Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

SA L I S P A S
Per Ester Isus
Els pegats de trementina, de pega
i d'oli de ginebró
La trementina és la resina d'avet i s'acumula a les
vesicales que cada primavera apareixen a l'escorça de
l'arbre. Es tallen amb un estri esmolat i en regalima un
líquid que es recull en un recipient, normalment una
esquella, es filtra i es deixa reposar, i dóna una mena
d'oli viscos i transparent amb una olor característica
d'aiguarràs, que, per cert, s'obté destil·lant la trementina.
Les seues virtuts balsàmiques, vulneraries, diurètiques
i laxants fan de la trementina un excel·lent bàlsam
natural per desinfectar, consolidar i encarnar ferides,
úlceres i contusions, i també un component de molts
xarops i tisanes d'ús intern. Externament s'usa directament
estenent-la sobre la pell com un liniment, es deixa
assecar i forma una mena de pegat. També s'usa en
forma d'aiguarràs per fer fregues que alivien el dolor.
La pega s'obté cremant soques de pi negre en forns
sota terra (pegueres), on es van consumint lentament
sense flama i així van alliberant l'essència que, barrejada
amb el carbó, forma una pasta negra i enganxosa que
s'anomena pega grega i que, si es destil·la, dóna una
resina grogosa anomenada colofonia. De l'escorça del
pi, per un procés semblant al de l'avet, també s'obté trementina.
La pega s'usava per fer pegats en cas de trencadures:
primer calia posar bé l'os trencat estirant-lo per
evitar que en soldar quedés superposat. Es posava a
escalfar la pega i mentrestant es tallava un drap de llana
gran i damunt s'hi posava la pega bullent i un pols de
sal. S'embolicava el braç o la cama trencat i es lligava
amb cordes també de llana empastifades de pega;
damunt s'hi posaven unes canyes per immobilitzar i es
tornaven a lligar amb cordes de llana i pega. Es deixava
el pegat com a mínim quaranta dies i llavors es tallaven
les cordes i les canyes i es deixava que caigués per ell
mateix.
Els pegats de pega s'usaven més que res per al
bestiar. Hi ha altres varietats de pegats que s'elaboren
mesclant pega amb colofonia, trementina, greix dolç i
oli d'oliva.
L'oli de ginebró s'extreu d'aquest arbust. És un
líquid viscos i negre, que fa una olor especial, i s'usa
com a diurètic i desinfectant, sobretot quan hi ha
ferides amb pus, per fer madurar grans i furóncols i per
a les picades de serp. Es un vermífug excel·lent que pot
usar-se internament o bé per a les ferides del bestiar,
que a l'estiu amb la calor i les mosques s'omplen de
cucs. S'usa també per fer pegats i cataplasmes que es
posen sobre el pit per estovar la tos, a la panxa per
calmar els dolors de la menstruació o als genolls per
alleujar el dolor de la gota.
Del ginebró s'aprofiten també les baies per fer
tisanes, vins, licors i ratafies. Les branques i les fulles es
cremen per purificar l'aire en cas de pestes. -^
S A L I S P À S