Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

C3- C3 CZ^ c^
^r. ^i-wf^
El baró d'Eroles segons un dibuix del segíe passat.
Les circumstàncies de la mort del baró d'Eroles
encara estan envoltades d'alguns interrogants. Dos
exemples com a mostra: què hi feia el baró prop de
Daimiel l'estiu de 1825? i, quina va ser la causa real de
la seva mort?
Pel que fa a la primera pregunta, la nota necrològica
que acompanya l'acta de defunció esmenta que "sus
grandes fatigas corporales y mentales debilitaron su
salud (y) pasó a tomar los baños de la Fuensanta, en la
Mancha". El Diccionari Geogràfic At Pascual Madoz
ens dóna una informació força valuosa sobre les raons
que degueren empènyer el baró a anar a descansar en
un lloc tan remot. Segons ens explica el geògrafpolític,
en un redactat molt confús, aquest balneari
pertanyia a D. Carles, el qual hi va fer construir "una
gran casa con habitaciones para los bañantes".
Suposem que es tracta del germà de Ferran VII, que a
partir de 1823 començà a aglutinar entorn seu els
sectors més absolutistes del règim, que van acabar
donant lloc al carlisme. Si fos certa aquesta interpretació,
és fàcil d'imaginar que el baró d'Eroles, clarament
identificat amb els sectors polítics més reaccionaris,
hagués acceptat l'oferiment del futur Carles V d'anar a
descansar a una casa balneari de la seva propietat.
Pel que fa a la causa de la seva mort, Federico
Camp' comenta que "el fallecimiento a causa de enaje­
B E Ç U L L A
nación mental es una incógnita, que la crítica debería
despejar. Ignórase si fué una locura súbita, o si tenía
antecedentes. Carecemos de datos pero acaso tal
dolencia fuera motivada por las fatigas y la tensión de
las guerras en que se encontrara". L'atac de follia és,
doncs, la causa comunament acceptada pels biògrafs
del baró.
Els documents localitzats a l'arxiu parroquial de
Daimiel no acaben de dilucidar la causa real de la
mort, però proporcionen algunes dades d'interès. En
l'acta de defunció es pot llegir que va morir "haviendo
recivido solo el Sto Sacramento de la Estrema-Unción
y no los demás por no haverlo permitido su Accidente...".
També en la nota necrològica es diu que durant
el viatge de retorn, després de prendre els banys de la
Fuensanta, "fue acometido en Daimiel de un insulto,
que cortó prematuramente el hilo de una vida tan preciosa
para todos". De la lectura de les dues cites es
dedueix que la mort va ser fulminant i, per tant, inesperada.
Fulminant perquè no va poder ni tan sois rebre
l'atenció religiosa adequada. En aquest sentit, la utilització
de la paraula insulto, en la seva accepció d'atac
sobtat, és prou explícita. D'altra banda, el seu estat
físic no feia preveure una mort imminent. Si hagués
estat realment malalt, difícilment s'hauria aventurat a
fer un llarg i penós viatge fins a Madrid, on l'havien
cridat per col·laborar a la reorganització de l'exèrcit.
Però, al marge de la polèmica sobre la seva mort, el
fet és que la tomba del baró d'Eroles resta absolutament
oblidada en una església de Daimiel. Ningú no
ha pensat a reparar aquest oblit reivindicant el trasllat
de les despulles a Talarn. Encara que, ben mirat, aquest
tipus de cerimònies sempre són estèticament desaconsellables
i, en les circumstàncies actuals (recordeu la
polèmica provocada pels papers de Salamanca), també
són políticament inoportunes. Al cap i a la fi, és més
raonable pensar que un personatge com el baró, que va
passar els darrers anys de la seva vida amb el cap atribolat
per la demència, preferiria estar enterrat al costat de
la Virgen de la Cabeza. C3-
' F. CAMP LLOPIS, "Joaquín Ibáñez Cuevas, Barón de
Eróles", a Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de
Barcelona, Vol. XVIll, Barcelona, 1945.