Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

^ ^
Després va començar a arribar
el carro... i aleshores havíem
de ferrar les vaques. Fins que
va arribar el moment que es
van acabar les vaques, els
caballs i les eqües i els anys
bons.
-És clar. Va ser l'època
de la mecanització del
camp... els primers tractors...
-Tot va anar de baixa. Es
van acabar de fer les arreus i
d'apariar-les. Hi havia molta
feina a arreglar les eines de
llaurar, perquè aquesta terra
és molt arenosa i desgastava
força els aparells.
-Llavors, quines altres
coses treballàveu? Us dedicàveu
més a la construcció?
—Fèiem una mica el que
convenia. Per això ens vam
dedicar més a la kmpisteria.
-I d'on portàveu el ferro?
-Anava a buscar-lo a
Gerri. El portaven de Lleida,
de Tàrrega i fins i tot del
Corona de Tremp. El meu
pare n 'havia comprat a
Barcelona també. L'any 37,
per la Guerra Civil, no es trobava
ferro enlloc i el meu pare,
que era comerciant i molt treballador,
en va fer una bona
Treballant el ferro a l'enclusa.
compra en una casa de Barcelona. Ell va pensar que des­ 0 tres d'anys. El meu pare també es va acostumar a fer
prés de U guerra Us coses anirien escasses i com que tenia claus per ferrar, que lUvors tampoc no n'hi havia. Els
quatre pessetes estalviades les va voler invertir en ferro, feia amb ferro d'aquest de balcó, més primet, i em sem­
pagant al comptat. I van quedar que ja li enviarien. bla que els venia a trenta cèntims cadascun. N'havia
Això era el mes d'agost. Va passar l'hivern i tot l'any enviat als ferrers de Sort, als deh magatzems Trepat de
següent i mai més no va veure el ferro. Ja el donaven per Tàrrega, al Corona de Tremp...
perdut que al febrer del 59 li arriba el ferro a Gerri.
-I el forjat, el tocàveu?
-Deuríeu tenir ferro per molt temps...
-A mi sempre m'ha agradat el forjat, el que passa és
-Aleshores en vam tenir per fer ferradures un parell que mai no he tingut gaire temps per dedicar-m 'hi.
LA P I P I D A