Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

minairons, que no pas en paelles-
del Pep Coll. Al migdia, la magnitud
del tec unarrí devia estar sens dubte
prohibida no ja per l'església catòli­
ca: directament per la convenció de
Ginebra. N'altero totalment la cro­
nologia, i no és qüestió de memoria,
sinó de digestió. De fet, tot podria
haver acabat en un fenomenal
empatx. No solament un empatx de
menjar, sinó un encara de més difícil
digestió: un empatx de territori. Lo-
xicot-que-exporta-territori no va
parar ni un moment. I és que, el que
se'n diu parar, no para mai. Ja fa
anys que el conec i sempre he estat
de l'opinió que té una mica de
Tintin i una mica d'Oliveira de
Figueira, encara que en algun
moment, sobretot quan et vol
vendre una revista, una ermita o un
castell restaurat, sembla més aviat el
Serafí Lian tió. Però fa la seua feina i
sap enganxar-te. Encara diria més
(això és del Dupont, crec): em té ara
enganxat, un vespre fred d'octubre,
davant del teclat. Si demà no li
porto aquestes ratlles, ben segur que
em pela. Avui, sortosament, he
sopat verdureta.
* Ara ja ho puc dir: jo en duia una
miqueta, de crema hidratant, però no ho
vaig dir -gairebé- a ningú. Aprofito l'avi­
nentesa d'aquesta oportunitat que gentil­
ment se m'ofereix per fer-ne acte públic de
contrició i, de passada, recordar als qui els en
vaig deixar que em deuen una cervesa.
"" Per què serà que en els dos llocs que
es diuen València (València d'Àneu i
València de València), la gent en diu
ValAicia.'
DOSSIER 111 TROB.'VDA D'ESCRIPTORS
Escriptors a l'empara de "lo castell" d'Escaló.
If ^irttí^ i% %y^% "ntic
I %