Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
A L'olivera i la vinya, cultiu ancestral de la Mediterrània. ta de països que, essent precisament els més avançats, són també els que en presenten uns índexs més elevats. No hem d'oblidar que existeixen molts altres factors de risc com el tabac, l'estrès, el sedentarisme, etc., però els estudis científics indiquen que almenys un 30 per cent de les malalties de tipus degeneratiu tenen molt a veure amb la dieta. Es molt important intentar mantenir el patró gastronòmic propi, en primer lloc en benefici de la salut, i, en segon lloc, per respecte a la nostra identitat cultural (Josep Pla deia que la cuina del país és el paisatge dins la cassola), davant la modificació dels hàbits alimentaris que afecten especialment la joventut, molt influïda per la pressió publicitària. Justament la nostra dieta tradicional és considerada una de les més saludables, amb l'afegit que forma part dels fonaments de la cultura occidental, assentada a la història dels països mediterranis. El patró comú es basa en el consum de cereals, llegums, fruites, hortalisses, peix i, en menor quantitat, carn, sense oblidar el vi. I com a gran estrella, l'oli d'oliva. Aquesta dieta, qualificada de mediterrània i que els països anglosaxons han convertit en mite d'un model sui generis gràcies als seus períodes de vacances en aquesta àrea, resumides en sol, mar i sexe, és, amb les seves variacions, la dieta de les illes gregues, d'una bona part de la bota italiana, de la costa adriàtica, de la costa mediterrània francesa i de Catalunya i el llevant espanyol, països als quals es podria afegir la major part de Portugal, ja que tot i estar-ne allunyat geogràficament. comparteix molts dels hàbits alimentaris dels habitants de la riba nord de la Mediterrània. Els grans experts en epidemiologia dels aliments i la seva incidència en les malalties cardiovasculars (Balaguer-Vintró, Grande-Covian, els americans germans Keys, Anderson, etc.), estan d'acord que les principals característiques d'aquesta dieta són: - Utilització de l'oli d'oliva. - Consum important de pa. - Peix. - Vi durant les menjades. - Fruita per postres. - All, ceba, tomàquet i fruits secs. Quines són les qualitats saludables que comporta aquest grup d'aliments? Caldrà que les estudiem per separat. L'oli d'oliva: Juntament amb el seu gran valor culinari i el seu gust característic, és, dels tres tipus de greixos (saturats, poliinsaturats i monoinsaturats) l'exponent principal del grup dels monoinsaturats i la major garantia de la dieta mediterrània. L'oli d'oliva, en contenir gran quantitat d'àcid oleic, té un efecte saludable superior a la resta d'olis vegetals obtinguts de llavors, compostos en gran part de greixos poliinsaturats, més inestables i més fàcilment oxidables per la temperatura. En tot cas, els efectes de la dieta sobre els lípids (greixos) del plasma sanguini responen al tipus de greix que s'ingereix i, llevat del del peix que és insaturat, quasi tots els greixos saturats són de procedència animal. Aquest tipus de greix no sols és perjudicial (augmenta el colesterol), sinó que no és essencial en la nostra alimentació. No passa el mateix amb els greixos poliinsaturats, que formen part de les membranes cel·lulars de l'organisme, que no les pot sintetitzar. El peix, com ja hem indicat, i l'oli de soja, són rics en greixos poliinsaturats. Insistint en l'oli d'oliva, estudis recents demostren que el seu consum produeix una reducció del colesterol i els triglicèrids amb augment de la fracció colesterol- HDL (el colesterol bo). A més, l'oli d'oliva comporta una acció antioxidant i, per tant, un efecte protector contra l'arterioesclerosi. Precisament per la seva acció antioxidant s'utilitza per a la conservació natural de molts aliments. Un àpat normal ha de contenir entre un 25 i un 30 L'ARNA
per cent del total de calories grasses. En estudis realitzats pels citats experts, s'ha recomanat que el percentatge en la dieta d'àcids grassos saturats (d'origen animal) hauria de representar menys del 10 per cent del total de calories; aquests greixos afavoreixen el dipòsit de colesterol LDL a les artèries i precisament són les que més abunden a les carns grasses, la llet completa, els formatges, la mantega, els embotits, etc. En canvi, d'àcids grassos monoinsaturats (l'oli d'oliva) se'n recomana fins a un 15 per cent. Pa i cereals: Són una font barata d'energia. Amb els nous hàbits alimentaris, el consum de pa ha minvat molt. El pa artesana!, ric en hidrats de carboni complex (almidó) conté a més fibra, vitamines i minerals, i és un element important de la dieta mediterrània. No s'ha de confondre amb el pa fabricat i envasat, que conté en la seva elaboració greixos saturats. A l'illa grega de Creta, el 50 per cent de les calories de la dieta les aporta el pa i l'oli d'oliva (en aquesta illa l'infart de miocardi és gairebé desconegut). Pa amb tomàquet o pa torrat fregat d'all i untat d'oli d'oliva, o fins i tot pa remullat amb una mica de vi El peix, element fonamental d'una dieta saludable. L'ARNA A negre i sucre, resulten esmorzars o berenars molt saludables. Peix: Conté proteïnes d'alta qualitat (en especial el peix blau, que justament és el més barat). Inclou també una gran dosi de minerals; aporta a l'organisme calci, fòsfor, iode, ferro i zinc, i vitamines A, B, D i PP, alhora que té una perfecta tolerància i digestibilitat. El consum de peix contribueix, sobretot durant la infància, a fer que l'organisme es revesteixi d'una qualitat preventiva davant les malalties degeneratives cardiovasculars en assolir l'edat adulta. El poc greix que conté és insaturat. Es important menjar-ne força, sobretot de peix blau, ja que repercuteix positivament en la salut. Els esquimals d'Alaska consumeixen grans quantitats de peix i presenten índexs baixíssims de malaltia coronària, en canvi, en els mateixos esquimals emigrats als EUA, en canviar els hàbits alimentaris, la incidència coronària s'equipara a la de la població autòctona. Vi durant els àpats: És sabut el gran perill que comporta el consum excessiu d'alcohol; res més lluny de la nostra intenció fer-ne propaganda. Es comprensible que no sigui sanitàriament recomanable promoure el
- Page 1 and 2: eu: 750 PTA re 19 9 6 nseli Cultura
- Page 3 and 4: Ai patrimoni!!! NIAL El sol maldava
- Page 5 and 6: ^ ^ Després va començar a arribar
- Page 7 and 8: Forn al. Davant de Casa Sossis de P
- Page 9: L'ARNA Per Albert Algueró Metge di
- Page 13 and 14: LA LLIlCANA Per Xavier Macià ^ Fot
- Page 15 and 16: Vall de Boi. Església de Barruera.
- Page 17 and 18: M A N A I R O N S Per Mònica Barde
- Page 19 and 20: Creacions pel paladar. -Tu creus qu
- Page 21 and 22: C3- C3 CZ^ c^ ^r. ^i-wf^ El baró d
- Page 23 and 24: h Per Josep Vallverdú "^'í-éí U
- Page 25 and 26: LO ROVELL Per Josep Rafecas El teat
- Page 27 and 28: Traducció d'un text forà: "L'aniv
- Page 29 and 30: ^"•'í**-. toc de perruqueria i e
- Page 31 and 32: LA G R I P I A Per Lluís Puig Coor
- Page 33 and 34: TÇ^ XÍS- t3?^ X5?^ V:X Í0K ^^^^1
- Page 35 and 36: -\fl^ s Consell Cultural de les val
- Page 37 and 38: V-V LA C R f P I A '"^ • Festa ma
- Page 39 and 40: Ponent. Des de l'edat mitjana fins
- Page 41 and 42: desembre 1996 FULLS DEL CONSELL L'e
- Page 43 and 44: í£0 0 í!© i© í!0 ^ ^ ^ * ^ ^=
- Page 45 and 46: ^ ^ I© - ^tSü ^ - > ^ S) - ^ ^ '^
- Page 47 and 48: ^ = ^ © ^ ^ © r,r^ ^ ^ Presa cons
- Page 50 and 51: fe4Í^'< * T lm%% ú:%' Sf*"* ?•*
- Page 52 and 53: H » SSIERIII TROBADA D'ESCRIPTORS
- Page 54 and 55: V • í 5 % ^í DOSSIER III TROBAD
- Page 56 and 57: DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS Ha
- Page 58 and 59: ,rt -P SSIER m TROBADA D'ESCRIPTORS
per cent <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> calories grasses. En estudis realitzats<br />
pels citats experts, s'ha recomanat que el percentatge<br />
en la dieta d'àcids grassos saturats (d'origen animal)<br />
hauria <strong>de</strong> representar menys <strong>de</strong>l 10 per cent <strong>de</strong>l total <strong>de</strong><br />
calories; aquests greixos afavoreixen el dipòsit <strong>de</strong> co<strong>les</strong>terol<br />
LDL a <strong>les</strong> artèries i precisament són <strong>les</strong> que més<br />
abun<strong>de</strong>n a <strong>les</strong> carns grasses, la llet completa, els formatges,<br />
la mantega, els embotits, etc. En canvi, d'àcids<br />
grassos monoinsaturats (l'oli d'oliva) se'n recomana<br />
fins a un 15 per cent.<br />
Pa i cereals: Són una font barata d'energia. Amb els<br />
nous hàbits alimentaris, el consum <strong>de</strong> pa ha minvat<br />
molt. El pa artesana!, ric en hidrats <strong>de</strong> carboni complex<br />
(almidó) conté a més fibra, vitamines i minerals, i és un<br />
element important <strong>de</strong> la dieta mediterrània. No s'ha <strong>de</strong><br />
confondre amb el pa fabricat i envasat, que conté en la<br />
seva elaboració greixos saturats. A l'illa grega <strong>de</strong> Creta,<br />
el 50 per cent <strong>de</strong> <strong>les</strong> calories <strong>de</strong> la dieta <strong>les</strong> aporta el pa i<br />
l'oli d'oliva (en aquesta illa l'infart <strong>de</strong> miocardi és gairebé<br />
<strong>de</strong>sconegut).<br />
Pa amb tomàquet o pa torrat fregat d'all i untat<br />
d'oli d'oliva, o fins i tot pa remullat amb una mica <strong>de</strong> vi<br />
El peix, element fonamental d'una dieta saludable.<br />
L'ARNA<br />
A<br />
negre i sucre, resulten esmorzars o berenars molt saludab<strong>les</strong>.<br />
Peix: Conté proteïnes d'alta qualitat (en especial el<br />
peix blau, que justament és el més barat). Inclou també<br />
una gran dosi <strong>de</strong> minerals; aporta a l'organisme calci,<br />
fòsfor, io<strong>de</strong>, ferro i zinc, i vitamines A, B, D i PP, alhora<br />
que té una perfecta tolerància i digestibilitat. El consum<br />
<strong>de</strong> peix contribueix, sobretot durant la infància, a fer<br />
que l'organisme es revesteixi d'una qualitat preventiva<br />
davant <strong>les</strong> malalties <strong>de</strong>generatives cardiovasculars en<br />
assolir l'edat adulta. El poc greix que conté és insaturat.<br />
Es important menjar-ne força, sobretot <strong>de</strong> peix blau, ja<br />
que repercuteix positivament en la salut. Els esquimals<br />
d'Alaska consumeixen grans quantitats <strong>de</strong> peix i presenten<br />
ín<strong>de</strong>xs baixíssims <strong>de</strong> malaltia coronària, en canvi, en<br />
els mateixos esquimals emigrats als EUA, en canviar els<br />
hàbits alimentaris, la incidència coronària s'equipara a<br />
la <strong>de</strong> la població autòctona.<br />
Vi durant els àpats: És sabut el gran perill que comporta<br />
el consum excessiu d'alcohol; res més lluny <strong>de</strong> la<br />
nostra intenció fer-ne propaganda. Es comprensible<br />
que no sigui sanitàriament recomanable promoure el
Change language