Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

tura de la rondalla es troba clarament
en les grans pel·lícules i en les grans
novel·les, no solament les infantils. La
PUça del Diamant, de Mercè Rodore-
da, té una estructura rondallística cla-
ríssima i molt evident. Això és el que la
fa intel·ligible a la nostra memoria
col·lectiva. Aquest és un fenomen molt
clar.
També cal estudiar el mateix
impacte en les imatges. Per exemple,
els dimonis, durant gairebé tota l'Edat
Mitjana, els van pintar verds, i el ver­
mell es reservava per a la Mare de Déu.
A mesura que la Mare de Déu deixa de
ser la reina celestial per esdevenir la
Verge, apareix blanca i blau cel, i el
dimoni s'apodera del vermell perquè
aquell sí que és el senyor del món, el
ricàs, mentre que el color verd passa als
marcianets. En fem broma, però està
estudiat científicament, els marcianets
són verds perquè tenen aquest caràcter
demoníac. Independentment que les
imatges del romànic ens hagin impreg­
nat d'imatgeria col·lectiva, la seva
influència, doncs, també es transforma.
Però, repeteixo, hi ha unes estructures,
ja sigui per recordar o per imaginar. I
no hi hauria imaginació si no tingués­
sim imatges. La seva estructura és
intrínsicament sàvia i és sàvia perquè és
intrínsicament humana.
Josep Antoni Fluixa: En principi
pense que els escriptors actuals tenim
l'obligació, abans d'escriure, de conèi­
xer un poquet la nostra tradició, tant la
popular com la culta. Com a lector
editorial, em trobo amb molts escrip­
tors que vénen amb una obra escrita
sense haver llegit gairebé res abans.
Crec que els escriptors haurien de
DOSSIER 111 TROBADA DESCRIPTORS
conèixer, evidentment, el món de les
rondalles, però tamBé el món culte. Hi
ha escriptors que es pensen que són
grans avantguardistes i no han llegit,
per exemple, Tristam Shandy de Lau-
rence Sterne. Hi ha coses inventades
molt de temps abans. La rondalla i la
tradició popular entra en tot això.
Com s'ha dit, és molt interessant que
el que aporti la rondalla sigui un pacte
de ficció. Des d'aquest punt de vista,
també m'agrada a mi fer-la servir. Ara,
l'obligació d'un escriptor, si li agrada
l'estructura de rondalla, és que escrigui
sense oblidar aquest pacte de ficció.
Vargas Llosa ja n'ha parlat en el seu lli­
bre De la verdad de las mentiras. La
narració que vol ser moderna canviant
el paper que fan els personatges tradi­
cionals és un abús. Probablement
aquest estil ve de Gianni Rodari, que
era un bon crític, però va fer molt de
mal en aquest sentit perquè hi ha qui
se'l va creure al peu de la lletra. I cal
molta gràcia per sortir-se'n bé. Vaig
veure una obra de teatre on apareixien
tots els personatges populars i ells
mateixos preguntaven al públic què
havien de fer per acabar. Si vols escriu­
re una rondalla, doncs, fes-ho bé.
Josep A. Fluixa i Josep Vallverdú,
valencians i ponentins colze a colze.
» I ^ %!*" *?i*
11