Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

LA LLIlCANA
Per Xavier Macià ^
Fotos: jep de Moner W
L'Alta Ribagorça
El DNI, com si diguéssim
L'Alta Ribagorça és, de les diverses comarques pirinenques,
la més joveneta de totes -encara no ha complert
els nou anys-, perquè en rigor neix per decret llei de la
Generalitat de Catalunya el dia 28 de març de 1988.
Amb tot, tant el seu nom com la seva realitat històrica i
geogràfica es remunten ja a dates tan reculades en el
temps com el segle IX, tot just després que un gendre del
gran Carlemany, el cavaller Bigó, alliberés aquestes terres
de la dominació sarraïna i que els comtes de Tolosa
donessin carta de naturalesa i unitat espiritual al territori.
L'actual comarca de l'Alta Ribagorça, però, situada a
la part més occidental dels Pirineus i en el límit politicoadministratiu
de Catalunya i Aragó, no és sinó un petit
reflex del que havia estat aquell antic i puixant comtat de
Ribagorça, que abraçava també les conques pirinenques
de l'Éssera, l'Isàvena i la Noguera Ribagorçana.'
La nova entitat comarcal, d'uns 427 km^ d'extensió i
amb una població d'uns 3.500 habitants de dret,
comprèn des dels pics dels Pirineus axials, el sector dels
massissos de Besiberri i Montardo d'Aran, fins a la serra
de Sant Gervàs, situada a les serres interiors dels
Prepirineus, i abraça el vessant esquerre de la vall de
Barraves, la vall de Boi i la vall de Viu, a la Llevara i fins al
riu Bugia.
La comarca limita al nord amb la Vall d'Aran, al
nord-est amb el Pallars Sobirà, a l'est i al sud amb el
Pallars Jussà i al sud i a l'oest amb les comarques aragoneses
dels Sobrarb i la Baixa Ribagorça. Tot i el nombrós -i
selecte- veïnatge, i bàsicament com a conseqüència d'una
orografia força agresta i inhòspita, la comarca s'ha
caracteritzat històricament per un marcat ostracisme i un
persistent aïllament que n'han determinat l'evolució, el
caràcter i una molt particular indefinido i asincronia
socioeconòmiques i culturals, que s'han posat sobretot de
manifest aquests darrers anys, precisament d'ençà que ha
LA L L U C A N A
Pont sobre la Noguera de Tor, a l'antic camí ral del Pont fins
a Boi.
tingut lloc el seu reconeixement com a entitat comarcal
de ple dret.
El conjunt de la comarca s'articula actualment en
tres zones o àmbits territorials molt definits, que es
corresponen de fet amb els seus tres municipis, els únics
que queden després de les últimes annexions dels anys
seixanta: el Pont de Suert, Vilaller i Barruera. El més
important és, lògicament, el Pont de Suert, capital administrativa,
cultural i econòmica de la comarca, cruïlla de
rius, camins i carreteres i punt de trobada de les valls de