Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

ulls en tota la nit. És summament interessant la crònica
de viatge de Gaspar Melchor de Jovellanos (1801). A
Fraga anota, "!Diós nos asista! Nueve mujeres asquerosísimas
entraban y salían, una madre y ocho
hijas; pero tan zafias, tan feas, y tan molestas con su
guirigay catalán que recomendaron muy mal el hospedaje".
De la ciutat de Lleida, en fa una nota exemplar:
"Es población de 25-000 almas, mantenida de la
labranza, y sin otra industria. Catedral, tropa y un
cuerpo de nobleza medio, que llaman gaudentes,
ayudan a mantenerla". De la posada de Mollerussa
escriu: "La posada puerca, como de catalanes, y mal
asistida según costumbre". La gran obsessió de
Jovellanos és el camí, ple de fang i penalitats. Escriu:
"El camino siempre malo". No hem de perdre de vista
que anava empresonat al seu desterrament a Mallorca!
Els romàntics no solen prendre en compte Ponent
ni Catalunya. Joan Ganau indica: "Els destins preferits
serien, sobretot, Madrid i Andalusia. Els itineraris canviaren".
Alexandre de Laborde insisteix en les notes
àcides sobre Lleida: "Aquesta ciutat és allargada,
estreta, gairebé triangular, poc oberta i mal construïda.
Els carrers són estrets, tortuosos, desiguals..."
La descoberta del Pirineu
La darrera part del llibre inclou una altra mentalitat:
la de l'excursionista amarat de curiositat que descobreix
el Pirineu. Les notes de viatge de Jacint
Verdaguer (1882) són excel·lents. Verdaguer queda
embadalit pel Pirineu. Escriu, des de les comes de
Rubió: "La vista és magnífica. Lo panorama és hermós
e inmens. Se veu tota la vall de la Seu, dominada per les
serres de Cadí, Labansa, Organyà". D'Esterri, apunta:
"(...) hi ha Esterri, en un pla d'hora i mitja de llarg, i un
quart o mitja hora d'ample, verd, hermós, ple d'arbres i
de ramades. S'hi veuen més prats que camps". I
afegeix: "Esterri és modern". Verdaguer descriu i
recorre minuciosament pràcticament tot el Pirineu, i
en queda bocabadat. Joan Ganau escriu que
"Verdaguer ens presenta uns Pirineus sense gent. Es la
natura, que domina arreu. Una natura que aclapara per
la seva grandesa, que per a Verdaguer gairebé esdevé
sobrenatural". Una natura que Verdaguer veu com a
magna obra de Déu. jj
Per Miquel Viladegut
Pallars, Alt Urgell, Alta Ribagorça
• Fritz KRÜGER, Los Altos Pirineos, vol. IIL
Labores del campo. Transportes y medios de comu­
nicación (Primeraparte) [Trad. Xavier Campillo
i Besses]. Saragossa, Osca, Tremp, Diputació
General d'Aragó, Diputació d'Osca, Garsineu
edicions, 1996.
• Joan PORTELL i Leonor SESÉN, Els
Pirineus. Col. Catalunya en Bicicleta de
Muntanya, 3. Barcelona, Edicions Proa, 1996.
• Núria GARCIA i QUERA, Refugi d'Amitges.
Col. Guies del Centre Excursionista de
Catalunya, 1. Barcelona, Publicacions de
l'Abadia de Montserrat, 1996.
• Jordi MIR i PARACHE, Llimiana i l'ermita de
Sant Andreu. Col. La Cullereta, 8. Tremp,
Garsineu edicions i Ajuntament de Llimiana,
1996.
• DD.AA., Ramon VIOLANT i SIMORRA.
La memòria d'un etnògraf. Tremp, Garsineu edi­
cions, 1996.
• Antoni ARAGÓN, Jordi LALUEZA, Jordi
PORTELL, Cadí, Moixeró i Pedraforca. Col.
Caminant per Catalunya, 3. Barcelona,
Edicions Proa, 1996.
• Chaime MARCUELLO, Huesca. Col. El
Viajero Independiente. Xixón-Madrid,
Ediciones Júcar, 1996.
LO C O O E R