Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

í£0
0 í!©
i© í!0
^ ^ ^ * ^ ^=^' ^ * ^ ^ * «
La resclosa i la central hidroelèctrica de Terradets, sobre el riu Noguera Pallaresa, es van construir entre els anys 1931 i 1935. (ANC. Fons
FECSA)
propietats són adquirits per Fuerzas Eléctricas de Cataluña
(FECSA), empresa de creació recent, que es farà càrrec de
la xarxa de producció i distribució d'electricitat que havia
anat bastint la que havia estat la major companyia elèctrica
del país durant la primera meitat del segle XX.
Energia Eléctrica de Cataluña, creada pel financer
català Emili Riu gairebé de manera simultània a la
Canadenca. En lluita amb aquesta, Riu aconseguí algunes
concessions per a l'explotació hidroelèctrica dels rius del
Pirineu, i l'any 1913 es posava en marxa la primera central
d'aquesta empresa, la de Cabdella, que aprofitava l'aigua
captada dels nombrosos llacs situats a la capçalera de
la vall Fosca. Uns anys després, l'any 1919, es posava en
marxa la que seria la darrera central construïda per aquesta
empresa, la de Molinos, abans de la seva absorció per
Riegos y Fuerza del Ebro l'any 1923.
Productora de Fuerzas Motrices, creada l'any 1917
també pel financer Emili Riu, amb la intenció d'explotar
algunes concessions obtingudes en el curs inferior del riu
Flamicell. Aquesta empresa només va poder construir un
aprofitament hidroelèctric abans de ser absorbida també
per la Canadenca: la central de la Pobla de Segur (1920).
2a etapa (1939-1973)
La Guerra Civil suposa un important fre al procés de
construcció de centrals hidroelèctriques al Pirineu, per raó
sobretot de dos factors: la caiguda en la demanda d'electricitat
i la congelació de les tarifes elèctriques per part del
govern de l'Estat. Durant els anys quaranta només es construiran
dues centrals: la de la Plana (1940), al riu
Flamicell, i la de Vielha (1947), al riu Carona.
A partir del final dels anys quaranta i sobretot entre
1950 i 1960, es produeix una nova empenta en el procés
de creació de noves explotacions, amb la construcció de 23
centrals. En aquesta etapa, la producció d'electricitat al
Pirineu està encapçalada per la Empresa Nacional
Hidroeléctrica del Ribagorzana (ENHER), creada l'any
1946 amb capital públic, que s'encarregarà de l'aprofitament
integral del riu Noguera Ribagorçana mitjançant la
construcció de les centrals de Senet (1951), Vilaller
(1952), Bono (1953), Escales (1955), el Pont de Suert
(1955) i Caldes de Boi (1958).
Encara que amb una activitat molt menor, les empreses
Fuerzas Eléctricas de Cataluña (FECSA) i
Hidroeléctrica de Cataluña (HECSA), també construiran
u N 19