22.04.2013 Views

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

^ ^ ^ -^:fi^ 0 ^<br />

^ o^ ^<br />

o ^<br />

^ ^<br />

algunes explotacions durant aquests anys: Espot (1953),<br />

Sant Maurici (1954), Arties (1955), la Terrassa (1955),<br />

Esterri (1958), Unarre (1958), etc.<br />

Al començament <strong>de</strong>ls anys seixanta, i motivat per l'esgotament<br />

gairebé total <strong>de</strong> <strong>les</strong> possibilitats d'explotació <strong>de</strong>ls<br />

rius pirinencs a gran escala, es produeix una nova aturada<br />

en la construcció <strong>de</strong> centrals hidroelèctriques. Malgrat<br />

això, encara es posaran en funcionament dos nous aprofitaments<br />

hidroelèctrics: la central <strong>de</strong> Llavorsí-Cardós<br />

(1965) i la central <strong>de</strong> Tavascan (1971).<br />

3a etapa (1973-1989)<br />

Malgrat el retrocés <strong>de</strong> la importància <strong>de</strong> <strong>les</strong> centrals<br />

hidroelèctriques en el volum total <strong>de</strong> producció d'electricitat,<br />

la possibilitat d'introduir novetats tècniques, adapta<strong>de</strong>s<br />

a <strong>les</strong> necessitats <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la utilització <strong>de</strong> l'energia<br />

exce<strong>de</strong>nt produïda per <strong>les</strong> centrals nuclears i tèrmiques, ha<br />

- ^ ^<br />

comportat la construcció d'alguna explotació d'envergadura<br />

al Pirineu durant aquests anys. Es tracta <strong>de</strong> centrals<br />

anomena<strong>de</strong>s reversib<strong>les</strong> o <strong>de</strong> bombament, que aprofiten<br />

l'energia sobrant <strong>de</strong> <strong>les</strong> centrals nuclears o tèrmiques en <strong>les</strong><br />

hores <strong>de</strong> baix consum, per elevar l'aigua que s'ha utilitzat<br />

en la central reversible en <strong>les</strong> hores puntes <strong>de</strong> consum i<br />

po<strong>de</strong>r ser novament utilitzada atès que forma un circuit<br />

tancat. En concret, en aquesta etapa es construeixen dues<br />

centrals hidroelèctriques reversib<strong>les</strong>: la <strong>de</strong> Moralets a l'Alta<br />

Ribagorça, propietat d'ENHER, i la d'estany Gento-<br />

Sallente al Pallars Jussà, propietat <strong>de</strong> FECSA.<br />

Per acabar aquest recorregut pel procés d'implantació<br />

<strong>de</strong> centrals hidroelèctriques al Pirineu, només comentarem<br />

que, malgrat haver-se ja explotat al màxim <strong>les</strong> possibilitats<br />

<strong>de</strong>ls nostres rius per a la producció d'electricitat,<br />

ens podríem trobar en l'inici d'una nova etapa que, si es<br />

consolida, es caracteritzaria per l'aprofitament <strong>de</strong> cabals<br />

La central hidroelèctrica <strong>de</strong> Vielha es construeix entre 1942 i 1947 per aprofitar <strong>les</strong> aigües <strong>de</strong>l riu Carona. En aquesta imatge <strong>de</strong> l'any 1948<br />

es pot veure la canonada <strong>de</strong> conducció acabada <strong>de</strong> construir, i en primer terme, <strong>les</strong> edificacions complementàries <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a tallers,<br />

magatzems i habitatges per als tècnics i treballadors. {MiC. Fons FECSA).<br />

20 u N

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!