Viu, Barraves, Boi i Castanesa. El Pont <strong>de</strong> Suert és el municipi més poblat, on es concentra gran part <strong>de</strong> la població ribagorçana i gairebé tots els serveis i <strong>les</strong> infraestructures comarcals. Virtuts i <strong>de</strong>fectes Tres són també, i indiscutib<strong>les</strong>, <strong>les</strong> grans virtuts <strong>de</strong> la comarca (<strong>de</strong> fet, els seus màxims atractius turístics): l'art (sobretot el romànic <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Boi), l'aigua (preses, barrancs, Aigüestortes, Cal<strong>de</strong>s) i la neu (<strong>les</strong> pistes d'esquí <strong>de</strong> Boí-Taüll). Tres virtuts que han <strong>de</strong> ser -i ja són en gran part- el motor <strong>de</strong>l reviscolament econòmic <strong>de</strong> la comarca, però que no han <strong>de</strong> comportar, en cap cas, una explotació indiscriminada i especuladora <strong>de</strong>ls recursos propis, sinó un respecte cada cop més gran pel propi patrimoni cultural, humà i natural. L'Alta Ribagorça no té pròpiament <strong>de</strong>fectes, però sí greus mancances pel que fa a serveis i a infraestructures. I aquest no és pas un tema fàcil <strong>de</strong> solucionar, precisament perquè <strong>de</strong>mana la col·laboració <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> <strong>les</strong> administracions públiques. D'altra banda, un seguit <strong>de</strong> factors d'índole prou diversa (climatologia extrema, Vall <strong>de</strong> Boi. població escassa i envellida, <strong>de</strong>sequilibris estacionals, inexistència d'actius...) fan que l'Alta Ribagorça sigui la major part <strong>de</strong> l'any un territori trist, <strong>de</strong>semparat i sense gairebé cap tipus d'oferta ludicocultural. "Poema <strong>de</strong>l Ribagorça" L'Alta Ribagorça, com la majoria <strong>de</strong> comarques i <strong>de</strong> valls pirinenques, té una orientació ben <strong>de</strong>finida, <strong>de</strong> nord a sud, la mateixa que segueixen <strong>les</strong> aigües, prou abundants i saludab<strong>les</strong> a tot el territori. Unes aigües, però, que en general han estat tradicionalment més generoses i benignes amb la gent <strong>de</strong> la plana que amb els mateixos muntanyencs. Des <strong>de</strong> <strong>les</strong> fonts <strong>de</strong> Mulleres a <strong>les</strong> planes <strong>de</strong> Corbins, rodolant entre cingleres alegrant els vells camins, <strong>les</strong> aigües <strong>de</strong>l Ribagorça van cantant una cançó que és el símbol <strong>de</strong> llur força i la veu d'un gran dolor, que és la santa profecia <strong>de</strong> la glòria <strong>de</strong>l futur, esperança i alegria, oració, plany i conjur. No sabem exactament a què es referia el ribagorçà Antoni Navarro quan, a començament <strong>de</strong> segle, parlava en els seus versos <strong>de</strong> la "cançó" que canten <strong>les</strong> aigües <strong>de</strong> la Noguera Ribagorçana, que és alhora, segons ell, "símbol <strong>de</strong> llur força" i "veu d'un llarg dolor". Sí que ens po<strong>de</strong>m imaginar, però, el sentit que el poeta donaria avui a aquestes imatges: La "força <strong>de</strong> <strong>les</strong> aigües" seria, amb tota seguretat, una referència explícita a l'energia elèctrica que aquestes generen i que és alhora el motor <strong>de</strong> l'economia <strong>de</strong> <strong>les</strong> grans ciutats i la seva font <strong>de</strong> riqueses i comoditats més preuada. La "veu d'un llarg dolor" faria esment a la situació present <strong>de</strong>l territori: progressivament <strong>de</strong>spoblat i amb un futur que, si no s'hi posa remei, amenaça amb substituir absolutament <strong>les</strong> formes <strong>de</strong> vida tradicionals. El "Poema <strong>de</strong>l Ribagorça", l'única composició d'aquest tipus que existeix -em sembla- exclusivament <strong>de</strong>dicat a la Noguera Ribagorçana, és <strong>de</strong> fet molt poc LA LLUCANA
Vall <strong>de</strong> Boi. Església <strong>de</strong> Barruera. LA L L U C A N A \ Civés. y D D conegut entre els ribagorçans. I malgrat tot, <strong>de</strong>fineix i sintetitza prou bé, com hem vist, allò que ha estat i és, en essència, la realitat d'aquestes terres, almenys d'ençà que es va inaugurar el segle. És a dir, un permanent fluir, <strong>de</strong> nord cap a sud (o <strong>de</strong> sud cap a nord, que és l'orientació habitual <strong>de</strong>ls darrers temps), un moviment continu (<strong>de</strong> coses i <strong>de</strong> persones), però sense canvis substancials, sense grans transformacions, perquè en el fons, aquí dalt, tot es manté encara massa inalterat -hi ha una inèrcia secu-
Change language