Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

pertanyi al petit secret de la trobada?
De moment, ells juguen amb
avantatge sobre els escriptors dels
altres anys perquè tenen uns prece­
dents escrits. De la mateixa manera,
els escriptors de la quarta edició es
trobaran amb tres experiències ante­
riors. Es interessant, des d'un punt de
vista humà i literari, seguir l'expe­
riència, veure com es modifiquen les
perspectives, com varien els enfoca­
ments, descobrir com es va configu­
rant i es diferencia allò que és subs­
tancial del que es transitori o
accidental, com cada gènere estableix
els seus referents. Descoberta, sorpre­
sa, coneixement, descripció, records,
tot això és en els primers llibres. Què
faran els nous escriptors invitats?
Aquesta és la pregunta. D'aquí ve
l'interès a conèixer els nous materials,
aquest cop adreçats a un lector
juvenil. Aquest any, l'editorial res­
ponsable de l'edició és Bromera,
d'Alzira, amb la qual cosa, després
d'una de tarragonina i una de lleida­
tana, una editorial valenciana s'im­
plica en el projecte de coneixement i
difusió de la realitat d'Aneu.
El fet que els escriptors que
visiten les valls any rere any siguin
diferents permet que en l'organitza­
ció de les activitats hi hagi uns llocs
comuns i d'altres que varien. Així, la
visita guiada a Casa Gassia, cap de
l'Ecomuseu; la visita a Santa Maria,
centre espiritual; el coneixement del
conjunt arqueològic de València i el
seu castell comtal o la visita al
conjunt monumental de Son, junta­
ment amb els actes públics al Paller
de Casa Gassia, amb taules rodones i
l'atorgament del premi Árnica de
DOSSIER 111 TROBADA D'ESCRIPTORS
narrativa breu, són les activitats nu­
clears de les trobades. Després, els iti­
neraris per la diversa geografia de les
valls, que permet la descoberta i un
millor coneixement físic del territori.
Però, com que cada any els escriptors
varien, el factor humà és diferent, i la
petita crònica de les trobades no pot
ser mai igual. L'any passat, per exem­
ple, hi va haver una esplèndida vetlla­
da poètica en el sopar que es va cele­
brar al restaurant Costa d'Esterri,
que fou fonamental perquè els assis­
tents es coneguessin millor i es tren­
quessin totes les barreres de distància
entre escriptors que no sempre han
coincidit abans. Fou, recordo, una
sessió memorable.
Aquest any ha estat el debat, fins i
tot, diria, la controvèrsia. Atès que els
escriptors que es reunien practicaven
com a gènere la literatura infantil i
juvenil i, atès, també, que a vegades
els personatges d'aquestes narracions
participen, viuen, sorgeixen, de la
memòria col·lectiva de la tradició
pròpia, es va presentar una proposta
de manifest per debatre i discutir que
reivindicava la necessitat de no
oblidar, d'envigorir i d'enfortir el
recurs, la pràctica i la utilització d'a­
quells personatges que són referents
d'identificació d'una tradició
popular catalana, és a dir, referents
d'un imaginari col·lectiu propi. Això,
El públic i la Trobada d'Escriptors.
i >* t,
^*VV%* I %%t
Miquel Viladegut llegint poemes.
t% \
t i
%m'^"