Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
B E Ç U L L A Per Cisco Farràs La tomba del baró d'Eroles A l'estiu, al poble de Daimiel, igual que a la resta de la Manxa, la calor és insuportable. Les úniques que semblen no sentir-la són les aus que clapotegen als aiguamolls, cada dia més assecats, de Las Tablas de Daimiel. A l'interior de la població, els jubilats busquen l'ombra sota els arbres de la plaça de l'església de Santa Maria la Mayor. La porta principal d'aquest monument gòtic està tancada. Darrere l'edifici hi ha una petita porta, mig oberta, des d'on es pot accedir al temple. A l'interior, les dones que netegen l'església es queden sorpreses davant la nostra pregunta: -Ens podrien dir on podem localitzar la tomba d'un militar català, anomenat baró d'Eroles, que va morir prop d'aquí fa més de 150 anys.'' Segons la nostra informació està enterrat en aquesta església. Les tres dones es miren estranyades. No han sentit parlar mai d'aquest personatge i no han vist mai cap làpida commemorativa. Després d'un infructuós escorcoll per tota l'església, comencem a posar-ne en dubte la localització. Potser les obres d'arranjament de l'altar major han tapat la tomba. En sortir de l'església, una noia ens acompanya a la rectoria. Pensem que el capellà del poble és l'únic que ens pot donar raó de la nostra recerca. Trobem el mossèn preparant el sermó dominical i també es mostra força estranyat davant la nostra consulta. No sols no ha sentit parlar mai del baró d'Eroles, sinó que sembla tenir dificultats per localitzar Lleida en un mapa provincial. L'últim recurs és consultar els registres parroquials. Tenim la sort que es conserven els llibres de defuncions del segle passat. En un moment localitzem l'acta de defunció del baró d'Eroles, juntament amb una àmplia nota necrològica impresa. La lectura de l'acta ens situa exactament el lloc d'enterrament "en el hueco que se halla al lado derecho del Coro de esta misma Yglesia". Església de Santa María de Daimiel on està enterrat el baró d'Eroles. (Foto Garcia Garrabello) Tornem ràpidament a l'església, on les tres senyores estan acabant la neteja. Per fi, sota el cor i al costat dret de la capella de la Virgen de la Cabeza, hi localitzem, mig tapada per un canelobre, una làpida on es pot llegir: AQUÍ YACE EL EXMO. S.D. JOAQUIM YBAÑEZ BARON DE ERÓLES MARQUES DE LA CAÑADA YBAÑEZ CAPITÁN GRAL. DE LOS RS. EXTOS. CABALLERO GRAN CRUZ DE LA R. ORDEN DE CARLOS III, Y DE LA D 4^ CLASE DE S.FDO. COMDOR. DE LA DE S.LUIS Y OPAL. DE LA LEGN.DE HOR.DE FRCIA. FALLECIÓ EL 22 DE AGOSTO DE 1825 A LOS 40 AÑOS DE EDAD DESPUÉS DE HABER PRES(T)ADO • A SU REY Y PATRIA ESCLARECIDOS SERVICIOS. SU FAMILIA PERDIÓ UN ESPOSO Y PADRE TIERNO, SUS AMIGOS UN BUEN AMIGO EL REY Y LA RELIGIÓN UNO DE SUS MAS ILUSTRES DEFENSORES ROGAD A DIOS POR EL B E Ç U L L A
C3- C3 CZ^ c^ ^r. ^i-wf^ El baró d'Eroles segons un dibuix del segíe passat. Les circumstàncies de la mort del baró d'Eroles encara estan envoltades d'alguns interrogants. Dos exemples com a mostra: què hi feia el baró prop de Daimiel l'estiu de 1825? i, quina va ser la causa real de la seva mort? Pel que fa a la primera pregunta, la nota necrològica que acompanya l'acta de defunció esmenta que "sus grandes fatigas corporales y mentales debilitaron su salud (y) pasó a tomar los baños de la Fuensanta, en la Mancha". El Diccionari Geogràfic At Pascual Madoz ens dóna una informació força valuosa sobre les raons que degueren empènyer el baró a anar a descansar en un lloc tan remot. Segons ens explica el geògrafpolític, en un redactat molt confús, aquest balneari pertanyia a D. Carles, el qual hi va fer construir "una gran casa con habitaciones para los bañantes". Suposem que es tracta del germà de Ferran VII, que a partir de 1823 començà a aglutinar entorn seu els sectors més absolutistes del règim, que van acabar donant lloc al carlisme. Si fos certa aquesta interpretació, és fàcil d'imaginar que el baró d'Eroles, clarament identificat amb els sectors polítics més reaccionaris, hagués acceptat l'oferiment del futur Carles V d'anar a descansar a una casa balneari de la seva propietat. Pel que fa a la causa de la seva mort, Federico Camp' comenta que "el fallecimiento a causa de enaje B E Ç U L L A nación mental es una incógnita, que la crítica debería despejar. Ignórase si fué una locura súbita, o si tenía antecedentes. Carecemos de datos pero acaso tal dolencia fuera motivada por las fatigas y la tensión de las guerras en que se encontrara". L'atac de follia és, doncs, la causa comunament acceptada pels biògrafs del baró. Els documents localitzats a l'arxiu parroquial de Daimiel no acaben de dilucidar la causa real de la mort, però proporcionen algunes dades d'interès. En l'acta de defunció es pot llegir que va morir "haviendo recivido solo el Sto Sacramento de la Estrema-Unción y no los demás por no haverlo permitido su Accidente...". També en la nota necrològica es diu que durant el viatge de retorn, després de prendre els banys de la Fuensanta, "fue acometido en Daimiel de un insulto, que cortó prematuramente el hilo de una vida tan preciosa para todos". De la lectura de les dues cites es dedueix que la mort va ser fulminant i, per tant, inesperada. Fulminant perquè no va poder ni tan sois rebre l'atenció religiosa adequada. En aquest sentit, la utilització de la paraula insulto, en la seva accepció d'atac sobtat, és prou explícita. D'altra banda, el seu estat físic no feia preveure una mort imminent. Si hagués estat realment malalt, difícilment s'hauria aventurat a fer un llarg i penós viatge fins a Madrid, on l'havien cridat per col·laborar a la reorganització de l'exèrcit. Però, al marge de la polèmica sobre la seva mort, el fet és que la tomba del baró d'Eroles resta absolutament oblidada en una església de Daimiel. Ningú no ha pensat a reparar aquest oblit reivindicant el trasllat de les despulles a Talarn. Encara que, ben mirat, aquest tipus de cerimònies sempre són estèticament desaconsellables i, en les circumstàncies actuals (recordeu la polèmica provocada pels papers de Salamanca), també són políticament inoportunes. Al cap i a la fi, és més raonable pensar que un personatge com el baró, que va passar els darrers anys de la seva vida amb el cap atribolat per la demència, preferiria estar enterrat al costat de la Virgen de la Cabeza. C3- ' F. CAMP LLOPIS, "Joaquín Ibáñez Cuevas, Barón de Eróles", a Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. XVIll, Barcelona, 1945.
- Page 1 and 2: eu: 750 PTA re 19 9 6 nseli Cultura
- Page 3 and 4: Ai patrimoni!!! NIAL El sol maldava
- Page 5 and 6: ^ ^ Després va començar a arribar
- Page 7 and 8: Forn al. Davant de Casa Sossis de P
- Page 9 and 10: L'ARNA Per Albert Algueró Metge di
- Page 11 and 12: per cent del total de calories gras
- Page 13 and 14: LA LLIlCANA Per Xavier Macià ^ Fot
- Page 15 and 16: Vall de Boi. Església de Barruera.
- Page 17 and 18: M A N A I R O N S Per Mònica Barde
- Page 19: Creacions pel paladar. -Tu creus qu
- Page 23 and 24: h Per Josep Vallverdú "^'í-éí U
- Page 25 and 26: LO ROVELL Per Josep Rafecas El teat
- Page 27 and 28: Traducció d'un text forà: "L'aniv
- Page 29 and 30: ^"•'í**-. toc de perruqueria i e
- Page 31 and 32: LA G R I P I A Per Lluís Puig Coor
- Page 33 and 34: TÇ^ XÍS- t3?^ X5?^ V:X Í0K ^^^^1
- Page 35 and 36: -\fl^ s Consell Cultural de les val
- Page 37 and 38: V-V LA C R f P I A '"^ • Festa ma
- Page 39 and 40: Ponent. Des de l'edat mitjana fins
- Page 41 and 42: desembre 1996 FULLS DEL CONSELL L'e
- Page 43 and 44: í£0 0 í!© i© í!0 ^ ^ ^ * ^ ^=
- Page 45 and 46: ^ ^ I© - ^tSü ^ - > ^ S) - ^ ^ '^
- Page 47 and 48: ^ = ^ © ^ ^ © r,r^ ^ ^ Presa cons
- Page 50 and 51: fe4Í^'< * T lm%% ú:%' Sf*"* ?•*
- Page 52 and 53: H » SSIERIII TROBADA D'ESCRIPTORS
- Page 54 and 55: V • í 5 % ^í DOSSIER III TROBAD
- Page 56 and 57: DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS Ha
- Page 58 and 59: ,rt -P SSIER m TROBADA D'ESCRIPTORS
- Page 60 and 61: DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS Pr
- Page 62 and 63: %%* i*#íí*«»»^'*' DOSSIER ÍII
- Page 64 and 65: ¿T c DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPT
- Page 66 and 67: '-^^^V* } DOSSIER III TROBADA D'ESC
- Page 68 and 69: Í:^? m DOSSIER III TROBADA D'ESCRI
B E Ç U L L A<br />
Per Cisco Farràs<br />
La tomba <strong>de</strong>l baró d'Ero<strong>les</strong><br />
A l'estiu, al poble <strong>de</strong> Daimiel, igual que a la resta<br />
<strong>de</strong> la Manxa, la calor és insuportable. Les úniques que<br />
semblen no sentir-la són <strong>les</strong> aus que clapotegen als<br />
aiguamolls, cada dia més assecats, <strong>de</strong> Las Tablas <strong>de</strong><br />
Daimiel. A l'interior <strong>de</strong> la població, els jubilats<br />
busquen l'ombra sota els arbres <strong>de</strong> la plaça <strong>de</strong> l'església<br />
<strong>de</strong> Santa Maria la Mayor. La porta principal d'aquest<br />
monument gòtic està tancada. Darrere l'edifici hi ha<br />
una petita porta, mig oberta, <strong>de</strong>s d'on es pot accedir al<br />
temple. A l'interior, <strong>les</strong> dones que netegen l'església es<br />
que<strong>de</strong>n sorpreses davant la nostra pregunta:<br />
-Ens podrien dir on po<strong>de</strong>m localitzar la tomba<br />
d'un militar català, anomenat baró d'Ero<strong>les</strong>, que va<br />
morir prop d'aquí fa més <strong>de</strong> 150 anys.'' Segons la nostra<br />
informació està enterrat en aquesta església.<br />
Les tres dones es miren estranya<strong>de</strong>s. No han sentit<br />
parlar mai d'aquest personatge i no han vist mai cap<br />
làpida commemorativa.<br />
Després d'un infructuós escorcoll per tota l'església,<br />
comencem a posar-ne en dubte la localització.<br />
Potser <strong>les</strong> obres d'arranjament <strong>de</strong> l'altar major han<br />
tapat la tomba.<br />
En sortir <strong>de</strong> l'església, una noia ens acompanya a la<br />
rectoria. Pensem que el capellà <strong>de</strong>l poble és l'únic que<br />
ens pot donar raó <strong>de</strong> la nostra recerca. Trobem el<br />
mossèn preparant el sermó dominical i també es<br />
mostra força estranyat davant la nostra consulta. No<br />
sols no ha sentit parlar mai <strong>de</strong>l baró d'Ero<strong>les</strong>, sinó que<br />
sembla tenir dificultats per localitzar Lleida en un<br />
mapa provincial.<br />
L'últim recurs és consultar els registres parroquials.<br />
Tenim la sort que es conserven els llibres <strong>de</strong> <strong>de</strong>funcions<br />
<strong>de</strong>l segle passat. En un moment localitzem l'acta <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>funció <strong>de</strong>l baró d'Ero<strong>les</strong>, juntament amb una àmplia<br />
nota necrològica impresa. La lectura <strong>de</strong> l'acta ens situa<br />
exactament el lloc d'enterrament "en el hueco que se<br />
halla al lado <strong>de</strong>recho <strong>de</strong>l Coro <strong>de</strong> esta misma Yg<strong>les</strong>ia".<br />
Església <strong>de</strong> Santa María <strong>de</strong> Daimiel on està enterrat el baró<br />
d'Ero<strong>les</strong>. (Foto Garcia Garrabello)<br />
Tornem ràpidament a l'església, on <strong>les</strong> tres senyores<br />
estan acabant la neteja. Per fi, sota el cor i al costat dret<br />
<strong>de</strong> la capella <strong>de</strong> la Virgen <strong>de</strong> la Cabeza, hi localitzem,<br />
mig tapada per un canelobre, una làpida on es pot<br />
llegir:<br />
AQUÍ YACE<br />
EL EXMO. S.D. JOAQUIM YBAÑEZ<br />
BARON DE ERÓLES<br />
MARQUES DE LA CAÑADA YBAÑEZ<br />
CAPITÁN GRAL. DE LOS RS. EXTOS.<br />
CABALLERO GRAN CRUZ<br />
DE LA R. ORDEN DE CARLOS III,<br />
Y DE LA D 4^ CLASE DE S.FDO.<br />
COMDOR. DE LA DE S.LUIS Y OPAL.<br />
DE LA LEGN.DE HOR.DE FRCIA.<br />
FALLECIÓ EL 22 DE AGOSTO DE 1825<br />
A LOS 40 AÑOS DE EDAD<br />
DESPUÉS DE HABER PRES(T)ADO<br />
• A SU REY Y PATRIA<br />
ESCLARECIDOS SERVICIOS.<br />
SU FAMILIA PERDIÓ UN ESPOSO<br />
Y PADRE TIERNO,<br />
SUS AMIGOS UN BUEN AMIGO<br />
EL REY Y LA RELIGIÓN UNO DE SUS MAS<br />
ILUSTRES DEFENSORES<br />
ROGAD A DIOS POR EL<br />
B E Ç U L L A
Change language