Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

espessa capa de núvols que amenaçava
tempesta. Vaig observar l'espai de
bosc que encara em quedava. N'havia
escorcollat ben bé dues terceres parts i
la resta, que era molt més atapeïda,
semblava demanar un dia sencer de
treball. Què havia de fer? Podia tornar
l'endemà, ningú no m'esperava fins la
setmana entrant. M'havia donat un
ampli marge de temps en previsió dels
problemes que poguessin presentar-
se. Però és que desitjava tant trobar
una pista de la presència de la planta!
Ni que fos algun peu marcit o sec,
restes de fulles, fruits, fins i tot alguna
herba de les que solen associar-s'hi.
Em vaig decidir a fer, almenys, un
reconeixement ràpid del terreny amb
la il·lusió que trobaria alguna cosa.
En aquell mateix moment un
llamp, seguit d'un tro eixordador,
caigué a escassos centenars de metres.
Allò va fer rectificar la meva decisió i,
esporuguit -ho confesso- vaig recollir
tots els estris i vaig emprendre la
baixada. En pocs segons, una pluja
intensa ho amarà tot. En ser a l'altra
banda del llac, a punt d'haver-me-les
amb el roquissar, vaig donar una
ullada al bosquet. Començava a ser
engolit per la boira i una espessa
cortina d'aigua. Un segon llamp
il·luminà el paisatge i un calfred reco-
rregué tot el meu cos a causa d'una
visió inquietant. En el breu espai que
durà la llum, em semblà veure una
figura femenina, dreta a l'entrada del
bosquet d'on, moments abans, havia
fugit empès pel mal temps. Vaig
romandre perplex, paralitzat, espe­
rant que un altre llamp em confirmés
que aquella imatge havia estat un
engany dels sentits. Però no vaig
DOSSIER 111 TROBADA D'ESCRIPTORS
poder aclarir-ho perquè caigué tan a
prop que m'encegà del tot i em féu
sentir l'espasme elèctric per dintre les
venes. Vaig perdre l'equilibri i vaig
caure tartera avall fent tombs fins que
vaig topar amb el cap en una roca.
En despertar-me després d'una
estona -no podria dir exactament
quant de temps vaig estar incons­
cient- sentia un intens dolor al cap.
Tenia una ferida que havia sagnat
força, contusions per tot el cos i estava
ben xop. No sé com, vaig aconseguir
anar fins al cotxe i, mig somnàmbul,
vaig arribar al poble. Just abans d'en­
trar a l'hostal vaig caure exhaust al
camp de bassals i fang en què s'havia
convertit el carrer. Ja no recordo més.
Algú degué adonar-se'n i em recollí.
Pel que he sabut, avisaren el metge del
poble, que em practicà uns quants
punts de sutura i em va donar una
medecina per evitar qualsevol possible
infecció.
Vaig passar la nit i gairebé tot el
dia d'ahir dormint o semiinconscient.
Avui em sento ja molt millor i és per
això que he pogut escriure aquestes
notes. He pensat que si ho faig potser
aclariré les meves idees abans que el
record se'm faci més confús. La veritat
és, però, que, a hores d'ara, no puc dir
si el que vaig veure era una imatge real
o una il·lusió. No puc treure'm del
cap aquella silueta, dreçada majestuo­
sa davant la tempesta, observant-me.
El seu magnetisme m'aclapara i posa
en qüestió els meus plantejaments
sobre realitat i llegenda. Necessito
constatar que el que vaig veure no és
més que un joc capriciós de llums i
ombres. Un exemple del poder dels
fenòmens atmosfèrics sobre el meu
j# T* »rt
^n f.
^|V^: Wit*%
^^«m r 1,^
Mr
'•»*•* *|!^ tt
»% % A
ï -^ ^^
%£• ís|líí"< í'^jN»::