Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

on m'han demanat perquè han llegit
un llibre meu i em pregunten quins
llibres llegia quan era infant. Alesho­
res, la meva resposta és que no en lle­
gia cap perquè no en tenia. Vaig viure
en un món sense llibres. I així vaig
aprendre coses de la meva gent. Vaig
aprendre a sentir explicar històries.
Vaig entendre que a través de la parau­
la, del llenguatge, de la voluntat de
contar, es podien fer ficcions. Es podia
fer literatura, en definitiva.
Vaig ser afortunat de sentir contar
moltes històries. No vaig tenir accés a
cap llibre, però sí a una literatura ri-
quíssima de caràcter oral. I a tota a-
quella gent que em contava històries,
inclosos als predicadors que contaven
de sant Antoni Abat unes històries
màgiques i meravelloses, els escoltava
fascinat.
Vaig tenir la fortuna de, encara
essent un nin, poder sentir contar les
pròpies aventures d'un home que em
semblava molt vell, però que havia
estat soldat a la guerra de Cuba. Ens
reuníem a l'estiu al seu voltant i ens
contava peripècies i batalles. Allà vaig
sentir segurament els primers relats
d'aventures. Ell no contava la guerra
de Cuba, contava la seva guerra de
Cuba, la seva pròpia ficció, perquè
ningii no conta una realitat, sinó una
percepció pròpia de la realitat. Vaig
aprendre totes aquestes coses. Vaig
sentir parlar de la Guerra Civil amb
molt de secret, i vaig sentir parlar
també de la seva Guerra Civil, de com
s'ho havien passat i de com ho havien
viscut.
Tot això em va fer entendre que, a
través de les paraules, es poden crear
ficcions. Però després també vaig sentir
alguna rondalla, en veu dels padrins o
dels avis. I un dia vaig agafar rondalles
de mossèn Alcover i en vaig llegir
alguna, ja adolescent, i vaig veure que
mossèn Alvover començava els seus
relats amb la fórmula: Això era i no
era.
Crec que amb aquesta frase, que
sortosament he trobat en algun lloc
més, pocs, aprenem que aquest temps
ens du a un món de ficció, a una irrea­
litat. I mossèn Alcover n'és un mestre.
Entrem en un parany, en un bosc, en
un món on les coses que hi succeiran
són i no són. Crec que és això el més
gran i important que ens ha aportat la
cultura popular i tradicional.
I això segueix ben viu i ben latent
en tot escriptor. Qualsevol escriptor
que es proposi contar una història,
encara que no ho vulgui, ha d'acabar
dient: això era i no era. Haurà de
començar amb un pacte de ficció.
Allò que llegireu sabeu que no és veri-
DOSSIER 111 TROBADA DESCRIPTORS %nf í"
Un moment de la taula rodona.
*V
: *!»!% '«tí,
1Í, Mr »^^*^ ***»•
.•- **-
í«%*1
¡¿^i