Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

^ ^ I© - ^tSü ^ - > ^ S) - ^ ^
'^Si^ ^
d'aigua reduïts mitjançant la construcció de minicentrals
que permeten satisfer la demanda i les necessitats de nuclis
0 zones concretes amb un impacte ambiental mínim.
Però, de moment, encara no disposem dels elements
d'anàlisi suficients que ens permetin valorar-ho objectivament.
Les conseqüències econòmiques, socials i culturals
La presència i implantació de les empreses de producció
d'electricitat ha estat un dels factors més importants
de transformació de les comarques del Pirineu
durant tot el segle XX. La constriicció de centrals i explotacions
hidroelèctriques suposarà, en major o menor
mesura, tot un seguit de canvis i de conseqüències de tipus
econòmic, social i cultural, algunes d'elles amb una
incidència immediata o de curta durada i altres amb un
impacte a més llarg termini, però amb un major arrelament.
En parlar d'aquestes conseqüències ens hem de referir,
en primer lloc, a la millora de les xarxes de comunicació
i de transport. Per una banda, la necessitat d'accedir
als indrets on s'han de realitzar les obres suposa la construcció
de noves carreteres o la modificació, ampliació i
millora de les existents. Com a exemples, podem mencionar
la construcció de la carretera de Terradets (1912), la
construcció de la carretera de la Pobla de Segur a Cabdella
(1911) o la modificació del traçat de la carretera de Tremp
-..V
En alguns casos, la construcció dels embassaments va suposar la
possibilitat d'ampliar considerablement el nombre d'hectàrees de
terres de regadiu, amb la millora que això suposava per a la pro­
ducció agrícola. A la imatge es pot veure la construcció, l'any 1933,
d'un canal de rec al terme municipal de Llimiana (Pallars Jussà).
La central hidroelèctrica de Tavascan es construeix entre els
anys 1966 i 1971, però els primers estudis per a l'explotació de
l'aigua dels rius de la vall de Cardós i de la Vatifarrera s'havien iniciat
ja feia anys. En la imatge, campament aixecat l'any 1936 al
pla de Boavi pels tècnics i topògrafs. (ANC Fons FECSA).
a la Pobla de Segur (1912-1913). Per altra banda, la creixent
necessitat de transportar persones i mercaderies
necessàries en la realització de les obres incentivará la creació
de noves empreses dedicades a aquestes tasques: La
Primera del Flamicell es crea l'any 1913 per posar en
marxa una línia regular d'autobusos entre la Pobla de
Segur i Cabdella; la Pirenaico-Pallaresa crea una línia diària
d'autobusos entre Tàrrega i Sort l'any 1912. Aquesta
millora de les comunicacions possibilitarà, a més a més,
una projecció econòmica exterior del territori afectat i la
introducció de canvis i innovacions en les activitats agrícoles
i ramaderes.
Un altre element de transformació important és el
demogràfic: la sobtada i important immigració que es
produeix, com a conseqüència de la necessitat de mà d'obra
abundant per a la construcció dels aprofitaments
hidroelèctrics, provoca transformacions econòmiques
adreçades a satisfer la forta demanda de productes i de serveis
provinent d'aquesta població flotant, però sobretot
introduirà modificacions en la cultura tradicional i en les
relacions socials existents en unes comarques aïllades i
tancades en elles mateixes fins aquell moment.
Si parlem en termes estrictament econòmics, un altre
element a destacar és el de la revifalla de les activitats
comercials de tot tipus que es produeix en les poblacions
més properes als indrets on es realitzen les obres i, especialment,
en els centres de serveis tradicionals que acostumen
a ser les capitals de comarca. Aquesta revifalla es
u N 21