Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

^"•'í**-.
toc de perruqueria i el miracle del maquillatge que fa
que un jove pugui semblar vell, o que una persona
maca esdevingui lletja. A l'inrevés ja és més difícil... A
més, es procura l'atrezo corresponent, que no és res
més que el conjunt d'estris que cal fer servir per representar
l'obra (bastons, ganivets, barrets, plats...). I
arriba el dia màgic per a qualsevol grup, el dia de l'estrena:
la constatació del propi treball davant d'un
públic.
El públic, quart element a considerar, és qui ha de
valorar l'esforç realitzat, el mèrit de la feina feta, però,
sovint, es mou només pels paràmetres de si li agrada o
no allò que està veient. El públic és qui, amb els seus
aplaudiments, si n'hi ha, compensa actors, director,
tècnics i, fins i tot, l'autor, dels sacrificis fets, de les
hores esmerçades, dels nervis previs... Perquè, en el
Cs>
món amateur del teatre, no hi ha cap remuneració, cap
interès lucratiu, només la satisfacció de la feina ben
feta, de l'esforç abocat en un projecte comú. Perquè a
cada representació, a més del que es veu, hi ha un
segon espectacle, rere les cortines, dins l'escenari: tota
la gent que treballa de manera anònima: apuntadors,
regidors, tramoistes... Aquí cal valorar la dimensió
social del grup de teatre.
Un grup amateur de teatre és un col·lectiu que treballa
de manera altruista, per un ideal cultural. En
molts moments de la nostra història, no gaire llunyans,
les representacions teatrals eren una de les formes principals
de refermar públicament la nostra identitat, un
dels vehicles prioritaris de difusió i de defensa de la
nostra llengua. Ara ha desaparegut aquest aspecte reivindicatiu
per esdevenir una manifestació cultural, que
Escena de l'obra "Terra baixa", clàssic d'Àngel Guimerà. A destacar el vestuari confeccionat expressament per a l'obra . Grup de
teatre El centre de Llorenç. Abril 1995. (Foto: Josep Raféeos)
LO ROVELt DE L'OU