Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

22.04.2013 Views

,rt -P SSIER m TROBADA D'ESCRIPTORS ittr«: ^*w Diablessa Duran talaiant senders de glòria. •"' ^vri«*i í *. Teresa Duran Això era i no era partir d'unes determina- W* • des altures, la contempla­ ció s'allargassa de manera pràcticament indefinida, monòtona, un si és no és calitxosa, i és llavors quan una ment activa, predisposada a trafiquejar, es troba en un punt latent d'espera, desitjant qualsevol imprevist, per minúscul, quasi imperceptible, irrellevant, que sigui. Aquest era l'estat d'ànim de la Geperudeta, en el seu sitial celestial, quan va rebre el truc insospitat i infreqüent de la Moreneta. -Tu, que l'Ermengol i en Tomeu m'han dit que es prepara conxorxa grossa cap a la banda on el nano va perdre les espardenyes. Què et sembla si ens ajuntàvem totes i ens ho miràvem, de lluny estant, és clar, per veure com va? -Veges tu! I qui s'ajunta? -Pots comptar! Els angelets més bufanúvols de tots! Els escriptorets de pela amb deu, que s'inventen contes per a la mainada, santa ingenuïtat! -Que innocents que són!! Desemparadets meus! Això no m'ho vull perdre! Ho he de veure! I heus aquí com, just quan aquí baix tothom -és un dir- feia ball manetes a sant Pere, allí dalt hi havia una vintena bona de marededéus prenent el te en el més excels dels sentits, rient i xalant i passant-se l'u­ llera de llarga vista, veient com quatre arreplegats descobrien territo­ ris en nom del país, de la llengua, de la fantasia i de no sé pas quantes beneiteries més. bomba! La de la Mercè s'ho passava -Ara sí que faran patxoca, els de can Panga, a muntanya! I això que me'ls han triat una mica! Si no saben ni com anar-hi, fins allí dalt! I el més bregat de tots ara té mal de panxa i no hi va! Ara sí que l'hem feta bona! -Tu no siguis tan acaparadora, maca, que per molt que visquin a Barcelona, més de la meitat d'aquesta tropa no en són fills, i el veterà de la colla sap on para Butsènit- esclatava l'Assumpta de la Seu Vella. -Però, què fan, ara? -Ara sopen. Glopet de te. -I ara? -Miren rajoles florides abans d'anar adormir...

Elles xerra que xerraràs, no ha­ vien buidat ni la meitat del pap que l'endemà els escriptorets ja se n'en­ traven pel rebost de Casa Gassia, on els cantaven les lloances de la sopa de serp i altres herbetes que el Jordi els feia tastar. -Joan! La portada!!! -se sentia bramar de dalt del cel estant. -Aquí la teniven de fer! Això va bé! -s'estarrufava la de Santa Maria d'Aneu, que aquells dies tenia unes cagarrines de no dir sobre què s'es- devindria per aquells verals. -O sigui que t'estimes més una foto que un misteri de Maria? -li re­ treia, riallera, la veterana de Reque- sens-. I ara, què fan? -S'enfilen. -Aquell xic suat ja els ha mostrat l'espina de bacallà? -pre­ guntava la del Lledó, sempre interes­ sada per les rutes de la salaor. -I ara què? -Ara mengen! I tant que menjaven! Enmig d'un prat, com les vaques brunes. Però un mos al tros a les Planes de Son, inter nos, és una delícia que quan la casa Kodak la descobreixi, si se'n faran, de calendaris! Però és que Son, sa cosa més repolida d'aquest món, no ho desco­ breix qui vol, sinó qui pot, i encara...! Si no, sentiu la veu rígida d'aquell bon badle que us ensenya el retaule proclamant com tot el poble, "com un sol home", el va defensar de les urpes depredadores del museu amb el mateix to èpic amb què Napoleó comanava els seus exèrcits. I, si no teniu le gosadia de pregun­ tar-li de quantes persones era fet DOSSIER 111 TROBADA D'tSCRlPTORS aquell tot el poble, no sabreu que només eren catorze a servar el tresor de l'arca, i l'Indiana Jones ja se'n pot anar de puntetes davant tanta bravura, o enfilar-se al campanar, tan alt i vertiginós, si vol fardar, perquè a Son espanten les bromes foranes amb munyidors, i reclamen les bruixes i els ogres del territori des del púlpit! -Recoranta misses cantades! Idò, això no és heretgia, per ventura? -s'exclamava la de Lluc quan ho veia, i sa bessona, la Lluca d'Alzira, retrucava- Xe, mentre els pega per la fantasia, no mos obliden... són ara? -Vaja per la fantasia doncs... On allí baix. -Ara suen tinta. Donen premis -Fan fotos? -1 a més a més mengen. Si no vols caldo, dues soperes. Pastetes a les celísties i diapositi­ ves a la vall. -Lo Pep me'ls fa viatjar de nit! Es que de nit els viatges són més fantàstics. I au! Pixarrades del dimoni, gestes del bisbe Ermengoi, monestirs mixtos de Cassovall, ser­ pents de Collegats, gegantes que s'a- Dolça mandra, botons d'or, menges generoses, Tèsol olímpic. I I '^m >• %ifm%^ * %^èm,- V dV'^i if^*- *»• Aliatge prometedor: escriptors. Sants Just i Pastor, campanars, trones, retaule gòtic... VHI felíT

,rt -P<br />

SSIER m TROBADA D'ESCRIPTORS<br />

ittr«: ^*w<br />

Diab<strong>les</strong>sa Duran talaiant<br />

sen<strong>de</strong>rs <strong>de</strong> glòria.<br />

•"' ^vri«*i<br />

í *.<br />

Teresa Duran<br />

Això era i no era<br />

partir d'unes <strong>de</strong>termina-<br />

W* • <strong>de</strong>s altures, la contempla­<br />

ció s'allargassa <strong>de</strong> manera<br />

pràcticament in<strong>de</strong>finida, monòtona,<br />

un si és no és calitxosa, i és llavors<br />

quan una ment activa, predisposada<br />

a trafiquejar, es troba en un punt<br />

latent d'espera, <strong>de</strong>sitjant qualsevol<br />

imprevist, per minúscul, quasi<br />

imperceptible, irrellevant, que sigui.<br />

Aquest era l'estat d'ànim <strong>de</strong> la<br />

Geperu<strong>de</strong>ta, en el seu sitial ce<strong>les</strong>tial,<br />

quan va rebre el truc insospitat i<br />

infreqüent <strong>de</strong> la Moreneta.<br />

-Tu, que l'Ermengol i en Tomeu<br />

m'han dit que es prepara conxorxa<br />

grossa cap a la banda on el nano va<br />

perdre <strong>les</strong> espar<strong>de</strong>nyes. Què et<br />

sembla si ens ajuntàvem totes i ens<br />

ho miràvem, <strong>de</strong> lluny estant, és clar,<br />

per veure com va?<br />

-Veges tu! I qui s'ajunta?<br />

-Pots comptar! Els angelets més<br />

bufanúvols <strong>de</strong> tots! Els escriptorets <strong>de</strong><br />

pela amb <strong>de</strong>u, que s'inventen contes<br />

per a la mainada, santa ingenuïtat!<br />

-Que innocents que són!!<br />

Desempara<strong>de</strong>ts meus! Això no m'ho<br />

vull perdre! Ho he <strong>de</strong> veure!<br />

I heus aquí com, just quan aquí<br />

baix tothom -és un dir- feia ball<br />

manetes a sant Pere, allí dalt hi havia<br />

una vintena bona <strong>de</strong> mare<strong>de</strong>déus<br />

prenent el te en el més excels <strong>de</strong>ls<br />

sentits, rient i xalant i passant-se l'u­<br />

llera <strong>de</strong> llarga vista, veient com<br />

quatre arreplegats <strong>de</strong>scobrien territo­<br />

ris en nom <strong>de</strong>l país, <strong>de</strong> la llengua, <strong>de</strong><br />

la fantasia i <strong>de</strong> no sé pas quantes<br />

beneiteries més.<br />

bomba!<br />

La <strong>de</strong> la Mercè s'ho passava<br />

-Ara sí que faran patxoca, els <strong>de</strong><br />

can Panga, a muntanya! I això que<br />

me'ls han triat una mica! Si no saben<br />

ni com anar-hi, fins allí dalt! I el més<br />

bregat <strong>de</strong> tots ara té mal <strong>de</strong> panxa i<br />

no hi va! Ara sí que l'hem feta bona!<br />

-Tu no siguis tan acaparadora,<br />

maca, que per molt que visquin a<br />

Barcelona, més <strong>de</strong> la meitat d'aquesta<br />

tropa no en són fills, i el veterà <strong>de</strong> la<br />

colla sap on para Butsènit- esclatava<br />

l'Assumpta <strong>de</strong> la Seu Vella. -Però,<br />

què fan, ara?<br />

-Ara sopen.<br />

Glopet <strong>de</strong> te.<br />

-I ara?<br />

-Miren rajo<strong>les</strong> flori<strong>de</strong>s abans<br />

d'anar adormir...

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!