Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

A
L'olivera i la vinya, cultiu ancestral de la Mediterrània.
ta de països que, essent precisament els més avançats,
són també els que en presenten uns índexs més elevats.
No hem d'oblidar que existeixen molts altres factors de
risc com el tabac, l'estrès, el sedentarisme, etc., però els
estudis científics indiquen que almenys un 30 per cent
de les malalties de tipus degeneratiu tenen molt a veure
amb la dieta.
Es molt important intentar mantenir el patró gastronòmic
propi, en primer lloc en benefici de la salut, i,
en segon lloc, per respecte a la nostra identitat cultural
(Josep Pla deia que la cuina del país és el paisatge dins la
cassola), davant la modificació dels hàbits alimentaris
que afecten especialment la joventut, molt influïda per
la pressió publicitària.
Justament la nostra dieta tradicional és considerada
una de les més saludables, amb l'afegit que forma part
dels fonaments de la cultura occidental, assentada a la
història dels països mediterranis. El patró comú es basa
en el consum de cereals, llegums, fruites, hortalisses,
peix i, en menor quantitat, carn, sense oblidar el vi. I
com a gran estrella, l'oli d'oliva.
Aquesta dieta, qualificada de mediterrània i que els
països anglosaxons han convertit en mite d'un model
sui generis gràcies als seus períodes de vacances en aquesta
àrea, resumides en sol, mar i sexe, és, amb les seves
variacions, la dieta de les illes gregues, d'una bona part
de la bota italiana, de la costa adriàtica, de la costa
mediterrània francesa i de Catalunya i el llevant espanyol,
països als quals es podria afegir la major part de
Portugal, ja que tot i estar-ne allunyat geogràficament.
comparteix molts dels hàbits alimentaris dels habitants
de la riba nord de la Mediterrània.
Els grans experts en epidemiologia dels aliments i la
seva incidència en les malalties cardiovasculars
(Balaguer-Vintró, Grande-Covian, els americans germans
Keys, Anderson, etc.), estan d'acord que les principals
característiques d'aquesta dieta són:
- Utilització de l'oli d'oliva.
- Consum important de pa.
- Peix.
- Vi durant les menjades.
- Fruita per postres.
- All, ceba, tomàquet i fruits secs.
Quines són les qualitats saludables que comporta
aquest grup d'aliments? Caldrà que les estudiem per
separat.
L'oli d'oliva: Juntament amb el seu gran valor culinari
i el seu gust característic, és, dels tres tipus de greixos
(saturats, poliinsaturats i monoinsaturats) l'exponent
principal del grup dels monoinsaturats i la major
garantia de la dieta mediterrània. L'oli d'oliva, en contenir
gran quantitat d'àcid oleic, té un efecte saludable
superior a la resta d'olis vegetals obtinguts de llavors,
compostos en gran part de greixos poliinsaturats, més
inestables i més fàcilment oxidables per la temperatura.
En tot cas, els efectes de la dieta sobre els lípids (greixos)
del plasma sanguini responen al tipus de greix que s'ingereix
i, llevat del del peix que és insaturat, quasi tots els
greixos saturats són de procedència animal. Aquest
tipus de greix no sols és perjudicial (augmenta el colesterol),
sinó que no és essencial en la nostra alimentació.
No passa el mateix amb els greixos poliinsaturats, que
formen part de les membranes cel·lulars de l'organisme,
que no les pot sintetitzar. El peix, com ja hem indicat, i
l'oli de soja, són rics en greixos poliinsaturats.
Insistint en l'oli d'oliva, estudis recents demostren
que el seu consum produeix una reducció del colesterol
i els triglicèrids amb augment de la fracció colesterol-
HDL (el colesterol bo). A més, l'oli d'oliva comporta
una acció antioxidant i, per tant, un efecte protector
contra l'arterioesclerosi. Precisament per la seva acció
antioxidant s'utilitza per a la conservació natural de
molts aliments.
Un àpat normal ha de contenir entre un 25 i un 30
L'ARNA