apunts 9 - IES Guillem Cifre de Colonya

9
ELS ORGÀNULS
MEMBRANOSOS
1. El reticle endoplasmàtic.
1,1 El reticle endoplasmàtic rugós.
1.2 El reticle endoplasmàtic llis.
2. L’aparell de Golgi.
3. Els lisosomes.
4. Els peroxisomes i els glioxisomes
4.1 Els peroxisomes
4.2 Els glioxisomes
5. Els vacuolsi les inclusions.
5.1 Els vacúols
5.2 Les inclusions
6. Els mitocondris.
7. Els cloroplasts.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 1

2
1 EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC
El reticle endoplasmàtic és un sistema membranós compost per una xarxa de sàculs aplanats o
cisternes, sàculs globosos o vesícules, i túbuls sinuosos, que s’estenen per tot el citoplasma i que es
comunica amb la membrana nuclear externa. Aquest sistema constitueix un únic compartiment amb
un espai intern que rep el nom de lumen.
Es distingeixen dues classes de reticle endoplasmàtic:
- El reticle endoplasmàtic rugós o granular (RER), i que presenta ribosomes a la cara
externa
- El reticle endoplasmàtic llis o agranular (REL). que no té ribosomes
Funció
Al reticle endoplasmàtic és on es sintetitzen, s’emmagatzemen i es transporten les proteïnes i els
lípids constituents de les membranes plasmàtiques o destinats a ser transportats a l’exterior de la
cèl.lula (secrecions) gràcies a l’aparell de Golgi.
1.1 EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS
És un tipus de reticle endoplasmàtic que es caracteritza perquè presenta els ribosomes a la cara
externa o cara citoplasmàtica.
Estructura
El reticle citoplasmàtic rugós està format per sàculs aplanats comunicats entre si. A més poden
presentar vesícules. Es troba a totes les cèl.lules eucariotes menys als eritròcits i és més abundant a
les cèl.lules que secreten proteïnes
Es troba comunicat amb el reticle endoplasmàtic llis i amb la membrana externa de l’embolcall
nuclear (de fet aquest embolcall és una continuació del RER)
Les seves membranes són un poc més primes que les plasmàtiques (50-60 A) i presenten proteïnes
encarregades de fixar els ribosomes, les riboforines, i altres que actuen com a canals de penetració
de proteïnes sintetitzades pels ribosomes.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

Funcions
En el RER es duu a terme la síntesi de:
1) Proteïnes que formen la membrana. Les proteïnes sintetitzades pels ribosomes
s’introdueixen al lumen, on pot començar la seva glicosilació, que després es completarà a
l’aparell de Golgi
2) Fosfolípids que formen la membrana. Es sintetitzen a partir dels seus precusors
procedents del citosol.
Les proteïnes i els fosfolípids passen a formar part de la membrana del RER i, posteriorment,
a través de les vesícules que es desprenen s’uneixen a la membrana d’altres orgànuls.
3) Proteïnes se secreció. Generalment són glicoproeteïnes. Són transportades cap a altres
orgànuls dins les vesícules de transport que se formen a les àrees perifèriques.
L’inici de la síntesi de la proteïnes té lloc al citosol. Una vegada que el ribosoma s’ha acoblat al
ARNm, comença la formació d’una proteïna que presenta a l’extrem inicial un pèptit de senyalització.
Aquest pèptit és reconegut per la membrana del RER, que permet al ribosoma unir-se fortament als
receptors de la membrana. La proteïna en formació és introduïda, a través de proteïnes
intermembranoses , al lúmen, on perd el pèptit de senyalització. Al lúmen, les proteïnes adquireixen
la seva estructura plegada definitiva gràcies als enzims anomenats xaperones, tot seguit s’hi
afegeixen oligosacàrids o lípids i ja es poden emmagatzemar
Les proteïnes cèl.lulars contenen senyals formats per petits aminoàcids o per sucres que indiquen la
seva destinació final dins la cèl.lula. D’aquesta manera, les noves proteïnes destinades al mateix RE,
són retingudes per l’orgànul. La resta de proteïnes van a l’aparell de Golgi en vesícules de tansport,
un cop s’ha comprovat que la seva estructura és correcte.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 3

1.2 EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS
Estructura
El REL no presenta ribosomes i està constituït per una xarxa de túbuls units al reticle
endoplasmàtic rugós.
La membrana del reticle endoplasmàtic llis té una gran quantitat d’enzims, la majoria dels quals
són per a la síntesi de lípids.
Funcions
4
1) Síntesi de lípids. Aquí es sintetitzen de gairebé tots els lípids que formen les membranes:
colesterol, fosfolípids, glicolípids... Només els àcids grassos se sintetitzen al citosol.
2) Magatzem dels lípids. Aquests lípids se construeixen a la cara citoplasmàtica de la
membrana, des d’on es difonen cap a l’interior del reticle endoplasmàtic llis.
3) Transport de lípids a altres orgànuls, mitjançant proteïnes de transferència i vesículs
produïdes per gemmació per mitjà de xarxes de clatrina.
4) Desintoxicació. Participa en els processos de desintoxicació, gràcies a la seva capacitat
de metabolitzar substàncies tòxiques i convertir-les en productes eliminables per les
cèl·lules
5) Intervé en respostes específiques de la cèl.lula, tals com la conducció d’impulsos
nerviosos per a la contracció del múscul estriat..
Apareix especialment desenvolupat en: cèl.ules musculars estriades (forma el reticle sarcoplasmàtic),
en cèl.lules intersticials d’ovaris i testicles (síntesi d’esteroides) i hepatòcits (síntesi de lipoproteïnes)
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

2 L’APARELL DE GOLGI
L’aparell de Golgi AG) forma part del sistema membranós cel·lular. Està format per un o uns quants
dictiosomes (agrupació en paral·lel de quatre a vuit sàculs discoïdals anomenats cisternes),
acompanyats de vesícules de secreció.
Se sol situar, en les cèl.lules animals, prop del nucli, envoltant el centríols. Els vegetals solen tenir
diversos AG dispersos pel citoplasma. El nombre de dictiosomes varia molt, entre tres i vint. El
volum de l’AG és més gran en les cèl.lules secretores.
El va descobrir C. Golgi el 1898 gràcies a una nova tècnica de tinció amb sals de plata (impregnació
argèntica).
Estructura
L’AG està estructuralment i fisiològicament polaritzat, ja que el dictiosoma presenta:
- Cara cis o de formació. Propera al RER,
generalment convexa, constituïda per sàculs de
menys diàmetre
- Cara trans o de maduració. Més propera a la
membrana citoplasmàtica, generalment còncava,
formada per cisternes més grans.
La cara propera al RER rep vesícules (vesícules
de transició) procedents de l’embolcall nuclear i
RE llis. El contingut del dictiosoma va avançant cap
a la zona de maduració, aquesta progressió és de
cisterna en cisterna mitjançant petites vesícules
(vesícules intercisternes) i, un cop que arriba a la
cara propera a la membrana citoplasmàtica el
contingut es concentra a l‘interior de vesícules
(vesícules de secreció)
Aquestes poden actuar com a lisosomes, si contenen enzims digestius, o poden dirigir-se cap a la
membrana plasmàtica on poden vessar el contingut al medi extern (exocitosi).
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 5

Funcions
Les membranes de I’AG són riques en proteïnes enzimàtiques, per la qual cosa poden exercir
múltiples funcions:
6
1) Transport. És el principal responsable del transport de substàncies dins la cèl·lula. Les seves
membranes, gràcies a la formació de vesícules permeten el transport de les molècules fabricades
al reticle.
2) Maduració. Conté molts enzims que transformen, durant el seu recorregut pels sàculs, les
molècules inicialment fabricades.
3) Acumulació i secreció de proteïnes. Les proteïnes poden alterar la seva estructura i després
es concentren i passen a les vesícules de secreció.
4) Glicosidació de lípids i proteïnes. Els oligosacàrids s’uneixen als lípids i a les proteïnes i
formen glicolípids i glicoproteïnes de membrana.
5) Síntesi de polisacàrids. Com proteoglicans de la matriu extracel.lular i els glúcids de la paret
cel·lular vegetal.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

3 ELS LISOSOMES
y
Els lisosomes són vesícules procedents de l’aparell de Golgi que contenen enzims digestius.
Aquests són hidrolases àcides (glicosidases fosfatasa àcida, proteases, ADNasa, etc.) que es formen
al reticle endoplasmàtic rugós, passen a l’aparell de Golgi i després s’acumulen a l’interior dels
lisosomes.
Estructura
Els lisosomes tenen una membrana
plasmàtica que presenta les proteïnes de
la cara interna molt glicosilades. Aquestes
glicoproteïnes impedeixen que els enzims
hidrolases ataquin la membrana del
lisosoma.
Funcions
Els lisosomes fan la digestió de matèria orgànica.
L’enzim digestiu més important és la fosfatasa àcida, capaç de trencar els enllaços fosfoestèrics i
alliberar grups de fosfat.
Els lisosomes necessiten mantenir al se interior un pH entre 3 i 6, això s’aconsegueix amb la
introducció de protons a l’interior gràcies a la despesa d’energia (consum d’ATP).
La digestió pot ser:
- Extracel.lular, quan els lisosomes llencen els enzims a l‘exterior
- Intracel.lular. quan s’uneixen a un vacúol que conté la matèria que s’ha de digerir.
Segons el seu contingut trobam:
Lisosomes primaris.
Sols presenten enzims digestius. No han participat encara en el procés digestiu. Poden amollar el
seu contingut fora de la cèl.lula o fusionar-se amb altres vesícules portadores de materials
exògens o endògens i convertir-se en lisosomes secundaris.
Hi ha casos de lisosomes especials com:
Acrosoma dels espermatozoides. Emmagatzema els enzims capaços de digerir les
membranes de l’óvul.
Grans d’aleurona de les llavors. Fan possible la germinació
Lisosomes secundaris.
Són vesícules on es realitza la digestió intracel.lular. En funció del material sobre el qual actuen
podem trobar:
Heterolisosomes o vacúols digestius o heterofàgics. Són el resultat de la fusió dels
lisosomes primaris i vesícules procedents d’endocitosis (fagocitosi o pinocitosi). Realitzen la
digestió cel.lular lliberant nutrients al citoplasma. Així s’alimenten, per exemple, molts
protoctistes. També fan una funció defensiva, així es destrueixen per exemple molts bacteris i
virus patògens que entren a la cèl.lula.
Autolisosomes o vacúols autofàgics. Procedents de la fusió de lisosomes primaris amb els
autofagosomes, que són vesícules originades en el citoplasma, a partir de l’aparell de Golgi.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 7

8
Els autolisosomes degradesn (reciclen) l’excés de macromolècules produïdes per la cèl·lula.
També eliminen materials inútils i destrueixen zones lesionades, evitant processos
degeneratius. Intervenen també en la metamorfosis, en processos de transformació de
teixits, etc.
Tant en heterolisosomes com en autolisosomes, després de la digestió, les molècules
resultants, travessen la membrana del lisosoma per a ser aprofitades per la cèl.lula. Les
restes no digerides queden dins el lisosoma secundari, que es transforma en un cos residual
que queda al citoplasma (pot provocar la mort cel.lular si són tòxics) o ésser finalment
expulsats.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

4
4.1 ELS PEROXISOMES
Estructura
ELS PEROXISOMES I ELS GLIOXISOMES
Els peroxisomes són vesícules amb un diàmetre entre 0,1 i 0,7 micres
(orgànuls semblants als lisosomes), però que, en lloc de contenir
enzims hidrolases, contenen enzims com oxidasa i catalasa. La seva
membrana s’origina al REL, per estrangulació i llavors s’incorporen els
enzims que se sintetitzen als poliribosomes lliures al citosol.
En els peroxisomes, gràcies a l’enzim oxidasa, es fan unes reaccions d’oxidació
similars a les que es produeixen en els mitocondris, però en aquests
l’energia produïda als peroxisomes es dissipa en forma de calor, en comptes
d’aprofitar-se per sintetitzar ATP.
Es considera que els peroxisomes van sorgir abans que els mitocondris i que
la seva funció era permetre la vida en una atmosfera cada vegada més rica en
oxigen, element tòxic per als organismes anaeròbics.
Gràcies a l’acció oxidasa es produeix l’oxidació de substàncies que, en excés, poden resultar
perjudicials tals com àcid úric, àcid làctic, utilitzant l’O2, i produint aigua oxigenada (H2O2). Aquesta
substància és molt oxidant i resulta tòxica per a la cèl.lula
L’enzim catalasa pot actuar de dues maneres per a eliminar l’aigua oxigenada:
- Si hi ha substàncies tòxiques que es poden eliminar per oxidació (etanol, metanol, etc) les fa
reaccionar amb H2O2 i així s’eliminen ambdues. D’aquesta manera s’elimina bona part de
l’alcohol etílic que bevem, que s’oxida acetaldehid.
- Si no hi ha substàncies tòxiques per oxidar, les catalases descomponen el H2O2 en H2O i O2.
Funcions.
- Oxidació de composts orgànics (àcid úric, aminoàcids o àcids grassos) processos en els quals
es forma aigua oxigenada.
- Eliminació d’aigua oxigenada (que resulta tòxica) gràcies a la catalasa.
- Desintoxicació de diverses substàncies, Així, es degraden, en les cèl·lules hepàtiques, l’etanol
de les begudes alcohòliques i altres substàncies tòxiques com el metanol, l’ácid fórmic. etc.
- Síntesi de lípids (com el colesterol, que també es forma al reticle endoplasmàtic). Al fetge
participa en la formació d’àcids biliars derivats del colesterol.
- Degradació de bases nitrogenades (purines) i de lípids (beta-oxidació dels àcids grasos que
llavors passaran als mitocondris)
En cèl.lules vegetals participen també en la fotorespiració (s’explicarà quan es tracti la fotosínstesi)
4.2 ELS GLIOXISOMES
Els glioxisomes són una classe de peroxisomes que només existeixen en les cèl·lules dels vegetals.
El nom deriva del fet que contenen els enzims responsables del cicle del glioxilat, una variant del
cicle de Krebs, que permet sintetitzar glúcids a partir de lípids.
Això, que sols ho poden fer els vegetals, resulta essencial per a les llavors en germinació, ja que els
permet sintetitzar glucosa a partir de les reserves lipídiques. La glucosa és la molècula que servirà
per a obtenir l’energia a l’embrió fins que el nou vegetal pugui fer la fotosíntesí.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 9

10
5 ELS VACÚOLS I LES INCLUSIONS
5.1 ELS VACÚOLS
Els vacúols són vesícules constituïdes per una membrana plasmàtica, i amb un interior que és predominantment
aquós. Quan al contingut hi ha un altre tipus de substàncies predominants
s’anomenen inclusions.
Estructura
Els vacúols es formen a partir del reticle endoplasmàtic, de l’aparell de Golgi o invaginacions de la
membrana citoplasmàtica.
Els vacúols de les cèl·lules animals solen ser petits, i actualment s’anomenen vesícules.
Els vacúols de les cèl·lules vegetals solen ser molt grans, i sí que reben el nom de vacúols. N’hi sol
haver un o dos en cada cèl·lula. A mesura que la cèl·lula vegetal jove madura, els vacúols creixen.
El conjunt de vacúols d’una cèl.lula vegetal rep el nom de vacuoma.
Funcions
1) Acumular a l’interior una gran quantitat d’aigua. Amb això s’aconsegueix augment de volum
de la cèl·lula vegetal —turgència cel·lular— sense variar la quantitat de citosol o
hialoplasma ni la salinitat.
2) Magatzem de moltes substàncies. Com:
Substàncies de reserva energètica elaborades per la mateixa cèl·lula, com ara les proteïnes
Productes de rebuig que resultarien perjudicials si fossin al citosol.
Són substàncies especifiques, com per exemple els antocianòsids responsables dels colors
dels pètals o els alcaloides verinosos per repel·lir els animals herbívors, i d’altres són
substàncies amb funció esquelètica. com els cristalls de carbonat càlcic i oxalat càlcic.
3) Mitjà de transport entre orgànuls del sistema endomembranós i entre aquests i el medi
extern.
4) Tipus especials de vacuols en les cèl·lules animals:
a) Uns amb funció nutritiva, com els vacúols fagocítics i els pinocítics.
b) Altres amb funció reguladora de la pressió osmòtica; aquests són els vacúols pulsàtils
dels protozous ciliats, que expulsen aigua a l’exterior d’una manera ràpida. si la diferència
de pressió és gran, o d’una manera lenta, si els medis són isotònics.
5.2 LES INCLUSIONS
Entre les inclusions, les més freqüents són les inclusions
lípídiques, d’aspecte molt refringent. que poden contenir lípids de
reserva o gotes d’oli. que per oxidació donen origen a les resines
i als dipòsits de làtex, substància de la qual deriva el cautxú
natural.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

6 ELS MITOCONDRIS
Els mitocondris són els orgànuls de les cèl.lules eucariotes que s’encarreguen d’obtenir energia mitjançant
la respiració cel·lular, un procés d’oxidació en el qual intervenen uns enzims anomenats ATPsíntetases.
L’energia obtinguda es guarda en forma d’ATP.
Es troben en grans quantitats al citoplasma de totes les cèl·lules eucariotes, tant d’animals com de
vegetals, i són especialment abundants en les que, per la seva activitat. tenen una elevada demanda
d’energia bioquímica (ATP). El conjunt de mitocondris d’una cèl·lula s’anomena condrioma.
Estructura
Els mitocondris són orgànuls polimorfs, i poden variar des de formes esfèriques fins a allargades a
manera de bastonet.
Té unes dimensions que oscil·len entre 1 a 4 µ de longitud i entre 0,3 i 0,8 µ d’amplitud.
Presenta les següents parts:
- Membrana mitocondrial externa. És llisa i de la mateixa estructura que la membrana plasmàtica.
Cal destacar però que entre els lípids de membrana no hi ha el colesterol, (que tampoc forma part de
la membrana plasmàtica bacteriana.)
La membrana externa conté moltes proteïnes transmembranoses que actuen com a canals de
penetració i permet el pas de molècules de gran mida.
- Espai intermembranós. De contingut semblant al del citosol.
-Membrana mítocondrial interna. Presenta molts replecs interns, anomenats crestes
mítocondríals que incrementen la superfície i, per tant, la capacitat metabolitzadora. Es bastant
impermeable, i té un gran nombre de proteïnes de membrana que desenvolupen una àmplia gamma
de funcions, entre les quals destaquen les permeases, els components de les cadenes moleculars
transportadores d’electrons, dels quals destaquen els citocroms, i els complexos enzimàtics
formadors d’ATP, anomenats ATP-sintetases.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 11

- Matriu mitocondrial, espai delimitat per la membrana interna.
El medi intern és ric en enzims
A la matriu hi trobam també:
12
Ribosomes mitocondrials o mitorribosomes, semblants als
ribosomes bacterians.
ADN mitocondrial, semblant al bacteria: circular i de doble
hèlix.
Enzims, necessaris per a la replicació, transcripció i traducció
de l’ADN mitocondrial.
Enzims implicats en el cicle de Krebs
Enzims implicats en la beta-oxidació.
Ions de calci, fosfat, etc
Funcions
En aquest apartat resumim molt sintèticament les funcions ja que es desenvoluparan ampliament en estudiar el metabolisme
cel.lular.
L’activitat més important dels mitocondris és la respiració mitocondrial.
- Cicle de Krebs o de l’àcid cítric. Té lloc a la matriu.
- Cadena respiratòria. Té lloc a la membrana interna.
A la matriu mitocondrial es fan altres vies metabóliques importants, entre les quals destaquen les
següents:
- La β-oxidació dels àcids grassos. A la matriu mitocondrial
- Fosforilació oxidativa. Es duu a terme a les particules elementals F situades sobre les crestes
mitocondrials.
- La duplicació de I’ADN mitocondrial.
- La síntesi de proteïnes en els mitorribosomes.
- Concentració de substàncies a la cambra interna: proteïnes, lípids, etc.
Origen dels mitocondris
S’explica per la teoria de l’endosimbiosi, segons la qual es varen originar a partir de bacteris
fagocitats que no van ser digerits sinó que es van quedar en simbiosi al citoplasma d’una cèl.lula
eucariota
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
Les ATP-sintetases estan
constituïdes per tres parts: una
base hidròfoba, que s’ancora a
la membrana; un peduncle o
regió FFFF0000. i una esfera d’uns 90
Á de diàmetre, o regió EEEE1111. que
és on es catalitzen les reaccíons
de síntesi d’ATP

7 ELS CLOROPLASTS
Els cloroplasts són uns orgànuls típics de les cèl·lules vegetals que tenen clorofil·la. Per aquest motiu
poden dur a terme la fotosíntesi, procés en el qual es transforma l’energia lluminosa en energia
química continguda en la molècula d’ATP Per això, igual que en els mitocondris, els cloroplasts són
orgànuls productors d’energia.
Forma: Els cloroplasts són polimorfs i de color verd a causa de la presència del pigment clorofil·la. A
les algues, les formes són molt diverses; per exemple. a l’alga Spirogyra tan sols n’hi ha dos i tenen
forma de cinta en espiral. A les plantes superiors. la forma més abundant és la de disc lenticular, tot i
que també n’hi ha d’ovoides i d’esfèrics.
Mida: Mesuren entre 3µ i 19µ de diàmetre gran i d’1µ a 2µ de diàmetre petit
Quantitat: Sol haver-n’hi entre 20 i 40 per cèl.lula.
Estructura
- Coberta de doble membrana. Cap de les dues membranes té clorofil.la i entre els lípids no
presenten colesterol (el mateix que passa als bacteris i als mitocondris). La coberta presenta:
Una membrana plastidial externa. Molt permeable
Una membrana plastidial interna. Gairebé impermeable, i per això presenta una gran
quantitat de permeases, anomenades proteïnes translocadores.
- Estroma. A l’interior, delimitada per la membrana plastidial interna, hi ha una cambra que conté un
medi intern, anomenat estroma, que té un elevat nombre de components:
ADN plastidial. circular i de doble hélix, com el dels bacteris.
Plastoribosomes, diferents dels dels ribosomes del citoplasma i dels dels mitoribosomes dels
mitocondris.
Enzims, com els que transformen el CO2 en matèria orgànica, i els que permeten la transcripció,
traducció i replicació de l’ADN
Inclusions de grans de midó i les inclusions lipídiques.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 13

- Til.lacoides o lamel.les. Immers en l’estroma hi ha nombrosos sàculs aplanats, que reben el nom
de tilacoides o lamel.les, caracteritzats perquè contenen pigments fotosintètics a la membrana,
l’anomenada membrana tilacoïdal, la cavitat interior de la qual rep el nom de lumen o espai
tilacoidal.
Els tilacoides poden ser:
Til.lacoides d’estroma. Són allargats i es presenten estesos per tot l’estroma.
Til.lacoides de grànuls. Són petits, en forma de disc i es presenten amuntegats com piles de
monedes. Cada pila rep el nom de grànul.
A les membranes dels grànuls s’ubiquen els sistemes enzimàtics encarregats de percebre
l’energia lluminosa, efectuar el transport d’electrons i formar ATP.
Al contrari del que passa als mitocondris, és a la cara externa de la membrana dels til.lacoides on
es situen les partícules F (ATP sintetasa) junt als pigments fotosintètics: clorofil.la, beta-carotens,
xantofil.la.
Funcions
L’activitat bàsica dels cloroplasts és l’elaboració de la fotosíntesi (Aquest procés el veurem més
endavant, ara ho presentam de manera resumida) Aquest procés compren:
Fase lluminosa o depenent de llum:
Mitjançant els pigments fotosintètics englobats en les proteïnes de la membrana tilacoïdal,es
capta l’energia lluminosa que s’utilitza per a trencar la molècula d’aigua i obtenir els hidrògens
(H+) i els electrons (e-)
14
Igual que en els mitocondris, la síntesi d’ATP es fa per quimioosmosi. Els electrons excitats per la
llum, és a dir, rics en energia, quan recorren la cadena de proteïnes situades a la membrana dels
tilacoides (cadena transportadora d’electrons), van cedint la seva energia, que és utilitzada per
bombar H+ cap a l’interior dels tilacoides. Això origina un gradient químic de H+ l’energia del qual
és utilitzada per les ATP-sintetases per a la formació d’ATP. (Ho veurem en un tema posterior)
Fase obscura o independent de la llum.
Es du aterme a l’estroma. Es capten mol.lècules de CO2, s’utilitza els hidrògens obtinguta a la
fase lluminosa i l’ATP format i es genera matèria orgànica.
Altres vies metabòliques que tenen lloc a l’estroma són:
- La biosíntesi de proteïnes, als plastoribosomes
- La replicació de l’ADN.
Origen dels cloroplasts
Al igual que els mitocondris, l’origen dels cloroplasts s’explica mitjançant la teoria de l’endosimbiosi.
Els cloroplasts procedeixen de cianobacteris que varen ser fagocitats i quedaren en simbiosi a
l’interior d’una cèl.lula procariota.
Altres tipus de plasts
Els plasts són característics de totes les cèl.lules vegetals. No apareixen als bacteris fotosintètics i a
les cianobacteris.
Es distingeixen els tipus següents:
Cromoplats. Contenen diversos pigments. Per exemple: carotens de la pastanaga, el licopé dels
tomàtecs, etc.
Leucoplasts. Són incolors i apareixen a cèl.lules meristemàtiques joves. Segons la seva funció
trobam:
Amiloplats. Emmagatzemen midó.
Proteoplats. Emmagatzemen proteïnes.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

TEST
TEST
ACTIVITATS.
ACTIVITATS.
ACTIVITATS.
Tema Tema 9: 9: Orgànuls Orgànuls membranosos
membranosos
1 Els ribosomes de les cèl.lules procariotes són més grans que els de les cèl.lules
eucariotes
2 Cada ribosoma està compost de glúcids i ARNr
3 El reticle endoplasmàtic es troba connectat amb la membrana nuclear
4 El RER rugós no es troba connectat amb el REL
5 La clatrina és la proteïna que fixa els ribosomes al RER
6 La membrana del RER és un poc més prima que la membrana plasmàtica
7 El REL participa en processos de detoxificació
8 El REL intervé en la conducció de l’impuls nirviós en la contracció muscular
estriada.
9 El REL intervé en la síntesi, emmagatzemant i transport de lípids
10 La cara de l’aparell de Golgi més propera al RER és convexa, formada per sàculs
de menor diàmetre i de membrana més fina
11 les vesícules de transició transporten els materials des de l’aparell de Golgi a la
membrana citoplasmàtica
12 La part de l’aparell de Golgi més propera a la membrana citoplamàtica és còncava
i presenta cisternes de major mida
13 Les vesícules de secreció transporten els materials del RER a l’aparell de Golgi
14 Una de les funcions de l’aparell de Golgi és la de glicosilar els lípids i proteïnes
15 Una de les funcions de l’aparell de Golgi és la síntesi de proteoglicans o
mucopolisacàrids
16 El lisosomes procedeixen del REL
17 Els glúcids de la paret cel.lular (pectina, cel.lulosa i hemiacel.lulosa) es
sintetitzen a l’aparell de Golgi.
18 Les proteïnes de la cara interna de la membrana del lisosoma estan molt
glicosilades
19 Els lisosomes realitzen la digestió de matèria orgànica
20 La fosfatasa àcida és un dels enzims del lisosoma
21 Els vacúols de les cèl.lules vegetals són més grossos que els de les animals
22 Els vacúols serveixen de magatzem de moltes substàncies com alcaloides etc.
23 Els lisosomes primaris sols contenen enzims digestius i els secundaris contenen
matèria orgànica en procés de digestió
24 Els lisosomes contenen catalasa
25 Les oxidases són enzims específics dels gliosixomes
26 Els peroxisomes sols apareixen a les cèl.lules vegetals
27 Els peroxisomes procedeixen del RER
28 Els mitocondris són els orgànuls que fabriquen energia a partir de la fermentació
29 Els mitocondris de les cèl.lules procariotes són més petits que els de les eucariotes
30 Les cèl.lules vegetals no tenen mitocondris
31 Els mitocondris són orgànuls polimorfos
32 Els mitocondris presenten una doble membrana
33 La longitud dels mitocondris és de l’ordre de 1-4 angstroms
34 la membrana mitocondrial externa presenta gran nombre de proteïnes
transmembranoses
35 La membrana mitocondrial externa presenta plecs
36 Entre els lípids de membrana dels mitocondris no apareix el colesterol
37 Els mitocondris tenen ADN mitocondrial semblant al bacterià
38 Les ATP-sintetases es troben a la membrana interna dels mitocondris
39 És a la regió F1 de l’ATP- sintetasa on es catalitzen les reaccions de síntesi de
l’ATP
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 15

16
40 Els mitocondris presenten ribosomes similars als bacterians
41 La cadena respiratòria del procés de respiració cel.lular es realitza a la
membrana interna dels mitocondris
42 El cicle de Krebs es desenvolupa a la matriu mitocondrial
43 La beta-oxidació delsàcids grassos es desenvolupa als mitocondris
44 Els cloroplasts són polimorfos
45 La membrana externa dels cloroplasts és molt impermeable mentre que la
interna és permeable
46 la capa interna dels cloroplasts conté gran nombre de proteïnes translocadores
47 La membrana dels cloroplasts té colesterol
48 Els cloroplats no presenten ribosomes propis
49 Les membranes interna i externa dels cloroplasts tenen clorofil.la
50 Els til.lacoides en forma de disc es diuen til.lacoides d’estroma
COMPLETA
COMPLETA
1 Orgànuls que realitzen la síntesi de proteïnes
2 Proteïnes encarregades de fixar els ribosomes al reticle
endoplasmàtic rugós
3 Substàncies que es fabriquen al reticle endoplasmàtic llis
4 Cadenes de 5-40 ribosomes separats entre si que llegeixen
una cadena d’ARNm
5 D’on procedeixen els lisosomes?
6 Tipus d’enzims que contenen els lisosomes
7 Vesícules constituïdes per una membrana plasmàtica que
tenen al seu interior un contingut predominantment format
per aigua i inclusions
8 Nom que reben els vacúols de les cèl.lules animals
9 Conjunt de vacúols de la cèl.lula vegetal
10 Enzims que apareixen als peroxisomes
11 Classe de peroxisomes que apareixen a les cèl.lules vegetals
12 Conjunt de mitocondris d’una cèl.lula
13 Medi intern del mitocondri, en ell hi ha gran quantitat
d’enzims que actuen en nombroses reaccions metabòliques
14 Parts de l’ATP-sintetasa
15 Cambra interior del cloroplasts
16 Sàculs aplanats que es troben a l’interior dels cloroplats
17 Til.lacoides en forma de discs
QÜESTIONARI
QÜESTIONARI
1) Quin tipus de proteïnes permeten l’ancoratge dels ribosomes al reticle endoplasmàtic?
2) Que són les xaperones?
3) Per què les cèl.lules pancreàtiques tenen un nombre elevat de ribosomes?
4) Semblances i diferències entre el RER i el REL
5) Explica el procés de formació de glicoproteïnes de la membrana plasmàtica.
6) Per què les hidrolases no digereixen els lisosomes?
7) Quina acció fa la catalasa?
8) Qué és l’ATP sintetasa?
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau