Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Premi Árnica
Però no sé què tinc que no em deixa
sentir satisfet. Tant de temps esperant
aquest moment i, ara, és com si no
em fes cap il·lusió. Com si fos un
treball més. No puc concentrar-me
en la feina, constantment retornen les
imatges del somni. I les petjades a la
molsa. Faig esforços per no deixar-me
arrossegar per aquesta bogeria però...
és que és tan atraient! I si hi hagués
realment algú com la dama dels
estanys? Només de pensar-ho, tot em
sembla fútil. Si ella fos veritat... Crec
que seria capaç d'abandonar la meva
feina, la passió per la botànica, el meu
futur professional. Fins i tot, aquesta
descoberta de primer ordre que ja
tinc pràcticament a les meves mans.
25 d'abril
Ahir al vespre vaig parlar de nou
amb la Lionor. Volia intentar-ho un
cop més. Sé que hi ha alguna cosa
que ella no m'ha explicat. La vaig
trobar a la vora de la llar de foc, recol­
zada en el seu vell bastó mentre escal­
fava quatre coses per sopar. Em va
semblar que la meva presència li feia
nosa perquè va estar força esquerpa,
més que la primera vegada. "Que no
n'ha tingut prou ja, d'aquesta histo­
ria?", "no veu que s'amargarà la
vida?", i encara: "Miri, vostè faci el
que vulgui, però a mi no m'atabali
més!". Mentre em deia això la seva
mirada m'ha trasbalsat. No m'havia
fixat que tingués aquells ulls d'un
verd tan profund.
Demà tornaré al bosquet i m'hi
estaré el temps que calgui fins que
^^ arribi a una conclusió. Hi dormiré si
HI és necessari. M'enduré la tenda i
menjar per uns quants dies. Potser
hauria de trucar al departament i dir-
los que encara trigaré, però m'estimo
més no fer-ho. No sabria quines expli­
cacions donar si me'n demanaven.
Com puc donar-les als altres si no sé
què dir-me a mi mateix?
26 d'abril
He passat tot el dia aquí, al
bosquet, i no he vist res estrany, cap
indici que permeti confirmar les
meves sospites. La dama dels estanys
és una invenció de la imaginació
popular i jo he estat prou innocent
per creure-hi. No entenc com he
arribat fins a aquest punt. Ara ho veig
clar. Com puc haver-me deixat obses­
sionar per aquesta fantasia quan tenia
una cosa tan palpable davant meu? I
tan important! El fruit de mesos,
anys, podria dir, de dedicació botàni­
ca. He estat a punt d'engegar-ho tot a
rodar i perdre així l'oportunitat de la
meva vida. Sort que encara hi sóc a
temps. La planta no és marcida del tot
encara que, com en aquell somni
absurd, el procés d'assecament és
ràpid. Perquè penso prendre-la, ho he
decidit. Tota aquesta història de la
dama m'ha fet veure les coses de
manera diferent. Cal aprofitar el
moment, qui sap si després no trobaré
cap més plançó i aquest ja s'haurà fet
malbé.
La nit és molt tranquil·la. La
lluna fa el seu ple i ho vesteix tot d'un
vel especialíssim, una blancor nívia
que es perd entre ombres difumina­
des. Amb un escenari així és molt fàcil
imaginar històries de dames fosques
que
>•}%% Jll*':! vr»t •
**T
«m T i!
ri
^«•**«'
í 11