Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

^T' rf*^
.4,nn
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS
;I«%1
cervell, no tan impermeable com
pensava a suggestions de la imaginería
popular. El problema és que hauré
d'esperar almenys un parell de dies per
estar en condicions de tornar als llacs.
Perquè hi penso tornar. Es l'única
manera de treure l'entrellat d'aquesta
història.
22 d'abril
He tornat a veure la Lionor.
Necessitava parlar amb ella i explicar-
li què havia vist o, almenys, el que
m'havia semblat veure. M'ha escoltat
atentament i, acabada la meva narra­
ció, s'ha quedat callada. Jo esperava
amb impaciència algun comentari, un
monosíl·lab que confirmés les meves
sospites. O la negació rotunda que
acabés amb una il·lusió sense fona­
ment. Però ella callava. Els seus ulls
semblaven mirar endins i molt enrere.
Sols un lleu tremolor del seu cap tren­
cava la immobilitat del seu cos. I quan
semblava que aquesta situació es faria
insostenible, uns mots quasi xiuxiue-
jats han sortit dels seus llavis. "És
ella." "Qui voleu dir?" "La dama fosca
dels estanys." És veritat, doncs! No ha
estat un miratge. He intentat aclarir
més coses sobre la identitat d'aquest
personatge però ha estat inútil.
Només un darrer advertiment abans
d'aixecar-se de la cadira i abandonar
l'estança: "No hi vagi. Ja li ho vaig dir
que era perillós." M'he estremit en
sentir aquestes paraules i veure-la
allunyar-se tentinejant cap a la porta
tot remugant mots que no he entès.
Quin mal s'hi amaga? No sembla
pas una criatura terrible. Sols impo­
sant i misteriosa, res més. Però... què
estic dient? Dono crèdit a les paraules
d'una dona ja gran que sempre ha
viscut entre fantasmes? És que el seu
testimoni ja és prova suficient per
concloure que el que vaig veure no era
simplement un efecte òptic? Com
aquelles terribles figures que, de
petits, crèiem veure de nit a la nostra
habitació i que, tard o d'hora, desco­
bríem convertides en la roba penjada a
la cadira, aquell moble o una joguina
mal endreçada. Hi aniré, però no per
ella. He d'acabar la feina que m'ha dut
aquí aquests dies: la foscana.
23 d'abril
L'he trobada! No era un somni.
Els estudis previs tenien raó, com
podia dubtar-ne? Només calia una
mica de sort. I treball, perquè no puc
oblidar els mesos de feina que hi ha
darrere aquest descobriment. Però
anem a pams, vull descriure artib
detall les dades de la troballa.
Avui, 23 d'abril -quin dia més
indicat- he tornat als llacs de Filià. No
feia un temps esplèndid però tampoc
res indicava que hagués de ploure. Un
dia d'aquests amb el cel encalitxat,
amb clapes de núvols blancs ocupant
amples franges del firmament deixant,
entremig, petites taques de blau. En
arribar al bosquet he tret les notes per
aclarir quin era el tros on calia treba­
llar. I quasi de seguida -en un lloc per
on ja havia passat l'altre dia- l'he vista.
Primer he pensat que era una herba
seca de la família de les saxifragàcies.
Però quan ja l'apartava d'esma per
buscar al seu voltant me n'he adonat.
Aquella tija erecta, acabada en un
ramell floral disposat en panícula;