Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

-ha respost-. "Sempre se n'han trobat
només alguns matolls aïllats". "I
recordeu a quins llocs?" -he insistit
volent anar al gra-. "Home..., ara ja
no me'n recordo gaire, fa força anys
que no em bellugo d'aquesta casa...
però em sembla que n'hi havia hagut
a..." "On?" -em moria d'impacièn­
cia-. "Doncs n'havia vist cap als
estanys de Filià, en un bosquet de pi
negre que hi ha a mig vessant, prop
d'un rierol que baixa dels llacs. Però...
era un lloc maleït. Hi havia presències
estranyes que podien causar la dissort
de qualsevol mortal" -i en dir això,
una guspira semblava il·luminar els
seus ulls. ""Voleu dir dones d'aigua i
coses així?" "Sí, ja sé que la gent
d'avui no s'ho creu, i menys un savi
com vostè, però faci'm cas i no tempti
la sort".
M'he acomiadat agraint-li la seva
ajuda. Mentre tornava a l'hostal
pensava en com es barreja en aquests
pobles el saber científic, encara que
sigui a un nivell molt empíric, amb el
cúmul de llegendes que passen de
generació en generació. O passaven,
perquè un bon tros de saviesa popular
es perd cada vegada que mor un d'a­
quests padrins. L'important és que
demà m'espera una dura jornada. El
bosc que m'ha assenyalat és força
amunt -prop dels dos mil metres d'al­
titud- i, un cop allí, caldrà treballar
de valent si vull treure'n algun profit.
20 d'abril
Abans-d'ahir vaig pujar fins als
llacs. L'ascensió va ser prou dura.
Aviat vaig haver de deixar el cotxe en
DOSSIER III TROBADA DESCRIPTORS
uns prats i des d'allí vaig prendre un
senderol que ràpidament guanyava
alçada fins a un primer estany. La
llum del matí li donava un encant
especial, no sé, una barreja entre bell i
enigmàtic alhora. Després el camí es
perdia definitivament en un roquissar
que -tal com m'havia indicat la
Lionor- era l'únic pas possible per
arribar al següent llac. El rocam, fet de
l'acumulació de detritus granítics,
alentia el meu ritme, ja que havia d'es­
collir constantment el millor pas entre
roca i roca per no caure en qualsevol
dels esvorancs que les separaven. Això
em va entretenir força estona fins que
vaig arribar a un punt on el pendent
donava pas a un pla format per una
petita cubeta glacial.
Al bell mig hi havia un estanyol
d'aigües cristal·lines i quietes com la
lluna d'un mirall. Recorrent amb la
vista el panorama que s'obria als meus
ulls intentava recordar les paraules
exactes de la Lionor: "Veurà un llac
petit, molt arrodonit. El voreja un
prat per tot arreu menys pel cantó
oposat al del vessant de pujada. Aquell
racó, el més allunyat, situat darrere
com si diguéssim, és fet de pedra viva.
Per allí hi solen baixar alguns rierols
que vénen d'un llac situat just
damunt. Si mira cap a la dreta, a mig
pendent, veurà un petit bosquet de
pins negres. És allà". 1 allà era, efecti-
El guanyador, August Garcia i Orri,
adreçant-se al públic.
**.*%• p %.V-"* »1t-l
f>'V^·* f %*f*'*.*^- ^ %%!