Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Creacions pel paladar.
-Tu creus que la relació qualitat/preu és bona a la
nostra zona?
-Jo crec que és molt bona, n 'estic convençut
-Tradicionalment, la cuina al Pallars era cosa de
dones. Creus que el fet que els homes entrin a la cuina
suposa un canvi de mentalitat?
¿>
innovacions i anar millorant algunes coses.
nades gastronòmiques del Pallars Sobirà, què en
-Creus que el Pallars s'ha quedat una mica estan­ penses?
cat en la restauració que ofereix?
-Es molt bonic; suposa poder ensenyar la nostra feina
-Sí, crec que si. Però la veritat és que no dóna per i els nostres productes a tothom, demostrar que podem
més. La infraestructura de les nostres valls no és suficient cuinar bé. Aquí és on es pot demostrar que no tan sols hi
per tenir una clientela assídua, passen molts mesos que no ha foc a terra i olUs grosses, si no que hi ha bons professio-
hi ha gent i un restaurant de nova cuina no tindria continah i una cuina molt elaborada. Jo personalment faig una
nuïtat, no podria viure només de la gent que estem aquí cuina rebuscada, bonica i amb tots eh gustos de k terra.
tot l'any. La gent de fora, quan puja, el que volen és -Quins plats vas preparar aquest any?
menjar bé, que no els costi gaires quartos i aixecar-se tips -Aquest any tots els pUts eren a base de bolets, ja que
de tauk, i això saben que ho trobaran.
hem tingut una temporada molt bona. Primer vaig fer
una emulsió de múrmula blanca, després un milfulls de
bacallà i ceps gratinats amb musselina d'all i unes galtes
de porc revolcades amb bolets. Per postres vaig preparar
harmonia de fruites amb aroma de menta.
-Com veus el futur de la nostra comarca?
-El futur el veig totalment turístic, b resta ha passat
-Al Pallars fa trenta anys hi havia molt pocs restau­ a segon pU. De totes maneres, no ho veig gaire clar si no
rants, només cuinaven les dones, que eren les que tenien ens convertim en una zona de pas, és a dir, si no tenim
temps per guisar. Avui les coses han canviat molt, la cuina una sortida cap a França o cap a la Vall d Aran. De
és una professió i cal una especialització com en qualsevol moment, tenim molts mesos en què no circuk gent, i això
altra feina; és per això que igual hi treballen homes que vol dir que quedem molt limitats a l'hora de fer inversions
dones; d'aficinats ja no en poden quedar
i modernitzar-nos. Quan hi hagi unes bones comunica­
-El mes d'octubre es van fer, com cada any, les jorcions, serem una de les principah zones de muntanya. 0
M A N A I R O N S