Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

L'ARNA
Per Albert Algueró
Metge diplomat en sanitat
Gastronomia i salut; dieta mediterrània
Una de les característiques més favorables del nostre
país ha estat la seva rica, variada i sàvia gastronomia.
La nostra dieta, anomenada mediterrània, es considera
un model de nutrició, si bé les coses, actualment, com
en tants altres hàbits de la nostra societat, estan canviant
ràpidament. Les darreres enquestes alimentàries
demostren que hi ha hagut canvis importants en el
consum d'aliments: una minva substancial del consum
de pa, d'hidrats de carboni complexos, de fruites,
d'hortalisses i de llegums, i un gran augment del consum
de carns (hi ha la creença que la carn dóna força i
moltes mares estan convençudes que si els seus fills o
filles no es mengen a diari un bon bistec no s'alimenten
degudament) i de greixos saturats, una gran quantitat
dels quals apareix dissimulada en productes precuinats
o ja cuinats.
El desequilibri alimentari que s'està instaurant amb
aquesta mena de productes, per cert molt energètics,
provoca en els infants una acceleració del creixement
(la talla mitjana ha augmentat uns 6 cm en pocs anys),
però, d'altra banda, es corre el risc de transformar-los
en adults arterioescleròtics i amb moltes probabilitats
de contreure malalties cardiovasculars. Actualment,
alguns estudis denoten l'existència de més d'un 10 per
cent de nens amb excés de colesterol. Es dóna la paradoxa
que, amb l'augment del nivell econòmic, el desenvolupament
de la indústria alimentària, la introducció
de noves tecnologies, els nous sistemes de distribució,
la varietat dels estils de vida i, en especial, la gran pressió
publicitària, s'està provocant un canvi radical en els
nostres hàbits alimentaris. En aquest canvi es fa notar la
influència que hi té la proliferació d'establiments de
menjars ràpids (fast-foot).
Els nous hàbits provoquen un excés de consum de
productes carnis i greixos, a més de lactis complets, pas­
L'ARNA
tisseria, begudes refrescants (coles) i altres productes
preparats o cuinats amb greixos de mala qualitat. La
majoria dels deu mil tipus d'aliments que es poden
adquirir a qualsevol gran supermercat han estat sotmesos
a un procés industrial. Tanmateix no es tracta d'avaluar
els beneficis o els inconvenients de la moderna tecnologia
agroalimentària, sinó de remarcar que per
aquest camí estem abandonant la dieta tradicional i ens
apropem cada cop més a una dieta de tipus anglosaxó.
A l'inrevés de la tendència que s'observa als Estats
Units.
Científicament, ha quedat ben demostrat que els
hàbits alimentaris inadequats són, entre molts altres factors
que conformen l'estil de vida, els principals responsables
de moltes malaties, sobretot de tipus degeneratiu,
com malalties cardiovasculars (arterioesclerosi), càncer,
hipertensió, diabetis, obesitat, osteoporosi, gota, artrosi,
anèmia, goll endèmic, caries dental i algunes més.
La corba de mortalitat d'un país en reflecteix d'alguna
manera la història i, en el nostre cas, si mirem
enrere fins arribar a la nostra llunyana guerra civil, comprovarem
que en aquella època hi havia raons molt
poderoses per morir, però la incidència de malalties
com la cardiopatia isquémica (coronàries) i el càncer era
molt baixa. Pel que fa a les malalties cardíaques, durant
els anys cinquanta, els cors que havien aguantat moltes
coses van començar a enregistrar el tamponament de les
seves coronàries, i tot degut en gran part a l'augment
del consum d'aliments rics en colesterol (la ingesta de
colesterol s'ha duplicat durant els últims trenta anys),
que provoca un augment progressiu de les taxes de mortalitat
per afecció coronària (prop del 50 per cent de les
defuncions són avui per aquesta causa). És el cost, caldria
dir, del canvi cap a un millor nivell de vida, ja que
ens acostem en aquest sentit, i cada vegada més, a la res-