Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
^ ^ ^ -^:fi^ 0 ^<br />
^ o^ ^<br />
o ^<br />
^ ^<br />
algunes explotacions durant aquests anys: Espot (1953),<br />
Sant Maurici (1954), Arties (1955), la Terrassa (1955),<br />
Esterri (1958), Unarre (1958), etc.<br />
Al començament <strong>de</strong>ls anys seixanta, i motivat per l'esgotament<br />
gairebé total <strong>de</strong> <strong>les</strong> possibilitats d'explotació <strong>de</strong>ls<br />
rius pirinencs a gran escala, es produeix una nova aturada<br />
en la construcció <strong>de</strong> centrals hidroelèctriques. Malgrat<br />
això, encara es posaran en funcionament dos nous aprofitaments<br />
hidroelèctrics: la central <strong>de</strong> Llavorsí-Cardós<br />
(1965) i la central <strong>de</strong> Tavascan (1971).<br />
3a etapa (1973-1989)<br />
Malgrat el retrocés <strong>de</strong> la importància <strong>de</strong> <strong>les</strong> centrals<br />
hidroelèctriques en el volum total <strong>de</strong> producció d'electricitat,<br />
la possibilitat d'introduir novetats tècniques, adapta<strong>de</strong>s<br />
a <strong>les</strong> necessitats <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la utilització <strong>de</strong> l'energia<br />
exce<strong>de</strong>nt produïda per <strong>les</strong> centrals nuclears i tèrmiques, ha<br />
- ^ ^<br />
comportat la construcció d'alguna explotació d'envergadura<br />
al Pirineu durant aquests anys. Es tracta <strong>de</strong> centrals<br />
anomena<strong>de</strong>s reversib<strong>les</strong> o <strong>de</strong> bombament, que aprofiten<br />
l'energia sobrant <strong>de</strong> <strong>les</strong> centrals nuclears o tèrmiques en <strong>les</strong><br />
hores <strong>de</strong> baix consum, per elevar l'aigua que s'ha utilitzat<br />
en la central reversible en <strong>les</strong> hores puntes <strong>de</strong> consum i<br />
po<strong>de</strong>r ser novament utilitzada atès que forma un circuit<br />
tancat. En concret, en aquesta etapa es construeixen dues<br />
centrals hidroelèctriques reversib<strong>les</strong>: la <strong>de</strong> Moralets a l'Alta<br />
Ribagorça, propietat d'ENHER, i la d'estany Gento-<br />
Sallente al Pallars Jussà, propietat <strong>de</strong> FECSA.<br />
Per acabar aquest recorregut pel procés d'implantació<br />
<strong>de</strong> centrals hidroelèctriques al Pirineu, només comentarem<br />
que, malgrat haver-se ja explotat al màxim <strong>les</strong> possibilitats<br />
<strong>de</strong>ls nostres rius per a la producció d'electricitat,<br />
ens podríem trobar en l'inici d'una nova etapa que, si es<br />
consolida, es caracteritzaria per l'aprofitament <strong>de</strong> cabals<br />
La central hidroelèctrica <strong>de</strong> Vielha es construeix entre 1942 i 1947 per aprofitar <strong>les</strong> aigües <strong>de</strong>l riu Carona. En aquesta imatge <strong>de</strong> l'any 1948<br />
es pot veure la canonada <strong>de</strong> conducció acabada <strong>de</strong> construir, i en primer terme, <strong>les</strong> edificacions complementàries <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a tallers,<br />
magatzems i habitatges per als tècnics i treballadors. {MiC. Fons FECSA).<br />
20 u N