Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
.éQ ^ ^ ^ ^ ^ . ^ '\fd^ 0 ^ ^ ^ • Bibliografia comentada • SÁNCHEZ I VILANOVA, Llorenç L'aventura hidroelèctrica de la vall de Cabdella. La Pobla de Segur: Història i Cultura del Pallars, 1984. La Canadenca: un fenomen econòmico-social que transformà el Pallars. La Pobla de Segur: Història i Cultura del Pallars, 1990. L'aventura hidroelèctrica de k Ribagorçana. [s.l.]: Associació d'Amics de l'Alta Ribagorça, 1991. Aquestes tres publicacions de Llorenç Sánchez i Vilanova, gran aficionat a la realització d'estudis històrics d'índole molt diversa, suposen un repàs del procés de construcció de centrals hidroelèctriques en tres zones cabdals de les nostres comarques: la vall de Cabdella, el tram mitjà i final del riu Noguera Pallaresa, i l'Alta Ribagorça. Malgrat tractar-se de tres publicacions diferents, les seves característiques són força similars: es tracta de treballs emi nentment descriptius de les obres de construcció de les diverses centrals hidro elèctriques, amb una acumulació de dades tècniques i anecdòtiques ressenyades seguint un fil bàsicament cronològic. Aquestes circumstàncies permeten definir aquestes obres com a cròniques, més que no pas com a obres d'investigació històrica sobre el fenomen estudiat. Mereix ser destacat, pel seu interès, el recull força complet d'imatges inèdites sobre el procés de construcció de les diverses explotacions hidroelèctriques estudiades, que apareix en cada una de les publicacions. • TARRAUBELLA I MIRABET, F. Xavier. La Canadenca al Pallars: repercussions socioeconòmiques de la construcció de l'embassament de Sant Antoni a la Conca de Tremp (1910-1920). Lleida: Virgili i Pagès, 1990. Es tracta d'un estudi, presentat per l'autor com a tesi de llicenciatura a la Universitat de Barcelona l'any 1987, en el qual s'analitza la implantació de la societat Riegos y Fuerza del Ebro, coneguda popularment com la Canadenca, al Pallars, per explotar l'aigua dels rius pirinencs per a la producció d'electricitat. A partir de l'estudi d'aquesta implantació, s'aprofundeix sobretot en les transforma cions econòmiques, socials, culturals i de mentalitat que la construcció de l'embassament de Sant Antoni va suposar per a la Conca de Tremp durant la segona dècada d'aquest segle, i en com aquest fet serà un factor cabdal per entendre la història del Pallars al segle XX. 24 u K ^ ^ ^
- Page 1 and 2: eu: 750 PTA re 19 9 6 nseli Cultura
- Page 3 and 4: Ai patrimoni!!! NIAL El sol maldava
- Page 5 and 6: ^ ^ Després va començar a arribar
- Page 7 and 8: Forn al. Davant de Casa Sossis de P
- Page 9 and 10: L'ARNA Per Albert Algueró Metge di
- Page 11 and 12: per cent del total de calories gras
- Page 13 and 14: LA LLIlCANA Per Xavier Macià ^ Fot
- Page 15 and 16: Vall de Boi. Església de Barruera.
- Page 17 and 18: M A N A I R O N S Per Mònica Barde
- Page 19 and 20: Creacions pel paladar. -Tu creus qu
- Page 21 and 22: C3- C3 CZ^ c^ ^r. ^i-wf^ El baró d
- Page 23 and 24: h Per Josep Vallverdú "^'í-éí U
- Page 25 and 26: LO ROVELL Per Josep Rafecas El teat
- Page 27 and 28: Traducció d'un text forà: "L'aniv
- Page 29 and 30: ^"•'í**-. toc de perruqueria i e
- Page 31 and 32: LA G R I P I A Per Lluís Puig Coor
- Page 33 and 34: TÇ^ XÍS- t3?^ X5?^ V:X Í0K ^^^^1
- Page 35 and 36: -\fl^ s Consell Cultural de les val
- Page 37 and 38: V-V LA C R f P I A '"^ • Festa ma
- Page 39 and 40: Ponent. Des de l'edat mitjana fins
- Page 41 and 42: desembre 1996 FULLS DEL CONSELL L'e
- Page 43 and 44: í£0 0 í!© i© í!0 ^ ^ ^ * ^ ^=
- Page 45 and 46: ^ ^ I© - ^tSü ^ - > ^ S) - ^ ^ '^
- Page 47: ^ = ^ © ^ ^ © r,r^ ^ ^ Presa cons
- Page 51 and 52: &Km Dibuix de Fina Rifà. DOSSIER I
- Page 53 and 54: pertanyi al petit secret de la trob
- Page 55 and 56: Ramon Sistac La insostenible lleuge
- Page 57 and 58: minairons, que no pas en paelles- d
- Page 59 and 60: Elles xerra que xerraràs, no ha
- Page 61 and 62: Pep Albanell 1. Un heroi i una hero
- Page 63 and 64: Pep Coll 1. Un heroi i una heroïna
- Page 65 and 66: 2. L'obra que hauries volgut escriu
- Page 67 and 68: 11. Raó 0 sentiment? Sentiment. 12
- Page 69 and 70: No he perdut l'esperança, encara..
- Page 71 and 72: -ha respost-. "Sempre se n'han trob
- Page 73 and 74: espessa capa de núvols que amenaç
- Page 75 and 76: Premi Árnica aquelles flors que, t
- Page 77 and 78: Premi Árnica Però no sé què tin
- Page 79 and 80: Premi Árnica i despertava en mi no
- Page 81 and 82: ment. Però ara que hem perdut la c
- Page 83 and 84: on m'han demanat perquè han llegit
- Page 85 and 86: tura de la rondalla es troba claram
- Page 87 and 88: • Quatre històries d'animals Jos
- Page 89 and 90: Escena bucólico gastronòmica a le
- Page 91 and 92: Dibuix de Joan Antoni Poch. "^>^r D
- Page 93: CAP DE CASA Fotos: E Relia ij. BUnc
.éQ<br />
^ ^<br />
^ ^ ^ . ^<br />
'\fd^ 0 ^<br />
^ ^<br />
• Bibliografia comentada<br />
• SÁNCHEZ I VILANOVA, Llorenç<br />
L'aventura hidroelèctrica <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong><br />
Cab<strong>de</strong>lla. La Pobla <strong>de</strong> Segur: Història i<br />
Cultura <strong>de</strong>l Pallars, 1984.<br />
La Cana<strong>de</strong>nca: un fenomen econòmico-social<br />
que transformà el Pallars. La Pobla <strong>de</strong><br />
Segur: Història i Cultura <strong>de</strong>l Pallars, 1990.<br />
L'aventura hidroelèctrica <strong>de</strong> k Ribagorçana.<br />
[s.l.]: Associació d'Amics <strong>de</strong> l'Alta<br />
Ribagorça, 1991.<br />
Aquestes tres publicacions <strong>de</strong> Llorenç<br />
Sánchez i Vilanova, gran aficionat a la<br />
realització d'estudis històrics d'índole molt<br />
diversa, suposen un repàs <strong>de</strong>l procés <strong>de</strong><br />
construcció <strong>de</strong> centrals hidroelèctriques en<br />
tres zones cabdals <strong>de</strong> <strong>les</strong> nostres comarques:<br />
la vall <strong>de</strong> Cab<strong>de</strong>lla, el tram mitjà i final <strong>de</strong>l<br />
riu Noguera Pallaresa, i l'Alta Ribagorça.<br />
Malgrat tractar-se <strong>de</strong> tres publicacions<br />
diferents, <strong>les</strong> seves característiques són<br />
força similars: es tracta <strong>de</strong> treballs emi<br />
nentment <strong>de</strong>scriptius <strong>de</strong> <strong>les</strong> obres <strong>de</strong><br />
construcció <strong>de</strong> <strong>les</strong> diverses centrals hidro<br />
elèctriques, amb una acumulació <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s<br />
tècniques i anecdòtiques ressenya<strong>de</strong>s<br />
seguint un fil bàsicament cronològic.<br />
Aquestes circumstàncies permeten <strong>de</strong>finir<br />
aquestes obres com a cròniques, més que<br />
no pas com a obres d'investigació històrica<br />
sobre el fenomen estudiat. Mereix ser<br />
<strong>de</strong>stacat, pel seu interès, el recull força<br />
complet d'imatges inèdites sobre el procés<br />
<strong>de</strong> construcció <strong>de</strong> <strong>les</strong> diverses explotacions<br />
hidroelèctriques estudia<strong>de</strong>s, que apareix en<br />
cada una <strong>de</strong> <strong>les</strong> publicacions.<br />
• TARRAUBELLA I MIRABET, F. Xavier.<br />
La Cana<strong>de</strong>nca al Pallars: repercussions<br />
socioeconòmiques <strong>de</strong> la construcció <strong>de</strong><br />
l'embassament <strong>de</strong> Sant Antoni a la Conca <strong>de</strong><br />
Tremp (1910-1920). Lleida: Virgili i Pagès,<br />
1990.<br />
Es tracta d'un estudi, presentat per l'autor<br />
com a tesi <strong>de</strong> llicenciatura a la Universitat<br />
<strong>de</strong> Barcelona l'any 1987, en el qual<br />
s'analitza la implantació <strong>de</strong> la societat<br />
Riegos y Fuerza <strong>de</strong>l Ebro, coneguda<br />
popularment com la Cana<strong>de</strong>nca, al Pallars,<br />
per explotar l'aigua <strong>de</strong>ls rius pirinencs per a<br />
la producció d'electricitat. A partir <strong>de</strong><br />
l'estudi d'aquesta implantació,<br />
s'aprofun<strong>de</strong>ix sobretot en <strong>les</strong> transforma<br />
cions econòmiques, socials, culturals i <strong>de</strong><br />
mentalitat que la construcció <strong>de</strong><br />
l'embassament <strong>de</strong> Sant Antoni va suposar<br />
per a la Conca <strong>de</strong> Tremp durant la segona<br />
dècada d'aquest segle, i en com aquest fet<br />
serà un factor cabdal per entendre la<br />
història <strong>de</strong>l Pallars al segle XX.<br />
24 u K<br />
^ ^ ^