Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

^ ^ ^ ^^j5_^ ^a^
Imatge de la construcció de la presa de Borén, acabada el novem­
bre de I9S8. (Arx/uHECSAj.
concreta en l'important augment del nombre d'establiments
comercials de productes de primera necessitat (alimentació,
vestit, calçat) i de serveis diversos (barberies,
fusteries, ferreteries); i en la proliferació de locals destinats
a la diversió i l'oci, com ara cafès, tavernes, cases de prostitució,
sales de joc, o espectacles d'entreteniment.
Un altre element a tenir en compte en parlar de les
conseqüències econòmiques és el de la situació de crisi en
què es trobaven algunes de les comarques afectades, en el
moment d'iniciar-se la construcció de les explotacions
hidroelèctriques. Un cas paradigmàtic el constitueix la
Conca de Tremp on, al final del segle XIX i primers anys
d'aquest segle, una crisi agrícola generalitzada, provocada
per la desaparició del conreu de la vinya a causa de la
fil·loxera, i els successius anys de males collites de cereals
motivades per la sequera, ocasionarà la pèrdua de prop del
50% de la població en pocs anys. La construcció de les
centrals hidroelèctriques solucionarà, si més no temporalment,
aquesta crisi, en proporcionar llocs de treball per a
la població i facilitar la recuperació econòmica mitjançant
la important injecció de capital que es produeix.
En aquest repàs de les conseqüències no podem oblidar
un element de transformació que pot ser variable en
funció de l'època i el lloc, però que és força important a
mitjà i llarg termini. Ens referim al que es deriva de les
compensacions atorgades per les mateixes companyies
hidroelèctriques a les poblacions de l'entorn de les explotacions:
construcció de canals de rec que permetran transformar
terres de secà en terres de rec, instal·lació de xarxes
22
^ O^ ^
"^fi-!^ ^
.