Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
C3> r Teatre d'improvisació, amb actuació enmig del públic. Grup de teatre El centre de Llorenç. Abril 1996. Actuació a Banyeres. (Foto: Josep Rafecas) des, també, cada personatge que s'interpreta deixa alguna cosa en l'interior de qui l'està representant. I aquesta és una altra dimensió del teatre: el teatre és font de cultura i de formació per als qui en fem. Perquè, fixem-nos, sinó, en la vida mateixa: és una constant comèdia. Moltes vegades simulem ser allò que no som. Moltes vegades hem de representar, davant dels altres, que sentim el que no sentim. Moltes vegades hem d'afrontar el repte de ser davant de molta gent que ens està mirant i dirigir-los la paraula. Si ho hem fet dalt d'un escenari, si ja hem passat la prova de foc, tot ens resultarà més fàcil... I se'n podrien citar molts exemples, començant pel món de la política, passant pel món de les vendes i el màrqueting, fins a les mateixes relacions socials. I aquest és un dels tresors amagats dins aquesta activitat cultural, que tants estimem i que es fa més palesa quan es tracta del món amateur, dels qui ens diem aficionats. I acaben de farcir el pastís l'esperit de voluntariat, les relacions entre membres del grup, l'amistat que pot sorgir de fer una mateixa activitat, el repte d'assolir un objectiu comú, la satisfacció d'haver-lo assolit, que en aquest cas va acompanyada del reconeixement d'un públic que gaudeix d'allò que li estem oferint i ho jutja. Tot això és l'ànima del teatre "d'aficionats", el que s'hi respira, el que li dóna vida... Però, i el cos? allò que es veu? allò que aparentment és el teatre? En el context teatral, pròpiament dit, hi trobem quatre elements principals: el lloc, el text, la posada en escena i el públic. El lloc més habitual és el que rep el mateix nom que l'art: teatre. Si bé la situació també pot ser el carrer, la plaça, un envelat... i darrerement, fins i tot, un poliesportiu. A l'edifici que anomenem teatre, hi ha un lloc per al públic que assisteix a l'espectacle i un altre on es representa l'obra teatral: l'escenari. A LO ROVELL DE L'OU
Traducció d'un text forà: "L'aniversari" d'A. Txèkhov. Grup de teatre El centre de Llorenç. Abril 1996. (Foto: Josep Rafecas) vegades s'utilitza també el pati de butaques, o cadires, per actuar enmig del públic. Un escenari equipat adequadament consta de molts elements, amb un lèxic propi i específic: els focus, l'equip de so, les cortines, el teló de boca i el teló de fons, les bambolines, les cametes, l'escotilló, la corbata, el coverol... El text és el primer dels dos components que formen el nucli de la representació teatral. Semblaria que sense text no podria haver-hi obra. Però el teatre és prou ric per trobar altres formes d'expressar-se, sense necessitat de dir res. Les actuacions del Tricicle, no són LO ROVELL DE L'OU C3> teatrals perquè no hi ha text? I com ells, el món del mim, de l'expressió corporal. Potser cal substituir la paraula text per guió. És a dir, allò que cal fer en cada moment. Però fins i tot trobem teatre sense argument: el teatre de la improvisació o el teatre de cabaret, on cal respondre en cada moment els reptes del públic. La gran majoria de grups amateurs, però, treballem amb obres de text, algunes vegades propi, però quasi sempre d'altres autors, siguin catalans o traduccions de literats estrangers. Perquè, també, quasi tot el teatre que els aficionats fem a Catalunya és fet en la nostra llengua pròpia, i cada vegada més. En parlar de textos s'ha de remarcar la diversitat de continguts, des de comèdies fins a tragèdies, intentant en cada moment fer riure o plorar, fer sentir, transmetre a l'espectador allò que l'autor vol o sent. Però, per aconseguir-ho, cal representar-ho. El teatre no està escrit per ser llegit, sinó que està fet per ser interpretat. Cal donar vida als personatges, cal simular aquella ficció com si fos realitat. I ara em refereixo al tercer element, el que és imprescindible, sense el qual no hi ha teatre: la posada en escena. Sense un lloc exprés, hi pot haver teatre, sense text hi pot haver teatre, sense públic hi pot haver teatre, sense interpretació, no hi ha teatre. Però això que s'anomena posada en escena és, a la vegada, un conjunt d'elements El que pot fer el maquillatge. Actors a punt d'intervenir en el muntatge de "Mikado". Grup de teatre El centre de Llorenç. Abril \996. (Foto: Josep Rafecas)
- Page 1 and 2: eu: 750 PTA re 19 9 6 nseli Cultura
- Page 3 and 4: Ai patrimoni!!! NIAL El sol maldava
- Page 5 and 6: ^ ^ Després va començar a arribar
- Page 7 and 8: Forn al. Davant de Casa Sossis de P
- Page 9 and 10: L'ARNA Per Albert Algueró Metge di
- Page 11 and 12: per cent del total de calories gras
- Page 13 and 14: LA LLIlCANA Per Xavier Macià ^ Fot
- Page 15 and 16: Vall de Boi. Església de Barruera.
- Page 17 and 18: M A N A I R O N S Per Mònica Barde
- Page 19 and 20: Creacions pel paladar. -Tu creus qu
- Page 21 and 22: C3- C3 CZ^ c^ ^r. ^i-wf^ El baró d
- Page 23 and 24: h Per Josep Vallverdú "^'í-éí U
- Page 25: LO ROVELL Per Josep Rafecas El teat
- Page 29 and 30: ^"•'í**-. toc de perruqueria i e
- Page 31 and 32: LA G R I P I A Per Lluís Puig Coor
- Page 33 and 34: TÇ^ XÍS- t3?^ X5?^ V:X Í0K ^^^^1
- Page 35 and 36: -\fl^ s Consell Cultural de les val
- Page 37 and 38: V-V LA C R f P I A '"^ • Festa ma
- Page 39 and 40: Ponent. Des de l'edat mitjana fins
- Page 41 and 42: desembre 1996 FULLS DEL CONSELL L'e
- Page 43 and 44: í£0 0 í!© i© í!0 ^ ^ ^ * ^ ^=
- Page 45 and 46: ^ ^ I© - ^tSü ^ - > ^ S) - ^ ^ '^
- Page 47 and 48: ^ = ^ © ^ ^ © r,r^ ^ ^ Presa cons
- Page 50 and 51: fe4Í^'< * T lm%% ú:%' Sf*"* ?•*
- Page 52 and 53: H » SSIERIII TROBADA D'ESCRIPTORS
- Page 54 and 55: V • í 5 % ^í DOSSIER III TROBAD
- Page 56 and 57: DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS Ha
- Page 58 and 59: ,rt -P SSIER m TROBADA D'ESCRIPTORS
- Page 60 and 61: DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS Pr
- Page 62 and 63: %%* i*#íí*«»»^'*' DOSSIER ÍII
- Page 64 and 65: ¿T c DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPT
- Page 66 and 67: '-^^^V* } DOSSIER III TROBADA D'ESC
- Page 68 and 69: Í:^? m DOSSIER III TROBADA D'ESCRI
- Page 70 and 71: SSIER111 TROBADA D'ESCRIPTORS Bosca
- Page 72 and 73: wi>ip%%1 M r * . * • « . ' . DOS
- Page 74 and 75: ^T' rf*^ .4,nn DOSSIER III TROBADA
Traducció d'un text forà: "L'aniversari" d'A. Txèkhov. Grup<br />
<strong>de</strong> teatre El centre <strong>de</strong> Llorenç. Abril 1996.<br />
(Foto: Josep Rafecas)<br />
vega<strong>de</strong>s s'utilitza també el pati <strong>de</strong> butaques, o cadires,<br />
per actuar enmig <strong>de</strong>l públic. Un escenari equipat a<strong>de</strong>quadament<br />
consta <strong>de</strong> molts elements, amb un lèxic<br />
propi i específic: els focus, l'equip <strong>de</strong> so, <strong>les</strong> cortines, el<br />
teló <strong>de</strong> boca i el teló <strong>de</strong> fons, <strong>les</strong> bambolines, <strong>les</strong> cametes,<br />
l'escotilló, la corbata, el coverol...<br />
El text és el primer <strong>de</strong>ls dos components que<br />
formen el nucli <strong>de</strong> la representació teatral. Semblaria<br />
que sense text no podria haver-hi obra. Però el teatre és<br />
prou ric per trobar altres formes d'expressar-se, sense<br />
necessitat <strong>de</strong> dir res. Les actuacions <strong>de</strong>l Tricicle, no són<br />
LO ROVELL DE L'OU<br />
C3><br />
teatrals perquè no hi ha text? I com ells, el món <strong>de</strong>l<br />
mim, <strong>de</strong> l'expressió corporal. Potser cal substituir la<br />
paraula text per guió. És a dir, allò que cal fer en cada<br />
moment. Però fins i tot trobem teatre sense argument:<br />
el teatre <strong>de</strong> la improvisació o el teatre <strong>de</strong><br />
cabaret, on cal respondre en cada moment els reptes<br />
<strong>de</strong>l públic. La gran majoria <strong>de</strong> grups amateurs, però,<br />
treballem amb obres <strong>de</strong> text, algunes vega<strong>de</strong>s propi,<br />
però quasi sempre d'altres autors, siguin catalans o<br />
traduccions <strong>de</strong> literats estrangers. Perquè, també,<br />
quasi tot el teatre que els aficionats fem a Catalunya és<br />
fet en la nostra llengua pròpia, i cada vegada més. En<br />
parlar <strong>de</strong> textos s'ha <strong>de</strong> remarcar la diversitat <strong>de</strong> continguts,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> comèdies fins a tragèdies, intentant en<br />
cada moment fer riure o plorar, fer sentir, transmetre a<br />
l'espectador allò que l'autor vol o sent.<br />
Però, per aconseguir-ho, cal representar-ho. El<br />
teatre no està escrit per ser llegit, sinó que està fet per<br />
ser interpretat. Cal donar vida als personatges, cal<br />
simular aquella ficció com si fos realitat. I ara em refereixo<br />
al tercer element, el que és imprescindible, sense<br />
el qual no hi ha teatre: la posada en escena. Sense un<br />
lloc exprés, hi pot haver teatre, sense text hi pot haver<br />
teatre, sense públic hi pot haver teatre, sense interpretació,<br />
no hi ha teatre. Però això que s'anomena posada<br />
en escena és, a la vegada, un conjunt d'elements<br />
El que pot fer el maquillatge. Actors a punt d'intervenir en el<br />
muntatge <strong>de</strong> "Mikado". Grup <strong>de</strong> teatre El centre <strong>de</strong> Llorenç.<br />
Abril \996. (Foto: Josep Rafecas)