VENT DE PORT La tardor La tardor va arribar enguany a Lleida el dia primer d'octubre a la matinada. Somiava que feia vent i plovia i que per arribar a la porta <strong>de</strong> la meua escola havia <strong>de</strong> travessar un toll d'aigua bruta. Llavors em vaig <strong>de</strong>spertar i tenia fred. I em vaig adonar que aquells sorolls que en somnis em sembla ven venta<strong>de</strong>s eren els roncs <strong>de</strong>l pare que dorm a l'habitació <strong>de</strong>l costat. La mare va sentir que estossegava i es va llevar per posar-me una manta al llit. L'any passat vaig escriure que a la tardor <strong>les</strong> ful<strong>les</strong> es tornen grogues i cauen <strong>de</strong>ls arbres. Aquest estiu un nen <strong>de</strong> muntanya, d'un poble prop d'on vaig anar <strong>de</strong> colònies, em va dir que això és mentida. Que la major part d'arbres <strong>de</strong> Catalunya (com els pins, els avets, <strong>les</strong> alzines i <strong>les</strong> oliveres) passen l'hivern amb totes <strong>les</strong> ful<strong>les</strong>. Que només els arbres <strong>de</strong> ciutat es <strong>de</strong>spullen a la tardor i que, per això, els nens <strong>de</strong> ciutat, quan hem d'escriure una redacció sobre la tardor, sempre hi posem que <strong>les</strong> ful<strong>les</strong> es tornen grogues i cauen al carrer i quan <strong>les</strong> trepitgem amb els peus és com si es queixessin i tota la pesca. M'encanta la tardor perquè és l'època que com pleixo anys. El dia 16 d'octubre, que és d'avui en vuit, en faré <strong>de</strong>u. Es divertit això <strong>de</strong> fer anys. Tothom et feli cita, els amics vénen a casa i et porten regals i els pares et <strong>de</strong>ixen beure tota la coca-cola que et ve <strong>de</strong> gust. També m'agrada la tardor perquè quan vas pel carrer o surts al pati no sents ni fred ni calor. Això no vol pas dir que els grans <strong>de</strong>ixin <strong>de</strong> queixar-se <strong>de</strong>l temps per una temporada. Ma germana rondina perquè algun dia plou i no pot anar a l'institut amb moto; la mare, perquè no pot anar a la platja i el cap <strong>de</strong> setmana no sap què fer, i el pare, perquè aviat arribarà la boira i ha d'agafar el cotxe per anar a la feina... Mai no he sentit dir, per exemple, al meu pare: "ara sí que fa bon temps, dóna gust d'anar a treballar!" I és que <strong>les</strong> persones grans, ja pot fer el temps que vulgui, que el<strong>les</strong> sempre se'n queixen. Sobretot quan és dilluns. El temps és, al cap i a la fi, l'únic responsable <strong>de</strong>l mal <strong>de</strong> cap <strong>de</strong> la mare, <strong>de</strong>l mal humor <strong>de</strong>l pare i <strong>de</strong> la mala llet <strong>de</strong> ma germana. De <strong>de</strong>bò que sí. A nivell <strong>de</strong> temps, que diu la mare (ella sempre procura imitar el llenguatge <strong>de</strong>ls mestres que tot ho anivellen), doncs a nivell <strong>de</strong> temps, l'octubre és el meu mes preferit. Al matí i al vespre fa una mica <strong>de</strong> fres quera, però amb un jersei estàs <strong>de</strong> conya. Tan sols hi ha una cosa <strong>de</strong> la tardor que odio amb tota l'ànima: aquesta mania <strong>de</strong> la senyoreta <strong>de</strong> llengua a manar-me cada any la mateixa remaleïda redacció sobre la tardor. Només per això, per alliberar-me d'aquest escrit estúpid que acabeu <strong>de</strong> llegir, val la pena fer-se gran. Pep Coll V I N T DE PORT
CAP DE CASA Fotos: E Relia ij. BUnco CAP DE CASA «,MtKm m j¿^**^ • * -^«^MM Í ^B* ^^^^^HB K.-^*» I ^'^fiÉr El passeig <strong>de</strong>l rlu abans <strong>de</strong> <strong>les</strong> obres <strong>de</strong> condicionament. Esterri d'Aneu. Vista actual <strong>de</strong>l passeig <strong>de</strong>l riu. d'Esterri <strong>d'Àneu</strong>. %'"^, r