicament en llocs<br />
perifèrics, sent més comú a les zones <strong>de</strong> conreus i<br />
guarets <strong>de</strong>l Mas <strong>de</strong> Noguera i Plans <strong>de</strong> Can Pons.<br />
Escull preferentment les zones conrea<strong>de</strong>s on troba<br />
més abundància <strong>de</strong> micromamifers com talpons o<br />
ratolins.<br />
Fenologia a Can Morral: les da<strong>de</strong>s recolli<strong>de</strong>s en<br />
gran part corresponen a individus clarament<br />
hivernants i no es po<strong>de</strong>n atribuir a migrants, si<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 3 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 1,4 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0<br />
% presència espècie: 50%<br />
Buteo buteo<br />
mes<br />
exceptuem les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> març i <strong>de</strong> setembre.<br />
Sobta no trobar da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls mesos d’octubre i<br />
novembre, el que confirma el seu caràcter<br />
bàsicament hivernant. La dada <strong>de</strong> juny és<br />
especialment remarcable i únicament pot obeïr a<br />
un ocell nidifi<strong>can</strong>t d’una localitat propera.<br />
Conservació: actualment no hi ha llocs <strong>de</strong><br />
nidificació d’aquesta espècie a prop d’Abrera, sent<br />
el més proper la zona <strong>de</strong> Sant Llorenç <strong>de</strong>l Munt.<br />
No hi han les condicions d’habitat ni <strong>de</strong><br />
tranquil∙litat per que es pugui establir. Això sí, la<br />
zona podria acollir, com <strong>de</strong> fet està passant,<br />
alguns exemplars hivernants regulars sempre i<br />
quan es mantinguin els cultius <strong>de</strong>l voltants i hi<br />
hagin camps en guaret. De totes maneres s’ha <strong>de</strong><br />
tenir en compte que el comportament d’un ocell<br />
rapinyaire en un hàbitat pot fluctuar d’un any a un<br />
altre en funció <strong>de</strong> diferents factors com<br />
l’abundància <strong>de</strong> preses, el que pot fer que<br />
aquestes poblacions hivernants siguin molt<br />
fluctuants (Lõhmus 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Xoriguer (falco tinnunculus) Cernícalo vulgar<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t molt estès al territori. Migrador i<br />
hivernant molt comú. Espècie lligada als espais<br />
oberts. Les seves poblacions s’han reduït al llarg<br />
<strong>de</strong>ls anys, <strong>de</strong>gut bàsicament a l’utilització <strong>de</strong><br />
pestici<strong>de</strong>s i insectici<strong>de</strong>s a l’agricultura. També la<br />
caça il∙legal i l’expoliació <strong>de</strong> nius ha afectat les<br />
seves poblacions.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt. No s’han<br />
trobat indicis <strong>de</strong> nidificació. El <strong>de</strong>tectem<br />
bàsicament volant per sobre <strong>de</strong>ls espais oberts al<br />
costat <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> i <strong>de</strong>ls fruiters. Pot estar nidifi<strong>can</strong>t a<br />
prop <strong>de</strong> la finca i fa servir aquesta irregularment<br />
com a lloc d’alimentació. Curiosament, no s’ha<br />
<strong>de</strong>tectat al punt fix al costat <strong>de</strong>l Torrent Gran<br />
d’Abrera, malgrat haver espais oberts adients per<br />
a la seva alimentació.<br />
Fenologia a Can Morral: la distribució al llarg<br />
<strong>de</strong> l’any ens fa pensar que es tracten d’exemplars<br />
resi<strong>de</strong>nts i no d’hivernants proce<strong>de</strong>nts d’altres<br />
contra<strong>de</strong>s. El fet <strong>de</strong> que al juliol s’observin dos<br />
exemplars pot <strong>de</strong>ure’s a dispersió postnupcial.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 2 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 1,2 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 42%<br />
Falco tinnunculus<br />
mes<br />
Conservació: per tal <strong>de</strong> mantenir la població <strong>de</strong><br />
xoriguers a Can Morral és indispensable que es<br />
mantinguin llocs oberts amb poca cobertura <strong>de</strong><br />
vegetació, on els és més fàcil trobar les seves<br />
preses com ratolins, talpons i grans insectes. Avui<br />
en dia no hi ha condicions perquè l’espècie<br />
nidifiqui a Can Morral <strong>de</strong>gut a que no hi ha llocs<br />
escaients. De totes maneres s’hauria <strong>de</strong> tenir en<br />
compte aquesta possibilitat a l’hora <strong>de</strong> restaurar<br />
la masia <strong>de</strong> Can Morral, <strong>de</strong>ixant llocs aptes per a<br />
la seva nidificació com falses teula<strong>de</strong>s.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Falcó pelegrí (Falco peregrinus) Halcón peregrino<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
als ambients rupícoles, i amb efectius reforçats a<br />
l’hivern amb poblacions <strong>de</strong>l centre i nord d’Europa<br />
que ocupen zones humi<strong>de</strong>s i estepàriques. A<br />
Collserola s’han comptabilitzat una mitja <strong>de</strong> 7,7<br />
exemplars anuals durant els passos <strong>de</strong> tardor als<br />
últims 11 anys (Llimona et al. 2002).<br />
Distribució a Can Morral: migrador acci<strong>de</strong>ntal.<br />
Fa servir el corredor <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> com a ruta migratòria<br />
bus<strong>can</strong>t llocs adients per passar l’hivern.<br />
Fenologia a Can Morral: l’única dada obtinguda<br />
al 2002 a la primera quinzena d’octubre entra<br />
completament dins <strong>de</strong> la fenologia <strong>de</strong> l’espècie<br />
(Martínez-Vilalta 2002). La dada <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2003,<br />
pot correspondre a un exemplar <strong>de</strong>ls que<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 17%<br />
Falco peregrinus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
nidifiquen a Montserrat <strong>de</strong>splaçant-se cer<strong>can</strong>t<br />
aliment.<br />
Conservació: tradicionalment l’escalada<br />
esportiva i l’expoliació <strong>de</strong> nius ha afectat les<br />
seves poblacions. Actualment l’espècie està<br />
augmentant els seus efectius a la zona <strong>de</strong>gut al<br />
programa <strong>de</strong> reintroducció que s’està portant a<br />
terme a la ciutat <strong>de</strong> Barcelona. De fet, al <strong>de</strong>lta <strong>de</strong>l<br />
Llobregat acostumen a veure’s exemplars<br />
provinents d’aquest projecte la qual cosa pot<br />
afavorir la colonització <strong>de</strong> nous lloc d’hivernada<br />
sobre tot si tenim en compte la ràpida <strong>de</strong>saparició<br />
d’habitat que s’està patint al Baix Llobregat per<br />
<strong>de</strong>senvolupament d’infraestructures. No hi ha<br />
condicions perquè l’espècie nidifiqui a Can Morral<br />
<strong>de</strong>gut a que no existeixen parets o penya-segats<br />
amb els condicionaments necessaris.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Perdiu roja (Alectoris rufa) Perdiz roja<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: la<br />
subespècie A.r.rufa és resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t,<br />
po<strong>de</strong>nt-se trobar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> nivell <strong>de</strong>l mar fins a<br />
2000m essent més abundant al nord <strong>de</strong>l Pirineu.<br />
La subespècie A.r.interce<strong>de</strong>ns també és resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t per tot el territori, tot i que en moltes<br />
comarque no és massa abundant.<br />
Distribució a Can Morral: sembla extrany tenir<br />
una única observació <strong>de</strong> l’espècie (a la zona <strong>de</strong><br />
cultius fruiters abandonats), tenint en compte que<br />
es tracta d’un ocell resi<strong>de</strong>nt arreu <strong>de</strong>l nostre<br />
territori. Tenint en compte que els hàbitats <strong>de</strong> la<br />
finca possiblement no siguin els més a<strong>de</strong>cuats per<br />
a l’espècie, fa pensar que tal vegada l’exemplar<br />
provingui d’individus alliberats per a la caça en<br />
zones properes o bé a algun exemplar escapat<br />
d’alguna granja.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
Any 2003<br />
Població màxima: 1<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8 %<br />
Alectoris rufa<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: l’observació <strong>de</strong><br />
l’individu a la finca va ser durant el mes <strong>de</strong><br />
setembre, que possiblement no correpon a un<br />
exemplar natural.<br />
Conservació: l’espècie es veu afectada per<br />
l’alteració <strong>de</strong>l seu hàbitat <strong>de</strong>gut a la intensificació<br />
agrícola i la pèrdua <strong>de</strong> zones obertes. Però<br />
sobretot la ina<strong>de</strong>cuada gestió cinegètica ha estat<br />
una <strong>de</strong> les causes principals <strong>de</strong>l seu <strong>de</strong>clivi<br />
(Blanco et al. 1993).<br />
INVENTARI DE LA AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI A L’ANY 2002. ABRERA, BARCELONA
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) Gallineta común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t molt comú. Migrador i hivernant<br />
regular. Espècie lligada al medi aquàtic amb<br />
aigües someres amb molta vegetació circumdant.<br />
Molt poc exigent amb la qualitat <strong>de</strong> l’hàbitat.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
molt escàs. Augmenta la població a l’hivern<br />
possiblement amb exemplars provinents <strong>de</strong>l<br />
centre i nord d’Europa. Lògicament l’espècie la<br />
trobem exclusivament al <strong>riu</strong> Llobregat, donat que<br />
les rieres a dues ban<strong>de</strong>s no porten prou aigua ni<br />
hi ha una cobertura <strong>de</strong> vegetació adient. En<br />
concret les zones on es <strong>de</strong>tecta més sovint es al<br />
voltant <strong>de</strong> les dues illes principals.<br />
Fenologia a Can Morral: <strong>de</strong>gut a l’onada <strong>de</strong> fred <strong>de</strong><br />
principis <strong>de</strong> 2002, la zona va rebre exemplars<br />
d’altes contra<strong>de</strong>s més fre<strong>de</strong>s i possiblement<br />
gela<strong>de</strong>s. Això, sumat al pas migratori que<br />
aquesta espècie realitza durant el mes <strong>de</strong> març,<br />
fa que sigui en el primer trimestre <strong>de</strong> l’any quan<br />
es <strong>de</strong>tecten més exemplars. Les temperatures<br />
càli<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’estiu i la tardor van produir que no<br />
s’observés concentració d’exemplars. Es pot<br />
observar que excepte els primers mesos, els<br />
efectius es mantenen força estables durant la<br />
resta <strong>de</strong> l’any.<br />
Nidificació: encara que es veuen exemplars<br />
gairebé durant tota l’estació reproductora, no<br />
s’observen polls malgrat la seva fàcil<br />
<strong>de</strong>tectabilitat. Només durant el mes d’abril<br />
exemplars<br />
20<br />
16<br />
12<br />
8<br />
4<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 27 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 5,6 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0-2 parelles<br />
% presència espècie: 80%<br />
Gallinula chloropus<br />
s’observa un exemplar portant material per<br />
niu, encara que no es pot confirmar la seva<br />
reproducció. Aquest exemplar coinci<strong>de</strong>ix amb<br />
la zona on hi ha més citacions d’individus. El<br />
fet <strong>de</strong> que no s’observin al mes <strong>de</strong> juny podia<br />
ser <strong>de</strong>gut a que un cop apareguts els polls, els<br />
exemplars tinguin un comportament més<br />
críptic.<br />
Conservació: per conèixer la seva veritable<br />
situació com a nidifi<strong>can</strong>t s’haurà <strong>de</strong> fer una<br />
prospecció més a fons per tal <strong>de</strong> trobar polls.<br />
Actualment les condicions <strong>de</strong> l’hàbitat per criar<br />
son òptimes i per tant la seva població<br />
nidifi<strong>can</strong>t pot estar infravalorada. Com a<br />
hivernant pot veure’s afectat per la caça.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes
Fotja vulgar (Fulica atra) Focha común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t molt comú a masses d’aigua tanca<strong>de</strong>s.<br />
Migrador i hivernant habitual a les zones humi<strong>de</strong>s.<br />
Distribució a Can Morral: migrador no<br />
nidifi<strong>can</strong>t. El fet <strong>de</strong> no trobar aquesta espècie<br />
més sovint ve donat bàsicament per la manca <strong>de</strong><br />
basses d’aigua aïlla<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la llera principal <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
El lloc més proper amb una certa població <strong>de</strong><br />
fotjes hivernants es troba als Aiguamolls <strong>de</strong> Molins<br />
<strong>de</strong> Rei, on al gener <strong>de</strong> 2002 es van censar un<br />
total <strong>de</strong> 5 exemplars.<br />
Fenologia a Can Morral: només quatre<br />
citacions d’individus aïllats corresponents a mesos<br />
no reproductors, encara que la <strong>de</strong> juny podria<br />
entrar dins d’aquest perío<strong>de</strong>. Les observacions <strong>de</strong><br />
febrer possiblement corresponguin a migració<br />
prenupcial, i la <strong>de</strong> novembre a un migrador post<br />
nupcial. Aquestes da<strong>de</strong>s entren completament<br />
dins <strong>de</strong> la fenologia migradora <strong>de</strong> l’espècie<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
Població màxima: 3 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 1,5 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0<br />
% presència espècie: 25%<br />
Fulica atra<br />
JUNY<br />
mes<br />
(Cramp & Simons 1980; Muntaner et al. 1984) i<br />
coinci<strong>de</strong>ixen amb les dates més importants <strong>de</strong> migració.<br />
Conservació: el seu cas és molt semblant al <strong>de</strong>l<br />
cabusset. Al <strong>riu</strong> Llobregat, té diversos<br />
condicionants que po<strong>de</strong>n afectar negativament la<br />
seva presència, entre ells la manca <strong>de</strong> vegetació<br />
palustre als marges <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, corrents massa<br />
ràpi<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> i manca <strong>de</strong> vegetació aquàtica<br />
adient per alimentar-se. El seus requeriments <strong>de</strong><br />
qualitat d’aigües, però, no son tan grans com en<br />
el cas <strong>de</strong>l cabusset.<br />
Proposta <strong>de</strong> gestió: per augmentar la població<br />
d’aquesta espècie s’haurien d’establir basses<br />
d’aigua petites amb una cobertura <strong>de</strong> <strong>can</strong>yissar al<br />
seu voltant. Això seria possible amb la construcció<br />
d’una petita bassa a la plana d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> al<br />
costat <strong>de</strong>l <strong>can</strong>yissar, fent una petita <strong>de</strong>pressió <strong>de</strong>l<br />
terreny que s’anegués amb aigües temporals <strong>de</strong><br />
pluja i crescu<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, molt semblant als<br />
Aiguamolls <strong>de</strong> Molins <strong>de</strong> Rei.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Corriol petit (Charad<strong>riu</strong>s dubius) Chorlitejo chico<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
regular a tota Catalunya. Nidifi<strong>can</strong>t a les zones<br />
humi<strong>de</strong>s i cursos fluvials. Hivernant escàs. Els<br />
primers migrants arriben al mes <strong>de</strong> febrer i el pas<br />
postnupcial es perllonga <strong>de</strong>s <strong>de</strong> finals <strong>de</strong> juny fins<br />
a finals d’octubre. A l’hivern <strong>de</strong> 2002 no es va<br />
<strong>de</strong>tectar cap exemplar hivernant a Catalunya.<br />
(Gutiérrez & Bach 2002). La població nidifi<strong>can</strong>t a<br />
Catalunya s’estima en un màxim <strong>de</strong> 500 parelles<br />
(ICO, en preparació).<br />
Distribució a Can Morral: migrador i nidifi<strong>can</strong>t<br />
escàs. L’espècie la trobem principalment al <strong>riu</strong><br />
Llobregat, malgrat que a la riera <strong>de</strong> la Magarola<br />
també es van <strong>de</strong>tectar exemplars. En concret les<br />
zones on es <strong>de</strong>tecta més sovint és a les illetes <strong>de</strong><br />
grava <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>. Necessita espais amb poca<br />
vegetació per a reproduir-se.<br />
Fenologia a Can Morral: els primers<br />
exemplars es comencen a <strong>de</strong>tectar la segona<br />
quinzena <strong>de</strong> febrer segons el patró fenològic <strong>de</strong><br />
l’espècie. Els últims exemplars es <strong>de</strong>tecten a<br />
finals <strong>de</strong> juliol. El màxim nombre d’individus es<br />
<strong>de</strong>tecta durant els passos migratoris. No es van<br />
<strong>de</strong>tectar exemplars hivernants.<br />
Nidificació: al mes <strong>de</strong> març es comencen a<br />
<strong>de</strong>tectar els primers moviments que es po<strong>de</strong>n<br />
qualificar com <strong>de</strong> territorials als marges <strong>de</strong> grava<br />
<strong>de</strong>l <strong>riu</strong>. Durant els mesos d’abril i maig s’observa<br />
comportament <strong>de</strong> distracció <strong>de</strong> <strong>de</strong>predadors. Al<br />
mes <strong>de</strong> juny s’observen polls que corren a<br />
amagar-se dins <strong>de</strong> la vegetació propera. La<br />
parella que figura com a nidifi<strong>can</strong>t possible,<br />
probablement va veure malmesa la seva<br />
nidificació pels motius més a baix esmentats.<br />
Població màxima: 5 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 2,8 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 1-2 parelles<br />
% presència espècie: 50 %<br />
Conservació: la seva nidificació pot veure’s<br />
afectada per l’entrada <strong>de</strong> ramats als marges <strong>de</strong><br />
grava <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> per a beure, que po<strong>de</strong>n trepitjar els<br />
ous, donat que aquesta espècie no fa cap mena<br />
<strong>de</strong> niu ni amaga els ous en llocs inaccessibles.<br />
També s’ha comprovat que hi ha <strong>de</strong>predació per<br />
part <strong>de</strong> garses (Pica pica). Aquestes<br />
circumstàncies fan que s’hagi pogut malmetre<br />
alguna niuada. Altres factors que afecten la seva<br />
població nidifi<strong>can</strong>t son l’accés per part <strong>de</strong><br />
persones al <strong>riu</strong>, la manca <strong>de</strong> illetes <strong>de</strong> grava prou<br />
aïlla<strong>de</strong>s i les avingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> als mesos <strong>de</strong><br />
primavera, que po<strong>de</strong>n arrossegar els nius i fins i<br />
tot els polls. Un augment <strong>de</strong> la cobertura <strong>de</strong><br />
vegetació també pot afectar a l’hora <strong>de</strong> que<br />
l’espècie seleccioni els llocs adients per a nidificar,<br />
fins i tot pot veure’s més afectada que d’altres<br />
espècies <strong>de</strong> corriols (Fojt et al. 2000).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Propostes <strong>de</strong> gestió: es proposa la col∙locació<br />
<strong>de</strong> tanques disuasories pels ramats al voltant <strong>de</strong><br />
les vores <strong>de</strong> grava. També seria interessant fer<br />
una eliminació selectiva <strong>de</strong> vegetació fora <strong>de</strong> la<br />
època <strong>de</strong> cria dins d’alguna <strong>de</strong> les illes grans <strong>de</strong>l<br />
Charad<strong>riu</strong>s dubius<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
<strong>riu</strong> per tal <strong>de</strong> que el corriol petit trobi llocs<br />
escaients per a nidificar i al mateix temps no<br />
pateixi les agressions abans esmenta<strong>de</strong>s. En<br />
quant a l’aspecte <strong>de</strong> <strong>de</strong>predació per part <strong>de</strong><br />
garses (Pica pica) veure la fitxa d’aquesta espècie.
Xivita Xivita ( (Tringa ( ( Tringa ochropus<br />
ochropus) ochropus<br />
ochropus)<br />
) Andarrios Andarrios gran<strong>de</strong><br />
gran<strong>de</strong><br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
comú a tot el territori. Degut al solapament entre<br />
migrants i hivernants, es pot observar l’espècie<br />
pràcticament tot l’any. La migració prenupcial<br />
dura fins a primers <strong>de</strong> maig, mentre que la<br />
postnupcial comença a mitjans <strong>de</strong> juny a<br />
Catalunya. Fa servir qualsevol zona d’aigua dolça.<br />
Hivernant escàs.<br />
Distribució a Can Morral: excepcional en<br />
migració. Es troba a la llera <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, principalment<br />
a les vores <strong>de</strong> grava.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva: 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0<br />
% presència espècie: 4%<br />
ABRIL<br />
Tringa ochropus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: hi ha 1 única citació a<br />
l’any 2002, a l’inici <strong>de</strong> la migració postnupcial dins<br />
<strong>de</strong>l patró fenologic conegut.<br />
Conservació: <strong>de</strong>gut a que és una espècie que<br />
nidifica a Es<strong>can</strong>dinavia i l’Est d’Europa te un<br />
comportament migrador molt ample (Del Hoyo et<br />
al 1996). No migra en grans estols per la qual<br />
cosa no es po<strong>de</strong>n preveure grans concentracions<br />
d’individus migrants. Només la po<strong>de</strong>m trobar en<br />
gran nombre a les zones humi<strong>de</strong>s litorals.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Valona (Tringa glareola) Andarríos bastardo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
comú per tot el territori. Darrerament hivernant<br />
regular però escàs. El pas <strong>de</strong> migrants a<br />
Catalunya es produeix sobretot entre abril i maig<br />
(prenupcial) i <strong>de</strong> juliol a setembre (postnupcial).<br />
Distribució a Can Morral: migrador.<br />
Fenologia a Can Morral: l’exemplar observat a<br />
principis <strong>de</strong> juny encara correpon a un individu en<br />
migració postnupcial una mica tardà que està<br />
anant cap als territoris <strong>de</strong> cria <strong>de</strong>l nord d’Europa.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
Any 2003<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8%<br />
Tringa glareola<br />
mes<br />
Conservació: a nivell europeu és una espècie<br />
catalogada com “en regressió”, inclosa en la<br />
Directiva Ocells i en els Convenis <strong>de</strong> Berna i Bonn.<br />
A nivell estatal està catalogada “d’interès especial”<br />
i a nivell català està inclosa a la Llei d’Espècies<br />
Protegi<strong>de</strong>s.<br />
Per tant, malgrat ser una espècie<br />
migratòria a casa nostra i no tenir da<strong>de</strong>s<br />
concretes sobre possibles amenaces, és una<br />
espècie que cal tenir en compte i cal anotar<br />
acuradament la seva presència a la finca (tot i<br />
ser molt escassa fins al moment) per tal <strong>de</strong><br />
contribuir al coneixement general <strong>de</strong> l’estat <strong>de</strong><br />
l’espècie.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Xivitona Xivitona ( (Actitis ( ( Actitis hypoleucos<br />
hypoleucos) hypoleucos<br />
hypoleucos)<br />
) Andarrios Andarrios chico chico<br />
chico<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
comú a tot el territori. Nidifi<strong>can</strong>t escàs als cursos<br />
fluvials interiors <strong>de</strong> certa alçada. Degut al<br />
solapament entre migrants i hivernants, es pot<br />
observar l’espècie pràcticament tot l’any. La<br />
migració prenupcial dura fins a finals <strong>de</strong> maig,<br />
mentre que la postnupcial comença a finals <strong>de</strong><br />
juny a Catalunya. Fa servir qualsevol zona d’aigua<br />
dolça. Hivernant escàs.<br />
Distribució a Can Morral: regular en migració.<br />
Hivernant irregular que possiblement es <strong>de</strong>splaci<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> altres llocs bus<strong>can</strong>t aliment i faci servir<br />
bàsicament els marges <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, rics en insectes.<br />
Fenologia a Can Morral: s’observa bàsicament<br />
durant ambdós passos migratoris, malgrat que a<br />
l’hivern <strong>de</strong> 2001-2002 s’observa un exemplar que<br />
podia haver-se <strong>de</strong>splaçat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> altres contra<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>gut a l’onada <strong>de</strong> fred <strong>de</strong> principis d’any. La<br />
dada <strong>de</strong> finals <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 5 exemplars és una<br />
mica sorprenent i podria <strong>de</strong>ure’s a una<br />
concentració d’exemplars <strong>de</strong>gut a <strong>can</strong>vis<br />
climatològics sobtats o bé a concentració<br />
postnupcial. L’any 2003 la presència <strong>de</strong> la xivitona<br />
és molt més petita i només es va <strong>de</strong>tectar a<br />
principis <strong>de</strong> la migració postnupcial, la qual cosa<br />
pot ser <strong>de</strong>guda a que el pas va ser més petit o bé<br />
que els individus no van romandre tant <strong>de</strong> temps<br />
exemplars<br />
6<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 5 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 1,8 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0<br />
% presència espècie: 41%<br />
Actitis hypoleucos<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
a la zona, <strong>de</strong>gut a les altes temperatures que es<br />
van assolir a l’estiu <strong>de</strong> 2003.<br />
Conservació: malgrat que és una espècie<br />
nidifi<strong>can</strong>t a Catalunya, fa servir cursos fluvials <strong>de</strong><br />
certa alçada, per sobre <strong>de</strong>ls 500mts. i no es troba<br />
com a nidifi<strong>can</strong>t a cap zona propera a Abrera.<br />
L’única possibilitat d’observar-la és als passos<br />
migratoris i a l’hivern. Les poblacions podrien<br />
augmentar, al igual que amb les altres limícoles,<br />
amb uns marges <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> i rieres que tinguin<br />
suficient tranquil∙litat , es a dir, protegint més els<br />
marges i controlant l’extensió <strong>de</strong> vegetació. En<br />
aquest sentit s’han fet diversos <strong>estudi</strong>s que<br />
avaluen l’impacte d’activitats d’oci sobre les<br />
poblacions d’ocells, que estableixen que en el cas<br />
<strong>de</strong>ls limícoles la distància que s’hauria <strong>de</strong><br />
mantenir respecte als ocells hauria <strong>de</strong> ser d’uns<br />
100mts. (Rodgers & Schwikert, 2002).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Gavina vulgar (Larus ridibundus) Gaviota reidora<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
i hivernant molt abundant. Nidifi<strong>can</strong>t molt escàs<br />
distribuït amb el major contingent al Delta <strong>de</strong><br />
l’Ebre i unes poques parelles a la província <strong>de</strong><br />
Lleida. Es pot observar pràcticament durant tot<br />
l’any. Malgrat ser una espècie principalment<br />
costera a Catalunya (no així als seus llocs <strong>de</strong> cria<br />
a Europa) també la po<strong>de</strong>m trobar a molts llocs <strong>de</strong><br />
l’interior. A la província <strong>de</strong> Barcelona van hivernar<br />
a l’any 2002 un total <strong>de</strong> 3459 exemplars (Gutiérrez<br />
& Bach 2002.)<br />
Distribució a Can Morral: migrador i hivernant<br />
habitual. A Can Morral fa servir bàsicament el <strong>riu</strong><br />
com a lloc d’alimentació i <strong>de</strong>splaçament. Durant<br />
les visites mensual que es van fer al punt fix<br />
situat a prop <strong>de</strong> la confluència <strong>de</strong>l Torrent Gran<br />
d’Abrera amb el <strong>riu</strong> Llobregat, no es va <strong>de</strong>tectar<br />
major abundància d’exemplars. Normalment hi ha<br />
més concentracions d’exemplars als assuts <strong>de</strong>l <strong>riu</strong><br />
on po<strong>de</strong>n reposar en amples illes amb molt poca<br />
cobertura <strong>de</strong> vegetació i poca corrent. És junt<br />
amb la gavina <strong>de</strong> potes grogues (Larus cachinans)<br />
l’única gavina present a Can Morral.<br />
Fenologia a Can Morral: la fenologia d’aquesta<br />
espècie a Abrera és un reflex fi<strong>de</strong>l <strong>de</strong> la que fa a<br />
Catalunya (Copete 2000) amb el màxim<br />
d’individus enregistrats al mes <strong>de</strong> febrer,<br />
exemplars<br />
40<br />
35<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
GENER<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 38 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 11 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 67%<br />
Larus ridibundus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
<strong>de</strong>saparició total a partir <strong>de</strong> març i tornant a<br />
observar-se exemplars a partir <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> juliol<br />
coincidint amb les dates <strong>de</strong> la migració<br />
postreproductura. Com veiem, la seva distribució<br />
a Can Morral és principalment hivernant, mentre<br />
que als passos la seva presència disminueix molt.<br />
També es pot observar una gran diferència en el<br />
nombre d’individus segons l’any, fenòmen que<br />
s’ha <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar amb una sèrie més llarga <strong>de</strong><br />
temps.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 8,16±5,65 indiv/km2.<br />
Conservació: la situació <strong>de</strong> l’espècie ten<strong>de</strong>ix a<br />
millorar poc a poc a tot arreu, per la qual cosa es<br />
pot preveure un augment <strong>de</strong>ls efectius a la zona.<br />
En aquest cas el <strong>riu</strong> fa la seva funció <strong>de</strong> corredor<br />
biològic i els exemplars migrants troben lloc<br />
suficients llocs per alimentar-se. No és probable,<br />
al menys a mig termini, que s’estableixi com a<br />
nidifi<strong>can</strong>t donat que no hi ha prou masses d’aigua<br />
aïlla<strong>de</strong>s (li agra<strong>de</strong>n molt els embassament per<br />
nidificar) ni les condicions <strong>de</strong> tranquil∙litat adients.<br />
L’augment d’efectius podria a llarg termini<br />
suposar un conflicte d’interessos amb els<br />
pescadors, ja que principalment, mengen peix<br />
petit.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Gavià argentat <strong>de</strong> potes grogues (Larus cachinnans)<br />
Gaviota patiamarilla<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
molt comú tant al litoral con a l’interior. Els seus<br />
principals llocs <strong>de</strong> nidificació es situen als<br />
Aiguamolls <strong>de</strong> l’Empordà, les Illes Me<strong>de</strong>s i el Delta<br />
<strong>de</strong> l’Ebre, encara que també ho fa a d’altres<br />
localitats <strong>de</strong> l’interior encara que en petit nombre.<br />
A la província <strong>de</strong> Barcelona van hivernar a l’any<br />
2002 un total <strong>de</strong> 9.345 exemplars (Gutiérrez &<br />
Bach 2002).<br />
Distribució a Can Morral: migrador i hivernant<br />
habitual. A Can Morral fa servir bàsicament el <strong>riu</strong><br />
com a lloc d’alimentació i <strong>de</strong>splaçament. Durant les<br />
visites mensuals que es van fer al punt fix situat a<br />
prop <strong>de</strong> la confluència <strong>de</strong>l Torrent Gran d’Abrera<br />
amb el <strong>riu</strong> Llobregat, no es va <strong>de</strong>tectar major<br />
abundància d’exemplars. A la gràfica següent es<br />
pot observar que no hi ha relació entre les<br />
observacions a Can Morral (en color blau) i les <strong>de</strong>l<br />
punt fix (en color vermell). Normalment hi ha més<br />
concentracions d’exemplars als assuts situats als<br />
trams inferiors <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> on po<strong>de</strong>n reposar en amples<br />
illes amb molt poca cobertura <strong>de</strong> vegetació i poca<br />
corrent.<br />
Comparació <strong>de</strong> la presència <strong>de</strong><br />
Larus cachinnans entre Can<br />
Morral i el punt fix al <strong>riu</strong>.<br />
Població màxima: 63 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 11,3 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Larus cachinnans<br />
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120<br />
Exe m plar s<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
Mes<br />
Fenologia a Can Morral: aquesta espècie la<br />
trobem distribuïda al llarg <strong>de</strong> l’any, igual que passa<br />
a la resta <strong>de</strong> Catalunya (Copete 2000) amb el<br />
màxim d’individus enregistrats al mes <strong>de</strong> febrer,<br />
com en el cas <strong>de</strong> Larus ridibundus, aparició en baix<br />
nombre d’individus no reproductors durant la<br />
primavera i tornant a observar-se exemplars a<br />
partir <strong>de</strong>l mes d’octubre coincidint amb les dates<br />
d’inici <strong>de</strong> l’hivernada. Com veiem, la seva<br />
distribució a Can Morral és principalment<br />
hivernant, mentre que als passos la seva presència<br />
disminueix molt. Destacar principalment el nombre<br />
d’individus <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 2002<br />
probablement proce<strong>de</strong>nts d’altres llocs propers i<br />
que per alguna raó van ser <strong>de</strong>splaçats.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 12,54±6,37 indiv/km2.<br />
DESEM<br />
NOVEM<br />
OCTUB<br />
SETEM<br />
JULIOL<br />
JUNY<br />
MA IG<br />
ABRIL<br />
MA RÇ<br />
FEBRER<br />
GENER<br />
Punt fix<br />
Can Morral
Conservació: la gavina <strong>de</strong> potes grogues és una<br />
espècie molt oportunista que fa servir tota mena<br />
<strong>de</strong> recursos tròfics, sent una <strong>de</strong> les espècies que<br />
po<strong>de</strong>m trobar en major nombre a qualsevol<br />
abocador, <strong>de</strong> fet a l’abocador <strong>de</strong> Garraf acostumen<br />
a haver-hi concentracions <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 2000<br />
exemplars<br />
70<br />
60<br />
50<br />
40<br />
30<br />
20<br />
10<br />
0<br />
Larus cachinnans<br />
exemplars. Quasi podríem dir que la presència<br />
massiva d’aquesta espècie fora <strong>de</strong>ls seus llocs<br />
tradicionals (bàsicament la costa) pot suposar un<br />
problema per d’altres espècies <strong>de</strong>gut a que es pot<br />
convertir en un <strong>de</strong>predador molt agressiu.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
any 2002 any 2003 Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)
Cotorreta Cotorreta <strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>de</strong> pit pit gris gris ( (Myiopsitta ( ( Myiopsitta Myiopsitta monachus<br />
monachus)<br />
monachus<br />
monachus<br />
Cotorra Cotorra argentina<br />
argentina<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
abundant localment. Espècie introduïda en<br />
expansió. Els nuclis més importants es troben a la<br />
ciutat <strong>de</strong> Barcelona i al Delta <strong>de</strong>l Llobregat,<br />
(Martínez-Vilalta 2002) lloc aquest últim on po<strong>de</strong>n<br />
produir veritables <strong>de</strong>strosses als conreus.<br />
Distribució a Can Morral: excepcional, una<br />
única cita al 2002.<br />
Fenologia a <strong>can</strong> Morral: l’única observació <strong>de</strong><br />
l’any correspon a un grup d’ocells que passaven<br />
volant a prop <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> i que possiblement es<br />
<strong>de</strong>splaçaven cap a un altre lloc.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 3 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 3 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8%<br />
Conservació: la cotorreta <strong>de</strong> pit gris és una<br />
espècie en amplia expansió a Catalunya i a tot<br />
l’Estat. Aquesta citació es pot consi<strong>de</strong>rar<br />
anecdòtica <strong>de</strong> moment, però això no vol dir que<br />
en anys propers no comenci a establir-se una<br />
població resi<strong>de</strong>nt, la qual cosa seria in<strong>de</strong>sitjable.<br />
Actualment hi ha a Catalunya un projecte en<br />
<strong>de</strong>senvolupament per controlar la seva població,<br />
ja que en d’altres llocs, com l’Argentina, ha<br />
produït veritables problemes a l’agricultura i s’està<br />
restringint la seva comercialització.<br />
Myiopsitta monachus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Colom Colom roquer roquer ( (Columba ( ( Columba Columba livia livia) livia livia)<br />
) Paloma Paloma bravía bravía<br />
bravía<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t molt comú a tot el territori. La majoria<br />
<strong>de</strong>ls exemplars són d’origen domèstic (Clavell<br />
2002) encara que hi ha exemplars salvatges lligat<br />
als ambients <strong>de</strong> roquissars i penya-segats<br />
d’algunes zones <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt no<br />
nidifi<strong>can</strong>t. Possiblement nidifica a la finca veïna <strong>de</strong><br />
Sant Hilari donat que allà s’observen exemplars<br />
durant tot l’any.<br />
Fenologia a Can Morral: la distribució al llarg<br />
<strong>de</strong> l’any varia molt <strong>de</strong>gut principalment a que les<br />
parelles reproductores, a l’època <strong>de</strong> nidificació<br />
s’allunyen menys <strong>de</strong> les zones on es troben els<br />
seus nius. Així, la seva presència majoritària la<br />
tenim a la tardor i l’hivern. Malgrat que el nombre<br />
d’individus varia els dos anys, si que po<strong>de</strong>m<br />
observar que la tendència és molt semblant.<br />
Nidificació: malgrat trobar l’espècie durant tota<br />
l’època <strong>de</strong> nidificació, no po<strong>de</strong>m consi<strong>de</strong>rar al<br />
colom reproductor a la zona <strong>de</strong>gut a que els<br />
exemplars es troben molt dispersos per la finca,<br />
on possiblement acu<strong>de</strong>ixen només a menjar, i<br />
sense cap indici <strong>de</strong> nidificació, com <strong>de</strong>mostra el<br />
mapa adjunt (mapa 1).<br />
exemplars<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
Població màxima: 26 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 10 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Columba livia<br />
any 2002 any 2003<br />
mes<br />
Polinómica (any 2003) Polinómica (any 2002)<br />
Mapa 1. Da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> presència <strong>de</strong> Columba livia<br />
durant l'època reproductora.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 13,34±5,44 indiv/km2.<br />
Conservació: encara que el colom roquer, en<br />
aquest cas domèstic, sembla una espècie<br />
totalment comú veiem que no nidifica a la zona i<br />
que la seva presència no és tan abundant com<br />
podia pensar-se (aparició el 72% <strong>de</strong> les visites).<br />
De fet hi ha espècies amb una presència més<br />
gran que el colom roquer. Aquest pot ser un bon<br />
símptoma <strong>de</strong> la qualitat ambiental que encara<br />
conserva la zona.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Tudó (Columba palumbus) Paloma torcaz<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t molt comú. Migrador i hivernant regular. En<br />
algunes zones es comporta com a estival i a d’altres<br />
com a hivernant. Sembla ser que ha experimentat<br />
una expansió important durant els últims anys<br />
(SEO/BirdLife 2001), que podria arribar al 59%,<br />
malgrat tractar-se d’una espècie molt sotmesa a la<br />
pressió cinegètica.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t en<br />
petit nombre. El seu astatus a Can Morral és una<br />
mena <strong>de</strong> resum <strong>de</strong>l que fa a tota Catalunya, es a dir,<br />
hi ha una població estable i nidifi<strong>can</strong>t, però augmenta<br />
el nombre d’individus a l’hivern i principalment durant<br />
el passos migratori <strong>de</strong> tardor.<br />
Fenologia a Can Morral: malgrat que es tracta<br />
d’una espècie que po<strong>de</strong>m trobar al llarg <strong>de</strong> tot l’any<br />
amb un 100% <strong>de</strong> presència, el major nombre<br />
d’exemplars es <strong>de</strong>tecta al mes d’octubre <strong>de</strong> 2002<br />
durant el pas migratori postnupcial. Curiosament,<br />
aquest pas migratori al 2003 és molt menys notori,<br />
fenomen que sembla va succeir a diferents llocs <strong>de</strong><br />
Catalunya. L’augment progressiu d’exemplars durant<br />
el mes <strong>de</strong> juliol pot obeir a joves <strong>de</strong> l’any o a una<br />
certa dispersió <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la nidificació. És <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>stacar que la població present durant l’època<br />
reproductora es manté molt estable els dos anys.<br />
Nidificació: la <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> nidifi<strong>can</strong>ts la po<strong>de</strong>m<br />
consi<strong>de</strong>rar <strong>de</strong>stacable doncs trobem que dins d’un<br />
hàbitat potencial <strong>de</strong> 16,4 ha ( la zona <strong>de</strong> bosc <strong>de</strong> i les<br />
pollancre<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>), tenim 4 parelles segures, el que<br />
exemplars<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 27 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 8,1 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 5-8 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Columba palumbus<br />
mes<br />
suposa 2,44 nius/10ha. La <strong>de</strong>nsitat mitja per aquest<br />
tipus <strong>de</strong> medis es consi<strong>de</strong>ra <strong>de</strong> 0,5-2 ocells/10 ha<br />
(Fernán<strong>de</strong>z & Bea 2003). En el perio<strong>de</strong> no<br />
reproductor obtenim una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 15,6±4,39<br />
indiv/km2. També trobem diferències entre les dates<br />
<strong>de</strong> posta: mentre que a la zona <strong>de</strong>l bosc es troben<br />
les parelles nidifi<strong>can</strong>ts al mes d’abril, als llocs més<br />
perifèrics com les pollancre<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, les trobem a<br />
finals <strong>de</strong> maig- principis <strong>de</strong> juny.<br />
Conservació: és d’esperar que a mida que vagi<br />
augmentat la massa boscosa i l’alçada <strong>de</strong>ls arbres<br />
presents augmentin també els efectius nidifi<strong>can</strong>ts,<br />
malgrat que les <strong>de</strong>nsitats actuals ja son prou bones.<br />
En cas <strong>de</strong> que Can Morral arribi a ser <strong>de</strong>clarat refugi<br />
<strong>de</strong> fauna salvatge, es previsible que la població<br />
hivernant augmenti d’efectius al no veure’s afectada<br />
per la caça.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Tórtora Tórtora turca turca ( (Streptopelia ( Streptopelia <strong>de</strong>caocto<br />
<strong>de</strong>caocto) <strong>de</strong>caocto<br />
<strong>de</strong>caocto)<br />
) Tórtola Tórtola turca<br />
turca<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t molt comú a les zones on cria. Espècie<br />
en expansió (SEO/BirdLife 2002; ICO en<br />
preparació).<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt no<br />
nidifi<strong>can</strong>t, presenta una distribució irregular.<br />
Possiblement nidifica al casc urbà d’Abrera. La<br />
po<strong>de</strong>m trobar als marges <strong>de</strong>l bosc i a prop<br />
d’edificacions. Sembla estar en expansió a Can<br />
Morral.<br />
Fenologia a Can Morral: el comportament<br />
observat a 2003 és totalment diferent <strong>de</strong> 2002.<br />
Així tenim que mentre que a 2002 les<br />
observacions eren irregulars, suposant un 33%<br />
d’aparició, al 2003 passen a ser <strong>de</strong>l 67% es<br />
converteix en una espècie que s’observa a una<br />
certa assiduïtat possiblement fruit d’una expansió<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> el casc urbà <strong>de</strong>gut a l’augment <strong>de</strong><br />
població.<br />
exemplars<br />
10<br />
8<br />
6<br />
4<br />
2<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 7 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 2,2 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 75%<br />
Streptopelia <strong>de</strong>caocto<br />
MAIG<br />
Nidificació: malgrat trobar exemplars durant el<br />
mes <strong>de</strong> juny, no s’han trobat indicis <strong>de</strong><br />
reproducció, encara que parlem d’una espècie que<br />
escull ambients urbans i pe<strong>riu</strong>rbans. Possiblement<br />
a 2003 hagi criat però aquest any no s’han fet<br />
censos específics <strong>de</strong> nidificació.<br />
Conservació: la presència <strong>de</strong> la tórtora turca a<br />
Can Morral és molt inferior al que es podia<br />
esperar, donat que als voltants, principalment a la<br />
veïna localitat <strong>de</strong> Martorell, hi ha una població<br />
formada per centenars d’individus que fan servir<br />
per alimentar-se els camps propers i sobretot una<br />
indústria <strong>de</strong> blat <strong>de</strong> moro <strong>de</strong>ls voltants. Per<br />
aquesta raó, podíem preveure que hi hagués una<br />
expansió d’aquesta població cap a d’altres llocs<br />
veïns, fet que <strong>de</strong> moment no hem pogut<br />
constatar. És <strong>de</strong> suposar que a mida que aquesta<br />
població creixi, i per tant la capacitat <strong>de</strong> càrrega<br />
s’esgoti, la població vagi dirigint-se cap a d’altres<br />
lloc propicis. S’ha observat al casc urbà d’Abrera<br />
una petita població sense quantificar.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Tórtora Tórtora vulgar vulgar ( (Streptopelia ( ( Streptopelia Streptopelia turtur turtur) turtur turtur)<br />
) Tórtola Tórtola europea<br />
europea<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival<br />
nidifi<strong>can</strong>t estès per tot el territori. Molt comú als<br />
passos migratoris. Hivernant excepcional. Es troba<br />
en recessió tant per la <strong>de</strong>gradació <strong>de</strong>l seu hàbitat<br />
com per l’excessiva pressió cinegètica que rep.<br />
Els primers exemplars acostumen a arribar a<br />
principis d’abril i <strong>de</strong>ixen Catalunya a finals <strong>de</strong><br />
setembre i principis d’octubre.<br />
Distribució a Can Morral: migradora i estival no<br />
nidifi<strong>can</strong>t. Escassa. Possiblement nidifica a llocs<br />
propers menys antropitzats o amb més cobertura<br />
<strong>de</strong> vegetació.<br />
Fenologia a Can Morral: els primers exemplars<br />
es <strong>de</strong>tecten a la tercera setmana d’abril i<br />
corresponen clarament a individus migrants.<br />
Durant tota l’època <strong>de</strong> reproducció trobem<br />
individus dispersos i curiosament no es <strong>de</strong>tecten<br />
exemplars migradors durant el mes <strong>de</strong> setembre,<br />
encara que si al mes d’agost.<br />
Nidificació: malgrat trobar l’espècie durant tota<br />
l’època <strong>de</strong> nidificació, no po<strong>de</strong>m consi<strong>de</strong>rar a la<br />
tórtora com a reproductor a la zona <strong>de</strong>gut a que<br />
els exemplars es troben molt dispersos per la<br />
finca, on possiblement acu<strong>de</strong>ixen només a<br />
menjar, i sense cap indici <strong>de</strong> nidificació, com<br />
<strong>de</strong>mostra el mapa adjunt (mapa 1).<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 3 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 1,8 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 42%<br />
Streptopelia turtur<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Mapa 1. Da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> presència <strong>de</strong> Streptopelia turtur<br />
durant l'època reproductora.<br />
Conservació: el fet <strong>de</strong> no haver trobat durant<br />
l’any 2002 individus reproductors, no vol dir que<br />
l’espècie no es reprodueixi irregularment i en<br />
petita quantitat altres anys. Potser la massa<br />
boscosa apta per ubicar els nius es troba ocupada<br />
per tudons, esquirols i sobre tot garses, man<strong>can</strong>t<br />
prou llocs adients sense competència amb d’altres<br />
espècies. El seguiment en diferents anys pot ser<br />
ens donaria més da<strong>de</strong>s sobre el seu<br />
comportament.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Cucut reial (Clamator glanda<strong>riu</strong>s) Críalo europeo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival i<br />
nidifi<strong>can</strong>t escàs. Regular en migració. Els seus<br />
efectius nidifi<strong>can</strong>ts més grans es troben a la<br />
província <strong>de</strong> Lleida, ja que prefereix els ambients<br />
més secs. Parasita principalment a la garsa (Pica<br />
pica). Hivernant excepcional.<br />
Distribució a Can Morral: estival acci<strong>de</strong>ntal.<br />
Freqüenta la pineda on menja principalment les<br />
larves <strong>de</strong> la processionària i on troba els nius <strong>de</strong><br />
garsa que parasita.<br />
Fenologia a Can Morral: la dada obtinguda al<br />
maig <strong>de</strong> 2002 és una mica estranya, ja que es<br />
troba plenament dins <strong>de</strong> l’època <strong>de</strong> nidificació,<br />
però no es tenen da<strong>de</strong>s ni anteriors ni posteriors.<br />
Podia tractar-se d’un individu provinent d’un altre<br />
lloc i que atret per l’abundància <strong>de</strong> garses a Can<br />
Morral volia provar sort. La <strong>de</strong> juny pot <strong>de</strong>ure’s a<br />
un exemplar en migració.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 17%<br />
Clamator glanda<strong>riu</strong>s<br />
mes<br />
Conservació: en principi es tracta d’una espècie<br />
que hauria d’estar ben representada a Can Morral,<br />
sobre tot si es te en compte la quantitat <strong>de</strong> garses<br />
que hi ha nidifi<strong>can</strong>t en un espai tan petit. Al<br />
mateix temps això pot ser una mena<br />
d’inconvenient, ja que podria trobar problemes<br />
per parasitar el niu <strong>de</strong> garsa si aquestes <strong>de</strong>tecten<br />
la seva presència i fan guàrdies per tal <strong>de</strong> vigilar<br />
els nius, cosa que no és estrany que si les garses<br />
ja han estat parasita<strong>de</strong>s anteriorment. Per altra<br />
banda, tenim que el cucut reial s’alimenta<br />
bàsicament <strong>de</strong> la processionària <strong>de</strong>l Pi<br />
(Thaumetopoea pityocampa) la qual no està molt<br />
estesa a la pineda <strong>de</strong> Can Morral. Si tenim en<br />
compte alguns treballs publicats sobre el tema<br />
(Hoyas & López 1998) sembla ser que el cucut<br />
reial escolleix en primer lloc els biòtops amb<br />
abundància <strong>de</strong> processionària i un cop que<br />
aquesta a acabat el seu cicle, entre finals d’abril i<br />
principis <strong>de</strong> maig, escolliria els llocs amb presència<br />
<strong>de</strong> Garses.<br />
Per tant po<strong>de</strong>m dir que en el cas <strong>de</strong> Can<br />
Morral, la presència <strong>de</strong> l’espècie obeïria a una<br />
segona posta o a un fracàs <strong>de</strong> la primera i per<br />
tant compliria la funció <strong>de</strong> biòtop alternatiu.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Cucut (Cuculus <strong>can</strong>orus) Cuco común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival comú<br />
a tot el territori. Migrador regular a tota Catalunya.<br />
Els primers exemplars comencen a <strong>de</strong>tectar-se a<br />
finals <strong>de</strong> març. Els adults marxen durant l’agost i els<br />
joves al setembre. Es tracta d’un ocell forestal però<br />
sense grans requeriments d’hàbitat, qualsevol zona<br />
amb arbres pot ser ben acollida pel cucut. Parasita<br />
sobre moltes espècies d’ocells principalment<br />
passeriformes.<br />
Distribució a Can Morral: estival nidifi<strong>can</strong>t. El<br />
po<strong>de</strong>m sentir a qualsevol lloc arbrat, principalment a<br />
la pineda més a prop <strong>de</strong> la Riera Magarola i als<br />
pollancres al costat <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
Fenologia a Can Morral: estrany registre fenològic<br />
d’aquesta espècie a Can Morral, on mentre que al<br />
2002 el donàvem com a nidifi<strong>can</strong>t segur, al 2003 no<br />
apareixeria com a tal. Els primers exemplars es<br />
comencen a <strong>de</strong>tectar la segona setmana d’abril<br />
seguint el patró fenològic <strong>de</strong> l’espècie (Copete<br />
2000). La citació <strong>de</strong>l mes d’agost pot correspondre a<br />
un individu migrant.<br />
Nidificació: com es pot observar, els dos exemplars<br />
que apareixen a Can Morral, es mantenen durant<br />
tota l’època <strong>de</strong> nidificació. Les espècies parasita<strong>de</strong>s<br />
possiblement siguin el tallarol capnegre en els dos<br />
casos, doncs la seva distribució coinci<strong>de</strong>ix amb algun<br />
<strong>de</strong>ls llocs on hi ha més <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> nius <strong>de</strong> tallarol.<br />
Les dos parelles es donen com a segures <strong>de</strong>gut a la<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 2 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 1,5 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 2 parelles<br />
% presència espècie: 33 %<br />
Cuculus <strong>can</strong>orus<br />
mes<br />
constància que mantenen durant tota l’època als<br />
mateixos llocs.<br />
Conservació: la població <strong>de</strong> cucut està ben<br />
representada a Can Morral i en principi no hi ha perill<br />
<strong>de</strong> que pugui disminuir. L’únic factor que li podria<br />
afectar seria l’augment d’ús d’insectici<strong>de</strong>s als camps<br />
<strong>de</strong>l voltant, ja que li privarien <strong>de</strong>l seu recurs<br />
alimentari composat bàsicament per insectes. Degut<br />
al gran nombre d’espècies hospedadores que hi ha a<br />
Can Morral, el cucut te el seu futur garantit a la zona.<br />
De totes maneres, les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 2003 són pitjors <strong>de</strong>l<br />
que es podia esperar i es necessitarà una sèrie més<br />
llarga d’anys per veure quin és el seu comportament<br />
real.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Distribució i fenologia a Catalunya: estival<br />
nidifi<strong>can</strong>t, comú arreu <strong>de</strong>l territori però absent a<br />
les subalpines i d’alta muntanya <strong>de</strong>l Pirineu i Pre-<br />
Pirineu. És l’única estringiforme migradora a<br />
Catalunya, que arriba a les nostres terres <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
principis <strong>de</strong> març fins a finals d’abril, migrant cap<br />
als quarters d’hivern cap al mes <strong>de</strong> setembre i<br />
octubre, probablement <strong>de</strong>gut a la seva dieta quasi<br />
exclusivament insectívora (Muntaner et al. 1983).<br />
Hi ha algunes da<strong>de</strong>s d’individus <strong>de</strong>tectats a<br />
l’hivern, fet que fa pensar que alguns individus<br />
po<strong>de</strong>n quedar-se a hivernar a la zona,<br />
especialment a les costes <strong>de</strong> llevant, però <strong>de</strong>gut a<br />
la dificultat <strong>de</strong> <strong>de</strong>tecció <strong>de</strong> l’espècie fora <strong>de</strong> la<br />
temporada <strong>de</strong> cria es fa difícil <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r-ho<br />
confirmar. La subespècie que po<strong>de</strong>m trobar a<br />
Catalunya és O.s.mallorcae, tot i que en migració<br />
sembla que també es pot trobar individus <strong>de</strong> la<br />
subespècie O.s.scops provinents d’Europa.<br />
Distribució a Can Morral: estival i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Fenologia a Can Morral: En la segona visita<br />
<strong>de</strong>ls censos nocturns es va <strong>de</strong>tectar la presència<br />
<strong>de</strong> l’espècie, escoltant 3 reclams en diferents llocs,<br />
per tant consi<strong>de</strong>rem que hi ha 3 parelles<br />
nidifi<strong>can</strong>ts. En la primera visita possiblement<br />
l’espècie, al ser migradora, encara no havia<br />
arribat.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
Xot (Otus scops) Autillo<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 4 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 2 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 3 parelles<br />
% presència espècie: cens específic<br />
MAIG<br />
Otus scops<br />
JUNY<br />
Nidificació: aquesta és una espècie molt lligada<br />
al bosc <strong>de</strong> ribera. La seva presència <strong>de</strong> Can Morral<br />
<strong>de</strong>nota doncs un bon estat <strong>de</strong> conservació<br />
d’aquest tipus <strong>de</strong> bosc a la finca.<br />
Conservació: les principals amenaces <strong>de</strong><br />
l’espècie són la <strong>de</strong>strucció <strong>de</strong> l’hàbitat i l’ús <strong>de</strong><br />
plaguici<strong>de</strong>s (Alonso et al. 2003). El curs baix <strong>de</strong>l<br />
<strong>riu</strong> Llobregat ha estat força <strong>can</strong>alitzat <strong>de</strong>gut a la<br />
forta urbanització d’aquestes comarques i bona<br />
part <strong>de</strong> la vegetació <strong>de</strong> ribera ha <strong>de</strong>saparegut. És<br />
important doncs <strong>de</strong>tectar que encara que<strong>de</strong>n<br />
algunes zones <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> on aquest bosc <strong>de</strong> ribera<br />
encara es trobi ben conservat i promoure’n la<br />
conservació i millora a mitjà i llarg termini.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Mussol comú (Athene noctua) Mochuelo común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
comú a tot el territori continental tot i que és<br />
absent a àmplies zones <strong>de</strong>l Pirineu i <strong>de</strong>ls ambients<br />
muntanyencs. L’espècie no presenta uns<br />
requeriments d’hàbitat massa específics i dins <strong>de</strong>ls<br />
espais oberts la po<strong>de</strong>m trobar tant en zones<br />
agrícoles <strong>de</strong> secà, <strong>de</strong> regadiu, oliverars, vinyes,<br />
etc. i <strong>de</strong>gut a la seva naturalesa poc esquerpa<br />
també els po<strong>de</strong>m trobar edificis dispersos o fins i<br />
tot en parcs urbans. Tot i no tenir uns<br />
requeriments d’hàbitats massa específics, però,<br />
evita els boscos molt <strong>de</strong>nsos, ambients molt<br />
humits o l’alta muntanya (Blas & Muñoz 2003). El<br />
perío<strong>de</strong> reproductor <strong>de</strong> l’espècie s’exten entre els<br />
mesos <strong>de</strong> març i juny, tot i que bàsicament es<br />
concentra en els mesos d’abril i maig (Mikkola<br />
1995). A Catalunya trobem la subespècie<br />
A.n.vidalii.<br />
Distribució a Can Morral: nidifi<strong>can</strong>t i resi<strong>de</strong>nt.<br />
L’espècie es va <strong>de</strong>tectar a la plana d’inundació <strong>de</strong>l<br />
<strong>riu</strong>, per sota <strong>de</strong> la zona més boscosa <strong>de</strong> la finca<br />
<strong>de</strong> Can Morral, a la zona propera a Sant Hilari. En<br />
el primer cens realitzat al febrer es van <strong>de</strong>tectar el<br />
reclam <strong>de</strong> dos individus diferents, mentre que en<br />
el segona escolta feta al maig se’n va <strong>de</strong>tectar<br />
només un. Per tant consi<strong>de</strong>rem que a la finca hi<br />
pot haver dues parelles reproductores <strong>de</strong> mussol<br />
comú.<br />
Fenologia a Can Morral: els reclams <strong>de</strong>tectats<br />
en el primera escolta realitzada a Can Morral<br />
problablement es tractava d’individus que<br />
començaven a establir el futur territori <strong>de</strong> cria,<br />
mentre que en la segona escolta els reclams<br />
sentits corresponenien a alguna <strong>de</strong> les dues<br />
parelles probablement establertes a la zona.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 2 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 1,5 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 2 parelles<br />
% presència espècie: cens específic<br />
Nidificació: aquesta és l’espècie amb més<br />
activitat diürna <strong>de</strong> tots els rapinyaires nocturns i<br />
no és estrany, doncs, veure-la en hores <strong>de</strong> llum.<br />
Pot criar pràcticament en qualsevol cavitat, <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
forats en arbres vells, entre les roques o en<br />
edificis humans. La seva dieta és bàsicament<br />
insectívora, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 72 al 96% que pot variar en<br />
funció <strong>de</strong> l’època <strong>de</strong> l’any o l’àrea d’<strong>estudi</strong> i la pot<br />
complementar amb petits rossegadors o aus<br />
(Delibes et al. 1983, Mikkola 1995).<br />
Conservació: malgrat que es tracta d’un ocell<br />
encara força comú, en els darrers anys sembla<br />
haver patit una forta regressió, que en la població<br />
espanyola podria ser <strong>de</strong> fins el 20%. La<br />
intensificació agrícola (que provoca pèrdua<br />
d’hàbitats <strong>de</strong> caça i <strong>de</strong> cria) i l’ús associat <strong>de</strong><br />
plaguici<strong>de</strong>s (que provoca una disminució <strong>de</strong><br />
preses i efecte tòxic directe) són les possibles<br />
causes d’aquest <strong>de</strong>scens generalitzat (Blas &<br />
Muñoz 2003). L’atropellament a les carreteres,<br />
sobretot <strong>de</strong> joves i volantons, també sembla ser<br />
una <strong>de</strong> les causes <strong>de</strong> mortalitat no natural més<br />
evi<strong>de</strong>nts (Hernán<strong>de</strong>z 1988, Frías 1999).<br />
Athene noctua<br />
MAIG<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Gamarús (Strix aluco) Cárabo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
comú a tot el territori continental en tota mena<br />
d’ambients forestals. Absent només a les zones<br />
menys boscoses <strong>de</strong>l país com la <strong>de</strong>pressió central,<br />
l’Empordà o el Delta <strong>de</strong> l’Ebre. El perío<strong>de</strong><br />
reproductor <strong>de</strong>l gamarús a casa nostra va entre<br />
febrer i maig, essent la posta cap a la primera<br />
quinzena d’abril (Muntaner et al. 1983). A<br />
Catalunya trobem la subespècie S.a.sylvatica.<br />
Distribució a Can Morral: nidifi<strong>can</strong>t i resi<strong>de</strong>nt.<br />
En els dos censos nocturns realitzats a la finca al<br />
llarg <strong>de</strong> la temporada reproductora es va <strong>de</strong>tectar<br />
la presència d’un individu <strong>de</strong> l’espècie. Les dues<br />
vega<strong>de</strong>s es va <strong>de</strong>tectar en el mateix punt<br />
d’escolta, a la plana d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, per sota<br />
<strong>de</strong> la zona més boscosa <strong>de</strong> la finca <strong>de</strong> Can Morral,<br />
a la zona propera a Sant Hilari. Per tant<br />
consi<strong>de</strong>rem que a la finca hi ha una parella<br />
reproductora <strong>de</strong> gamarús.<br />
Fenologia a Can Morral: les escoltes <strong>de</strong><br />
gamarús realitza<strong>de</strong>s a la zona d’<strong>estudi</strong> dins <strong>de</strong> la<br />
normalitat <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong> reproductor <strong>de</strong> l’espècie.<br />
Nidificació: a la finca consi<strong>de</strong>rem que hi ha una<br />
parella nidifi<strong>can</strong>t. La dieta <strong>de</strong>l gamarús és força<br />
variada i inclou micromamífers, aus rèptils i<br />
invertebrats tot i que les proporcions <strong>de</strong> cada un<br />
d’ells pot variar en funció <strong>de</strong> l’àrea d’<strong>estudi</strong><br />
(Mikkola 1995) o <strong>de</strong>l sexe consi<strong>de</strong>rat ja que el<br />
dimorfisme sexual comporta diferencies en la<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
GENER<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 1 parella<br />
% presència espècie: cens específic<br />
Strix aluco<br />
JUNY<br />
mes<br />
dieta, caçant el mascle preses més àgils i tenint<br />
una amplitud trófica menor que les femelles<br />
(Villarán 2000).<br />
Conservació: és el rapinyaire nocturn <strong>de</strong> casa<br />
nostra més boscà i l’augment <strong>de</strong> les zones<br />
forestals <strong>de</strong> sembla que està permetent un<br />
increment <strong>de</strong> l’àrea <strong>de</strong> distribució i <strong>de</strong> la mida<br />
poblacional, tot i que la falta <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s concretes,<br />
no permet dir en quin grau. Les primeres da<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l programa NOCTUA semblen reflexar també<br />
una tendància positiva. A més a més, el fet que<br />
sigui una espècie força adaptable (en quan a llocs<br />
on fer el niu o als requeriments <strong>de</strong> l’hàbitat)<br />
permet a l’espècie estar present en territoris en<br />
principi més <strong>de</strong>sfavorables (Zuberogoitia &<br />
Martínez-Climent 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)<br />
Chotacabras gris<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: és una<br />
espècie estival nidifi<strong>can</strong>t a Catalunya i migradora<br />
comú arreu <strong>de</strong> tot el territori, però amb presència<br />
discontínua com a nidifi<strong>can</strong>t. Defuig les zones<br />
d’alta muntanya i és més comú a la meitat nord<br />
<strong>de</strong>l territori. L’espècie sol arribar a Catalunya cap<br />
a finals d’abril i principis <strong>de</strong> maig mentre que la<br />
migració <strong>de</strong> tardor comença a l’agost i setembre,<br />
tot i que es pot allargar fins l’octubre (Muntaner<br />
et al. 1983). Entre els anys 1996 i 1999 les<br />
primeres da<strong>de</strong>s observacionals <strong>de</strong> l’espècie se<br />
situen entre el 17-25/04 i les darreres entre el 1-<br />
20/10 (Copete 1998 i 2000, Martínez-Vilalta 2001 i<br />
2002). A Catalunya trobem la subespècie<br />
C.e.meridionalis.<br />
Distribució a Can Morral: en els censos<br />
nocturns que s’han realitzat a la finca al llarg <strong>de</strong> la<br />
temporada reproductora no es va <strong>de</strong>tectar la<br />
presència <strong>de</strong> cap individu <strong>de</strong> l’espècie. Malgrat<br />
això, durant les visites regulars diurnes a la finca<br />
per fer el cens <strong>de</strong> l’avifauna si que es va <strong>de</strong>tectar<br />
l’espècie, concretament durant la visita realitzada<br />
en el mes <strong>de</strong> maig. Així doncs, és probable que<br />
l’espècie no crii a la finca o que no ho faci<br />
regularment però que si més no l’utilitzi com a<br />
territori d’alimentació o <strong>de</strong> repòs durant les hores<br />
diurnes.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: cens especific<br />
Caprimulgus europaeus<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: l’observació <strong>de</strong><br />
l’espècie entra dins <strong>de</strong>ls cànons normals <strong>de</strong><br />
presència a Catalunya, si bé el fet <strong>de</strong> no ser<br />
<strong>de</strong>tectada en els censos nocturns fa pensar que<br />
tal vegada no crii a les finques d’<strong>estudi</strong>, si bé pot<br />
fer-ho a les zones pròximes.<br />
Conservació: l’espècie presenta una distribució<br />
mundial molt més àmplia que el Siboc, una<br />
espècie molt similar i difícil <strong>de</strong> diferenciar<br />
visualment al camp. A diferència d’aquesta<br />
espècie, però, a nivell peninsular ocupa sobretot<br />
les parts més septentrionals. Sembla ser que la<br />
seva població pot estar en regressió, essent les<br />
causes més probables la pèrdua d’hàbitat, l’ús <strong>de</strong><br />
plaguici<strong>de</strong>s o els atropellaments (Alonso et al.<br />
2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Siboc (Caprimulgus ruficollis) Chotacabras pardo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: és una<br />
espècie estival nidifi<strong>can</strong>t a Catalunya i migradora,<br />
més comú a la meitat sud <strong>de</strong>l territori. És absent<br />
a les comarques Pirinenques i Pre-Pirinenques.<br />
L’espècie sol arribar a Catalunya cap a finals<br />
d’abril i principis <strong>de</strong> maig, mentre que la migració<br />
<strong>de</strong> retorn cap als quarters d’hivernada s’inicia a<br />
finals d’agost i es perllonga fins a començaments<br />
d’octubre (Muntaner et al. 1983). Entre els anys<br />
1996 i 1999 les primeres da<strong>de</strong>s observacionals <strong>de</strong><br />
l’espècie se situen entre el 9-20/04 i les darreres<br />
entre 20/10 i el 2/11 (Copete 1998 i 2000,<br />
Martínez-Vilalta 2001 i 2002). A Catalunya trobem<br />
la subespècie C.r.ruficollis.<br />
Distribució a Can Morral: estival i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
L’espècie va ser <strong>de</strong>tectada a la finca en un <strong>de</strong>ls<br />
censos específics per als rapinyaires nocturns a<br />
una zona oberta, entre els camps <strong>de</strong> conreu i <strong>de</strong><br />
fruiters i la zona d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
Fenologia a Can Morral: la i<strong>de</strong>ntificació <strong>de</strong><br />
l’espècie a la finca al mes <strong>de</strong> maig entra dins <strong>de</strong>ls<br />
paràmetres normals per a l’espècie a casa nostra,<br />
i probablement pugui haver-hi una parella<br />
nidifi<strong>can</strong>t a la zona d’<strong>estudi</strong>, ja que l’espècie es va<br />
sentir a la zona <strong>de</strong>sprés d’haver posat els reclams<br />
per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectar la seva presència.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 1 parella<br />
% presència espècie: cens especific<br />
Caprimulgus ruficollis<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Nidificació: malgrat haver estat observat només<br />
un cop, el fet <strong>de</strong> ser vist en un hàbitat a<strong>de</strong>cuat i<br />
en l’època reproductora fa pensar que a la finca hi<br />
ha una parella nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Conservació: a nivell mundial l’espècie està<br />
distribuïda per la Península Ibèrica i nord d’Àfrica i<br />
té a Catalunya els territoris <strong>de</strong> cria més<br />
septentrionals <strong>de</strong>l continent Europeu. La població<br />
mundial s’estima entre 100.000-140.000 parelles<br />
reproductores <strong>de</strong> les quals el 90% o més crien a<br />
la península, si bé és més abundant a les zones<br />
meridionals. La seva població sembla ser més o<br />
menys estable, però per a la conservació és<br />
important tenir en compte aquest aquesta<br />
concentració. Entre les possibles amenaces hi<br />
hauria la pèrdua d’hàbitat, els atropellaments o la<br />
predació <strong>de</strong>ls ous o polls (Alonso et al. 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Ballester Ballester ( (Tachymarptis ( Tachymarptis melba melba) melba melba)<br />
) Vencejo Vencejo real<br />
real<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: nidifi<strong>can</strong>t<br />
estival i migrador. Menys lligat als ambients<br />
urbans que el falciot comú, encara que les<br />
poblacions urbanes van augmentant. Acostumen a<br />
arribar a finals <strong>de</strong> març i marxen cap el mes<br />
d’octubre.<br />
Distribució a Can Morral: estival no nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Possiblement nidifica a les parets rocoses veïnes a<br />
Martorell, Olesa o Abrera. A la primavera i l’estiu<br />
s’observen volant individus aïllats en companyia<br />
<strong>de</strong>ls falciots per sobre <strong>de</strong>ls camps i la plana<br />
d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
Fenologia a Can Morral: la citació d’un grup <strong>de</strong><br />
8 exemplars el 6 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2003, és una dada<br />
bastant avançada respecte al patró fenològic a<br />
Catalunya (Muntaner et al. 1983), encara que<br />
cada vegada són més normals les citacions a<br />
partir <strong>de</strong> la tercera setmana <strong>de</strong> març (Martínez-<br />
Vilalta 2002), anticipant-se fins i tot al falciot<br />
comú.<br />
exemplars<br />
9<br />
8<br />
7<br />
6<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 8 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 2,5 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 33%<br />
Tachymarptis melba<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
Les característiques <strong>de</strong>l grup donen a entendre<br />
que és tracta clarament d’un grup en migració<br />
donat que no es tornen a tenir cites fins dos<br />
mesos <strong>de</strong>sprés. A finals <strong>de</strong> maig s’observen els<br />
individus que possiblement es reprodueixen a les<br />
rodalies i al mes <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong>sapareixen,<br />
possiblement un cop acabada la posta, quan<br />
realitzen <strong>de</strong>splaçaments llargs lluny <strong>de</strong>ls llocs <strong>de</strong><br />
cria.<br />
Nidificació: malgrat trobar l’espècie durant gran<br />
part <strong>de</strong> l’època <strong>de</strong> nidificació, no po<strong>de</strong>m<br />
consi<strong>de</strong>rar al ballester reproductor a la zona<br />
<strong>de</strong>gut a la manca <strong>de</strong> llocs adients per fer-ho i<br />
l’escassetat d’exemplars censats.<br />
Conservació: <strong>de</strong>gut a que es tracta d’una<br />
espècie que cada cop més nidifica a zones<br />
humanitza<strong>de</strong>s (Martínez-Vilalta 2002) es <strong>de</strong><br />
preveure un augment <strong>de</strong> la població. Les mesures<br />
<strong>de</strong> gestió que s’haurien <strong>de</strong> contemplar són les<br />
mateixes que per el falciot comú.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Falciot Falciot negre negre ( (Apus ( ( Apus apus apus) apus apus)<br />
) Vencejo Vencejo común común<br />
común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: nidifi<strong>can</strong>t<br />
estival i migradors. Hivernant molt escàs. Molt<br />
lligat als ambients urbans, malgrat que es pot<br />
trobar també a ambients rocosos i fins i tot a<br />
boscos <strong>de</strong>l Pirineu. Acostumen a arribar a principis<br />
d’abril i marxen cap el mes d’agost, malgrat que<br />
alguns individus arriben a passar l’hivern si troben<br />
suficient aeroplacton per menjar.<br />
Distribució a Can Morral: estival no nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Possiblement nidifica al casc urbà d’Abrera. A la<br />
primavera i l’estiu s’observen volant en grups per<br />
sobre <strong>de</strong>ls camps i la plana d’inundació.<br />
Fenologia a Can Morral: el falciot arriba a Can<br />
Morral a la tercera setmana d’abril com correspon<br />
al patró fenològic a Catalunya (Muntaner et al.<br />
1983), encara que a 2003 sembla que el gruix <strong>de</strong><br />
la població arriba més tard i al mes <strong>de</strong> Juliol,<br />
tornen a augmentar quan els polls ja volen i<br />
comencen a haver-hi concentracions premigratories.<br />
Si bé la dada <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong><br />
exemplars<br />
180<br />
160<br />
140<br />
120<br />
100<br />
80<br />
60<br />
40<br />
20<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
Població màxima: 155 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 63,4 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 42%<br />
Apus apus<br />
JUNY<br />
mes<br />
2003, no es pot consi<strong>de</strong>rar extrema, si que es<br />
prou retardada i possiblement es tracta d’una<br />
concentració d’exemplars migrants.<br />
Nidificació: malgrat trobar l’espècie durant tota<br />
l’època <strong>de</strong> nidificació, no po<strong>de</strong>m consi<strong>de</strong>rar el<br />
falciot com reproductor a la zona <strong>de</strong>gut a que els<br />
exemplars es troben a molta alçada. No es troben<br />
entra<strong>de</strong>s a forats i són congregacions en alguns<br />
casos <strong>de</strong> <strong>de</strong>senes d’exemplars que clarament<br />
estan menjant. A més, les hores en que<br />
s’acostumen a observar més individus no són les<br />
primeres <strong>de</strong>l matí, sinó més aviat quan el sol ja<br />
està una mica alt.<br />
Conservació: el fet <strong>de</strong> que el falciot no nidifiqui<br />
a Can Morral no suposa cap mena <strong>de</strong> problema.<br />
Les mesures que es podria fer per a mantenir<br />
aquesta espècie és <strong>de</strong> tipus arquitectònic, és a<br />
dir, conservar els forats als edificis on nidifica, no<br />
posar basti<strong>de</strong>s ni xarxes <strong>de</strong> rehabilitació als<br />
edificis on es sap que està nidifi<strong>can</strong>t, i és clar, no<br />
fer mal bé els nius que es puguin trobar.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Blauet Blauet ( (Alcedo ( ( Alcedo athis athis) athis athis)<br />
) Martín Martín pescador<br />
pescador<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt i<br />
migrador parcial. Hivernada a les zones humi<strong>de</strong>s<br />
d’exemplars provinents <strong>de</strong> la resta d’Europa.<br />
Habita els cursos fluvials i zones humi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> tota<br />
Catalunya per sota <strong>de</strong>ls 1000m. d’alçada. A les<br />
zones on no nidifica, els últims exemplars<br />
s’observen durant el mes d’abril i els primer<br />
individus post reproductors, s’observen ja al mes<br />
<strong>de</strong> juliol. L’espècie s’acostuma a fer servir com a<br />
indicador <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong>ls <strong>riu</strong>s.<br />
Status a Can Morral: hivernant. Tot i no ser<br />
nidifi<strong>can</strong>t, <strong>de</strong>u reproduir-se molt a prop <strong>de</strong> Can<br />
Morral, en algun talús <strong>de</strong> terra que sigui apte.<br />
S’observa a les zones <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> amb vegetació <strong>de</strong><br />
ribera. No ocupa les rieres properes per manca <strong>de</strong><br />
peixos i mala qualitat <strong>de</strong> les aigües.<br />
Fenologia a Can Morral: les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 2002 són<br />
molt diferents a les <strong>de</strong> 2003 i al mateix temps es<br />
complementen. Així tenim que la citació d’abril <strong>de</strong><br />
2002 que en principi podia correspondre a un<br />
individu migrant, tenint en compte les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
2003, podia tractar-se d’un individu reproductor<br />
que torna a la seva àrea <strong>de</strong> nidificació. En aquest<br />
sentit és molt positiu el fet d’observar l’espècie<br />
durant tota l’època reproductora. També pot<br />
haver succeït que l’individu <strong>de</strong> 2002 no s’hagués<br />
reproduït a la zona i al 2003 si que ho hagués fet i<br />
per tant la citació <strong>de</strong> juliol pot <strong>de</strong>ure’s a<br />
exemplars joves <strong>de</strong>l grup que hagi criat aquest<br />
any. És curiosa la manca <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s a l’hivern <strong>de</strong><br />
exemplars<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
Població màxima: 3 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 1,4 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 50%<br />
Alcedo athis<br />
JUNY<br />
mes<br />
2003, donat que si que s’ha observat a la finca<br />
colindant <strong>de</strong> Sant Hilari.<br />
Nidificació: malgrat que al 2002 no s’ha trobat al<br />
blauet durant l’època central <strong>de</strong> nidificació, si que<br />
és possible que hagi nidificat en anys anteriors o<br />
ho faci en el futur. Actualment, el millor talús al<br />
costat <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> per nidificar, està ocupat per una<br />
petita colònia d’abellerols<br />
Conservació: el blauet és molt sensible a la<br />
<strong>de</strong>gradació <strong>de</strong> l’habitat. Necessita aigües clares,<br />
molts peixos petits i una vegetació <strong>de</strong> ribera<br />
abundant. Actualment a Can Morral hi ha pocs<br />
llocs aptes per a la seva nidificació, però si que<br />
compleix els requeriments per tenir presència<br />
d’individus migradors i hivernants. Hi han diverses<br />
fonts que atribueixen al blauet el caràcter <strong>de</strong> bio<br />
indicador <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong> les aigües (Peris 1997).<br />
Propostes <strong>de</strong> Gestió: per tal <strong>de</strong> mantenir o<br />
augmentar la població <strong>de</strong> blauets, és fonamental<br />
que no hi hagi massa pressió humana a les ribes<br />
<strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, la qual pot ser dirigida cap a zones<br />
concretes on no afecti tant a la seva reproducció.<br />
Totes les mesures <strong>de</strong> protecció passen també per<br />
la conservació <strong>de</strong> la vegetació <strong>de</strong> ribera i el<br />
manteniment i millora <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong> les aigües<br />
(Moreno 2003). Hem <strong>de</strong> tenir en compte que es<br />
tracta d’una espècie que es troba en una certa<br />
regressió i per tant és fonamental establir<br />
mesures per a la seva protecció.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
exemplars<br />
Abellerol (Merops apiaster) Abejaruco<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival i<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú a les zones <strong>de</strong> clima més mediterrani.<br />
Migrador a tot el territori. Es troba en els hàbitats<br />
típicament mediterranis, cultius <strong>de</strong> secà, brolles. Per<br />
nidificar fa servir els talussos <strong>de</strong> terra. Els primers<br />
exemplars s’observen al mes d’abril i marxa cap a<br />
l’Àfrica tropical al mes <strong>de</strong> setembre, malgrat que es<br />
probable trobar ocells aïllats durant el mes d’octubre.<br />
Distribució a Can Morral: estival i nidifi<strong>can</strong>t en<br />
petit nombre. Fa servir els talussos <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> Llobregat,<br />
i algunes zones properes a Sant Hilari. S’alimenta<br />
bàsicament als camps <strong>de</strong> conreu, fent servir els<br />
pollancres i pins per posar s’hi.<br />
Fenologia a Can Morral: els primers exemplars<br />
comencen a <strong>de</strong>tectar-se a la tercera setmana d’abril,<br />
es produeix un augment al mes <strong>de</strong> maig, coincidint<br />
amb el moment àlgid <strong>de</strong> migració d’aquesta espècie.<br />
Al juliol es torna a observar un augment <strong>de</strong>ls<br />
exemplars, <strong>de</strong>gut bàsicament a la volada <strong>de</strong>ls polls. A<br />
finals <strong>de</strong> juliol sel’s continua observant, i al mes <strong>de</strong><br />
setembre es <strong>de</strong>tecten exemplars possiblement<br />
migrants. Els dos anys s’ha observat una tendència<br />
semblant, malgrat que a les da<strong>de</strong>s al 2003 s’observa<br />
un <strong>de</strong>splaçament d’un mes a la fenologia.<br />
Nidificació: s’han censat 3 parelles reproductores<br />
segures, malgrat haver trobat més nius <strong>de</strong>socupats,<br />
la qual cosa és normal en aquesta espècie, que prova<br />
<strong>de</strong> fer diferents nius fins que troba el més adient.<br />
Fins i tot es pot donar el cas d’haver excavat nius i<br />
en plena època <strong>de</strong> reproducció abandonar-los per<br />
50<br />
45<br />
40<br />
35<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Merops apiaster<br />
MAIG<br />
Població màxima: 33 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 14,8 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 3 parelles<br />
% presència espècie: 50%<br />
JUNY<br />
mes<br />
molèsties o manca d’aliment proper. No ha sigut el<br />
cas a Can Morral, on s’observen els exemplars<br />
portant peixet als polls durant el mes <strong>de</strong> juny.<br />
Conservació: l’abellerol es una espècie que fluctua<br />
molt en les seves poblacions nidifi<strong>can</strong>ts d’un any a<br />
l’altre. A Can Morral s’ha observat un possible<br />
increment a l’any 2003 però <strong>de</strong>gut al poc hàbitat<br />
adient per a la nidificació dins <strong>de</strong> la finca, aquesta<br />
població pot veure’s afectada per qualsevol agressió<br />
externa. Els talussos on nidifica es troben molt a prop<br />
d’un lloc <strong>de</strong> pas <strong>de</strong> persones i gossos que en un<br />
moment donat po<strong>de</strong>n acabar amb els polls encara no<br />
volan<strong>de</strong>rs. També s’han trobat petja<strong>de</strong>s possiblement<br />
<strong>de</strong> gats al costat <strong>de</strong>ls nius. Per aquest motiu, és<br />
urgent prendre mesures <strong>de</strong> limitació d’accés a l’època<br />
<strong>de</strong> nidificació per tal <strong>de</strong> no pertorbar la cria, i com en<br />
d’altres espècies, s’hauria d’exercir un cert control<br />
sobre <strong>de</strong>predadors introduïts pel home com els<br />
gossos i principalment gats.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Distribució i fenologia a Catalunya: estival i<br />
nidifi<strong>can</strong>t arreu <strong>de</strong> Catalunya, encara que més<br />
comú a les zones <strong>de</strong> clima més mediterrani.<br />
Migrador parcial. Habita les zones típicament<br />
meditàrranies, cultius <strong>de</strong> fruiters, terrenys oberts,<br />
límits <strong>de</strong> boscos. Per nidificar fa servir els forats<br />
d’arbres. Es present durant tot l’any, malgrat que<br />
la composició <strong>de</strong> les poblacions és diferent, donat<br />
que es donen <strong>can</strong>vis en el pis bioclimàtic que<br />
ocupen (Díaz et al. 1996).<br />
Distribució a Can Morral: nidifi<strong>can</strong>t en petit<br />
nombre. Migrador i hivernant. Per nidificar fa<br />
servir bàsicament troncs d’arbres caigut i forats<br />
en edificis. El lloc més fàcil per trobar-la és a la<br />
plana d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
Fenologia a Can Morral: es <strong>de</strong>tecten<br />
exemplars durant tot l’any, malgrat no ser una<br />
espècie <strong>de</strong> les més freqüents, amb un 75% <strong>de</strong><br />
presència. A partir <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> març augmenta el<br />
nombre d’exemplars, possiblement <strong>de</strong>gut a<br />
exemplars migrants i primeres nidificacions. La<br />
citació <strong>de</strong> 7 exemplars al mes <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2003<br />
pot correspondre a un grup familiar, donat que<br />
es tracta d’una data molt tardana pel periò<strong>de</strong> <strong>de</strong><br />
migració. Als mesos d’hivern s’acostuma a<br />
observar un únic exemplar que no sabem si es<br />
part <strong>de</strong> la població nidifi<strong>can</strong>t o és un hivernant<br />
provinent <strong>de</strong> pisos bioclimàtics superiors.<br />
Nidificació: s’han censat 2 parelles<br />
reproductores segures més 1 possible. Els<br />
hàbitats <strong>de</strong> nidificació són els típics <strong>de</strong> l’espècie:<br />
llindar <strong>de</strong> boscos, edificis abandonats i forats<br />
d’arbres en espais oberts. La parella que va criar<br />
exemplars<br />
Puput (Upupa epops) Abubilla<br />
10<br />
8<br />
6<br />
4<br />
2<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 7 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 2,9 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 2-3 parelles<br />
% presència espècie: 75%<br />
Upupa epops<br />
al llindar <strong>de</strong>l bosc, podria tractarse d’una segona<br />
posta, donat que aquesta es va <strong>de</strong>tectar durant el<br />
mes <strong>de</strong> maig, quan ja no es <strong>de</strong>tectava la <strong>de</strong> la<br />
plana d'inundació. Dins <strong>de</strong> la masia <strong>de</strong> Can Morral<br />
no es va po<strong>de</strong>r trobar cap indici <strong>de</strong> nidificació i<br />
podria tractar-se d’un intent infructuós.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 1,99±0,76 indiv/km2.<br />
Conservació: els principals problemes que pateix<br />
la Puput venen associats a la manca d’espais<br />
adients per a la seva nidificació i l’ús d’insectici<strong>de</strong>s<br />
a l’agricultura. Aquest últim extrem no hauria<br />
d’afectar tant a Can Morral, donat que ja fa anys<br />
que es va abandonar el conreu <strong>de</strong> molts espais.<br />
En cas <strong>de</strong> que es reprengui aquesta activitat,<br />
s’hauria <strong>de</strong> controlar el tipus i concentració <strong>de</strong>ls<br />
pestici<strong>de</strong>s que es facin servir.<br />
En quant a la manca <strong>de</strong> llocs per a<br />
nidificar, <strong>de</strong>gut al paisatge en mosaic <strong>de</strong> Can<br />
Morral, es relativament fàcil trobar forats<br />
a<strong>de</strong>quats principalment en edificis abandonats.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes
Colltort (Jynx torquilla) Torcecuellos<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival<br />
nidifi<strong>can</strong>t <strong>de</strong> distribució irregular. Hivernant<br />
molt escàs. Habita zones amb arbres dispersos i<br />
es pot trobar amb molts ambients diferents,<br />
sempre i quan trobi forats per a nidificar. Els<br />
primers ocells arriben al mes <strong>de</strong> març i el pas<br />
postnupcial es produeix sobre tot els mesos <strong>de</strong><br />
setembre i octubre. L’hivernada d’aquesta<br />
espècie es bastant escassa malgrat que regular<br />
(Martínez-Vilalta 2002).<br />
Distribució a Can Morral: nidifi<strong>can</strong>t escàs.<br />
Per nidificar fa servir el bosc <strong>de</strong> ribera. Se l’hi<br />
pot trobar a les pollancre<strong>de</strong>s més velles i amb<br />
forats.<br />
Fenologia a Can Morral: <strong>de</strong>tectada<br />
únicament a tres censos. La difícil <strong>de</strong>tecció<br />
d’aquest ocell fora <strong>de</strong>ls perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>can</strong>t <strong>de</strong>gut<br />
al seu plomatge críptic i la escassa tendència a<br />
volar pot haver fet que no s’hagin <strong>de</strong>tectat<br />
ocells en migració i els únics <strong>de</strong>tectats hagi<br />
sigut amb comportament territorial.<br />
Nidificació: malgrat haver trobat al colltort<br />
només en dues visites, el fet <strong>de</strong> que hagin sigut<br />
al mateix lloc i coincidint amb la fenologia<br />
reproductora <strong>de</strong>scrita (Muntaner et al. 1984)<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
GENER<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 1 parella<br />
% presència espècie: 25 %<br />
Jynx torquilla<br />
JUNY<br />
mes<br />
ens fa arribar a la conclusió <strong>de</strong> la cria segura<br />
d’aquesta espècie a més amb dues postes. S’ha<br />
<strong>de</strong> tenir en compte que <strong>de</strong>sprès <strong>de</strong> fer la posta<br />
<strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> <strong>can</strong>tar i <strong>de</strong>gut al seu plomatge críptic és<br />
molt difícil <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectar.<br />
Conservació: el colltort <strong>de</strong>pèn bàsicament <strong>de</strong>ls<br />
forats naturals als arbres per nidificar, donat que<br />
ells és incapaç <strong>de</strong> fer-ho. Els seu hàbitat preferit a<br />
Can Morral és al bosc <strong>de</strong> ribera, per tal seria<br />
interessant la colocació <strong>de</strong> caixes nius als<br />
pollancres per tal <strong>de</strong> facilitar la seva nidificació. A<br />
banda d’això no se li coneixen problemes <strong>de</strong><br />
conservació.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Picot verd (Picus viridis) Pito real<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: la<br />
subspècie present a Catalunya és P. v. sharpei.<br />
Resi<strong>de</strong>nt comú arreu <strong>de</strong>l territori, excepte a les<br />
gran planes <strong>de</strong>sforesta<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Catalunya. Habita<br />
qualsevol superfície amb arbres dispersos com<br />
límits <strong>de</strong> boscos, boscos poc <strong>de</strong>nsos, boscos <strong>de</strong><br />
ribera, etc. No efectua grans <strong>de</strong>splaçaments.<br />
Construeixen el niu al mes <strong>de</strong> març i a primers <strong>de</strong><br />
maig neixen els polls (Muntaner et al. 1984).<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt comú. Per<br />
nidificar fa servir bàsicament el bosc <strong>de</strong> ribera.<br />
Se’l pot trobar a les pollancre<strong>de</strong>s més velles i<br />
amb forats.<br />
Fenologia a Can Morral: com es pot observar,<br />
es tracta d’un ocell amb efectius molt estables<br />
durant tot l’any, només amb un cert <strong>de</strong>scens als<br />
mesos d’estiu que corresponen el perío<strong>de</strong><br />
postreproductor. De fet diferents <strong>estudi</strong>s<br />
<strong>de</strong>mostren que els perío<strong>de</strong>s en el que el picot<br />
verd fa més reclams d’advertència davant <strong>de</strong><br />
possibles perills, són els mesos <strong>de</strong> març a maig i<br />
<strong>de</strong> principis <strong>de</strong> setembre fins a mitjans <strong>de</strong><br />
novembre (Cramp & Simons 1985), sent les<br />
da<strong>de</strong>s obtingu<strong>de</strong>s a Can Morral un fi<strong>de</strong>l reflex<br />
d’aquest comportament. De totes maneres<br />
s’observa una certa tendència a l’alça al llarg <strong>de</strong><br />
2003, que pot obeir o bé a un augment real <strong>de</strong>ls<br />
efectius resi<strong>de</strong>nts o bé es tracti d’ocells que es<br />
<strong>de</strong>splacen <strong>de</strong> zones properes.<br />
Nidificació: al contrari <strong>de</strong>l que succeeix amb el<br />
colltort, el picot verd és una espècie <strong>de</strong> molt fàcil<br />
<strong>de</strong>tecció, donat que els seus reclams continus en<br />
exemplars<br />
10<br />
8<br />
6<br />
4<br />
2<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 5 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 2,9 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 2 parelles<br />
% presència espècie: 100 %<br />
Picus viridis<br />
mes<br />
època <strong>de</strong> nidificació, la fa bastant conspícua. A<br />
més els nius són <strong>de</strong> fàcil localització, motiu pel<br />
qual les dues zones <strong>de</strong> nidificació són molt clares i<br />
es donen com a segures. Els dos llocs on s’ha<br />
trobat nidifi<strong>can</strong>t, sempre han coincidit amb<br />
pollancre<strong>de</strong>s.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 3,58±0,78 indiv/km2.<br />
Conservació: la <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> picot verd a <strong>can</strong><br />
Morral és prou alta 1,25 ocells/10 ha, més gran <strong>de</strong><br />
la que reflexa la bibliografia (Díaz et al. 1996),<br />
encara que a l’hivern el nombre <strong>de</strong> contactes pot<br />
ser especialment important com és el cas <strong>de</strong><br />
Madrid (Molina 2002). Per aquest motiu no<br />
s’observa a l’espècie cap problema <strong>de</strong><br />
conservació. Només pot veure’s afectada per la<br />
caça, donat que al ser una espècie d’una certa<br />
mida podria arribar a confondre’s per part <strong>de</strong><br />
caçadors poc formats amb els tords (turdus sp.).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Picot Picot garser garser gros gros ( (Dendrocopos ( ( Dendrocopos major major) major major)<br />
) Pico Pico picapinos<br />
picapinos<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: la<br />
subspècie que trobem a Catalunya és D. m.<br />
hispanicus. Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t comú als<br />
ambients forestals humits. Pot fer <strong>de</strong>splaçaments<br />
curts a zones <strong>de</strong> plana a l’hivern. Habita els<br />
boscos tant <strong>de</strong> coníferes com caducifolis, encara<br />
que als llocs on falten aquestes pot ocupa<br />
pollancre<strong>de</strong>s. La seva distribució ha augmentat en<br />
els darrers 10 anys.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt.<br />
Possiblement nidifica a les rodalies <strong>de</strong> Can Morral<br />
donat que s’ha <strong>de</strong>tectat en diferents censos <strong>de</strong><br />
manera irregular. L’augment <strong>de</strong> citacions a l’any<br />
2003, ens fa pensar que pot haver colonització <strong>de</strong><br />
nous indrets per part <strong>de</strong> joves.<br />
Fenologia a Can Morral: la distribució temporal<br />
<strong>de</strong>l picot garser gros es molt irregular, el que ens<br />
dóna una i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> que es tracta d’un ocell que no<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 33%<br />
Dendrocopos major<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
habita la mateixa finca però que té com a territori<br />
alguna finca molt propera. El fet <strong>de</strong> que<br />
s’obtinguin més da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong><br />
reproductor i sobre tot a l’any 2003, ens estaria<br />
indi<strong>can</strong>t una possible colonització <strong>de</strong> nous<br />
territoris.<br />
Conservació: encara és aviat per conèixer quina<br />
és la situació d’aquest picot a Can Morral. Hem <strong>de</strong><br />
tenir en compte que a l’igual que la resta <strong>de</strong> pícids<br />
és una espècie que està augmentat la seva àrea<br />
<strong>de</strong> distribució <strong>de</strong>gut bàsicament a l’augment <strong>de</strong> la<br />
massa forestal (Martínez-Vilalta 2002), per tant<br />
s’ha <strong>de</strong> fer un seguiment <strong>de</strong> la població amb els<br />
anys. El factor que pot limitar més la seva<br />
expansió és la manca d’arbres prou madurs i la<br />
competència amb d’altres picots per llocs adients<br />
<strong>de</strong> nidificació. La seva presència és un bon<br />
símptoma <strong>de</strong> la qualitat ambiental que encara<br />
conserva la zona.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Picot Picot garser garser petit petit ( (Dendrocopos ( ( Dendrocopos minor minor) minor minor)<br />
) Pico Pico Pico menor<br />
menor<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: la<br />
subspècie que trobem a Catalunya és D. m.<br />
buturlini. Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t localitzat als<br />
ambients amb bosc <strong>de</strong> ribera <strong>de</strong> la Catalunya<br />
humida i als boscos mixtes <strong>de</strong>l nord <strong>de</strong> Catalunya.<br />
També es pot trobar a plantacions forestals<br />
principalment <strong>de</strong> pollancres (Populus sp.). Pot fer<br />
<strong>de</strong>splaçaments curts a zones <strong>de</strong> plana a l’hivern.<br />
La seva distribució ha augmentat en els darrers<br />
anys, <strong>de</strong>tectant-se exemplars cada cop més al sud<br />
i en ambients més mediterranis.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt. Degut a la<br />
seva baixa <strong>de</strong>tectabilitat mitjançant censos<br />
generals, és necessària la realització d’un cens<br />
específic per conèixer la seva veritable distribució<br />
i estatus. Fins ara se l’ha <strong>de</strong>tectat en zona <strong>de</strong><br />
pollancreda ben <strong>de</strong>senvolupada i a prop <strong>de</strong><br />
roure<strong>de</strong>s, és a dir en un hàbitat òptim per a<br />
l’espècie.<br />
Fenologia a Can Morral: les escasses da<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
que disposem fins ara d’aquesta espècie, no ens<br />
permeten establir un patró fenològic. La citació <strong>de</strong><br />
febrer <strong>de</strong> 2002 bé podria correspondre a un<br />
exemplar encara no ubicat al seu territori o en<br />
dispersió hivernal (Romero & Gálvez 2001),<br />
mentre que la <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2003 si que<br />
podria correspondre a un individu reproductor.<br />
Malgrat tot, s’ha <strong>de</strong> tenir en compte que segons<br />
<strong>estudi</strong>s fets a Suècia, el territori que pot ocupar<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
Any 2002 Any 2003<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva: 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 4%<br />
Dendrocopos minor<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
un picot garser petit varia molt amb l’estació <strong>de</strong><br />
l’any anant <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les 742 ha a l’hivern fins a les<br />
43 ha mentre està nidifi<strong>can</strong>t (Wiktan<strong>de</strong>r et al.<br />
2001), la qual cosa pot significar que no estigui<br />
nidifi<strong>can</strong>t a Can Morral ni a l’entorn.<br />
Conservació: encara és aviat per conèixer quina<br />
és la situació d’aquest picot a Can Morral. Hem <strong>de</strong><br />
tenir en compte que a l’igual que la resta <strong>de</strong> Pícids<br />
és una espècie que està augmentat la seva àrea<br />
<strong>de</strong> distribució <strong>de</strong>gut bàsicament a l’augment <strong>de</strong> la<br />
massa forestal (Martínez-Vilalta 2002) i per tant<br />
s’ha <strong>de</strong>cidit fer un seguiment específic d’aquesta<br />
espècie al llarg <strong>de</strong> 2004. La seva presència està<br />
supeditada al manteniment <strong>de</strong> les masses<br />
boscoses autòctones i el bosc <strong>de</strong> ribera en bon<br />
estat i amb certa continuïtat, ja que necessita<br />
territoris continus d’unes 40 hectàrees (Wiktan<strong>de</strong>r<br />
et al. 2001), que po<strong>de</strong>n estar fragmentats però<br />
ocupant una taca d’unes 200 hectàrees, amb prou<br />
arbres madurs així com <strong>de</strong> fusta en mal estat que<br />
propici la seva nidificació. La presència <strong>de</strong>l picot<br />
garser petit es consi<strong>de</strong>ra un excel∙lent indicador<br />
<strong>de</strong> l’estat <strong>de</strong> salut <strong>de</strong>ls nostres boscos (Romero et<br />
al. 2003) i fins i tot s’ha trobat que una major<br />
riquesa <strong>de</strong> picots (a Can Morral, <strong>de</strong> moment s’han<br />
<strong>de</strong>tectat 3 espècies) està positivament relacionada<br />
amb una major diversitat d’ocells (Mikusinski, et<br />
al. 2001).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
mes<br />
JULIOL<br />
SETEM<br />
OCTUB<br />
NOVEM.<br />
DESEM.
Alosa Alosa vulgar vulgar ( (Alauda ( ( Alauda arvensis arvensis) arvensis arvensis)<br />
) Alondra Alondra común común<br />
común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
als ambients humits i Pirineus, encara que està<br />
expandint la seva àrea <strong>de</strong> distribució cada cop<br />
més al sud (Copete 2000). Migrador i hivernant<br />
comú arreu <strong>de</strong>l territori. A Catalunya la<br />
subespècie nidifi<strong>can</strong>t es A.a.<strong>can</strong>tarella i la<br />
hivernant A.a.arvensis. El perío<strong>de</strong> migratori prenupcial<br />
es produeix principalment al mes <strong>de</strong> març<br />
i el perío<strong>de</strong> post-nupcial ocupa bàsicament el mes<br />
d’octubre (Cramp 1988). Freqüenta les zones<br />
<strong>de</strong>sarbra<strong>de</strong>s obertes, cultius i herbassars. Malgrat<br />
experimentar una forta regressió a Europa, les<br />
seves poblacions a Catalunya, sembla que es<br />
mantenen, encara que s’experimenta una certa<br />
regressió a la província <strong>de</strong> Girona.<br />
Distribució a Can Morral: hivernant. Freqüenta<br />
bàsicament les zones <strong>de</strong> conreus en grups. Aquest<br />
ocells són probablement efectius <strong>de</strong> centre<br />
Europa.<br />
exemplars<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 24 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 10,6 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 17%<br />
Alauda arvensis<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: tres úniques da<strong>de</strong>s<br />
corresponents a exemplars hivernants. A <strong>de</strong>stacar<br />
el grup <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre que pot indicar una<br />
població hivernant <strong>de</strong> certa magnitud que s’aniria<br />
movent pels terrenys colidants a Can Morral. La<br />
població d’aloses està notant la manca d’activitat<br />
agrícola activa, això sumat a uns últims mesos <strong>de</strong><br />
2003 força càlids fa que hagi baixat el nombre<br />
d’individus el 2003.<br />
Conservació: els cultius, els guarets i els<br />
herbassars son la principal àrea d’hivernada<br />
d’aquesta espècie. De moment aquest hàbitats<br />
estan presents a Can Morral, per la qual cosa és<br />
important mantenir una certa activitat agrícola a<br />
la zona que mantingui aquests hàbitats. Les<br />
poblacions d’aloses també es veuen afavori<strong>de</strong>s si<br />
els cultius mantenen un cert estat salvatge o amb<br />
moltes llavors a terra (Donald et al. 2001).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Cogullada Cogullada vulgar vulgar ( (Galerida ( Galerida cristata cristata) cristata cristata)<br />
) Cogujada Cogujada común<br />
común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: a<br />
Catalunya trobem dos subespècies G. c. cristata i<br />
G. c. pallida. Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t comú als<br />
conreus i àrees <strong>de</strong>sforesta<strong>de</strong>s. Part <strong>de</strong> la seva<br />
població es migradora parcial sobre tot la que<br />
ocupa els nivells altitudinals superiors. El perío<strong>de</strong><br />
migratori pre-nupcial va <strong>de</strong> finals <strong>de</strong> març a<br />
mitjans d’abril i el perío<strong>de</strong> post-nupcial ocupa els<br />
mesos <strong>de</strong> setembre i octubre (Muntaner et al.<br />
1984). Es troba principalment a les zones àri<strong>de</strong>s<br />
amb les majors <strong>de</strong>nsitats a les planes, també a<br />
conreus <strong>de</strong> secà i fins i tot vores <strong>de</strong> carreteres o<br />
pistes. A l’hivern una part <strong>de</strong> la població ocupa les<br />
zones humi<strong>de</strong>s.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt escàs.<br />
Habitava bàsicament la zona propera a la masia<br />
<strong>de</strong> Can Morral, on hi havia uns erms no conreats.<br />
Actualment la presència <strong>de</strong> l’espècie és in<strong>de</strong>finida<br />
i s’observa irregularment. Possiblement havia<br />
nidificat. Actualment només es pot sentir en un<br />
petit erm entre Can Morral i la carretera.<br />
Fenologia a Can Morral: la fenologia <strong>de</strong> la<br />
cogullada al 2002 coinci<strong>de</strong>ix amb l’avanç <strong>de</strong> les<br />
obres d’urbanització propera. Així, durant els<br />
primers mesos <strong>de</strong> l’any quan encara no s’havien<br />
començat les obres es podien veure els exemplars<br />
exemplars<br />
10<br />
9<br />
8<br />
7<br />
6<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 7 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 2,6 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 67%<br />
Galerida cristata<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
al lloc que ara ocupa l’urbanització. A mida que ha<br />
anant avançant, la <strong>de</strong>tecció d’aquesta espècie ha<br />
sigut més escassa i actualment ocupa una<br />
parcel∙la <strong>de</strong> molt petita. La dada <strong>de</strong> febrer pot<br />
correspondre a ocells <strong>de</strong>splaçats d’un altre lloc i la<br />
<strong>de</strong> setembre pot obeir a ocells que també hagin<br />
sigut afectats per alguna obra <strong>de</strong>l voltant (2º fase<br />
<strong>de</strong> l’urbanització, etc...).<br />
Conservació: el cas <strong>de</strong> la cogullada a Can Morral<br />
és molt semblant al <strong>de</strong> tota Catalunya<br />
(SEO/BirdLife 2002; ICO, en preparació) i per<br />
extensió tota Europa (Tucker & Head 1994) i <strong>de</strong><br />
tots els alàudids. Aquest grup d’ocells està patint<br />
una forta regressió bàsicament <strong>de</strong>gut a la pèrdua<br />
<strong>de</strong> l’habitat, per l’intensificació agrícola o<br />
urbanització.<br />
Propostes <strong>de</strong> Gestió: l’única possibilitat <strong>de</strong><br />
mantenir aquesta espècie a Can Morral seria<br />
recrear el seu hàbitat artificialment. Una opció<br />
seria mantenir una parcel∙la, amb una certa<br />
cobertura <strong>de</strong> vegetació baixa, a la part més<br />
propera a la masia <strong>de</strong> Can Morral. Així es<br />
connectaria amb l’únic reducte on està present,<br />
que a més perilla molt per la presència d’una<br />
carretera al costat, i es mantidria un hàbitat amb<br />
les dimensions a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s. En cas contrari, a curt<br />
termini la cogullada <strong>de</strong>sapareixerà <strong>de</strong> Can Morral.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Cotoliu Cotoliu ( (Lullula ( Lullula arborea arborea) arborea<br />
) ) Totovía<br />
Totovía<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
amb una població no gaire nombrosa, distribuïda<br />
<strong>de</strong> manera irregular. A Catalunya trobem dos<br />
subspècies L. a. arborea i L. a. pallida. Migració<br />
parcial per part <strong>de</strong>ls ocells resi<strong>de</strong>nts, encara que<br />
les poblacions hivernants es veuen reforça<strong>de</strong>s per<br />
ocells <strong>de</strong> centre Europa. El perío<strong>de</strong> migratori<br />
prenupcial es produeix bàsicament al mes <strong>de</strong><br />
març i el perío<strong>de</strong> postnupcial ocupa els mesos<br />
d’octubre i novembre (Muntaner et al. 1984).<br />
Freqüenta per nidificar ambients sobre tot oberts<br />
amb arbres dispersos, presenten preferència pels<br />
ecotòns, a l’hivern se li veu més associada a<br />
ambients més calorosos i espais més oberts i<br />
erms.<br />
Distribució a Can Morral: migrador i hivernant.<br />
No nidifi<strong>can</strong>t. Freqüenta bàsicament la plana<br />
d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, sovint associada a estols<br />
mixtes <strong>de</strong> passeriformes encara que te una certa<br />
preferència per la zona més propera al bosc.<br />
Possiblement els seus efectius corresponen a<br />
<strong>de</strong>splaçaments altitudinals d’ocells proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />
l’estatge muntà.<br />
exemplars<br />
10<br />
8<br />
6<br />
4<br />
2<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 6 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 4,0 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 33%<br />
Lullula arborea<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: sembla que la població<br />
<strong>de</strong> cotoliu present a Can Morral es tracta d’un únic<br />
grup que es comença a observar ja al mes<br />
d’octubre dins <strong>de</strong>l patró fenològic típic <strong>de</strong><br />
l’espècie, observant-se els últims exemplars al<br />
mes <strong>de</strong> gener. El fet <strong>de</strong> no trobar-se més<br />
endavant pot respondre a moviments d’aquest<br />
estol que sembla que es va movent entre<br />
diferents finques. Al 2003 no es va <strong>de</strong>tectar la<br />
seva presència, la qual cosa pot refermar<br />
l’hipotesi <strong>de</strong> que les citacions <strong>de</strong>l 2002<br />
corresponien a un mateix grup.<br />
Conservació: sembla que l’espècie experimenta<br />
una certa recuperació (SEO/BirdLife 2002). La<br />
cotoliu <strong>de</strong>pèn molt <strong>de</strong>ls espais oberts associats<br />
amb arbres. Actualment els ecotons presents a<br />
Can Morral compleixen sobradament aquests<br />
requeriments, per tant és essencial el seu<br />
manteniment per la pervivència d’aquesta i<br />
d’altres espècies.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Oreneta Oreneta vulgar vulgar vulgar ( (Hirundo ( ( Hirundo rustica rustica) rustica rustica)<br />
) Golondrina Golondrina común común<br />
común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: nidifi<strong>can</strong>t<br />
estival molt comú i migrador. Hivernant molt<br />
escàs. Ocupa gran varietat d’hàbitats <strong>de</strong>s <strong>de</strong> el<br />
nivell <strong>de</strong>l mar fins als 1500 metres d’altitud, amb<br />
una certa preferència pels ambients humanitzats<br />
no massificats (pobles, granges). Comencen a<br />
arribar al mes <strong>de</strong> gener encara que el pas més<br />
nombrós es produeix al mes d’abril. Els ocells <strong>de</strong><br />
zones interiors s’observen fins a mitjans d’octubre<br />
i a les zones litorals fins el mes <strong>de</strong> novembre.<br />
Distribució a Can Morral: migrador i estival no<br />
reproductor. Es pot observar principalment a<br />
l’entorn <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> Llobregat i la seva plana<br />
d’inundació.<br />
Fenologia a Can Morral: l’oreneta la po<strong>de</strong>m<br />
trobar a Can Morral <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la primavera fins a ben<br />
entrada la tardor seguint el patró fenològic<br />
<strong>estudi</strong>at (Estrada 2002). Durant l’època <strong>de</strong><br />
reproducció es segueixen observant exemplars<br />
que fan servir el <strong>riu</strong> a la recerca d’insectes per<br />
alimentar-se. Com es pot observar hi ha grans<br />
diferències en el nombre d’efectius d’un any a<br />
l’altre. La concentració d’individus al mes <strong>de</strong> maig<br />
exemplars<br />
100<br />
90<br />
80<br />
70<br />
60<br />
50<br />
40<br />
30<br />
20<br />
10<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 87 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 33 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 58%<br />
Hirundo rustica<br />
MAIG<br />
pot obeir a un <strong>de</strong>splaçament d’individus nidifi<strong>can</strong>ts<br />
propers i a un augment en el nombre d’insectes al<br />
voltant <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
Nidificació: malgrat trobar-se durant tota l’època<br />
<strong>de</strong> reproducció, no hem pogut obtenir da<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
cria dins <strong>de</strong> Can Morral, encara que hi ha llocs<br />
adients com la masia <strong>de</strong> Can Morral on és<br />
probable que haguessin criat quan estava<br />
ocupada.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 12,4±4,27 indiv/km2.<br />
Conservació: l’oreneta, malgrat ser una <strong>de</strong> les<br />
espècies més comunes a l’estiu està patint una<br />
certa regressió en les seves poblacions<br />
(SEO/BirdLife 2002). Aquest <strong>de</strong>scens també s’ha<br />
trobat a la veïna població d’Olesa (Cer<strong>de</strong>ira 2003).<br />
Entre les causes que ho po<strong>de</strong>n explicar es troba el<br />
<strong>de</strong>spoblament rural, amb <strong>de</strong>scensos <strong>de</strong> l’espècie<br />
<strong>estudi</strong>ats a Europa <strong>de</strong> fins el 48%, no només en<br />
quant als efectius, sinó també respecte a la<br />
productivitat <strong>de</strong> joves volan<strong>de</strong>rs (Möller 2001),<br />
l’ús massiu d’insectici<strong>de</strong>s o els problemes per<br />
sequera als seus llocs d’hivernada a l’Àfrica.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Oreneta Oreneta cuablanca cuablanca ( (Delichon ( ( Delichon Delichon urbica urbica) urbica urbica)<br />
) Avión Avión común<br />
común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: nidifi<strong>can</strong>t<br />
estival molt comú i migrador a tot el territori. No<br />
hivernant. A l’igual que l’oreneta vulgar, fa servir<br />
construccions humanes per nidificar, però també<br />
h’acostuma a fer en ponts i zones rocoses. Ocupa<br />
gran varietat d’hàbitats <strong>de</strong>s <strong>de</strong> el nivell <strong>de</strong>l mar<br />
fins als 2500 metres d’altitud (De Lope 2002).<br />
Comencen a arribar a finals <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> febrer<br />
encara que amb un pas encara feble que<br />
s’incrementa fins el mes <strong>de</strong> maig. El gruix <strong>de</strong>l pas<br />
postnupcial l’efectua entre els mesos <strong>de</strong> setembre<br />
i octubre.<br />
Distribució a Can Morral: migrador i estival no<br />
reproductor. Es pot observar principalment a<br />
l’entorn <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> Llobregat i la seva plana<br />
d’inundació.<br />
Fenologia a Can Morral: l’oreneta cuablanca<br />
comença a <strong>de</strong>tectar-se el mes <strong>de</strong> març amb<br />
efectius que probablement no es que<strong>de</strong>n a la<br />
zona i que migren més al nord. Durant els mesos<br />
d’estiu, tenim el gruix <strong>de</strong> la població que nidifica a<br />
la zona i les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> setembre i octubre<br />
corresponen a individus migrants. Les da<strong>de</strong>s a<br />
l’any 2003 són molt més grans encara que més<br />
exemplars<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 22 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 7,1 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 58%<br />
Delichon urbica<br />
MAIG<br />
disperses i això pot obeir a les fluctuacions <strong>de</strong> les<br />
poblacions als seus llocs d’hivernada o durant la<br />
migració.<br />
Nidificació: l’oreneta cuablanca no nidifica a<br />
l’interior <strong>de</strong> Can Morral, malgrat que si ho fa al<br />
casc urbà d’Abrera, així com en diferents pobles<br />
<strong>de</strong> les rodalies. La manca <strong>de</strong> parets adients per<br />
posar-hi el niu és el principal motiu perquè no ho<br />
facin a la finca.<br />
Conservació: al contrari que en el cas <strong>de</strong><br />
l’oreneta vulgar, la cuablanca no es troba<br />
actualment en problemes <strong>de</strong> conservació i els<br />
seus efectius es mantenen al llarg <strong>de</strong>ls últims<br />
anys. El fet <strong>de</strong> ser una espècie menys <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong> l’home per nidificar i adaptar-se bé a la<br />
diferent tipologia <strong>de</strong>ls edificis on fa el niu la fa<br />
mantenir unes poblacions saludables. El principal<br />
problema que es pot trobar als edificis hàbitats és<br />
la <strong>de</strong>strucció <strong>de</strong> nius per qüestions higièniques al<br />
<strong>de</strong>ixar el terra ple d’excrements, problema que es<br />
pot solucionar fàcilment mitjançant una campanya<br />
<strong>de</strong> conservació.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Oreneta Oreneta <strong>de</strong> <strong>de</strong> ribera ribera ribera ( (Riparia ( ( Riparia <strong>ripari</strong>a <strong>ripari</strong>a) <strong>ripari</strong>a <strong>ripari</strong>a)<br />
) Avión Avión zapador<br />
zapador<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: nidifi<strong>can</strong>t<br />
estival i migrador. Molt lligat als ambients <strong>ripari</strong>s,<br />
fa servir els talussos situats al costat <strong>de</strong>ls <strong>riu</strong>s per<br />
construir el seu niu, a llocs <strong>de</strong> poca altitud sobre<br />
el nivell <strong>de</strong>l mar. Els principals nuclis a Catalunya<br />
es troben a les riberes <strong>de</strong>l Segre i l’Ebre.<br />
Comencen a arribar a la primera quinzena <strong>de</strong><br />
març i marxen cap al mes <strong>de</strong> setembre i octubre.<br />
Distribució a Can Morral: migrador i estival no<br />
reproductor. Es pot observar principalment a<br />
l’entorn <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> Llobregat.<br />
Fenologia a Can Morral: l’oreneta <strong>de</strong> ribera,<br />
arriba la primera quinzena <strong>de</strong> març, coincidint<br />
amb la fenologia <strong>de</strong> l’espècie a Catalunya (Estrada<br />
2002). Durant l’època <strong>de</strong> reproducció la població<br />
baixa molt i es troben només individus aïllats i a<br />
exemplars<br />
60<br />
50<br />
40<br />
30<br />
20<br />
10<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 51 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 15 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 50%<br />
Riparia <strong>ripari</strong>a<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
partir <strong>de</strong> la segona quinzena <strong>de</strong> Juliol, tornem a<br />
trobar un cert augment <strong>de</strong> la població, observantse<br />
un màxim a finals <strong>de</strong> setembre per <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong>saparèixer.<br />
Nidificació: malgrat trobar exemplars aïllats<br />
durant el mes <strong>de</strong> maig, no hi ha cap indici <strong>de</strong> la<br />
seva reproducció, ni en els talussos <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> ni al<br />
voltant.<br />
Conservació: l’oreneta <strong>de</strong> ribera <strong>de</strong>pèn<br />
principalment <strong>de</strong> l’existència <strong>de</strong> talussos sobre tot<br />
argilosos per establir els seus nius. Degut a<br />
l’escassetat d’aquest tipus d’hàbitat a Can Morral<br />
és molt difícil que s’arribin a establir colònies<br />
d’aquest hirundínid. De fet a tota la província <strong>de</strong><br />
Barcelona, no es tenen da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> cria<br />
comprobada.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Piula Piula Piula <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>ls arbres arbres ( (Anthus ( Anthus trivialis trivialis) trivialis ) Bisbita Bisbita arbóreo<br />
arbóreo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: nidifi<strong>can</strong>t<br />
estival a les zones muntanyenques i humi<strong>de</strong>s tant<br />
als Pirineus com als Prepirineus. Migrador comú a<br />
tot el territori. No hivernant. Ocupa els pisos<br />
bioclimàtics eurosiberià i supramediterrà. Escull<br />
favorablement els boscos poc <strong>de</strong>nsos i les<br />
formacions arbustives. Els primers migrants es<br />
<strong>de</strong>tecten al mes d’abril i el pas acaba a primers <strong>de</strong><br />
maig. A la tardor, comencen la migració a<br />
principis <strong>de</strong> setembre fins al mes <strong>de</strong> novembre.<br />
Distribució a Can Morral: migrador acci<strong>de</strong>ntal.<br />
Se’l pot observar a la zona <strong>de</strong> transició entre el<br />
bosc i els camps <strong>de</strong> conreu.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva: 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 4%<br />
Anthus trivialis<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: una única citació<br />
d’aquesta espècie al mes <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 2002,<br />
dins <strong>de</strong>l seu patró fenològic.<br />
Conservació: la piula <strong>de</strong>ls arbres, possiblement<br />
és més present a la migració <strong>de</strong>l que aquestes<br />
da<strong>de</strong>s po<strong>de</strong>n donar a entendre. El <strong>riu</strong> Llobregat<br />
pot actuar com a corredor per aquells ocells que<br />
provenen <strong>de</strong>l tram superior <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, on a prop <strong>de</strong>l<br />
seu naixement hi ha nuclis reproductors. Sembla<br />
ser que en algun <strong>de</strong>ls seus llocs <strong>de</strong> nidificació més<br />
abundants, com es el cas d’Astúries, l’espècie està<br />
patint una certa regressió (Noval 2000), la qual<br />
cosa a la llarga produiria també una baixada en el<br />
nombre d’efectius migrants.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Titella Titella ( (Anthus ( Anthus pratensis<br />
pratensis) pratensis<br />
pratensis)<br />
) Bisbita Bisbita común común<br />
común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
i hivernant molt comú per tot el territori, encara<br />
que més escàs a les zones <strong>de</strong> muntanya. Ocupa<br />
principalment les zones <strong>de</strong> plana i els prats<br />
humits, encara que també fa servir els cultius<br />
sense arbres. És més comú als pisos<br />
mesomediterrani i termomediterrani Els primers<br />
migrants es <strong>de</strong>tecten al mes d’abril i el pas acaba<br />
a primers <strong>de</strong> maig. A la tardor, comencen la<br />
migració a principis <strong>de</strong> setembre, passen l’hivern<br />
aquí part <strong>de</strong>ls efectius i la migració prenupcial es<br />
produeix <strong>de</strong>s <strong>de</strong> mitjans <strong>de</strong> febrer fins a principis<br />
<strong>de</strong> maig, amb el pas màxim al mes <strong>de</strong> març<br />
(Telleria et al. 1999).<br />
Distribució a Can Morral: migrador i hivernant.<br />
S’observa bàsicament a la plana d’inundació <strong>de</strong>l<br />
<strong>riu</strong> i als fruiters al voltant <strong>de</strong> Can Morral.<br />
Fenologia a Can Morral: la fenologia <strong>de</strong> la<br />
titella és la típica <strong>de</strong> tota espècie hivernant a Can<br />
Morral. A la tardor els primers exemplars arriben<br />
la 1ª quinzena d’octubre, on s’observa un<br />
exemplars<br />
20<br />
18<br />
16<br />
14<br />
12<br />
10<br />
8<br />
6<br />
4<br />
2<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 32 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 12,4 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 50%<br />
Anthus pratensis<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
augment d’individus durant aquest mes i el<br />
novembre, per a continuació estabilitzar-se.<br />
L’augment d’efectius al mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre, pot<br />
coincidir amb una forta baixada <strong>de</strong> temperatures<br />
que va fer que els ocells <strong>de</strong> llocs més freds es<br />
<strong>de</strong>splacessin cap a la vora <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 20,74±5,64 indiv/km2.<br />
Conservació: la titella <strong>de</strong>pen extremadament <strong>de</strong>l<br />
manteniment d’una certa cobertura <strong>de</strong> vegetació<br />
caracteritzada per espais oberts i sense massa<br />
alçada. En aquest sentit, la plana d’inundació <strong>de</strong>l<br />
<strong>riu</strong> reuneix les característiques adients sempre i<br />
quan es mantingui aquesta cobertura. Mantenint<br />
un cert grau <strong>de</strong> pastura en aquest indret, es pot<br />
assegurar la presència <strong>de</strong> la titella a Can Morral.<br />
El <strong>can</strong>vi en la configuració <strong>de</strong>l terreny pot afectar<br />
la presència quantitativa <strong>de</strong> les poblacions com<br />
s’ha <strong>de</strong>mostrat en diverses zones <strong>de</strong> la península<br />
ibèrica (Santos et al. 1990) i a d’altres països<br />
(Atkinson et al. 2002).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Grasset Grasset <strong>de</strong> <strong>de</strong> muntanya muntanya ( (Anthus ( ( Anthus Anthus spinoletta<br />
spinoletta)<br />
spinoletta<br />
spinoletta<br />
Bisbita Bisbita alpino<br />
alpino<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival<br />
nidifi<strong>can</strong>t a l’alta muntanya. Migrador regular.<br />
Hivernant regular a les zones humi<strong>de</strong>s tant<br />
interiors com litorals. Ocupa principalment els<br />
prats d’alta muntanya, circs glacials i zones amb<br />
el sòl molt humit (Muntaner et al. 1983) però<br />
sempre a gran, alçada almenys a Catalunya. Els<br />
exemplars migrants comencen a veure’s al mes<br />
d’octubre, posteriorment ocupen els seus llocs<br />
d’hivernada i <strong>de</strong>sprés comencen a retornar als<br />
seus llocs <strong>de</strong> cria fins a finals <strong>de</strong>l mes d’abril. Els<br />
ocells <strong>de</strong> Catalunya no acostumen a fer grans<br />
migracions sinó que es que<strong>de</strong>n a la mateixa<br />
península (Cramp & Simons 1977-1994).<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
Població màxima: 2 individus<br />
Població mitja per visita positiva: 2 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 4%<br />
Anthus spinoletta<br />
mes<br />
Distribució a Can Morral: hivernant. S’observa<br />
bàsicament a la plana d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
Fenologia a Can Morral: el fet <strong>de</strong> trobar una<br />
cita només al mes <strong>de</strong> febrer, en perío<strong>de</strong><br />
d’hivernada, respon a moviments entre diferents<br />
llocs d’hivernada que acostuma a realitzar aquesta<br />
espècie (Telleria et al. 1999).<br />
Conservació: el cas <strong>de</strong>l grasset <strong>de</strong> muntanya és<br />
molt semblant al <strong>de</strong> la titella, necessita sòls amb<br />
poca alçada <strong>de</strong> vegetació, sense arbres i amb una<br />
certa humitat. No té cap mena d’amenaça i la<br />
població a Can Morral no es significativa.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Cuereta Cuereta torrentera torrentera ( (Motacilla ( ( Motacilla cinerea cinerea) cinerea<br />
Lavan<strong>de</strong>ra Lavan<strong>de</strong>ra casca<strong>de</strong>ña<br />
casca<strong>de</strong>ña<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t a bona part <strong>de</strong> Catalunya. Migrador<br />
regular. Hivernant regular a les zones humi<strong>de</strong>s<br />
tant interiors com litorals. La migració prenupcial<br />
comença a mitjans <strong>de</strong> març fins a principis d’abril.<br />
La migració postnupcial comença a principis <strong>de</strong><br />
setembre i s’estén fins el mes <strong>de</strong> novembre. Els<br />
ocells <strong>de</strong> Catalunya són resi<strong>de</strong>nts, si bé es po<strong>de</strong>n<br />
donar petits <strong>de</strong>splaçaments altitudinals.<br />
Distribució a Can Morral: migradora i<br />
hivernant. S’observa a les pedres <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> i illetes<br />
<strong>de</strong> grava.<br />
Fenologia a Can Morral: la trobem als passos<br />
migratoris i a l’hivern. La dada <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2003 és<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva: 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 42%<br />
Motacilla cinerea<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
especialment estranya i podria correspondre a<br />
algun nidifi<strong>can</strong>t proper en dispersió.<br />
Conservació: la cuereta torrentera <strong>de</strong>mana <strong>riu</strong>s<br />
ràpids i nets o bé <strong>can</strong>als on l’aigua corri, i pot ser<br />
per això, les condicions que ofereix el <strong>riu</strong><br />
Llobregat i la riera <strong>de</strong> Can Morral, no compleixen<br />
els requisits ecològics <strong>de</strong> l’espècie. En aquest<br />
sentit, la millora progressiva <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong>l <strong>riu</strong><br />
pot afavorir la seva presència, com ja està<br />
passant a llocs propers com Olesa. De totes<br />
maneres, hi ha autors (Vickery 1991; Santamarina<br />
1995) que no pensen això segons han <strong>de</strong>mostrat<br />
a <strong>riu</strong>s d’Escòcia i Galícia.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Cuereta Cuereta blanca blanca ( (Motacilla ( ( Motacilla alba alba) alba alba)<br />
) Lavan<strong>de</strong>ra Lavan<strong>de</strong>ra Lavan<strong>de</strong>ra blanca<br />
blanca<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: la subspècie<br />
present a Catalunya és la nominal Motacilla alba alba.<br />
És un resi<strong>de</strong>nt nidifi<strong>can</strong>t comú excepte al Delta <strong>de</strong><br />
l’Ebre. Migrador i hivernant molt comú. El seu hàbitat<br />
més escollit per nidificar són les vores <strong>de</strong>ls <strong>riu</strong>s sobre<br />
tot si tenen una certa cobertura <strong>de</strong> vegetació, encara<br />
que pot fer servir molt tipus d’hàbitats, fins i tot<br />
parcs i jardins. A l’hivern augmenta molt els seus<br />
efectius amb exemplars proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> tota Europa,<br />
que arriben al mes d’octubre i s’estan a Catalunya<br />
fins el mes <strong>de</strong> març (Muntaner et al. 1984).<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt comú.<br />
Nidifi<strong>can</strong>t en petit nombre, migrador i hivernant.<br />
Habita bàsicament a les illetes <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, la plana<br />
d’inundació i qualsevol espai obert sense massa<br />
vegetació. No s’ha observat concentració d’individus<br />
en dormidors a l’hivern com passa a d’altres zones<br />
(López et al. 2003).<br />
Fenologia a <strong>can</strong> Morral: la cuereta blanca es pot<br />
trobar gairebé durant tot l’any, amb màxims en els<br />
mesos <strong>de</strong> migració, principalment a la postnupcial. La<br />
manca <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s al mes <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2002, pot <strong>de</strong>ure’s<br />
a un menor moviment d’ocells <strong>de</strong>gut a l’incubació<br />
<strong>de</strong>ls ous o a una certa dispersió <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la<br />
primera posta. Els ocells hivernants corresponen a la<br />
subspècie M.a. alba que és la que efectua la migració<br />
pel mediterrani. Les línies <strong>de</strong> tendències <strong>de</strong>l gràfic<br />
ens <strong>de</strong>mostren que l’augment d’individus al 2003 es<br />
va avançar respecte a 2002. Al mes d’agost no<br />
s’obtenen da<strong>de</strong>s possiblement <strong>de</strong>gut a les altes<br />
temperatures.<br />
Nidificació: hi ha 2 parelles segures més un altre<br />
<strong>de</strong> possible troba<strong>de</strong>s a les zones <strong>de</strong> grava <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> a<br />
exemplars<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
Població màxima: 22 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 7,1 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 2-3 parelles<br />
% presència espècie: 92 %<br />
Motacilla alba<br />
any 2002 any 2003 mes<br />
Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)<br />
prop <strong>de</strong> petits forats <strong>de</strong> terra que fan servir com a<br />
niu. Es <strong>de</strong>tecten bàsicament per comportament molt<br />
territorial. Durant l’època <strong>de</strong> reproducció es troben<br />
també a d’altres llocs com la riera e la Magarola, però<br />
<strong>de</strong>gut a que parcialment queda fora <strong>de</strong> l’àmbit<br />
d’aquest <strong>estudi</strong>, no es pot confirmar la seva<br />
nidificació. La <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> nidifi<strong>can</strong>t correspon a<br />
aquella observada a les zones <strong>de</strong> clima<br />
mesomediterrani (Telleria et al. 1999), sent <strong>de</strong><br />
menys d’una parella per 10 ha.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 16,45±5,05 indiv/km2.<br />
Conservació: la cuereta blanca no pateix<br />
actualment risc a les seves poblacions a Can Morral,<br />
malgrat que s’observa a nivell general un petit<br />
retrocés a les seves poblacions <strong>de</strong>l voltant <strong>de</strong>l 5%<br />
(SEO/BirdLife 2001). També s’ha <strong>de</strong> ressenyar que<br />
un <strong>de</strong>ls llocs on es podien observar més exemplars,<br />
al voltant <strong>de</strong> l’estació, va <strong>de</strong>saparèixer un cop van<br />
començar les obres <strong>de</strong> l’urbanització propera a Can<br />
Morral.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Cargolet Cargolet ( (Troglodytes ( Troglodytes troglodytes<br />
troglodytes) troglodytes<br />
troglodytes)<br />
) Chochín<br />
Chochín<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: la subspècie<br />
present a Catalunya és Troglodytes troglodytes<br />
kabylorum. Nidifi<strong>can</strong>t resi<strong>de</strong>nt comú al sud <strong>de</strong>ls<br />
Pirineus on és substituït per T.t. troglodytes.<br />
Migrador i hivernant principalment a les zones<br />
litorals. Habita a tot tipus d’hàbitats amb una certa<br />
cobertura <strong>de</strong> vegetació arbustiva encara que en certs<br />
lloc pot habitar a boscos <strong>de</strong>nsos i formacions<br />
arbra<strong>de</strong>s diverses, sempre i quan hi hagi present una<br />
bona massa <strong>de</strong> sotabosc. A l’hivern augmenta la<br />
varietat d’hàbitats on es pot trobar, arribant a trobarse<br />
a aiguamolls. Hi ha una certa migració i hivernada<br />
d’exemplars proce<strong>de</strong>nts d’altres llocs d’Europa que es<br />
produeix <strong>de</strong>s <strong>de</strong> el mes d’octubre fins al mes <strong>de</strong><br />
març.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt escàs.<br />
Nidifi<strong>can</strong>t en petit nombre, migrador i hivernant.<br />
Habita bàsicament als marges <strong>de</strong>l bosc amb una<br />
bona cobertura d’esbarzers, a les zones més<br />
properes a la masia <strong>de</strong> Can Morral i l’ermita <strong>de</strong> Sant<br />
Hilari. Els efectius augmenten a la tardor i l’hivern<br />
amb individus tant d’Europa com <strong>de</strong> les zones més<br />
fre<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Fenologia a Can Morral: malgrat que no s’ha<br />
<strong>de</strong>tectat durant tot l’any, el caràcter resi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong><br />
l’espècie ve donat per la seva presència, encara que<br />
irregular <strong>de</strong>gut a la baixa <strong>de</strong>nsitat d’individus a Can<br />
Morral, en diferents mesos in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong> la<br />
seva fenologia. Al setembre s’observa un augment en<br />
el nombre d’exemplars <strong>de</strong>gut a la migració, el qual es<br />
manté i fins i tot augmenta al mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre,<br />
possiblement <strong>de</strong>gut a la baixada més pronunciada <strong>de</strong><br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
Població màxima: 5 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 2,0 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 2 parelles<br />
% presència espècie: 66 %<br />
Troglodytes troglodytes<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
les temperatures que provoca un <strong>de</strong>splaçament<br />
d’ocells <strong>de</strong>s <strong>de</strong> llocs més freds fins a la vora <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
Nidificació: hi ha 2 parelles segures troba<strong>de</strong>s als<br />
llocs amb més <strong>de</strong>nsitat d’esbarzers. Malgrat tenir<br />
poques da<strong>de</strong>s d’aquesta espècie en època <strong>de</strong><br />
reproducció, els indicis <strong>de</strong> nidificació han sigut prou<br />
clars amb comportament <strong>de</strong> distracció. La <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong><br />
nidifi<strong>can</strong>ts és molt baixa comparada amb altres zones<br />
semblants sent <strong>de</strong> menys d’una parella per 10 ha.<br />
Conservació: el cargolet a Can Morral <strong>de</strong>pèn molt<br />
<strong>de</strong>ls esbarzers com a lloc <strong>de</strong> nidificació i refugi.<br />
Aquest tipus <strong>de</strong> sotabosc actualment es troba molt<br />
ben representat a Can Morral i entorn, però una mala<br />
gestió silvícola podria afectar a la presència <strong>de</strong><br />
l’espècie ja prou escassa. En aquest sentit s’ha d’anar<br />
amb molta cura a l’hora d’obrir tallafocs i camins al<br />
voltant <strong>de</strong>l bosc ja que pot afectar-li negativament. A<br />
d’altres llocs s’ha trobat que les repoblacions<br />
forestals, si no es fan mantenint el sotabosc, podrien<br />
afectar molt (Carrascal & Tellería 1990).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Pardal Pardal Pardal <strong>de</strong> <strong>de</strong> bardissa bardissa ( (Prunella ( ( Prunella modularis<br />
modularis)<br />
modularis<br />
Acentor Acentor común<br />
común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: a<br />
Catalunya trobem dos subspècies P.m. modularis<br />
que és migrador i hivernant i P.m. mabotti que és<br />
resi<strong>de</strong>nt a la Catalunya humida i nidifi<strong>can</strong>t al<br />
Pirineu. A l’època <strong>de</strong> nidificació el seu hàbitat són<br />
els matolls, bardisses i sotabosc en general,<br />
mentre que els exemplars hivernants fan servir<br />
qualsevol tipus d’hàbitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> jardins a<br />
maresmes, amb una cobertura <strong>de</strong> vegetació<br />
adient. Els exemplars migradors comencen a<br />
<strong>de</strong>tectar-se al mes <strong>de</strong> setembre, amb un pas<br />
màxim a l’octubre i estan als seus llocs<br />
d’hivernada fins al mes <strong>de</strong> març (Telleria et al.<br />
1999).<br />
Distribució a Can Morral: migrador. Habita<br />
bàsicament les vores <strong>de</strong>l bosc. No es té<br />
constància d’exemplars hivernants.<br />
Fenologia a Can Morral: el 2002 trobem<br />
l’espècie just durant els dos passos migratoris.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva: 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 25%<br />
Prunella modularis<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
Aquestes dues citacions corresponen a ocells<br />
europeus pertanyents a la subspècie nominal. La<br />
citació <strong>de</strong>l mes d’agost <strong>de</strong> 2003 és molt més<br />
estranya i l’única explicació possible és que es<br />
tracti d’un individu en migració molt temprana.<br />
Conservació: el pardal <strong>de</strong> bardissa no és un<br />
ocells amb problemes <strong>de</strong> conservació ja que li va<br />
bé qualsevol matoll per po<strong>de</strong>r refugiar-se i<br />
alimentar-se <strong>de</strong>gut a la gran quantitat d’hàbitats<br />
que fa servir durant els passos migratoris i a<br />
l’hivern. Si que s’ha trobat però, que un augment<br />
a la superfície cultivada pot anar en <strong>de</strong>triment <strong>de</strong><br />
la presència <strong>de</strong> l’espècie (Robinson et al. 2001),<br />
per la qual cosa s’ha d’anar en compte a l’hora<br />
d’augmentar aquest tipus <strong>de</strong> superfície. Com a<br />
mesura compensatòria, es podria millorar la gestió<br />
a les zones properes al bosc, al <strong>riu</strong> Llobregat i<br />
rieres (Gregory & Baillie 1998).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Pit-roig (Erithacus rubecula) Petirrojo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival<br />
nidifi<strong>can</strong>t a la Catalunya humida i als ambients<br />
muntans. També nidifica a les valls més humi<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’àrea d’influència mediterrània. Migrador i hivernant<br />
molt comú arreu <strong>de</strong>l territori. És un ocell típicament<br />
forestal i habita als nivells inferiors on s’alterna el<br />
sotabosc amb àrees esclarissa<strong>de</strong>s. A l’hivern se’l pot<br />
trobar gairebé a qualsevol ambient amb arbres i<br />
arbustos i fins i tot a parcs i jardins urbans. Els ocells<br />
que provenen <strong>de</strong>l nord i centre d’Europa arriben als<br />
mesos <strong>de</strong> setembre i octubre i marxen cap al seus<br />
llocs <strong>de</strong> nidificació entre mitjans <strong>de</strong> febrer i abril. S’ha<br />
observat un augment <strong>de</strong> les zones <strong>de</strong> nidificació, que<br />
s’han anat estenent els últims anys (Purroy 2003;<br />
SEO/BirdLife 2002).<br />
Distribució a Can Morral: nidifi<strong>can</strong>t en petit<br />
nombre. Hivernant i migrador. Per nidificar fa servir<br />
el bosc principalment en zones mixtes <strong>de</strong> roure<strong>de</strong>s i<br />
coníferes. Se l’hi pot trobar a tota la franja <strong>de</strong> bosc<br />
on agafa bones <strong>de</strong>nsitats als mesos d’hivern.<br />
Fenologia a Can Morral: a Can Morral po<strong>de</strong>m<br />
trobar el pit-roig pràcticament tot l’any. La manca <strong>de</strong><br />
da<strong>de</strong>s només a alguna <strong>de</strong> les visites efectua<strong>de</strong>s,<br />
po<strong>de</strong>n obeir a perío<strong>de</strong>s en els que baixa l’intensitat<br />
<strong>de</strong> <strong>can</strong>t <strong>de</strong>gut a estar en perío<strong>de</strong> d’alimentació <strong>de</strong><br />
polls o a un comportament discret <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la<br />
reproducció. S’observa que els passos migratoris més<br />
marcats a Can Morral son als mesos d’octubre i<br />
novembre en quant al pas postnupcial. En quant els<br />
primers mesos <strong>de</strong> 2003, sobta molt la baixada<br />
d’individus sense cap causa aparent aspecte que<br />
s’haurà d’anar comprovant al llarg <strong>de</strong>ls anys. Malgrat<br />
que no disposem <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s d’anellament d’aquesta<br />
espècie a Can Morral, si que tenim algunes<br />
efectua<strong>de</strong>s a Sant Feliu <strong>de</strong> Llobregat o Molins <strong>de</strong> Rei<br />
que ens po<strong>de</strong>n donar una i<strong>de</strong>a d’on venen i on van<br />
els ocells que passen per Abrera.<br />
Població màxima: 15 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 6,3 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 2-3 parelles<br />
% presència espècie: 92 %<br />
Així tenim que a l’octubre <strong>de</strong> 1997 es va<br />
anellar un ocell que es va recuperar al Marroc al febrer<br />
<strong>de</strong> 1999 o un ocell que es va anellar el setembre <strong>de</strong><br />
1996 a Suïssa i es va recuperar a Molins <strong>de</strong> Rei<br />
l’octubre d’aquell mateix any; da<strong>de</strong>s molt semblants a<br />
un exemplar anellat al mes <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1993 a<br />
Finlàndia i recuperat un mes <strong>de</strong>sprés a Sant Feliu<br />
(Aymí & Tomás 1998 i 2001). De fet els ocells que es<br />
recuperen al llevant espanyol majoritàriament<br />
provenen <strong>de</strong> Finlàndia, Suècia, antiga Txecoslovàquia i<br />
Repúbliques Bàltiques (Bueno 2000).<br />
Nidificació: s’han pogut <strong>de</strong>tectar 2 parelles amb<br />
nidificació segura i un altre <strong>de</strong> probable. Durant tota<br />
l’època <strong>de</strong> nidificació es tenen contactes amb 3<br />
parelles, però la que es troba més a prop <strong>de</strong> la masia<br />
només es <strong>de</strong>tecta dos cops i a més molt allunyada en<br />
el temps la qual cosa ens indica que si bé no la po<strong>de</strong>m<br />
<strong>de</strong>scartar com a nidifi<strong>can</strong>t, tampoc hem arribat a<br />
confirmar-ho malgrat tenir un comportament territorial<br />
en aquest indret. La <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> nidifi<strong>can</strong>ts la po<strong>de</strong>m<br />
consi<strong>de</strong>rar <strong>de</strong>l voltant <strong>de</strong> 4,3 parelles/10 ha,<br />
bàsicament a roure<strong>de</strong>s, bastant per sota <strong>de</strong> les<br />
<strong>de</strong>nsitats als llocs on és més abundant l’espècie, que<br />
po<strong>de</strong>n assolir <strong>de</strong>nsitats <strong>de</strong> 22,22 ocells/10 ha (Purroy<br />
2003). Tot i així, hem <strong>de</strong> tenir en compte que al pis<br />
bioclimàtic mesomediterrani les <strong>de</strong>nsitats no arriben<br />
als 5 ocells/10 hectàrees, el que vol dir que Can Morral<br />
es troba dins <strong>de</strong>ls patrons <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitats normals.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 11,55±2,6 indiv/km2.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Conservació: el pit-roig no té actualment problemes<br />
<strong>de</strong> conservació i fins i tot està experimentant un cert<br />
augment als seus efectius, principalment <strong>de</strong>gut a<br />
l’augment <strong>de</strong> la massa forestal i el sotabosc associat.<br />
En principi, mantenint la cobertura vegetal actual es<br />
pot assegurar la presència i fins i tot augment <strong>de</strong> les<br />
exemplars<br />
20<br />
18<br />
16<br />
14<br />
12<br />
10<br />
8<br />
6<br />
4<br />
2<br />
0<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Erithacus rubecula<br />
MAIG<br />
mes<br />
any 2002<br />
Polinómica (any 2002)<br />
any 2003<br />
Polinómica (any 2003)<br />
poblacions <strong>de</strong> l’espècie, que a l’hivern i als passos<br />
migratoris assoleix <strong>de</strong>nsitats força importants com els<br />
25 ocells/10 ha, enregistrats al mes <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 2002,<br />
o els 13,8 ocells/10 ha <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre, molt per<br />
sobre <strong>de</strong>ls 6 ocells/10 ha que dona la bibliografia en<br />
aquest ambients a l’hivern (Telleria et al. 1999).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Ruiseñor común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival<br />
nidifi<strong>can</strong>t a tot el país, absent només <strong>de</strong> les grans<br />
altituds <strong>de</strong>l Pirineu i a zones <strong>de</strong>sforestada com el<br />
Delta <strong>de</strong> l’Ebre o alguns punts <strong>de</strong>ls se<strong>can</strong>s <strong>de</strong><br />
Lleida. En migració és comú, principalment a les<br />
zones més baixes. El seu hàbitat preferent són les<br />
zones amb vegetació abundosa, boscos mixtes<br />
amb sotabosc, vegetació <strong>de</strong> ribera, bardisses amb<br />
esbarzers, etc. Principalment a llocs frescos amb<br />
un cert grau d’humitat. Els primers exemplars<br />
acostumen a arribar a finals <strong>de</strong> març i la migració<br />
postnupcial comença a finals <strong>de</strong>l mes d’agost i<br />
s’estén durant el mes <strong>de</strong> setembre. Segons els<br />
resultats <strong>de</strong>l programa SACRE (SEO/BirdLife 2002)<br />
el rossinyol apareix com la 4ª espècie més<br />
distribuïda a Catalunya.<br />
Distribució a Can Morral: estival i nidifi<strong>can</strong>t<br />
abundant. Per nidificar fa servir les zones amb<br />
vegetació més abundosa així com les illetes <strong>de</strong>l <strong>riu</strong><br />
i les pollancre<strong>de</strong>s amb cobertura vegetal als<br />
voltants. Pràcticament es absent a la plana<br />
d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> així com a la zona <strong>de</strong> fruiters i<br />
horts.<br />
Fenologia a Can Morral: a l’any 2002 es<br />
registren les primeres da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> rossinyol força<br />
tard, a la tercera setmana <strong>de</strong>l mes d’abril, si<br />
comparem amb les da<strong>de</strong>s que s’obtenen<br />
generalment a Catalunya, mentre que al 2003 la<br />
primera citació va ser <strong>de</strong> la segona setmana<br />
d’abril. Posteriorment, al mes <strong>de</strong> maig s’assoleix el<br />
màxim d’ocells que coinci<strong>de</strong>ix plenament amb el<br />
moment més àlgid <strong>de</strong> reproducció. A partir <strong>de</strong>l mes<br />
<strong>de</strong> juliol es fa menys present, principalment <strong>de</strong>gut<br />
a la finalització <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong> reproductor estricte i la<br />
última dada la tenim al mes <strong>de</strong> setembre. En el cas<br />
<strong>de</strong>l rossinyol és difícil que hagi confusió en les<br />
da<strong>de</strong>s i que s’hagin comptabilitzat ocells movent-se<br />
a diferents territoris donat que el 90% <strong>de</strong>l temps el<br />
passen dins <strong>de</strong>l territori <strong>de</strong> <strong>can</strong>t (Naguib et al.<br />
2001).<br />
Població màxima: 22 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 5,9 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 22-31 parelles<br />
% presència espècie: 42 %<br />
El fet d’haver <strong>de</strong>tectat tantes parelles es<br />
<strong>de</strong>u també a la fàcil <strong>de</strong>tectabilitat <strong>de</strong> l’espècie,<br />
principalment a l’inici <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong> reproductor on el<br />
rossinyol <strong>can</strong>ta no només durant tot el dia sinó<br />
també a la nit, comportament extrem que <strong>de</strong>ixa un<br />
cop començada la reproducció quan només <strong>can</strong>ta<br />
amb més intensitat al vespre i a la sortida <strong>de</strong>l sol<br />
(Thomas. 2002). Al 2003 observem que si bé la<br />
tendència és molt semblant, el nombre d’efectius<br />
baixa consi<strong>de</strong>rablement, potser <strong>de</strong>gut a les altes<br />
temperatures assoli<strong>de</strong>s aquest estiu.<br />
Nidificació: <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l pardal comú, el rossinyol<br />
es l’espècie nidifi<strong>can</strong>t més abundant a Can Morral,<br />
<strong>de</strong>gut bàsicament a que compta amb tots els<br />
factors necessaris per establir-se com a nidifi<strong>can</strong>t:<br />
força sotabosc, coberta molt important<br />
d’esbarzers, vegetació <strong>de</strong> ribera, cursos fluvials,<br />
etc. Si tenim en compte que l’hàbitat propici a la<br />
zona d’<strong>estudi</strong> és d’unes 22 hectàrees obtenim unes<br />
da<strong>de</strong>s aproxima<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 14,1 parelles/10 ha el que<br />
suposa unes <strong>de</strong> les <strong>de</strong>nsitats més grans a tot<br />
l’Estat (Infante 2003; Telleria et al. 1999). La<br />
major part <strong>de</strong> la població nidifi<strong>can</strong>t la trobem als<br />
esbarzers <strong>de</strong>l límit <strong>de</strong>l bosc, on la cobertura<br />
vegetal i l’aliment son molt adients.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Conservació: el rossinyol té actualment unes<br />
condicions òptimes a Can Morral, tant d’habitat <strong>de</strong><br />
nidificació com d’alimentació per la qual cosa no es<br />
preveu que pugui patir a curt termini cap tipus <strong>de</strong><br />
problema <strong>de</strong> conservació. A nivell general el seus<br />
principals problemes venen donats per les<br />
exemplars<br />
18<br />
15<br />
12<br />
9<br />
6<br />
3<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
Luscinia megarhynchos<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
repoblacions forestals amb monocultius <strong>de</strong><br />
coníferes i l’eliminació <strong>de</strong> vegetació <strong>de</strong> ribera, així<br />
com les tasques <strong>de</strong> neteja <strong>de</strong>l sotabosc fetes sense<br />
cura. Per tant aquestes pràctiques s’han <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r<br />
controlar en la mesura <strong>de</strong>l que sigui possible.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Cotxa fumada (Phoenicurus ochuros) Colirrojo tizón<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival<br />
nidifi<strong>can</strong>t a les zones d’alta muntanya <strong>de</strong>ls<br />
Pirineus i Pre-Pirineus d’on migra en arribar<br />
l’hivern; resi<strong>de</strong>nt comú a la resta <strong>de</strong>l territori on<br />
trobi ambients a<strong>de</strong>quats. Migrador i hivernant<br />
comú, especialment a la terra baixa. A Catalunya<br />
po<strong>de</strong>m observar la subespècie P.o. gibraltariensis.<br />
Prefereix els ambients secs i <strong>de</strong>fuig les àrees més<br />
humi<strong>de</strong>s o les zones molt boscoses.<br />
Distribució a Can Morral: hivernant. Habita<br />
principalment la plana d’inundació i les rodalies <strong>de</strong><br />
la masia <strong>de</strong> Can Morral.<br />
Fenologia a Can Morral: l’espècie es comença a<br />
<strong>de</strong>tectar al novembre i fins al març coincidint<br />
plenament amb el patró migrador <strong>de</strong> l’espècie<br />
(Copete 2000). La gran variació en el nombre<br />
d’individus pot obeir clarament a les baixes<br />
exemplars<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
Població màxima: 28 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 11,1 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 42%<br />
Phoenicurus ochuros<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
temperatures assoli<strong>de</strong>s a finals <strong>de</strong> 2001 i principis<br />
<strong>de</strong> 2002, que va fer <strong>de</strong>splaçar-se individus <strong>de</strong><br />
contra<strong>de</strong>s més fre<strong>de</strong>s en busca <strong>de</strong> llocs no gelats<br />
per po<strong>de</strong>r alimentar-se. S’ha <strong>de</strong> tenir en compte<br />
que la cotxa fumada és un ocell migrador <strong>de</strong><br />
llarga distància com <strong>de</strong>mostra el fet <strong>de</strong> que <strong>de</strong> les<br />
563 recuperacions efectua<strong>de</strong>s fins a 2002, la mitja<br />
<strong>de</strong> distància recorreguda és <strong>de</strong> 1186 km (Pinilla et<br />
al. 2003).<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 29,41±7,92 indiv/km2.<br />
Conservació: les poblacions espanyoles tenen<br />
un bon grau <strong>de</strong> conservació tot i que la <strong>de</strong>strucció<br />
d’edificis vells on pot criar o la captura il∙legal pot<br />
provocar problemes a les poblacions locals (Cano<br />
2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)<br />
Colirrojo real<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival<br />
nidifi<strong>can</strong>t molt rar i localitzat. Migrador comú<br />
arreu <strong>de</strong>l territori essent el pas prenupcial al<br />
voltant <strong>de</strong> l’abril i el postnupcial cap a finals<br />
d’agost i setembre. Hivernant excepcional. La<br />
subespècie que po<strong>de</strong>m observar a Catalunya és<br />
P.p.phoenicurus.<br />
Distribució a Can Morral: migrador acci<strong>de</strong>ntal.<br />
Fenologia a Can Morral: només hi ha una<br />
observació <strong>de</strong> l’espècie a la finca al mes d’abril <strong>de</strong><br />
2002, coincidint amb la època <strong>de</strong> migració<br />
prenupcial (Martínez-Vilalta 2002).<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8%<br />
Phoenicurus phoenicurus<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
Conservació: en el Libro Rojo l’espècie està<br />
catalogada com a Vulnerable (VU) tot i que els<br />
seus majors problemes <strong>de</strong> conservació<br />
possiblement siguin en els quarters d’hivernada<br />
(abús <strong>de</strong> plaguici<strong>de</strong>s i sequeres) ja que en les<br />
darreres èpoques a Europa ha sofert una forta<br />
regressió tot i que actualment sembla que s’ha<br />
estabilitzat. A Espanya cal conservar els boscos<br />
madurs on pugui trobar forats per criar (Prieta<br />
2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Bitxac rogenc (Saxicola rubetra) Tarabilla norteña<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: nidifi<strong>can</strong>t<br />
al Pirineu i Pre-Pirineu. Migrador arreu <strong>de</strong>l país i i<br />
hivernant acci<strong>de</strong>ntal. La migració prenupcial té<br />
lloc entre l’abril i el maig, mentre que la<br />
postnupcial en els mesos <strong>de</strong> setembre i octubre.<br />
Distribució a Can Morral: migrador acci<strong>de</strong>ntal.<br />
Fenologia a Can Morral: trobem una sola cita<br />
<strong>de</strong> l’espècie a la finca, en el mes <strong>de</strong> setembre, fet<br />
que coinci<strong>de</strong>ix plenament amb l’època <strong>de</strong> pas al<br />
nostre territori.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
Any 2003<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8 %<br />
Conservació: a nivell europeu sembla que hi va<br />
haver un <strong>de</strong>scens <strong>de</strong> la població entre els anys<br />
1970 i 1990 però a la península no hi ha<br />
informació <strong>de</strong> problemes <strong>de</strong> conservació (Illera<br />
2003).<br />
Saxicola rubetra<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes
Bitxac comú (Saxicola torquata) Tarabilla común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: la<br />
subespècie S.t.rubicola és resi<strong>de</strong>nt nidifi<strong>can</strong>t<br />
distribuït per tot el territori tot i que no es troba a<br />
les zones <strong>de</strong> major altitud; migrador i hivernant<br />
comú en tots els ambients, especialment a la terra<br />
baixa. La subespècie S.t.hibernans és migradora i<br />
hivernant tot i que se’n <strong>de</strong>sconeix la seva<br />
abundància i distribució. L’espècie es troba<br />
sobretot a àrees obertes amb matolls, herbassars<br />
amb arbustos dispersos o clarianes <strong>de</strong> bosc. Els<br />
hivernants apareixen a casa nostra cap a l’octubre<br />
i se’n van cap al febrer-març.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
amb la presència d’exemplars hivernants. Les<br />
dues parelles reproductores es troben en les<br />
zones <strong>de</strong> cultius <strong>de</strong> fruiters <strong>de</strong> la finca.<br />
Fenologia a Can Morral: La situació fenològica<br />
<strong>de</strong>l bitxac ha sigut molt diferent en els dos anys<br />
d’<strong>estudi</strong> realitzats fins ara; així tenim que al 2002<br />
trobem l’espècie present a la finca durant tot<br />
l’any, encara que <strong>de</strong> manera irregular, fins i tot la<br />
donem com a nidifi<strong>can</strong>t. Pel contrari, al 2003<br />
només tenim unes poques da<strong>de</strong>s hivernals fins i<br />
tot amb molts menys individus. És difícil <strong>de</strong><br />
diferenciar els individus resi<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>ls hivernants<br />
en els llocs on l’espècie hi és present tot l’any<br />
però el nombre d’individus <strong>de</strong>tectats a la finca a<br />
l’hivern fa pensar que també acull individus<br />
hivernants provinents d’Europa ja que es tracta<br />
d’un ocell migrador <strong>de</strong> mitja distància (Pinilla et<br />
al, 2003)<br />
Nidificació: les <strong>de</strong>nsitats majors <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a<br />
Espanya es troben en zones <strong>de</strong> farigola, camps en<br />
exemplars<br />
10<br />
9<br />
8<br />
7<br />
6<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 6 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 2’4 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 2 parelles<br />
% presència espècie: 75%<br />
Saxicola torquata<br />
mes<br />
mosaic i bruguerars amb una mitja <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitats<br />
màximes <strong>de</strong> 6’49 aus/10ha (Illera 2003). A la<br />
finca trobem dues parelles nidifi<strong>can</strong>ts en la zona<br />
<strong>de</strong> conreus i per tant consi<strong>de</strong>rant la superfície que<br />
aquests ocupen tindríem una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 1’64<br />
aus/10ha, que si tenim en compte la seva<br />
preferència per hàbitats oberts amb matolls<br />
podríem dir que a la finca n’hi trobem poques,<br />
potser en part <strong>de</strong>gut a la falta <strong>de</strong> més zones <strong>de</strong><br />
matollar. En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim<br />
una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 4,16±1,33 indiv/km2.<br />
Conservació: diverses poblacions europees han<br />
sofert importants davalla<strong>de</strong>s, <strong>de</strong> fins al 50%<br />
sembla que <strong>de</strong>gu<strong>de</strong>s a la intensificació <strong>de</strong><br />
l’agricultura i conseqüent homogeneització <strong>de</strong>l<br />
paisatge, tot i que sembla que a Espanya l’espècie<br />
encara no ha sofert aquest problema <strong>de</strong> forma<br />
tant intensa (Illera 2003). Sembla ser que al 2003<br />
hauria <strong>de</strong>saparegut com a nidifi<strong>can</strong>t, pot ser<br />
<strong>de</strong>gut a alguns treballs que s’han <strong>de</strong>senvolupat a<br />
la zona <strong>de</strong>ls horts i que haurien afectat plenament<br />
a una <strong>de</strong> les parelles nidifi<strong>can</strong>ts.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Còlit gris (Oenanthe oenanthe) Collalba gris<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: la<br />
subespècie O.o.libanotica és estival nidifi<strong>can</strong>t a<br />
Catalunya, sobretot en ambients <strong>de</strong> muntanya<br />
(tot i que té nuclis regulars a la plana) i migradora<br />
comú arreu <strong>de</strong>l territori. La subespècie<br />
O.o.oenanthe, en <strong>can</strong>vi, només cria a la Catalunya<br />
Nord i aquí la trobem només com a migrador<br />
comú.<br />
Distribució a Can Morral: migrador.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
Any 2003<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8 %<br />
Oenanthe oenanthe<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: espècie <strong>de</strong>tectada<br />
únicament en la visitea <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> setembre; per<br />
tant l’observació pot coincidir perfectament amb<br />
el pas <strong>de</strong> migradors <strong>de</strong> tardor.<br />
Conservació: els problemes principals que<br />
s’apunten com a les possibles causes <strong>de</strong>l <strong>de</strong>clivi<br />
<strong>de</strong> les poblacions a Europa occi<strong>de</strong>ntal són<br />
l’increment <strong>de</strong> la massa forestal o el cultiu<br />
d’antigues zones naturals, fet que es tradueix en<br />
una pèrdua <strong>de</strong> l’hàbitat <strong>de</strong> cria (Baltà 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Merla (Turdus merula) Mirlo común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú arreu <strong>de</strong>l territori. Migrador i<br />
hivernant regular. Als individus resi<strong>de</strong>nts a casa<br />
nostra se’ls afegeixen d’altres vinguts d’Europa<br />
per hivernar a terres més càli<strong>de</strong>s. El seu hàbitat<br />
és molt variat i és comuna a boscos caducifolis i<br />
<strong>de</strong> coníferes amb sotabosc, horts i fruiters,<br />
vegetació <strong>de</strong> ribera, llindars <strong>de</strong> camps amb arbres<br />
o parcs i jardins (Muntaner et al. 1983). A<br />
Catalunya trobem la subespècie T.m.merula.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt, nidifi<strong>can</strong>t i<br />
migrador. A la finca les tres parelles segures que<br />
hi nidifiquen ho fan dues al bosc i una a la zona<br />
<strong>de</strong> fruiters propera.<br />
Fenologia a Can Morral: l’espècie està present<br />
a la finca durant tot l’any en nombre més o menys<br />
constant, tot i que s’observa un màxim diferenciat<br />
cap al febrer. L’augment d’individus <strong>de</strong>tectats al<br />
febrer podrien ser <strong>de</strong>guts al retorn <strong>de</strong>ls hivernants<br />
cap als quarters <strong>de</strong> cria. El fet que a la resta <strong>de</strong><br />
mesos hivernals no siguin <strong>de</strong>tectats a la finca<br />
voldria dir que l’espècie no hiverna a la finca i que<br />
els hivernants van cap a altres localitats, com<br />
<strong>de</strong>mostra el fet <strong>de</strong> que a l’octubre <strong>de</strong> 2003<br />
s’observa un augment d’individus. La població en<br />
els dos anys <strong>estudi</strong>ats fins ara és molt semblant,<br />
la qual cosa indica que aquesta espècie no ha<br />
sofert cap problema <strong>de</strong> conservació o climatològic<br />
(com les temperatures baixes <strong>de</strong> l’hivern <strong>de</strong> 2001-<br />
2002) que haguessin pogut afectar la seva<br />
productivitat.<br />
exemplars<br />
12<br />
10<br />
8<br />
6<br />
4<br />
2<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 11 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 3,9 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 3-5 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Nidificació: les seves <strong>de</strong>nsitats a nivell<br />
peninsular po<strong>de</strong>n variar molt en funció <strong>de</strong><br />
l’hàbitat, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 0’1 aus/10ha en matollars<br />
mediterranis a 30’7 aus/10ha en tarongers; la<br />
mitjana <strong>de</strong> les <strong>de</strong>nsitats màximes és <strong>de</strong> 19’59<br />
aus/10ha (Aparicio 2003). A la finca tenim un<br />
màxim <strong>de</strong> 5 parelles, que si tenim en compte la<br />
zona <strong>de</strong> bosc (tot i que alguna parella es trobaria<br />
fora <strong>de</strong>ls límits d’aquest), ens donaria una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 13’8 aus/10ha.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 2,79±0,81 indiv/km2.<br />
Conservació: el programa SACRE sembla<br />
reflexar una tendència general positiva, tot i que<br />
el fet que sigui una espècie cinegètica en algunes<br />
comunitats, s’ha relacionat amb la baixa <strong>de</strong>nsitat<br />
d’aquelles zones (Aparicio 2003).<br />
Turdus merula<br />
MAIG<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Tord comú (Turdus philomenos) Zorzal común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t distribuït <strong>de</strong> forma regular, tot i que no<br />
molt nombrós, a la Catalunya humida i Pirineu i<br />
Pre-Pirineu i més irregular a la resta <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Migrador i hivernant regular i molt comú arreu <strong>de</strong>l<br />
territori. L’arribada <strong>de</strong>ls hivernants sol ser a partir<br />
<strong>de</strong> mitjans <strong>de</strong> setembre mentre que els darrers<br />
exemplars solen marxar com a molt tard a finals<br />
d’abril (Martínez-Vilalta 2001). La subespècie<br />
T.p.philomenos és la més abundant a casa nostra<br />
mentre que la forma T.p.clarkei és un migrador<br />
hivernant regular però escàs arreu <strong>de</strong>l territori.<br />
Distribució a Can Morral: hivernant. Es mou<br />
per tota mena d’ambients, amb predilecció pels<br />
marges <strong>de</strong>l bosc i la zona <strong>de</strong> contacte amb la<br />
plana d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
exemplars<br />
35<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 32 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 6,6 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 67%<br />
Turdus philomelos<br />
MAIG<br />
Fenologia a Can Morral: a partir <strong>de</strong> setembre<br />
es comencen a veure individus a la finca amb<br />
regularitat, i els efectius es mantenen fins el mes<br />
<strong>de</strong> febrer que comencen a tornar cap els seus<br />
llocs <strong>de</strong> nidificació. El nombre tan elevat<br />
d’exemplars <strong>de</strong>ls mesos <strong>de</strong> gener i febrer <strong>de</strong><br />
2002, al igual que amb d’altres espècies,<br />
segurament corresponen a individus <strong>de</strong>splaçats<br />
d’altres contra<strong>de</strong>s pel fred <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre i<br />
gener i que ja es van quedar a hivernar a la zona.<br />
La citació <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> juliol possiblement<br />
correspongui d’un individu <strong>de</strong>splaçat d’alguna<br />
zona propera en dispersió post-nupcial o bé d’un<br />
jove.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 9,36±3,86 indiv/km2.<br />
Conservació: és una espècie forestal poc<br />
exigent, fet que li permet ocupar diferents<br />
hàbitats, podria tenir com a amenaça principal la<br />
caça, que malgrat que incidiria sobretot a la<br />
població hivernant, també es podrien veure<br />
afecta<strong>de</strong>s les poblacions nadiues (Vázquez 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Tord ala-roig (Turdus iliacus) Zorzal alirojo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
i hivernant regular més comú a la Catalunya<br />
humida i més escàs com més al sud. La seva<br />
presència pot variar bastant en funció <strong>de</strong>ls anys.<br />
A casa nostra l’espècie passa cap a les àrees<br />
d’hivernada cap a mitjans d’octubre i en la<br />
migració prenupcial les abandona entre febrer i<br />
març (Martínez-Vilalta 2002). La subespècie que<br />
es pot observar a Catalunya és T.i.iliacus.<br />
Distribució a Can Morral: migrador.<br />
Fenologia a Can Morral: l’observació <strong>de</strong><br />
l’espècie a la finca coinci<strong>de</strong>ix amb el patró<br />
migrador habitual <strong>de</strong> l’espècie. De totes maneres<br />
s’ha <strong>de</strong> tenir molt en compte que es tracta d’una<br />
espècie molt irruptiva i per tant la seva aparició<br />
<strong>de</strong>pèn molt <strong>de</strong> la climatologia al nord d’Europa.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
GENER<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8%<br />
Turdus iliacus<br />
JUNY<br />
mes<br />
Els hiverns molt freds a Europa provoquen un<br />
augment <strong>de</strong> la població, com s’ha observat a<br />
principis <strong>de</strong> 2004 (da<strong>de</strong>s provisionals). Per<br />
exemple, mentre que a l’any 2001 es van anellar<br />
a tota Espanya 72 ocells, mentre que al 2002<br />
només es van anellar 43 exemplars (Manzaneque<br />
et al. 2002; Pinilla et al. 2003).<br />
Conservació: en zones <strong>de</strong> cultiu d’oliveres s’ha<br />
constatat que en els individus hivernants el 85%<br />
<strong>de</strong> la dieta és d’origen vegetal, bàsicament olives<br />
que que<strong>de</strong>n a terra <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la collita (per la<br />
qual cosa les pèrdues econòmiques pel sector<br />
serien pràcticament nuls), mentre que la fracció<br />
animal <strong>de</strong> la dieta bàsicament són coleòpters<br />
(Soler et al. 1988).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Griva (Turdus viscivorus) Zorzal charlo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t en bona part <strong>de</strong>l territori <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nivell<br />
<strong>de</strong>l mar fins a les zones subalpines, on pot ser<br />
localment molt abundant. Migrador i hivernant<br />
regular. Habitualment els exemplars arriben a les<br />
nostres terres <strong>de</strong>s <strong>de</strong> finals <strong>de</strong> setembre fins a<br />
l’octubre i solen marxar <strong>de</strong> nou al febrer i març<br />
(Copete 2000). A Catalunya trobem la subespècie<br />
T.v.viscivorus.<br />
Distribució a Can Morral: hivernant. Ocupa els<br />
mateixos hàbitats <strong>de</strong>ls altres tords.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 4 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 2’5 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 25%<br />
Turdus viscivorus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: els individus observats<br />
a la finca s’ajusten al patró migrador, tot i que<br />
l’arribada a la tardor es produeix més tard <strong>de</strong><br />
l’habitual, fet que podria ser <strong>de</strong>gut a les<br />
condicions climatològiques benignes als quarters<br />
<strong>de</strong> cria, com sovint passa i que pot condicionar<br />
l’arribada d’individus. El fet <strong>de</strong> no observar-se<br />
durant el 2003, coinci<strong>de</strong>ix amb el baix nombre<br />
d’altres espècies <strong>de</strong> tords <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s aquest any i<br />
que hem explicat per temes climatològics.<br />
Conservació: al tractar-se d’una espècie<br />
cinegètica la seva principal amenaça a la<br />
península sigui la sobrecaça, tot i que la pressió<br />
sobre l’espècie seria diferent en funció <strong>de</strong> les<br />
zones (Aparicio 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Rossinyol bord (Cettia cetti) Ruiseñor bastardo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú excepte les àrees més<br />
muntanyenques i les zones més àri<strong>de</strong>s. Migrador<br />
hivernant comú, especialment a les zones litorals.<br />
L’hàbitat preferent per a la cria són els ambients<br />
<strong>de</strong> ribera, als marges <strong>de</strong>ls corrents d’aigua o<br />
<strong>can</strong>yars inundats (Muntaner et al. 1983). A<br />
Catalunya trobem la subespècie C.c.cetti.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Hi ha exemplars en migració també. Es pot veure<br />
en el mapa <strong>de</strong> la finca pràcticament totes les<br />
parelles reproductores es troben al voltant <strong>de</strong>l<br />
curs <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>, la zona <strong>de</strong> cria preferida per l’espècie.<br />
Fenologia a Can Morral: Com es pot observar,<br />
la tendència i el nombre d’exemplars els dos anys<br />
és molt semblant, <strong>de</strong>tectant-se dos màxims<br />
poblacionals un a l’abril i maig i un altre als mesos<br />
<strong>de</strong> setembre i octubre. La primera podria ser<br />
<strong>de</strong>guda a l’arribada o pas <strong>de</strong> migradors cap a les<br />
zones <strong>de</strong> nidificació ja que aquest perío<strong>de</strong><br />
comença cap a abril i principis <strong>de</strong> maig (Muntaner<br />
et al. 1983). La fenologia <strong>de</strong> pas postnupcial <strong>de</strong>l<br />
Delta <strong>de</strong> l’Ebre mostra un màxim <strong>de</strong> captures<br />
entre finals <strong>de</strong> setembre i principis d’octubre, per<br />
la qual cosa el màxims observats a la finca la<br />
tardor po<strong>de</strong>n ser <strong>de</strong>guts al pas d’individus cap a<br />
zones d’hivernada (Martínez-Vilalta 2002).<br />
Nidificació: les <strong>de</strong>nsitats màximes enregistra<strong>de</strong>s<br />
a Espanya presenten una <strong>de</strong>nsitat mitja <strong>de</strong> 5’63<br />
aus/10ha (Bermejo 2003). A la finca tenim un<br />
exemplars<br />
15<br />
14<br />
13<br />
12<br />
11<br />
10<br />
9<br />
8<br />
7<br />
6<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
Població màxima: 11 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 5,5 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 8-15 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Cettia cetti<br />
any 2002 any 2003<br />
Polinómica (any 2002) Polinómica mes (any 2003)<br />
JUNY<br />
màxim <strong>de</strong> 15 parelles, que consi<strong>de</strong>rant la zona <strong>de</strong><br />
bosc i la zona <strong>de</strong> bosc <strong>de</strong> ribera on es<br />
distribueixen, ens donarien una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 13’63<br />
aus/10ha, una <strong>de</strong>nsitat molt més elevada.<br />
L’espècie està molt lligada als cursos d’aigua,<br />
especialment amb vegetació arbustiva <strong>de</strong>nsa i per<br />
tant a la finca, on està molt ben conservat el bosc<br />
<strong>de</strong> ribera, l’espècie hi troba l’hàbitat a<strong>de</strong>quat i<br />
molt ben conservat, que com es pot apreciar és<br />
àmpliament aprofitat pel rossinyol bord.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 3,78±0,91 indiv/km2.<br />
Conservació: tot i que no s’han <strong>de</strong>tectat<br />
problemes <strong>de</strong> conservació importants a nivell<br />
peninsular, localment la pèrdua d’hàbitat <strong>de</strong>gut a<br />
neteges <strong>de</strong> sotabosc, <strong>can</strong>alitzacions, dragatges<br />
són les seves majors amenaces (Bermejo 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Boscarla <strong>de</strong>ls joncs (Acrocephalus schoenobaenus)<br />
Carricerín común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
regular en baix nombre <strong>de</strong>tectat sobretot a les<br />
zones humi<strong>de</strong>s. El pas migrador a Catalunya es<br />
l’època prenupcial es concentra entre març i maig<br />
i el pas postnupcial es dóna entre els mesos <strong>de</strong><br />
juliol i octubre si bé és una mica diferent en<br />
funció <strong>de</strong> l’edat <strong>de</strong>ls migradors (Grandío 1999,<br />
Martínez-Vilalta 2002).<br />
Distribució a Can Morral: migrador. El trobem<br />
a la zona <strong>de</strong> <strong>can</strong>yissars al costat <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
Fenologia a Can Morral: l’observació d’un<br />
exemplar a la finca correspon amb les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
les primeres arriba<strong>de</strong>s al mes <strong>de</strong> març (Copete<br />
2000 i Martínez-Vilalta 2002).<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8%<br />
Acrocephalus schoenobaenus<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Conservació: aquesta espècie <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong>l bon<br />
estat <strong>de</strong> conservació <strong>de</strong>ls <strong>can</strong>yissars. A la<br />
península hi ha algunes cites <strong>de</strong> nidificació<br />
possible <strong>de</strong> l’espècie tot i que no ha pogut ser<br />
confirmada i no es té clar si la població que<br />
po<strong>de</strong>m trobar a la península és una població que<br />
havia criat i que ara es troba en <strong>de</strong>clivi <strong>de</strong>gut a la<br />
<strong>de</strong>saparició <strong>de</strong>ls <strong>can</strong>yissars <strong>de</strong> les zones humi<strong>de</strong>s<br />
(especialment al País Vasc) o que simplement és<br />
una població que no si ha reproduït mai<br />
(Fernán<strong>de</strong>z & Bea 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) Carricero tordal<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
comú per tot el territori. Darrerament hivernant<br />
regular però escàs. El pas <strong>de</strong> migrants a<br />
Catalunya es produeix sobretot entre abril i maig<br />
(prenupcial) i <strong>de</strong> juliol a setembre (postnupcial).<br />
Distribució a Can Morral: migrador.<br />
Fenologia a Can Morral: l’observació d’un<br />
exemplar a la finca correspon al mes d’agost, fet<br />
que coinci<strong>de</strong>ix plenament amb les dates <strong>de</strong> pas<br />
migratori pel nostre territori (Martínez-Vilalta<br />
2002).<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
Any 2003<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8 %<br />
Acrocephalus arundinaceus<br />
Conservació: la <strong>de</strong>saparició per dragatge,<br />
<strong>de</strong>ssecació, cultius o per crema <strong>de</strong>ls <strong>can</strong>yissars és<br />
la principal amenaça per a l’espècie i s’ha<br />
proposat la restauració o creació <strong>de</strong> zones<br />
humi<strong>de</strong>s per tal d’afavorir l’establiment <strong>de</strong> nous<br />
nuclis <strong>de</strong> reproducció (Belamendia 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes
Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) Zarcero común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú a tot el territori continental<br />
excepte a les zones més muntanyenques <strong>de</strong>l<br />
Pirineu i Pre-Pirineu i les masses forestals massa<br />
<strong>de</strong>nses. Migrador regular però escàs. L’arribada<br />
d’aquesta espècie a les nostres terres sol ser força<br />
tardana, ja cap al maig i a la tardor migren <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’agost fins a l’octubre (Copete 2000, Martínez-<br />
Vilalta 2001 i 2002),<br />
Distribució a Can Morral: l’estatus a la finca no<br />
ha quedat ben <strong>de</strong>finit, ja que per les dates en que<br />
s’ha observat pot ser que es tracti d’un nidifi<strong>can</strong>t<br />
que hagués passat <strong>de</strong>sapercebut en visites<br />
anteriors, ja que el pas postnupcial sol ser més<br />
tardà. D’altra banda es podria tractar simplement<br />
d’algun individu <strong>de</strong> zones pròximes que hagi estat<br />
<strong>de</strong>tectat a la finca.<br />
Fenologia a Can Morral: només hi ha hagut la<br />
observació d’un individu a la finca a finals <strong>de</strong>l mes<br />
<strong>de</strong> juny, malgrat que a la veïna finca <strong>de</strong> Sant<br />
Hilari s’ha trobat una parella reproductora al<br />
2003. Degut a que la seva àrea <strong>de</strong> distribució és<br />
molt petita a la finca i que es tracta d’un lloc<br />
concret que no es va censar a 2003, no es van<br />
obtenir da<strong>de</strong>s aquest any.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0-1 parelles<br />
% presència espècie: 8%<br />
Hippolais polyglotta<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Nidificació: les <strong>de</strong>nsitats màximes a Espanya<br />
s’enregistren en paisatge en mosaic amb una<br />
mitja <strong>de</strong> les <strong>de</strong>nsitats màximes <strong>de</strong> 4’93 aus/10ha<br />
(Bermejo & De la Puente 2003). A la finca només<br />
hi ha una probable parella reproductora que si<br />
consi<strong>de</strong>rem la zona <strong>de</strong> conreus <strong>de</strong> la finca (espais<br />
oberts amb arbres dispersos i bor<strong>de</strong>s <strong>de</strong> bosc on<br />
sol criar) tindríem una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 0’82 aus/10ha.<br />
És evi<strong>de</strong>nt doncs que l’espècie no troba les<br />
condicions més a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s per criar a la finca.<br />
Conservació: no s’han <strong>de</strong>tectat amenaces <strong>de</strong><br />
conservació importants i la seva població a nivell<br />
peninsular, malgrat <strong>can</strong>vis interanuals sembla que<br />
es manté estable (Bermejo & De la Puente 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)<br />
Curruca cabecinegra<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú arreu <strong>de</strong>l territori en major<br />
nombre a les zones mediterrànies litorals.<br />
Migrador i hivernant molt rar. És un migrador<br />
parcial, però es <strong>de</strong>sconeix en quina magnitud es<br />
realitzen aquests moviments. Aquesta espècie és<br />
un <strong>de</strong>ls tallarols més comuns a les màquies i<br />
matollars mediterranis i el seu caràcter generalista<br />
li permet <strong>de</strong> viure en diversos ambients boscosos<br />
però també a les vora<strong>de</strong>s, riberes, horts i jardins;<br />
l’època <strong>de</strong> cria s’inicia a finals <strong>de</strong> març i s’allarga<br />
fins al maig (Muntaner et al. 1983). A Catalunya<br />
trobem la subespècie S.m.melanocephala.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Les parelles reproductores <strong>de</strong> la finca es troben<br />
en els diferents zones <strong>de</strong> la mateixa, <strong>de</strong>notant la<br />
capacitat d’ocupar diferents hàbitats.<br />
Fenologia a Can Morral: l’espècie és present<br />
tot l’any a la finca però sembla que hi ha dos<br />
màxims en el nombre d’exemplars observats, el<br />
primer els mesos d’abril i maig bàsicament <strong>de</strong>gut<br />
a que durant l’època <strong>de</strong> nidificació es va ampliar<br />
el recorregut <strong>de</strong>ls transectes cap a un hàbitat més<br />
favorable per a l’espècie i l’altre entre octubre i<br />
novembre coincidint amb l’època <strong>de</strong> migració. La<br />
tendència els dos anys és semblant, malgrat que<br />
a 2003 baixa molt el nombre d’individus i no es<br />
registra un pas marcat <strong>de</strong> migració, potser per no<br />
coincidir les dates <strong>de</strong> cens amb perío<strong>de</strong>s punta <strong>de</strong><br />
pas. Això també pot haver sigut <strong>de</strong>gut a la<br />
baixada <strong>de</strong>l nombre d’individus produïda per una<br />
baixa productivitat en la nidificació <strong>de</strong>gut a les<br />
baixes temperatures <strong>de</strong> l’hivern <strong>de</strong> 2001-2002 que<br />
va afectar a la taxa <strong>de</strong> renovació <strong>de</strong> l’espècie (ICO<br />
2002).<br />
Població màxima: 11 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 5,2 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 8-19 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Nidificació: a Espanya les majors <strong>de</strong>nsitats s’han<br />
<strong>de</strong>scrit en zones d’estepes, <strong>de</strong> garric i <strong>de</strong> pi<br />
pinyoner amb una mitja <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitats màximes <strong>de</strong><br />
15’28 aus/10ha mentre que a la zona<br />
mediterrània <strong>de</strong> Catalunya es <strong>de</strong>sc<strong>riu</strong>en <strong>de</strong>nsitats<br />
<strong>de</strong> 7’4pp/10ha (Arce & Pons 2003). A la finca<br />
tindríem una <strong>de</strong>nsitat màxima 7’8 aus/10ha (3’93<br />
pp/10ha) essent valors inferiors als citats potser<br />
<strong>de</strong>gut a la manca <strong>de</strong> zones arbustives. El fet <strong>de</strong><br />
que no coinci<strong>de</strong>ixin el gran nombre <strong>de</strong> parelles<br />
reproductores amb els individus <strong>de</strong>tectats durant<br />
els censos, obeeix a segones postes fetes en lloc<br />
diferents (Muntaner et al. 1983).<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 10,35±2,56 indiv/km2.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Conservació: a nivell peninsular no presenta<br />
problemes ni amenaces <strong>de</strong> conservació, les seves<br />
poblacions sembla que en els darrers anys està en<br />
expansió (Pérez <strong>de</strong> Ana 1993) ja que es pot haver<br />
exemplars<br />
12<br />
10<br />
8<br />
6<br />
4<br />
2<br />
0<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Sylvia melanocephala<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
vist afavorida per l’abandó <strong>de</strong> cultius i incendis<br />
donat que el seu òptim es troba en estadis<br />
intermitjos <strong>de</strong> la successió vegetal (Arce & Pons<br />
2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
any 2002 any 2003<br />
Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis)<br />
Curruca mirlona<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival i<br />
nidifi<strong>can</strong>t local i escàs per les zones mediterrànies<br />
forestals més seques. Migrador molt escàs. El pas<br />
migrador a Catalunya es dóna entre abril i la<br />
primera quinzena <strong>de</strong> maig i entre juliol i setembre<br />
(Muntaner et al. 1983). A Catalunya trobem la<br />
subespècie S.h.hortensis.<br />
Distribució a Can Morral: migrador. Ocupa els<br />
marges <strong>de</strong>ls boscos amb vegetació arbustiva <strong>de</strong><br />
certa mida.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8%<br />
Sylvia hortensis<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: una única observació<br />
<strong>de</strong> l’espècie a la finca que coinci<strong>de</strong>ix amb el pas<br />
migrador <strong>de</strong> l’espècie a casa nostra<br />
Conservació: la tendència recent sembla ser<br />
estable o amb un lleuger <strong>de</strong>clivi, però no es<br />
coneixen amb certesa els problemes <strong>de</strong><br />
conservació ni a la península ni a les àrees<br />
d’hivernada, tot i que a nivell peninsular la pèrdua<br />
d’hàbitats oberts a favor <strong>de</strong> zones boscoses, entre<br />
d’altres, podrien afectar a l’espècie (Prieta 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Tallarol <strong>de</strong> casquet (Sylvia atricapilla)<br />
Curruca capirotada<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: la<br />
subespècie S.a.atricapilla és resi<strong>de</strong>nt nidifi<strong>can</strong>t<br />
distribuïda per tot el Pirineu i migrador i hivernant<br />
comú arreu <strong>de</strong>l territori, mentre que la subespècie<br />
S.a.heineken és resi<strong>de</strong>nt nidifi<strong>can</strong>t distribuïda pel<br />
tot el territori al sud <strong>de</strong>l Pirineu, tot i que és més<br />
comú a la Catalunya humida i menys abundant a<br />
la terra baixa mediterrània; també és un migrador<br />
i hivernant comú arreu <strong>de</strong>l territori. Tot i ser un<br />
ocell molt arborícola el po<strong>de</strong>m trobar als camps<br />
amb bosquets i bardisses, als fruiterars i als horts<br />
amb arbre<strong>de</strong>s (Muntaner et al. 1983).<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt, nidifi<strong>can</strong>t i<br />
part <strong>de</strong> la població <strong>de</strong>tectada entre <strong>de</strong>sembre i<br />
febrer serien hivernants, tot i que en aquesta<br />
espècie cal anar en compte al fer l’anàlisi<br />
fenològic ja que els moviments dispersius <strong>de</strong> la<br />
població nadiua es po<strong>de</strong>n confondre amb l’entrada<br />
<strong>de</strong> migrants transpirinencs (Copete 2000). Els<br />
exemplars reproductors <strong>de</strong> la finca es troben a la<br />
zones properes al bosc, però també po<strong>de</strong>n estar<br />
nidifi<strong>can</strong>t a les zones conreus.<br />
Fenologia a Can Morral: a la finca l’espècie hi<br />
és present tot l’any si bé el major nombre<br />
d’individus s’observa en el perío<strong>de</strong> hivernal,<br />
possiblement <strong>de</strong>gut a l’arribada d’individus<br />
hivernants. A l’igual que amb d’altres espècies,<br />
malgrat que el nombre d’individus varia els dos<br />
anys, les tendències són bastant semblants, sobre<br />
tot en aquells mesos on no es <strong>de</strong>tecten augments<br />
bruscos.<br />
exemplars<br />
15<br />
12<br />
9<br />
6<br />
3<br />
0<br />
Població màxima: 12 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 3,6 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 2-4 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Sylvia atricapilla<br />
mes<br />
any 2002 any 2003<br />
Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)<br />
Nidificació: les <strong>de</strong>nsitats més altes <strong>de</strong>scrites a<br />
Espanya es troben a alzinars i roure<strong>de</strong>s amb una<br />
mitja <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitats màximes <strong>de</strong> 12’19 aus /10ha,<br />
especialment en boscos que presentin un bon<br />
sotabosc i amb abundants clarianes (Carbonell<br />
2003). A la finca hi trobem un màxim <strong>de</strong> 4<br />
parelles que ens donarien una <strong>de</strong>nsitat màxima <strong>de</strong><br />
1’65 aus/10ha, una dada molt inferior.<br />
Possiblement això pugui ser <strong>de</strong>gut a la falta <strong>de</strong><br />
zones <strong>de</strong> bosc <strong>de</strong>nses amb abundància<br />
d’arbustos, especialment els higròfils, que<br />
semblen ser els seleccionats per l’espècie<br />
(Carbonell & Tellería 1998).<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 5,97±2,09 indiv/km2.<br />
Conservació: tot i que l’espècie en conjunt no<br />
presenta problemes <strong>de</strong> conservació, caldria<br />
consi<strong>de</strong>rar les 4 subespècies <strong>de</strong>l territori espanyol<br />
pel que es refereix a la conservació (especialment<br />
les menys abundants o les insulars) ja que<br />
podrien funcionar com a unitats separa<strong>de</strong>s<br />
(Carbonell 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)<br />
Mosquitero común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú a la Catalunya humida i més rar a<br />
les zones mediterrànies, on es troba a les zones<br />
més muntanyenques amb major pluviositat.<br />
Migrador i hivernant comú arreu <strong>de</strong>l territori. Les<br />
darreres observacions primaverals es donen a<br />
mitjans d’abril i les primeres <strong>de</strong> tardor a finals <strong>de</strong><br />
setembre mentre que el gruix d’hivernants passen<br />
a l’octubre-novembre (Martínez-Vilalta 2001 i<br />
2002). A Catalunya po<strong>de</strong>m trobar la subespècie<br />
P.c.collybita.<br />
Distribució a Can Morral: hivernant. Ocupa<br />
qualsevol hàbitat poc forestat però amb certa<br />
cobertura <strong>de</strong> vegetació principalment matolls,<br />
encara que també pot fer servir <strong>can</strong>yissars.<br />
exemplars<br />
10<br />
9<br />
8<br />
7<br />
6<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 6 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 2’7 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 75%<br />
Phylloscopus collybita<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: l’espècie es <strong>de</strong>tecta a<br />
la finca <strong>de</strong>s <strong>de</strong> el mes <strong>de</strong> setembre fins a l’abril<br />
per la qual cosa les da<strong>de</strong>s d’observació <strong>de</strong><br />
l’espècie s’ajustarien perfectament al patró<br />
d’hivernada. Així, el major nombre d’exemplars<br />
<strong>de</strong>tectats al mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre és <strong>de</strong>guda a<br />
exemplars hivernants ja establerts a la finca.<br />
Conservació: hi ha diversos factors que po<strong>de</strong>n<br />
afectar la conservació <strong>de</strong> l’espècie com el<br />
<strong>de</strong>teriorament o fragmentació <strong>de</strong>ls boscos,<br />
eliminació o substitució <strong>de</strong>ls boscos <strong>ripari</strong>s,<br />
sobrepastoreig, etc.; però, tot i que no es tenen<br />
da<strong>de</strong>s concloents <strong>de</strong> l’evolució <strong>de</strong> les seves<br />
poblacions, el programa SACRE sembla que dóna<br />
tendències poblacionals positives per a l’espècie<br />
(Cuesta & Balmori 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Mosquiter <strong>de</strong> passa (Phylloscopus trochilus)<br />
Mosquitero musical<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador<br />
regular i molt comú arreu <strong>de</strong>l territori <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
nivell <strong>de</strong>l mar fins a l’alta muntanya. El gruix<br />
important <strong>de</strong> migrants <strong>de</strong> tardor se solen citar<br />
entre l’agost i l’octubre (Asensio & Cantos 1989),<br />
essent el pas a Catalunya ja pràcticament nul cap<br />
a mitjans d’octubre (Martínez-Vilalta 2001 i 2002).<br />
L’activitat en la migració es dóna bàsicament a<br />
primeres hores <strong>de</strong>l matí i a darreres <strong>de</strong> la tarda i<br />
en el gruix <strong>de</strong> migrants la proporció <strong>de</strong> joves és<br />
molt més gran en la cua <strong>de</strong>l pas migratori<br />
(Asensio & Cantos 1989). A Catalunya la<br />
subespècie que es pot trobar és P.t.trochilus.<br />
Distribució a Can Morral: migrador. Se’l pot<br />
trobar als mateixos ambients que el mosquiter<br />
comú.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
GENER<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 16%<br />
Fenologia a Can Morral: a la finca només hi<br />
han dues observacions. La <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> setembre<br />
és coinci<strong>de</strong>nt amb el pas <strong>de</strong> migradors <strong>de</strong><br />
l’espècie a la tardor. La <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2003 és molt<br />
primerenca però si tenim en compte que la dada<br />
és <strong>de</strong>l 28 <strong>de</strong> juliol ja podria encabir més dins <strong>de</strong>l<br />
patró fenològic a Catalunya on els primers<br />
exemplars migradors es comencen a veure la<br />
primera setmana d’agost (Aymí & Herrando<br />
2003).<br />
Conservació: l’espècie apareix al libro rojo com<br />
a Casi Amenazada (NT) tot i que no es coneixen<br />
amb exactitud les amenaces que pugui patir<br />
l’espècie a nivell espanyol (Arce 2003).<br />
Phylloscopus trochilus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Mosquiter pàl∙lid (Phylloscopus bonelli)<br />
Mosquitero papialbo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival<br />
nidifi<strong>can</strong>t que es pot trobar arreu <strong>de</strong> Catalunya,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong>l mar fins als boscos subalpins,<br />
<strong>de</strong>fugint només les zones més eixutes i<br />
<strong>de</strong>sforesta<strong>de</strong>s. Migrador regular a tot el territori, a<br />
casa nostra la migració prenupcial es sol donar-se<br />
sobretot a l’abril, mentre que la postnupcial<br />
s’inicia al juliol i té lloc fins al setembre. La<br />
subespècie que po<strong>de</strong>m trobar a casa nostra és<br />
P.b.bonelli.<br />
Distribució a Can Morral: l’espècie ha estat<br />
observada a la zona <strong>de</strong> conreus i horts fruiters, on<br />
possiblement l’espècie aprofita els arbres que<br />
resten com a zona <strong>de</strong>s d’on buscar aliment.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
Any 2003<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8 %<br />
Phylloscopus bonelli<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: l’observació <strong>de</strong><br />
l’individu a la finca va ser durant el mes <strong>de</strong> juliol.<br />
Possiblement es tracti d’un individu en migració<br />
postnupcial, ja que al juliol ja es po<strong>de</strong>n veure<br />
individus d’aquesta espècie en moviments<br />
migratoris, tot i que no es pot <strong>de</strong>scartar que<br />
estracti d’algun individu en dispersió <strong>de</strong> zones <strong>de</strong><br />
cria properes (Copete 2000).<br />
Conservació: no es coneix cap amenaça<br />
imporatnt per al’espècie si bé la reducció <strong>de</strong> les<br />
masses forestals <strong>de</strong> les regions mediterrànies<br />
<strong>de</strong>gut als incendis pot haver suposat una<br />
disminució <strong>de</strong> l’espècie, tot i que al mateix temps<br />
l’increment <strong>de</strong> masses forestals <strong>de</strong>gut a l’abandó<br />
<strong>de</strong> l’agricultura pot haver-la afavorit (Gainzarain<br />
2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Bruel (Regulus ignicapillus) Reyezuelo listado<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
distribuït <strong>de</strong> forma àmplia i nidifi<strong>can</strong>t en qualsevol<br />
massa forestal <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong>l mar fins a l’alta<br />
muntanya. Migrador i hivernant escàs apareix a la<br />
terra baixa i muntanya mitjana d’arreu <strong>de</strong>l<br />
territori. Els passos <strong>de</strong> migradors se situen al<br />
setembre-novembre i al març-abril (De Juana &<br />
Varela 2000) i les primeres da<strong>de</strong>s postnupcials a<br />
Catalunya on l’espècie no hi és present<br />
normalment solen ser al setembre i octubre<br />
(Martínez-Vilalta 2001). A Catalunya trobem la<br />
subespècie R.i.ignicapillus.<br />
Distribució a Can Morral: migrador, possible<br />
resi<strong>de</strong>nt amb presència molt escassa.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
GENER<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 2 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 1’2 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 33%<br />
Regulus ignicapillus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la finca<br />
<strong>de</strong> març i octubre s’ajustarien als moviments<br />
migratoris que aus d’Europa realitzen (De Juana &<br />
Varela 2000). En el cas <strong>de</strong> l’observació reiterada<br />
al mes <strong>de</strong> maig podria tractar-se d’algun individu<br />
d’alguna zona <strong>de</strong> cria propera que s’hagués<br />
<strong>de</strong>splaçat fins a la finca, potser algun jove, encara<br />
que no es pot <strong>de</strong>scartar que hi hagi nidificació<br />
d’aquesta espècie.<br />
Conservació: l’espècie no té problemes<br />
importants <strong>de</strong> conservació però, tot i que les<br />
repoblacions forestals po<strong>de</strong>n haver afavorit una<br />
certa expansió <strong>de</strong> l’espècie, l’ús <strong>de</strong> plaguici<strong>de</strong>s o<br />
els freqüents incendis forestals po<strong>de</strong>n afectar a<br />
les seves poblacions (López 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Papamosques gris (Muscicapa striata)<br />
Papamoscas gris<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival<br />
nidifi<strong>can</strong>t d’àmplia distribució, tot i que escàs.<br />
Falta a les zones altes <strong>de</strong>l Pirineu. Migrador<br />
regular arreu <strong>de</strong>l territori. L’arribada d’aquesta<br />
espècie a les nostres terres sol ser cap a l’abril i la<br />
reproducció sol iniciar-se cap al maig-juny<br />
(Martínez-Vilalta 2002). El pas postnupcial es<br />
dóna <strong>de</strong>s <strong>de</strong> finals d’agost fins a l’octubre<br />
(Muntaner et al. 1983). A Catalunya trobem la<br />
subespècie M.s.striata.<br />
Distribució a Can Morral: l’estatus a la finca no<br />
ha quedat ben <strong>de</strong>finit, ja que no s’ha pogut<br />
confirmar la nidificació <strong>de</strong> l’espècie encara que<br />
s’ha trobat en època i lloc adients.<br />
Fenologia a Can Morral: <strong>de</strong>gut a la falta<br />
d’evidències <strong>de</strong> reproducció i a la <strong>de</strong>tecció un pèl<br />
tardana no po<strong>de</strong>m assegurar la reproducció <strong>de</strong><br />
l’espècie a la finca. Els dos exemplars <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong><br />
setembre, possiblement correspon a ocells en<br />
migració.<br />
Nidificació: a Espanya les majors <strong>de</strong>nsitats es<br />
donen en roure<strong>de</strong>s, alzinars i pine<strong>de</strong>s amb una<br />
mitja <strong>de</strong> les <strong>de</strong>nsitats màximes <strong>de</strong> 1’61 aus/10ha<br />
(López 2003), essent més abundant al llevant; a<br />
Catalunya és una espècie freqüent excepte en<br />
cotes altes o àrees <strong>de</strong>sforesta<strong>de</strong>s. A la finca<br />
trobem com a màxim dues parelles reproductores<br />
que ens donarien una <strong>de</strong>nsitat màxima <strong>de</strong> 0’8<br />
aus/10ha.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 2 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 1’2 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0-2 parelles<br />
% presència espècie: 33%<br />
Conservació: no hi ha una tendència clara <strong>de</strong> les<br />
seves poblacions però sembla que, igual que a<br />
bona part d’Europa, podrien estar en <strong>de</strong>clivi. La<br />
seva dieta és pràcticament insectívora, per tant<br />
tots els efectes sobre la seva font d’alimentació,<br />
com sequeres, temporals <strong>de</strong> fred, ús<br />
d’insectici<strong>de</strong>s, etc., po<strong>de</strong>n afectar l’espècie (López<br />
2003).<br />
Muscicapa striata<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes
Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)<br />
Papamoscas cerrojillo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: alguns<br />
autors separen dues subespècies F.h.hypoleuca<br />
(migrador comú a tot el territori) i F.h.iberiae<br />
(estival no nidifi<strong>can</strong>t escàs i molt localitzat) tot i<br />
que aquesta darrera sovint s’inclou dins la primera<br />
(De Juana & Varela 2000). El pas <strong>de</strong>ls migradors a<br />
Catalunya sol ser a l’abril pel pas prenupcial i al<br />
setembre pel postnupcial (Copete 2000 i Martínez-<br />
Vilalta 2002).<br />
Distribució a Can Morral: migrador. El trobem<br />
bàsicament als ametllers abandonats a prop <strong>de</strong> la<br />
masia <strong>de</strong> Can Morral.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 2 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 1’3 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 33%<br />
Ficedula hypoleuca<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: aquesta espècie<br />
només s’ha observat a la finca a la primavera i a<br />
la tardor <strong>de</strong> 2002 coincidint amb l’època <strong>de</strong> pas<br />
<strong>de</strong>ls migradors, tot i que la darrera observació <strong>de</strong>l<br />
novembre ja és molt tardana, essent habitualment<br />
a finals d’octubre les darreres citacions (Martínez-<br />
Vilalta 2001 i 2002). Al 2003 no s’ha trobat cap<br />
registre<br />
Conservació: per la seva població restringida i<br />
irregular la fragmentació <strong>de</strong> l’hàbitat i l’aïllament<br />
<strong>de</strong> les poblacions po<strong>de</strong>n ser els problemes <strong>de</strong><br />
conservació més greus. A Catalunya sembla estar<br />
en regressió i pràcticament ha <strong>de</strong>saparegut com a<br />
nidifi<strong>can</strong>t (López 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) Mito<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú excepte a les zones molt seques o<br />
<strong>de</strong>sforesta<strong>de</strong>s. Migrador i hivernant regular<br />
<strong>de</strong>tectat més sovint al litoral. És una espècie<br />
forestal que es troba en boscos <strong>de</strong> vegetació<br />
<strong>de</strong>nsa i arbre<strong>de</strong>s properes als <strong>riu</strong>s, però també en<br />
altres tipus <strong>de</strong> bosc com els <strong>de</strong> coníferes<br />
(Muntaner et al. 1983). Les poblacions que es<br />
po<strong>de</strong>n trobar a les zones <strong>de</strong> ribera no solen ser<br />
molt abundants però solen constituir<br />
enclavaments molt importants en zones<br />
<strong>de</strong>sforesta<strong>de</strong>s (Casaux 2003). A Catalunya po<strong>de</strong>m<br />
trobar la subspècie A.c.taiti.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Les dues parelles nidifi<strong>can</strong>ts a la finca es troben a<br />
la zona limítrof entre el bosc i la zona <strong>de</strong> conreus<br />
<strong>de</strong> la finca.<br />
Fenologia a Can Morral: l’espècie està present<br />
a la finca tot l’any tot i que hi ha uns màxims<br />
d’observacions a finals <strong>de</strong> maig i a la tardor. El<br />
major nombre d’individus observats al maig podria<br />
correspondre a l’observació <strong>de</strong> un o dos grups<br />
familiars <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’època <strong>de</strong> reproducció, ja<br />
que l’espècie es sol veure formant aquests grups<br />
familiars (Muntaner et al. 1983). Fora <strong>de</strong> l’època<br />
<strong>de</strong> reproducció els estols po<strong>de</strong>n fer volts per les<br />
rodalies <strong>de</strong> l’àrea <strong>de</strong> cria (Muntaner et al. 1983),<br />
fet que podria explicar les observacions més<br />
nombroses <strong>de</strong> la tardor i l’hivern, tot i que també<br />
ser fruit <strong>de</strong> petites migracions hivernals (De Juana<br />
& Varela 2000).<br />
exemplars<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 26 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 6,4 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 2 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Aegithalos caudatus<br />
MAIG<br />
Nidificació: a la península les <strong>de</strong>nsitats més<br />
eleva<strong>de</strong>s es troben en pine<strong>de</strong>s, alzinars i roure<strong>de</strong>s<br />
amb una mitja <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitats màximes <strong>de</strong> 17'67<br />
aus/10ha si bé po<strong>de</strong>n variar molt en funció <strong>de</strong> la<br />
zona o tipus <strong>de</strong> bosc (Casaux 2003). A la finca hi<br />
tenim dues parelles nidifi<strong>can</strong>ts, que consi<strong>de</strong>rant la<br />
zona <strong>de</strong> bosc, ens donaria una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 5’55<br />
aus/10ha. En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim<br />
una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 5,7±2,89 indiv/km2. El niu és<br />
ovoi<strong>de</strong> amb una entrada lateral superior i sol estar<br />
molt ben camuflat ja que l’exterior està recobert<br />
<strong>de</strong> molses o líquens (Muntaner et al. 1983).<br />
Conservació: sembla que les seves poblacions<br />
s’han mantingut més o menys estables, tot i que<br />
els resultats <strong>de</strong>l programa SACRE 1996-2001 surt<br />
una certa tendència poblacional lleugerament<br />
negativa. Tot i que no sembla tenir problemes<br />
greus <strong>de</strong> conservació la pèrdua d’hàbitat i la<br />
fragmentació <strong>de</strong> l’hàbitat po<strong>de</strong>n ser les amenaces<br />
més importants (Casaux 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Mallerenga blava (Parus caeruleus) Herrerillo común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú per tot el territori excepte a les<br />
zones més <strong>de</strong>sforesta<strong>de</strong>s on és molt més local i<br />
<strong>de</strong>ls boscos subalpins <strong>de</strong> coníferes on no hi entra.<br />
Migrador i hivernant regular que arriba a la terra<br />
baixa on no sol estar-hi present com a resi<strong>de</strong>nt.<br />
Aquesta espècie té preferència per criar en les<br />
roure<strong>de</strong>s si bé també pot nidificar en boscos<br />
d’alzines i pine<strong>de</strong>s i requereix <strong>de</strong> forats per po<strong>de</strong>r<br />
criar, que a vega<strong>de</strong>s pot fer en construccions. A<br />
Catalunya hi po<strong>de</strong>m trobar la subespècie<br />
P.c.caeruleus.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t,<br />
tot i que curiosament el mes <strong>de</strong> maig no es va<br />
<strong>de</strong>tectar l’espècie. Possiblemen hivernant. La<br />
localització en el mapa es pot veure que la parella<br />
reproductora segura es troba en la zona <strong>de</strong> bosc<br />
<strong>de</strong> la finca, mentre que la possible se situa en una<br />
zona urbana, possiblement en algun forat en les<br />
construccions humanes.<br />
Fenologia a Can Morral: malgrat ser present a<br />
la finca durant tot l’any, el nombre d’individus és<br />
força més estable en els mesos tardor i hivern.<br />
Aquest fet sembla indicar que la finca és més<br />
utilitzada com a zona d’hivernada que no pas <strong>de</strong><br />
reproducció per aquesta espècie. La diferència en<br />
el nombre d’exemplars entre els dos anys, potser<br />
és <strong>de</strong>guda a moviments d’ocells cap a d’altres<br />
contra<strong>de</strong>s i al tractar-se d’una població tan<br />
reduïda fa que les diferències siguin molt<br />
ostensibles. De totes maneres hem <strong>de</strong> tenir en<br />
compte que es tracta d’un ocell que fa petits<br />
moviments migratoris com <strong>de</strong>mostra el fet que <strong>de</strong><br />
les 577 recuperacions d’ocells anellats que es<br />
exemplars<br />
10<br />
9<br />
8<br />
7<br />
6<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 8 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 2,4 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 1-2 parelles<br />
% presència espècie: 92%<br />
Parus caeraleus<br />
tenen fins ara, la distància mitja d’aquestes ha<br />
sigut <strong>de</strong> 66 km (Pinilla et al. 2003)<br />
Nidificació: a Espanya les <strong>de</strong>nsitats màximes es<br />
troben en alzinars i roure<strong>de</strong>s essent la mitjana <strong>de</strong><br />
25’51 aus/10ha (Díaz 2003). A la finca tenim com<br />
a màxim dues parelles criant i si tenim en compte<br />
només la zona <strong>de</strong> bosc (tot i que la parella<br />
possible estaria fora <strong>de</strong> la zona estricta <strong>de</strong> bosc)<br />
tindríem una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 5’55 aus/ 10ha. Com la<br />
resta d’espècies típicament forestal, tot i que la<br />
mallerenga blava també pot ocupar boscos oberts<br />
i fragmentats, a la finca estarà en <strong>de</strong>nsitats més<br />
aviat baixes.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 6,08±3,3 indiv/km2.<br />
Conservació: la reducció <strong>de</strong> forats on criar po<strong>de</strong>n<br />
fer mermar les seves poblacions, fet que es pot<br />
suplir mitjançant la instal∙lació <strong>de</strong> caixes niu que<br />
po<strong>de</strong>n incrementar les poblacions (Díaz 2003).<br />
INVENTARI DE LA AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ALS ANYS 2002 I 2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes
Mallerenga carbonera (Parus major) Carbonero común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú arreu <strong>de</strong>l territori llevat <strong>de</strong>ls<br />
boscos subalpins <strong>de</strong>l Pirineu (on hi penetra només<br />
localment) i <strong>de</strong> les zones <strong>de</strong>sforesta<strong>de</strong>s. L’espècie<br />
pot fer el niu en gran varietat <strong>de</strong> llocs, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
forat d’un arbre a forats <strong>de</strong> cavitats humanes<br />
(Muntaner et al. 1983) o fins i tot aprofitant nius<br />
en arbustos d’altres espècies (Monrós et al.<br />
1999). Els pàrids tenen una diversitat a la dieta<br />
menor a l’hivern que a l’estiu ja que bàsicament<br />
mengen material vegetal tot i po<strong>de</strong>n presentar un<br />
cert grau d’oportunisme en la dieta la resta <strong>de</strong><br />
pàrids; la mallerenga carbonera és la que potser<br />
més ho supleix ja que menja larves (Obeso 1987).<br />
A Catalunya po<strong>de</strong>m trobar la subespècie<br />
P.m.major.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Possiblement <strong>de</strong>gut a què l’espècie pot fer el niu<br />
en diferent tipus <strong>de</strong> forats la trobem distribuïda<br />
per tota la finca, <strong>de</strong>s d’algunes edificacions<br />
humanes, la zona <strong>de</strong> bosc, les zones <strong>de</strong> conreu i<br />
fins a la zona <strong>de</strong> ribera.<br />
Fenologia a Can Morral: la presència <strong>de</strong><br />
l’espècie als dos anys d’<strong>estudi</strong> fets fins ara és molt<br />
diferent, encara que la tendència poblacional a la<br />
primavera és molt semblant. El fet <strong>de</strong> que el<br />
nombre d’individus generalment al 2002 sigui més<br />
<strong>de</strong>l doble que al 2003, en principi no té cap<br />
explicació lògica i per tant es necessitarà una<br />
sèrie més llarga d’anys per comprobar quina és la<br />
tendència real.<br />
exemplars<br />
10<br />
9<br />
8<br />
7<br />
6<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
Població màxima: 10 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 4,4 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 12-16 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Parus major<br />
any 2002 any mes 2003<br />
Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)<br />
JUNY<br />
Nidificació: les majors <strong>de</strong>nsitats a nivell espanyol<br />
es troben en roure<strong>de</strong>s i alzinars amb una mitja <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>nsitats màximes <strong>de</strong> 10’70 aus/10ha (Díaz<br />
2003). A la finca tenim un màxim <strong>de</strong> 16 parelles,<br />
cosa que ens donaria una <strong>de</strong>nsitat màxima <strong>de</strong><br />
6’63 aus/10ha.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 6,17±1,54 indiv/km2.<br />
Conservació: el seu caràcter generalista i la<br />
capacitat <strong>de</strong> prosperar en hàbitats humanitzats<br />
sembla indicar que l’espècie no ha <strong>de</strong> tenir massa<br />
problemes <strong>de</strong> conservació, tot i que la gestió <strong>de</strong>ls<br />
boscos eliminant arbres amb forats on puguin niar<br />
pot afectar l’espècie (Díaz 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)<br />
Herrerillo capuchino<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t distribuït per tot el territori on hi hagi<br />
masses forestals i tot i que prefereix els boscos <strong>de</strong><br />
coníferes, també se la pot trobar a roure<strong>de</strong>s,<br />
clarianes <strong>de</strong> bosc amb garrofers o fins i tot a<br />
jardins (Muntaner et al. 1983). A Catalunya<br />
po<strong>de</strong>m trobar la subespècie P.c.mitratus.<br />
Distribució a Can Morral: l’estatus a la finca no<br />
ha quedat ben <strong>de</strong>finit, ja que no s’ha pogut<br />
confirmar la nidificació <strong>de</strong> l’espècie, i la majoria<br />
d’observacions correspondrien a individus<br />
hivernants. En el cas <strong>de</strong> la possible parella <strong>de</strong> la<br />
finca, la zona <strong>de</strong> reproducció estaria en el límit <strong>de</strong>l<br />
bosc, tal i com correspon a una espècie <strong>de</strong>finida<br />
com a estrictament forestal.<br />
Fenologia a Can Morral: hi ha una observació<br />
feta a finals d’abril, tot i que la majoria<br />
d’observacions son <strong>de</strong> la tardor i inicis d’hivern.<br />
Per tant, a falta <strong>de</strong> comprovar si hi ha alguna<br />
parella reproductora, sembla que l’espècie<br />
utilitzaria la finca en el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> tardor i hivern.<br />
El baix nombre d’individus <strong>de</strong>tectats a la finca pot<br />
haver fet que en el 2003 aquesta espècie no<br />
s’hagi <strong>de</strong>tectat.<br />
Nidificació: a Espanya les majors <strong>de</strong>nsitats han<br />
estat cita<strong>de</strong>s en pine<strong>de</strong>s i alzinars amb una<br />
<strong>de</strong>nsitat màxima mitjana <strong>de</strong> 12’66 aus/10ha (Díaz<br />
2003). A la finca només tenim una possible<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 4 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 1’5 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0-1 parelles<br />
% presència espècie: 42%<br />
Parus cristatus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
parella <strong>de</strong> l’espècie, obtenint una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 2’7<br />
aus/10ha. De nou una espècie forestal lligada als<br />
boscos sobretot <strong>de</strong> coníferes que a la finca no pot<br />
ser molt abundant <strong>de</strong>gut a la reduïda superfície<br />
forestal. De totes maneres la dada d’abril és molt<br />
significativa, ja que es tracta d’una espècie que<br />
comença a nidificar molt aviat (Baucells et al.<br />
2003)<br />
Conservació: la conservació <strong>de</strong> l’espècie passa<br />
per mantenir àmplies zones arbra<strong>de</strong>s amb bon<br />
estat <strong>de</strong> conservació i amb una gestió forestal que<br />
mantingui els arbres vell o morts on puguin trobar<br />
forats per niar (Díaz 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Mallerenga petita (Parus ater) Carbonero garrapinos<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: a casa<br />
nostra la subespècie P.a.ater és resi<strong>de</strong>nt nidifi<strong>can</strong>t<br />
comú als boscos <strong>de</strong> coníferes <strong>de</strong>l Pirineus tot i que<br />
també el trobem com a migrador parcial i<br />
hivernant al territori continental. En <strong>can</strong>vi la<br />
subespècie P.a.ater és resi<strong>de</strong>nt nidifi<strong>can</strong>t comú a<br />
les masses forestals al sud <strong>de</strong>ls Pirineus, només<br />
és absent a les zones <strong>de</strong>sforesta<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Delta <strong>de</strong><br />
l’Ebre o zones <strong>de</strong>l litoral; migrador <strong>de</strong> poca<br />
distància i hivernant regular que pot aparèixer a la<br />
terra baixa on no és present com a resi<strong>de</strong>nt.<br />
Distribució a Can Morral: l’estatus a la finca no<br />
ha quedat ben <strong>de</strong>finit, ja que no s’ha pogut<br />
confirmar la nidificació <strong>de</strong> l’espècie. En el cas <strong>de</strong><br />
confirmar-se la parella reproductora es pot<br />
observar que aquesta es troba situada en l’extrem<br />
més oriental <strong>de</strong> la zona boscosa que hi ha al nord<br />
<strong>de</strong> la finca.<br />
Fenologia a Can Morral: l’espècie és <strong>de</strong>tectada<br />
al maig i a finals <strong>de</strong> tardor. Els individus <strong>de</strong> finals<br />
<strong>de</strong> tardor podrien tractar-se d’exemplars<br />
hivernants (Clavell 2002), mentre que els dos<br />
exemplars <strong>de</strong>tectats al maig si no són<br />
reproductors a la finca podrien tractar-se<br />
d’exemplars <strong>de</strong> zones properes que estan<br />
utilitzant la finca. De fet es tracta d’una espècie<br />
que fa només petits <strong>de</strong>splaçaments fora <strong>de</strong><br />
l’època <strong>de</strong> cria com confirmen les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
recuperació d’ocells anellats (Pinilla et al. 2003)<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 2 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 1’3 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0-1 parelles<br />
% presència espècie: 12%<br />
MAIG<br />
Parus ater<br />
Nidificació: les màximes <strong>de</strong>nsitats registra<strong>de</strong>s a<br />
España són en pine<strong>de</strong>s amb una <strong>de</strong>nsitat mitja <strong>de</strong><br />
18’82 aus/10ha (Purroy et al. 2003). A la finca i<br />
tenim només una possible parella reproductora i<br />
consi<strong>de</strong>rant només la zona <strong>de</strong> bosc obtindríem<br />
una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 2’7 aus/10ha. L’espècie és<br />
especialista en boscos <strong>de</strong> coníferes, es troba<br />
associada positivament a les precipitacions i es<br />
rarifica a la zona més mediterrània, i per tant no<br />
és d’estranyar la seva baixa <strong>de</strong>nsitat a la finca.<br />
Conservació: espècie pròspera i abundant tot i<br />
que els grans incendis la po<strong>de</strong>n haver fet<br />
<strong>de</strong>saparèixer d’algunes serres (Purroy et al.<br />
2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Teixidor (Remiz pendulinus) Pájaro moscón<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t <strong>de</strong> distribució irregular i localitzada per<br />
certes conques fluvials i zones humi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> caire<br />
mediterrani. Migrador i hivernant comú a les<br />
zones humi<strong>de</strong>s litorals. El pas <strong>de</strong> migradors se sol<br />
concentrar en els mesos <strong>de</strong> març-abril i cap a<br />
l’octubre (Copete 2000, Martínez-Vilalta 2002). El<br />
teixidor és un ocell propi <strong>de</strong>ls boscos <strong>de</strong> ribera o<br />
<strong>de</strong> zones amb vegetació <strong>de</strong> maresma, i en l’època<br />
<strong>de</strong> reproducció se’l pot veure activament<br />
transportant material per a construir els<br />
característics nius penjats que realitzen (Muntaner<br />
et al. 1983). La qualitat <strong>de</strong>l niu construït pel<br />
mascle és un criteri utilitzat per les femelles per<br />
escollir parella, si bé sembla que al llarg <strong>de</strong> la<br />
temporada reproductora aquests criteris <strong>de</strong><br />
selecció po<strong>de</strong>n <strong>can</strong>viar (Schleicher et al. 1996). A<br />
Catalunya po<strong>de</strong>m trobar la subespècie<br />
R.p.pendulinus.<br />
Distribució a Can Morral: Migrador i hivernant<br />
en petit nombre. Habita els <strong>can</strong>yissars més<br />
propers al <strong>riu</strong>. Nidifi<strong>can</strong>t a les rodalies encara que<br />
no a Can Morral.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
GENER<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 5 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 2 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 33%<br />
Remiz pendulinus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: s’observa<br />
irregularment durant tot l’any, excepte al perío<strong>de</strong><br />
<strong>de</strong> nidificació. L’observació <strong>de</strong> març pot<br />
correspondre al pas prenupcial d’individus però la<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre sembla ser un contingent d’individus<br />
hivernants proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> la veïna finca <strong>de</strong> Sant<br />
Hilari on si que es reprodueix.<br />
Conservació: en el programa SACRE l’espècie és<br />
una <strong>de</strong> les que ha obtingut un major augment, es<br />
consi<strong>de</strong>ra que l’espècie té una tendència<br />
colonitzadora i que s’està expandint a nivell <strong>de</strong> la<br />
península. Sembla que en els anys 70 i 80 la<br />
població espanyola pot haver pujat un 50%<br />
(Infante 2003). Però tot i així a Catalunya s’ha<br />
citat com una espècie que està en regressió<br />
(Clavell 2002). És d’esperar que en poc temps es<br />
reprodueixi també a Can Morral, sempre i quan no<br />
es faci cap actuació que malmeti el <strong>can</strong>yissar més<br />
proper al <strong>riu</strong>.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Raspinell comú (Certhia brachydactyla)<br />
Agateador común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú arreu <strong>de</strong>l territori en tota mena <strong>de</strong><br />
masses forestals tot i que és absent a les<br />
comarques més meridionals. L’espècie es troba en<br />
diferents tipus <strong>de</strong> bosc, tot i que és més abundant<br />
en boscos madurs (Carrascal 2003). A Catalunya<br />
trobem la subespècie C.b.brachydactyla.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t,<br />
tot i que només se n’ha <strong>de</strong>tectat una parella que<br />
nidifica està a la zona boscosa <strong>de</strong> la finca on hi ha<br />
arbres vells on l’espècie hi pot criar i alimentar-se.<br />
Fenologia a Can Morral: s’observa la presència<br />
continuada però escassa <strong>de</strong> l’espècie a la finca al<br />
llarg <strong>de</strong> tot l’any. Curiosament, les da<strong>de</strong>s<br />
fenològiques <strong>de</strong> 2002 son gairebé oposa<strong>de</strong>s a les<br />
<strong>de</strong> 2003 el que pot ser atribuït a biaixos en els<br />
censos. Les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> novembre po<strong>de</strong>n<br />
coincidir amb moviments parcials <strong>de</strong> l’espècie que<br />
fins i tot fa ús <strong>de</strong> diferents hàbitats segons l’època<br />
<strong>de</strong> l’any (Carrascal 2002)<br />
Nidificació: les <strong>de</strong>nsitats mitjanes <strong>de</strong> les seves<br />
poblacions a la península són les més eleva<strong>de</strong>s<br />
d’Europa, especialment en roure<strong>de</strong>s, alzinars i<br />
pine<strong>de</strong>s amb <strong>de</strong>nsitats mitges <strong>de</strong> 12’37 aus/10ha<br />
(Carrascal 2003). A la finca només hi ha una<br />
parella nidifi<strong>can</strong>t. Si consi<strong>de</strong>rem només la zona <strong>de</strong><br />
bosc (que és l’hàbitat utilitzat per l’espècie)<br />
obtenim una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 2’7 aus/10ha, que és una<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 3 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 1,6 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 1 parella<br />
% presència espècie: 83%<br />
Certhia brachydactyla<br />
MAIG<br />
<strong>de</strong>nsitat baixa, però no ens hem d’estranyar tenint<br />
en compte la petita zona <strong>de</strong> bosc madur <strong>de</strong> la<br />
finca.<br />
Conservació: possiblement l’escassa massa<br />
forestal, especialment d’arbres madurs, que hi ha<br />
a la finca <strong>de</strong> Can Morral pugui limitar el nombre<br />
<strong>de</strong> parelles nidifi<strong>can</strong>ts a la zona ja que és un <strong>de</strong>ls<br />
requeriments per a la reproducció (Muntaner et<br />
al. 1983). No hi ha da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’evolució <strong>de</strong> la<br />
població espanyola, però l’increment <strong>de</strong> bosc a la<br />
Península possiblement ha fet augmentar les<br />
seves poblacions. La seva principal amenaça però<br />
és la fragmentació <strong>de</strong> l’hàbitat i la gestió forestal<br />
per l’extracció <strong>de</strong> fusta, ja que se solen<br />
seleccionar els arbres madurs.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Capsigrany (Lanius senator) Alcaudón común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: la<br />
subespècie L.s.senator és estival nidifi<strong>can</strong>t<br />
distribuït per les zones <strong>de</strong>l Pirineu i migrador<br />
comú arreu <strong>de</strong>l territori. La subespècie L.s.rutilans<br />
és estival nidifi<strong>can</strong>t distribuït regularment pel<br />
territori per sota <strong>de</strong>ls Pirineus, però és més<br />
nombrós a les zones termòfiles i mediterrànies;<br />
també la trobem com a migrador regular. Els<br />
primers individus migradors solen arribar a finals<br />
<strong>de</strong> març i el gruix <strong>de</strong> la població ho fa entre la<br />
segona quinzena d’abril i la primera <strong>de</strong> maig,<br />
mentre que el pas postnupcial bàsicament es<br />
concentra entre l’agost i setembre (Muntaner et<br />
al. 1983, Copete 1998).<br />
Distribució a Can Morral: migrador i estival no<br />
nidifi<strong>can</strong>t. Ocupa les planes amb poca vegetació.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
GENER<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 25%<br />
Lanius senator<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: no s’ha <strong>de</strong>tectat la<br />
reproducció d’aquesta espècie a la finca malgrat<br />
obtenir da<strong>de</strong>s fins i tot al mes <strong>de</strong> juny. Les<br />
observacions realitza<strong>de</strong>s po<strong>de</strong>n correspondre a<br />
individus en migració cap a zones <strong>de</strong> cria, ja que<br />
es corresponen amb les dates <strong>de</strong>l pas <strong>de</strong><br />
migradors, tot i que la primera observació és molt<br />
primerenca i la <strong>de</strong>l juny molt tardana.<br />
Conservació: l’espècie es consi<strong>de</strong>ra com a Quasi<br />
Amenaçada (NT) en el Libro Rojo. En general<br />
sembla que l’espècie està patint una forta<br />
regressió a tota la península <strong>de</strong> fins a una<br />
reducció <strong>de</strong>l 20% tant en l’àrea <strong>de</strong> distribució com<br />
en la mida poblacional (Hernán<strong>de</strong>z 2003). A<br />
Catalunya sembla que la població pot haver<br />
disminuït fins un 50% (ICO, en prep.). Les causes<br />
d’aquesta regressió sembla que po<strong>de</strong>n ser varies:<br />
l’ús <strong>de</strong> bioci<strong>de</strong>s, eliminació <strong>de</strong> boscos <strong>de</strong> ribera,<br />
caça i <strong>can</strong>vis agrícoles a les àrees d’hivernada<br />
entre d’altres (Hernán<strong>de</strong>z 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Oriol (Oriolus oriolus) Oropéndola<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: estival<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú arreu <strong>de</strong>l territori, lligat<br />
especialment a les arbre<strong>de</strong>s <strong>de</strong> ribera, tot i que<br />
pot trobar-se en altres tipus <strong>de</strong> bosc,<br />
especialment en caducifolis i en plantacions <strong>de</strong><br />
fruiters, <strong>de</strong>fugint però l’alta muntanya. A<br />
Catalunya normalment arriben cap a mitjans<br />
d’abril, tot i que hi ha cites molt primerenques <strong>de</strong>l<br />
març (Copete 1998, Martínez-Vilalta 2001), i se’n<br />
van com a molt tard a finals <strong>de</strong> setembre (Copete<br />
2000, Martínez-Vilalta 2002). La subespècie que<br />
po<strong>de</strong>m trobar a Catalunya és O.o.oriolus.<br />
Distribució a Can Morral: estival i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Tot i que aquesta espècie està tradicionalment<br />
associada als ambients <strong>de</strong> ribera, a la finca<br />
trobem una parella en cada un <strong>de</strong>ls ambients,<br />
<strong>de</strong>notant que també pot criar en altres ambients<br />
com ara hortes amb fruiters vells o roure<strong>de</strong>s tal i<br />
com ja s’ha <strong>de</strong>scrit anteriorment (Muntaner et al.<br />
1983).<br />
Fenologia a Can Morral: la presència <strong>de</strong><br />
l’espècie coinci<strong>de</strong>ix amb el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> primaveraestiu,<br />
l’habitual per aquesta espècie a Catalunya.<br />
Encara que no apareix reflectit en aquest treball,<br />
al 2003 s’observa un cert <strong>de</strong>splaçament <strong>de</strong> la<br />
població cap a Sant Hilari <strong>de</strong>gut possiblement a<br />
l’abandonament <strong>de</strong>ls cultius en aquest lloc.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 5 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 2,8 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 2-3 parelles<br />
% presència espècie: 25%<br />
Oriolus oriolus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
Nidificació: les <strong>de</strong>nsitats màximes <strong>de</strong>scrites a<br />
Espanya se situen en quintans i roure<strong>de</strong>s essent<br />
la mitja d’aquestes <strong>de</strong> 3’09 aus/10ha (Casaux<br />
2003). A la finca tindríem 3 parelles reproductores<br />
que ens donen una <strong>de</strong>nsitat màxima <strong>de</strong> 1’24<br />
aus/10ha.<br />
Conservació: en el programa SACRE l’espècie<br />
surt amb una lleugera tendència positiva a<br />
Espanya tot i que a Catalunya sembla que pot<br />
patir una certa regressió. La principal amenaça és<br />
la <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong> l’hàbitat, especialment <strong>de</strong>l bosc<br />
<strong>de</strong> ribera, però també la <strong>de</strong>sforestació en les<br />
zones d’hivernada (Casaux 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Gaig (Garrulus glanda<strong>riu</strong>s) Arrendajo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: la<br />
subespècie G.g.glanda<strong>riu</strong>s és resi<strong>de</strong>nt nidifi<strong>can</strong>t<br />
als Pirineus i migrador hivernant regular a la resta<br />
<strong>de</strong>l territori continental. La subespècie<br />
G.g.fasciatus és resi<strong>de</strong>nt nidifi<strong>can</strong>t distribuït <strong>de</strong><br />
forma regular per les zones forestals <strong>de</strong> Catalunya<br />
i que manca localment en espais <strong>de</strong>sforestats com<br />
ara la la plana <strong>de</strong> Lleida o el <strong>de</strong>lta <strong>de</strong> l’Ebre;<br />
també és migrador i hivernant regular en baix<br />
nombre.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t,<br />
essent 2 el nombre <strong>de</strong> parelles i<strong>de</strong>ntifica<strong>de</strong>s a la<br />
finca com a reproductores. Habita a la zona <strong>de</strong><br />
bosc <strong>de</strong> pins i roure<strong>de</strong>s, encara que escull<br />
principalment els primers.<br />
Fenologia a Can Morral: durant tot l’any es<br />
<strong>de</strong>tecta un nombre similar d’individus a la finca,<br />
variant <strong>de</strong> 1 a 3. Bona part <strong>de</strong> la finca correspon a<br />
la plana d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> i a antics conreus <strong>de</strong><br />
fruiters i només una petita part és forestal, per la<br />
qual cosa no és d’estranyar que l’espècie no sigui<br />
molt abundant a la finca <strong>de</strong> <strong>can</strong> Morral. Sembla<br />
que s’ha produït un augment <strong>de</strong> la població a<br />
2003 potser <strong>de</strong>gut a la presència <strong>de</strong>l individus<br />
joves nascuts a l’any, el que pot indicar que<br />
actualment hi ha més espai disponible per<br />
aquesta espècie.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 3 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 1,8 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 2 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Garrulus glanda<strong>riu</strong>s<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Nidificació: a Espanya les majors <strong>de</strong>nsitats es<br />
troben en roure<strong>de</strong>s, alzinars i pine<strong>de</strong>s amb una<br />
mitja <strong>de</strong> les <strong>de</strong>nsitats màximes <strong>de</strong> 8’57 aus/10ha<br />
(Vázquez 2003). A la finca hi tenim dues parelles<br />
nidifi<strong>can</strong>ts, que si consi<strong>de</strong>rem la zona <strong>de</strong> bosc ens<br />
donarien una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 5’55 aus/10ha. Per tant<br />
malgrat la poca superfície <strong>de</strong> bosc <strong>de</strong> la finca<br />
podríem consi<strong>de</strong>rar que el gaig hi està prou ben<br />
representat.<br />
Conservació: no presenta especials problemes<br />
<strong>de</strong> conservació ja que és una espècie capaç<br />
d’aprofitar qualsevol massa forestal (Vázquez<br />
2003). Malgrat que la finca té poca superfície<br />
forestal, la combinació d’espais oberts que po<strong>de</strong>n<br />
oferir aliment amb aquesta zona <strong>de</strong> bosc<br />
segurament afavoreix la presència <strong>de</strong> l’espècie a<br />
la zona.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú a tot el territori excepte a les<br />
cotes Pirinenques i Pre-Pirinenques més altes i a<br />
l’extrem sud <strong>de</strong>l país. Tot i que les parelles solen<br />
nidificar a zones més o menys obertes necessiten<br />
<strong>de</strong> substrat arbori per fer el niu tot i que po<strong>de</strong>n<br />
fer-lo a qualsevol mena d’arbre (Muntaner et al.<br />
1983). La subespècie que trobem a Catalunya és<br />
P.p.melanotos.<br />
Distribució a Can Morral: l’espècie hi és<br />
present tot l’any, per tant po<strong>de</strong>m dir que es tracta<br />
d’una espècie resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Fenologia a Can Morral: l’augment <strong>de</strong>l nombre<br />
d’exemplars es dona bàsicament a la tardor i<br />
hivern, fet que fa pensar que, si bé a la finca no<br />
se n’ha <strong>de</strong>tectat cap, a les immediacions podria<br />
haver-hi algun dormi<strong>de</strong>r on es podrien ajuntar<br />
exemplars <strong>de</strong> la zona durant l’hivern. Aquest fet<br />
explicaria la quantitat d’individus <strong>de</strong> l’espècie<br />
presents a la zona. En quant a les tendències <strong>de</strong><br />
poblacions, sembla que durant 2003 es produeix<br />
una certa estabilització <strong>de</strong> la població, la qual cosa<br />
s’haurà d’anar veient al llarg <strong>de</strong>ls anys.<br />
Nidificació: les màximes <strong>de</strong>nsitats registra<strong>de</strong>s a<br />
Espanya corresponen a zones d’alzinars i<br />
d’oliverars amb una mitja <strong>de</strong> les <strong>de</strong>nsitats<br />
màximes <strong>de</strong> 5’74 aus/10ha (Gabriel et al. 2003). A<br />
la finca tindríem una <strong>de</strong>nsitat màxima <strong>de</strong> 4’56<br />
aus/10ha. En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim<br />
una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 25,28±4,24 indiv/km2. En<br />
aquesta espècie és ben coneguda la seva relació<br />
amb el cucut reial ja que aquest darrer fa servir<br />
principalment els nius <strong>de</strong> garses per parasitar-los<br />
posant el seu propi ou, fent que els nous pares<br />
exemplars<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
Garsa (Pica pica) Urraca<br />
Població màxima: 24 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 12,2 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 7-11 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
criïn el seu pollet i que disminueix<br />
significativament l’èxit reproductor <strong>de</strong> les garses<br />
(Soler et al. 1996).<br />
Conservació: l’espècie es troba en expansió a<br />
Espanya i el programa SACRE dóna una tendència<br />
positiva <strong>de</strong> fins al 25%, possiblement <strong>de</strong>gut a una<br />
major tolerància <strong>de</strong>ls pagesos i agricultors cap a<br />
l’espècie tradicionalment perseguida per<br />
consi<strong>de</strong>rar-la una <strong>de</strong>predadora d’altres ocells.<br />
Aquesta persecució que encara té lloc en algunes<br />
zones sembla ser la única amenaça per a l’espècie<br />
(Gabriel et al. 2003). L’alta quantitat present a<br />
Can Morral podria fer pensar que és un factor<br />
limitant <strong>de</strong> les <strong>de</strong>nsitats d’ocells paseriformes,<br />
però hi ha <strong>estudi</strong>s que <strong>de</strong>mostren que això no és<br />
cert i fins i tot s’ha avaluat que a l’augmentar la<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> garses augmenta també la d’aus<br />
<strong>can</strong>tores (Ponz 1997) o que la <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> garses<br />
no afecta a les <strong>de</strong> merles (Fernán<strong>de</strong>z-Juricic &<br />
Tellería 1999). Això no vol dir que la garsa no<br />
<strong>de</strong>predi sobre aquestes espècies, la qual cosa està<br />
suficientment <strong>de</strong>mostrada, sinó que s’ha d’avaluar<br />
l’efecte real d’aquesta <strong>de</strong>predació, ja que la seva<br />
dieta pot ser molt variada (Soler & Soler 1991).<br />
Pica pica<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
any 2002 any 2003<br />
Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) Estornino pinto<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t a la major part <strong>de</strong> Catalunya, només<br />
manca a algunes parts <strong>de</strong>l sud <strong>de</strong> Tarragona.<br />
Migrador i hivernant comú a arreu <strong>de</strong>ls Països<br />
Catalans. A Catalunya trobem la subespècie<br />
S.v.vulgaris.<br />
Distribució a Can Morral: a la finca l’espècie hi<br />
és present tot l’any, si bé cal diferenciar entre els<br />
nidifi<strong>can</strong>ts, els migrants i els hivernants. Malgrat<br />
la gran presència d’individus a la finca en el<br />
perío<strong>de</strong> hivernal, només s’han <strong>de</strong>tectat dos punts<br />
<strong>de</strong> cria a la finca on els estornells nidifi<strong>can</strong>ts es<br />
concentren en dos grups amb un total d’entre 6-9<br />
parelles, <strong>de</strong>notant la importància que la finca té<br />
per a l’espècie sobretot en el perío<strong>de</strong> hivernal.<br />
Fenologia a Can Morral: es veu clarament que<br />
la espècie és present a la finca tot l’any però en<br />
quantitats molt diferents. Destaquen sobretot la<br />
gran quantitat d’individus que es <strong>de</strong>tecten al cens<br />
<strong>de</strong>l gener i juliol, corresponent sens dubte a<br />
individus hivernants en el primer cas i a<br />
concentració post-reproductora en el segon. La<br />
resta <strong>de</strong> l’any també hi ha la presència <strong>de</strong> grups<br />
regulars que correspondrien a individus<br />
hivernants. Aquests grups regulars d’hivernants<br />
possiblement utilitzin la finca bàsicament com a<br />
zona d’alimentació, ja que en ella no s’hi ha trobat<br />
cap dormi<strong>de</strong>r d’aquestes aus. En l’època <strong>de</strong><br />
reproducció, entre els mesos <strong>de</strong> març i juliol<br />
(Copete 2000), bàsicament hi quedarien només<br />
les parelles nidifi<strong>can</strong>ts.<br />
Nidificació: a Catalunya les majors <strong>de</strong>nsitats<br />
d’estornell vulgar d’Espanya amb 3’13 pp/teulada<br />
exemplars<br />
1100<br />
1000<br />
900<br />
800<br />
700<br />
600<br />
500<br />
400<br />
300<br />
200<br />
100<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1000 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 142 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 6-9 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Sturnus vulgaris<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
(Peris 2003). A la finca hi ha dos grups<br />
reproductors <strong>de</strong> amb 3 parelles segures cadascun<br />
d’ells i 3 més probables. En el cas <strong>de</strong>l nucli situat<br />
a la masia <strong>de</strong> Can Morral fan servir les teula<strong>de</strong>s i<br />
en el que hi ha a l’edifici <strong>de</strong> la <strong>de</strong>puradora fan<br />
servir bàsicament els forats interiors. Sembla que<br />
durant 2003 s’ha establert un altre nucli<br />
reproductor sense quantificar <strong>de</strong> moment.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 81,82±36,53 indiv/km2.<br />
Conservació: és una au en contínua expansió i<br />
no presenta problemes <strong>de</strong> conservació (Peris<br />
2003). Fins fa pocs anys l’estornell vulgar era una<br />
espècie migradora i hivernant, però amb<br />
l’expansió cap al sud d’Europa ara casa nostra<br />
presenta tant una població reproductora i<br />
se<strong>de</strong>ntària com la visita <strong>de</strong> poblacions hivernants<br />
<strong>de</strong>l nord d’Europa (Muntaner et al. 1983).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Estornell negre (Sturnus unicolor) Estornino negro<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t distribuït <strong>de</strong> forma regular per les<br />
comarques occi<strong>de</strong>ntals <strong>de</strong> Catalunya i <strong>de</strong> manera<br />
més irregular a la resta <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Distribució a Can Morral: l’espècie és<br />
<strong>de</strong>tectada només en un <strong>de</strong>ls censos realitzats al<br />
mes <strong>de</strong> febrer. Per tant es pot consi<strong>de</strong>rar l’espècie<br />
com a individus migradors, que estan <strong>de</strong> pas per<br />
la finca. De totes maneres, es una espècie que si<br />
no es té gaire experiència es pot confondre<br />
fàcilment amb l’estornell vulgar principalment al<br />
perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> cria i per tant pot haver estat<br />
subestimada la seva població, que <strong>de</strong> totes<br />
maneres ha <strong>de</strong> ser molt petita.<br />
exemplars<br />
10<br />
8<br />
6<br />
4<br />
2<br />
0<br />
GENER<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 5 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 5 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8%<br />
Sturnus unicolor<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: el fet que només es<br />
<strong>de</strong>tectin individus d’aquesta espècie i tenint en<br />
compte que la època <strong>de</strong> cria comença l’abril<br />
(Muntaner et al. 1983), fa pensar que són<br />
individus migradors que es dirigeixen cap als<br />
territoris <strong>de</strong> cria.<br />
Conservació: l’espècie no presenta problemes <strong>de</strong><br />
conservació i a nivell peninsular l’espècie presenta<br />
una important expansió <strong>de</strong> l’àrea <strong>de</strong> distribució<br />
(Peris 2003). A Catalunya és una espècie <strong>de</strong><br />
recent nidificació, obtenint-se les primeres da<strong>de</strong>s<br />
al 1975 (Muntaner et al. 1983) i en els darrers<br />
anys es confirma una expansió <strong>de</strong> l’àrea <strong>de</strong><br />
distribució <strong>de</strong>tectant-se noves localitats <strong>de</strong> cria<br />
(Martínez-Vilalta 2001).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Pardal comú (Passer domesticus) Gorrión común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú a tot el territori, especialment<br />
lligat a assentaments humans. L’espècie nia a tot<br />
tipus <strong>de</strong> cavitats en la proximitat <strong>de</strong> l’home o <strong>de</strong>ls<br />
seus conreus i està documentat que l’espècie té la<br />
capacitat <strong>de</strong> reproduir-se durant tot l’any<br />
(Martínez-Vilalta 2001 i 2002), tot i que pot<br />
abandonar masies o pobles si aquests són<br />
abandonats per l’home (Muntaner et al. 1983). La<br />
seva dieta hivernal és bàsicament granívora,<br />
mentre que a la primavera hi ha una part<br />
important <strong>de</strong> preses animals (Alonso 1985,<br />
Sánchez-Aguado 1986). La subespècie que<br />
trobem a Catalunya és P.d.balearoibericus.<br />
Distribució a Can Morral: espècie nidifi<strong>can</strong>t i<br />
present tot l’any a la finca. Trobem l’espècie<br />
distribuïda per tota la finca, <strong>de</strong>notant la seva<br />
capacitat <strong>de</strong> criar a diferents llocs, tant naturals<br />
com humanitzats.<br />
Fenologia a Can Morral: el nombre d’individus<br />
és variable al llarg <strong>de</strong> l’any. La quantitat <strong>de</strong><br />
individus que es <strong>de</strong>tecten a la finca potser es pot<br />
veure afectat pel caràcter antropòfil i pot ser que<br />
els individus estiguin dispersos pel poble o per<br />
finques veïnes i que per això en les diferents<br />
visites sigui relativament diferent. Malgrat això<br />
s’observa a 2003 un clar augment <strong>de</strong> la població.<br />
Nidificació: les màximes <strong>de</strong>nsitats per aquesta<br />
espècie es troben en pobles i ciutats amb una<br />
mitjana <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitats màximes <strong>de</strong> 60’28 aus/10ha;<br />
tanmateix, en cultius alabesos <strong>de</strong> caràcter<br />
mediterrani es <strong>de</strong>sc<strong>riu</strong>en <strong>de</strong>nsitats <strong>de</strong> 8-9<br />
aus/10ha a <strong>de</strong>veses d’alzines o <strong>de</strong> 1’1 aus/10ha<br />
(Molina 2003). A la finca tenim un màxim <strong>de</strong> 32<br />
exemplars<br />
100<br />
90<br />
80<br />
70<br />
60<br />
50<br />
40<br />
30<br />
20<br />
10<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
Població màxima: 88 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 37,7 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 31-32 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Passer domesticus<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
parelles nidifi<strong>can</strong>ts, que tenint en compte tota la<br />
finca (excepte el bosc) ens donaria una <strong>de</strong>nsitat<br />
<strong>de</strong> 15’6 aus/10 ha. Aquesta xifra està entre les<br />
poblacions urbanes i les <strong>de</strong> les <strong>de</strong>veses,<br />
possiblement perquè a la finca hi tenim un mosaic<br />
d’hàbitats i a més estructures humanes que els<br />
permeten criar. El pardal comú sol criar en petits<br />
grups, tal i com es constata en el mapa, on es<br />
<strong>de</strong>talla cada un <strong>de</strong>ls grups quantes parelles<br />
reproductores trobem en cada un d’ells.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 28,14±6,33 indiv/km2.<br />
Conservació: segons el programa SACRE és<br />
l’espècie més abundant i més àmpliament<br />
distribuïda d’Espanya tot i que <strong>de</strong>gut el seu lligam<br />
amb l’home l’abandó <strong>de</strong>l medi rural pot provocar<br />
una regressió <strong>de</strong> l’espècie i a Europa s’ha <strong>de</strong>tectat<br />
una davallada important <strong>de</strong> les seves poblacions<br />
en alguns països (Molina 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Pardal xarrec (Passer montanus) Gorrión molinero<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
comú a la major part <strong>de</strong>l territori continental amb<br />
preferència per zones agrícoles i suburbanes. És<br />
una espècie antropòfila però no tant com el pardal<br />
comú i això es reflecteix també en la dieta: en el<br />
cas <strong>de</strong>l pardal xarrec les llavors ingeri<strong>de</strong>s<br />
(l’aliment bàsic a l’hivern) són majoritàriament<br />
silvestres mentre que en el pardal comú<br />
bàsicament són <strong>de</strong> blat (Sánchez-Aguado 1986)<br />
tot i que la composició <strong>de</strong> les llavors <strong>de</strong> la dieta<br />
pot ser diferent en funció <strong>de</strong> l’època <strong>de</strong> l’any<br />
(Alonso 1985). Ambdues espècies po<strong>de</strong>n nidificar<br />
a la mateixa àrea i po<strong>de</strong>n arribar a formar<br />
colònies mixtes (Muntaner et al. 1983). La<br />
subespècie que trobem a Catalunya és<br />
P.m.montanus.<br />
Distribució a Can Morral: espècie resi<strong>de</strong>nt i<br />
nidifi<strong>can</strong>t a la finca, que si bé es <strong>de</strong>tecta<br />
pràcticament tot l’any hi ha visites en les quals no<br />
es <strong>de</strong>tecta cap individu <strong>de</strong> l’espècie. Moltes <strong>de</strong> les<br />
parelles nidifi<strong>can</strong>ts no es troben en edificacions<br />
humanes, tot i que algunes si que les aprofiten.<br />
Fenologia a Can Morral: hi ha una major<br />
presència d’individus a finals <strong>de</strong> primavera i a<br />
l’hivern. Aquesta major presència d’individus<br />
po<strong>de</strong>n correspondre als individus joves <strong>de</strong> l’any.<br />
S’observa una certa tendència positiva en el<br />
nombre d’efectius.<br />
exemplars<br />
10<br />
9<br />
8<br />
7<br />
6<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 9 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 4,7 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 4-7 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Passer montanus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
Nidificació: les <strong>de</strong>nsitats màximes a Espanya es<br />
registren en herbassars arbrats amb una mitja <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>nsitats <strong>de</strong> 7’03 aus/10ha, mentre que en parc<br />
urbans s’han <strong>de</strong>scrit <strong>de</strong>nsitats <strong>de</strong> 3-5 aus/10ha<br />
(Cano & Frías 2003). A la finca hi tenim com a<br />
molt 7 parelles, obtenint una <strong>de</strong>nsitat màxima <strong>de</strong><br />
3’4 aus/10ha.<br />
Conservació: a Espanya l’espècie encara té<br />
poblacions en bon estat <strong>de</strong> conservació, tot i que<br />
a alguns països europeus hi ha hagut <strong>de</strong>scensos<br />
<strong>de</strong> fins a un 20%, possiblement <strong>de</strong>gut a les noves<br />
pràctiques agrícoles, utilització <strong>de</strong> plaguici<strong>de</strong>s que<br />
disminueixen les fonts d’aliment, etc. (Cano &<br />
Frías 2003). L’augment <strong>de</strong> la població <strong>de</strong>l pardal<br />
xarrec pot explicar la disminució al 2003 <strong>de</strong> les<br />
poblacions <strong>de</strong> pàrids més petites ja que és un<br />
competidor molt agressiu (Baucells et al. 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Pinsà comú (Fringilla coelebs) Pinzón Vulgar<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: a<br />
Catalunya la subespècie F.c.coelebs és un resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú als Pirineus i migrador i hivernant<br />
molt comú arreu <strong>de</strong>l territori; als boscos subalpins<br />
pirinencs es comporta com a estival. La<br />
subespècie F.c.balearica és un resi<strong>de</strong>nt nidifi<strong>can</strong>t<br />
comú a a la Catalunya humida i a les zones<br />
muntanyenques <strong>de</strong>l país al sud <strong>de</strong>ls Pirineus. És<br />
una espècie se<strong>de</strong>ntària i territorial (l’única entre<br />
els nostres fringíl∙lids nadius) tot i que a l’hivern<br />
Catalunya acull un contingent important d’aquest<br />
fringíl∙lid proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> centre i NE d’Europa<br />
(Muntaner et al. 1983); aquesta migració<br />
postnupcial cap a finals <strong>de</strong> setembre i l’octubre<br />
mentre que la prenupcial es dóna fins a finals<br />
d’abril (Asensio 1985b).<br />
exemplars<br />
50<br />
45<br />
40<br />
35<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 48 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 20,3 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 50%<br />
Fringilla coelebs<br />
MAIG<br />
Distribució a Can Morral: a la finca és una<br />
espècie clarament hivernant i el po<strong>de</strong>m trobar a<br />
les zones <strong>de</strong> conreu abandona<strong>de</strong>s i a la plana<br />
d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong>.<br />
Fenologia a Can Morral: els primers individus<br />
es comencen a <strong>de</strong>tectar a l’octubre i els darrers al<br />
març amb un màxim al mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre, da<strong>de</strong>s<br />
que concor<strong>de</strong>n amb les <strong>de</strong> migració <strong>de</strong> l’espècie.<br />
Malgrat que el nombre d’efectius és molt diferent<br />
entre els dos anys les tendències són molt<br />
semblants.<br />
En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 38,78±12,13 indiv/km2.<br />
Conservació: no presenta problemes <strong>de</strong><br />
conservació i a la península en general l’espècie<br />
es veu afavorida per l’increment <strong>de</strong> la massa<br />
forestal (Purroy 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JUNY<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Gafarró (Serinus serinus) Ver<strong>de</strong>cillo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú a tot el territori, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l litoral a<br />
l’alta muntanya, més abundant però a les zones<br />
<strong>de</strong> terra baixa <strong>de</strong> caràcter mediterrani. Migrador i<br />
hivernant comú a tot el territori. Part <strong>de</strong> la<br />
població resi<strong>de</strong>nt es comporta com a estival. Els<br />
hivernants <strong>de</strong> centre Europa solen arribar a partir<br />
<strong>de</strong> mitjans d’octubre i solen marxar a finals <strong>de</strong><br />
febrer (Asensio 1985a).<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t, i<br />
també part <strong>de</strong> la població <strong>de</strong>tectada migrant, ja<br />
que es <strong>de</strong>tecten uns màxims a la primavera i a la<br />
tardor que han <strong>de</strong> correspondre al pas <strong>de</strong>ls<br />
migradors. Les parelles reproductores es troben al<br />
llarg <strong>de</strong> tota la finca, especialment associa<strong>de</strong>s a<br />
les zones obertes <strong>de</strong> la plana d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> i<br />
la zona d’horta i fruiters, <strong>de</strong>notant la seva<br />
preferència per aquest tipus d’hàbitats.<br />
Fenologia a Can Morral: la espècie està present<br />
a la finca tot l’any mantenint un nombre més o<br />
menys constant d’individus en el perío<strong>de</strong><br />
reproductor. Hi ha un màxims d’observació<br />
d’individus a la primavera i a la tardor. En el cas<br />
<strong>de</strong> la tardor coincidiria amb l’arribada <strong>de</strong>ls<br />
hivernants. La marxa d’aquests hivernants sol ser<br />
a finals <strong>de</strong> febrer tot i que a la finca sembla que el<br />
pas es produeix una mica més tard, cap al març.<br />
Aquesta dada però sembla no ser estranya i<br />
coinci<strong>de</strong>ix amb el pas pre-nupcial <strong>de</strong>tectat al Cap<br />
<strong>de</strong> Creus (Copete 2000, Martínez-Vilalta 2002)<br />
amb el màxim situat a la primera quinzena d’abril.<br />
De totes maneres s’ha <strong>de</strong> tenir en compte que els<br />
gafarrons, fora <strong>de</strong> l’època <strong>de</strong> nidificació<br />
acostumen a agrupar-se en estols més o menys<br />
exemplars<br />
35<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 30 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 12,3 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 17-22 parelles<br />
% presència espècie: 92%<br />
Serinus serinus<br />
MAIG<br />
mes<br />
JUNY<br />
grans i mixtes amb d’altres fringíl∙lids i això<br />
influeix en la seva <strong>de</strong>tectabilitat. La tendència els<br />
dos anys és molt semblant.<br />
Nidificació: a Espanya les màximes <strong>de</strong>nsitats es<br />
troben en oliverars i tarongers amb una mitja <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>nsitats màximes <strong>de</strong> 13’26 aus/10ha (Serrano &<br />
García-Villanueva 2003). A la finca hi tenim un<br />
màxim <strong>de</strong> 22 parelles nidifi<strong>can</strong>ts que ens donaria<br />
una <strong>de</strong>nsitat màxima <strong>de</strong> 9’1 aus/10ha, que no és<br />
tan elevada com aquests màxims però que és<br />
bastant, indi<strong>can</strong>t que la zona és a<strong>de</strong>quada per al<br />
gafarró. En el perio<strong>de</strong> no reproductor obtenim una<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 23,41±6,14 indiv/km2.<br />
Conservació: l’espècie és una <strong>de</strong> les cinc més<br />
abundants <strong>de</strong> la península segons el programa<br />
SACRE que <strong>de</strong>tecta unes poblacions força<br />
estables. Així doncs, l’espècie no presenta<br />
problemes <strong>de</strong> conservació, possiblement influït<br />
per la seva plasticitat i adaptabilitat a nous<br />
ecosistemes humanitzats, sempre que hi hagi<br />
arbres dispersos (Serrano & García-Villanueva<br />
2003).<br />
any 2002 any 2003 Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Verdum (Carduelis chloris) Ver<strong>de</strong>rón común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú arreu <strong>de</strong>l territori, on manca<br />
només a les zones més <strong>de</strong> major altitud <strong>de</strong>l<br />
Pirineu i Prepirineu. Originalment consi<strong>de</strong>rada<br />
com a forestal, l’espècie pot ocupar qualsevol<br />
tipus d’hàbitat que disposi d’arbres preferentment<br />
zones zones obertes amb arbres dispersos, vores<br />
<strong>de</strong> bosc, horts (Cano 2003) i fins i tot zones<br />
urbanes amb on hi hagi aquesta presència<br />
d’arbres (Muntaner et al. 1983). A Catalunya<br />
po<strong>de</strong>m trobar la subespècie C.c.aurantiiventris.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t a<br />
la finca. Tal i com po<strong>de</strong>m veure per la situació <strong>de</strong><br />
les parelles reproductores al mapa trobem<br />
aquesta espècie situada a diferents hàbitats <strong>de</strong> la<br />
finca, tant en les zones <strong>de</strong> la plana d’inundació <strong>de</strong>l<br />
<strong>riu</strong> com en zones urbanes i també alguna parella<br />
en zones boscoses, <strong>de</strong>notant les preferències <strong>de</strong><br />
l’espècie.<br />
Fenologia a Can Morral: A 2002, l’espècie ha<br />
estat observada pràcticament a totes les visites,<br />
fet que <strong>de</strong>nota el seu caràcter <strong>de</strong> resi<strong>de</strong>nt a la<br />
finca, tal i com succeeix a Catalunya (Muntaner et<br />
al. 1983). El major nombre d’individus <strong>de</strong>tectats al<br />
març podria correspondre al pas <strong>de</strong> migrants ja<br />
que el nombre d’efectius d’aquesta espècie no<br />
augmenta massa <strong>de</strong>gut a l’arribada d’hivernants<br />
(Ferrer et al. 1986). De totes maneres, <strong>de</strong>gut al<br />
caràcter <strong>de</strong> resi<strong>de</strong>nt i gregari (con la majoria <strong>de</strong><br />
fringíl∙lids) <strong>de</strong> l’espècie, es podria haver donat la<br />
presència a la finca d’individus d’altres poblacions<br />
<strong>de</strong>l voltant. La manca <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s al 2003 no té<br />
explicació clara i s’haurà <strong>de</strong> prospectar una sèrie<br />
més gran d’anys per veure la tendència real.<br />
exemplars<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
Població màxima: 22 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 8,8 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 7-10 parelles<br />
% presència espècie: 83,%<br />
Carduelis chloris<br />
mes<br />
Nidificació: a Espanya les <strong>de</strong>nsitats més<br />
eleva<strong>de</strong>s es donen en oliverars, <strong>de</strong>veses<br />
cultiva<strong>de</strong>s i tarongers amb <strong>de</strong>nsitats màximes<br />
mitjanes <strong>de</strong> 10’4 aus/10ha (Cano 2003). al total<br />
<strong>de</strong> la finca hi ha una <strong>de</strong>nsitat màxima <strong>de</strong> 4’1<br />
aus/10ha, essent gairebé la meitat. En el perio<strong>de</strong><br />
no reproductor obtenim una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong><br />
15,21±3,79 indiv/km2.<br />
Conservació: a Espanya les da<strong>de</strong>s preliminars<br />
<strong>de</strong>l programa SACRE dónen una evolució estable<br />
amb fluctuacions interanuals (típica <strong>de</strong>ls<br />
fringíl∙lids), mentre que a Europa hi ha una<br />
tendència positiva <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong>ls<br />
cinquanta i la seva àrea <strong>de</strong> distribució està en<br />
expansió. El major problema que pot tenir<br />
l’espècie és la seva caça per a animal <strong>de</strong> gàbia<br />
(Cano 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Ca<strong>de</strong>rnera (Carduelis carduelis) Jilguero<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t distribuït regularment pel territori <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong>l mar fins a l’alta muntanya, tot i que<br />
és més abundant a les zones mediterrànies.<br />
Migrador i hivernant comú arreu <strong>de</strong>l país. Al<br />
nostre país, a partir <strong>de</strong> l’octubre la població local<br />
es veu reforçada pels hivernants, que hi resten<br />
fins al març o abril (Asensio 1986). L’espècie sol<br />
estar lligada a hàbitats semioberts amb certa<br />
presència d’arbrat o matolls i també és molt<br />
present en medis urbans com jardins o horts<br />
(Carrera 2003). A Catalunya trobem la subespècie<br />
C.c.parva.<br />
Distribució a Can Morral: resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t;<br />
possiblement també hi ha exemplars hivernants. A<br />
Can Morral s’observa que l’espècie es troba<br />
repartida en tota la finca, especialment en els<br />
hàbitats <strong>de</strong> conreus i <strong>de</strong> la plana d’inundació.<br />
Fenologia a Can Morral: l’espècie la trobem<br />
present tot l’any a la finca tot i que hi ha un<br />
màxim d’observacions al <strong>de</strong>sembre que pot ser<br />
<strong>de</strong>gut als hivernants. La diferència entre els dos<br />
anys pot ser <strong>de</strong>guda bàsicament a que el grup<br />
d’ocells hivernant <strong>de</strong> 2002, durant 2003 fa servir<br />
un altre zona per alimentar-se o també <strong>de</strong>gut a<br />
un augment <strong>de</strong> les captures il∙legals. Malgrat això<br />
po<strong>de</strong>m observar que les tendències són<br />
semblants.<br />
Nidificació: : a la península les <strong>de</strong>nsitats més<br />
eleva<strong>de</strong>s es registren en oliverars, en prats<br />
arbrats i en pine<strong>de</strong>s, essent la mitja <strong>de</strong> les<br />
<strong>de</strong>nsitats màximes <strong>de</strong>ls 3 hàbitats <strong>de</strong> 7’83<br />
aus/10ha (Carrera 2003). A la finca tenim com a<br />
exemplars<br />
40<br />
35<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
Població màxima: 36 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 12,8 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 12-16 parelles<br />
% presència espècie: 100%<br />
Carduelis carduelis<br />
mes<br />
any 2002 any 2003<br />
Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)<br />
màxim 16 parelles, donant una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 7’8<br />
aus/10ha (consi<strong>de</strong>rant tota la superfície <strong>de</strong> la<br />
finca excepte el bosc), indi<strong>can</strong>t que la zona li és<br />
molt favorable. En el perio<strong>de</strong> no reproductor<br />
obtenim una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> 23,47±5,58 indiv/km2.<br />
Conservació: és el més termòfil <strong>de</strong>ls nostres<br />
fringíl∙lids i, igual que el verdum, s’ha vist afavorit<br />
per l’acció humana a l’hora <strong>de</strong> trobar zones<br />
a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s <strong>de</strong> cria (Muntaner et al. 1983). El<br />
programa SACRE 1996-2000 sembla evi<strong>de</strong>nciar<br />
que l’espècie presenta una tendència positiva<br />
contínua, tot i que les da<strong>de</strong>s s’han <strong>de</strong> prendre<br />
amb cautela, ja que altres <strong>estudi</strong>s més locals<br />
evi<strong>de</strong>ncien unes oscil∙lacions poblacionals cícliques<br />
importants. Les principals amenaces <strong>de</strong> l’espècie<br />
és la seva captura per a tenir-la en gàbies i la<br />
disminució <strong>de</strong> les plantes ro<strong>de</strong>rals <strong>de</strong>gut a l’ús<br />
d’herbici<strong>de</strong>s (Carrera 2003). A Can Morral s’ha<br />
<strong>de</strong>tectat diverses vega<strong>de</strong>s durant el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong><br />
cens la presència <strong>de</strong> barraques il∙legals per a la<br />
captura <strong>de</strong> fringíl∙lids la qual cosa pot explicar la<br />
disminució <strong>de</strong> la seva presència fora <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong><br />
<strong>de</strong> cria.<br />
INVENTARI DE LA AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI A L’ANY 2002. ABRERA, BARCELONA
Lluer (Carduelis spinus) Lúgano<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: nidifi<strong>can</strong>t<br />
en nombre irregular i escàs en boscos alpins i<br />
subalpins pirinencs i prepirinencs; molt més rar en<br />
zones <strong>de</strong> menor altitud i mediterrànies, <strong>de</strong>penent<br />
<strong>de</strong> les irrupcions hivernals. Migrador i hivernant<br />
irregular <strong>de</strong> nombre molt variable arreu <strong>de</strong> les<br />
nostres contra<strong>de</strong>s. L’espècie té preferència pels<br />
ambients forestals més higròfils i la zona <strong>de</strong>l<br />
Pirineu axial és la més favorable i la que manté la<br />
població més regular. L’arribada d’hivernants<br />
s’inicia a la primera quinzena d’octubre i les da<strong>de</strong>s<br />
més tardanes <strong>de</strong> marxa <strong>de</strong>ls darrers hivernants<br />
són a mitjans d’abril (Asensio 1985c). L’arribada<br />
d’hivernants però pot variar molt entre anys i<br />
sembla que que cada 3-5 anys es produeix en el<br />
nostre país una irrupció més important en nombre<br />
d’individus que l’habitual; aquest fet pot estar<br />
influenciat per l’abundant fructificació <strong>de</strong> coníferes<br />
<strong>de</strong>l nord d’Europa que resulta en un gran èxit<br />
reproductor per a l’espècie que finalment es veu<br />
obligada a trobar noves fonts d’alimentació fins<br />
arribar a les nostres contra<strong>de</strong>s (Muntaner et al.<br />
1983).<br />
Distribució a Can Morral: migrador. El trobem<br />
a zona <strong>de</strong> bosc oberta al costat <strong>de</strong> la plana<br />
d’inundació.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 3 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 3 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 17%<br />
Carduelis spinus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: espècie <strong>de</strong>tectada<br />
únicament dos cops, però molt coinci<strong>de</strong>nts en el<br />
temps, el que pot indicar una utilització més o<br />
menys regular d’aquest lloc per part <strong>de</strong>l lluer com<br />
a para migratòria o pre-migratòria.<br />
Conservació: no presenta problemes <strong>de</strong><br />
conservació, tot i que caldria regular la caça per a<br />
gàbies per evitar abusos i vigilar les pràctiques<br />
d’incendis preventius o <strong>de</strong> llaurat <strong>de</strong>ls camps<br />
immediatament <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> fer la collita per evitar<br />
reduir dràsticament els recursos alimentaris a la<br />
tardor-hivern (Senar & Borrás 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Passarell comú (Carduelis <strong>can</strong>nabina) Pardillo común<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú en tota mena d’ambients oberts<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong>l mar fins a l’alta muntanya.<br />
Migrador i hivernant comú. Les primeres arriba<strong>de</strong>s<br />
d’aquesta espècie a Catalunya en el pas<br />
postnupcial es donen a partir <strong>de</strong> mitjans <strong>de</strong><br />
setembre mentre que el pas prenupcial es centra<br />
en els mesos <strong>de</strong> març i abril. L’espècie ocupa<br />
preferentment àrees arbustives <strong>de</strong> diferents tipus<br />
sempre que tinguin un substrat herbaci més o<br />
menys <strong>de</strong>senvolupat o que tinguin propers zones<br />
amb abundància <strong>de</strong> plantes ro<strong>de</strong>rals (Borrás &<br />
Senar 2003). A Catalunya trobem la subespècie<br />
C.c. mediterrania.<br />
Distribució a Can Morral: hivernant. Es pot<br />
trobar bàsicament a la plana d’inundació <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> i<br />
en <strong>de</strong>splaçaments cap a altres llocs adients.<br />
exemplars<br />
12<br />
10<br />
8<br />
6<br />
4<br />
2<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 11 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 4,7 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 17%<br />
Carduelis <strong>can</strong>nabina<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: l’escàs nombre<br />
d’exemplars observats a la finca coinci<strong>de</strong>ix amb<br />
les observacions (en general <strong>de</strong> pocs exemplars) a<br />
comarques properes com el Barcelonès, el Baix<br />
Llobregat o el Vallès Oriental (Martínez-Vilalta<br />
2001 i 2002).<br />
Conservació: el programa SACRE 1996-2000<br />
sembla evi<strong>de</strong>nciar que l’espècie presenta una<br />
tendència positiva contínua, tot i que les da<strong>de</strong>s<br />
s’han <strong>de</strong> prendre amb cautela, ja que altres<br />
<strong>estudi</strong>s més locals evi<strong>de</strong>ncien unes oscil∙lacions<br />
poblacionals cícliques importants. Les principals<br />
amenaces <strong>de</strong> l’espècie són les pràctiques<br />
d’agricultura intensiva, els herbici<strong>de</strong>s i la seva<br />
caça cinegètica (Borrás & Senar 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) Picogordo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: nidifi<strong>can</strong>t<br />
molt rar <strong>de</strong> distribució molt irregular i localitzada.<br />
Migrador i hivernant més regular arreu <strong>de</strong>l<br />
territori, tot i que <strong>de</strong> distribució més aviat<br />
localitzada i que pot variar significativament en<br />
nombre segons els anys així com la quantitat<br />
d’individus que po<strong>de</strong>n arribar d’Europa (Asensio &<br />
Antón 1990). A casa nostra ha estat citat que<br />
aquesta espècie té preferència pels boscos <strong>de</strong><br />
fulla caduca, arbre<strong>de</strong>s <strong>de</strong> ribera o bosquines entre<br />
cultius, sovintejant a l’hivern especialment a les<br />
plantacions d’arbres fruiters on s’ajunta amb<br />
altres fringíl∙lids (Muntaner et al. 1983). A<br />
Catalunya trobem la subspècie<br />
C.C.coccothraustes.<br />
Distribució a Can Morral: hivernant acci<strong>de</strong>ntal.<br />
La varietat d’hàbitats favorables per a l’espècie a<br />
la finca <strong>de</strong> Can Morral i la presència d’altres<br />
fringíl∙lids potser ha fet possible que l’espècie<br />
estigui present a la finca, encara que només sigui<br />
esporàdicament. Ja s’ha comentat que la<br />
distribució <strong>de</strong> l’espècie és irregular i localitzada al<br />
territori, però també hi ha diverses cites <strong>de</strong><br />
durbec a zones properes a l’<strong>estudi</strong>ada com el Baix<br />
Llobregat, Barcelonès o Vallès Occi<strong>de</strong>ntal (Copete<br />
1998 i 2000, Martínez-Vilalta 2001 i 2002).<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8%<br />
Coccothraustes coccothraustes<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: s’ha realitzat una<br />
única observació en el mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2002.<br />
Aquest fet fa pensar que la finca <strong>de</strong> <strong>can</strong> Morral no<br />
és utilitzada habitualment per a l’espècie com a<br />
zona d’hivernada però que puntualment hi po<strong>de</strong>m<br />
trobar individus <strong>de</strong> l’espècie. No obstant, el<br />
seguiment al llarg <strong>de</strong>l temps pot donar una i<strong>de</strong>a<br />
més acurada com <strong>de</strong>mostra el fet <strong>de</strong> que els<br />
primers mesos <strong>de</strong> 2004 s’ha <strong>de</strong>tectat una<br />
presència més regular (da<strong>de</strong>s provisionals cens<br />
2004).<br />
Conservació: l’espècie és molt sensible als<br />
<strong>can</strong>vis <strong>de</strong> l’hàbitat i en anys d’irrupció és capturat<br />
tant amb els mèto<strong>de</strong>s típics per a fringíl∙lids com<br />
amb escopeta (Senar & Borrás 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Cruixi<strong>de</strong>ll (Miliaria calandra) Triguero<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t, comú a tot el territori en espais oberts i<br />
en conreus a excepció <strong>de</strong> les zones<br />
muntanyenques i <strong>de</strong> major altitud. Migrador i<br />
hivernant regular arreu <strong>de</strong>l territori. A Catalunya<br />
hi ha tant la població resi<strong>de</strong>nt com migrants<br />
europeus que arriben per hivernar (Muntaner et<br />
al. 1983), tot i que hi ha zones on els cruixi<strong>de</strong>lls<br />
no hi són presents tot l’any (Copete 2000) ja que<br />
po<strong>de</strong>n fer <strong>de</strong>splaçament locals cap a zones més<br />
tempera<strong>de</strong>s (Muntaner et al. 1983). La subespècie<br />
que trobem a Catalunya és la M.c.calandra.<br />
Distribució a Can Morral: a la finca <strong>de</strong> Can<br />
Morral possiblement es nidifi<strong>can</strong>t, tot i que parlem<br />
<strong>de</strong> reproducció possible, però podria haver-hi<br />
hivernants europeus també. Tal i com es veu en<br />
el mapa <strong>de</strong> l’espècie, habita els espais oberts.<br />
Fenologia a Can Morral: només s’ha <strong>de</strong>tectat<br />
un individu en plena època reproductora, a finals<br />
<strong>de</strong> maig i al mes <strong>de</strong> juny, en hàbitat a<strong>de</strong>quat <strong>de</strong><br />
nidificació. La resta d’observacions <strong>de</strong>l 2003<br />
pertanyen als mesos d’hivern, però no es pot<br />
assegurar que es tracti <strong>de</strong>l mateix individu, i<br />
podria tractar-se d’algun hivernant.<br />
Nidificació: les màximes <strong>de</strong>nsitats a Espanya<br />
s’enregistren en <strong>de</strong>veses cultiva<strong>de</strong>s i <strong>de</strong>veses amb<br />
una mitja <strong>de</strong> les <strong>de</strong>nsitats màximes <strong>de</strong> 14’34<br />
aus/10ha (Estrada & Orta 2003). A la finca només<br />
hi ha una possible parella reproductora en les<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 1 parella<br />
% presència espècie: 42%<br />
Miliaria calandra<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
zones <strong>de</strong> cultius que ens donaria una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong><br />
0’82 aus/10ha, una <strong>de</strong>nsitat molt baixa, però<br />
justificada si tenim en compte que l’hàbitat<br />
preferit per l’espècie són els cultius cerealistes i és<br />
més rara en zones ermes o <strong>de</strong> matoll.<br />
Conservació: la intensificació agrícola s’ha<br />
<strong>de</strong>scrit com la seva principal amenaça per<br />
l’eliminació <strong>de</strong>ls marges i l’ús <strong>de</strong> plaguici<strong>de</strong>s,<br />
eliminació <strong>de</strong> guarets. Tot i que en el programa<br />
SACRE surt com una <strong>de</strong> les 10 espècies més<br />
abundants a Espanya, a Catalunya per exemple<br />
sembla que presenta una tendència regressiva<br />
(Estrada & Orta 2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)<br />
Escribano palustre<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: la<br />
subespècie E.s.witherbyi és resi<strong>de</strong>nt nidifi<strong>can</strong>t en<br />
zones molt localitza<strong>de</strong>s com el <strong>de</strong>lta <strong>de</strong> l’Ebre o<br />
Utxesa i més irregular i sense que es comprobi la<br />
nidificació a altres zones humi<strong>de</strong>s. La subespècie<br />
E.s.schoeniclus és migradora hivernant molt comú<br />
en les zones humi<strong>de</strong>s i en conreus <strong>de</strong> plana<br />
d’arreu <strong>de</strong>l territori, absent a les zones<br />
muntanyenques <strong>de</strong> major altitud. El pas <strong>de</strong>ls<br />
migradors es dóna sobretot al març i a l’octubre<br />
essent el pas prenupcial més abundant per<br />
l’interior peninsular i el postnupcial per la zona<br />
litoral Mediterrani (Villarán 1999).<br />
Distribució a Can Morral: migrador. El trobem<br />
als <strong>can</strong>yissars tant a la mateixa vora <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> com<br />
els més interiors.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 16%<br />
Emberiza schoeniclus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: s’ha <strong>de</strong>tectat només<br />
dos cops durant les visites a la finca, la citació <strong>de</strong>l<br />
mes <strong>de</strong> febrer és força normal, tot i que l’arribada<br />
més important d’exemplars hivernants es dóna al<br />
més d’octubre (Martínez-Vilalta 2002). La citació<br />
<strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> maig és molt més estranya i només es<br />
podia entendre com una migració interrompuda o<br />
un problema en l’i<strong>de</strong>ntificació <strong>de</strong> l’espècie<br />
Conservació: la pobresa <strong>de</strong> les zones palustres a<br />
Catalunya possiblement limita la població <strong>de</strong><br />
l’espècie al nostre territori i fa que la seva<br />
distribució sigui ben coneguda (Muntaner et al.<br />
1983). El Libro Rojo consi<strong>de</strong>ra la subespècie<br />
witherbyi en Perill (En) ja que les seves<br />
poblacions estan molt fragmenta<strong>de</strong>s i els seus<br />
hàbitats, les zones humi<strong>de</strong>s, presenten moltes<br />
amenaces com ara la seva <strong>de</strong>ssecació o el <strong>can</strong>vi<br />
en la gestió <strong>de</strong>ls <strong>can</strong>yissars (Atienza & Copete<br />
2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Ver<strong>de</strong>rola (Emberiza citrinella) Escribano cerillo<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t a la Catalunya humida i al Prepirineu i<br />
Pirineu. Migrador i hivernant, més comú a<br />
l’interior i a les zones properes a les àrees <strong>de</strong><br />
nidificació. A Catalunya trobem la subespècie<br />
E.c.citrinella.<br />
Distribució a Can Morral: migrant.<br />
Fenologia a Can Morral: només s’ha <strong>de</strong>tectat la<br />
presència d’un individu a la primavera, que<br />
possiblement es tracti d’un individu <strong>de</strong> pas cap a<br />
les zones <strong>de</strong> cria, que tot i tractar-se d’una data<br />
un pèl tardana, concorda amb que el nombre<br />
màxim <strong>de</strong> postes es dóna al maig i juny<br />
(Muntaner et al. 1983).<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8%<br />
Emberiza citrinella<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
Conservació: els <strong>can</strong>vis en els usos agrícoles<br />
sembla que ha pogut reduir sensiblement les<br />
poblacions hivernants a casa nostra (Copete<br />
2000). A nivell europeu la intensificació agrària i la<br />
conseqüent disminució <strong>de</strong> la disponibilitat <strong>de</strong><br />
llavors seria la les causes <strong>de</strong>l <strong>de</strong>clivi (Arratíbel<br />
2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
mes<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Gratapalles (Emberiza cirlus) Escribano soteño<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t comú distribuït <strong>de</strong> forma regular per tot<br />
el territori excepte a les zones muntanyenques <strong>de</strong>l<br />
Pirineu i Prepirineu. Migrador i hivernant regular<br />
en zones obertes arreu <strong>de</strong>l territori. A l’hivern la<br />
població se<strong>de</strong>ntària es veu reforçada amb<br />
l’arribada d’individus més septentrionals, i en<br />
aquesta època es pot trobar l’espècie en<br />
poblacions no típiques com el Baix Llobregat entre<br />
altres (Copete 2000), tot i que ja hi ha cites <strong>de</strong><br />
cria en indrets fins ara no típics per l’espècie com<br />
el Barcelonès o el Baix Llobregat (Martínez-Vilalta<br />
2002).<br />
Distribució a Can Morral: migrador. El trobem<br />
fonamentalment als camps <strong>de</strong> conreu, hàbitat que<br />
fa servir per alimentar-se.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
Població màxima: 1 individu<br />
Població mitja per visita positiva : 1 individu<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 8%<br />
Emberiza cirlus<br />
MAIG<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: només una cita per a<br />
l’espècie a inicis <strong>de</strong> primavera, possiblement d’un<br />
individu migrant cap a les zones <strong>de</strong> cria.<br />
Curiosament, a la veïna finca <strong>de</strong> Sant Hilari, s’ha<br />
<strong>de</strong>tectat durant 2003 una població hivernant més<br />
o menys estable, possiblement <strong>de</strong>gut a la<br />
diferència d’habitats que trobem o al fet <strong>de</strong> que<br />
és una zona on el conreu encara és actiu.<br />
Conservació: tal vegada és l’emberícid que es<br />
veu amb més regularitat als camps <strong>de</strong> conreu<br />
(Muntaner et al. 1983) i sembla que no té<br />
amenaces importants. Tot i així a Gran Bretanya<br />
hi ha un <strong>estudi</strong> que i<strong>de</strong>ntifica la forta regressió en<br />
aquell país per la pèrdua d’aliment, molèsties<br />
humanes o factors climàtics adversos (Infante<br />
2003).<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
Sit negre (Emberiza cia) Escribano montesino<br />
Distribució i fenologia a Catalunya: resi<strong>de</strong>nt<br />
nidifi<strong>can</strong>t distribuït regularment pels ambients<br />
muntanyencs. Migrador i hivernant regular en els<br />
ambients <strong>de</strong> terra baixa <strong>de</strong> l’interior i zones<br />
litorals on no és present com a nidifi<strong>can</strong>t.<br />
L’espècie té preferència per vessants rocosos amb<br />
vegetació herbàcia alguns arbustos o arbres tot i<br />
que a casa nostra a l’hivern pot <strong>de</strong>fugir aquestes<br />
zones <strong>de</strong> cria cap als fons <strong>de</strong> valls on s’alimenta a<br />
cultius o riberes (García-Villanueva & Serrano<br />
2003). A Catalunya trobem la subespècie E.c.cia.<br />
Distribució a Can Morral: possible migrador i<br />
hivernant. El trobem associat amb estols d’altres<br />
fringïl∙lids.<br />
exemplars<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
any 2002<br />
any 2003<br />
GENER<br />
FEBRER<br />
MARÇ<br />
ABRIL<br />
MAIG<br />
Població màxima: 4 individus<br />
Població mitja per visita positiva : 2,7 individus<br />
Població nidifi<strong>can</strong>t: 0 parelles<br />
% presència espècie: 25%<br />
Emberiza cia<br />
JUNY<br />
mes<br />
Fenologia a Can Morral: les observacions fetes<br />
als mesos <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre i febrer <strong>de</strong> 2002<br />
coinci<strong>de</strong>ixen amb la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> que és un<br />
hivernant regular a les zones <strong>de</strong> la terra baixa. La<br />
dada al mes <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 2003 encara que<br />
primerenca, correspon a ocells migradors ja que<br />
l’espècie cria a comarques properes com l’Alt<br />
Penedès (ICO, en prep.).<br />
Conservació: a curt termini no sembla que pugui<br />
tenir problemes <strong>de</strong> conservació ja que <strong>de</strong>gut als<br />
incendis típics <strong>de</strong>l clima mediterrani, l’espècie, que<br />
es comporta com a oportunista explotador <strong>de</strong><br />
zones <strong>de</strong>grada<strong>de</strong>s, trobarà aquest hàbitat alterat<br />
que compensa l’augment <strong>de</strong> la superfície forestal<br />
a Catalunya.<br />
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA<br />
JULIOL<br />
AGOST<br />
SETEMBRE<br />
OCTUBRE<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE
5.- PROPOSTES DE CONSERVACIÓ:<br />
5.1.1.- Llistat <strong>de</strong> les problemàtiques <strong>de</strong> conservació <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s al llarg <strong>de</strong> l’<strong>estudi</strong>:<br />
- Tala <strong>de</strong> <strong>can</strong>yes sense permís.<br />
- Tala d’arbres secs per a llenya.<br />
- Recol·lecció <strong>de</strong> fruita sense permís amb <strong>de</strong>strosses <strong>de</strong> la vegetació.<br />
- Eliminació <strong>de</strong> vegetació per a prevenció d’incendis en època <strong>de</strong> cria d’espècies<br />
protegi<strong>de</strong>s.<br />
- Barraques <strong>de</strong> caça <strong>de</strong> fringílids.<br />
- Freqüentació <strong>de</strong> vehicles motoritzats.<br />
- Accés <strong>de</strong> cotxes o motos per activitats no permeses (neteja, “rallies”, .....).<br />
- Caça a prop <strong>de</strong>l <strong>riu</strong> o a prop <strong>de</strong> les masies.<br />
5.1.2.- Propostes <strong>de</strong> conservació a curt termini:<br />
Sol·licitud <strong>de</strong> <strong>de</strong>claració <strong>de</strong> ZEPA (Xarxa Natura 2000) i Refugi <strong>de</strong> Fauna<br />
Salvatge.<br />
Ambient <strong>de</strong> bosc:<br />
A.- Eliminar les espècies al·lòctones i afavorir la recuperació <strong>de</strong> les autòctones.<br />
B.- Elaboració d’un calendari <strong>de</strong> perío<strong>de</strong>s possibles per a l’eliminació <strong>de</strong><br />
vegetació per a la prevenció d’incendis.<br />
Ambient <strong>de</strong> <strong>riu</strong>:<br />
A.- Limitar l’accés <strong>de</strong>l ramat a les illes fluvials en perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> cria.<br />
B.- Calcular, i limitar en cas necessari, la càrrega rama<strong>de</strong>ra que pot suportar<br />
l’entorn fluvial.<br />
C.- Evitar la tala il·legal <strong>de</strong> <strong>can</strong>yes.<br />
Ambient <strong>de</strong> conreus:<br />
A.- Evitar la caça il·legal <strong>de</strong> fringílids.<br />
B.- Regular l’accés motoritzat a la zona.<br />
C.- Evitar l’ús <strong>de</strong> pestici<strong>de</strong>s, herbici<strong>de</strong>s... que puguin ser perillosos per a la fauna<br />
5.1.3.- Propostes <strong>de</strong> conservació a mig termini:<br />
Ambient <strong>de</strong> bosc:<br />
A.- Elaboració d’un pla silvícola per tal <strong>de</strong> mantenir una cobertura d’arbres,<br />
suficient i <strong>de</strong> qualitat, mantenint peus vells i nous, així com assegurar la<br />
diversitat d’espècies arbra<strong>de</strong>s.<br />
Ambient <strong>de</strong> <strong>riu</strong>:<br />
A.- Creació <strong>de</strong> petites basses artificials a la plana d’inundació, <strong>de</strong> poca fondària,<br />
que serien <strong>de</strong> caràcter estacional, per tal d’atreure amfibis i ocells limícoles.<br />
B.- Gestió <strong>de</strong> la vegetació a les illes fluvials (sobretot referit al <strong>can</strong>yissar)<br />
mantenint parcel·les sense tocar com a control.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 135
Ambient <strong>de</strong> conreus:<br />
A.- Mantenir els conreus tradicionals.<br />
B.- Controlar la vegetació herbàcia mitjançant un ramat.<br />
C.- Deixar espais en guaret en rotació per tal <strong>de</strong> regenerar el terreny i facilitar<br />
l’establiment d’espècies faunístiques lliga<strong>de</strong>s a aquest tipus d’ambients.<br />
5.1.4.- Propostes <strong>de</strong> conservació a llarg termini:<br />
Mantenir el seguiment <strong>de</strong> l’avifauna com a indicadora <strong>de</strong> la qualitat ambiental i<br />
<strong>de</strong> les mesures <strong>de</strong> gestió que es <strong>de</strong>senvolupin.<br />
Ambient <strong>de</strong> bosc:<br />
A.- Aplicació <strong>de</strong>l pla silvícola.<br />
Ambient <strong>de</strong> <strong>riu</strong>:<br />
A.- Recuperar espècies autòctones <strong>de</strong>l bosc <strong>de</strong> ribera i potenciar aquest tipus <strong>de</strong><br />
vegetació.<br />
Ambient <strong>de</strong> conreus:<br />
A.- Establiment <strong>de</strong> conreus ecològics i <strong>estudi</strong> <strong>de</strong> la seva repercussió a la fauna en<br />
comparació amb els cultius tradicionals.<br />
5.2.- Grau <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> les espècies d’aus <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s:<br />
A continuació s’indica el grau <strong>de</strong> protecció (a nivell internacional, estatal i<br />
autonòmic) per a cadascuna <strong>de</strong> les espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la finca <strong>de</strong> Can Morral.<br />
5.2.1.- A nivell Europeu/Internacional:<br />
A nivell europeu es presenten una sèrie <strong>de</strong> criteris que per si sols ja justifiquen la<br />
importància <strong>de</strong> conservació <strong>de</strong> les espècies <strong>de</strong>scrites. Els criteris <strong>de</strong> conservació emprats<br />
són: SPEC (Espècies amb Necessitats Especials <strong>de</strong> Conservació), Grau d’Amenaça a<br />
nivell europeu (BirdLife, 2000), Directiva Europea 79/409/CEE relativa a la<br />
conservació <strong>de</strong>ls ocells i els seus hàbitats (s’indica quines espècies estan incloses a<br />
l’annex 2 <strong>de</strong> la Directiva). També s’indica si alguna <strong>de</strong> les espècies presents a la finca<br />
estan en alguns <strong>de</strong>ls annexos <strong>de</strong>ls Convenis Internacionals <strong>de</strong> Bonn o el Conveni <strong>de</strong><br />
Berna.<br />
A la taula 1 es <strong>de</strong>talla en primer lloc si l’espècie està catalogada dins d’alguna<br />
categoria <strong>de</strong> SPEC a nivell europeu. Aquestes categories segueixen criteris<br />
internacionals:<br />
• SPEC 1=espècies amb necessitats globals <strong>de</strong> conservació, perquè estan globalment<br />
amenaça<strong>de</strong>s;<br />
• SPEC 2= espècies que tenen la major part <strong>de</strong> la població concentrada a Europa i que<br />
presenten un estatus <strong>de</strong> conservació <strong>de</strong>sfavorable;<br />
• SPEC 3= espècies que no tenen la major part <strong>de</strong> la població està concentrada a<br />
Europa però que presenten un estatus <strong>de</strong> conservació <strong>de</strong>sfavorable;<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 136
• SPEC 4= espècies que tenen la major part <strong>de</strong> la població concentrada a Europa però<br />
que presenten un estatus <strong>de</strong> conservació favorable.<br />
En segon lloc es <strong>de</strong>talla el grau d’amenaça a nivell europeu: Vulnerable=<br />
població amb <strong>de</strong>clivi important o mo<strong>de</strong>rat, o bé amb menys <strong>de</strong> 2.500 parelles<br />
nidifi<strong>can</strong>ts; Rara= població amb <strong>de</strong>clivi mo<strong>de</strong>rat, amb menys <strong>de</strong> 10.000 parelles<br />
reproductores o amb una població d’hivernants menor <strong>de</strong> 40.000, En Regressió=<br />
població amb <strong>de</strong>clivi mo<strong>de</strong>rat, amb més <strong>de</strong> 10.000 parelles reproductores o amb una<br />
població d’hivernants major <strong>de</strong> 40.000; Segura= població sense <strong>de</strong>clivi i amb més <strong>de</strong><br />
10.000 parelles reproductores, o amb una població d’hivernants major <strong>de</strong> 40.000, son<br />
espècies amb un estatus <strong>de</strong> conservació favorable.<br />
A les dues columnes següents es <strong>de</strong>talla si l’espècie està inclosa en els annexos<br />
<strong>de</strong> la Directiva Ocells 79/409/CEE i la seva inclusió o no en algun annex <strong>de</strong>ls convenis<br />
internacionals <strong>de</strong> Berna o <strong>de</strong> Bonn, per a espècies migratòries.<br />
Taula 1. Resum <strong>de</strong> les espècies que presenten alguna categoria <strong>de</strong> SPEC, el grau<br />
d’amenaça <strong>de</strong> l’espècie, la seva inclusió o no en algun annex <strong>de</strong> la Directiva Europea<br />
79/409/CEE i la seva inclusió o no en algun annex <strong>de</strong>ls convenis internacionals <strong>de</strong><br />
Berna o <strong>de</strong> Bonn.<br />
Espècie SPEC Grau d’amenaça Directiva Ocells Convenis<br />
Berna Bonn<br />
Corb marí gros - Segura - III<br />
Esplugabous - Segura - II<br />
Martinet blanc - Segura I II<br />
Agró roig 3 Vulnerable I II II<br />
Bernat pescaire - Segura - III<br />
Ànec collverd - Segura II-1 / III-1 III II<br />
Xarxet comú - Segura II-1 / III-2 III II<br />
Milà negre 3 Vulnerable I II II<br />
Aligot comú - Segura - II II<br />
Àliga marcenca (1) 3 Rara I II II<br />
Arpella vulgar (1) - Segura I II II<br />
Xoriguer comú 3 En Regresió - II II<br />
Falcó pelegrí 3 Rara I II II<br />
Perdiu roja 2 Vulnerable II-1 / III-1 III<br />
Polla d'aigua - Segura II-2 III<br />
Fotja vulgar - Segura II-1 / III-2 III II<br />
(mediterrània)<br />
Corriol petit - Segura - II II<br />
Xivita - Segura - II II<br />
Xivitona vulgar - Segura - II II<br />
Valona 3 En Regresió I II II<br />
Gavina vulgar - Segura II-2 III<br />
Gavià argentat <strong>de</strong> - Segura II-2 III<br />
potes grogues<br />
Colom roquer - Segura II-1 III<br />
Tudó 4 Segura II-1 / III-1<br />
Tórtora turca - Segura II-2 III<br />
Tórtora vulgar 3 En Regresió II-2 III<br />
Cucut reial - Segura - II<br />
Cucut - Segura - III<br />
Mussol comú 3 En Regresió - II<br />
Xot 2 En Regresió - II<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 137
Espècie SPEC Grau d’amenaça Directiva Ocells Convenis<br />
Berna Bonn<br />
Gamarús 4 Segura - II<br />
Enganyapastors 2 En Regresió I II<br />
Siboc - Segura - II<br />
Falciot negre - Segura - III<br />
Ballester - Segura - II<br />
Blauet 3 En Regresió I II<br />
Abellerol 3 En Regresió - II<br />
Puput - Segura - II<br />
Colltort 3 En Regresió - II<br />
Picot verd 2 En Regresió - II<br />
Picot garser gros - Segura - II<br />
Picot garser petit (1) - Segura - II<br />
Terrerola vulgar 3 Vulnerable I II<br />
Cogullada vulgar 3 En Regresió - III<br />
Cotoliu 2 Vulnerable I III<br />
Alosa vulgar 3 Vulnerable II-2 III<br />
Oreneta <strong>de</strong> ribera 3 En Regresió - II<br />
Oreneta vulgar 3 En Regresió - II<br />
Oreneta cuablanca - Segura - II<br />
Piula <strong>de</strong>ls arbres - Segura - II<br />
Titella 4 Segura - II<br />
Grasset <strong>de</strong> muntanya - Segura - II<br />
Cuereta torrentera - Segura - II<br />
Cuereta groga (1) - Segura - II<br />
Cuereta blanca - Segura - II<br />
Cargolet - Segura - II<br />
Pardal <strong>de</strong> bardissa 4 Segura - II<br />
Pit-roig 4 Segura - II II<br />
Rossinyol 4 Segura - II II<br />
Cotxa fumada - Segura - II II<br />
Cotxa cua-roja 2 Vulnerable - II II<br />
Bitxac comú 3 En Regresió - II II<br />
Bitxac rogenc 4 Segura - II II<br />
Còlit gris - Segura - II II<br />
Merla 4 Segura II-2 III II<br />
Tord 4 Segura II-2 III II<br />
Tord ala-roig 4W Segura II-2 III II<br />
Griva 4 Segura II-2 III II<br />
Rossinyol bord - Segura - II II<br />
Trist - Segura - II II<br />
Boscarla <strong>de</strong>ls joncs 4 Segura - II II<br />
Balquer - Segura - II II<br />
Bosqueta vulgar 4 Segura - II II<br />
Tallarol capnegre 4 Segura - II II<br />
Tallarol emmascarat 3 Vulnerable - II II<br />
Tallarol <strong>de</strong> casquet 4 Segura - II II<br />
Tallarol <strong>de</strong> garriga (1) 4 Segura - II II<br />
Tallareta vulgar (1) 4 Segura - II II<br />
Mosquiter comú - Segura - II II<br />
Mosquiter <strong>de</strong> passa - Segura - II II<br />
Mosquiter pàl·lid 4 Segura - II II<br />
Bruel 4 Segura - II II<br />
Papamosques gris 3 En Regresió - II II<br />
Mastegatatxes 4 Segura - II II<br />
Mallerenga cuallarga - Segura - III<br />
M. emplomallada 4 Segura - II<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 138
Espècie SPEC Grau d’amenaça Directiva Ocells Convenis<br />
Berna Bonn<br />
M. petita - Segura - II<br />
M. blava 4 Segura - II<br />
M. carbonera - Segura - II<br />
Raspinell comú 4 Segura - II<br />
Teixidor - Segura - III<br />
Oriol - Segura - II<br />
Capsigrany 2 Vulnerable - II<br />
Gaig - Segura II-2 III<br />
Garsa - Segura II-2 III<br />
Cornella negra (1) - Segura II-2 III<br />
Gralla (1) 4 Segura II-2<br />
Estornell vulgar - Segura II-2 III<br />
Estornell negre 4 Segura - II<br />
Pardal comú - Segura - III<br />
Pardal xarrec - Segura - III<br />
Pinsà 4 Segura - III<br />
Gafarró 4 Segura - II<br />
Verdum 4 Segura - II<br />
Ca<strong>de</strong>rnera - Segura - II<br />
Lluer 4 Segura - II<br />
Passerell comú 4 Segura - II<br />
Durbec - Segura - II<br />
Ver<strong>de</strong>rola 4 Segura - II<br />
Gratapalles 4 Segura - II<br />
Sit negre 3 Vulnerable - II<br />
Repicatalons - Segura - II<br />
Cruixi<strong>de</strong>ll 4 Segura - III<br />
(1) Espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la zona fora <strong>de</strong>ls transectes <strong>de</strong> Can Morral.<br />
5.2.2.- A nivell <strong>de</strong> legislació Estatal:<br />
A continuació (taula 2) es <strong>de</strong>tallen aquelles espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la finca <strong>de</strong> Can<br />
Morral que es troben recolli<strong>de</strong>s al “Catálogo <strong>de</strong> Especies Amenazadas” <strong>de</strong>l 1999 i<br />
aquelles que es recullen al recentment elaborat “Libro Rojo <strong>de</strong> las Aves <strong>de</strong> España”<br />
(Madroño, 2002). Les diferents categories <strong>de</strong> risc per a les espècies, empra<strong>de</strong>s al Libro<br />
Rojo <strong>de</strong> las Aves <strong>de</strong> España, per tal <strong>de</strong> catalogar-les són: en Perill Crític (CR), en Perill<br />
(EN), Vulnerable (VU), Quasi Amenaçat (NT), Da<strong>de</strong>s Insuficients (DD), “Preocupació<br />
Menor” (=no amenaçat) (LC*) (l’asterisc indica que tot i que l’espècie no està en cap <strong>de</strong><br />
les categories anteriors requereix una atenció especial, ja que si no es té cura, podrien<br />
passar a un nivell <strong>de</strong> quasi amenaça), Preocupació Menor (=no amenaçat) (LC) (Nota:<br />
una o dues ratlles <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la categoria d’amenaça indiquen el nombre <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s que<br />
s’ha corregit (disminuint la categoria) el risc d’extinció; en aquests casos entre<br />
parèntesis s’indica la categoria i el criteri resultant <strong>de</strong>l primer pas <strong>de</strong> l’avaluació, durant<br />
la fase <strong>de</strong> revisió i elaboració <strong>de</strong>l Libro Rojo).<br />
En referència als criteris tenim: tipus <strong>de</strong> criteris (A=disminució poblacional<br />
ràpida; B=àrea <strong>de</strong> distribució o d’ocupació petita; C=població petita i en <strong>de</strong>clivi;<br />
D=població molt petita o restringida), subcriteris (1=ha existit <strong>de</strong>clivi i les causes són<br />
reversibles + enteses + han cessat basat en qualsevol <strong>de</strong> a-e; 2= ha existit <strong>de</strong>clivi, però el<br />
<strong>de</strong>clivi/causes po<strong>de</strong>n no haver cessat, no ser enteses o no ser reversibles basat en<br />
qualsevol <strong>de</strong> a-e; 3=<strong>de</strong>clivi projectat o possible en el futur basat en qualsevol <strong>de</strong> a-e; 4=<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 139
ha existit <strong>de</strong>clivi (en temps passat i futur) on el <strong>de</strong>clivi/causes po<strong>de</strong>n no haver cessat, no<br />
ser enteses o no ser reversibles basat en qualsevol <strong>de</strong> a-e; a=observació directa; b=ín<strong>de</strong>x<br />
d’abundància apropiat per l’espècie; c=disminució <strong>de</strong> l’àrea <strong>de</strong> distribució, d’ocupació o<br />
<strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong> l’hàbitat, d=nivells actuals o potencials d’explotació; e=efecte <strong>de</strong><br />
taxons introduïts, hibridació, patògens, contaminació, competència o paràsits).<br />
Taula 2. Resum <strong>de</strong> les espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a Can Morral i que estan cataloga<strong>de</strong>s en el<br />
Catálogo <strong>de</strong> Especies Amenazadas” i/o en el “Libro Rojo” <strong>de</strong>l 2002.<br />
Espècie “Catálogo <strong>de</strong> Especies<br />
Libro Rojo (2002)<br />
Amenazadas” (1999) Risc d’extinció Criteris<br />
Cabusset D’interès especial<br />
Corb marí gros<br />
(P. carbo sinensis)<br />
D’interès especial<br />
Esplugabous D’interès especial<br />
Martinet blanc D’interès especial<br />
Agró roig D’interès especial LC*<br />
Bernat pescaire D’interès especial<br />
Xarxet comú - VU’’ VU<br />
[CRB2b(iii,v)c(iii,iv);<br />
C2a(i)+b;D]<br />
Milà negre D’interès especial NT’ NT (VU c1)<br />
Esparver vulgar D’interès especial<br />
Aligot comú D’interès especial<br />
Àliga marcenca (1) D’interès especial LC*<br />
Arpella vulgar (1) D’interès especial<br />
Xoriguer comú D’interès especial<br />
Falcó pelegrí D’interès especial<br />
Perdiu roja - DD<br />
Corriol petit D’interès especial<br />
Xivita D’interès especial<br />
Xivitona vulgar D’interès especial<br />
Valona D’interès especial<br />
Tórtora vulgar - VU VU A2acd<br />
Cucut reial D’interès especial<br />
Cucut D’interès especial<br />
Mussol comú D’interès especial<br />
Xot D’interès especial<br />
Gamarús D’interès especial<br />
Enganyapastors D’interès especial<br />
Siboc D’interès especial<br />
Falciot negre D’interès especial<br />
Ballester D’interès especial<br />
Blauet D’interès especial NT NT A2ac<br />
Abellerol D’interès especial<br />
Puput D’interès especial<br />
Colltort D’interès especial DD<br />
Picot verd D’interès especial<br />
Picot garser gros D’interès especial<br />
Picot garser petit (1) D’interès especial<br />
Terrerola vulgar D’interès especial VU VU A2c+3c+4c<br />
Cogullada vulgar D’interès especial<br />
Cotoliu D’interès especial<br />
Oreneta <strong>de</strong> ribera D’interès especial<br />
Oreneta vulgar D’interès especial<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 140
Espècie “Catálogo <strong>de</strong> Especies<br />
Libro Rojo (2002)<br />
Amenazadas” (1999) Risc d’extinció Criteris<br />
Oreneta cuablanca D’interès especial<br />
Piula <strong>de</strong>ls arbres D’interès especial<br />
Titella D’interès especial<br />
Grasset <strong>de</strong> muntanya D’interès especial<br />
Cuereta torrentera D’interès especial<br />
Cuereta groga (1) D’interès especial<br />
Cuereta blanca D’interès especial<br />
Cargolet D’interès especial<br />
Pardal <strong>de</strong> bardissa D’interès especial<br />
Pit-roig D’interès especial<br />
Rossinyol D’interès especial<br />
Cotxa fumada D’interès especial<br />
Cotxa cua-roja D’interès especial VU VU A1ac<br />
Bitxac comú D’interès especial<br />
Bitxac rogenc D’interès especial<br />
Còlit gris D’interès especial<br />
Rossinyol bord D’interès especial<br />
Trist D’interès especial<br />
Boscarla <strong>de</strong>ls joncs D’interès especial<br />
Balquer D’interès especial<br />
Bosqueta vulgar D’interès especial<br />
Tallarol capnegre D’interès especial<br />
Tallarol emmascarat D’interès especial LC*<br />
Tallarol <strong>de</strong> casquet D’interès especial<br />
Tallarol <strong>de</strong> garriga (1) D’interès especial<br />
Tallareta vulgar (1) D’interès especial<br />
Mosquiter comú D’interès especial<br />
Mosquiter <strong>de</strong> passa D’interès especial NT’’ LC (EN D)<br />
Mosquiter pàl·lid D’interès especial<br />
Bruel D’interès especial<br />
Papamosques gris D’interès especial<br />
Mastegatatxes D’interès especial<br />
Mallerenga cuallarga D’interès especial<br />
M. emplomallada D’interès especial<br />
M. petita D’interès especial<br />
M. blava D’interès especial<br />
M. carbonera D’interès especial<br />
Raspinell comú D’interès especial<br />
Teixidor D’interès especial<br />
Oriol D’interès especial<br />
Capsigrany D’interès especial NT NT A2a<br />
Durbec D’interès especial<br />
Ver<strong>de</strong>rola D’interès especial<br />
Gratapalles D’interès especial<br />
Sit negre D’interès especial<br />
Repicatalons<br />
D’interès especial<br />
(E.schoeniclus schoeniclus)<br />
-<br />
VU<br />
VU A2ac+A3c<br />
(E.schoeniclus witherbyi)<br />
-<br />
EN EN B1ab(i,ii,iv,v)<br />
+2ab(i, ii, iii, iv); C1<br />
(1) Espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la zona, però fora <strong>de</strong>ls transectes <strong>de</strong> Can Morral.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 141
5.2.3.- A nivell <strong>de</strong> legislació catalana:<br />
A continuació -taula 3- es <strong>de</strong>tallen les espècies que gau<strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> protecció a<br />
nivell català i, que per tant, estan incloses en la Llei d’Espècies Protegi<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
Catalunya; així mateix, tenint en compte que la zona d’<strong>estudi</strong> pertany a la IBA (Àrea<br />
Important per les Aus), nº 139 anomenada “De les serrala<strong>de</strong>s prelitorals <strong>de</strong> Barcelona”,<br />
també es <strong>de</strong>tallen aquelles espècies que han estat <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la finca i que van<br />
qualificar per a <strong>de</strong>clarar la IBA.<br />
La IBA 139 es troba situada a les serrala<strong>de</strong>s prelitorals catalanes (Cingles <strong>de</strong><br />
Bertí, Sant Llorenç <strong>de</strong>l Munt i Montserrat) i compren una superfície total <strong>de</strong> 124.000<br />
hectàrees. Són serrala<strong>de</strong>s calcàries amb abundants tallats i penya-segats, on els usos<br />
predominants <strong>de</strong>l sòl ho són, en un 30%, per a l’agricultura i rama<strong>de</strong>ria, en un 50% per a<br />
usos forestals, i la resta per ús urbà i industrial, també es dóna caça i/o l’ús<br />
turístic/recreatiu. La vegetació predominant consta <strong>de</strong> boscos autòctons <strong>de</strong> coníferes,<br />
boscos mixts, boscos perennes, matollar escleròfil, garriga, pasturatges calcaris secs,<br />
així com el cultiu tant <strong>de</strong> cereals com <strong>de</strong> llenyoses. Les principals amenaces per als<br />
ocells són l’abandonament <strong>de</strong>ls cultius i <strong>de</strong> la rama<strong>de</strong>ria, les plantacions forestals, els<br />
incendis forestals, el <strong>de</strong>senvolupament industrial i urbà, les línies elèctriques, la gestió<br />
forestal intensiva, l’ús com a zona <strong>de</strong> lleure/turisme i la pressió cinegètica.<br />
Taula 3. Espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la finca <strong>de</strong> Can Morral i que gau<strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> protecció a<br />
nivell català (incloses en l’annex II <strong>de</strong> la Llei d’Espècies Protegi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Catalunya), i<br />
quines <strong>de</strong> les espècies compleixen criteris per a la <strong>de</strong>claració <strong>de</strong> la IBA 139 (s’indica la<br />
població total a la IBA).<br />
Especies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a Can Morral <strong>de</strong>l Riu i que estan:<br />
a la llei d’Espècies Protegi<strong>de</strong>s<br />
incloses en la <strong>de</strong>claració<br />
<strong>de</strong> Catalunya (Annex II) <strong>de</strong> la IBA 139* (s’indica el nombre <strong>de</strong><br />
parelles <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la IBA)<br />
Cabusset --<br />
Agró roig --<br />
Bernat pescaire --<br />
Esplugabous --<br />
Martinet blanc --<br />
Esparver (vulgar) --<br />
Aligot (comú) --<br />
Milà negre --<br />
Arpella (vulgar) (1) --<br />
Àliga marcenca (1) Àliga marcenca 16-17pp<br />
Falcó pelegrí 22 pp<br />
Xoriguer (comú) --<br />
Corriol petit --<br />
Xivitona (vulgar) --<br />
Valona --<br />
Xivita --<br />
-- Gavià argentat <strong>de</strong> potes grogues 2000-4000 ind.<br />
-- Tòrtora vulgar 6000-8000 pp<br />
-- Tudó 10000-40000 pp<br />
Tórtora turca --<br />
Cucut reial --<br />
Cucut --<br />
Mussol Comú 600-800 pp<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 142
Especies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a Can Morral <strong>de</strong>l Riu i que estan:<br />
a la llei d’Espècies Protegi<strong>de</strong>s<br />
incloses en la <strong>de</strong>claració<br />
<strong>de</strong> Catalunya (Annex II) <strong>de</strong> la IBA 139* (s’indica el nombre <strong>de</strong><br />
parelles <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la IBA)<br />
Xot --<br />
Gamarús 700-1500pp<br />
Enganyapastors 4000-6000pp<br />
Siboc --<br />
Falciot negre --<br />
Ballester --<br />
Blauet --<br />
Abellerol 800-1000 pp<br />
Puput --<br />
Colltort --<br />
Picot verd --<br />
Picot garser gros 700-1000 pp<br />
Picot garser petit (1) --<br />
Terrerola vulgar --<br />
Cogullada vulgar --<br />
Cotoliu --<br />
Oreneta <strong>de</strong> ribera --<br />
Oreneta vulgar 4000-10000 pp<br />
Oreneta cuablanca --<br />
Piula <strong>de</strong>ls arbres --<br />
Titella --<br />
Grasset <strong>de</strong> muntanya --<br />
Cuereta torrentera --<br />
Cuereta groga (1) --<br />
Cuereta blanca --<br />
Capsigrany --<br />
Cargolet --<br />
Pardal <strong>de</strong> bardissa --<br />
Pit-roig --<br />
Rossinyol --<br />
Cotxa fumada --<br />
Cotxa cua-roja --<br />
Bitxac comú --<br />
Bitxac rogenc --<br />
Còlit gris --<br />
Rossinyol bord --<br />
Trist --<br />
Balquer --<br />
Boscarla <strong>de</strong>ls joncs --<br />
Bosqueta vulgar --<br />
Tallarol capnegre --<br />
Tallarol emmascarat --<br />
Tallarol <strong>de</strong> casquet --<br />
Tallarol <strong>de</strong> garriga (1) --<br />
Tallareta vulgar (1) --<br />
Mosquiter comú --<br />
Mosquiter <strong>de</strong> passa --<br />
Mosquiter pàl·lid --<br />
Bruel --<br />
Papamosques gris --<br />
Mastegatatxes --<br />
Mallerenga cuallarga --<br />
Mallerenga emplomallada --<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 143
Especies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a Can Morral <strong>de</strong>l Riu i que estan:<br />
a la llei d’Espècies Protegi<strong>de</strong>s<br />
incloses en la <strong>de</strong>claració<br />
<strong>de</strong> Catalunya (Annex II) <strong>de</strong> la IBA 139* (s’indica el nombre <strong>de</strong><br />
parelles <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la IBA)<br />
Mallerenga petita --<br />
Mallerenga blava --<br />
Mallerenga carbonera --<br />
Teixidor --<br />
Raspinell comú --<br />
Ver<strong>de</strong>rola --<br />
Gratapalles --<br />
Sit negre --<br />
Repicatalons --<br />
Lluer --<br />
Durbec --<br />
Pinsà --<br />
Oriol --<br />
(1) espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la zona però fora <strong>de</strong>ls transectes <strong>de</strong> Can Morral.<br />
Altres espècies que estan incloses en la <strong>de</strong>claració <strong>de</strong> la IBA 139 però que no s’han <strong>de</strong>tectat<br />
a la finca <strong>de</strong> Can Morral, fins el 2003, són: l’Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) amb<br />
3 parelles, la Xixella (Columba oenas) amb una estima <strong>de</strong> 500-700 parelles reproductores,<br />
l’Òliba (Tyto alba) amb unes 500 parelles, el Duc (Bubo bubo) amb una estima poblacional<br />
<strong>de</strong> 40-60 parelles reproductores i la Merla blava (Monticola solita<strong>riu</strong>s) amb unes 300-400<br />
parelles reproductores. Encara que aquestes espècies no han estat <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s concretament a<br />
la finca, la conservació <strong>de</strong> la zona pot afavorir <strong>de</strong> forma directa (nidificació i alimentació) o<br />
indirecta (afavorint les espècies presa <strong>de</strong> les que s’alimenten) les seves poblacions.<br />
A més <strong>de</strong> les espècies per les quals es <strong>de</strong>clara la IBA hi ha altres espècies<br />
importants, encara que no qualificaven per a la <strong>de</strong>claració <strong>de</strong> la IBA, algunes <strong>de</strong> les<br />
quals han estat observa<strong>de</strong>s a la zona d’<strong>estudi</strong>, com són l’Esparver vulgar (Accipiter<br />
nisus), el Capsigrany (Lanius senator), el Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), el<br />
Tallarol <strong>de</strong> garriga (Sylvia <strong>can</strong>tillans) o Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis). També<br />
hi ha d’altres que encara que no han estat <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s durant l’any <strong>de</strong> seguiment es po<strong>de</strong>n<br />
trobar a prop <strong>de</strong> la zona, com ara el Pela-roques (Tichodroma muraria) amb una <strong>de</strong> les<br />
millors zones d’hivernada <strong>de</strong> Catalunya, el Cercavores (Prunella collaris), l’Aligot<br />
vesper (Pernis apivorus), l’Astor (Accipiter gentilis), l’Esparver cendrós (Circus<br />
pygargus), el Botxí (Lanius meridionalis), la Cogullada fosca (Galerida tecklae), la<br />
Tallareta cuallarga (Sylvia undata), el Còlit ros (Oenanthe hispanica) i el Trobat<br />
(Anthus campestris).<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 144
6.-ANNEX I:<br />
A continuació (taula 4) es <strong>de</strong>talla l’estatus, per a la finca <strong>de</strong> Can Morral, <strong>de</strong> cada<br />
una <strong>de</strong> les espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s en els censos realitzats durant el 2002 i 2003 a la finca <strong>de</strong><br />
Can Morral <strong>de</strong>l Riu. En el cas <strong>de</strong> l’estatus <strong>de</strong> cada espècie hem consi<strong>de</strong>rat:<br />
- “Resi<strong>de</strong>nt”: les espècies presents tot l’any a la finca.<br />
- “Hivernant”: espècies que només es troben en els mesos més freds i que per<br />
tant utilitzen la finca com a zona d’hivernada.<br />
- “Estival”: espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s durant els mesos més càlids.<br />
- “Migrador”: espècies que només es <strong>de</strong>tecten durant els passos migratoris, ja<br />
sigui el prenupcial <strong>de</strong> primavera o el postnupcial <strong>de</strong> tardor.<br />
- “Acci<strong>de</strong>ntal”: espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s únicament un cop a la finca.<br />
- “Nidifi<strong>can</strong>t”: aquelles espècies amb reproducció confirmada a la finca.<br />
Espècie Estatus a Can Morral<br />
Accipiter nisus Esparver vulgar Acci<strong>de</strong>ntal. Migrador i<br />
hivernant<br />
Acrocephalus arundinaceus Balquer Migrador<br />
Acrocephalus schoenabaenus Boscarla <strong>de</strong>ls joncs Migrador<br />
Actitis hypoleucos Xivitona vulgar Migrador regular i hivernant<br />
irregular<br />
Aegithalos caudatus Mallerenga cuallarga Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Alauda arvensis Alosa vulgar Hivernant<br />
Alcedo athis Blauet Hivernant<br />
Alectoris rufa Perdiu roja (1)<br />
Anas crecca Xarxet comú Migrador acci<strong>de</strong>ntal<br />
Anas platyrhynchos Ànec coll-verd Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t escàs<br />
Anthus pratensis Titella Migrador i hivernant<br />
Anthus spinoletta Grasset <strong>de</strong> muntanya Hivernant<br />
Anthus trivialis Piula <strong>de</strong>ls arbres Migrador acci<strong>de</strong>ntal<br />
Apus apus Falciot negre Estival no nidifi<strong>can</strong>t<br />
Apus melba Ballester Estival no nidifi<strong>can</strong>t<br />
Ar<strong>de</strong>a cinerea Bernat pescaire Resi<strong>de</strong>nt i possible<br />
nidifi<strong>can</strong>t<br />
Ar<strong>de</strong>a purpurea Agró roig Migrador acci<strong>de</strong>ntal<br />
Athene noctua Mussol comú Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Bubulcus ibis Esplugabous Migrador<br />
Buteo buteo Aligot comú Hivernant regular<br />
Calandrella brachydactyla Terrerola vulgar (No hi ha da<strong>de</strong>s suficients)<br />
Caprimulgus europaeus Enganyapastors Estival<br />
Caprimulgus ruficollis Siboc Estival i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Carduelis <strong>can</strong>nabina Passerell Común Hivernant<br />
Carduelis carduelis Ca<strong>de</strong>rnera Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Possible hivernant<br />
Carduelis chloris Verdum Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Carduelis spinus Lluer Migrador<br />
Certhia brachydactyla Raspinell comú Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Cettia cetti Rossinyol bord Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Migrador<br />
Charad<strong>riu</strong>s dubius Corriol petit Migrador i nidifi<strong>can</strong>t escàs<br />
Circaetus gallicus Aliga marcenca (2)<br />
Circus aeruginosus Arpella vulgar (2)<br />
Cisticola juncidis Trist (No hi ha da<strong>de</strong>s suficients)<br />
Clamator glanda<strong>riu</strong>s Cucut reial Estival acci<strong>de</strong>ntal<br />
Coccothraustes coccothraustes Durbec Hivernant acci<strong>de</strong>ntal<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 145
Espècie Estatus a Can Morral<br />
Columba livia Colom roquer Resi<strong>de</strong>nt no nidifi<strong>can</strong>t<br />
Columba palumbus Tudó Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Corvus corone Cornella (2)<br />
Corvus monedula Gralla (2)<br />
Cuculus <strong>can</strong>orus Cucut Estival i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Dendrocopos major Picot garser gros Resi<strong>de</strong>nt no nidifi<strong>can</strong>t<br />
Dendrocopos minor Picot garser petit Resi<strong>de</strong>nt (2)<br />
Delichon urbica Oreneta cuablanca Migrador i estival no<br />
reproductor<br />
Egretta garcetta Martinet blanc Migrador i hivernant<br />
Emberiza cia Sit negre Hivernant i possible<br />
migrador<br />
Emberiza cirlus Gratapalles Migrador<br />
Emberiza citrinella Ver<strong>de</strong>rola Migrador<br />
Emberiza schoeniclus Repicatalons Migrador<br />
Erithacus rubecula Pit-roig Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Migrador i hivernant<br />
Estrilda astrid Bec <strong>de</strong> Corall senegalès (2)<br />
Falco peregrinus Falcó pelegrí Migrador acci<strong>de</strong>ntal<br />
Falco tinnunculus Xoriguer comú Resi<strong>de</strong>nt no nidifi<strong>can</strong>t<br />
Ficedula hypoleuca Mastegatatxes Migrador<br />
Fringilla coelebs Pinsà Hivernant<br />
Fulica atra Fotja vulgar Migrador<br />
Gallinula chloropus Polla d'aigua Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t escàs.<br />
Hivernant<br />
Galerida cristata Cogullada vulgar Resi<strong>de</strong>nt<br />
Garrulus glanda<strong>riu</strong>s Gaig Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar Estival i possible nidifi<strong>can</strong>t<br />
Hirundo rustica Oreneta vulgar Estival no nidifi<strong>can</strong>t i<br />
migrador<br />
Jynx torquilla Colltort Estival i nidifi<strong>can</strong>t escàs<br />
Larus cachinnans Gavià argentat <strong>de</strong> potes grogues Migrador i hivernant<br />
Larus ridibundus Gavina vulgar Migrador i hivernant<br />
Lanius senator Capsigrany Estival no nidifi<strong>can</strong>t i<br />
migrador<br />
Lullula arborea Cotoliu Migrador i hivernant<br />
Luscinia megarhynchos Rossinyol Estival i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Merops apiaster Abellerol Estival i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Miliaria calandra Cruixi<strong>de</strong>ll Estival i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Milvus migrans Milà negre Migrador acci<strong>de</strong>ntal<br />
Motacilla alba Cuereta blanca Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Hivernant i migrador<br />
Motacilla cinerea Cuereta torrentera Migrador i hivernant<br />
Motacilla flava Cuereta groga (2)<br />
Muscicapa striata Papamosques gris Estival i possible nidifi<strong>can</strong>t<br />
Myiopsitta monachus Cotorreta <strong>de</strong> pit gris Acci<strong>de</strong>ntal<br />
Oenanthe oenanthe Còlit gris Migrador<br />
Oriolus oriolus Oriol Estival i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Otus scops Xot Estival i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Parus ater Mallerenga petita Possible nidifi<strong>can</strong>t i<br />
hivernant<br />
Parus caeruleus Mallerenga blava Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Hivernant<br />
Parus cristatus Mallerenga emplomallada Hivernant i possible<br />
nidifi<strong>can</strong>t<br />
Parus major Mallerenga carbonera Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Passer domesticus Pardal comú Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 146
Espècie Estatus a Can Morral<br />
Passer montanus Pardal xarrec Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Phalacroccorax carbo Corb marí gros Hivernant<br />
Phoenicurus ochuros Cotxa fumada Hivernant<br />
Phoenicurus phoenicurus Cotxa cua-roja Migrador<br />
Phylloscopus collybita Mosquiter comú Hivernant<br />
Phylloscopus trochilus Mosquiter <strong>de</strong> passa Migrador<br />
Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid Migrador<br />
Pica pica Garsa Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Picus viridis Picot verd Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Prunella modularis Pardal <strong>de</strong> bardissa Migrador<br />
Regulus ignicapillus Bruel Migrador o possible<br />
resi<strong>de</strong>nt<br />
Remiz pendulinus Teixidor Migrador i hivernant<br />
Riparia <strong>ripari</strong>a Oreneta <strong>de</strong> ribera Migrador i estival no<br />
reproductor<br />
Saxicola rubetra Bitxac rogenc Migrador<br />
Saxicola torquata Bitxac comú Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Hivernant<br />
Serinus serinus Gafarró Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Migrador<br />
Streptotelia <strong>de</strong>caocto Tórtora turca Resi<strong>de</strong>nt no nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Migrador<br />
Streptotelia turtur Tórtora vulgar Migrador i estival no<br />
reproductor<br />
Strix aluco Gamarús Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Sturnus unicolor Estornell negre Migrador<br />
Sturnus vulgaris Estornell vulgar Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Hivernant i migrador<br />
Sylvia atricapilla Tallarol <strong>de</strong> casquet Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Hivernant<br />
Sylvia <strong>can</strong>tillans Tallarol <strong>de</strong> garriga (2)<br />
Sylvia communis Tallereta vulgar (2)<br />
Sylvia hortensis Tallarol emmascarat Migrador<br />
Sylvia melanocephala Tallarol capnegre Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t<br />
Tachybaptus ruficollis Cabusset Possible migrador<br />
Tringa glareola Valona Migrador acci<strong>de</strong>ntal<br />
Tringa ochropus Xivita Migrador acci<strong>de</strong>ntal<br />
Troglodytes troglodytes Cargolet Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Migrador i hivernant<br />
Turdus iliacus Tord ala-roig Migrador<br />
Turdus merula Merla Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Migrador<br />
Turdus philomenos Tord Hivernant<br />
Turdus viscivorus Griva Hivernant<br />
Upupa epops Puput Resi<strong>de</strong>nt i nidifi<strong>can</strong>t.<br />
Migrador i hivernant<br />
(1) Veure fitxa<br />
(2) Espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la zona, però fora <strong>de</strong>ls transectes <strong>de</strong> Can Morral.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 147
A continuació es <strong>de</strong>tallen els resultats complerts <strong>de</strong> les anàlisis <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> les<br />
espècies <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s a la finca, només es presenten resultats per aquelles <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s amb<br />
nombre suficient com per po<strong>de</strong>r realitzar els càlculs estadístics <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitat.<br />
Espècie Distance sampling<br />
N Densitat Banda Encounter rate Mida <strong>de</strong> grup Mo<strong>de</strong>l<br />
(Km2) efectiva <strong>de</strong><br />
cens<br />
Aegithalos caudatus 8 5,7 ± 2,89 31,43 ± 9,63 1,91E-04 ±<br />
6,59E-05<br />
1,88 ± 0,4 Half normal<br />
Anas platyrhynchos 9 5,38 ± 2,62 60 ± 0 2,20E-04 ±<br />
6,30E-05<br />
3 ± 1,17 Uniform<br />
Anthus pratensis 27 20,74 ± 5,64 43,2 ± 2,3 6,45E-04 ±<br />
1,16E-04<br />
2,78 ± 0,55 Hazard rate<br />
Ar<strong>de</strong>a cinerea 10 2,19 ± 0,67 60 ± 0 2,39E-04 ±<br />
6,97E-05<br />
1,1 ± 0,1 Uniform<br />
Carduelis carduelis 31 23,47 ± 5,58 42,76 ± 1,97 7,40E-04 ±<br />
1,30E-04<br />
2,71 ± 0,41 Hazard rate<br />
Carduelis chloris 25 15,21 ± 3,79 32,2 ± 3,58 6,00E-04 ±<br />
1,20E-04<br />
1,64 ± 0,17 Uniform<br />
Cettia cetti 19 3,78 ± 0,91 60 ± 0 4,50E-04 ±<br />
1,10E-04<br />
1 ± 0 Uniform<br />
Columba livia 14 13,34 ± 5,44 60 ± 0 3,30E-04 ±<br />
9,30E-05<br />
4,79 ± 1,43 Uniform<br />
Columba palumbus 24 15,6 ± 4,39 43,64 ± 2,69 5,70E-04 ±<br />
1,20E-05<br />
2,38 ± 0,44 Hazard rate<br />
Erithacus rubecula 30 11,55 ± 2,6 44,44 ± 2,75 7,20E-04 ±<br />
1,40E-04<br />
1,43 ± 0,14 Hazard rate<br />
Fringilla coelebs 38 38,78 ± 12,13 43,43 ± 2,17 9,10E-04 ±<br />
1,60E-04<br />
3,71 ± 0,94 Hazard rate<br />
Hirundo rustica 13 12,4 ± 4,27 43,33 ± 3,34 3,10E-04 ±<br />
8,40E-04<br />
3,46 ± 0,69 Hazard rate<br />
Larus cachinnans 12 12,54 ± 6,37 60 ± 0 3,30E-04 ±<br />
8,20E-05<br />
4,5 ± 2 Uniform<br />
Larus ridibundus 8 8,16 ± 5,65 60 ± 0 1,90E-04 ±<br />
6,10E-05<br />
5,13 ±3,14 Uniform<br />
Motacilla alba 31 16,45 ± 5,05 44,29 ± 2,65 7,40E-04 ± 1,97 ± 0,5 Hazard rate<br />
Parus caeruleus 8 6,08 ± 3,3 31,43 ± 9,63 1,90E-04 ±<br />
6,40E-05<br />
2 ± 0,6 Half normal<br />
Parus major 22 6,17 ± 1,54 60 ± 0 5,30E-04 ±<br />
1,10E-04<br />
1,41 ± 0,2 Uniform<br />
Passer domesticus 32 28,14 ± 6,33 44,14 ± 2,4 7,60E-04 ±<br />
1,30E-04<br />
3,25 ± 0,41 Hazard rate<br />
Phalacrocorax carbo 16 6,97 ± 2,38 60 ± 0 3,80E-04 ±<br />
1,00E-04<br />
2,19 ± 0,47 Uniform<br />
Phoenicurus ochuros 35 29,41 ± 7,92 31,69 ± 2,82 8,40E-04 ±<br />
1,60E-04<br />
2,23 ± 0,38 Uniform<br />
Pica pica 55 25,28 ± 4,24 60 ± 0 1,30E-03 ±<br />
1,30E-04<br />
2,31 ± 0,3 Uniform<br />
Picus viridis 18 3,58 ± 0,78 60 ± 0 4,30E-04 ±<br />
9,30E-05<br />
1 ± 0 Uniform<br />
Saxicola torquata 14 4,16 ± 1,33 43,08 ± 3,19 3,30E-04 ±<br />
1,00E-04<br />
1,07 ± 7,10E-02 Hazard rate<br />
Serinus serinus 31 23,41 ± 6,14 41,33 ± 1,35 7,40E-04 ±<br />
1,40E-04<br />
2,61 ± 0,47 Hazard rate<br />
Sturnus vulgaris 33 81,82 ± 36,53 60 ± 0 7,80E-04 ±<br />
1,40E-04<br />
12,46 ± 5,08 Uniform<br />
Sylvia atricapilla 12 5,97 ± 2,09 30 ± 3,6 2,90E-04 ±<br />
8,50E-05<br />
1,25 ± 0,18 Uniform<br />
Sylvia melanocephala 27 10,35 ± 2,56 41,54 ± 1,58 6,50E-04 ±<br />
1,30E-04<br />
1,33 ± 0,17 Hazard rate<br />
Turdus merula 13 2,79 ± 0,81 60 ± 0 3,10E-04 ±<br />
8,80E-05<br />
1,08 ± 7,70E-02 Uniform<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 148
Espècie Distance sampling<br />
N Densitat Banda Encounter rate Mida <strong>de</strong> grup Mo<strong>de</strong>l<br />
(Km2) efectiva <strong>de</strong><br />
cens<br />
Turdus philomenos 15 9,36 ± 3,86 60 ± 0 3,60E-04 ±<br />
8,90E-05<br />
3,13 ± 1,03 Uniform<br />
Upupa epops 8 1,99 ± 0,76 60 ± 0 1,90E-04 ±<br />
6,90E-05<br />
1,25 ± 0,16 Uniform<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 149
7.- BIBLIOGRAFIA:<br />
HÀBITATS<br />
- Sistema d’Informació Geogràfica <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya:<br />
“http://www.gencat.es/mediamb/sig/bases.htm”<br />
CLIMATOLOGIA<br />
- Pons, X. 1996. Estimación <strong>de</strong> la Radiación Solar a partir <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>los digitales <strong>de</strong><br />
elevaciones. Propuesta metodológica. A: VII Coloquio <strong>de</strong> Geografía Cuantitativa,<br />
Sistemas <strong>de</strong> Información Geográfica y Tele<strong>de</strong>tección. Juaristi, J. & Moro, I. (Eds.)<br />
Vitoria-Gasteiz.<br />
- Ninyerola, M., Pons, X., Roure, J.M. 2000. A methodological approach of<br />
climatological mo<strong>de</strong>lling of air temperature and precipitation through GIS techniques.<br />
International Journal of Climatology, 20: 1823-1841.<br />
FITXES OCELLS<br />
- Alonso, J.C. 1985. La alimentación <strong>de</strong>l gorrión común (Passer domesticus) en áreas<br />
<strong>de</strong> cultivo <strong>de</strong> regadío extremeñas. Ar<strong>de</strong>ola: 405-408.<br />
- Alonso, R.; Orejas, P. & Caballero, M.J. 2003. Chotacabras europeo-Caprimulgus<br />
europaeus y Chotacabras cuellirojo-Caprimulgus ruficollis. En: Atlas <strong>de</strong> las aves<br />
reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 328-329 y 330-331. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
- Alonso, R.; Orejas, P.; Zuberogoitia, I. & Martínez-Climent, J.A. 2003. Autillo<br />
europeo-Otus scops. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 314-315.<br />
Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la<br />
Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Aparicio, R. 2003. Zorzal charlo-Turdus viscivorus y Mirlo común-Turdus merula.<br />
En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 448-449 y 444-444. Martí, R. & Del<br />
Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad<br />
Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Arce, F. 2003. Mosquitero musical-Phylloscopus trochilus. En: Atlas <strong>de</strong> las aves<br />
reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 620. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección<br />
General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Arce, F. & Pons, P. 2003. Curruca cabecinegra-Sylvia melanocephala. En: Atlas <strong>de</strong> las<br />
aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 476-474. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
- Arcos, F., Mouriño, J., Salvadores, F. 2003. Cerceta común-Anas crecca. En: Atlas <strong>de</strong><br />
las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 134-135. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 150
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
- Arratíbel, P. 2003. Escribano cerillo-Emberiza citrinella. En: Atlas <strong>de</strong> las aves<br />
reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 596-597. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección<br />
General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Asensio, B. 1985a. Migración en España <strong>de</strong>l Ver<strong>de</strong>cillo (Serinus serinus) según los<br />
resultados <strong>de</strong>l anillamiento. Ar<strong>de</strong>ola: 173-178.<br />
- Asensio, B. 1985b. Migración e invernada en España <strong>de</strong> Fringilla coelebs <strong>de</strong> origen<br />
europeo. Ar<strong>de</strong>ola: 49-56.<br />
- Asensio, B. 1985c. Migración e invernada en España <strong>de</strong> Lúganos Carduelis spinus <strong>de</strong><br />
origen europeo. Ar<strong>de</strong>ola: 179-186.<br />
- Asensio, B. 1986. La migración en España <strong>de</strong>l Jilguero (Carduelis carduelis) según<br />
los resultados <strong>de</strong>l anillamiento. Ar<strong>de</strong>ola: 176-182.<br />
- Asensio, B. & Cantos, F.J. 1989. La migración post-nupcial <strong>de</strong> Phylloscopus trochilus<br />
en el Mediterráneo occi<strong>de</strong>ntal. Ar<strong>de</strong>ola: 61-71.<br />
- Asensio, B. & Antón, C. 1990. Situación <strong>de</strong>l Picogordo (Coccothraustes<br />
coccothraustes) en España. Ar<strong>de</strong>ola 37 (1): 29-35.<br />
- Atienza, J.C. & Copete, J.L. 2003. Escribano palustre-Emberiza schoeniclus. En: Atlas<br />
<strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 604-605. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
- Atkinson, Philip W., Fuller, Robert J. & Vickery, Juliet A. 2002. Large-scale patterns<br />
of summer and winter bird distribution in relation to farmland type in England and<br />
Wales. Ecography 25 (4): 466-480.<br />
- Aymí, R. & Tomás, F.J. 1998. Activitats <strong>de</strong>l Grup Català d’Anellament durant el<br />
perío<strong>de</strong> 1994-1996. Butlletí GCA, 15: 107. Barcelona.<br />
- Aymí, R. & Tomás, F.J. 2001. Activitats <strong>de</strong>l Grup Català d’Anellament durant el<br />
perío<strong>de</strong> 1997-1999. Butlletí GCA, 18: 108. Barcelona<br />
- Aymí, R. & Herrando, S. 2003. Anuari d’Ornitologia <strong>de</strong> Catalunya 2000. Institut<br />
Català d’Ornitologia. Barcelona<br />
- Baltà, O. 2003. Collalba gris-Oenanthe oenanthe. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras<br />
<strong>de</strong> España, pp. 432-433. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong><br />
Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Baucells, J., Camprodon, J., Cerceira, J. & Vila, P. 2003. Guia <strong>de</strong> las cajas nido y<br />
come<strong>de</strong>ros para aves y otros vertebrados. Lynx Edicions. Barcelona<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 151
- Belamendia, G. 2003. Carricero tordal-Acrocephalus arundinaceus. En: Atlas <strong>de</strong> las<br />
aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 462-463. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
- Bergerandi, A.; Arcoz, M.J.; Campos, F. & Lekuona, J.M. 1995. Augmento <strong>de</strong> la<br />
población reproductora <strong>de</strong> garza imperial, Ar<strong>de</strong>a purpurea, en Navarra, Norte <strong>de</strong><br />
España. Ar<strong>de</strong>ola 42 (2): 201-203.<br />
- Bermejo, A. 2003. Ruiseñor bastardo-Cettia cetti. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras<br />
<strong>de</strong> España, pp. 450-451. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong><br />
Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Bermejo, A. & De la Puente J. 2003. Zarcero común-Hippolais polyglotta. En: Atlas<br />
<strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 466-467. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
- BirdLife International/European Bird Census Council (2000). European bird<br />
populations: estimates and trends. Cambridge, U.K.: BirdLife International (BirdLife<br />
Conservation Series No. 10).<br />
- Blanco, J.A.; Virgós, E. & Villafuerte, R. 2003. Perdiz roja-Alectoris rufa. En: Atlas<br />
<strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 212-213. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
- Blas, J. & Muñoz, A.R. 2003. Mochuelo europeo-Athene noctua. En: Atlas <strong>de</strong> las aves<br />
reproductoras <strong>de</strong> España, pp.318-319. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección<br />
General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Borrás, A. & Senar, J.C. 2003. Pardillo común-Carduelis <strong>can</strong>nabina. En: Atlas <strong>de</strong> las<br />
aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 586-587. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
- Buckland, S.T.; An<strong>de</strong>rson, D.R.; Burnham, K.P. & Laake, J.L. 1993. Distance<br />
Sampling. Estimating abundance of biological populations. Chapman & Hall, London.<br />
- Bueno, J.M. 2000. Migración e invernada <strong>de</strong> pequeños turdinos en la peninsula<br />
ibérica. V. Petirrojo (Erithacus rubecula). Ar<strong>de</strong>ola 45 (2): 193-200. Madrid.<br />
- Cano, J. 2003. Colirrojo tizón-Phoenicurus ochuros y Ver<strong>de</strong>rón común-Carduelis<br />
chloris. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 422-423 y 580-581. Martí,<br />
R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-<br />
Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Cano, J. & Frías, O. 2003. Gorrión molinero-Passer montanus. En: Atlas <strong>de</strong> las aves<br />
reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 564-565. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección<br />
General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 152
- Carbonell, R. 2003. Curruca capirotada-Sylvia atricapilla. En: Atlas <strong>de</strong> las aves<br />
reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 484-485. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección<br />
General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Carbonell, R. & Tellería, J.L. 1998. Selección y uso <strong>de</strong>l hàbitat por cinco poblaciones<br />
ibéricas <strong>de</strong> curruca capirotada (Sylvia atricapilla). Ar<strong>de</strong>ola 45 (1): 1-10.<br />
- Carrascal, L.M. & Telleria, J.L. 1990. Impacto <strong>de</strong> las repoblaciones <strong>de</strong> Pinus radiata<br />
sobre la avifauna forestal <strong>de</strong>l norte <strong>de</strong> España. Ar<strong>de</strong>ola 37: 247-266. Madrid.<br />
- Carrascal, L.M. 2002. Agateador Común-Certhia brachydactyla. Enciclopedia Virtual<br />
<strong>de</strong> los Vertebrados Españoles. Carrascal, L. M., Salvador, A. (Eds.). Museo Nacional <strong>de</strong><br />
Ciencias Naturales, Madrid. “http://www.vertebradosibericos.org/”<br />
- Carrascal, L.M. 2003. Agateador común-Certhia brachydactyla. En: Atlas <strong>de</strong> las aves<br />
reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 524-525. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección<br />
General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Carrera, L. 2003. Jilguero-Carduelis carduelis. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong><br />
España, pp. 58/2-583. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong><br />
Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Casaux, E. 2003. Oropéndola-Oriolus oriolus y Mito-Aegithalos caudatus. En: Atlas<br />
<strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 528-529 y 506-507. Martí, R. & Del Moral,<br />
J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong><br />
Ornitologia. Madrid.<br />
- Cer<strong>de</strong>ira, J. 2003. Els ocells d’Olesa <strong>de</strong> Montserrat.<br />
“http://www.xtec.es/~jcer<strong>de</strong>ir/ornitoweb/urbapetit.htm#oreneta”<br />
- Clavell, J. 2002. Catàleg <strong>de</strong>ls Ocells <strong>de</strong>ls Països Catalans. Catalunya, País Valencià,<br />
Illes Balears i Catalunya Nord. Lynx Editions.<br />
- Conveni <strong>de</strong> Berna sobre la conservació <strong>de</strong> la vida silvestre i <strong>de</strong>ls hàbitats naturals<br />
d’Europa el·laborat pel Consell d’Europa i adoptat l’any 1979.<br />
- Conveni <strong>de</strong> Bonn sobre espècies migradores d’animals silvestres que viuen en el<br />
territori europeu.<br />
- Copete, J.L. (Ed.) 1998. Anuari d’Ornitologia <strong>de</strong> Catalunya 1996. Barcelona: Grup<br />
Català d’Anellament.<br />
- Copete, J.L. (Ed.) 2000. Anuari d’Ornitologia <strong>de</strong> Catalunya 1997. Barcelona: Grup<br />
Català d’Anellament.<br />
- Cramp, S. & Simons, K.E.L. (Eds.). 1977-94. The Birds of the Western Paleartic. Vol.<br />
1-9. Oxford University Press. Oxford.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 153
- Cuesta, M.A. & Balmori, A. 2003. Mosquitero común-Phylloscopus collybita. En:<br />
Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 488-491. Martí, R. & Del Moral, J.C.<br />
(Eds.). Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong><br />
Ornitologia. Madrid.<br />
- De Juana, E. & Varela, J. 2000. Guia <strong>de</strong> las aves <strong>de</strong> España: Península, Baleares y<br />
Canarias. Lynx Editions & SEO/Birdlife.<br />
- De Lope, F. 2002. Avión común-Delichon urbica. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras<br />
<strong>de</strong> España, pp. 388-389. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.) Dirección General <strong>de</strong><br />
Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid<br />
- Del Moral, J.C. 2003. Ten<strong>de</strong>ncias <strong>de</strong> las poblaciones <strong>de</strong> aves comunes en España<br />
(1996-2002). Programa SACRE. Informe 2002. SEO/BirdLife, Madrid.<br />
- Decret 328/1992 pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.<br />
- Delibes, M.; Brunet-Lecompte, P. & Máñez, M. 1983. Datos sobre la alimentación <strong>de</strong><br />
la lechuza común (Tyto alba), el buho chico (Asio otus) y el mochuelo (Athene noctua)<br />
en una misma localidad <strong>de</strong> Castilla la Vieja. Ar<strong>de</strong>ola: 57-63.<br />
- Díaz, M. 2003. Herrerillo capuchino-Parus cristatus, Herrerillo común-Parus caeruleus<br />
y Carbonero común-Parus major. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp.<br />
510-511 y 514-515. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong><br />
Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Díaz, M.; Asensio, B. & Telleria, J.L. 1996. Aves Ibéricas I. No paseriformes. Reyero,<br />
J.M. (Ed.). Madrid.<br />
- Directiva 79/409/CE, <strong>de</strong> 2 d’abril <strong>de</strong> 1979, relativa a la conservació <strong>de</strong> les aus<br />
silvestres Annex 1: Espècies objecte <strong>de</strong> mesures <strong>de</strong> conservació especial <strong>de</strong>l seu hàbitat<br />
a fi d’assegurar-ne la supervivència i la reproducció en la seva àrea <strong>de</strong> distribució. Per a<br />
aquestes espècies (175), es classificaran zones <strong>de</strong> protecció especial les (ZEPA).<br />
- Donald, P.F.; Buckingham, D.L.; Moorcroft, D.; Muirhead, L.B.; Evans, A.D. &<br />
Kirby, W.B. 2001. Habitat use and diet of skylarks Alauda arvensis wintering on<br />
lowland farmland in southern Britain. Journal of Applied Ecology 38 (3): 536-547.<br />
- Estrada, J. 2002. Oreneta <strong>de</strong> ribera-Riparia <strong>ripari</strong>a. En: Anuari d’Ornitologia <strong>de</strong><br />
Catalunya 1999. Martinez Vilalta, A. (Ed.). 2002. Institut Català d’Ornitologia.<br />
Barcelona.<br />
- Estrada, J. 2002 Oreneta vulgar-Hirundo rustica. En: Anuari d’ornitologia <strong>de</strong><br />
Catalunya 1999. Martinez Vilalta, A. (Ed.). 2002. Institut Català d’Ornitologia.<br />
Barcelona.<br />
- Estrada, J. & Orta, J. 2003. Triguero-Miliaria calandra. En: Atlas <strong>de</strong> las aves<br />
reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 606-607. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección<br />
General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 154
- Fernán<strong>de</strong>z, J.M. & Bea, A. 2003. Paloma Torcaz-Columba palumbus y Carricerín<br />
común-Acrocephalus schoenabaenus. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España,<br />
pp. 298-299 y 624-625. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong><br />
Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Fernán<strong>de</strong>z-Juricic, E. & Tellería, J.L. 1999. Recruitment patterns of blackbirds<br />
(Turdus merula) in urban fragmented populations. Ar<strong>de</strong>ola 46 (1): 61-70.<br />
- Ferrer, X.; Martinez-Vilalta, A. & Muntaner, J. 1986. Ocells A: Història Natural <strong>de</strong>ls<br />
Països Catalans. Vol 12. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.<br />
- Figuerola, J. Gutiérrez, R. 1996. El zampullín chico y la recuperación <strong>de</strong>l <strong>de</strong>lta <strong>de</strong>l<br />
Llobregat. Revista Quercus nº 125.<br />
- Fojt E.; Triplet P.; Robert J.C.; Stillman R.A. 2000. Comparison of the breeding<br />
habitats of Little Ringed Plover Charad<strong>riu</strong>s dubius and Kentish Plover Charad<strong>riu</strong>s<br />
alexandrinus on a shingle bed. Bird Study 47 (1): 8-12.<br />
- Frías, O. 1999. Estacionalidad <strong>de</strong> los atropellos <strong>de</strong> aves en el centro <strong>de</strong> España:<br />
número y edad <strong>de</strong> los individuos y riqueza y diversidad <strong>de</strong> especies. Ar<strong>de</strong>ola 46 (1): 23-<br />
30.<br />
- Gainzarain, J.A. 2003. Mosquitero papialbo-Phylloscopus bonelli. En: Atlas <strong>de</strong> las<br />
aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 486-487. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
- García-Villanueva, J.A. & Serrano, M.C. 2003. Escribano montesino-Emberiza cia.<br />
En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 600-601. Martí, R. & Del Moral,<br />
J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong><br />
Ornitologia. Madrid.<br />
- Giménez, M. & Aguirre, J.I. 2003. Garza imperial-Ar<strong>de</strong>a purpurea. En: Atlas <strong>de</strong> las<br />
aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 118-119. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
- Gómez-Mazaneque, A.; Herná<strong>de</strong>z-Carrasquilla, F.; Corral, O. & Moreno-Opo, R.<br />
2002. Informe sobre la campaña <strong>de</strong> anillamiento <strong>de</strong> aves en España. Año 2001.<br />
Ecologia 16: 343-373. Madrid.<br />
- Grandío, J.M. 1999. Migración postnupcial diferencial <strong>de</strong>l carricerín común<br />
(Acrocephalus schoenobaenus) en la marisma <strong>de</strong> Xigundi (N <strong>de</strong> España). Ar<strong>de</strong>ola 46<br />
(2): 171-178.<br />
- Gregory, R. D. & Baillie, S. R. 1998. Large-scale habitat use of some <strong>de</strong>clining<br />
British birds. Journal of Applied Ecology 35 (5): 785-799.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 155
- Gutiérrez, R. & Bach, J. (Eds.) 2002. Cens Internacional d’Ocells Aquàtics<br />
Hivernants a Catalunya <strong>de</strong> Gener <strong>de</strong> 2002. Departament <strong>de</strong> Medi Ambient. Generalitat<br />
<strong>de</strong> Catalunya. Informe inèdit.<br />
- Hagemeier, E. J. M. & Blair, M. J. (Editors) 1997. The EBCC Atlas of European<br />
Breeding Birds: Their Distribution ans Abundance. T & A D Poyser, London.<br />
- Hernán<strong>de</strong>z, M. 1988. Road mortality of the little owl (Athene noctua) in Spain. Journal<br />
of Raptor Research 22: 81-84.<br />
- Hernán<strong>de</strong>z, A. 2003. Alcaudón común-Lanius senator. En: Atlas <strong>de</strong> las aves<br />
reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 536-537. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección<br />
General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Hoyas, J. & López, F. 1998. Distribución <strong>de</strong>l críalo según la abundancia <strong>de</strong> la<br />
procesionaria <strong>de</strong>l pino. Quercus, 149: 20-22. Madrid<br />
- ICO (en preparació). Atles <strong>de</strong>ls ocells nidifi<strong>can</strong>ts a Catalunya, 1999-2002. Institut<br />
Català d’Ornitologia. Barcelona.<br />
- ICO 2002. Programa SYLVIA. Segon informe anual <strong>de</strong> les estacions d’anellament<br />
amb esforç constant (2000-2002). Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.<br />
- Illera, J.C. 2003. Tarabilla común-Saxicola torquata y Tarabilla norteña-Saxicola<br />
rubetra. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 430-431 y 426-427. Martí,<br />
R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-<br />
Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Infante, O. 2003. Ruiseñor común-Luscinia megarhynchos, Pájaro moscón-Remiz<br />
pendulinus y Escribano soteño-Emberiza cirlus. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong><br />
España, pp. 418-419 y 526-527. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General<br />
<strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- La qualitat <strong>de</strong> les aigües superficials - Consulta <strong>de</strong> resultats<br />
“http://www.gencat.net/aca/cat/aigues_superficials/consulta_qualitat.htm”<br />
- Laake, J.L.; Buckland, S.T.; An<strong>de</strong>rson, D.R. & Burnham, K.P. 1993. DISTANCE<br />
User’s Gui<strong>de</strong> V2.0. Colorado State University, Fort Collins.<br />
- Llei 3/1988, <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>ls animals: espècies protegi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la fauna autòctona.<br />
- Ley 4/1989, <strong>de</strong> 27 <strong>de</strong> marzo, <strong>de</strong> conservación <strong>de</strong> los espacios naturales y <strong>de</strong> la flora y<br />
fauna silvestres (*) (BOE núm. 74, <strong>de</strong> 28 <strong>de</strong> marzo <strong>de</strong> 1989).<br />
- Llimona, F.; Díaz-Diethelm, D.; Romero, J.L. & Ponce, J. Octubre <strong>de</strong> 1998. La<br />
campanya <strong>de</strong> seguiment i divulgació <strong>de</strong> la migració <strong>de</strong>ls rapinyaires al Parc <strong>de</strong><br />
Collserola. Consorci <strong>de</strong>l Parc <strong>de</strong> Collserola. Barcelona 2002.<br />
“http://pmpc.amb.es/CAT/actual/Notic/RAPINYA/rapis_res.htm”<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 156
- Lõhmus, A. 2003. Are certain habitats better every year? A review and a case study<br />
on birds of prey. Ecography 26 (5): 545-552.<br />
- López, D. 2003. Papamoscas cerrojillo-Ficedula hypoleuca, Papamoscas gris-<br />
Muscicapa striata y Reyezuelo listado-Regulus ignicapilla. En: Atlas <strong>de</strong> las aves<br />
reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 502-503 y 498-499. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
- López Alcázar, V., Cuadrado, M., Hernán<strong>de</strong>z, G. 2003. Lavan<strong>de</strong>ra blanca-Motacilla<br />
alba. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 342-343 Martí, R. & Del<br />
Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad<br />
Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Madroño, A; Gonzalez, C.; & Atienza, J.C. (Eds.) (2002). Libro Rojo <strong>de</strong> las Aves <strong>de</strong><br />
España. Informe inèdit per a la Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza /<br />
Ministerio <strong>de</strong> Medio Ambiente. SEO/BirdLife. Madrid.<br />
- Madsen, J. 1998. Experimental refuges for migratory waterfowl in Danish wetlands. I.<br />
Baseline assessment of the disturbance effects of recreational activities. Journal of<br />
Applied Ecology 35 (3): 386-397.<br />
- Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.) 2003. Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España.<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitología.<br />
Madrid.<br />
- Martínez, J.G.; Soler, M. & Soler, J.J. 2003. Urraca-Pica pica. En: Atlas <strong>de</strong> las aves<br />
reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 542-543. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección<br />
General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Martínez-Vilalta, A. (Ed.) 2001. Anuari d’Ornitologia <strong>de</strong> Catalunya 1998. Barcelona:<br />
Grup Català d’Anellament.<br />
- Martínez-Vilalta, A. (Ed.) 2002. Anuari d’Ornitologia <strong>de</strong> Catalunya 1999. Barcelona:<br />
Institut Català d’Ornitologia.<br />
- Mikkola, H. 1995. Rapaces nocturnas <strong>de</strong> Europa. Editorial Perfils.<br />
- Mikusiski, G.; Gromadzki, M. & Chylarecki, P. 2001. Woodpeckers as Indicators of<br />
Forest Bird Diversity. Conservation Biology 15 (1): 208-217.<br />
- Molina, B. 2002. Pito Real-Picus viridis. En: Atlas <strong>de</strong> las aves Invernantes <strong>de</strong> Madrid<br />
1999-2001, pp.184-185. Del Moral, J.C.; Molina, B.; De la Puente, J. & Pérez-Tris, J.<br />
(Eds.): SEO-Monticola y Comunidad <strong>de</strong> Madrid. Madrid.<br />
- Molina, B. 2003. Gorrión común-Passer domesticus. En: Atlas <strong>de</strong> las aves<br />
reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 560-561. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección<br />
General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 157
- Möller, A. P. 2001. The effect of dairy farming on barn swallow Hirundo rustica<br />
abundance, distribution and reproduction. J. Appl. Ecol. 38: 378-389.<br />
- Monrós, J.S.; Gómez, J.; Encabo, S.I.; Bradt, S. Barba, E. & Gil-Delgado, J. 1999.<br />
Open nesting in great tits Parus major. Ar<strong>de</strong>ola 46 (1): 89-91.<br />
- Moreno, R., A. 2003. Martín Pescador-Alcedo atthis. En: Atlas <strong>de</strong> las aves<br />
reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 342-343. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección<br />
General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Muntaner, J.; Ferrer, X. & Martinez-Vilalta, A. (1983). Atlas <strong>de</strong>ls ocells nidifi<strong>can</strong>ts <strong>de</strong><br />
Catalunya i Andorra. Ketres Editora. Barcelona<br />
- Naguib, M.; Altenkamp, R. & Griessmann, B. 2001. Nightingales in space: song and<br />
extra-territorial forays of radio tagged song birds. Journal für Ornithologie 142 (3):<br />
306-312.<br />
- Noval, A. 2000. Guía <strong>de</strong> las aves <strong>de</strong> Asturias. Edición <strong>de</strong>l propio autor. Oviedo.<br />
- Obeso, J.R. 1987. Uso <strong>de</strong>l espacio y alimentación <strong>de</strong> los Parus spp. en bosques mixtos<br />
<strong>de</strong> la Sierra <strong>de</strong> Cazorla. Ar<strong>de</strong>ola: 61-77.<br />
- Parc zoològic <strong>de</strong> Barcelona 2002. Butlletí electrònic nº9 Juliol 2002<br />
“http://www.zoobarcelona.com/ZOO_Barcelona/Catalan/boletin/butlleti9.htm#tit5”<br />
- Pérez <strong>de</strong> Ana, J.M. 1993. Distribución y expansión <strong>de</strong> la curruca cabecinegra (Sylvia<br />
melanocephala) en la península ibérica. Ar<strong>de</strong>ola 40 (1): 81-85.<br />
- Peris, S.J. 2003. Estornino negro-Sturnus vulgaris. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras<br />
<strong>de</strong> España, pp. 556-557. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong><br />
Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Peris, S.J. & Rodríguez, R. 1997. A survey of the eurasian Kingfisher (Alcedo athis)<br />
and its relationship with watercourses quality. Folia Zoologica 46 (1): 33-42.<br />
- Pinilla, J.; Frías, O.; Moreno-Opo, R.; Gómez-Manzaneque, A. & Hernán<strong>de</strong>z-<br />
Carrasquilla, F. 2003. Informe <strong>de</strong> Activida<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la central <strong>de</strong> anillamiento <strong>de</strong> aves<br />
ICONA. Año 2002. Ecologia 17.<br />
- Prieta, J. 2003. Colirrojo real-Phoenicurus phoenicurus y Curruca mirlona-Sylvia<br />
hortensis. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 424-425 y 478-479.<br />
Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la<br />
Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Purroy, F.J. (ed) 1997. Atlas <strong>de</strong> las Aves <strong>de</strong> España (1975-1995). SEO/BirdLife. Lynx<br />
Editions. Barcelona.<br />
- Purroy, F.J. 2003. Petirrojo-Erithacus rubecula y Pinzón vulgar-Fringilla coelebs En:<br />
Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 416-417 y 570-571. Martí, R. & Del<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 158
Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad<br />
Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Purroy, F.J.; Álvarez, A. & Purroy, J. 2003. Carbonero garrapinos-Parus ater.En: Atlas<br />
<strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 512-513. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
- Ramos, L.A. 2003. Pito Real-Picus viridis. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong><br />
España, pp. 352-353. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong><br />
Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Real Decreto 439/1990, <strong>de</strong> 30 <strong>de</strong> marzo <strong>de</strong> 1990 (B.O.E., 5 <strong>de</strong> abril <strong>de</strong> 1990) por el<br />
que se regula el Catálogo Nacional <strong>de</strong> Especies Amenazadas. (revisado el Marzo <strong>de</strong><br />
1999).<br />
- Real Decreto 1997/1995, <strong>de</strong> 7 <strong>de</strong> diciembre, que transpone la Directiva 92/43/CEE al<br />
or<strong>de</strong>namiento jurídico español.<br />
- Robinson, R.A.; Wilson, J.D. & Crick, H.Q.P. 2001. The importance of arable habitat<br />
for farmland birds in grassland landscapes. Journal of Applied Ecology 38 (5):1059-<br />
1069.<br />
- Rodgers, J.A. & Schwikert, S.T. 2002. Buffer-Zone Distances to Protect Foraging and<br />
Loafing Waterbirds from Disturbance by Personal Watercraft and Outboard-Powered<br />
Boats. Conservation Biology 16 (1): 216-224.<br />
- Romero, J.L. & Gálvez, M. 2001. Distribución <strong>de</strong>l Pico menor (Dendrocopos minor)<br />
en Cataluña. Butlletí GCA 18: 17-28. Barcelona.<br />
- Romero, J. L.; Prieta, J.; Serradilla, J. & Molina, B. 2003. Pico menor-Dendrocopos<br />
minor. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 362-363. Martí, R. & Del<br />
Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad<br />
Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Sánchez-Aguado, F.J. 1986. Sobre la alimentación <strong>de</strong> los gorriones molinero y común<br />
(Passer montanus y P.domesticus) en hinvierno y primavera. Ar<strong>de</strong>ola: 17-33.<br />
- Santamarina, J. 1995. Distribución <strong>de</strong> algunas especies <strong>de</strong> vertebrados terrestres en la<br />
cuenca <strong>de</strong>l río Ulla (Galicia) en relación con la calidad <strong>de</strong> las aguas.<br />
“http://www.ucm.es/info/antilia/asignatura/practicas/trabajos_ciencia/ecologia.htm”<br />
- Santos, T.; Asensio, B.; Cantos, F. J. & Bueno, J. M. 1990. Efectos <strong>de</strong> las<br />
repoblaciones con árboles exóticos sobre los paseriformes invernantes en el norte <strong>de</strong><br />
España. Ar<strong>de</strong>ola 37: 309-317. Madrid<br />
- Schleicher, B.; Hoy, H. & Valera, F. 1996. Seasonal change in female mate choice<br />
criteria in penduline tits (Remiz pendulinus). Ar<strong>de</strong>ola 43 (1): 19-29.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 159
- Senar, J.C. & Borrás, A. 2003. Picogordo-Coccothraustes coccothraustes y Lúgano-<br />
Carduelis spinus. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 594-595 y 584-<br />
585. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la<br />
Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- SEO/BirdLife. 2001. Ten<strong>de</strong>ncias <strong>de</strong> las poblaciones <strong>de</strong> aves comunes en España<br />
(1996-2000). Programa SACRE. Informe 2000. SEO/BirdLife, Madrid.<br />
- SEO/BirdLife. 2002. Ten<strong>de</strong>ncias <strong>de</strong> las poblaciones <strong>de</strong> aves comunes en España<br />
(1996-2001). Programa SACRE. Informe 2001. SEO/BirdLife, Madrid.<br />
- Serrano, M.C. & García-Villanueva, J.A. 2003. Ver<strong>de</strong>cillo-Serinus serinus. En: Atlas<br />
<strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 574-575. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
- Soler, J.J.; Soler, M. 1991. Análisis comparado <strong>de</strong>l régimen alimenticio durante el<br />
periodo otoño invierno <strong>de</strong> tres especies <strong>de</strong> córvidos en una area <strong>de</strong> simpatria. Ar<strong>de</strong>ola<br />
38 (1): 69-89.<br />
- Soler, M.; Pérez-González, J.A.; Tejero, E. & Camacho, I. 1988. Alimentación <strong>de</strong>l<br />
Zorzal alirojo (Turdus iliacus) durante su hivernada en olivares <strong>de</strong> Jaén (Sur <strong>de</strong><br />
España). Ar<strong>de</strong>ola: 183-196.<br />
- Soler, M.; Martínez, J.G. & Soler, J.J. 1996. Effects of brood parasitism by the great<br />
spotted cuckoo on the breeding success of the Magpie host: an experimental study.<br />
Ar<strong>de</strong>ola 43 (1): 87-96.<br />
- Stevens, C. E.; Gabor, T. S. & Diamond, A. W. 2003. Use of Restored Small Wetlands<br />
by Breeding Waterfowl in Prince Edward Island, Canada. Restoration Ecology 11 (1):<br />
3-12.<br />
- Telleria, J.L.; Asensio, B.& Diaz, M. 1999. Aves Ibéricas. II Paseriformes. Reyero,<br />
J.M. (Ed). Madrid<br />
- Thomas, Robert J. 2002. Seasonal changes in the nocturnal singing routines of<br />
Common Nightingales Luscinia megarhynchos. Ibis 144 (2): 105-112.<br />
- Tucker, G.M. & Heath, M.F. 1994. Birds in Europe. Their conservation status.<br />
BirdLife International. BirdLife Conservation Series No. 3. Cambridge.<br />
- Vázquez, X. 2003. Zorzal común-Turdus philomenos y Arrendajo-Garrulus<br />
glanda<strong>riu</strong>s. En: Atlas <strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 446-447 y 538-539.<br />
Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la<br />
Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia. Madrid.<br />
- Viada, C. (ed.) 1998. Áreas Importantes para las Aves en España. 2ª Edición revisada<br />
y ampliada. Monografía nº 5. SEO/BirdLife. Madrid.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 160
- Vickery, J. 1990. Breeding <strong>de</strong>nsity of Dippers (Cinclus cinclus), Gray Wagtails<br />
(Motacilla cinerea) and Common Sandpipers (Actitis hypoleucos) in relation to the<br />
acidity of streams in south-west Scotland. Ibis 133:178-185.<br />
- Villarán, A. 1999. Migración e invernada <strong>de</strong>l escribano palustre (Emberiza<br />
schoeniclus) en España. Ar<strong>de</strong>ola 46 (1): 71-80.<br />
- Villarán, A. 2000. Análisis comparativo <strong>de</strong> la dieta <strong>de</strong> ambos sexos en el cárabo<br />
común Strix aluco en la Península Ibérica. Ar<strong>de</strong>ola 47 (2): 203-213.<br />
- Wiktan<strong>de</strong>r, U.; Olsson O. & Nilsson S.G. 2001. Seasonal variation in home-range<br />
size, and habitat area requirement of the lesser spotted woodpecker (Dendrocopos<br />
minor) in southern Swe<strong>de</strong>n. Biological Conservation 100 (3): 387-395.<br />
- Zuberogoitia, I. & Martínez-Climent, J.A. 2003. Cárabo común-Strix aluco. En: Atlas<br />
<strong>de</strong> las aves reproductoras <strong>de</strong> España, pp. 320-321. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).<br />
Dirección General <strong>de</strong> Conservación <strong>de</strong> la Naturaleza-Sociedad Española <strong>de</strong> Ornitologia.<br />
Madrid.<br />
Inventari avifauna entorn <strong>ripari</strong> d’Abrera (2002-2003) 161