Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Premi Árnica
aquelles flors que, tot i seques, con­
servaven encara la forma campanula-
da i els sèpals aguts; a la base, aquella
roseta de fulles arrodonides, profun­
dament partides en forma de palma;
i, sobretot, aquella viscositat que li
conferien els esparsos pèls glandulo-
sos que la recobrien. Sí senyor, era
ella. A més, coincidia perfectament
amb la descripció d'afinitats consulta­
da: es trobava en un dels racons on el
matoll de neret entrava en contacte
amb una petita tartera ombrejada. No
podia haver-hi error. Llàstima que fos
l'única que s'hi observava i que esti­
gués tan marcida. M'he aconsolat
pensant que sols el descobriment d'a­
questa espècie és ja un èxit sense pre­
cedents.
La prudència i el rigor professio­
nal m'obligaven a no precipitar-me i a
acumular el major nombre de dades
abans de formular la conclusió defini­
tiva. Així que m'he entretingut força
estona prenent notes al meu quadern
de camp. A més de l'acurada descrip­
ció de l'hàbitat, he mesurat la planta
en tots els sentits -tija, fulles, flors-,
he fet dibuixos i fotografies i he pres
una mostra del substrat rocós on s'a­
rrelava. De sobte, se m'ha plantejat
una qüestió que fins aquell moment,
amb l'emoció de la descoberta, no
havia previst: podia prendre la planta
per a herboritzar-la tot i que era l'únic
exemplar que havia trobat fins
llavors? O era millor esperar a confir­
mar la presència d'altres que, potser,
apareixerien, si no allà, en algun altre
racó de la zona? Dur la mostra de la
planta era la millor prova del meu
descobriment però també significava,
en cas que fos el darrer exemplar exis-
DOSSIER lli TROBADA D'ESCRIPTORS
tent, l'extinció automàtica de l'espè-
cie. Les tècniques que permeten la
reproducció al laboratori no són del
tot fiables car depenen de l'estat en
què es puguin trobar les llavors. El
dubte era, doncs, gairebé més ètic que
científic, si és que es poden separar
aquests dos àmbits de la reflexió
humana.
He decidit no arrencar-la, de
moment. Sempre seré a temps de fer-
ho. I mentrestant potser en trobaré
altres exemplars, fins i tot en millor
estat de conservació. Em sentia tan
satisfet que he volgut gaudir d'aquest
meravellós dia. Com que encara no
havia dinat, he pres un mos i m'he
disposat a fer una becaineta. A la part
més alta del bosc hi havia un racó
molt adequat. Un rierol el travessava
tot fent petits salts entre molses, i l'es­
pessor dels pins hi creava un ambient
ombrívol i humit. M'he estirat i,
mentre ressonava prop meu la suau
cançó de l'aigua, m'he adormit pro­
fundament. I he tingut un somni. Un
somni estrany.
Jo era allí mateix, al bosc,
adormit, i alguna cosa em despertava.
En incorporar-me veia la Lionor que
em mirava i em deia: "Ja li ho vaig dir
que no hi vingués. És perillós. Vagi-
se'n abans no prengui mal!", però
quan volia respondre-li que no
m'havia passat res i que havia trobat
la planta ella ja era lluny, bosc enllà.
Jo la seguia però no podia agafar-la.
Llavors, en comptes de la Lionor veia
una noia jove, tota vestida de blanc i
amb una llarga cabellera negra, que
m'observava enlairada dalt d'una
roca. Li he preguntat: "Qui ets tu ?" i
ella ha respost: "Sóc la dama fosca
V
,s**^r%*ic*"* *%t nt'*^n^ |?w^t***^
l»a,TI*"»tf, %'»·;l'V 11*1 "Ik*!
^.? ^V¿* "~v^^. r 'M^:
* 1 ^ *,**% **•
%-¥% » *"
i m% i*»;*/' »* *~