Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
SSIER111 TROBADA D'ESCRIPTORS Boscana Diari d'un naturalista obsessionat fC%*1*nrt>4Í l' Atorgament del premi pel president del Consell Cultural. Albert Turull llegint l'acta del jurat del 3r Concurs Árnica. Per August Garcia i Orri 17 d'abril Ja hi sóc. Pensava que mai no arribaria el moment. Si la bibliografia consultada no és errònia, aquest és el millor lloc per trobar alguna mostra de la foscana. I també és la millor època de l'any, així ho afirmen les escasses cites referents a la localització d'aquesta planta al nostre país. Tinc la secreta esperança que puc trobar-la. Dic secreta perquè ningú no coneix l'objectiu d'aquesta recerca. Cap dels meus col·laboradors a la universitat. Premi Árnica Els he dit que estaré fent obser vacions... al Delta de l'Ebre. Ni cap dels meus familiars o amics a qui, d'altra banda, poc podria interessar. Tant se val. Si aconsegueixo trobar la foscana per algun racó d'aquesta vall pirinenca, seré l'home més afortunat del món. Millorarà extraordinària ment el meu currículum professional i podré entrar amb majúscules a les millors revistes científiques del país. Però no avancem esdeveniments. De moment ja he aconseguit les pri meres pistes. Una mica ambigües, això sí, però no es pot esperar més del poc rigor científic de la gent d'aques tes contrades. Les preguntes que he fet al poble de seguida m'han adreçat a la Lionor, una àvia encantadora per bé que un pèl misteriosa. "Pregunti-ho a la padrina de cal Rabellat. Si hi ha algú que conegui les herbes d'aquestes muntanyes és ella. Això si us ho vol dir, perquè de vegades..." Però ha volgut. Se li feia estrany que algú vingués de tan lluny demanant-li per una herba que ja ningú no coneix. Quan s'ha convençut que les meves intencions eren perfectament hones tes ha començat a parlar. Anys enrere havia recollit herbes per a tot tipus de remeis. Ho havia après de la seva mare, que havia estat una gran herbolaria. Males llengües havien fet córrer que tenia coses de bruixa, només perquè havia guarit algú amb pocions que ella mateixa fabricava barrejant les virtuts de les herbes d'alta muntanya... "Sí, però, i la foscana, la coneixeu?" "L'heu vista?" -he inquirir una mica ansiós-. "La veritat és que és una planta que no ha abundat mai gaire"
-ha respost-. "Sempre se n'han trobat només alguns matolls aïllats". "I recordeu a quins llocs?" -he insistit volent anar al gra-. "Home..., ara ja no me'n recordo gaire, fa força anys que no em bellugo d'aquesta casa... però em sembla que n'hi havia hagut a..." "On?" -em moria d'impacièn cia-. "Doncs n'havia vist cap als estanys de Filià, en un bosquet de pi negre que hi ha a mig vessant, prop d'un rierol que baixa dels llacs. Però... era un lloc maleït. Hi havia presències estranyes que podien causar la dissort de qualsevol mortal" -i en dir això, una guspira semblava il·luminar els seus ulls. ""Voleu dir dones d'aigua i coses així?" "Sí, ja sé que la gent d'avui no s'ho creu, i menys un savi com vostè, però faci'm cas i no tempti la sort". M'he acomiadat agraint-li la seva ajuda. Mentre tornava a l'hostal pensava en com es barreja en aquests pobles el saber científic, encara que sigui a un nivell molt empíric, amb el cúmul de llegendes que passen de generació en generació. O passaven, perquè un bon tros de saviesa popular es perd cada vegada que mor un d'a quests padrins. L'important és que demà m'espera una dura jornada. El bosc que m'ha assenyalat és força amunt -prop dels dos mil metres d'al titud- i, un cop allí, caldrà treballar de valent si vull treure'n algun profit. 20 d'abril Abans-d'ahir vaig pujar fins als llacs. L'ascensió va ser prou dura. Aviat vaig haver de deixar el cotxe en DOSSIER III TROBADA DESCRIPTORS uns prats i des d'allí vaig prendre un senderol que ràpidament guanyava alçada fins a un primer estany. La llum del matí li donava un encant especial, no sé, una barreja entre bell i enigmàtic alhora. Després el camí es perdia definitivament en un roquissar que -tal com m'havia indicat la Lionor- era l'únic pas possible per arribar al següent llac. El rocam, fet de l'acumulació de detritus granítics, alentia el meu ritme, ja que havia d'es collir constantment el millor pas entre roca i roca per no caure en qualsevol dels esvorancs que les separaven. Això em va entretenir força estona fins que vaig arribar a un punt on el pendent donava pas a un pla format per una petita cubeta glacial. Al bell mig hi havia un estanyol d'aigües cristal·lines i quietes com la lluna d'un mirall. Recorrent amb la vista el panorama que s'obria als meus ulls intentava recordar les paraules exactes de la Lionor: "Veurà un llac petit, molt arrodonit. El voreja un prat per tot arreu menys pel cantó oposat al del vessant de pujada. Aquell racó, el més allunyat, situat darrere com si diguéssim, és fet de pedra viva. Per allí hi solen baixar alguns rierols que vénen d'un llac situat just damunt. Si mira cap a la dreta, a mig pendent, veurà un petit bosquet de pins negres. És allà". 1 allà era, efecti- El guanyador, August Garcia i Orri, adreçant-se al públic. **.*%• p %.V-"* »1t-l f>'V^·* f %*f*'*.*^- ^ %%!
- Page 19 and 20: Creacions pel paladar. -Tu creus qu
- Page 21 and 22: C3- C3 CZ^ c^ ^r. ^i-wf^ El baró d
- Page 23 and 24: h Per Josep Vallverdú "^'í-éí U
- Page 25 and 26: LO ROVELL Per Josep Rafecas El teat
- Page 27 and 28: Traducció d'un text forà: "L'aniv
- Page 29 and 30: ^"•'í**-. toc de perruqueria i e
- Page 31 and 32: LA G R I P I A Per Lluís Puig Coor
- Page 33 and 34: TÇ^ XÍS- t3?^ X5?^ V:X Í0K ^^^^1
- Page 35 and 36: -\fl^ s Consell Cultural de les val
- Page 37 and 38: V-V LA C R f P I A '"^ • Festa ma
- Page 39 and 40: Ponent. Des de l'edat mitjana fins
- Page 41 and 42: desembre 1996 FULLS DEL CONSELL L'e
- Page 43 and 44: í£0 0 í!© i© í!0 ^ ^ ^ * ^ ^=
- Page 45 and 46: ^ ^ I© - ^tSü ^ - > ^ S) - ^ ^ '^
- Page 47 and 48: ^ = ^ © ^ ^ © r,r^ ^ ^ Presa cons
- Page 50 and 51: fe4Í^'< * T lm%% ú:%' Sf*"* ?•*
- Page 52 and 53: H » SSIERIII TROBADA D'ESCRIPTORS
- Page 54 and 55: V • í 5 % ^í DOSSIER III TROBAD
- Page 56 and 57: DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS Ha
- Page 58 and 59: ,rt -P SSIER m TROBADA D'ESCRIPTORS
- Page 60 and 61: DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS Pr
- Page 62 and 63: %%* i*#íí*«»»^'*' DOSSIER ÍII
- Page 64 and 65: ¿T c DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPT
- Page 66 and 67: '-^^^V* } DOSSIER III TROBADA D'ESC
- Page 68 and 69: Í:^? m DOSSIER III TROBADA D'ESCRI
- Page 72 and 73: wi>ip%%1 M r * . * • « . ' . DOS
- Page 74 and 75: ^T' rf*^ .4,nn DOSSIER III TROBADA
- Page 76 and 77: %*r n»ií' k" ^ 'w·C DOSSIER III
- Page 78 and 79: »*T .' \.X.it•»•» tj aV^ 3ir
- Page 80 and 81: V? t m SSIERIII TROBADA D'ESCRIPTOR
- Page 82 and 83: ¥%^ DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTO
- Page 84 and 85: i!^% ' DOSSIER 111 TROBADA D'ESCRIP
- Page 86 and 87: )SSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS Mir
- Page 88 and 89: DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS Gn
- Page 90 and 91: a iOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS
- Page 92 and 93: VENT DE PORT La tardor La tardor va
SSIER111 TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
Boscana<br />
Diari d'un naturalista obsessionat<br />
fC%*1*nrt>4Í l'<br />
Atorgament <strong>de</strong>l premi pel presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l<br />
<strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong>.<br />
Albert Turull llegint l'acta <strong>de</strong>l jurat<br />
<strong>de</strong>l 3r Concurs Árnica.<br />
Per August Garcia i Orri<br />
17 d'abril<br />
Ja hi sóc. Pensava que mai no<br />
arribaria el moment. Si la bibliografia<br />
consultada no és errònia, aquest és el<br />
millor lloc per trobar alguna mostra<br />
<strong>de</strong> la foscana. I també és la millor<br />
època <strong>de</strong> l'any, així ho afirmen <strong>les</strong><br />
escasses cites referents a la localització<br />
d'aquesta planta al nostre país. Tinc la<br />
secreta esperança que puc trobar-la.<br />
Dic secreta perquè ningú no coneix<br />
l'objectiu d'aquesta recerca. Cap <strong>de</strong>ls<br />
meus col·laboradors a la universitat.<br />
Premi Árnica<br />
Els he dit que estaré fent obser<br />
vacions... al Delta <strong>de</strong> l'Ebre. Ni cap<br />
<strong>de</strong>ls meus familiars o amics a qui,<br />
d'altra banda, poc podria interessar.<br />
Tant se val. Si aconsegueixo trobar la<br />
foscana per algun racó d'aquesta vall<br />
pirinenca, seré l'home més afortunat<br />
<strong>de</strong>l món. Millorarà extraordinària<br />
ment el meu currículum professional i<br />
podré entrar amb majúscu<strong>les</strong> a <strong>les</strong><br />
millors revistes científiques <strong>de</strong>l país.<br />
Però no avancem es<strong>de</strong>veniments.<br />
De moment ja he aconseguit <strong>les</strong> pri<br />
meres pistes. Una mica ambigües,<br />
això sí, però no es pot esperar més <strong>de</strong>l<br />
poc rigor científic <strong>de</strong> la gent d'aques<br />
tes contra<strong>de</strong>s. Les preguntes que he fet<br />
al poble <strong>de</strong> seguida m'han adreçat a la<br />
Lionor, una àvia encantadora per bé<br />
que un pèl misteriosa. "Pregunti-ho a<br />
la padrina <strong>de</strong> cal Rabellat. Si hi ha<br />
algú que conegui <strong>les</strong> herbes d'aquestes<br />
muntanyes és ella. Això si us ho vol<br />
dir, perquè <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s..." Però ha<br />
volgut. Se li feia estrany que algú<br />
vingués <strong>de</strong> tan lluny <strong>de</strong>manant-li per<br />
una herba que ja ningú no coneix.<br />
Quan s'ha convençut que <strong>les</strong> meves<br />
intencions eren perfectament hones<br />
tes ha començat a parlar.<br />
Anys enrere havia recollit herbes<br />
per a tot tipus <strong>de</strong> remeis. Ho havia<br />
après <strong>de</strong> la seva mare, que havia estat<br />
una gran herbolaria. Ma<strong>les</strong> llengües<br />
havien fet córrer que tenia coses <strong>de</strong><br />
bruixa, només perquè havia guarit<br />
algú amb pocions que ella mateixa<br />
fabricava barrejant <strong>les</strong> virtuts <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
herbes d'alta muntanya... "Sí, però, i<br />
la foscana, la coneixeu?"<br />
"L'heu vista?" -he inquirir una<br />
mica ansiós-. "La veritat és que és una<br />
planta que no ha abundat mai gaire"