¥%^ DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS f ff*^
on m'han <strong>de</strong>manat perquè han llegit un llibre meu i em pregunten quins llibres llegia quan era infant. A<strong>les</strong>ho res, la meva resposta és que no en lle gia cap perquè no en tenia. Vaig viure en un món sense llibres. I així vaig aprendre coses <strong>de</strong> la meva gent. Vaig aprendre a sentir explicar històries. Vaig entendre que a través <strong>de</strong> la parau la, <strong>de</strong>l llenguatge, <strong>de</strong> la voluntat <strong>de</strong> contar, es podien fer ficcions. Es podia fer literatura, en <strong>de</strong>finitiva. Vaig ser afortunat <strong>de</strong> sentir contar moltes històries. No vaig tenir accés a cap llibre, però sí a una literatura ri- quíssima <strong>de</strong> caràcter oral. I a tota a- quella gent que em contava històries, inclosos als predicadors que contaven <strong>de</strong> sant Antoni Abat unes històries màgiques i meravelloses, els escoltava fascinat. Vaig tenir la fortuna <strong>de</strong>, encara essent un nin, po<strong>de</strong>r sentir contar <strong>les</strong> pròpies aventures d'un home que em semblava molt vell, però que havia estat soldat a la guerra <strong>de</strong> Cuba. Ens reuníem a l'estiu al seu voltant i ens contava peripècies i batal<strong>les</strong>. Allà vaig sentir segurament els primers relats d'aventures. Ell no contava la guerra <strong>de</strong> Cuba, contava la seva guerra <strong>de</strong> Cuba, la seva pròpia ficció, perquè ningii no conta una realitat, sinó una percepció pròpia <strong>de</strong> la realitat. Vaig aprendre totes aquestes coses. Vaig sentir parlar <strong>de</strong> la Guerra Civil amb molt <strong>de</strong> secret, i vaig sentir parlar també <strong>de</strong> la seva Guerra Civil, <strong>de</strong> com s'ho havien passat i <strong>de</strong> com ho havien viscut. Tot això em va fer entendre que, a través <strong>de</strong> <strong>les</strong> parau<strong>les</strong>, es po<strong>de</strong>n crear ficcions. Però <strong>de</strong>sprés també vaig sentir alguna rondalla, en veu <strong>de</strong>ls padrins o <strong>de</strong>ls avis. I un dia vaig agafar rondal<strong>les</strong> <strong>de</strong> mossèn Alcover i en vaig llegir alguna, ja ado<strong>les</strong>cent, i vaig veure que mossèn Alvover començava els seus relats amb la fórmula: Això era i no era. Crec que amb aquesta frase, que sortosament he trobat en algun lloc més, pocs, aprenem que aquest temps ens du a un món <strong>de</strong> ficció, a una irrea litat. I mossèn Alcover n'és un mestre. Entrem en un parany, en un bosc, en un món on <strong>les</strong> coses que hi succeiran són i no són. Crec que és això el més gran i important que ens ha aportat la cultura popular i tradicional. I això segueix ben viu i ben latent en tot escriptor. Qualsevol escriptor que es proposi contar una història, encara que no ho vulgui, ha d'acabar dient: això era i no era. Haurà <strong>de</strong> començar amb un pacte <strong>de</strong> ficció. Allò que llegireu sabeu que no és veri- DOSSIER 111 TROBADA DESCRIPTORS %nf í" Un moment <strong>de</strong> la taula rodona. *V : *!»!% '«tí, 1Í, Mr »^^*^ ***»• .•- **- í«%*1 ¡¿^i