Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Forn al. Davant de Casa Sossis de Peramea.
vist una de tan bona com aquella, va ser la reina de
Salàs, en aquell temps se'n va fer 42.000 pessetes.
-Quan dieu "aquell temps", a quins anys us referiu?
-Cap allà al 1960 si fa no fa, que va ser quan es
van pagar més. A partir d'aleshores van començar a
anar de baixa. I quan va arribar el tractor, es van acabar
eh animals.
-Veiem que a la ferreria encara hi teniu totes les
eines de quan us hi dedicàveu plenament.
-Si, i tant. Ara últimament, quan es va acabar la
forja, havia posat un ventilador elèctric enlloc de la
manxa, però eh meus fills em van dir: "No et venguessis
pas la manxa. Conserva-la". El que passa és que si la
conservo l'he de fer treballar, sinó es farà malbé. Aquesta
enclusa també ens va sortir molt bona. La va comprar el
meu pare quan van acabar eh treballs de les centrals de
Cabdella, que ell hi treballava. Així com de vegades en
LA P I P I D A
veus en alguna ferreria que al lloc on s'ha picat més s'hi
fa com una mica de clot, en aquesta tan soh al mig se
n 'hi veu tot just una miqueta.
-Què fèieu servir com a combustible?
-Carbó vegetal i mineral. Venien carboners cada
any. Aquí se 'n va fer molt, de carbó. Hi havia molta
alzina i molt roure. Jo, per exemple, tenia dos o tres
homes a tallar la llenya, l'arreglaven a U mida i, una
vegada tallada, eh carboners U portaven a U carbonera,
la colgaven i U cremaven. Després, un transportista la
portava cap aquí. Però més que res era carbó vegetal,
perqué el mineral era molt escàs ah primers temps. Ara
ja fa molts anys que al fornal no hi fem gairebé res. Es
pot dir que no el fem servir. Vam començar a soldar i a
tallar les peces. Per això quan es va acabar de fer ferradures
i d'arreglar relies de llaurar també es van acabar
d'utilitzar molts aparells com ara l'enclusa o el fornal,
tret que s'hagués d'adreçar un ferro tort i que no es