You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
1<br />
Unitat<br />
CONTINGUTS<br />
DIMENSIÓ COMUNICATIVA<br />
LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA<br />
Com es va construir la torre Eiffel<br />
EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL<br />
El text expositiu<br />
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA<br />
GRAMÀTICA<br />
Els pronoms I<br />
ORTOGRAFIA<br />
L’accentuació<br />
LÈXIC I SEMÀNTICA<br />
Els mots homònims. La precisió lèxica<br />
COMPETÈNCIES BÀSIQUES<br />
En finalitzar aquesta unitat hauràs millorat la teva capacitat de:<br />
Comunicació lingüística i audiovisual<br />
• Llegir per a gaudir de la lectura i interpretar les dades.<br />
• Identificar les característiques estructurals del text expositiu.<br />
• Ser conscient dels components morfosintàctics i ortogràfics<br />
de la llengua escrita: els pronoms i l’accentuació.<br />
• Mostrar interès per utilitzar un vocabulari correcte i precís.<br />
Social i ciutadana<br />
• Comprendre la realitat social en què es viu.<br />
Autonomia i iniciativa personal<br />
• Aplicar al treball valors com la creativitat i la responsabilitat.<br />
Aprendre a aprendre<br />
• Gestionar les pròpies capacitats per manejar recursos i tècniques<br />
de treball.<br />
Tractament de la informació i competència digital<br />
• Utilitzar de manera apropiada les TIC.<br />
10 Unitat 1
IDEES INNOVADORES<br />
Algunes idees innovadores i trencadores resulten<br />
polèmiques.<br />
• Obriu un debat sobre el tema següent, «Places<br />
dures o enjardinades». Tingueu en compte aspectes<br />
com: el disseny, l'economia, el manteniment…<br />
11
12 Unitat 1<br />
DIMENSIÓ COMUNICATIVA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA<br />
L’AUTORA I LA SEVA OBRA<br />
Lurdes Rego (amb l’assessorament d’Andreu<br />
Mayayo)<br />
Com es va construir la torre Eiffel<br />
Nascuda a la Pobla de Segur, la periodista Lurdes<br />
Rego és col·laboradora habitual de la revista<br />
Sàpiens, a través de la qual porta els lectors a conèixer<br />
indrets del Pirineu que tenen interès històric.<br />
També, sovint, fa articles per a la revista Descobrir<br />
Catalunya. En aquest text ha estat assessorada<br />
per Andreu Mayayo Artal, doctor en Història<br />
Contemporània per la Universitat de Barcelona.<br />
Com es va construir la torre Eiffel<br />
El 28 de gener de 1887 es va posar la primera pedra de la<br />
torre Eiffel. París necessitava una obra emblemàtica per<br />
reforçar la seva ‘grandeur’. Ara bé, els intel·lectuals consideraven<br />
que el projecte de Gustave Eiffel era d’una lletjor<br />
insuportable i els treballadors que haurien d’erigir-la es<br />
declararien en vaga. Malgrat els entrebancs, es va poder<br />
inaugurar amb èxit el 1889.<br />
L’EDIFICI MÉS ALT<br />
Parlar d’alçàries d’edificacions avui en dia és un anar i venir<br />
de xifres, un no parar de reptes per tenir el cel més a la<br />
mà. Però hi va haver un temps en què només una dama<br />
ostentava aquest privilegi. Amb els seus tres-cents metres<br />
inicials, la torre Eiffel va ser reina i senyora des del 1889<br />
fins al 1930, quan es va erigir l’edifici Chrysler a Nova York,<br />
el qual la sobrepassava en divuit metres. No ha estat, però,<br />
només per l’alçària que aquesta torre ha passat a la història.<br />
La seva bellesa —menystinguda al principi— i l’apassionant<br />
construcció la fan especial i la situen per damunt de<br />
les altres grans edificacions del món. (…)<br />
Una Exposició Universal, la del 1878, pensada i convocada<br />
amb massa presses, va fer que deixés un mal gust de boca.<br />
Calia proposar un altre esdeveniment d’aquesta magnitud,<br />
però més ambiciós. Un aparador per demostrar al món que<br />
França era molt més que un país entestat a fer de la república<br />
el seu modus de dirigir-se. El centenari de la Revolució<br />
Francesa va ser l’excusa perfecta per fixar l’any d’una<br />
nova Exposició Universal: el 1889.<br />
menystenir: menysprear, estimar en menys del que val.<br />
entestar-se: mantenir-se ferm en una opinió.<br />
modus: mode, manera.<br />
5<br />
10<br />
15<br />
20<br />
25<br />
Abans de llegir<br />
Aquest article va aparèixer en el número 56<br />
de la revista Sàpiens (www.sapiens.cat/), una<br />
publicació mensual en català fundada l’any<br />
2002 que està dedicada a explicar els fets històrics<br />
del present i del passat de manera habitualment<br />
molt entenedora.<br />
En aquest article se’ns exposa el difícil procés<br />
de construcció d’un dels monuments<br />
més coneguts i visitats de tot el món, la torre<br />
Eiffel, a París.<br />
Mentre la paperassa i les idees es feien amos dels passadissos<br />
i departaments governamentals, als despatxos dels<br />
arquitectes més prestigiosos de París, les idees s’atropellaven.<br />
Tothom volia aportar idees espectaculars perquè<br />
despertessin l’interès dels organitzadors de l’Exposició.<br />
De fet, els artífexs de l’esdeveniment havien dit que volien<br />
alguna cosa així com una torre. En assabentar-se’n, Gustave<br />
Eiffel va encomanar als seus enginyers Maurice Koechlin<br />
i Émile Nouguier un projecte a to amb l’esdeveniment.<br />
I ells van proposar de construir un pilar de pont, amb una<br />
gran base i de tres-cents metres d’alçària. A Eiffel no li va<br />
agradar gens la idea. Va considerar que un pilar de pont gegantí<br />
no podia ser atractiu. Però encaboriat com devia<br />
artífex: persona que fa una feina artística amb les mans.<br />
encaboriat: ple de cabòries, preocupat sense motiu per alguna<br />
cosa.<br />
30<br />
35<br />
40
estar en altres coses, va deixar que els seus deixebles anessin<br />
fent. Poc després, l’arquitecte va canviar de parer, i el<br />
18 de setembre del 1884 registrava una patent d’invenció<br />
a nom dels dos enginyers i d’ell mateix.<br />
…el dia en què es van presentar les bases concretes per<br />
entrar a concurs, més d’un es devia quedar atònit: «Els<br />
participants hauran d’estudiar la possibilitat d’elevar al<br />
Champ-de-Mars una torre de ferro amb base quadrada,<br />
de cent vint-i-cinc metres de costat a la base i tres-cents metres<br />
d’alçària». Era clar, doncs, per qui havia apostat la comissió<br />
de l’Exposició Universal.<br />
MALESTAR PER LA CONSTRUCCIÓ DE LA TORRE<br />
El malestar que va desfermar aquesta decisió va quedar curt<br />
al costat del que va suscitar la notícia de la construcció<br />
de la torre. «Escriptors, pintors, escultors, arquitectes, amants<br />
apassionats de la bellesa de París, fins ara intacta, protestem<br />
amb totes les nostres forces, amb tota la nostra indignació;<br />
en nom de l’ignorat gust francès, en nom de l’art i de l’amenaçada<br />
història de França, contra l’erecció, en ple cor<br />
de la nostra capital, de la inútil i monstruosa torre Eiffel.<br />
(...) S’associarà per més temps la ciutat de París a les barroques,<br />
a les mercantils imaginacions d’un constructor de màquines,<br />
per enlletgir-la irremediablement i deshonrar-la?<br />
Perquè la torre Eiffel, que ni la mercantil Amèrica voldria,<br />
és la deshonra de París.» Així es va manifestar un nombrós<br />
grup d’intel·lectuals de l’època a través del diari Le Temps.<br />
La carta, signada per personatges de la talla de Guy de<br />
Maupassant o Charles Gounod, va crear un estat d’opinió<br />
tal, que fins i tot un parisenc va interposar un recurs jurídic<br />
contra l’Estat i contra la ciutat en previsió de la caiguda<br />
de la torre en uns terrenys de la seva propietat.<br />
Malgrat tot i tots, la torre d’Eiffel va ser l’elegida, i el 26 de<br />
gener del 1887 es començaven a excavar els fonaments que<br />
l’aguantarien i dos dies més tard s’hi posaria la primera<br />
pedra. (…) Una curosa organització del treball i l’alta especialització<br />
dels dos-cents obrers de la plantilla van permetre<br />
fer la monumental obra en només dos anys, dos mesos<br />
i cinc dies; i sense que es produís cap accident mortal.<br />
VAGA DELS TREBALLADORS<br />
Només una cosa va interferir en el bon funcionament de les<br />
obres: la vaga que van convocar els treballadors a mitjan<br />
setembre del 1888. Volien un augment del salari, i després<br />
de negociar a la baixa amb el mateix Eiffel, van tornar a la fei-<br />
patent: document de l’autoritat on es diu qui és l’inventor d’un aparell<br />
o d’una altra cosa. Només la persona que té la patent pot fabricar i<br />
vendre l’invent.<br />
atònit: molt sorprès, admirat o emocionat.<br />
DIMENSIÓ COMUNICATIVA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA<br />
45<br />
50<br />
55<br />
60<br />
65<br />
70<br />
75<br />
80<br />
na; tot i així, tres mesos després les mobilitzacions es van reiniciar<br />
per incompliment dels acords per part de l’arquitecte,<br />
que els amenaçava d’acomiadar qui no treballés. (…)<br />
La inauguració va ser un èxit. I només el primer any d’explotació<br />
de la torre, l’empresa que Gustave Eiffel va crear per<br />
gestionar-la gairebé va aconseguir deixar la balança a<br />
zero. I això que la construcció havia costat 7.400.000 francs.<br />
Els detractors del projecte de ben segur que el dia de la inauguració<br />
anaven amb el cap baix per París per purgar<br />
l’equivocació. I és que la torre va passar de ser la màxima<br />
representació de la lletjor, a convertir-se en la més admirada,<br />
en la més imitada i en la més visitada de París. (…)<br />
Lurdes Rego, amb l’assessorament d’Andreu Mayayo. Sàpiens,<br />
núm. 56, juny 2007<br />
suscitar: fer que surti o comenci una cosa.<br />
interferir: interposar-se en una acció per no deixar-la anar bé.<br />
purgar: complir la pena merescuda.<br />
85<br />
90<br />
95<br />
Lectura. Competència lectora<br />
13
14 Unitat 1<br />
DIMENSIÓ COMUNICATIVA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA<br />
Escolta o llegeix el text i resol les <strong>activitats</strong>.<br />
COMPRENSIÓ<br />
1. Què fa que la torre Eiffel sigui una construcció especial?<br />
❑ La seva altura i la seva apassionant construcció.<br />
❑ La seva altura i la seva bellesa.<br />
❑ La seva bellesa i la seva apassionant construcció.<br />
2. Quins dos esdeveniments es van celebrar el 1889?<br />
Després de llegir<br />
3. Què vol dir l’expressió «als despatxos dels arquitectes més prestigiosos de París, les idees s’atropellaven»?<br />
❑ Els arquitectes discutien constantment entre ells.<br />
❑ Hi havia moltes idees als despatxos dels arquitectes.<br />
❑ A París hi havia molts accidents de trànsit a causa de la construcció de la torre.<br />
4. Per què es va aconseguir construir la torre només en dos anys?<br />
❑ Perquè la feina estava molt ben organitzada i no hi va haver cap accident.<br />
❑ Perquè la feina estava molt ben organitzada i els obrers estaven molt especialitzats.<br />
❑ Perquè hi treballaven dos-cents obrers.<br />
5. Per què es va quedar tothom «atònit» quan es van presentar les bases del concurs per a edificar la torre?<br />
❑ Perquè eren unes bases molt difícils d’entendre.<br />
❑ Perquè es proposava fer una torre de ferro amb base quadrada.<br />
❑ Perquè les bases semblaven fetes perquè el concurs el guanyés Eiffel.<br />
6. Per què hi va haver tanta oposició a la construcció de la torre Eiffel?<br />
7. Quin va ser el resultat de la inauguració de la torre?<br />
REFLEXIÓ<br />
8. El subtítol d'aquest article és «Una apassionant història d'ambició i joc brut». Justifica el perquè d'aquest subtítol.<br />
9. La torre Eiffel és un exemple de les grans obres d’art que no agraden ni tenen èxit i reconeixement fins després d’un cert temps,<br />
com succeeix sovint amb la pintura moderna. Per què creus que passa això?<br />
CREACIÓ<br />
10. Dividiu-vos en grups i cada grup ha de triar un edifici que destaqui per la seva alçada. Documenteu-vos sobre el procés de la seva<br />
construcció.<br />
— Després, amb les fotografies dels edificis triats construiu un mural amb el vostre skyline.<br />
EXPRESSIÓ ORAL<br />
11. La torre Eiffel és a París. Hi has estat? Tria un poble o ciutat on hagis estat que t’hagi agradat i fes una exposició oral ordenada que<br />
reculli la descripció d’algun edifici, plaça o racó característic.
El text expositiu<br />
DIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL<br />
El text que has llegit en iniciar la unitat exposa i informa sobre uns fets: com va<br />
anar la construcció, a finals del segle XIX, de la famosa torre Eiffel. Es trata, per<br />
tant, d’un text de tipus expositu. La majoria de textos que ens trobem en l’àmbit<br />
acadèmic, és a dir, que llegeixes i treballes en els llibres de text i manuals,<br />
són expositius.<br />
Els textos expositius ens donen informació sobre uns fets, un esdeveniment, una<br />
idea o un fenomen determinat…, d’una manera objectiva, clara i ordenada.<br />
El text que llegiràs a continuació n’és un exemple. Llegeix-lo atentament.<br />
Plantejament<br />
Desenvolupament<br />
Cloenda<br />
La xocolata «l’aliment dels déus»<br />
La història de la xocolata es remunta uns 3000 anys enrere. Jeroglífics i inscripcions<br />
en recipients de l’època trobats a Veracruz o Tabasco testifiquen que<br />
els olmeques, habitants del sud de Mèxic, ja coneixien el fruit del cacau.<br />
La beguda que els asteques elaboraven amb el cacau constituïa un símbol<br />
de poder. Servit en vasos d’or, en ocasions d’un sol ús, aquest preparat de<br />
cacau, aigua i espècies es reservava a reis, capellans o guerrers. La relació<br />
entre xocolata i poder es fa evident en el fet que les ametlles de cacau no<br />
només es consumien, sinó que també s’usaven com a unitat monetària.<br />
LLAVORS DE CACAU CANVI<br />
1 1 tomàquet<br />
3 1 alvocat<br />
30 1 conill petit<br />
100 sou diari d’un servent<br />
La recepta asteca consistia a barrejar amb aigua grans de cacau assecats al sol<br />
i mòlts, juntament amb diverses espècies, entre d’altres, el xili, la flor de vainilla<br />
o la bixa. No sabem si aquesta beguda va resultar molt agressiva per al<br />
colons. En qualsevol cas, les espècies van ser progressivament substituïdes<br />
per sucre (i canyella).<br />
A partir del segle XVIII, la bona marxa del negoci europeu del cacau va portar<br />
noves maneres de consumir xocolata: així va aparèixer la xocolata sòlida en<br />
totes les seves expressions (bombons, rajoles, xocolata de guarnició o de<br />
farcir, etc.).<br />
Des d’aleshores, la xocolata no faria més que evolucionar i adaptar-se a<br />
cada època.<br />
Salvador Pané, Eureka, núm. 20, abril 2011 (fragment)<br />
Un text expositiu es divideix en aquestes tres parts:<br />
• Plantejament: es presenta el tema del qual es parlarà (l’origen de la xocolata).<br />
• Desenvolupament: s’exposa ordenadament la informació que es vol transmetre<br />
per tal d’informar o convèncer el receptor. Cada paràgraf desenvolupa<br />
una idea.<br />
• Cloenda: és un resum breu del més important o una conclusió, com és el<br />
cas de l’exemple.<br />
El títol dóna una orientació<br />
sobre el tema del text.<br />
Ús de taules o gràfics per<br />
a ajudar a entendre el text.<br />
Ús de connectors.<br />
Ús de dades objectives.<br />
Ús d’exemples per a reforçar<br />
allò que s’explica.<br />
Expressió escrita, oral i audiovisual<br />
15
16 Unitat 1<br />
DIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL<br />
Els connectors<br />
Tal com ja saps, els connectors serveixen<br />
per a enllaçar les idees en un<br />
text.<br />
Els connectors de temps, lloc, causa,<br />
conseqüència o oposició s’utilitzen<br />
molt sovint en els textos expositius. Vegem-ne<br />
alguns:<br />
• De causa: perquè, a causa de, ja que,<br />
com que, gràcies a, per la qual cosa...<br />
• De conseqüència: per això, per tant,<br />
a conseqüència de, de manera que, per<br />
consegüent…<br />
• D’oposició: però, tanmateix, no obstant<br />
això, en canvi, sinó, amb tot, al<br />
contrari…<br />
• De temps: a continuació, abans, actualment,<br />
anteriorment, al mateix<br />
temps, aleshores, després, durant, en<br />
el mateix moment, llavors, més endavant,<br />
més tard, paral·lelament, simultàniament,<br />
tot seguit…<br />
• De lloc: dalt / a baix, a l’interior / a l’exterior,<br />
a la dreta / a l’esquerra, a prop<br />
/ lluny, a sobre / a sota, al mig / al centre<br />
/ als costats / als extrems, davant<br />
/ darrere / damunt, endins / enfora, més<br />
amunt / més avall…<br />
@<br />
CONNECTORS TEXTUALS<br />
Per fer les teves redaccions pots consultar<br />
aquest enllaç útil sobre connectors<br />
textuals:<br />
www.gencat.cat/justicia/llengjur/<br />
teoria/tema2.html<br />
L’estructura i organització de les idees<br />
L’estructura d’un text ens serveix per a ordenar la informació d’un manera lògica.<br />
Però no tota la informació que es transmet té la mateixa importància. Fixa’t<br />
en l’esquema del text que acabes de llegir.<br />
TEMA L’origen de la xocolata<br />
IDEES PRINCIPALS<br />
Idea 1 (1r paràgraf)<br />
Idea 2 (2n paràgraf)<br />
Idea 3 (3r paràgraf)<br />
Idea 4 (4t paràgraf)<br />
Idea 5 (5è paràgraf)<br />
El tema d’un text, és a dir, la idea global de què tracta, es desenvolupa a partir<br />
d’una sèrie d’idees principals i cadascuna d’elles s’exposa en un paràgraf diferent.<br />
A més a més, cada idea principal pot estar acompanyada per diverses<br />
idees secundàries, com a informació complementària i com a exemples que<br />
ajuden a explicar-les.<br />
A l’hora d’escriure un text expositiu, un cop tens clares les idees que vols transmetre,<br />
t’has de plantejar quina és la manera adequada d’organitzar-les: enumerant-les<br />
(com és el cas de l’exemple), exposant el problema i després la<br />
solució o exposant una causa i les seves conseqüències.<br />
Els textos explicatius<br />
Procedència del cacau<br />
Valor del cacau<br />
Recepta original del cacau<br />
Formes de la xocolata<br />
La xocolata evoluciona<br />
Dins els textos expositius, trobem uns tipus de textos anomenats explicatius<br />
que no només informen sinó que a més expliquen i defineixen una idea o concepte<br />
que suposa una dificultat per al receptor. Alguns exemples de text<br />
explicatiu serien les definicions d’un diccionari o d’una enciclopèdia (d’una<br />
entrada de la Viquipèdia com és el cas de l’exemple següent).
12. Llegeix atentament el text expositiu següent i després<br />
respon les preguntes.<br />
La vida d’un animal o d’un vegetal depèn, en bona mesura,<br />
de les condicions de l’indret o de l’ecosistema<br />
en què habita. D’altra banda, un ecosistema, com per<br />
exemple el mar, posseeix característiques determinades<br />
que han estat aprofitades adequadament pels<br />
organismes que l’habiten.<br />
Una de les característiques principals d’aquests organismes<br />
és el seu elevat poder de reproducció. Els milions<br />
i milions de sardines, arengs, lluços, bacallans, etc.<br />
que viuen al mar són capaços de pondre cada any centenars<br />
de milers d’ous.<br />
Però aquest poder reproductor s’estén fins i tot als organismes<br />
més petits que formen el plàncton. Quan, durant<br />
l’hivern i la primavera, les aigües profundes del mar<br />
pugen a la superfície tot transportant una gran quantitat<br />
de substàncies nutritives, la rapidesa amb què es<br />
reprodueixen és tan gran que amb poc temps allà on<br />
només hi havia un petit nombre d’individus pot aparèixer<br />
una coloració verdosa i, de vegades, vermellosa com<br />
a resultat de la gran quantitat de microorganismes que<br />
s’han produït.<br />
Tot i així, la distribució dels animals i dels vegetals és<br />
desigual segons les zones i varia amb les estacions de<br />
l’any. Els peixos més abundants a les aigües superficials,<br />
com la sardina i l’areng, acostumen a trobar-se sempre<br />
prop de les zones més productives, és a dir, allà on hi<br />
ha plàncton abundant. D’aquesta forma tenen l’aliment<br />
garantit. Altres peixos, com la tonyina o el lluç, amb una<br />
mida més gran, romanen en condicions de recórrer llargues<br />
distàncies; en virtut d’aquesta disposició, la seva<br />
alimentació no depèn tan sols d’una zona.<br />
La conservació del mar, Biblioteca Juvenil d’Ecologia,<br />
Ed. Parramón 1993<br />
— Identifica el tema del text i el plantejament.<br />
— Posa títol al text.<br />
— Fes un esquema del desenvolupament.<br />
— Redacta una cloenda breu.<br />
— Busca en el text diferents connectors i indica’n el tipus<br />
(temps, lloc, causa, oposició...).<br />
DIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL<br />
13. Llegeix aquest fragment d’un text expositiu i respon les preguntes<br />
que segueixen.<br />
La indústria discogràfica catalana no aconsegueix<br />
sortir de la crisi econòmica en què està immersa: cada<br />
any el nombre de CD venuts és menor i, per tant, també<br />
es redueixen els ingressos. Molts pensen que la irrupció<br />
de les noves tecnologies és l’origen d’aquest problema,<br />
però no és cert. Està comprovat que, gràcies a<br />
la circulació —tant legal com il·legal— de la música per<br />
la xarxa Internet, els artistes poden fer arribar les seves<br />
propostes a racons fins fa poc temps insospitats.<br />
Per això diverses veus dins del sector apunten que una<br />
de les sortides de la crisi es troba, precisament, en aquestes<br />
noves tecnologies. D’altra banda, també pot ser positiu<br />
promoure més els concerts en directe i no tant la<br />
venda de CD.<br />
— Com s’hi organitzen les idees? Senyala l’opció correcta<br />
i justifica la teva tria.<br />
❍ Causa-conseqüència<br />
Causa<br />
❍ Problema-solució<br />
Problema<br />
Conseqüència A<br />
Conseqüència B<br />
Solució 1<br />
Solució 2<br />
— Ara, completa l’esquema que hagis seleccionat amb la<br />
informació que hi ha en el text.<br />
14. Redacta un text expositiu sobre les xarxes socials. Has de<br />
valorar els pros i contres, explicant les seves repercusions<br />
socials. També has de reflexionar sobre els aspectes negatius<br />
que pot tenir el seu ús. Pots seguir l’estructura següent:<br />
• Plantejament: introducció breu sobre l’ús de les xarxes<br />
socials en l’actualitat, amb explicació de les seves aplicacions<br />
principals.<br />
• Desenvolupament: exposició dels pros i contres d’aquestes<br />
aplicacions, reflexió sobre possibles aspectes negatius<br />
del seu ús...<br />
• Cloenda: resum de les idees principals i conclusió.<br />
— Recorda’t d’escriure cada idea en un paràgraf diferent<br />
i, després d’escriure la redacció, no t’oblidis de revisar-la.<br />
15. Consulta aquesta pàgina web següent i fes les <strong>activitats</strong> que<br />
@ s’hi proposen sobre la preparació d’una exposició oral.<br />
www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/<br />
suficiencia/sgt/sgt4/sgt4.htm<br />
16. Segueix les indicacions de la pàgina web anterior per fer davant<br />
dels companys una exposició oral del tema que has redactat<br />
a l’activitat 14.<br />
Expressió escrita, oral i audiovisual<br />
ACTIVITATS<br />
17
18 Unitat 1<br />
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA<br />
ELS TIPUS DE PRONOMS<br />
Personals<br />
Demostratius<br />
Possessius<br />
Indefinits<br />
Quantitatius<br />
Numerals<br />
Relatius<br />
Interrogatius<br />
Forts<br />
Les formes de tractament<br />
Els pronoms personals forts de segona<br />
persona tenen unes formes de tractament<br />
pròpies en el registre formal:<br />
Vostè es mira al mirall.<br />
Vós us mireu al mirall.<br />
Vostès es miren al mirall.<br />
FIXA-T’HI<br />
Febles<br />
El pronom la de tercera persona no<br />
s’apostrofa davant d’un verb començat<br />
per u o i àtona:<br />
• L’Enric agafa la llibreta. ➔ L’Enric<br />
l’agafa.<br />
• El senyal indica la direcció. ➔ El<br />
senyal la indica.<br />
Els pronoms I<br />
El curs passat vas estudiar les següents categories gramaticals: el nom, l’adjectiu,<br />
els determinants i el verb. Ara treballaràs els pronoms.<br />
Els pronoms ens serveixen per a no repetir mots innecessàriament. Per això,<br />
els utilitzem sovint quan escrivim o quan parlem, encara que no en siguem conscients.<br />
Fixa’t que el seu significat queda clar pel context en què es troben:<br />
El cap de setmana vaig anar a veure una pel·lícula de pirates i l’endemà en vaig<br />
parlar amb el Lluís. A ell no li va agradar tant com a mi.<br />
Aquestes formes que es refereixen a un nom (o un grup de paraules) i el substitueixen<br />
són els pronoms.<br />
Els pronoms es classifiquen en: personals, demostratius, possessius, indefinits,<br />
quantitatius, numerals, relatius i interrogatius. En aquesta unitat estudiaràs els<br />
pronoms personals.<br />
Els pronoms personals<br />
Els pronoms personals designen les tres persones gramaticals del verb: la primera<br />
persona es refereix a l’emissor (el qui parla), la segona persona, al receptor<br />
(el qui escolta) i la tercera, a la persona de la qual es parla. N’hi ha de dos tipus:<br />
els forts i els febles.<br />
Els pronoms forts<br />
Els pronoms personals forts són tònics i poden aparèixer separats del verb:<br />
En Pol fa tercer d’ESO i l’Anna primer de Batxillerat.<br />
Observa que els dos pronoms personals (ell i ella) fan referència a les persones de les<br />
quals s’està parlant (en Pol i l’Anna). Són pronoms de tercera persona.<br />
Els pronoms personals forts són els següents:<br />
PERSONA<br />
en Lluís<br />
ell ella<br />
a en Lluís<br />
NOMBRE<br />
de la pel·lícula<br />
SINGULAR PLURAL<br />
Primera jo, mi nosaltres<br />
Segona tu vosaltres<br />
Tercera ell, ella ells, elles
Els pronoms febles<br />
Els pronoms personals febles són àtons i apareixen sempre al costat d’un verb:<br />
T’escriuré un correu al vespre per dir-te com quedem per fer el treball de socials.<br />
Als bessons els van regalar els mateixos regals i tot i així no van voler canviar-los.<br />
En la primera oració el pronom t’ (et), –te fa referència a la segona persona gramatical<br />
(a tu), mentre que en la segona oració els pronoms de tercera persona<br />
es refereixen: els als bessons i –los al regals de què estan parlant.<br />
Tal com has pogut veure en els exemples anteriors els pronoms febles poden<br />
aparèixer tant al davant com al darrere d’un verb. I, depenent de la seva col·locació<br />
respecte del verb, poden adoptar formes diferents: t’ i els (davant del<br />
verb) i -te i -los (darrere del verb).<br />
Les diverses formes que poden adoptar els pronoms febles són:<br />
Tercera<br />
• Reforçada: davant d’un verb que comença en consonant (em truca).<br />
• Elidida: davant d’un verb que comença en vocal (m’ha trucat).<br />
• Plena: darrere d’un verb que acaba en consonant o en -u (trucar-me, digueu-me).<br />
• Reduïda: darrere d’un verb que acaba en vocal que no sigui –u (truca’m,<br />
digui’m).<br />
PERSONA<br />
a tu<br />
als bessons els regals<br />
Els pronoms febles també inclouen el pronom neutre ho, que reemplaça això,<br />
allò o una oració equivalent, i els pronoms en i hi, que fan referència a llocs o<br />
bé tenen altres usos que estudiaràs en unitats posteriors.<br />
Hem llençat això perquè Ho hem llençat perquè<br />
no era bo. no era bo.<br />
Vam anar a Saragossa en tren. Vam anar-hi en tren.<br />
Acabo de venir de Blanes. Acabo de venir-ne.<br />
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA<br />
FIXA-T’HI<br />
Quan parlem de substitució pronominal<br />
ens referim a la substitució d’un<br />
nom o un grup de paraules per un<br />
pronom.<br />
Fixa’t com reemplacem els mots en<br />
negreta de les oracions següents pel<br />
pronom feble adequat.<br />
• Pots anar a buscar en Felip a casa?<br />
➔ El pots anar a buscar a casa?<br />
• Agafaré la motxilla ➔ L’agafaré.<br />
REFORÇADA ELIDIDA PLENA REDUÏDA<br />
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL<br />
Primera em ens m’ ens -me -nos ’m ’ns<br />
Segona et us t’ us -te -vos ’t -us<br />
el, la, li els, les l’, li els, les -lo, -la, -li -los, -les ’l, -la, -li ’ls, -les<br />
reflexiu es s’ -se ’s<br />
Davant del verb Darrere del verb<br />
FIXA-T’HI<br />
El pronom personal de tercera persona<br />
adopta la forma es en verbs reflexius<br />
(ell es renta). En canvi, els de<br />
primera i segona persona mantenen<br />
la mateixa forma (jo em rento, tu et<br />
rentes).<br />
Gramàtica<br />
19
ACTIVITATS<br />
20 Unitat 1<br />
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA<br />
17. Per a recordar les categories gramaticals que vas estudiar el<br />
curs passat, busca en el text següent:<br />
• Dos noms propis i dos noms abstractes.<br />
• Quatre adjectius.<br />
• Tres determinants diferents.<br />
• Verbs en tres temps diferents.<br />
Érem prop de Blanes i jo estava absent, contagiantme<br />
d’aquella mena de tristor que es respirava en l’ambient.<br />
Vint minuts després, en Pau va aturar el cotxe. Als nostres<br />
peus una cala petita abraçava una llengua de mar<br />
verd transparent. Des d’allà, una escala foradada a<br />
la roca lliscava cap a la platja de pedres daurades. Recordaria<br />
sempre aquella imatge plena de malenconia.<br />
18. Torna a escriure les oracions que tens a continuació, tot substituint<br />
els mots en negreta pels pronoms personals forts corresponents.<br />
• Sense tu i en Pol, l’any vinent la nostra classe no serà la<br />
mateixa.<br />
• Els meus amics i jo anirem demà a sentir un concert de<br />
la Festa Major.<br />
• M’agradaria jugar a tennis de taula amb el campió del<br />
torneig de dissabte.<br />
• Tu i l’Ariadna sempre feu els deures juntes, oi?<br />
• Els gossos sempre troben la manera de tornar a casa sols.<br />
• La Maria i la Joana van molt sovint a estudiar a la biblioteca.<br />
19. Les oracions següents no estan ben expressades. Substitueix<br />
els mots subratllats per pronoms personals per evitarne<br />
la repetició.<br />
Fixa’t en l’exemple:<br />
Van retransmetre el partit de futbol per la televisió i vaig<br />
veure el partit de futbol. Van retransmetre el partit<br />
de futbol per la televisió i el vaig veure.<br />
• Tens les claus? Necessito les claus per a obrir la botiga.<br />
• L’Albert vol anar de vacances a Finlàndia, però l’Albert<br />
ha d’estalviar.<br />
• La Núria té l’entrada del concert. Jo encara no tinc l’entrada<br />
del concert.<br />
• Vius al costat de casa d’en Víctor, oi? Pots passar a buscar<br />
en Víctor?<br />
• Els pares m’han comprat una consola, però els pares no<br />
volen que hi jugui entre setmana.<br />
• Les escales mecàniques del metro no funcionen, demà<br />
han de reparar les escales mecàniques del metro.<br />
20. Aquestes formes verbals tenen un pronom feble al davant.<br />
Torna-les a escriure col·locant-lo al darrere.<br />
Ho van deixar. Els vaig trobar.<br />
Et vaig cridar. Les van donar.<br />
Li vaig dir allò. Em van ajudar.<br />
Et van veure. El va creure.<br />
Us van portar. Em van creure.<br />
21. Els pronoms febles de les oracions següents contenen errors<br />
<br />
ortogràfics. Escriu-los correctament.<br />
• Agafa el bitllet del tren i guarda-l a la cartera.<br />
• Per què no la’vas a veure, a l’Eva?<br />
• Van ajudar nos a sortir d’aquell embolic.<br />
• M’ha dit que no s-afaitaria.<br />
• Dona’li tu mateix la maleta.<br />
• Mou’te una mica, que maixafes.<br />
• Portam la maleta, que’m pesa massa.<br />
22. Localitza els pronoms del text següent i classifica’ls segons<br />
que siguin forts o febles.<br />
Abans ella venia dos cops la setmana per donar-hi<br />
una ullada i he de reconèixer que tenia gust. Jo no sé<br />
com col·locar els mobles i els quadres i em passo el<br />
dia canviant-los de lloc i de cambra. Tampoc no em puc<br />
fiar de les revistes perquè m’arriben amb retard. Tot seria<br />
diferent si visquéssim a Barcelona. Però jo, que no<br />
surto mai de casa... i els coberts de plata, que han<br />
d’estar lluents i mai no ho estan. Per molt que els frego<br />
amb terra, de seguida es tornen negres. M’obsessionen<br />
com la cristalleria. No m’agrada netejar la casa.<br />
Montserrat Roig, Ramona, adéu. Ed. 62<br />
FORTS FEBLES<br />
… …
23. La forma jo es reemplaça per mi darrere la majoria de preposicions.<br />
Tenint en compte això, completa les oracions següents<br />
utilitzant jo o mi segons el que correspongui.<br />
• ..... crec que no tens raó, però a ..... no m’agrada discutir.<br />
• ...... vaig després de tu. Tu vas després de ..... .<br />
• La Maria sempre està contra ...... .<br />
• Què faria ..... sense els meus amics!<br />
• Tens la carta que et van donar per a .....?<br />
• Si fos per ....., ara no aniries a veure la pel·lícula.<br />
• A ..... no em sembla correcte que et comportis així. ..... sempre<br />
t’he ajudat.<br />
24. Completa el diàleg entre els dos artistes de la imatge amb<br />
els pronoms del requadre.<br />
És emocionant cantar<br />
........ dos junts en aquest<br />
estadi. Què ........<br />
penses ........?<br />
Jo en ho mi em tu li nosaltres<br />
....... crec que ........<br />
repetirem aviat.<br />
A ........ també ........<br />
fa molta il·lusió!<br />
25. Llegeix en veu alta les oracions següents, tot completantles<br />
amb el pronom feble adient.<br />
els / -lo / ho / en / t’ / la / ens / hi /us<br />
• Aquesta pel·lícula ..... tinc massa vista.<br />
• Entre nosaltres dos ..... tutegem.<br />
• Ja ..... tinc prou, de sopa, gràcies.<br />
• Encara que no vulguis anar al metge, ..... has d’anar.<br />
• En Jan no pesa gaire, encara puc agafar ..... a coll.<br />
• Només faltes tu. ..... apuntes a esquiar?<br />
• ..... voldríeu quedar a dormir a casa meva?<br />
• Necessito els llibres. ..... puc passar a buscar?<br />
• Ja hi he pensat, en això, ..... tinc tot previst.<br />
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA<br />
26. Indica quin és el nom al qual es refereixen els pronoms febles<br />
destacats. Fixa’t en l’exemple.<br />
A Londres, hi anirem per vacances.<br />
• Aquí tens el dinar: només l’has d’escalfar.<br />
• El gos, haig de portar-lo al veterinari per vacunar-lo.<br />
• Això ja ho sap tothom.<br />
• A l’Abdul, li va tocar la panera del sorteig.<br />
• El pastís estava molt bo; n’ha quedat més?<br />
• La motxilla pesa molt; em canso de dur-la.<br />
27. Substitueix els mots subratllats pels pronoms febles adequats.<br />
En alguns casos, pots escriure els pronoms tant davant<br />
com darrere del verb.<br />
No sé dibuixar la model. No la sé dibuixar o<br />
No sé dibuixar-la.<br />
• No hem dit res a l’Eloi.<br />
• Tinc tantes ganes de veure el meu cosí!<br />
• Cal tancar el llum en sortir de casa.<br />
• Només puc portar el rellotge nou els caps de setmana.<br />
• He perdut el costum de llançar fort la pilota.<br />
• Vinc de casa els meus avis.<br />
• No vull això aquí al damunt.<br />
• Voldria ensenyar el meu pis nou a vosaltres.<br />
28. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses:<br />
• Els pronoms ens serveixen per repetir els mots que volem<br />
destacar en un text.<br />
• Els pronoms personals sempre van al costat del verb.<br />
• Els pronoms es classifiquen en personals, demostratius i<br />
possessius.<br />
• Els pronoms personals febles són àtons, és a dir, no porten<br />
accent.<br />
• Les formes reforçada, elidida, plena i reduïda del pronom<br />
em són, respectivament: em, m’, -me, ‘m.<br />
29. Vés a la pàgina web següent i fes les <strong>activitats</strong> que s’indi-<br />
@<br />
quen tot seguit.<br />
www.edu365.cat/eso/muds/catala/<strong>activitats</strong>.htm<br />
El ciclomotor? El té des de fa dos anys (ús dels pronoms el i<br />
les)<br />
www.edu365.cat/eso/muds/catala/pronomel/index.htm<br />
Les maraques? Les he dutes des de les Antilles (ús dels pronoms<br />
la i els)<br />
www.edu365.cat/eso/muds/ catala/pronomla/index.htm<br />
Li agafa un tornavís (ús dels pronoms li i els)<br />
www.edu365.cat/eso/muds/catala/pronomli/index.htm<br />
Gramàtica<br />
ACTIVITATS<br />
21
ACTIVITATS<br />
22 Unitat 1<br />
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA<br />
L’accentuació<br />
Ja saps que en català hi ha dos tipus d’accent (obert o greu i tancat o agut) i ja<br />
coneixes les normes d’accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles.<br />
En les <strong>activitats</strong> següents podràs recordar aquestes normes i tornar-les a posar<br />
en pràctica per tal d’accentuar correctament.<br />
30. Accentua les paraules que tens a continuació, tenint en compte que l’accent de la vocal a sempre és obert o greu i que<br />
l’accent de les vocals i i u sempre és tancat o agut. Després, pensa dues paraules accentuades per a cada columna i afegeixles-hi.<br />
Accentuació de la a Accentuació de la i Accentuació de la u<br />
• dema • mati • unica<br />
• aguila • intim • ultim<br />
• sedas • tornavis • comu<br />
• arab • cosi • barnus<br />
• catala • pel·licula • musica<br />
• .................... • .................... • ....................<br />
• .................... • .................... • ....................<br />
31. Accentua aquestes paraules que contenen les vocals e, o tòniques. Recorda que, per tal de saber si duen accent obert o tan-<br />
cat, t’has de fixar en la seva pronunciació.<br />
• Es pronuncien com la e de cel [3] epoca, pesol, ame<br />
• Es pronuncien com la e de vent [e] neixer, encen, tambe, comprare<br />
• Es pronuncien com la o d’hora [$] logica, arros, tonica, aixo<br />
• Es pronuncien com la o de molt [o] tombola, sabo, habitacio<br />
— Tenint en compte els exemples anteriors, completa la norma ortogràfica.<br />
En català hi ha dos tipus d’accent gràfic:<br />
• Greu o .................... Es col·loca sempre damunt la vocal .....<br />
• Agut o .................... Es col·loca sempre damunt les vocals ..... i .....<br />
Les vocals ..... i ..... poden dur accent .................... o ...................., depenent de la seva pronunciació. Quan es pronuncien com<br />
cel o hora, l’accent és .................... En canvi, quan es pronuncien com vent o molt, l’accent és ....................<br />
32. Ara, accentua aquestes paraules agudes quan calgui. Recorda que s’accentuen quan acaben en vocal, en vocal + s, i en -en,<br />
<br />
-in. En canvi, quan acaben en diftong decreixent (vocal + i/u àtones) no s’accentuen.<br />
• torro • autobus • gripau<br />
• Merce • sorpren • altipla<br />
• avui • remei • melic<br />
• repas • xampu • Berlin<br />
• Ramon • melo • compas
33. Accentua quan calgui les paraules planes que tens a<br />
continuació. Recorda que s’accentuen quan no acaben<br />
en cap de les terminacions anteriors (vocal, vocal + s,<br />
-en, -in). Quan acaben en diftong decreixent també s’accentuen.<br />
• sucre • Maria • public<br />
• examens • anaveu • correr<br />
• cadira • canon • ginesta<br />
• comic • jugaveu • transit<br />
• dirieu • teoria • album<br />
• portaven • merit • mares<br />
• calcul • muntanya • simple<br />
• nordic • truita • calma<br />
34. Tal com ja saps, les paraules esdrúixoles s’accentuen<br />
sempre, i n’hi ha moltes que acaben en hiat. A continuació,<br />
accentua correctament aquestes paraules esdrúixoles.<br />
• formula • continua • diferencia<br />
• farmacia • classica • ciencia<br />
• pagina • historia • epoca<br />
• area • tunica • matematiques<br />
• esglesia • urgencia • anecdota<br />
• penultima • filosofiques • antipatica<br />
— Tenint en compte aquests exemples, completa les normes<br />
ortogràfiques d’accentuació.<br />
Les paraules .................... s’accentuen quan acaben en vocal,<br />
en .................... + ..... i en ....., ..... No<br />
s’accentuen quan acaben en diftong .................... (vocal<br />
+ ....., ..... àtones).<br />
Les paraules .................... s’accentuen quan ...... acaben ni<br />
en vocal, ni en .................... + ..... ni en ....., ..... També<br />
s’accentuen quan acaben en diftong .................... .<br />
Les paraules .................... s’accentuen sempre.<br />
35. Repassa en aquesta pàgina web tot el que has après so-<br />
@ bre l’accentuació.<br />
http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.<br />
cat/projects/accents/jclic/accents.jclic.zip<br />
36. La pàgina web següent et servirà per repassar les normes<br />
@<br />
d’accentuació, diferenciar els tipus d’accent i treballar l’accent<br />
diacrític.<br />
www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/<br />
suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52.htm<br />
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA<br />
37. Llegeix el text següent i accentua les paraules que calgui.<br />
Classifica-les després segons que tinguin accent tancat o<br />
obert:<br />
Vaig pujar cada esglao de l’escala com si portes unes<br />
botes d’aire. Tenia por que els meus companys s’estranyessin<br />
de les meves absencies i em preguntessin on<br />
havia anat. Em vaig refugiar a la meva habitacio per<br />
no trobar-me amb ningu i despres vaig sentir la veu de<br />
l’Oscar al passadis. “Ja passara de llarg”, vaig pensar.<br />
L’endema seria un dia dificil: m’havia de llevar d’hora<br />
si no volia ser l’ultim.<br />
TANCAT OBERT<br />
… …<br />
— Quines són les úniques vocals que poden portar accent<br />
obert i tancat?<br />
38. Accentua aquestes paraules agudes quan calgui.<br />
<br />
• mitjo • animat • passio<br />
• cacau • repos • encis<br />
• vermell • tardor • encen<br />
• sorpres • recepcio • estiu<br />
Ortografia<br />
ACTIVITATS<br />
23
ACTIVITATS<br />
24 Unitat 1<br />
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA<br />
39. Accentua correctament el text que segueix.<br />
<br />
Atenció, perill!<br />
En vint anys han desaparegut la meitat dels goril·les.<br />
Aixo es degut a la perdua del seu habitat; a l’activitat<br />
dels caçadors furtius que capturen les cries com a<br />
animals de companyia o maten els adults per abastir<br />
els mercats de carn, i tambe a un virus que afecta igualment<br />
els humans, ebola. Per desgracia, un nou perill<br />
amenaça els goril·les: el coltan.<br />
A la Republica Democratica del Congo, a la regio del<br />
Kivu, on viuen els goril·les, s’explota el coltan. Aquest<br />
mineral tan dificil de trobar ha desencadenat una<br />
guerra en que ja han mort mes de tres milions de persones<br />
des de 1998 i la poblacio de goril·les de les planes<br />
orientals ha passat de 17.000 individus a menys de<br />
3.000. Al Kivu hi ha el 80 % de les reserves que es coneixen<br />
de coltan, un mineral indispensable per fabricar telefons<br />
mobils, ordinadors i consoles de joc.<br />
Les nostres compres repercuteixen fins i tot a l’altre extrem<br />
del mon. En consumir de manera exagerada, precipitar-nos<br />
sobre l’ultim model de telefon mobil o comprar<br />
el videojoc de moda produïm un impacte sobre la<br />
natura i, en concret, sobre els goril·les. Es tracta de l’efecte<br />
«papallona». Cada objecte que adquirim consumeix<br />
productes naturals, contamina i genera residus.<br />
Abans de comprar res, pots plantejar-te les qüestions<br />
següents: realment ho necessito? Em podria donar<br />
un caprici d’una altra manera? Quin producte tindra<br />
menys impacte en el medi ambient? Com puc reduir<br />
les meves deixalles? Finalment, tingues present el concepte<br />
de les «3 R»: Reduir, Reutilitzar, Reciclar.<br />
Ajudo el meu planeta, Editorial Blume, 2008<br />
40. Les paraules que tens a continuació són agudes. Per què no<br />
s’accentuen?<br />
gripau, jugueu, sabeu, remei, esportiu, enrenou<br />
41. Distribueix aquestes paraules planes en la taula següent,<br />
<br />
tot accentuant les que calgui.<br />
tomaquet - oficina - geografia - parlaveu - facil<br />
platan - fenomen - rapid - venieu - accentua<br />
organ - diposit - music - edifici - mobil - dolces<br />
poesia - origen - hipopotam - patinaveu - avi<br />
Acabades en consonant<br />
(menys vocal + s, -en, -in)<br />
S’ACCENTUEN<br />
Acabades en diftong<br />
decreixent<br />
… …<br />
Acabades en vocal<br />
NO S’ACCENTUEN<br />
Acabades en vocal + s,<br />
-en, -in<br />
… …<br />
42. Esbrina quins mots de les oracions següents haurien d’es-<br />
tar accentuats.<br />
• A l’obra Els pastorets, un pastor ven l’anima al dimoni.<br />
• La fabrica de teixits va tancar fa vuit anys.<br />
• Quan vam anar de colonies vam veure una oliba dalt d’un<br />
arbre.<br />
• M’has de lliurar dues copies del document.<br />
• He portat les sandalies velles al sabater.<br />
— Els mots que has accentuat són aguts, plans o esdrúixols?<br />
— Quan s’accentuen aquests tipus de mots?<br />
43. Els adverbis acabats en -ment mantenen l’accent gràfic de<br />
l’adjectiu en femení del qual provenen. Seguint aquesta norma,<br />
accentua els adverbis següents:<br />
• rapidament • comodament<br />
• tranquil·lament • forçosament<br />
• ritmicament • graficament<br />
• curiosament • profundament<br />
• ultimament • obertament
45. Llegeix atentament aquest text i prepara el dictat.<br />
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA<br />
— Anota les paraules que porten accent gràfic i classifica-les segons que siguin agudes, planes o esdrúixoles. Després,<br />
recorda per què s’accentuen.<br />
L’endemà, l’Olívia no va donar senyals de vida a l’institut en tot el matí.<br />
Però no va ser l’única. Més de la meitat dels del seu grup tampoc no van aparèixer. Era la vigília de l’avaluació<br />
més temuda del trimestre. S’havien atrinxerat els uns a casa dels altres, repassant com uns desesperats<br />
i tractant de resoldre les incongruències que trobaven contínuament en els apunts.<br />
En Ricard va fer diversos intents telefònics per parlar amb l’Olívia. Va trucar a les cases on era més probable<br />
trobar-la. A l’únic telèfon que funcionava al bar de l’institut es va gastar totes les monedes. A cada lloc li deien<br />
que ella devia ser a qualsevol dels altres domicilis.<br />
Joan Manuel Gisbert, La veu de matinada. Ed. <strong>Edebé</strong><br />
SIGNES DE PUNTUACIÓ El punt .<br />
El punt i seguit:<br />
• Serveix per a separar oracions dins d’un mateix paràgraf.<br />
En alguns casos, s’utilitza en comptes d’una coma o<br />
d’un punt i coma per a marcar una pausa més llarga.<br />
«El mussol ens mirava des del seu racó. De vegades semblava<br />
que dormís. D’altres, se n’anava volant.»<br />
El punt i a part i el punt final:<br />
• El punt i a part s’utilitza per a separar paràgrafs<br />
que expressen idees diferents.<br />
• El punt final indica el final d’un text o d’un escrit.<br />
«Aquella nit havia de ser memorable perquè venia a<br />
cantar el gran tenor italià al teatre del Liceu.<br />
El Passeig estava animadíssim, ple de gent que passejava<br />
amunt i avall tranquil·lament.»<br />
MOTS HOMÒNIMS I PARÒNIMS<br />
44. Completa les oracions següents amb el mot adient que tens entre parèntesis.<br />
<br />
• Per a obtenir el visat hauràs d’anar a veure el .................... del teu país. (cònsol-consol)<br />
• El guia del viatge ens va portar fins al temple .................... dedicat a l’emperador August, situat al centre de .................... .<br />
(Roma-romà)<br />
• L’atleta marroquí ha aconseguit el .................... en la marató. (rècord-record)<br />
• Sempre .................... a les mateixes botigues? (compres-comprès-comprés)<br />
• S’ha .................... una part de la roca de la muntanya de Montserrat. (després-desprès)<br />
DICTAT<br />
Ara prova-ho tu:<br />
46. Escriu aquest text en el teu quadern, tot separant quan<br />
calgui les oracions amb punts i seguits i punts i a<br />
part.<br />
«La balena va obrir la boca era com si somrigués va<br />
moure les aletes laterals i va treure el cos una mica més<br />
de l’aigua, com si volgués volar fora del seu medi<br />
després, amb un salt, va tornar a submergir-se aquest<br />
cop, en Godar en va veure la silueta, els seus cinc<br />
metres o més de llargada, la seva línia solcant la mar<br />
al seu voltant no va esperar més va llançar la canya<br />
de pescar a un costat i va seure per agafar els rems,<br />
d’esquena a Gerze.»<br />
Jordi Sierra i Fabra, Aydin. Ed. <strong>Edebé</strong><br />
Ortografia<br />
25
ACTIVITATS<br />
26 Unitat 1<br />
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA<br />
FIXA-T’HI<br />
Hi ha mots que són parcialment<br />
homònims:<br />
• Quan dos mots només coincideixen<br />
en la seva pronunciació, s’anomenen<br />
homòfons (beure/veure).<br />
• Quan dos mots coincideixen en<br />
la grafia s’anomenen homògrafs<br />
(sou/sou).<br />
La paronímia<br />
Els mots que s’assemblen molt en la<br />
forma escrita o en la pronunciació s’anomenen<br />
mots parònims.<br />
Per exemple:<br />
rossa - rosa<br />
pesar - passar<br />
calavera - caravel·la<br />
47. Relaciona cada parell de paraules homònimes del requadre<br />
de l’esquerra amb els dos significats que li corresponen.<br />
colònia<br />
colònia<br />
duc<br />
duc<br />
lira<br />
lira<br />
1. Perfum.<br />
2. Títol nobiliari.<br />
3. Establiment fundat per un<br />
cert nombre d’habitants.<br />
4. Primera persona del singular<br />
del present d’indicatiu del<br />
verb dur.<br />
5. Antiga moneda d’Itàlia.<br />
6. Instrument musical antic de<br />
corda.<br />
Els mots homònims<br />
Hi ha paraules que s’escriuen i es pronuncien de la mateixa manera però que signifiquen<br />
coses diferents. Fixa’t en aquestes dues oracions.<br />
Encara no he trobat la clau de les golfes que vaig perdre.<br />
A la fusta hi havia un clau rovellat.<br />
En la primera oració, clau es refereix a l’objecte de metall per obrir una porta i, en<br />
la segona, clau és la tija de ferro punxaguda que uneix dues peces: són dos mots<br />
diferents, que tenen entrades diferents en el diccionari, però que coincideixen<br />
en la grafia.<br />
Els mots homònims, doncs, són paraules amb significats diferents, però que s’escriuen<br />
i es pronuncien de la mateixa manera.<br />
La precisió lèxica<br />
Llegeix atentament aquestes oracions. Quina creus que està més ben expressada?<br />
Abans de fer el treball a classe, assegura’t d’haver acabat totalment el guió.<br />
Abans d’exposar el treball a classe, assegura’t d’haver acabat el guió.<br />
La precisió lèxica consisteix a utilitzar el vocabulari precís i correcte en el context<br />
adequat.<br />
És important evitar les repeticions innecessàries de mots (acabat totalment) i<br />
també utilitzar els mots de significat concret en comptes de mots buits o amb<br />
significat genèric (exposar en lloc de fer)...<br />
Sovint utilitzem també paraules més suaus (eufemismes) en lloc d’unes altres<br />
de més dures perquè pensem que poden resultar inconvenients, com per exemple<br />
ha descansat en pau per a dir que una persona ha mort.<br />
48. Busca en el diccionari les paraules homònimes de la taula.<br />
Un cop tinguis clar què signifiquen, escriu una oració per<br />
a cadascun dels seus significats.<br />
sobre …<br />
grill …<br />
broma …<br />
sec …<br />
riu …
49. Completa les oracions següents amb el mot homòfon adient<br />
que tens entre parèntesis.<br />
• Ocell que ...................., a la cassola! (bola/vola)<br />
• Aquesta bossa pesa .................... . Ja te la duc jo.<br />
(massa/maça)<br />
• Segons la mitologia grega, Helena era la dona més<br />
.................... del món i tothom se n’enamorava. (bella/<br />
vella)<br />
• Va deixar tots els seus .................... a la seva germana.<br />
(vents/béns)<br />
• Ja has posat les bicicletes a la ....................? (baca/vaca)<br />
50. En aquest diàleg hi ha paraules que no són correctes en el<br />
context en què s’utilitzen. Esbrina quines són i substitueix-les<br />
per les que tens en el requadre.<br />
— Ei, Víctor! Has escoltat què han dit per megafonia?<br />
— Sí, una altra avaria. El tren amb destí Sant Celoni ve<br />
amb retard. Podem anar a la feina amb cotxe, però<br />
potser hi haurà molt tràfic.<br />
— En quina adreça vas?<br />
trànsit - direcció - sentit - destinació<br />
51. Elimina les paraules o expressions repetitives d’aquestes<br />
<br />
oracions.<br />
• Avui estrenen per primera vegada la pel·lícula que volies<br />
anar a veure.<br />
• El president de l’escala va resumir breument els punts de<br />
la reunió.<br />
• Vaig veure amb els meus ulls com es barallaven i vaig avisar<br />
la policia.<br />
• A l’Índia es va comprar un braçalet artesanal fet a mà.<br />
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA<br />
52. La paraula cosa té un significat molt genèric. Substitueix<br />
aquest mot de cada oració per la paraula del requadre<br />
més precisa.<br />
fets - eines - manies<br />
arguments - ingredients<br />
• Tens les coses necessàries per a penjar el quadre?<br />
• La convivència és difícil perquè cadascú té les seves<br />
coses.<br />
• Durant tot el debat, només va exposar coses poc convincents.<br />
• Aquell estiu van succeir coses sorprenents.<br />
• Per a fer l’àpat de Nadal necessitem coses de primera<br />
qualitat.<br />
53. Indica a quina paraula del requadre fan referència les expressions<br />
eufemístiques subratllades en aquest text.<br />
Les principals notícies del dia eren el conflicte bèl·lic<br />
a l’Orient Mitjà, la fam al tercer món i el mal estat en què<br />
es troben alguns centres penitenciaris. Com a fet positiu,<br />
van destacar el cas d’un home de Londres que havia<br />
estat molt greu d’un mal dolent i que miraculosament<br />
s’havia curat.<br />
Com a curiositats, van explicar que un home i una dona<br />
invidents, acompanyats de la seva empleada domèstica,<br />
van fer el cim de l’Aconcagua.<br />
cecs - guerra - presons<br />
països subdesenvolupats - minyona - càncer<br />
54. Llegeix atentament aquest embarbussament i respon les<br />
preguntes.<br />
Som sis que tenim set i el càntir és buit<br />
perquè és nou i encara es deu.<br />
— Buit i vuit són homòfons o homògrafs? Per què?<br />
— Els mots sa (salut) i sa (pronom) s’escriuen igual. Com<br />
s’anomenen aquests mots?<br />
— Ara, escriu una oració per a cadascun dels significats<br />
de set i nou.<br />
— Busca en la pàgina web següent un embarbussament o<br />
joc de paraules que tingui alguna paraula homònima.<br />
www.arrakis.es/~francesc/jocs.html<br />
Lèxic i semàntica<br />
ACTIVITATS<br />
27
28 Unitat 1<br />
Gramàtica<br />
REFORÇ<br />
Recorda que...<br />
• Els pronoms són elements que es refereixen a un nom (o a un grup de paraules) i el substitueixen.<br />
• Els pronoms personals es refereixen a les tres persones gramaticals del verb, tant del singular com del plural i poden ser forts (jo,<br />
tu, ell, nosaltres...) o febles (li, et, la, ens...).<br />
• Els pronoms febles adopten formes diferents depenent de la posició que ocupen respecte del verb: al davant (em, m’...) i al darrere<br />
(-me, ’m...).<br />
1. Relaciona els mots en negreta de les oracions següents amb els pronoms personals forts corresponents del requadre.<br />
• A l’Octavi li agraden els llibres d’aventures.<br />
• Els pares i jo anirem de vacances a Formentera.<br />
• Si tu i la teva germana no veniu, la Isona tampoc.<br />
2. Completa les oracions següents amb el pronom feble adient que tens entre parèntesis.<br />
• Encara tens les vambes a la bossa; ..... necessites? (les / els) • ..... pots agafar la meva jaqueta? (em / m’)<br />
• Si responem l’enquesta, ..... regalen una entrada. (’ns / ens) • Has vist la pel·lícula? .....ha agradat? (t’ / -te)<br />
• A la Joana, no ..... vaig explicar res perquè era una cosa personal. (la / li) • Porta ..... a l’aeroport en taxi. (los / ’ls)<br />
Ortografia<br />
ella / ell / nosaltres / vosaltres<br />
Recorda que... Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, en vocal + s o en -en, -in. Les planes s’accentuen quan no<br />
acaben en cap de les terminacions anteriors. Les esdrúixoles s’accentuen sempre i moltes acaben en hiat.<br />
3. Classifica aquestes paraules en agudes, planes o esdrúixoles i explica la norma d’accentuació que segueixen.<br />
• carbó • examen • hipopòtam • ciència • poema<br />
• encén • àguila • músic • família • encís<br />
4. Indica quina és la paraula que apareix accentuada correctament en cadascuna de les sèries que tens a continuació. Justifica-ho.<br />
<br />
1. sèmafor - semàfor - semafor 3. quilòmetre - quilometre - quilometré<br />
2. díposit - dipòsit - diposit 4. àutobus - autobus - autobús<br />
Expressió escrita, oral i audiovisual<br />
AMPLIACIÓ<br />
5. Llegeix atentament aquest text expositiu i després respon les preguntes.<br />
Un arbre és una planta fanerògama, és a dir, que produeix òrgans<br />
de reproducció especialitzats i ben aparents, les flors, i és<br />
un cormòfit, que vol dir que la seva estructura vegetativa, el<br />
corm, està diferenciada en tija, arrel i fulles (…). Un arbre,<br />
però, es diferencia de les plantes herbàcies perquè és llenyós i<br />
perquè ateny, o pot atènyer, una alçària de 5 metres. Se separa<br />
dels arbusts, que també són llenyosos, per la seva mida i per la<br />
forma de ramificar-se.<br />
Els arbres acostumen a tenir arrels poderoses, tiges gruixudes i<br />
fulles ben desenvolupades. La tija pren comunament el nom<br />
de tronc i les branques i el fullatge donen forma a la capçada. (…)<br />
Les fulles prenen formes diferents i variades i distinta disposició<br />
a les branques. (…) Tots aquests trets, constants per a cada<br />
espècie, ens ajuden a identificar cada una de les menes d’arbres.<br />
Ramon Pascual, Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic<br />
— Posa títol al text i fes-ne un resum breu (un paràgraf), recollint la idea principal que s’explica en cada paràgraf.<br />
— Anota les paraules que consideris que són específiques del tema que es tracta i busca-les al diccionari.
Gramàtica<br />
6. Substitueix els mots subratllats pel pronom feble adient.<br />
• L’àvia va comprar un regal al seu nét. • Finalment, en Gerard s’ha venut el pis.<br />
•Vols endreçar això al calaix! • Agafa el que necessitis i marxem.<br />
• Els voluntaris ajuden les persones necessitades. • Si no saps què fer-ne, dóna els diners a una associació.<br />
7. Encercla l’antecedent (el nom o l’oració a què es refereixen) dels pronoms que tens destacats.<br />
L’habitació havia quedat perfecta. L’havia pintat de colors diferents: les parets, les havia pintat de color blau cel i el sostre lila.<br />
Al cap d’uns instants, en Roger va pensar en el concert de l’auditori i va preguntar a la Neus:<br />
— Com va anar el concert? Van cantar la cançó que volia en Pau?<br />
— I tant que la van cantar! I fins i tot li van dedicar la peça!<br />
Li havien dedicat la cançó? Segur que en Pau encara no s’ho creia. Era el seu grup de música preferit.<br />
Lèxic i semàntica<br />
8. Substitueix el verb dir de les oracions següents per un verb més precís segons el context de cada oració.<br />
• Li va dir que per què no havia arribat a temps. • El jutge li va dir la sentència.<br />
• Em va dir quin era el problema que tenia.<br />
• El diari diu la cartellera dels cinemes cada dia.<br />
• El ministre va dir que s’abaixaran els preus de l’habitatge.<br />
EL TEXT EXPOSITIU<br />
• El text expositiu informa sobre un tema de manera objectiva,<br />
clara i ordenada. Estructura: plantejament, introducció<br />
al tema sobre el qual es dóna informació; desenvolupament,<br />
exposició ordenada de les idees, i cloenda, resum del més important<br />
o conclusió.<br />
• El text explicatiu és un tipus de text expositiu que defineix<br />
conceptes que presenten alguna dificultat per al receptor.<br />
ELS PRONOMS I<br />
Els pronoms es refereixen a un nom (o grup de paraules) i el substitueixen.<br />
Poden ser: personals, demostratius, possessius, indefinits,<br />
quantitatius, numerals, relatius i interrogatius.<br />
Els pronoms personals es refereixen a les tres persones gramaticals<br />
del verb (singular i plural) i es classifiquen en forts i febles.<br />
Els forts són tònics i poden anar separats del verb: jo, mi, tu,<br />
ella, nosaltres, vosaltres... Els febles són àtons i apareixen sempre<br />
al costat del verb, al davant o al darrere. Poden adoptar formes<br />
diferents depenent de la col·locació: em, -me, m’, te, -nos, us,<br />
li, la, l’...<br />
SÍNTESI<br />
L’ACCENTUACIÓ<br />
L’accent gràfic és obert damunt de la vocal a (sempre) i de les vocals<br />
e, o quan es pronuncien obertes; és tancat damunt de les<br />
vocals i, u (sempre) i de les vocals e, o quan es pronuncien tancades.<br />
Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, vocal<br />
+ s o -en, -in: saltà, amè, camí, meló, comú, cabàs, sorprès, encís,<br />
arròs, barnús, depèn, Berlín... Les planes, quan no acaben en<br />
vocal, ni vocal + s, ni -en, -in: préssec, trànsit, telèfon, exàmens, àmbit...<br />
Les esdrúixoles s’accentuen sempre: església, música...<br />
ELS MOTS HOMÒNIMS I LA PRECISIÓ<br />
LÈXICA<br />
Els mots homònims tenen significats diferents, però s’escriuen<br />
i es pronuncien igual. Per això, tenen entrades diferents en el diccionari<br />
(sol 1 m Estel entorn del qual gira la Terra. / sol 2 adj Sense<br />
companyia.). Quan dos mots homònims coincideixen en la<br />
pronunciació, però no en la grafia, s’anomenen homòfons. Quan<br />
coincideixen en la grafia s’anomenen homògrafs.<br />
La precisió lèxica consisteix a utilitzar el vocabulari precís i<br />
correcte, evitant mots repetitius i massa genèrics.<br />
Reforç, ampliació i síntesi<br />
29
ACTIVITATS<br />
30 Unitat 1<br />
TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES<br />
Cartell informatiu<br />
1. Tria entre els mots següents el que pot ser sinònim de bases.<br />
❒ finalitats<br />
❒ condicions<br />
❒ premis<br />
2. Quantes obres pots presentar en aquest concurs?<br />
3. Quina és la teva categoria?<br />
4. Què valora el jurat en la modalitat de còmic?<br />
5. On pots trobar alguna altra informació sobre aquest concurs?<br />
6. Es poden presentar obres ja publicades?<br />
7. Què representen els logotips situats a la part inferior? Quina<br />
funció tenen?
AVALUACIÓ<br />
1 Respon les següents preguntes sobre els textos expositius i selecciona l’opció correcta.<br />
• L’objectiu d’un text expositiu és...<br />
❒ Convèncer o persuadir el receptor.<br />
❒ Donar una sèrie de consells o pautes que cal seguir.<br />
❒ Transmetre una informació de manera clara i objectiva.<br />
• En un text expositiu hi apareixen:<br />
❒ Lèxic específic del tema de què es tracta, l’opinió de l’autor...<br />
❒ Exemples, dades objectives i informatives, connectors de causalitat o conseqüència...<br />
❒ Explicacions objectives, però alhora pot haver-hi informació subjectiva.<br />
2 Redacta un text expositiu sobre un d’aquests temes que et proposem.<br />
• Les tribus urbanes. • La informatització de les aules.<br />
• La diversitat de cultures que conviuen en el nostre territori. • Les pel·lícules d’animació.<br />
3 Substitueix els mots subratllats pels pronoms personals que consideris convenients.<br />
• Divendres vindrà la Montse a sopar; què podem fer a la Montse per postres?<br />
• Quan he sortit de casa he agafat les claus, però diria que he perdut les claus.<br />
• El meu nebot ha après un poema per Nadal, però té vergonya de recitar el poema.<br />
• L’Àlex i jo sí que vindrem, però l’Àlex i jo no agafarem el cotxe.<br />
• Es va endur un llibre de ciència-ficció de la biblioteca i encara no ha tornat el llibre de ciència-ficció.<br />
4 Escriu una oració per a cadascuna d’aquestes paraules amb un significat diferent del que tens a continuació.<br />
• porta Primera o tercera persones del present d’indicatiu del verb portar.<br />
• fi Molt llis, suau.<br />
• lent Porció de cristall transparent, usada en instruments òptics.<br />
5 Identifica i elimina les expressions repetides que hi ha en aquestes oracions.<br />
• Puja a dalt i tanca tots els llums.<br />
• Els bombers van poder entrar a dins de l’edifici i apagar el foc.<br />
• Els vaixells arriben al port quan és fosc i és absolutament necessari que el far funcioni.<br />
6 Accentua aquestes paraules quan calgui i classifica-les segons que siguin agudes, planes o esdrúixoles.<br />
<br />
cacau, telefon, poligon, camio, pressec, ciencia, album, intrus, cafe, psicoleg, examen, mati,<br />
despres, familia, Maria, jugaveu, apren, avui, feroç, alberginia, victoria, arros, armari, tombola, ultim<br />
AGUDES<br />
…<br />
PLANES<br />
…<br />
ESDRÚIXOLES<br />
…<br />
Avaluació<br />
31