Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

22.04.2013 Views

A A consum de vi per a tothom, però petites quantitats durant les menjades, un parell de vasets, augmenten el colesterol HDL (el bo) i tenen una acció antioxidant i per tant saludable. L'experiència demostra que el vi, especialment el negre, conté unes substàncies (flavonoides i catequines) que tenen una acció antioxidant i actuen inhibint l'oxidació del colesterol LDL (el dolent), dificultant-ne l'adherència a les artèries i disminuint de passada la tendència a la trombosi. Altrament, és un fet demostrat que els aliments que contenen flavonoides minoren el risc de mort per cardiopatia coronària, sobretot en la gent gran. La fruita per postres: Constitueix una font important de vitamines i de fibra. La fibra, que a algunes persones 0 presa en quantitats determinades pot produir molèsties com la flatulència abdominal, retarda l'evacuació gàstrica, regula el trànsit intestinal, redueix l'absorció de colesterol i retarda la de la glucosa, i a més -i és molt important ressaltar-ho-, té una acció preventiva del càncer de còlon. Gràcies a la publicitat, l'interès pel consum de fibra està augmentant, si bé la nostra preferència s'inclina per la fruita, les verdures i els llegums, sense necessitat d'haver de recórrer a productes comercials. El consum de fruita ha minvat en més d'un 15 per cent els darrers anys; els nens i els joves són reticents a consumir-ne i prefereixen gelats industrials, pastissos i llaminadures. També als restaurants cada vegada és més gran l'oferta de gelats i pastissos per postres. Tots ells són aliments superflus i contenen molts greixos saturats. L'all i la ceba, el tomàquet i els fruits secs: No es concebirla la nostra dieta tradicional sense aquests tres elements fonamentals. Els dos primers són plantes aromàtiques. L'all té propietats antisèptiques, és vasodilatador i antiescleròtic. La ceba, entre altres qualitats, té una acció diurética i, segons un estudi presentat al 17è Congrés Europeu de Cardiologia celebrat a Amsterdam, un gran efecte cardioprotector. Tots dos són molt rics en àcids grassos poliinsaturats i en vitamina E, que és un potent antioxidant i un gran escombrador de radicals lliures de l'organisme. Els radicals lliures són molècules d'oxigen soltes en l'organisme, que quan es produeixen en excés esdevenen molt nocives, ja que oxiden les cèl·lules i n'acceleren la degeneració i l'envelli- Fruites i hortalisses, aliments bàsics per al control de les lesions induïdes per els radicals lliures. ment. Aquesta reacció augmenta el risc de malalties cardiovasculars (arterioesclerosi) i d'alguns tipus de càncer com el de pulmó i de pell, i produeixen envelliment prematur. Pel que fa al tomàquet, originari d'Amèrica, igual que el blat de moro i la patata, s'utilitza a la cuina des de fa poc més d'un segle i actualment n'és un element indispensable. Recordem, per exemple, el pa amb tomàquet. El tomàquet és ric en vitamina C i en Betacarotens, també és un potent antioxidant que, en certa dosi, una vegada a l'interior de l'organisme passa a formar part del seu sistema immunitari. Els fruits secs integren les nostres típiques postres de músic. Encara que són aliments hipercalòrics, la seva riquesa en àcids monoinsaturats és notable (semblant a l'oli d'oliva) -estudis realitzats a Reus per a l'avellana i a Califòrnia per a les nous així ho han demostrat-; això significa que tenen una acció favorable en el control de l'infart i fins i tot del reinfart de miocardi. Per acabar, direm que la dieta ideal o perfecta no existeix, ara bé, podem afirmar que els experts coincideixen a reconèixer que la que més s'hi aproxima és la nostra reputada dieta mediterrània, els components bàsics de la qual hem intentat descriure. A més, té l'avantatge que conjuga uns objectius sanitaris de prevenció amb el plaer de menjar. El professor Grande-Covian, gran expert en nutrició, desaparegut fa poc temps, deia: "No és suficient menjar per viure, sinó que cal que ho passem bé menjant d'una forma adequada per tal de viure més i amb més salut". A L'ARNA

LA LLIlCANA Per Xavier Macià ^ Fotos: jep de Moner W L'Alta Ribagorça El DNI, com si diguéssim L'Alta Ribagorça és, de les diverses comarques pirinenques, la més joveneta de totes -encara no ha complert els nou anys-, perquè en rigor neix per decret llei de la Generalitat de Catalunya el dia 28 de març de 1988. Amb tot, tant el seu nom com la seva realitat històrica i geogràfica es remunten ja a dates tan reculades en el temps com el segle IX, tot just després que un gendre del gran Carlemany, el cavaller Bigó, alliberés aquestes terres de la dominació sarraïna i que els comtes de Tolosa donessin carta de naturalesa i unitat espiritual al territori. L'actual comarca de l'Alta Ribagorça, però, situada a la part més occidental dels Pirineus i en el límit politicoadministratiu de Catalunya i Aragó, no és sinó un petit reflex del que havia estat aquell antic i puixant comtat de Ribagorça, que abraçava també les conques pirinenques de l'Éssera, l'Isàvena i la Noguera Ribagorçana.' La nova entitat comarcal, d'uns 427 km^ d'extensió i amb una població d'uns 3.500 habitants de dret, comprèn des dels pics dels Pirineus axials, el sector dels massissos de Besiberri i Montardo d'Aran, fins a la serra de Sant Gervàs, situada a les serres interiors dels Prepirineus, i abraça el vessant esquerre de la vall de Barraves, la vall de Boi i la vall de Viu, a la Llevara i fins al riu Bugia. La comarca limita al nord amb la Vall d'Aran, al nord-est amb el Pallars Sobirà, a l'est i al sud amb el Pallars Jussà i al sud i a l'oest amb les comarques aragoneses dels Sobrarb i la Baixa Ribagorça. Tot i el nombrós -i selecte- veïnatge, i bàsicament com a conseqüència d'una orografia força agresta i inhòspita, la comarca s'ha caracteritzat històricament per un marcat ostracisme i un persistent aïllament que n'han determinat l'evolució, el caràcter i una molt particular indefinido i asincronia socioeconòmiques i culturals, que s'han posat sobretot de manifest aquests darrers anys, precisament d'ençà que ha LA L L U C A N A Pont sobre la Noguera de Tor, a l'antic camí ral del Pont fins a Boi. tingut lloc el seu reconeixement com a entitat comarcal de ple dret. El conjunt de la comarca s'articula actualment en tres zones o àmbits territorials molt definits, que es corresponen de fet amb els seus tres municipis, els únics que queden després de les últimes annexions dels anys seixanta: el Pont de Suert, Vilaller i Barruera. El més important és, lògicament, el Pont de Suert, capital administrativa, cultural i econòmica de la comarca, cruïlla de rius, camins i carreteres i punt de trobada de les valls de

A A<br />

consum <strong>de</strong> vi per a tothom, però petites quantitats<br />

durant <strong>les</strong> menja<strong>de</strong>s, un parell <strong>de</strong> vasets, augmenten el<br />

co<strong>les</strong>terol HDL (el bo) i tenen una acció antioxidant i<br />

per tant saludable. L'experiència <strong>de</strong>mostra que el vi,<br />

especialment el negre, conté unes substàncies (flavonoi<strong>de</strong>s<br />

i catequines) que tenen una acció antioxidant i<br />

actuen inhibint l'oxidació <strong>de</strong>l co<strong>les</strong>terol LDL (el<br />

dolent), dificultant-ne l'adherència a <strong>les</strong> artèries i disminuint<br />

<strong>de</strong> passada la tendència a la trombosi. Altrament,<br />

és un fet <strong>de</strong>mostrat que els aliments que contenen flavonoi<strong>de</strong>s<br />

minoren el risc <strong>de</strong> mort per cardiopatia coronària,<br />

sobretot en la gent gran.<br />

La fruita per postres: Constitueix una font important<br />

<strong>de</strong> vitamines i <strong>de</strong> fibra. La fibra, que a algunes persones<br />

0 presa en quantitats <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s pot produir<br />

molèsties com la flatulència abdominal, retarda l'evacuació<br />

gàstrica, regula el trànsit intestinal, redueix l'absorció<br />

<strong>de</strong> co<strong>les</strong>terol i retarda la <strong>de</strong> la glucosa, i a més -i<br />

és molt important ressaltar-ho-, té una acció preventiva<br />

<strong>de</strong>l càncer <strong>de</strong> còlon. Gràcies a la publicitat, l'interès pel<br />

consum <strong>de</strong> fibra està augmentant, si bé la nostra preferència<br />

s'inclina per la fruita, <strong>les</strong> verdures i els llegums,<br />

sense necessitat d'haver <strong>de</strong> recórrer a productes comercials.<br />

El consum <strong>de</strong> fruita ha minvat en més d'un 15 per<br />

cent els darrers anys; els nens i els joves són reticents a<br />

consumir-ne i prefereixen gelats industrials, pastissos i<br />

llaminadures. També als restaurants cada vegada és més<br />

gran l'oferta <strong>de</strong> gelats i pastissos per postres. Tots ells són<br />

aliments superflus i contenen molts greixos saturats.<br />

L'all i la ceba, el tomàquet i els fruits secs: No es<br />

concebirla la nostra dieta tradicional sense aquests tres<br />

elements fonamentals. Els dos primers són plantes<br />

aromàtiques. L'all té propietats antisèptiques, és vasodilatador<br />

i antiescleròtic. La ceba, entre altres qualitats, té<br />

una acció diurética i, segons un estudi presentat al 17è<br />

Congrés Europeu <strong>de</strong> Cardiologia celebrat a Amsterdam,<br />

un gran efecte cardioprotector. Tots dos són<br />

molt rics en àcids grassos poliinsaturats i en vitamina E,<br />

que és un potent antioxidant i un gran escombrador <strong>de</strong><br />

radicals lliures <strong>de</strong> l'organisme. Els radicals lliures són<br />

molècu<strong>les</strong> d'oxigen soltes en l'organisme, que quan es<br />

produeixen en excés es<strong>de</strong>venen molt nocives, ja que oxi<strong>de</strong>n<br />

<strong>les</strong> cèl·lu<strong>les</strong> i n'acceleren la <strong>de</strong>generació i l'envelli-<br />

Fruites i hortalisses, aliments bàsics per al control <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />

<strong>les</strong>ions induï<strong>de</strong>s per els radicals lliures.<br />

ment. Aquesta reacció augmenta el risc <strong>de</strong> malalties<br />

cardiovasculars (arterioesclerosi) i d'alguns tipus <strong>de</strong><br />

càncer com el <strong>de</strong> pulmó i <strong>de</strong> pell, i produeixen envelliment<br />

prematur.<br />

Pel que fa al tomàquet, originari d'Amèrica, igual<br />

que el blat <strong>de</strong> moro i la patata, s'utilitza a la cuina <strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> fa poc més d'un segle i actualment n'és un element<br />

indispensable. Recor<strong>de</strong>m, per exemple, el pa amb<br />

tomàquet. El tomàquet és ric en vitamina C i en Betacarotens,<br />

també és un potent antioxidant que, en certa<br />

dosi, una vegada a l'interior <strong>de</strong> l'organisme passa a formar<br />

part <strong>de</strong>l seu sistema immunitari.<br />

Els fruits secs integren <strong>les</strong> nostres típiques postres<br />

<strong>de</strong> músic. Encara que són aliments hipercalòrics, la seva<br />

riquesa en àcids monoinsaturats és notable (semblant a<br />

l'oli d'oliva) -estudis realitzats a Reus per a l'avellana i a<br />

Califòrnia per a <strong>les</strong> nous així ho han <strong>de</strong>mostrat-; això<br />

significa que tenen una acció favorable en el control <strong>de</strong><br />

l'infart i fins i tot <strong>de</strong>l reinfart <strong>de</strong> miocardi.<br />

Per acabar, direm que la dieta i<strong>de</strong>al o perfecta no<br />

existeix, ara bé, po<strong>de</strong>m afirmar que els experts coinci<strong>de</strong>ixen<br />

a reconèixer que la que més s'hi aproxima és la<br />

nostra reputada dieta mediterrània, els components<br />

bàsics <strong>de</strong> la qual hem intentat <strong>de</strong>scriure. A més, té l'avantatge<br />

que conjuga uns objectius sanitaris <strong>de</strong> prevenció<br />

amb el plaer <strong>de</strong> menjar.<br />

El professor Gran<strong>de</strong>-Covian, gran expert en nutrició,<br />

<strong>de</strong>saparegut fa poc temps, <strong>de</strong>ia: "No és suficient<br />

menjar per viure, sinó que cal que ho passem bé menjant<br />

d'una forma a<strong>de</strong>quada per tal <strong>de</strong> viure més i amb<br />

més salut". A<br />

L'ARNA

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!