Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS
Prop del cel a la Roca d'Escart.
clofen, vídues ombrejades a les ro­
ques, encantaries de Bonansa, forats
del Drac, bruixes de l'Espluga, dáli
que dáli que els ulls els feien pampa­
llugues, i si l'esbojarrada aquella
arriba a fer servir les escombres guar­
nides, encara hi haurien romàs
encantats, allí dins.
-Ja es deixondiran, ja, si els arre­
plega lo Perot (Peretó?) amb el seu taxi!
-Mira-te'ls! Rostos amunt, fins a
la Creu de l'Eixol per veure les cinc
valls obertes com els dits d'una mà.
-Joan! La portada!!!
En terres d'Esbalsatossinos, qui
és a punt d'estimbar-se no són els
porcs sinó els escriptors. Camí (i dir-
ne camí és dir-ne molt) de la Mare de
Déu de la Roca se sent la pregària:
-Mesquinet de mi! Que la Mare de
Déu del Toro només arriba als 400
metres d'alçada i no sé si té cobertura
aquí dalt! {Pon(^ Pons dixit).
-Que no tenc cobertura...! Ro­
queta, som-hi, que aquí ens cal de­
mostrar que al pot petit hi ha la bona
confitura!
I a fe que se'n van eixir, aquell
parell de marededeuetes. La foto que
ho certifica la van haver de fer en for­
mat vertical perquè si la feien apaisa­
da no hi haurien cabut tots sense
minva lamentable del nombre d'ex­
pedicionaris.
-I ara què?
—Ara mengen, per variar. Men­
gen i discuteixen.
—Què discuteixen?
—Sobre el futur de la fantasia es­
crita i qui la llegeix.
-Qui mena la gresca?
-L'ambaixador del territori: en
Ferran Relia.
-El dimoni és!
-Oh, ell ho ha organitzat tot! I
que no va sol! Goita, hi ha en
Ramon, l'Albert...
d'Àneu!
-El dimoni són, aquests
-És que el terrabastall que orga­
nitzen aquesta tropa endiastrada no
s'organitza enlloc més de les terres
catalanes...
-I deixa'ls que facin! El dimoni
sempre ha tingut sobre nosaltres l'a­
vantatge de ser més ran de terra
-intercedia la Misericòrdia de Reus.
-Mentre el dimoni ens fa la
feina i vetlla per la unitat, la bellesa, i
el futur del territori -va concloure la
Moreneta, que aneu a saber per què
és tan fosca de pell-, nosaltres
podrem continuar amb la nostra
vida regalada... Au, desconnectem!
I així fou com el dimoni gros del
Consell Cultural de les Valls d'Aneu
i tota la seva cohort de dimonietxos i
minairons, llavors i ara, continuen
any rere any provocant daltabaixos,
fent les mil i una, desafiant la mono­
tonia establerta, llençant la casa per
la finestra, invocant el territori, la
llengua i la fantasia, coses eixes que,
com tothom sap, són, des que el
món és món, l'esca del pecat, i
atacant els escèptics per la més terre­
nal de les flaqueses humanes; per un
bon àpat. D'aquells que només es
poden fer a casa Tonya d'Unarre:
sopa de pastor (hi canten els àngels,
però no en tasten), i carn de poltre
(el diable és qui l'encomana).
I qui no ho vulgui creure, que
ho vagi a veure. I a qui li faci mal,
que s'hi posi Árnica.
-Joan! La portada!!!!!