Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

ment. Però ara que hem perdut la cul­
tura tribal, hem perdut també la cultu­
ra oral i la seva tansmissió directa.
Avui, les àvies són a la perruqueria i els
avis juguen a tennis. No són al costat
de la llar de foc, explicant històries.
Però si es manté aquest corrent a tra­
vés de la lectura, perquè no hi ha
dubte que té una càrrega literària i
màgica, potser també es mantindrà la
tradició.
Sigui com sigui, però, mentrestant
estem creant, i potser no ens n'adonem,
un altre tipus de transmissió que pot
estar basada en els invents moderns, en
el tipus de vida moderna, que conviurà
amb l'anterior durant un temps, no sé
quant, fins que el vagi substituint. Els
canvis es produeixen, a parer de les per­
sones que els viuen, d'una manera
imperceptible, però es produeixen, i és
al llarg d'un període dilatat de temps
que aquests canvis transformen com­
pletament un fons, i aquell estrat desa­
pareix i en ve un altre.
Per tant, és difícil saber si això es
pot afirmar taxativament. Potser no.
Però crec que hi intervenen aquests
dos factors. La cultura antiga encara
perviu, però haurà de conviure durant
un temps amb una nova cultura de
npus popular que anirem creant i que
pot tenir referents amb novetats com
Internet, per exemple. Aquests avenços
es precipiten a una velocitat molt gran.
De la mateixa manera que avui, quan
a la gent li parlen, en una lectura a la
Missa, de Canà i Galilea, aquell tipus
de cultura agrària i primitiva no els
diu absolutament res i és inintel·ligible
per a molts.
Si aquest llenguatge s'ha de substi­
tuir, igualment passa amb els altres.
DOSSIli R111 ÏRÜB.M)A DESCRIPTORS
Fora que algun dels mites pervisqui
perquè és un mite que sobrepassi la
cultura tradicional, que sobrepassi la
cultura elevada, i esdevingui una trans­
missió de màgia.
Maria Àngels Gardella: Penso que
no podem negar la influència de la tra­
dició. Es allò que diuen: som uns nans
a espatlles d'uns gegants. Però també
penso, com s'ha dit, que la cultura
popular no coincideix actualment amb
la literatura tradicional. Vull dir que és
més popular un cotxe que no pas una
mula arrossegant un carro. Aleshores,
des d'aquest punt de vista, els ordina­
dors són popularíssims, i més per als
nois i noies.
S'hauria de mirar des de dos punts
de vista. Del de l'autor, que pot, si vol,
ser un conservador, en les seves obres,
de la tradició popular, recollint o cre­
ant rondalles amb elements tradicio­
nals populars. Penso que fer això és
lícit, i és la meva opció personal. Uti­
litzar la tradició com un pretext però
no com una finalitat, com un pretext
per construir una història, més enllà
de la tradició, per parlar sobre l'ànima
humana, les relacions, el pensament, o
els sentiments.
Un altre punt de vista és el perquè
ens plantegem aquest tema. Sovint es
parla de la cultura popular. Per què en
aquest país en parlem tant? En altres
països també se'n parla tant? La gent
està amoïnada per si es perd o si es
conserva. He arribat a la conclusió que
això passa perquè som un país petit i
agredit, i ens sentim agredits en la nos­
tra identitat. I és per això que ens
rebel·lem. I una de les formes de rea-
firmació que tenim és la cultura popu-
í4.'ik*nr%- *,%
El moderador, Andreu Sotorra, apunt
de connençar l'acte.
^t