Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

VENT DE PORT
La tardor
La tardor va arribar enguany
a Lleida el dia primer d'octubre a
la matinada. Somiava que feia
vent i plovia i que per arribar a la
porta de la meua escola havia de
travessar un toll d'aigua bruta.
Llavors em vaig despertar i tenia
fred. I em vaig adonar que aquells
sorolls que en somnis em sembla­
ven ventades eren els roncs del
pare que dorm a l'habitació del
costat. La mare va sentir que
estossegava i es va llevar per
posar-me una manta al llit.
L'any passat vaig escriure que
a la tardor les fulles es tornen grogues i cauen dels
arbres. Aquest estiu un nen de muntanya, d'un poble
prop d'on vaig anar de colònies, em va dir que això és
mentida. Que la major part d'arbres de Catalunya
(com els pins, els avets, les alzines i les oliveres) passen
l'hivern amb totes les fulles. Que només els arbres de
ciutat es despullen a la tardor i que, per això, els nens
de ciutat, quan hem d'escriure una redacció sobre la
tardor, sempre hi posem que les fulles es tornen
grogues i cauen al carrer i quan les trepitgem amb els
peus és com si es queixessin i tota la pesca.
M'encanta la tardor perquè és l'època que com­
pleixo anys. El dia 16 d'octubre, que és d'avui en vuit,
en faré deu. Es divertit això de fer anys. Tothom et feli­
cita, els amics vénen a casa i et porten regals i els pares
et deixen beure tota la coca-cola que et ve de gust.
També m'agrada la tardor perquè quan vas pel
carrer o surts al pati no sents ni
fred ni calor. Això no vol pas dir
que els grans deixin de queixar-se
del temps per una temporada.
Ma germana rondina perquè
algun dia plou i no pot anar a
l'institut amb moto; la mare,
perquè no pot anar a la platja i el
cap de setmana no sap què fer, i el
pare, perquè aviat arribarà la
boira i ha d'agafar el cotxe per
anar a la feina... Mai no he sentit
dir, per exemple, al meu pare:
"ara sí que fa bon temps, dóna
gust d'anar a treballar!" I és que
les persones grans, ja pot fer el temps que vulgui, que
elles sempre se'n queixen. Sobretot quan és dilluns. El
temps és, al cap i a la fi, l'únic responsable del mal de
cap de la mare, del mal humor del pare i de la mala llet
de ma germana. De debò que sí.
A nivell de temps, que diu la mare (ella sempre
procura imitar el llenguatge dels mestres que tot ho
anivellen), doncs a nivell de temps, l'octubre és el meu
mes preferit. Al matí i al vespre fa una mica de fres­
quera, però amb un jersei estàs de conya. Tan sols hi
ha una cosa de la tardor que odio amb tota l'ànima:
aquesta mania de la senyoreta de llengua a manar-me
cada any la mateixa remaleïda redacció sobre la tardor.
Només per això, per alliberar-me d'aquest escrit
estúpid que acabeu de llegir, val la pena fer-se gran.
Pep Coll
V I N T DE PORT