Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu Descarrega'l - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
eu: 750 PTA re 19 9 6 nseli Cultural de les Valls d'Aneu 5^,i^e,i
- Page 2 and 3: LA PIPIDA A L'ARNA ^ LA LLUCANA ^ M
- Page 4 and 5: ^^ ••• JP^L I '• • •!
- Page 6 and 7: Perquè allò vol feina, passar-hi
- Page 8 and 9: ^ Peramea, al Pla de Corts. ET pogu
- Page 10 and 11: A L'olivera i la vinya, cultiu ance
- Page 12 and 13: A A consum de vi per a tothom, per
- Page 14 and 15: Viu, Barraves, Boi i Castanesa. El
- Page 16 and 17: D u El Pont de Suert. lar que arros
- Page 18 and 19: ¿> ^ ^ ^ -Estant a Sant Pol vaig q
- Page 20 and 21: B E Ç U L L A Per Cisco Farràs La
- Page 22 and 23: SA L I S P A S Per Ester Isus Els p
- Page 24 and 25: el feien els autocars de La Primera
- Page 26 and 27: C3> r Teatre d'improvisació, amb a
- Page 28 and 29: C5> ^^.«-~^^ Escenografia complexa
- Page 30 and 31: C3> C3> Teatre d'ara amb temàtica
- Page 32 and 33: x^ XiX Repàs als cinc anys passats
- Page 34 and 35: x^ x^ x^ Música en viu. involucrar
- Page 36 and 37: Per Joan Blanco G R I P I A X& •
- Page 38 and 39: •?? LO C O D E R Per Andreu Lonc
- Page 40 and 41: ulls en tota la nit. És summament
- Page 42 and 43: ^ ^ ^ ' ^ ^ ^ Vista general de la s
- Page 44 and 45: ^ ^ ^ -^:fi^ 0 ^ ^ o^ ^ o ^ ^ ^ alg
- Page 46 and 47: ^ ^ ^ ^^j5_^ ^a^ Imatge de la const
- Page 48: .éQ ^ ^ ^ ^ ^ . ^ '\fd^ 0 ^ ^ ^
- Page 51 and 52: &Km Dibuix de Fina Rifà. DOSSIER I
eu: 750 PTA re 19 9 6<br />
nseli <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> d'Aneu<br />
5^,i^e,i
LA PIPIDA<br />
A<br />
L'ARNA<br />
^<br />
LA LLUCANA<br />
^<br />
MANAIRONS<br />
4-4-<br />
R A S T E L L<br />
Entrevista a Pepito <strong>de</strong> Casa<br />
Sossís <strong>de</strong> Peramea<br />
Un home <strong>de</strong> ferro<br />
Per Carme Mestre<br />
Gastronomia i salut;<br />
dieta mediterrània<br />
Per Albert Algueró<br />
L'Alta Ribagorça<br />
El DNI, com si diguéssim<br />
Per Xavier Maàà<br />
Un home als fogons:<br />
Josep Castellarnau<br />
Per Mònica Bar<strong>de</strong>lla<br />
LA MOSQUERA<br />
C3)<br />
LO ROVELL DE L'OU<br />
1 *<br />
1 .1<br />
m<br />
FULLS DEL CONSELL<br />
^Q ( —(- BEÇULLA D \\\l LAGRÍPIA B<br />
Portada: III Trobada d'escriptors<br />
al Pallars Sobirà (<strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong>)<br />
Foto:]. Blanco<br />
Una cabalera <strong>de</strong> Mont-ros<br />
Per Josep Vallverdú<br />
El teatre dins<br />
l'àmbit amateur<br />
Per Josep Rafecas<br />
L'explotació hidroelèctrica <strong>de</strong>ls rius<br />
<strong>de</strong>l Pirineu: Anàlisi històrica <strong>de</strong>l<br />
procés i <strong>de</strong> <strong>les</strong> seves repercussions<br />
socials i econòmiques<br />
Per Xavier Tarraubella<br />
DOSSIER<br />
III Trobada d'escriptors<br />
al Pallars Sobirà<br />
(<strong>les</strong> valls d'Aneu)<br />
E^ VENT DE PORT<br />
^s '^\§) SALISPÀS m 1 1 LOCODER ^n / \ CAP DE CASA
Ai patrimoni!!!<br />
NIAL<br />
El sol maldava encara per fer-se via, la boirina tardorenca s'ensenyoria<br />
<strong>de</strong> la ciutat. Un fregadís, pràcticament inaudible, <strong>de</strong> talons, esquerdava l'ai<br />
re fred <strong>de</strong>l matí i els murs gruixuts i sords <strong>de</strong> la catedral no es <strong>de</strong>spertaven<br />
per fer-ne eco. Cinc minuts <strong>de</strong>sprés, una <strong>de</strong> <strong>les</strong> peces manuscrites més<br />
valuoses <strong>de</strong>l patrimoni medieval català -el Beatus d'Urgell- <strong>de</strong>spareixia.<br />
Una seqüència com aquesta, <strong>de</strong> ritme ràpid, viu i trepidant, la firmarien<br />
bons especialistes <strong>de</strong> cinema negre que es complaurien <strong>de</strong> mostrar-nos, a<br />
cavall <strong>de</strong> la ficció, la més crua <strong>de</strong> <strong>les</strong> realitats. Llavors, nosaltres, espectadors<br />
interessats, expressaríem, encastats en els seients, un trèmul: ai patrimoni!!!<br />
Aquesta escena que podria reproduir-se amb facilitat davant la ineficaç<br />
protecció <strong>de</strong> què gau<strong>de</strong>ixen <strong>les</strong> joies artístiques qüestiona esforços, <strong>de</strong>dica<br />
ció, voluntat i resolució. Què hem <strong>de</strong> fer, doncs, tots aquells que ens <strong>de</strong>di<br />
quem, lluny <strong>de</strong> Barcelona, a la recuperació, la conservació, la difusió i la res<br />
titució <strong>de</strong>l patrimoni cultural en observar com la feina d'anys s'esfuma en<br />
minuts? Què hem <strong>de</strong> fer, en constatar, sobretot, com la difusió i la restitució<br />
en els llocs d'origen col·li<strong>de</strong>ixen brutalment amb l'esperit <strong>de</strong> conservació?<br />
Què hem <strong>de</strong> fer davant la impotència per salvaguardar amb garanties tècni<br />
ques i humanes el patrimoni artístic que encara atresoren <strong>les</strong> nostres esglé<br />
sies? Tot, però, no sembla pas perdut allà dalt, on paradoxalment som més a<br />
prop <strong>de</strong>l cel. Mentre encara s'escolta la remor <strong>de</strong> l'espetec <strong>de</strong> rock que l'estiu<br />
portava sota el braç, una promotora ma<strong>de</strong> in USA pretén que Aneu sigui el<br />
centre <strong>de</strong> l'univers encara que s'hagi d'escalfar l'aigua <strong>de</strong> Sant Maurici per<br />
què l'histriònic Robin Williams s'hi pugi capbussar.<br />
Ja voldríem, ja, que \'Árnica <strong>de</strong>l <strong>Consell</strong> (tan poli<strong>de</strong>ta, ella), entre<br />
ensurts cleptòmans, pictòrics aplecs musicals i miratges cinematogràfics,<br />
es<strong>de</strong>vingués patrimoni temptador i relíquia beneïda que, com l'apèndix<br />
papal, tothom volgués tenir a casa.<br />
Bones festes <strong>de</strong> Nadal, salut i dilecció per al 1997!!!<br />
Director: Ferran Relia i Foro.<br />
Coordinador: Joan Blanco i Barrilado.<br />
Equip <strong>de</strong> redacció: Pep Coll. Carme Font, Ester Isus,<br />
Xavier Macià. Carme Mestre, Andreu Loncà,<br />
Ramon Sistac. Albert Turull i Miquel Vila<strong>de</strong>gut.<br />
Producció gràfica: Raül <strong>Valls</strong> - Disseny: Anna Tor. Àrnico fa constar
^^ ••• JP^L I '• • •! •WF JF"^<br />
Per Carme Mestre<br />
Fotos: ¡oan Blanco<br />
Entrevista a Pepito <strong>de</strong> Casa Sossís <strong>de</strong> Peramea<br />
Un home <strong>de</strong> ferro<br />
El Pepito va néixer ara fa 71 anys al poble <strong>de</strong><br />
Peramea, al municipi <strong>de</strong>l Baix Pallars, i és conegut<br />
com el ferrer. Li ve <strong>de</strong> família, ja que va començar<br />
amb el seu pare, que va morir molt jove, als 50 anys.<br />
El Pepito a<strong>les</strong>hores feia el servei militar. Al lloc on hi<br />
ha la ferreria, el seu padrí hi tenia dos telers. Era teixidor.<br />
Però com que el negoci no anava gaire bé a causa<br />
<strong>de</strong> l'aparició <strong>de</strong> tècniques més noves, com també ha<br />
passat en altres oficis, el seu pare va <strong>de</strong>cidir aprendre<br />
<strong>de</strong> ferrer i posar la ferreria. En va aprendre a Tremp, a<br />
la Pobla, a Senterada, treballant a la central hidroelèctrica<br />
<strong>de</strong> Cab<strong>de</strong>lla...<br />
-Així, el vostre pare us va fer <strong>de</strong> mestre?<br />
-Sí. Jo només <strong>de</strong> veure'l i d'anar treballant al seu<br />
costat que en vaig aprendre. De ben jovenet que vaig<br />
començar a treballar amb ell. Abans d'anar al servei<br />
militar n'havia fet moltes, <strong>de</strong> ferradures. A l'hivern,<br />
quan feia mal temps, ens posàvem a la ferreria i au, i au,<br />
vinga fer ferradures <strong>de</strong> tota classe. I ara seré jo qui tancaré<br />
l'ofici.<br />
-No n'hi ha cap més aquí Peramea, <strong>de</strong> ferrer?<br />
-Érem tres. Els altres dos ja no treballaven gaire, i<br />
com que el meu pare era qui tenia <strong>les</strong> eines més mo<strong>de</strong>rnes,<br />
diguem que es va quedar soL I feina a<strong>les</strong>hores en<br />
teníem molta. Totes <strong>les</strong> eines <strong>de</strong> l'agricultura... perquè<br />
llavors es llaurava tot, no com ara, i tot amb animals,<br />
amb bous, amb vaques que s'havien <strong>de</strong> ferrar. Hi ha<br />
molt terreny per aquí. Es molt pU. Tot se sembrava. I, a<br />
més d'aquest bestiar hi havia moltes mu<strong>les</strong> que s'havien<br />
<strong>de</strong> ferrar per portar-<strong>les</strong> a <strong>les</strong> fires.<br />
-I teníeu alguna altra activitat, a més <strong>de</strong> la <strong>de</strong><br />
ferrer?<br />
-Sí, tenia una mica <strong>de</strong> propietats i <strong>de</strong> bestiar Una<br />
miqueta <strong>de</strong> pagès, feia. També havia fet <strong>de</strong> lampista.<br />
Pepito <strong>de</strong> Sossís.<br />
Totes <strong>les</strong> canona<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Peramea <strong>les</strong> havia posat jo. De<br />
treballar es trebalhva molt, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> punta <strong>de</strong> dia fins que<br />
es feia fosc.<br />
-Tot l'any treballàveu per ferrar els animals, o hi<br />
havia una temporada que es treballava més?<br />
-A l'estiu era quan es ferrava més. I quan s'anava a<br />
<strong>les</strong> fires <strong>de</strong> Salàs. Totes <strong>les</strong> mu<strong>les</strong> que portaven a la fira.<br />
En aquell temps, tothom treballava amb animals.<br />
LA P I P I D A
^ ^<br />
Després va començar a arribar<br />
el carro... i a<strong>les</strong>hores havíem<br />
<strong>de</strong> ferrar <strong>les</strong> vaques. Fins que<br />
va arribar el moment que es<br />
van acabar <strong>les</strong> vaques, els<br />
caballs i <strong>les</strong> eqües i els anys<br />
bons.<br />
-És clar. Va ser l'època<br />
<strong>de</strong> la mecanització <strong>de</strong>l<br />
camp... els primers tractors...<br />
-Tot va anar <strong>de</strong> baixa. Es<br />
van acabar <strong>de</strong> fer <strong>les</strong> arreus i<br />
d'apariar-<strong>les</strong>. Hi havia molta<br />
feina a arreglar <strong>les</strong> eines <strong>de</strong><br />
llaurar, perquè aquesta terra<br />
és molt arenosa i <strong>de</strong>sgastava<br />
força els aparells.<br />
-Llavors, quines altres<br />
coses treballàveu? Us <strong>de</strong>dicàveu<br />
més a la construcció?<br />
—Fèiem una mica el que<br />
convenia. Per això ens vam<br />
<strong>de</strong>dicar més a la kmpisteria.<br />
-I d'on portàveu el ferro?<br />
-Anava a buscar-lo a<br />
Gerri. El portaven <strong>de</strong> Lleida,<br />
<strong>de</strong> Tàrrega i fins i tot <strong>de</strong>l<br />
Corona <strong>de</strong> Tremp. El meu<br />
pare n 'havia comprat a<br />
Barcelona també. L'any 37,<br />
per la Guerra Civil, no es trobava<br />
ferro enlloc i el meu pare,<br />
que era comerciant i molt treballador,<br />
en va fer una bona<br />
Treballant el ferro a l'enclusa.<br />
compra en una casa <strong>de</strong> Barcelona. Ell va pensar que <strong>de</strong>s 0 tres d'anys. El meu pare també es va acostumar a fer<br />
prés <strong>de</strong> U guerra Us coses anirien escasses i com que tenia claus per ferrar, que lUvors tampoc no n'hi havia. Els<br />
quatre pessetes estalvia<strong>de</strong>s <strong>les</strong> va voler invertir en ferro, feia amb ferro d'aquest <strong>de</strong> balcó, més primet, i em sem<br />
pagant al comptat. I van quedar que ja li enviarien. bla que els venia a trenta cèntims cadascun. N'havia<br />
Això era el mes d'agost. Va passar l'hivern i tot l'any enviat als ferrers <strong>de</strong> Sort, als <strong>de</strong>h magatzems Trepat <strong>de</strong><br />
següent i mai més no va veure el ferro. Ja el donaven per Tàrrega, al Corona <strong>de</strong> Tremp...<br />
perdut que al febrer <strong>de</strong>l 59 li arriba el ferro a Gerri.<br />
-I el forjat, el tocàveu?<br />
-Deuríeu tenir ferro per molt temps...<br />
-A mi sempre m'ha agradat el forjat, el que passa és<br />
-A<strong>les</strong>hores en vam tenir per fer ferradures un parell que mai no he tingut gaire temps per <strong>de</strong>dicar-m 'hi.<br />
LA P I P I D A
Perquè allò vol feina, passar-hi moltes hores.<br />
-De claus per a panys en fèieu, és clar.<br />
-I tant. No costa pas gaire, <strong>de</strong> fer-ne. Has <strong>de</strong> menester<br />
el pany i fer la clau segons U seua forma. Jo, <strong>de</strong> <strong>les</strong> feines<br />
<strong>de</strong> ferrer penso que <strong>les</strong> havia fet totes. Últimament<br />
havia fet portes i tot<br />
-Expliqueu-nos el procés <strong>de</strong> fer una ferradura,<br />
per exemple.<br />
-Primer que res havies <strong>de</strong> tallar el ferro a la mesura<br />
<strong>de</strong> k ferradura que volies fer, entre 20, 25 o 30 cm. El<br />
ruc en necessitava una <strong>de</strong> petita; la mula feia diverses<br />
mesures. Jo quan veia una mula sabia <strong>de</strong> seguida el tros<br />
<strong>de</strong> ferro que havia <strong>de</strong> tallar.<br />
-No <strong>les</strong> fèieu al moment?<br />
-Jo <strong>les</strong> tenia sempre fetes. El que passa és que una<br />
ferradura en fred sempre la pots estirar o engrandir una<br />
miqueta. Aquí es ferrava més aviat gran. Sobretot per<br />
anar a Us fires, perquè els compradors ho miraven molt,<br />
era la primera cosa en què es fixaven, si tenia la pota<br />
Manxo.<br />
grossa. De vega<strong>de</strong>s et trobaves amb animals que dèiem<br />
que eren esquerrers, que tenien <strong>les</strong> potes una mica obertes,<br />
i això no agradava a U gent. Però l'animal que neix<br />
així, ho té sempre així. A<strong>les</strong>hores el que havíem <strong>de</strong> fer<br />
era enganyar h ferradura quan hposàvem a l'animal<br />
posar-U una mica entregirada, que fos gran i, per acabar<br />
bé la feina, <strong>de</strong>sprés fèiem anar l'animal per algun<br />
camí on hi hagués fang. D'aquesta manera, amb <strong>les</strong><br />
potes plenes <strong>de</strong> fang, no es notava ni el <strong>de</strong>fecte ni la<br />
correcció.<br />
-Però els compradors experts <strong>de</strong>vien tenir algun<br />
mèto<strong>de</strong> per adonar-se'n?<br />
-Si no se li llevaven <strong>les</strong> potes, no es coneixia pas el<br />
que s'hi havia fet. A kfira no tan sols hi havies d'anar<br />
amb bona confiança... Perquè <strong>de</strong> portar un animal ben<br />
ferrat a no portar-li hi havia unes quantes pessetes <strong>de</strong><br />
diferència.<br />
-Per quant es venia, a<strong>les</strong>hores, una mula?<br />
-De Za millor muU que he vist, que mai més se n 'ha
Forn al. Davant <strong>de</strong> Casa Sossis <strong>de</strong> Peramea.<br />
vist una <strong>de</strong> tan bona com aquella, va ser la reina <strong>de</strong><br />
Salàs, en aquell temps se'n va fer 42.000 pessetes.<br />
-Quan dieu "aquell temps", a quins anys us referiu?<br />
-Cap allà al 1960 si fa no fa, que va ser quan es<br />
van pagar més. A partir d'a<strong>les</strong>hores van començar a<br />
anar <strong>de</strong> baixa. I quan va arribar el tractor, es van acabar<br />
eh animals.<br />
-Veiem que a la ferreria encara hi teniu totes <strong>les</strong><br />
eines <strong>de</strong> quan us hi <strong>de</strong>dicàveu plenament.<br />
-Si, i tant. Ara últimament, quan es va acabar la<br />
forja, havia posat un ventilador elèctric enlloc <strong>de</strong> la<br />
manxa, però eh meus fills em van dir: "No et venguessis<br />
pas la manxa. Conserva-la". El que passa és que si la<br />
conservo l'he <strong>de</strong> fer treballar, sinó es farà malbé. Aquesta<br />
enclusa també ens va sortir molt bona. La va comprar el<br />
meu pare quan van acabar eh treballs <strong>de</strong> <strong>les</strong> centrals <strong>de</strong><br />
Cab<strong>de</strong>lla, que ell hi treballava. Així com <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s en<br />
LA P I P I D A<br />
veus en alguna ferreria que al lloc on s'ha picat més s'hi<br />
fa com una mica <strong>de</strong> clot, en aquesta tan soh al mig se<br />
n 'hi veu tot just una miqueta.<br />
-Què fèieu servir com a combustible?<br />
-Carbó vegetal i mineral. Venien carboners cada<br />
any. Aquí se 'n va fer molt, <strong>de</strong> carbó. Hi havia molta<br />
alzina i molt roure. Jo, per exemple, tenia dos o tres<br />
homes a tallar la llenya, l'arreglaven a U mida i, una<br />
vegada tallada, eh carboners U portaven a U carbonera,<br />
la colgaven i U cremaven. Després, un transportista la<br />
portava cap aquí. Però més que res era carbó vegetal,<br />
perqué el mineral era molt escàs ah primers temps. Ara<br />
ja fa molts anys que al fornal no hi fem gairebé res. Es<br />
pot dir que no el fem servir. Vam començar a soldar i a<br />
tallar <strong>les</strong> peces. Per això quan es va acabar <strong>de</strong> fer ferradures<br />
i d'arreglar relies <strong>de</strong> llaurar també es van acabar<br />
d'utilitzar molts aparells com ara l'enclusa o el fornal,<br />
tret que s'hagués d'adreçar un ferro tort i que no es
^<br />
Peramea, al Pla <strong>de</strong> Corts.<br />
ET<br />
pogués adreçar en fred. Al començament tots aquests<br />
estris estaven sempre en funcionament, però <strong>de</strong>s que<br />
tenim corrent elèctric fem anar aparells més mo<strong>de</strong>rns.<br />
-I aquests prestatges, per a què els fèieu servir?<br />
-Per posar-hi <strong>les</strong> ferradures. Eh teníem sempre plens.<br />
-Us costava molt <strong>de</strong> fer una ferradura? Quant <strong>de</strong><br />
temps necessitàveu?<br />
-Amb el meu pare n 'havíem fet, <strong>de</strong> <strong>les</strong> petites per ah<br />
rucs, fins i tot cent amb un dia. Però no pas amb vuit<br />
hores, no, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> primera hora fins que es feia <strong>de</strong> nit, i<br />
només paràvem per fer una mossegada. I quan en fèiem<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> grans, una setantena més o menys.<br />
-Ara que ja no acaben <strong>de</strong> quedar ferrers, com es<br />
fa per ferrar el animals?<br />
-Ja fa temps que no se 'n ferren gaires. Ara espot dir<br />
que eh animals no van al camp a treballar Quasibé no<br />
es mouen. I si hi ha alguna vaca que va coixa, <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s<br />
li posen una ferradura <strong>de</strong> fusta enganxada amb cola. No<br />
duren gaire però van bé fins que eh torna a créixer l'ungU.<br />
-Fins a quina edat us heu <strong>de</strong>dicat a fer <strong>de</strong> ferrer?<br />
-Oi fins ara, que m'he jubilat<br />
-I amb <strong>les</strong> vaques i la pagesia hi continueu, encara?<br />
-He plegat <strong>de</strong> tot alhora. No m'he <strong>de</strong>ixat res. Ara el<br />
dia que vull marxar, tanco la porta i marxo, i no em cal<br />
passar mal<strong>de</strong>cap <strong>de</strong>l que queda aquí. Tinc un fill a qui<br />
li agrada molt la caça i em va dir: "Pare, et compraré un<br />
gos i me 7 cuidaras per anar a caçar, així encara et distreuràs".<br />
I jo li vaig dir: "Tu porta-me'l. Mentre seré<br />
aquí, te 7 cuidaré. Ara, el dia que vulgui anar-me 'n, el<br />
gos es quedarà aquí". No vull tenir cap obligació.<br />
-Així no viviu tot l'any aquí?<br />
-A l'hivern me'n vaig a Barcelona. Allí hi tinc els<br />
filk<br />
-Quants en teniu, <strong>de</strong> fills?<br />
-Tres. I tots tres estan a Barcelona. ^^<br />
LA P I P I D A
L'ARNA<br />
Per Albert Algueró<br />
Metge diplomat en sanitat<br />
Gastronomia i salut; dieta mediterrània<br />
Una <strong>de</strong> <strong>les</strong> característiques més favorab<strong>les</strong> <strong>de</strong>l nostre<br />
país ha estat la seva rica, variada i sàvia gastronomia.<br />
La nostra dieta, anomenada mediterrània, es consi<strong>de</strong>ra<br />
un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> nutrició, si bé <strong>les</strong> coses, actualment, com<br />
en tants altres hàbits <strong>de</strong> la nostra societat, estan canviant<br />
ràpidament. Les darreres enquestes alimentàries<br />
<strong>de</strong>mostren que hi ha hagut canvis importants en el<br />
consum d'aliments: una minva substancial <strong>de</strong>l consum<br />
<strong>de</strong> pa, d'hidrats <strong>de</strong> carboni complexos, <strong>de</strong> fruites,<br />
d'hortalisses i <strong>de</strong> llegums, i un gran augment <strong>de</strong>l consum<br />
<strong>de</strong> carns (hi ha la creença que la carn dóna força i<br />
moltes mares estan convençu<strong>de</strong>s que si els seus fills o<br />
fil<strong>les</strong> no es mengen a diari un bon bistec no s'alimenten<br />
<strong>de</strong>gudament) i <strong>de</strong> greixos saturats, una gran quantitat<br />
<strong>de</strong>ls quals apareix dissimulada en productes precuinats<br />
o ja cuinats.<br />
El <strong>de</strong>sequilibri alimentari que s'està instaurant amb<br />
aquesta mena <strong>de</strong> productes, per cert molt energètics,<br />
provoca en els infants una acceleració <strong>de</strong>l creixement<br />
(la talla mitjana ha augmentat uns 6 cm en pocs anys),<br />
però, d'altra banda, es corre el risc <strong>de</strong> transformar-los<br />
en adults arterioescleròtics i amb moltes probabilitats<br />
<strong>de</strong> contreure malalties cardiovasculars. Actualment,<br />
alguns estudis <strong>de</strong>noten l'existència <strong>de</strong> més d'un 10 per<br />
cent <strong>de</strong> nens amb excés <strong>de</strong> co<strong>les</strong>terol. Es dóna la paradoxa<br />
que, amb l'augment <strong>de</strong>l nivell econòmic, el <strong>de</strong>senvolupament<br />
<strong>de</strong> la indústria alimentària, la introducció<br />
<strong>de</strong> noves tecnologies, els nous sistemes <strong>de</strong> distribució,<br />
la varietat <strong>de</strong>ls estils <strong>de</strong> vida i, en especial, la gran pressió<br />
publicitària, s'està provocant un canvi radical en els<br />
nostres hàbits alimentaris. En aquest canvi es fa notar la<br />
influència que hi té la proliferació d'establiments <strong>de</strong><br />
menjars ràpids (fast-foot).<br />
Els nous hàbits provoquen un excés <strong>de</strong> consum <strong>de</strong><br />
productes carnis i greixos, a més <strong>de</strong> lactis complets, pas<br />
L'ARNA<br />
tisseria, begu<strong>de</strong>s refrescants (co<strong>les</strong>) i altres productes<br />
preparats o cuinats amb greixos <strong>de</strong> mala qualitat. La<br />
majoria <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>u mil tipus d'aliments que es po<strong>de</strong>n<br />
adquirir a qualsevol gran supermercat han estat sotmesos<br />
a un procés industrial. Tanmateix no es tracta d'avaluar<br />
els beneficis o els inconvenients <strong>de</strong> la mo<strong>de</strong>rna tecnologia<br />
agroalimentària, sinó <strong>de</strong> remarcar que per<br />
aquest camí estem abandonant la dieta tradicional i ens<br />
apropem cada cop més a una dieta <strong>de</strong> tipus anglosaxó.<br />
A l'inrevés <strong>de</strong> la tendència que s'observa als Estats<br />
Units.<br />
Científicament, ha quedat ben <strong>de</strong>mostrat que els<br />
hàbits alimentaris ina<strong>de</strong>quats són, entre molts altres factors<br />
que conformen l'estil <strong>de</strong> vida, els principals responsab<strong>les</strong><br />
<strong>de</strong> moltes malaties, sobretot <strong>de</strong> tipus <strong>de</strong>generatiu,<br />
com malalties cardiovasculars (arterioesclerosi), càncer,<br />
hipertensió, diabetis, obesitat, osteoporosi, gota, artrosi,<br />
anèmia, goll endèmic, caries <strong>de</strong>ntal i algunes més.<br />
La corba <strong>de</strong> mortalitat d'un país en reflecteix d'alguna<br />
manera la història i, en el nostre cas, si mirem<br />
enrere fins arribar a la nostra llunyana guerra civil, comprovarem<br />
que en aquella època hi havia raons molt<br />
po<strong>de</strong>roses per morir, però la incidència <strong>de</strong> malalties<br />
com la cardiopatia isquémica (coronàries) i el càncer era<br />
molt baixa. Pel que fa a <strong>les</strong> malalties cardíaques, durant<br />
els anys cinquanta, els cors que havien aguantat moltes<br />
coses van començar a enregistrar el tamponament <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
seves coronàries, i tot <strong>de</strong>gut en gran part a l'augment<br />
<strong>de</strong>l consum d'aliments rics en co<strong>les</strong>terol (la ingesta <strong>de</strong><br />
co<strong>les</strong>terol s'ha duplicat durant els últims trenta anys),<br />
que provoca un augment progressiu <strong>de</strong> <strong>les</strong> taxes <strong>de</strong> mortalitat<br />
per afecció coronària (prop <strong>de</strong>l 50 per cent <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
<strong>de</strong>funcions són avui per aquesta causa). És el cost, caldria<br />
dir, <strong>de</strong>l canvi cap a un millor nivell <strong>de</strong> vida, ja que<br />
ens acostem en aquest sentit, i cada vegada més, a la res-
A<br />
L'olivera i la vinya, cultiu ancestral <strong>de</strong> la Mediterrània.<br />
ta <strong>de</strong> països que, essent precisament els més avançats,<br />
són també els que en presenten uns ín<strong>de</strong>xs més elevats.<br />
No hem d'oblidar que existeixen molts altres factors <strong>de</strong><br />
risc com el tabac, l'estrès, el se<strong>de</strong>ntarisme, etc., però els<br />
estudis científics indiquen que almenys un 30 per cent<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> malalties <strong>de</strong> tipus <strong>de</strong>generatiu tenen molt a veure<br />
amb la dieta.<br />
Es molt important intentar mantenir el patró gastronòmic<br />
propi, en primer lloc en benefici <strong>de</strong> la salut, i,<br />
en segon lloc, per respecte a la nostra i<strong>de</strong>ntitat cultural<br />
(Josep Pla <strong>de</strong>ia que la cuina <strong>de</strong>l país és el paisatge dins la<br />
cassola), davant la modificació <strong>de</strong>ls hàbits alimentaris<br />
que afecten especialment la joventut, molt influïda per<br />
la pressió publicitària.<br />
Justament la nostra dieta tradicional és consi<strong>de</strong>rada<br />
una <strong>de</strong> <strong>les</strong> més saludab<strong>les</strong>, amb l'afegit que forma part<br />
<strong>de</strong>ls fonaments <strong>de</strong> la cultura occi<strong>de</strong>ntal, assentada a la<br />
història <strong>de</strong>ls països mediterranis. El patró comú es basa<br />
en el consum <strong>de</strong> cereals, llegums, fruites, hortalisses,<br />
peix i, en menor quantitat, carn, sense oblidar el vi. I<br />
com a gran estrella, l'oli d'oliva.<br />
Aquesta dieta, qualificada <strong>de</strong> mediterrània i que els<br />
països anglosaxons han convertit en mite d'un mo<strong>de</strong>l<br />
sui generis gràcies als seus perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> vacances en aquesta<br />
àrea, resumi<strong>de</strong>s en sol, mar i sexe, és, amb <strong>les</strong> seves<br />
variacions, la dieta <strong>de</strong> <strong>les</strong> il<strong>les</strong> gregues, d'una bona part<br />
<strong>de</strong> la bota italiana, <strong>de</strong> la costa adriàtica, <strong>de</strong> la costa<br />
mediterrània francesa i <strong>de</strong> Catalunya i el llevant espanyol,<br />
països als quals es podria afegir la major part <strong>de</strong><br />
Portugal, ja que tot i estar-ne allunyat geogràficament.<br />
comparteix molts <strong>de</strong>ls hàbits alimentaris <strong>de</strong>ls habitants<br />
<strong>de</strong> la riba nord <strong>de</strong> la Mediterrània.<br />
Els grans experts en epi<strong>de</strong>miologia <strong>de</strong>ls aliments i la<br />
seva incidència en <strong>les</strong> malalties cardiovasculars<br />
(Balaguer-Vintró, Gran<strong>de</strong>-Covian, els americans germans<br />
Keys, An<strong>de</strong>rson, etc.), estan d'acord que <strong>les</strong> principals<br />
característiques d'aquesta dieta són:<br />
- Utilització <strong>de</strong> l'oli d'oliva.<br />
- Consum important <strong>de</strong> pa.<br />
- Peix.<br />
- Vi durant <strong>les</strong> menja<strong>de</strong>s.<br />
- Fruita per postres.<br />
- All, ceba, tomàquet i fruits secs.<br />
Quines són <strong>les</strong> qualitats saludab<strong>les</strong> que comporta<br />
aquest grup d'aliments? Caldrà que <strong>les</strong> estudiem per<br />
separat.<br />
L'oli d'oliva: Juntament amb el seu gran valor culinari<br />
i el seu gust característic, és, <strong>de</strong>ls tres tipus <strong>de</strong> greixos<br />
(saturats, poliinsaturats i monoinsaturats) l'exponent<br />
principal <strong>de</strong>l grup <strong>de</strong>ls monoinsaturats i la major<br />
garantia <strong>de</strong> la dieta mediterrània. L'oli d'oliva, en contenir<br />
gran quantitat d'àcid oleic, té un efecte saludable<br />
superior a la resta d'olis vegetals obtinguts <strong>de</strong> llavors,<br />
compostos en gran part <strong>de</strong> greixos poliinsaturats, més<br />
inestab<strong>les</strong> i més fàcilment oxidab<strong>les</strong> per la temperatura.<br />
En tot cas, els efectes <strong>de</strong> la dieta sobre els lípids (greixos)<br />
<strong>de</strong>l plasma sanguini responen al tipus <strong>de</strong> greix que s'ingereix<br />
i, llevat <strong>de</strong>l <strong>de</strong>l peix que és insaturat, quasi tots els<br />
greixos saturats són <strong>de</strong> procedència animal. Aquest<br />
tipus <strong>de</strong> greix no sols és perjudicial (augmenta el co<strong>les</strong>terol),<br />
sinó que no és essencial en la nostra alimentació.<br />
No passa el mateix amb els greixos poliinsaturats, que<br />
formen part <strong>de</strong> <strong>les</strong> membranes cel·lulars <strong>de</strong> l'organisme,<br />
que no <strong>les</strong> pot sintetitzar. El peix, com ja hem indicat, i<br />
l'oli <strong>de</strong> soja, són rics en greixos poliinsaturats.<br />
Insistint en l'oli d'oliva, estudis recents <strong>de</strong>mostren<br />
que el seu consum produeix una reducció <strong>de</strong>l co<strong>les</strong>terol<br />
i els triglicèrids amb augment <strong>de</strong> la fracció co<strong>les</strong>terol-<br />
HDL (el co<strong>les</strong>terol bo). A més, l'oli d'oliva comporta<br />
una acció antioxidant i, per tant, un efecte protector<br />
contra l'arterioesclerosi. Precisament per la seva acció<br />
antioxidant s'utilitza per a la conservació natural <strong>de</strong><br />
molts aliments.<br />
Un àpat normal ha <strong>de</strong> contenir entre un 25 i un 30<br />
L'ARNA
per cent <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> calories grasses. En estudis realitzats<br />
pels citats experts, s'ha recomanat que el percentatge<br />
en la dieta d'àcids grassos saturats (d'origen animal)<br />
hauria <strong>de</strong> representar menys <strong>de</strong>l 10 per cent <strong>de</strong>l total <strong>de</strong><br />
calories; aquests greixos afavoreixen el dipòsit <strong>de</strong> co<strong>les</strong>terol<br />
LDL a <strong>les</strong> artèries i precisament són <strong>les</strong> que més<br />
abun<strong>de</strong>n a <strong>les</strong> carns grasses, la llet completa, els formatges,<br />
la mantega, els embotits, etc. En canvi, d'àcids<br />
grassos monoinsaturats (l'oli d'oliva) se'n recomana<br />
fins a un 15 per cent.<br />
Pa i cereals: Són una font barata d'energia. Amb els<br />
nous hàbits alimentaris, el consum <strong>de</strong> pa ha minvat<br />
molt. El pa artesana!, ric en hidrats <strong>de</strong> carboni complex<br />
(almidó) conté a més fibra, vitamines i minerals, i és un<br />
element important <strong>de</strong> la dieta mediterrània. No s'ha <strong>de</strong><br />
confondre amb el pa fabricat i envasat, que conté en la<br />
seva elaboració greixos saturats. A l'illa grega <strong>de</strong> Creta,<br />
el 50 per cent <strong>de</strong> <strong>les</strong> calories <strong>de</strong> la dieta <strong>les</strong> aporta el pa i<br />
l'oli d'oliva (en aquesta illa l'infart <strong>de</strong> miocardi és gairebé<br />
<strong>de</strong>sconegut).<br />
Pa amb tomàquet o pa torrat fregat d'all i untat<br />
d'oli d'oliva, o fins i tot pa remullat amb una mica <strong>de</strong> vi<br />
El peix, element fonamental d'una dieta saludable.<br />
L'ARNA<br />
A<br />
negre i sucre, resulten esmorzars o berenars molt saludab<strong>les</strong>.<br />
Peix: Conté proteïnes d'alta qualitat (en especial el<br />
peix blau, que justament és el més barat). Inclou també<br />
una gran dosi <strong>de</strong> minerals; aporta a l'organisme calci,<br />
fòsfor, io<strong>de</strong>, ferro i zinc, i vitamines A, B, D i PP, alhora<br />
que té una perfecta tolerància i digestibilitat. El consum<br />
<strong>de</strong> peix contribueix, sobretot durant la infància, a fer<br />
que l'organisme es revesteixi d'una qualitat preventiva<br />
davant <strong>les</strong> malalties <strong>de</strong>generatives cardiovasculars en<br />
assolir l'edat adulta. El poc greix que conté és insaturat.<br />
Es important menjar-ne força, sobretot <strong>de</strong> peix blau, ja<br />
que repercuteix positivament en la salut. Els esquimals<br />
d'Alaska consumeixen grans quantitats <strong>de</strong> peix i presenten<br />
ín<strong>de</strong>xs baixíssims <strong>de</strong> malaltia coronària, en canvi, en<br />
els mateixos esquimals emigrats als EUA, en canviar els<br />
hàbits alimentaris, la incidència coronària s'equipara a<br />
la <strong>de</strong> la població autòctona.<br />
Vi durant els àpats: És sabut el gran perill que comporta<br />
el consum excessiu d'alcohol; res més lluny <strong>de</strong> la<br />
nostra intenció fer-ne propaganda. Es comprensible<br />
que no sigui sanitàriament recomanable promoure el
A A<br />
consum <strong>de</strong> vi per a tothom, però petites quantitats<br />
durant <strong>les</strong> menja<strong>de</strong>s, un parell <strong>de</strong> vasets, augmenten el<br />
co<strong>les</strong>terol HDL (el bo) i tenen una acció antioxidant i<br />
per tant saludable. L'experiència <strong>de</strong>mostra que el vi,<br />
especialment el negre, conté unes substàncies (flavonoi<strong>de</strong>s<br />
i catequines) que tenen una acció antioxidant i<br />
actuen inhibint l'oxidació <strong>de</strong>l co<strong>les</strong>terol LDL (el<br />
dolent), dificultant-ne l'adherència a <strong>les</strong> artèries i disminuint<br />
<strong>de</strong> passada la tendència a la trombosi. Altrament,<br />
és un fet <strong>de</strong>mostrat que els aliments que contenen flavonoi<strong>de</strong>s<br />
minoren el risc <strong>de</strong> mort per cardiopatia coronària,<br />
sobretot en la gent gran.<br />
La fruita per postres: Constitueix una font important<br />
<strong>de</strong> vitamines i <strong>de</strong> fibra. La fibra, que a algunes persones<br />
0 presa en quantitats <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s pot produir<br />
molèsties com la flatulència abdominal, retarda l'evacuació<br />
gàstrica, regula el trànsit intestinal, redueix l'absorció<br />
<strong>de</strong> co<strong>les</strong>terol i retarda la <strong>de</strong> la glucosa, i a més -i<br />
és molt important ressaltar-ho-, té una acció preventiva<br />
<strong>de</strong>l càncer <strong>de</strong> còlon. Gràcies a la publicitat, l'interès pel<br />
consum <strong>de</strong> fibra està augmentant, si bé la nostra preferència<br />
s'inclina per la fruita, <strong>les</strong> verdures i els llegums,<br />
sense necessitat d'haver <strong>de</strong> recórrer a productes comercials.<br />
El consum <strong>de</strong> fruita ha minvat en més d'un 15 per<br />
cent els darrers anys; els nens i els joves són reticents a<br />
consumir-ne i prefereixen gelats industrials, pastissos i<br />
llaminadures. També als restaurants cada vegada és més<br />
gran l'oferta <strong>de</strong> gelats i pastissos per postres. Tots ells són<br />
aliments superflus i contenen molts greixos saturats.<br />
L'all i la ceba, el tomàquet i els fruits secs: No es<br />
concebirla la nostra dieta tradicional sense aquests tres<br />
elements fonamentals. Els dos primers són plantes<br />
aromàtiques. L'all té propietats antisèptiques, és vasodilatador<br />
i antiescleròtic. La ceba, entre altres qualitats, té<br />
una acció diurética i, segons un estudi presentat al 17è<br />
Congrés Europeu <strong>de</strong> Cardiologia celebrat a Amsterdam,<br />
un gran efecte cardioprotector. Tots dos són<br />
molt rics en àcids grassos poliinsaturats i en vitamina E,<br />
que és un potent antioxidant i un gran escombrador <strong>de</strong><br />
radicals lliures <strong>de</strong> l'organisme. Els radicals lliures són<br />
molècu<strong>les</strong> d'oxigen soltes en l'organisme, que quan es<br />
produeixen en excés es<strong>de</strong>venen molt nocives, ja que oxi<strong>de</strong>n<br />
<strong>les</strong> cèl·lu<strong>les</strong> i n'acceleren la <strong>de</strong>generació i l'envelli-<br />
Fruites i hortalisses, aliments bàsics per al control <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
<strong>les</strong>ions induï<strong>de</strong>s per els radicals lliures.<br />
ment. Aquesta reacció augmenta el risc <strong>de</strong> malalties<br />
cardiovasculars (arterioesclerosi) i d'alguns tipus <strong>de</strong><br />
càncer com el <strong>de</strong> pulmó i <strong>de</strong> pell, i produeixen envelliment<br />
prematur.<br />
Pel que fa al tomàquet, originari d'Amèrica, igual<br />
que el blat <strong>de</strong> moro i la patata, s'utilitza a la cuina <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> fa poc més d'un segle i actualment n'és un element<br />
indispensable. Recor<strong>de</strong>m, per exemple, el pa amb<br />
tomàquet. El tomàquet és ric en vitamina C i en Betacarotens,<br />
també és un potent antioxidant que, en certa<br />
dosi, una vegada a l'interior <strong>de</strong> l'organisme passa a formar<br />
part <strong>de</strong>l seu sistema immunitari.<br />
Els fruits secs integren <strong>les</strong> nostres típiques postres<br />
<strong>de</strong> músic. Encara que són aliments hipercalòrics, la seva<br />
riquesa en àcids monoinsaturats és notable (semblant a<br />
l'oli d'oliva) -estudis realitzats a Reus per a l'avellana i a<br />
Califòrnia per a <strong>les</strong> nous així ho han <strong>de</strong>mostrat-; això<br />
significa que tenen una acció favorable en el control <strong>de</strong><br />
l'infart i fins i tot <strong>de</strong>l reinfart <strong>de</strong> miocardi.<br />
Per acabar, direm que la dieta i<strong>de</strong>al o perfecta no<br />
existeix, ara bé, po<strong>de</strong>m afirmar que els experts coinci<strong>de</strong>ixen<br />
a reconèixer que la que més s'hi aproxima és la<br />
nostra reputada dieta mediterrània, els components<br />
bàsics <strong>de</strong> la qual hem intentat <strong>de</strong>scriure. A més, té l'avantatge<br />
que conjuga uns objectius sanitaris <strong>de</strong> prevenció<br />
amb el plaer <strong>de</strong> menjar.<br />
El professor Gran<strong>de</strong>-Covian, gran expert en nutrició,<br />
<strong>de</strong>saparegut fa poc temps, <strong>de</strong>ia: "No és suficient<br />
menjar per viure, sinó que cal que ho passem bé menjant<br />
d'una forma a<strong>de</strong>quada per tal <strong>de</strong> viure més i amb<br />
més salut". A<br />
L'ARNA
LA LLIlCANA<br />
Per Xavier Macià ^<br />
Fotos: jep <strong>de</strong> Moner W<br />
L'Alta Ribagorça<br />
El DNI, com si diguéssim<br />
L'Alta Ribagorça és, <strong>de</strong> <strong>les</strong> diverses comarques pirinenques,<br />
la més joveneta <strong>de</strong> totes -encara no ha complert<br />
els nou anys-, perquè en rigor neix per <strong>de</strong>cret llei <strong>de</strong> la<br />
Generalitat <strong>de</strong> Catalunya el dia 28 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1988.<br />
Amb tot, tant el seu nom com la seva realitat històrica i<br />
geogràfica es remunten ja a dates tan recula<strong>de</strong>s en el<br />
temps com el segle IX, tot just <strong>de</strong>sprés que un gendre <strong>de</strong>l<br />
gran Carlemany, el cavaller Bigó, alliberés aquestes terres<br />
<strong>de</strong> la dominació sarraïna i que els comtes <strong>de</strong> Tolosa<br />
donessin carta <strong>de</strong> natura<strong>les</strong>a i unitat espiritual al territori.<br />
L'actual comarca <strong>de</strong> l'Alta Ribagorça, però, situada a<br />
la part més occi<strong>de</strong>ntal <strong>de</strong>ls Pirineus i en el límit politicoadministratiu<br />
<strong>de</strong> Catalunya i Aragó, no és sinó un petit<br />
reflex <strong>de</strong>l que havia estat aquell antic i puixant comtat <strong>de</strong><br />
Ribagorça, que abraçava també <strong>les</strong> conques pirinenques<br />
<strong>de</strong> l'Éssera, l'Isàvena i la Noguera Ribagorçana.'<br />
La nova entitat comarcal, d'uns 427 km^ d'extensió i<br />
amb una població d'uns 3.500 habitants <strong>de</strong> dret,<br />
comprèn <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls pics <strong>de</strong>ls Pirineus axials, el sector <strong>de</strong>ls<br />
massissos <strong>de</strong> Besiberri i Montardo d'Aran, fins a la serra<br />
<strong>de</strong> Sant Gervàs, situada a <strong>les</strong> serres interiors <strong>de</strong>ls<br />
Prepirineus, i abraça el vessant esquerre <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong><br />
Barraves, la vall <strong>de</strong> Boi i la vall <strong>de</strong> Viu, a la Llevara i fins al<br />
riu Bugia.<br />
La comarca limita al nord amb la Vall d'Aran, al<br />
nord-est amb el Pallars Sobirà, a l'est i al sud amb el<br />
Pallars Jussà i al sud i a l'oest amb <strong>les</strong> comarques aragoneses<br />
<strong>de</strong>ls Sobrarb i la Baixa Ribagorça. Tot i el nombrós -i<br />
selecte- veïnatge, i bàsicament com a conseqüència d'una<br />
orografia força agresta i inhòspita, la comarca s'ha<br />
caracteritzat històricament per un marcat ostracisme i un<br />
persistent aïllament que n'han <strong>de</strong>terminat l'evolució, el<br />
caràcter i una molt particular in<strong>de</strong>finido i asincronia<br />
socioeconòmiques i culturals, que s'han posat sobretot <strong>de</strong><br />
manifest aquests darrers anys, precisament d'ençà que ha<br />
LA L L U C A N A<br />
Pont sobre la Noguera <strong>de</strong> Tor, a l'antic camí ral <strong>de</strong>l Pont fins<br />
a Boi.<br />
tingut lloc el seu reconeixement com a entitat comarcal<br />
<strong>de</strong> ple dret.<br />
El conjunt <strong>de</strong> la comarca s'articula actualment en<br />
tres zones o àmbits territorials molt <strong>de</strong>finits, que es<br />
corresponen <strong>de</strong> fet amb els seus tres municipis, els únics<br />
que que<strong>de</strong>n <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>les</strong> últimes annexions <strong>de</strong>ls anys<br />
seixanta: el Pont <strong>de</strong> Suert, Vilaller i Barruera. El més<br />
important és, lògicament, el Pont <strong>de</strong> Suert, capital administrativa,<br />
cultural i econòmica <strong>de</strong> la comarca, cruïlla <strong>de</strong><br />
rius, camins i carreteres i punt <strong>de</strong> trobada <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls <strong>de</strong>
Viu, Barraves, Boi i Castanesa. El Pont <strong>de</strong> Suert és el<br />
municipi més poblat, on es concentra gran part <strong>de</strong> la<br />
població ribagorçana i gairebé tots els serveis i <strong>les</strong> infraestructures<br />
comarcals.<br />
Virtuts i <strong>de</strong>fectes<br />
Tres són també, i indiscutib<strong>les</strong>, <strong>les</strong> grans virtuts <strong>de</strong> la<br />
comarca (<strong>de</strong> fet, els seus màxims atractius turístics): l'art<br />
(sobretot el romànic <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Boi), l'aigua (preses,<br />
barrancs, Aigüestortes, Cal<strong>de</strong>s) i la neu (<strong>les</strong> pistes d'esquí<br />
<strong>de</strong> Boí-Taüll). Tres virtuts que han <strong>de</strong> ser -i ja són en<br />
gran part- el motor <strong>de</strong>l reviscolament econòmic <strong>de</strong> la<br />
comarca, però que no han <strong>de</strong> comportar, en cap cas, una<br />
explotació indiscriminada i especuladora <strong>de</strong>ls recursos<br />
propis, sinó un respecte cada cop més gran pel propi<br />
patrimoni cultural, humà i natural.<br />
L'Alta Ribagorça no té pròpiament <strong>de</strong>fectes, però sí<br />
greus mancances pel que fa a serveis i a infraestructures.<br />
I aquest no és pas un tema fàcil <strong>de</strong> solucionar, precisament<br />
perquè <strong>de</strong>mana la col·laboració <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
administracions públiques. D'altra banda, un seguit <strong>de</strong><br />
factors d'índole prou diversa (climatologia extrema,<br />
Vall <strong>de</strong> Boi.<br />
població escassa i envellida, <strong>de</strong>sequilibris estacionals, inexistència<br />
d'actius...) fan que l'Alta Ribagorça sigui la<br />
major part <strong>de</strong> l'any un territori trist, <strong>de</strong>semparat i sense<br />
gairebé cap tipus d'oferta ludicocultural.<br />
"Poema <strong>de</strong>l Ribagorça"<br />
L'Alta Ribagorça, com la majoria <strong>de</strong> comarques i <strong>de</strong><br />
valls pirinenques, té una orientació ben <strong>de</strong>finida, <strong>de</strong> nord<br />
a sud, la mateixa que segueixen <strong>les</strong> aigües, prou abundants<br />
i saludab<strong>les</strong> a tot el territori. Unes aigües, però, que<br />
en general han estat tradicionalment més generoses i<br />
benignes amb la gent <strong>de</strong> la plana que amb els mateixos<br />
muntanyencs.<br />
Des <strong>de</strong> <strong>les</strong> fonts <strong>de</strong> Mulleres<br />
a <strong>les</strong> planes <strong>de</strong> Corbins,<br />
rodolant entre cingleres<br />
alegrant els vells camins,<br />
<strong>les</strong> aigües <strong>de</strong>l Ribagorça<br />
van cantant una cançó<br />
que és el símbol <strong>de</strong> llur força<br />
i la veu d'un gran dolor,<br />
que és la santa profecia<br />
<strong>de</strong> la glòria <strong>de</strong>l futur,<br />
esperança i alegria,<br />
oració, plany i conjur.<br />
No sabem exactament a què es referia el ribagorçà<br />
Antoni Navarro quan, a començament <strong>de</strong> segle, parlava<br />
en els seus versos <strong>de</strong> la "cançó" que canten <strong>les</strong> aigües <strong>de</strong> la<br />
Noguera Ribagorçana, que és alhora, segons ell, "símbol<br />
<strong>de</strong> llur força" i "veu d'un llarg dolor". Sí que ens po<strong>de</strong>m<br />
imaginar, però, el sentit que el poeta donaria avui a<br />
aquestes imatges: La "força <strong>de</strong> <strong>les</strong> aigües" seria, amb tota<br />
seguretat, una referència explícita a l'energia elèctrica que<br />
aquestes generen i que és alhora el motor <strong>de</strong> l'economia<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> grans ciutats i la seva font <strong>de</strong> riqueses i comoditats<br />
més preuada. La "veu d'un llarg dolor" faria esment a la<br />
situació present <strong>de</strong>l territori: progressivament <strong>de</strong>spoblat i<br />
amb un futur que, si no s'hi posa remei, amenaça amb<br />
substituir absolutament <strong>les</strong> formes <strong>de</strong> vida tradicionals.<br />
El "Poema <strong>de</strong>l Ribagorça", l'única composició d'aquest<br />
tipus que existeix -em sembla- exclusivament<br />
<strong>de</strong>dicat a la Noguera Ribagorçana, és <strong>de</strong> fet molt poc<br />
LA LLUCANA
Vall <strong>de</strong> Boi.<br />
Església <strong>de</strong> Barruera.<br />
LA L L U C A N A<br />
\<br />
Civés.<br />
y<br />
D D<br />
conegut entre els ribagorçans. I malgrat tot, <strong>de</strong>fineix i<br />
sintetitza prou bé, com hem vist, allò que ha estat i és, en<br />
essència, la realitat d'aquestes terres, almenys d'ençà que<br />
es va inaugurar el segle. És a dir, un permanent fluir, <strong>de</strong><br />
nord cap a sud (o <strong>de</strong> sud cap a nord, que és l'orientació<br />
habitual <strong>de</strong>ls darrers temps), un moviment continu (<strong>de</strong><br />
coses i <strong>de</strong> persones), però sense canvis substancials, sense<br />
grans transformacions, perquè en el fons, aquí dalt, tot<br />
es manté encara massa inalterat -hi ha una inèrcia secu-
D u<br />
El Pont <strong>de</strong> Suert.<br />
lar que arrossega- i el cant <strong>de</strong> força i <strong>de</strong> dolor, expressió<br />
<strong>de</strong> caràcter, en <strong>de</strong>finitiva, com el <strong>de</strong> l'aigua i <strong>de</strong> la gent <strong>de</strong><br />
muntanya, tenaç i soferta, no acaba d'es<strong>de</strong>venir mai<br />
"santa profecia <strong>de</strong> la glòria <strong>de</strong>l futur".<br />
El futur<br />
El futur <strong>de</strong> l'Alta Ribagorça és i serà, en bona part, el<br />
mateix que el <strong>de</strong> <strong>les</strong> altres comarques pirinenques. Vull<br />
dir que, com a germaneta petita que és <strong>de</strong> la família, no<br />
li toca altre remei que pujar al tren <strong>de</strong>ls Pirineus (quina<br />
ironia, en aquestes muntanyes!) i pregar perquè l'estació<br />
més propera sigui un còmo<strong>de</strong> balneari o, com a mínim,<br />
un bon refugi <strong>de</strong> muntanya i no pas un barrancot <strong>de</strong><br />
mala mort.<br />
Pujar al tren, però, no vol dir anar sempre a remolc.<br />
L'Alta Ribagorça, per jove i per petita, té un avantatge<br />
davant <strong>les</strong> seves germanes: que ha estat la darrera a adaptar-se<br />
a <strong>les</strong> exigències <strong>de</strong>ls nous temps. I això li dóna un<br />
cert marge <strong>de</strong> maniobra i una relativa possibilitat d'innovació.<br />
Vull dir que <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>l rellançament<br />
econòmic comarcal, que és en el fons l'únic que<br />
preocupa perquè és el que farà possible el manteniment<br />
<strong>de</strong> la població i <strong>de</strong>ls pob<strong>les</strong>, l'Alta Ribagorça pot i <strong>de</strong>u<br />
aprendre <strong>de</strong>ls encerts -i <strong>de</strong>ls errors- <strong>de</strong> <strong>les</strong> altres comarques<br />
i actuar en conseqüència. És obvi que l'Alta<br />
Ribagorça ara tot just es troba a l'inici <strong>de</strong>l procés <strong>de</strong> reajustament<br />
i <strong>de</strong> reconversió socioeconómica. Cal que els<br />
ribagorçans en siguin conscients i que actuïn amb responsabilitat<br />
i rigor. I cal, sobretot, que <strong>les</strong> administracions<br />
locals es comprometin a tirar endavant una<br />
doble actuació política: d'una banda, reforçar els signes<br />
d'i<strong>de</strong>ntitat entre els ribagorçans (pas previ per implicarlos<br />
en la construcció <strong>de</strong>l futur <strong>de</strong> la comarca); d'una altra,<br />
afavorir el <strong>de</strong>bat i la reflexió sobre <strong>les</strong> necessitats i <strong>les</strong> possibilitats<br />
reals <strong>de</strong>l territori, la planificació i la gestió a<strong>de</strong>quada<br />
<strong>de</strong>ls recursos i la fixació <strong>de</strong>ls objectius a aconseguir<br />
i <strong>de</strong>ls criteris generals d'actuació.<br />
Però potser el primer pas per aconseguir "la glòria <strong>de</strong>l<br />
futur" sigui <strong>de</strong> rellegir el Poema <strong>de</strong>l Ribagorça. !<br />
' La comarca administrativa no es correspon, doncs, amb la comarca<br />
natural tradicional I, malgrat tot, el vincle entre els homes i <strong>les</strong><br />
dones <strong>de</strong>ls pob<strong>les</strong> d'una banda i l'altra <strong>de</strong> la conca fluvial <strong>de</strong> la<br />
Noguera Ribagorçana és intens i manifest. És d'esperar que <strong>les</strong> administracions<br />
autònomes implica<strong>de</strong>s -i eh po<strong>de</strong>rs fàctics <strong>de</strong>l territorisàpiguin<br />
reconèixer i respectar aquesta unitat espiritual i cultural i<br />
aquesta realitat i que actuïn consegüentment, és a dir, amb actitud<br />
dialogant i positiva i amb actuacions que anteposin el benestar i la<br />
idiosincràsia <strong>de</strong> <strong>les</strong> persones a tota altra mena <strong>de</strong> foscos interessos.<br />
LA LLUCANA
M A N A I R O N S<br />
Per Mònica Bar<strong>de</strong>lla<br />
Un home als fogons<br />
Entrevista a Josep CastelUrnau<br />
A casa el Fuster d'Escaló, d'on és fill en Josep<br />
Castellarnau, tenen un hotel <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa diverses generacions<br />
i ell ha crescut sempre envoltat <strong>de</strong> clients que<br />
pujaven a pescar truites o a passar uns dies tranquils a<br />
la muntanya. A la cuina, però, sempre hi havia vist una<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> mestresses <strong>de</strong> la casa, primer la seva padrina i<br />
<strong>de</strong>sprés la seva mare.<br />
Quan anava a escola a Esterri i es passava <strong>les</strong><br />
estones que podia jugant a futbol o a cavall fort, poc<br />
s'imaginava que <strong>de</strong> més gran tindria una afició ben<br />
diferent: la cuina; una feina que probablement ell veia<br />
més a<strong>de</strong>quada per a la seva germana, mentre que ell<br />
podia atendre els clients i fer <strong>les</strong> tasques que <strong>de</strong> sempre<br />
s'havien consi<strong>de</strong>rat més masculines en aquest cap <strong>de</strong><br />
muntanya.<br />
-Quan va començar la teva afició per la cuina?<br />
-La veritat és que <strong>de</strong> petit no hi havia pensat mai.<br />
Tot va començar quan vaiganar a Lleida per fer COU; jo<br />
estudiava COU nocturn i als matins no feia res, i per<br />
aprofitar el temps em vaig apuntar a un curs <strong>de</strong> cuina que<br />
feia riNEM. Va ser una mica per casualitat però em va<br />
agradar tant que vaig <strong>de</strong>cidir que volia fer hoteleria.<br />
-Si no haguessis estudiat hoteleria, què t'hauria<br />
agradat fer?<br />
-Sempre m'ha agradat molt el tema <strong>de</strong>l turisme, estar<br />
en contacte amb la gent, parlar amb tothom, etc. Jo tenia<br />
pensat fer turisme, però arran <strong>de</strong>l curs <strong>de</strong> cuina vaig<br />
<strong>de</strong>cidir que faria turisme i hoteleria.<br />
-On vas fer els estudis?<br />
-Vaig començar a buscar una escoU i la millor era a<br />
Sant Pol <strong>de</strong> Mar. Hi vaig anar i em va anar molt bé, fins<br />
llavors jo sempre havia estat mal estudiant, que si ara<br />
suspenc, que si ara aprovo... i vaig acabar hoteleria i<br />
M A N A I R O N S<br />
Josep amb un pastís <strong>de</strong> noces.<br />
turisme en tres anys. La cuina va ser el que més em va<br />
agradar, el que més bé se'm donava.<br />
-Els estudis d'hoteleria han <strong>de</strong> ser molt pràctics i<br />
amb moltes hores a la cuina, però se surt preparat per<br />
entrar al món laboral?<br />
-A Sant Pol la meitat <strong>de</strong> <strong>les</strong> hores són teòriques i la<br />
resta és pràctica. Jo en vaig sortir una mica <strong>de</strong>senganyat;<br />
vas amb la intenció d'aprendre <strong>les</strong> coses bàsiques, però<br />
també vols estar al dia <strong>de</strong> k nova cuina i <strong>de</strong> <strong>les</strong> últimes<br />
tècniques i, en general, el professorat està poc recickt. El<br />
tema restaurant està molt bé, però la cuina no em va<br />
convèncer. Quan surts <strong>de</strong> l'escola tens el títol <strong>de</strong> xef <strong>de</strong><br />
cuina, però no pots anar al cap d'una cuina, pots anar al<br />
cap d'una partida... et falta molta experiència. A l'escok<br />
trebal<strong>les</strong> tres o quatre hores i quan vas a una cuina <strong>de</strong><br />
veritat has <strong>de</strong> treballar moltes hores.<br />
-Has concursat alguna vegada en proves <strong>de</strong> cuina?
¿> ^ ^ ^<br />
-Estant a Sant Pol vaig quedar dues vega<strong>de</strong>s quart en<br />
el concurs <strong>de</strong> joves cuiners que organitzava l'escola; arran<br />
d'això em vaig presentar al Sub-25, premi Àngel<br />
Montcusí, on es presenten professionals <strong>de</strong> tot Catalunya<br />
menors <strong>de</strong> 25 anys. Jo hi anava una mica per veure què<br />
passava, però no m'imaginava que podia quedar ben ckssificat,<br />
vaig quedar el primer i U veritat és que va ser una<br />
gran sorpresa, un <strong>de</strong>ls moments més emocionants <strong>de</strong> la<br />
meva vida. Després d'això vaig representar Lleida al<br />
Campionat Professional <strong>de</strong> Catalunya. També he participat<br />
en el Campionat <strong>de</strong> Catalunya <strong>de</strong> cocteleria, on vaig<br />
queL·r quart<br />
-Quan vas acabar els estudis d'hoteleria i turisme,<br />
què vas fer?<br />
-Quan vaig guanyar el Sub-25 se 'm van obrir totes<br />
<strong>les</strong> portes, vaig conèixer els millors cuiners <strong>de</strong> Lleida i<br />
també em va donar molt suport la Fe<strong>de</strong>ració d'Hoteleria.<br />
A Nimes, França, es feien uns cursos <strong>de</strong> cuina i jo hi vaig<br />
anar conviclatper h fe<strong>de</strong>ració; va ser molt interessant per<br />
conèixer la cuina que es fa allà. Quan vaig tornar <strong>de</strong><br />
França volia aprendre anglès i vaig anar a estudiar-lo cinc<br />
mesos a Edimburg i <strong>de</strong>sprés vaig fer un curs <strong>de</strong> gestió hotelera<br />
a Newcastle, també a Escòcia.<br />
-I quan vas tornar d'Escòcia, vas <strong>de</strong>cidir quedar-te<br />
a Escaló?<br />
-Sí, <strong>de</strong>sprés d'haver voltat bastant, tenia ganes <strong>de</strong><br />
tornar a casa, però sabent que havia après coses, content<br />
<strong>de</strong> mi mateix perquè ara era un professional i podia<br />
millorar el negoci <strong>de</strong> casa. Ara no parem, anem innovant<br />
i reformant contínuament.<br />
-\ a l'hotel, quines feines hi fas?<br />
-]o a casa hi faig una mica <strong>de</strong> tot, perquè m'agrada<br />
la gent i no vull fer només cuina. A la cuina m'hi poso per<br />
fer un sopar especial, quan fem un civet o qualsevol plat<br />
més elaborat, però no faig la cuina <strong>de</strong> cada dia. En <strong>de</strong>finitiva,<br />
intento que U padrina em <strong>de</strong>ixi posar k sala l'olla,<br />
i això és difícil és canviar tota una manera <strong>de</strong> fer <strong>les</strong> coses.<br />
Però quan veuen que tinc bones i<strong>de</strong>es i que queda bonic,<br />
cada cop m'hi <strong>de</strong>ixen posar més.<br />
-T'agrada viure a <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong>, o preferiries<br />
tenir el negoci en un lloc més gran?<br />
-M'agrada viure aquí. Però, mantenint la casa d'on<br />
vinc, m'agradaria po<strong>de</strong>r muntar algun restaurant a<br />
Lleida o a Barcebna. Jo crec que avui el cuiner ha <strong>de</strong> ser<br />
una mica empresari i per això no tinc intenció <strong>de</strong> passarme<br />
<strong>les</strong> 24 hores als fogons, penso que puc fer diferents<br />
coses.<br />
-I ara estàs en contacte amb altres cuiners, o pel fet<br />
<strong>de</strong> pujar a viure aquí que<strong>de</strong>s una mica <strong>de</strong>sconnectat <strong>de</strong><br />
tot el que es fa a fora?<br />
-La Fe<strong>de</strong>ració d'Hoteleria ha promogut recentment<br />
una iniciativa molt interessant per a k cuina cataUna; hi<br />
participem professionals <strong>de</strong> tot Catalunya, fem xerra<strong>de</strong>s,<br />
<strong>de</strong>mostracions i es pretén adquirir un millor coneixement<br />
i intercanvi entre la cuina <strong>de</strong> <strong>les</strong> diferents zones <strong>de</strong><br />
Catalunya. També s'editarà una guia i hi haurà un distintiu<br />
<strong>de</strong> qualitat per als establiments participants. Jo<br />
estic molt animat i molt content.<br />
-Estant a Escaló pots fer la cuina que realment t'agrada?<br />
-A mi m'agrada fer una cuina bonica, cuina sofisticada,<br />
amb un procés lUrg d'elaboració i que t'hi puguis<br />
lluir; fer plats que quan eh portes a la taula la gent faci:<br />
ohha Però el que faig realment és la cuina pallaresa, la<br />
cuina mediterrània, tot i que m agrada anar-hi posant<br />
M A N A I R O N S
Creacions pel paladar.<br />
-Tu creus que la relació qualitat/preu és bona a la<br />
nostra zona?<br />
-Jo crec que és molt bona, n 'estic convençut<br />
-Tradicionalment, la cuina al Pallars era cosa <strong>de</strong><br />
dones. Creus que el fet que els homes entrin a la cuina<br />
suposa un canvi <strong>de</strong> mentalitat?<br />
¿><br />
innovacions i anar millorant algunes coses.<br />
na<strong>de</strong>s gastronòmiques <strong>de</strong>l Pallars Sobirà, què en<br />
-Creus que el Pallars s'ha quedat una mica estan penses?<br />
cat en la restauració que ofereix?<br />
-Es molt bonic; suposa po<strong>de</strong>r ensenyar la nostra feina<br />
-Sí, crec que si. Però la veritat és que no dóna per i els nostres productes a tothom, <strong>de</strong>mostrar que po<strong>de</strong>m<br />
més. La infraestructura <strong>de</strong> <strong>les</strong> nostres valls no és suficient cuinar bé. Aquí és on es pot <strong>de</strong>mostrar que no tan sols hi<br />
per tenir una clientela assídua, passen molts mesos que no ha foc a terra i olUs grosses, si no que hi ha bons professio-<br />
hi ha gent i un restaurant <strong>de</strong> nova cuina no tindria continah i una cuina molt elaborada. Jo personalment faig una<br />
nuïtat, no podria viure només <strong>de</strong> la gent que estem aquí cuina rebuscada, bonica i amb tots eh gustos <strong>de</strong> k terra.<br />
tot l'any. La gent <strong>de</strong> fora, quan puja, el que volen és -Quins plats vas preparar aquest any?<br />
menjar bé, que no els costi gaires quartos i aixecar-se tips -Aquest any tots els pUts eren a base <strong>de</strong> bolets, ja que<br />
<strong>de</strong> tauk, i això saben que ho trobaran.<br />
hem tingut una temporada molt bona. Primer vaig fer<br />
una emulsió <strong>de</strong> múrmula blanca, <strong>de</strong>sprés un milfulls <strong>de</strong><br />
bacallà i ceps gratinats amb musselina d'all i unes galtes<br />
<strong>de</strong> porc revolca<strong>de</strong>s amb bolets. Per postres vaig preparar<br />
harmonia <strong>de</strong> fruites amb aroma <strong>de</strong> menta.<br />
-Com veus el futur <strong>de</strong> la nostra comarca?<br />
-El futur el veig totalment turístic, b resta ha passat<br />
-Al Pallars fa trenta anys hi havia molt pocs restau a segon pU. De totes maneres, no ho veig gaire clar si no<br />
rants, només cuinaven <strong>les</strong> dones, que eren <strong>les</strong> que tenien ens convertim en una zona <strong>de</strong> pas, és a dir, si no tenim<br />
temps per guisar. Avui <strong>les</strong> coses han canviat molt, la cuina una sortida cap a França o cap a la Vall d Aran. De<br />
és una professió i cal una especialització com en qualsevol moment, tenim molts mesos en què no circuk gent, i això<br />
altra feina; és per això que igual hi treballen homes que vol dir que que<strong>de</strong>m molt limitats a l'hora <strong>de</strong> fer inversions<br />
dones; d'aficinats ja no en po<strong>de</strong>n quedar<br />
i mo<strong>de</strong>rnitzar-nos. Quan hi hagi unes bones comunica<br />
-El mes d'octubre es van fer, com cada any, <strong>les</strong> jorcions, serem una <strong>de</strong> <strong>les</strong> principah zones <strong>de</strong> muntanya. 0<br />
M A N A I R O N S
B E Ç U L L A<br />
Per Cisco Farràs<br />
La tomba <strong>de</strong>l baró d'Ero<strong>les</strong><br />
A l'estiu, al poble <strong>de</strong> Daimiel, igual que a la resta<br />
<strong>de</strong> la Manxa, la calor és insuportable. Les úniques que<br />
semblen no sentir-la són <strong>les</strong> aus que clapotegen als<br />
aiguamolls, cada dia més assecats, <strong>de</strong> Las Tablas <strong>de</strong><br />
Daimiel. A l'interior <strong>de</strong> la població, els jubilats<br />
busquen l'ombra sota els arbres <strong>de</strong> la plaça <strong>de</strong> l'església<br />
<strong>de</strong> Santa Maria la Mayor. La porta principal d'aquest<br />
monument gòtic està tancada. Darrere l'edifici hi ha<br />
una petita porta, mig oberta, <strong>de</strong>s d'on es pot accedir al<br />
temple. A l'interior, <strong>les</strong> dones que netegen l'església es<br />
que<strong>de</strong>n sorpreses davant la nostra pregunta:<br />
-Ens podrien dir on po<strong>de</strong>m localitzar la tomba<br />
d'un militar català, anomenat baró d'Ero<strong>les</strong>, que va<br />
morir prop d'aquí fa més <strong>de</strong> 150 anys.'' Segons la nostra<br />
informació està enterrat en aquesta església.<br />
Les tres dones es miren estranya<strong>de</strong>s. No han sentit<br />
parlar mai d'aquest personatge i no han vist mai cap<br />
làpida commemorativa.<br />
Després d'un infructuós escorcoll per tota l'església,<br />
comencem a posar-ne en dubte la localització.<br />
Potser <strong>les</strong> obres d'arranjament <strong>de</strong> l'altar major han<br />
tapat la tomba.<br />
En sortir <strong>de</strong> l'església, una noia ens acompanya a la<br />
rectoria. Pensem que el capellà <strong>de</strong>l poble és l'únic que<br />
ens pot donar raó <strong>de</strong> la nostra recerca. Trobem el<br />
mossèn preparant el sermó dominical i també es<br />
mostra força estranyat davant la nostra consulta. No<br />
sols no ha sentit parlar mai <strong>de</strong>l baró d'Ero<strong>les</strong>, sinó que<br />
sembla tenir dificultats per localitzar Lleida en un<br />
mapa provincial.<br />
L'últim recurs és consultar els registres parroquials.<br />
Tenim la sort que es conserven els llibres <strong>de</strong> <strong>de</strong>funcions<br />
<strong>de</strong>l segle passat. En un moment localitzem l'acta <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>funció <strong>de</strong>l baró d'Ero<strong>les</strong>, juntament amb una àmplia<br />
nota necrològica impresa. La lectura <strong>de</strong> l'acta ens situa<br />
exactament el lloc d'enterrament "en el hueco que se<br />
halla al lado <strong>de</strong>recho <strong>de</strong>l Coro <strong>de</strong> esta misma Yg<strong>les</strong>ia".<br />
Església <strong>de</strong> Santa María <strong>de</strong> Daimiel on està enterrat el baró<br />
d'Ero<strong>les</strong>. (Foto Garcia Garrabello)<br />
Tornem ràpidament a l'església, on <strong>les</strong> tres senyores<br />
estan acabant la neteja. Per fi, sota el cor i al costat dret<br />
<strong>de</strong> la capella <strong>de</strong> la Virgen <strong>de</strong> la Cabeza, hi localitzem,<br />
mig tapada per un canelobre, una làpida on es pot<br />
llegir:<br />
AQUÍ YACE<br />
EL EXMO. S.D. JOAQUIM YBAÑEZ<br />
BARON DE ERÓLES<br />
MARQUES DE LA CAÑADA YBAÑEZ<br />
CAPITÁN GRAL. DE LOS RS. EXTOS.<br />
CABALLERO GRAN CRUZ<br />
DE LA R. ORDEN DE CARLOS III,<br />
Y DE LA D 4^ CLASE DE S.FDO.<br />
COMDOR. DE LA DE S.LUIS Y OPAL.<br />
DE LA LEGN.DE HOR.DE FRCIA.<br />
FALLECIÓ EL 22 DE AGOSTO DE 1825<br />
A LOS 40 AÑOS DE EDAD<br />
DESPUÉS DE HABER PRES(T)ADO<br />
• A SU REY Y PATRIA<br />
ESCLARECIDOS SERVICIOS.<br />
SU FAMILIA PERDIÓ UN ESPOSO<br />
Y PADRE TIERNO,<br />
SUS AMIGOS UN BUEN AMIGO<br />
EL REY Y LA RELIGIÓN UNO DE SUS MAS<br />
ILUSTRES DEFENSORES<br />
ROGAD A DIOS POR EL<br />
B E Ç U L L A
C3- C3 CZ^ c^<br />
^r. ^i-wf^<br />
El baró d'Ero<strong>les</strong> segons un dibuix <strong>de</strong>l segíe passat.<br />
Les circumstàncies <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong>l baró d'Ero<strong>les</strong><br />
encara estan envolta<strong>de</strong>s d'alguns interrogants. Dos<br />
exemp<strong>les</strong> com a mostra: què hi feia el baró prop <strong>de</strong><br />
Daimiel l'estiu <strong>de</strong> 1825? i, quina va ser la causa real <strong>de</strong><br />
la seva mort?<br />
Pel que fa a la primera pregunta, la nota necrològica<br />
que acompanya l'acta <strong>de</strong> <strong>de</strong>funció esmenta que "sus<br />
gran<strong>de</strong>s fatigas corpora<strong>les</strong> y menta<strong>les</strong> <strong>de</strong>bilitaron su<br />
salud (y) pasó a tomar los baños <strong>de</strong> la Fuensanta, en la<br />
Mancha". El Diccionari Geogràfic At Pascual Madoz<br />
ens dóna una informació força valuosa sobre <strong>les</strong> raons<br />
que <strong>de</strong>gueren empènyer el baró a anar a <strong>de</strong>scansar en<br />
un lloc tan remot. Segons ens explica el geògrafpolític,<br />
en un redactat molt confús, aquest balneari<br />
pertanyia a D. Car<strong>les</strong>, el qual hi va fer construir "una<br />
gran casa con habitaciones para los bañantes".<br />
Suposem que es tracta <strong>de</strong>l germà <strong>de</strong> Ferran VII, que a<br />
partir <strong>de</strong> 1823 començà a aglutinar entorn seu els<br />
sectors més absolutistes <strong>de</strong>l règim, que van acabar<br />
donant lloc al carlisme. Si fos certa aquesta interpretació,<br />
és fàcil d'imaginar que el baró d'Ero<strong>les</strong>, clarament<br />
i<strong>de</strong>ntificat amb els sectors polítics més reaccionaris,<br />
hagués acceptat l'oferiment <strong>de</strong>l futur Car<strong>les</strong> V d'anar a<br />
<strong>de</strong>scansar a una casa balneari <strong>de</strong> la seva propietat.<br />
Pel que fa a la causa <strong>de</strong> la seva mort, Fe<strong>de</strong>rico<br />
Camp' comenta que "el fallecimiento a causa <strong>de</strong> enaje<br />
B E Ç U L L A<br />
nación mental es una incógnita, que la crítica <strong>de</strong>bería<br />
<strong>de</strong>spejar. Ignórase si fué una locura súbita, o si tenía<br />
antece<strong>de</strong>ntes. Carecemos <strong>de</strong> datos pero acaso tal<br />
dolencia fuera motivada por las fatigas y la tensión <strong>de</strong><br />
las guerras en que se encontrara". L'atac <strong>de</strong> follia és,<br />
doncs, la causa comunament acceptada pels biògrafs<br />
<strong>de</strong>l baró.<br />
Els documents localitzats a l'arxiu parroquial <strong>de</strong><br />
Daimiel no acaben <strong>de</strong> dilucidar la causa real <strong>de</strong> la<br />
mort, però proporcionen algunes da<strong>de</strong>s d'interès. En<br />
l'acta <strong>de</strong> <strong>de</strong>funció es pot llegir que va morir "haviendo<br />
recivido solo el Sto Sacramento <strong>de</strong> la Estrema-Unción<br />
y no los <strong>de</strong>más por no haverlo permitido su Acci<strong>de</strong>nte...".<br />
També en la nota necrològica es diu que durant<br />
el viatge <strong>de</strong> retorn, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> prendre els banys <strong>de</strong> la<br />
Fuensanta, "fue acometido en Daimiel <strong>de</strong> un insulto,<br />
que cortó prematuramente el hilo <strong>de</strong> una vida tan preciosa<br />
para todos". De la lectura <strong>de</strong> <strong>les</strong> dues cites es<br />
<strong>de</strong>dueix que la mort va ser fulminant i, per tant, inesperada.<br />
Fulminant perquè no va po<strong>de</strong>r ni tan sois rebre<br />
l'atenció religiosa a<strong>de</strong>quada. En aquest sentit, la utilització<br />
<strong>de</strong> la paraula insulto, en la seva accepció d'atac<br />
sobtat, és prou explícita. D'altra banda, el seu estat<br />
físic no feia preveure una mort imminent. Si hagués<br />
estat realment malalt, difícilment s'hauria aventurat a<br />
fer un llarg i penós viatge fins a Madrid, on l'havien<br />
cridat per col·laborar a la reorganització <strong>de</strong> l'exèrcit.<br />
Però, al marge <strong>de</strong> la polèmica sobre la seva mort, el<br />
fet és que la tomba <strong>de</strong>l baró d'Ero<strong>les</strong> resta absolutament<br />
oblidada en una església <strong>de</strong> Daimiel. Ningú no<br />
ha pensat a reparar aquest oblit reivindicant el trasllat<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>de</strong>spul<strong>les</strong> a Talarn. Encara que, ben mirat, aquest<br />
tipus <strong>de</strong> cerimònies sempre són estèticament <strong>de</strong>saconsellab<strong>les</strong><br />
i, en <strong>les</strong> circumstàncies actuals (recor<strong>de</strong>u la<br />
polèmica provocada pels papers <strong>de</strong> Salamanca), també<br />
són políticament inoportunes. Al cap i a la fi, és més<br />
raonable pensar que un personatge com el baró, que va<br />
passar els darrers anys <strong>de</strong> la seva vida amb el cap atribolat<br />
per la <strong>de</strong>mència, preferiria estar enterrat al costat <strong>de</strong><br />
la Virgen <strong>de</strong> la Cabeza. C3-<br />
' F. CAMP LLOPIS, "Joaquín Ibáñez Cuevas, Barón <strong>de</strong><br />
Eró<strong>les</strong>", a Boletín <strong>de</strong> la Real Aca<strong>de</strong>mia <strong>de</strong> Buenas Letras <strong>de</strong><br />
Barcelona, Vol. XVIll, Barcelona, 1945.
SA L I S P A S<br />
Per Ester Isus<br />
Els pegats <strong>de</strong> trementina, <strong>de</strong> pega<br />
i d'oli <strong>de</strong> ginebró<br />
La trementina és la resina d'avet i s'acumula a <strong>les</strong><br />
vesica<strong>les</strong> que cada primavera apareixen a l'escorça <strong>de</strong><br />
l'arbre. Es tallen amb un estri esmolat i en regalima un<br />
líquid que es recull en un recipient, normalment una<br />
esquella, es filtra i es <strong>de</strong>ixa reposar, i dóna una mena<br />
d'oli viscos i transparent amb una olor característica<br />
d'aiguarràs, que, per cert, s'obté <strong>de</strong>stil·lant la trementina.<br />
Les seues virtuts balsàmiques, vulneraries, diurètiques<br />
i laxants fan <strong>de</strong> la trementina un excel·lent bàlsam<br />
natural per <strong>de</strong>sinfectar, consolidar i encarnar feri<strong>de</strong>s,<br />
úlceres i contusions, i també un component <strong>de</strong> molts<br />
xarops i tisanes d'ús intern. Externament s'usa directament<br />
estenent-la sobre la pell com un liniment, es <strong>de</strong>ixa<br />
assecar i forma una mena <strong>de</strong> pegat. També s'usa en<br />
forma d'aiguarràs per fer fregues que alivien el dolor.<br />
La pega s'obté cremant soques <strong>de</strong> pi negre en forns<br />
sota terra (pegueres), on es van consumint lentament<br />
sense flama i així van alliberant l'essència que, barrejada<br />
amb el carbó, forma una pasta negra i enganxosa que<br />
s'anomena pega grega i que, si es <strong>de</strong>stil·la, dóna una<br />
resina grogosa anomenada colofonia. De l'escorça <strong>de</strong>l<br />
pi, per un procés semblant al <strong>de</strong> l'avet, també s'obté trementina.<br />
La pega s'usava per fer pegats en cas <strong>de</strong> trencadures:<br />
primer calia posar bé l'os trencat estirant-lo per<br />
evitar que en soldar quedés superposat. Es posava a<br />
escalfar la pega i mentrestant es tallava un drap <strong>de</strong> llana<br />
gran i damunt s'hi posava la pega bullent i un pols <strong>de</strong><br />
sal. S'embolicava el braç o la cama trencat i es lligava<br />
amb cor<strong>de</strong>s també <strong>de</strong> llana empastifa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pega;<br />
damunt s'hi posaven unes canyes per immobilitzar i es<br />
tornaven a lligar amb cor<strong>de</strong>s <strong>de</strong> llana i pega. Es <strong>de</strong>ixava<br />
el pegat com a mínim quaranta dies i llavors es tallaven<br />
<strong>les</strong> cor<strong>de</strong>s i <strong>les</strong> canyes i es <strong>de</strong>ixava que caigués per ell<br />
mateix.<br />
Els pegats <strong>de</strong> pega s'usaven més que res per al<br />
bestiar. Hi ha altres varietats <strong>de</strong> pegats que s'elaboren<br />
mesclant pega amb colofonia, trementina, greix dolç i<br />
oli d'oliva.<br />
L'oli <strong>de</strong> ginebró s'extreu d'aquest arbust. És un<br />
líquid viscos i negre, que fa una olor especial, i s'usa<br />
com a diurètic i <strong>de</strong>sinfectant, sobretot quan hi ha<br />
feri<strong>de</strong>s amb pus, per fer madurar grans i furóncols i per<br />
a <strong>les</strong> pica<strong>de</strong>s <strong>de</strong> serp. Es un vermífug excel·lent que pot<br />
usar-se internament o bé per a <strong>les</strong> feri<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l bestiar,<br />
que a l'estiu amb la calor i <strong>les</strong> mosques s'omplen <strong>de</strong><br />
cucs. S'usa també per fer pegats i cataplasmes que es<br />
posen sobre el pit per estovar la tos, a la panxa per<br />
calmar els dolors <strong>de</strong> la menstruació o als genolls per<br />
alleujar el dolor <strong>de</strong> la gota.<br />
Del ginebró s'aprofiten també <strong>les</strong> baies per fer<br />
tisanes, vins, licors i ratafies. Les branques i <strong>les</strong> ful<strong>les</strong> es<br />
cremen per purificar l'aire en cas <strong>de</strong> pestes. -^<br />
S A L I S P À S
h<br />
Per Josep Vallverdú<br />
"^'í-éí<br />
Una cabalera <strong>de</strong> Mont-ros<br />
Plana <strong>de</strong> Mont-ros. A dalt, la Maria.<br />
La Maria té la mirada directa, la veu forta i el somriure<br />
fàcil. El capellà va tenir tot just temps <strong>de</strong> batejar-la abans<br />
d'amagar-se a Ancs, esconillar-se cap a Barcelona i passarse<br />
tota la guerra treballant d'escombriaire; la Maria havia<br />
nascut el 18 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1936. A Mont-ros, casa Jan Cuell<br />
es troba en entrar al poble, i conserva encara <strong>les</strong> espidieres<br />
al sector semicircular <strong>de</strong> l'alta paret <strong>de</strong> la part <strong>de</strong> baix: per<br />
la part <strong>de</strong> dalt dóna a la plaça. Les restes <strong>de</strong>l castell <strong>de</strong>l<br />
poble es po<strong>de</strong>n veure encara: eren <strong>de</strong>ls Castellarnau.<br />
El cognom Portella prové, en el cas <strong>de</strong> la Maria, tal<br />
vegada <strong>de</strong> la Bastida. Ella diu, al llarg <strong>de</strong> la conversa diversos<br />
cops, que dubta que avui la canalla siguin tan feliços<br />
com ells ho foren aquells anys quaranta, prop <strong>de</strong>ls cinquanta,<br />
per aquel<strong>les</strong> pra<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l bon Déu.<br />
-La casa tenive tretze eugues <strong>de</strong> cria, quatre mu<strong>les</strong> i<br />
uns quants matxos, sis vaques, dues-centes ovel<strong>les</strong>, tres o<br />
quatre verres i un fotimer <strong>de</strong> conills i aviram. Recordo que<br />
LA MOSQUERA<br />
els porcs es criaven en part a la serra, i els garrins <strong>de</strong><br />
vega<strong>de</strong>s naixien al bosc, i els recollíem en cartres, a banda i<br />
banda <strong>de</strong> l'animal <strong>de</strong> pota rodona. Teníem una mossa i un<br />
pastor, però també, a tempora<strong>de</strong>s, a l'hivern, un eugasser.<br />
Sempre menjava sopes. Al juny, <strong>les</strong> eugues anaven a L<strong>les</strong>ui,<br />
a la muntanya, i a Filia.<br />
Les ol<strong>les</strong> amb la llet <strong>les</strong> baixaven <strong>les</strong> germanes a la<br />
carretera, on <strong>les</strong> recollia i passava a cantines el Pepito <strong>de</strong><br />
Molinos, que la portava a Sort. "Al cap <strong>de</strong>l mes ens<br />
pagaven segons grau".<br />
-L'escola tenia mestre i mestra, perquè a més <strong>de</strong> la<br />
canalla <strong>de</strong> Mont-ros, venien nens i nenes <strong>de</strong> Paüls, Pobellà<br />
i Gramenet. Feia fred a l'escola, i cada alumne hi portava<br />
un tronc, el partíem i anava a la llenyera. Ara porten els<br />
alumnes a la Pobla. 1 recordo que hi havia gent <strong>de</strong>l poble<br />
que, per estalviar-se <strong>de</strong> pagar l'autobús, hi anaven a peu:<br />
<strong>de</strong>u hores entre anar i tornar. El servei regular <strong>de</strong> passatgers
el feien els autocars <strong>de</strong> La Primera <strong>de</strong>l Flamicell: els amos<br />
eren <strong>de</strong> casa Jaume, <strong>de</strong> la Torre. El dimecres tothom anava<br />
a mercat a la Pobla i a l'octubre teníem la fira a la Pobleta<br />
<strong>de</strong> Bellvei.<br />
El menjar no faltava mai: a <strong>les</strong> valls la gent s'ha espavilat<br />
a ser autosuficient. La neu obstruïa camins i adormia<br />
l'agricultura. Poc hort a l'hivern, i sort <strong>de</strong> <strong>les</strong> cols. Quan<br />
apuntava la primavera, la xicalla, enyoradissa <strong>de</strong> verd fresc,<br />
anava a gratar sota la neu en cerca <strong>de</strong> xicoires.<br />
-La tenda-fonda era a cal Serni, que acollia els estiuejants,<br />
i fora <strong>de</strong> temporada els homes hi anaven a fer una<br />
parti<strong>de</strong>ta. Però la fonda era per als <strong>de</strong> fora, és clar. A casa,<br />
amb la mare i quatre noies, ens repartíem la feina d'allò<br />
més bé: això sí, tot molt regulat. I també, al poble, <strong>les</strong> hores<br />
eren estrictes. Malgrat que el pare <strong>de</strong>ia: "Casa <strong>de</strong> dones és<br />
casa ensorrada", es va veure goig <strong>de</strong> <strong>les</strong> dones <strong>de</strong> la casa. A<br />
<strong>les</strong> set posàvem els fesols a coure i fèiem el menjar <strong>de</strong>ls<br />
porcs i anàvem a alimentar conills i gallines. Tot seguit preparàvem<br />
la "berena" <strong>de</strong>ls pastors (sopa, llom, costella <strong>de</strong><br />
tupina, truita...). Esmorzàvem fort: sopa amb suc <strong>de</strong><br />
mongeta, i cassola. A dinar olla amb costella, cols, patates,<br />
fi<strong>de</strong>us i arròs, i botifarra. Per cert que els fi<strong>de</strong>us ens els feien<br />
uns fi<strong>de</strong>uaires que es portaven els atuells, feien els fi<strong>de</strong>us en<br />
forma <strong>de</strong> farcells amb dibuix <strong>de</strong> vuit, i els posàvem a<br />
eixugar damunt uns andans, que ens havíem fet nosaltres<br />
mateixos. Casa <strong>de</strong> dones, diu? I a l'hivern amanida <strong>de</strong> conserva:<br />
tomata, pebrot i col en vinagre... Casa <strong>de</strong> dones? Es<br />
va casar el germà, també la germana gran, el Pepito i la<br />
Paquita, la Lola se'n va anar a treballar a la bona costura a<br />
Barcelona i jo feva <strong>de</strong> mestressa, per tenir cura, també, <strong>de</strong> la<br />
germana petita, que era la Pepita. Ara està casada amb un<br />
metge a Alemanya. Ah, i per sopar sopa escaldada, i col<br />
amb rostes <strong>de</strong> cansalada i all per sobre, i un ou ferrat o<br />
bacallà.<br />
En Josep Portella, el pare, tenia sentit <strong>de</strong> la hisenda i els<br />
feia anar ben drets. Vigilava tant el bestiar com l'agençament<br />
<strong>de</strong> la casa. I cada feina a la seva hora.<br />
-A <strong>les</strong> nou una <strong>de</strong> nosaltres treia <strong>les</strong> eugues al prat i <strong>les</strong><br />
altres excusaven, a l'escola, si feia un xic tard. A <strong>les</strong> 12,<br />
finida la sessió <strong>de</strong>l matí, una altra duia <strong>les</strong> vaques al prat, i<br />
per torns <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> dinar fregàvem els plats. A <strong>les</strong> cinc<br />
anàvem a buscar el bestiar i recollíem ful<strong>les</strong> <strong>de</strong> remolatxa i<br />
<strong>de</strong> col i <strong>de</strong> patatera per als ve<strong>de</strong>lls i els porcs. Ja tocaven a<br />
doctrina i tot seguit rosari, i hi anava tot el poble. En sortir<br />
el mossèn explicava a tothom <strong>les</strong> notícies <strong>de</strong>l diari: <strong>de</strong> la<br />
guerra, <strong>de</strong>ls maquis. Un rector molt actiu, <strong>de</strong> Llimiana,<br />
mossèn Francesc Bergua, ja saps, 1'"escombriaire" que se<br />
salvà fugint a Ancs i a Barcelona.<br />
Quan arribava la festa major, el 8 <strong>de</strong> setembre. Mare<br />
<strong>de</strong> Déu <strong>de</strong>l Boix, llogaven la Fustera <strong>de</strong> la Plana <strong>de</strong> Montros,<br />
i la Luanta <strong>de</strong> Molinos, que venien dos dies abans,<br />
mataven el que calia -un o dos cor<strong>de</strong>rs hi queien- i anaven<br />
al barranc <strong>de</strong>l Foguer a netejar <strong>les</strong> tripes per fer la girella,<br />
que es menjava per esmorzar. A banda els grans àpats, feien<br />
ball amb quatre o cinc músics <strong>de</strong> Salàs o <strong>de</strong> la Pobla, els<br />
quals dormien a <strong>les</strong> cases. Els convidats familiars enl<strong>les</strong>tien<br />
plat rere plat, però no hi faltava provisió <strong>de</strong> mel, feta amb<br />
un saguer, provisió <strong>de</strong> formatge -en feien ben bé cent, d'ovella<br />
(la Maria encara recorda el quall, l'herbacol, els girs a<br />
la post, la <strong>de</strong>sada als "calassos" <strong>de</strong>l blat i també el formatge<br />
llenguat <strong>de</strong> tupí)- i d'embotit i cansalada.<br />
-Ara ha canviat, i molt. Va <strong>de</strong>créixer la cria <strong>de</strong> bestiar<br />
quan es va generalitzar el transport amb camions. Les botigues<br />
i els súpers han fet minvar el rebost. Totes nosaltres<br />
som fora <strong>de</strong>l poble, <strong>les</strong> cabaleres, ja se sap, ens n'anàvem<br />
una rere l'altra... Havíem fet, <strong>de</strong> petites, <strong>de</strong> tot: uns escarrassos<br />
<strong>de</strong> feina, bestiar, ol<strong>les</strong> <strong>de</strong> llet, casso<strong>les</strong> <strong>de</strong> muntanya<br />
amunt, ara muny, ara sala, ara toca <strong>les</strong> campanes, ara vés a<br />
fer companyia a <strong>les</strong> nits a la mestra... però érem escarrassos<br />
felices.<br />
La Maria diu que aquella vall és una bel<strong>les</strong>a: entre el<br />
serrat <strong>de</strong>l Pui, el tossal <strong>de</strong> Sant Quiri, el cap <strong>de</strong> Ginebrera i<br />
la collada <strong>de</strong> Fadigues a l'est i el Flamicell a l'oest, en el tros<br />
que va <strong>de</strong> la Torre a Senterada. Vall Fosca, <strong>de</strong> gran lluminositat.<br />
Un dia arribà un xicot formal, que treballava com a<br />
tècnic cadastral per a la Diputació <strong>de</strong> Lleida. El Josep<br />
Portella el va acompanyar a recórrer <strong>les</strong> finques més altes,<br />
que s'acostava l'hivern. Aquell jove formal, el Josep, visità<br />
els <strong>de</strong> casa Jan Cuell i allí es va produir un cert caldo <strong>de</strong> vistaire.<br />
En tornar <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> Reis, ja va portar un mocador<br />
<strong>de</strong> seda per a la Maria i <strong>de</strong>manà permís per escriure-li.<br />
Aquell noi formal, es<strong>de</strong>vingut un gran expert en temes<br />
agraris, va endur-se'n la Maria terres avall. Van ser a<br />
Balaguer, a Reus, han tingut triple filiada, pròspera, i per<br />
ara tres néts. Viuen a Tarragona, primera línia <strong>de</strong> mar.<br />
-Però jo continuo essent aquella cabalera <strong>de</strong> Montros,<br />
eh? #<br />
LA MOSQUERA
LO ROVELL<br />
Per Josep Rafecas<br />
El teatre dins l'àmbit amateur<br />
He mort el llop!<br />
Aquesta frase, popular com cap entre el nostre<br />
teatre amb més tradició, és el final <strong>de</strong> l'obra d'Àngel<br />
Guimerà Terra baixa. En aquesta obra es glossa la<br />
diferència entre l'i<strong>de</strong>alisme <strong>de</strong> la terra alta, la muntanya,<br />
i <strong>les</strong> "misèries <strong>de</strong> la terra baixa", el pla. Potser per<br />
això ara encara, als qui som d'una terra baixa, ens<br />
agrada tant <strong>de</strong> venir a compartir uns dies en una vall<br />
com la d'Aneu, on encara es respira aire net i pur.<br />
Grup Escènic d'Aneu. (Foto: Joan Blanco)<br />
LO ROVELL DE L'OU<br />
DE L ' O U<br />
Aquesta frase i la reflexió que l'acompanya fa<br />
evi<strong>de</strong>nt que el teatre no és altra cosa que posar una<br />
realitat en un escenari, o al carrer, tant se val, en forma<br />
<strong>de</strong> ficció. O a l'inrevés, representar una ficció com si<br />
fos realitat. En una mena <strong>de</strong> miracle, unes persones es<br />
transformen en unes altres, prenen una altra personalitat,<br />
ja no són el<strong>les</strong>, són <strong>les</strong> que algú ha i<strong>de</strong>at. O intenten<br />
ser-ho. Perquè sempre, en cada interpretació, hi ha<br />
una part <strong>de</strong> l'actor, la seva empremta. I moltes vega-
C3><br />
r<br />
Teatre d'improvisació, amb actuació enmig <strong>de</strong>l públic. Grup <strong>de</strong> teatre El centre <strong>de</strong> Llorenç. Abril 1996. Actuació a Banyeres.<br />
(Foto: Josep Rafecas)<br />
<strong>de</strong>s, també, cada personatge que s'interpreta <strong>de</strong>ixa<br />
alguna cosa en l'interior <strong>de</strong> qui l'està representant. I<br />
aquesta és una altra dimensió <strong>de</strong>l teatre: el teatre és<br />
font <strong>de</strong> cultura i <strong>de</strong> formació per als qui en fem.<br />
Perquè, fixem-nos, sinó, en la vida mateixa: és una<br />
constant comèdia. Moltes vega<strong>de</strong>s simulem ser allò<br />
que no som. Moltes vega<strong>de</strong>s hem <strong>de</strong> representar,<br />
davant <strong>de</strong>ls altres, que sentim el que no sentim. Moltes<br />
vega<strong>de</strong>s hem d'afrontar el repte <strong>de</strong> ser davant <strong>de</strong> molta<br />
gent que ens està mirant i dirigir-los la paraula. Si ho<br />
hem fet dalt d'un escenari, si ja hem passat la prova <strong>de</strong><br />
foc, tot ens resultarà més fàcil... I se'n podrien citar<br />
molts exemp<strong>les</strong>, començant pel món <strong>de</strong> la política,<br />
passant pel món <strong>de</strong> <strong>les</strong> ven<strong>de</strong>s i el màrqueting, fins a <strong>les</strong><br />
mateixes relacions socials. I aquest és un <strong>de</strong>ls tresors<br />
amagats dins aquesta activitat cultural, que tants<br />
estimem i que es fa més pa<strong>les</strong>a quan es tracta <strong>de</strong>l món<br />
amateur, <strong>de</strong>ls qui ens diem aficionats. I acaben <strong>de</strong><br />
farcir el pastís l'esperit <strong>de</strong> voluntariat, <strong>les</strong> relacions<br />
entre membres <strong>de</strong>l grup, l'amistat que pot sorgir <strong>de</strong> fer<br />
una mateixa activitat, el repte d'assolir un objectiu<br />
comú, la satisfacció d'haver-lo assolit, que en aquest<br />
cas va acompanyada <strong>de</strong>l reconeixement d'un públic<br />
que gau<strong>de</strong>ix d'allò que li estem oferint i ho jutja. Tot<br />
això és l'ànima <strong>de</strong>l teatre "d'aficionats", el que s'hi<br />
respira, el que li dóna vida...<br />
Però, i el cos? allò que es veu? allò que aparentment<br />
és el teatre? En el context teatral, pròpiament<br />
dit, hi trobem quatre elements principals: el lloc, el<br />
text, la posada en escena i el públic.<br />
El lloc més habitual és el que rep el mateix nom<br />
que l'art: teatre. Si bé la situació també pot ser el<br />
carrer, la plaça, un envelat... i darrerement, fins i tot,<br />
un poliesportiu. A l'edifici que anomenem teatre, hi<br />
ha un lloc per al públic que assisteix a l'espectacle i un<br />
altre on es representa l'obra teatral: l'escenari. A<br />
LO ROVELL DE L'OU
Traducció d'un text forà: "L'aniversari" d'A. Txèkhov. Grup<br />
<strong>de</strong> teatre El centre <strong>de</strong> Llorenç. Abril 1996.<br />
(Foto: Josep Rafecas)<br />
vega<strong>de</strong>s s'utilitza també el pati <strong>de</strong> butaques, o cadires,<br />
per actuar enmig <strong>de</strong>l públic. Un escenari equipat a<strong>de</strong>quadament<br />
consta <strong>de</strong> molts elements, amb un lèxic<br />
propi i específic: els focus, l'equip <strong>de</strong> so, <strong>les</strong> cortines, el<br />
teló <strong>de</strong> boca i el teló <strong>de</strong> fons, <strong>les</strong> bambolines, <strong>les</strong> cametes,<br />
l'escotilló, la corbata, el coverol...<br />
El text és el primer <strong>de</strong>ls dos components que<br />
formen el nucli <strong>de</strong> la representació teatral. Semblaria<br />
que sense text no podria haver-hi obra. Però el teatre és<br />
prou ric per trobar altres formes d'expressar-se, sense<br />
necessitat <strong>de</strong> dir res. Les actuacions <strong>de</strong>l Tricicle, no són<br />
LO ROVELL DE L'OU<br />
C3><br />
teatrals perquè no hi ha text? I com ells, el món <strong>de</strong>l<br />
mim, <strong>de</strong> l'expressió corporal. Potser cal substituir la<br />
paraula text per guió. És a dir, allò que cal fer en cada<br />
moment. Però fins i tot trobem teatre sense argument:<br />
el teatre <strong>de</strong> la improvisació o el teatre <strong>de</strong><br />
cabaret, on cal respondre en cada moment els reptes<br />
<strong>de</strong>l públic. La gran majoria <strong>de</strong> grups amateurs, però,<br />
treballem amb obres <strong>de</strong> text, algunes vega<strong>de</strong>s propi,<br />
però quasi sempre d'altres autors, siguin catalans o<br />
traduccions <strong>de</strong> literats estrangers. Perquè, també,<br />
quasi tot el teatre que els aficionats fem a Catalunya és<br />
fet en la nostra llengua pròpia, i cada vegada més. En<br />
parlar <strong>de</strong> textos s'ha <strong>de</strong> remarcar la diversitat <strong>de</strong> continguts,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> comèdies fins a tragèdies, intentant en<br />
cada moment fer riure o plorar, fer sentir, transmetre a<br />
l'espectador allò que l'autor vol o sent.<br />
Però, per aconseguir-ho, cal representar-ho. El<br />
teatre no està escrit per ser llegit, sinó que està fet per<br />
ser interpretat. Cal donar vida als personatges, cal<br />
simular aquella ficció com si fos realitat. I ara em refereixo<br />
al tercer element, el que és imprescindible, sense<br />
el qual no hi ha teatre: la posada en escena. Sense un<br />
lloc exprés, hi pot haver teatre, sense text hi pot haver<br />
teatre, sense públic hi pot haver teatre, sense interpretació,<br />
no hi ha teatre. Però això que s'anomena posada<br />
en escena és, a la vegada, un conjunt d'elements<br />
El que pot fer el maquillatge. Actors a punt d'intervenir en el<br />
muntatge <strong>de</strong> "Mikado". Grup <strong>de</strong> teatre El centre <strong>de</strong> Llorenç.<br />
Abril \996. (Foto: Josep Rafecas)
C5><br />
^^.«-~^^<br />
Escenografia complexa i espectacular <strong>de</strong> l'obra "Terra baixa". Grup <strong>de</strong> teatre El centre <strong>de</strong> Llorenç. Abril 1995. (Foto:Josep Rafecas)<br />
(feines) que han <strong>de</strong> funcionar alhora. Cal treballar en<br />
equip, no individualment: un altre aprenentatge amb<br />
el qual ens trobarem molts cops en la vida quotidiana.<br />
Per representar una obra cal, en primer lloc, un director,<br />
una persona que llegeixi el text, que en faci una<br />
interpretació, que, en part, el recreï i que sigui capaç<br />
<strong>de</strong> transmetre aquestes i<strong>de</strong>es als altres, que <strong>les</strong> han d'executar.<br />
Cal crear un espai escènic, que molts cops el<br />
text ja indica, però que permet moltes variacions,<br />
segons la inspiració <strong>de</strong> qui concep l'escenografia.<br />
Després d'aquests dos apartats, comença la llarga tasca<br />
<strong>de</strong>ls assaigs <strong>de</strong>ls actors, que han estat escollits pel director<br />
segons <strong>les</strong> aptituds <strong>de</strong> cadascun, i la feina <strong>de</strong>ls<br />
muntadors, que han <strong>de</strong> materialitzar allò que l'escenògraf<br />
ha pensat i dibuixat en un paper. Per fer-ho possible,<br />
cal buscar els materials, i picar, i pintar, i... treballar<br />
molt. Els actors, per la seva banda, han <strong>de</strong><br />
memoritzar el text i, sota <strong>les</strong> ordres <strong>de</strong>l director, donar-<br />
hi l'entonació a<strong>de</strong>quada, assajar els moviments escènics,<br />
allò que cal fer mentre es diu el que cal dir...<br />
Aquests assaigs són molt variab<strong>les</strong> <strong>de</strong> temps, segons la<br />
dificultat <strong>de</strong> l'obra, la disponibilitat <strong>de</strong>ls actors, el<br />
nombre d'assaigs per setmana; però es pot consi<strong>de</strong>rar<br />
un temps mínim <strong>de</strong> tres mesos.<br />
Quan el muntatge està acabat, cal buscar la<br />
il·luminació a<strong>de</strong>quada, que també <strong>de</strong>pendrà <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
i<strong>de</strong>es <strong>de</strong>l director i <strong>de</strong> l'escenògraf, però, sobretot, <strong>de</strong>ls<br />
recursos <strong>de</strong>l grup <strong>de</strong> teatre, segons la infraestructura <strong>de</strong><br />
material que tingui. La majoria <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s també s'hi<br />
incorpora un fons musical i els corresponents efectes<br />
<strong>de</strong> llum i <strong>de</strong> so (llamps, trons, sirenes, cops, telèfons...).<br />
Aquest escenari, que ja imaginem acabat, amb<br />
la llum a<strong>de</strong>quada, s'omple <strong>de</strong>ls mob<strong>les</strong> que calen, i ja<br />
és a punt per a l'estrena, quan els actors tinguin ben<br />
assumits els seus personatges, uns personatges que<br />
caldrà acabar <strong>de</strong> dibuixar amb un vestuari a<strong>de</strong>quat, el<br />
LO ROVELL DE L'OU
^"•'í**-.<br />
toc <strong>de</strong> perruqueria i el miracle <strong>de</strong>l maquillatge que fa<br />
que un jove pugui semblar vell, o que una persona<br />
maca es<strong>de</strong>vingui lletja. A l'inrevés ja és més difícil... A<br />
més, es procura l'atrezo corresponent, que no és res<br />
més que el conjunt d'estris que cal fer servir per representar<br />
l'obra (bastons, ganivets, barrets, plats...). I<br />
arriba el dia màgic per a qualsevol grup, el dia <strong>de</strong> l'estrena:<br />
la constatació <strong>de</strong>l propi treball davant d'un<br />
públic.<br />
El públic, quart element a consi<strong>de</strong>rar, és qui ha <strong>de</strong><br />
valorar l'esforç realitzat, el mèrit <strong>de</strong> la feina feta, però,<br />
sovint, es mou només pels paràmetres <strong>de</strong> si li agrada o<br />
no allò que està veient. El públic és qui, amb els seus<br />
aplaudiments, si n'hi ha, compensa actors, director,<br />
tècnics i, fins i tot, l'autor, <strong>de</strong>ls sacrificis fets, <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
hores esmerça<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>ls nervis previs... Perquè, en el<br />
Cs><br />
món amateur <strong>de</strong>l teatre, no hi ha cap remuneració, cap<br />
interès lucratiu, només la satisfacció <strong>de</strong> la feina ben<br />
feta, <strong>de</strong> l'esforç abocat en un projecte comú. Perquè a<br />
cada representació, a més <strong>de</strong>l que es veu, hi ha un<br />
segon espectacle, rere <strong>les</strong> cortines, dins l'escenari: tota<br />
la gent que treballa <strong>de</strong> manera anònima: apuntadors,<br />
regidors, tramoistes... Aquí cal valorar la dimensió<br />
social <strong>de</strong>l grup <strong>de</strong> teatre.<br />
Un grup amateur <strong>de</strong> teatre és un col·lectiu que treballa<br />
<strong>de</strong> manera altruista, per un i<strong>de</strong>al cultural. En<br />
molts moments <strong>de</strong> la nostra història, no gaire llunyans,<br />
<strong>les</strong> representacions teatrals eren una <strong>de</strong> <strong>les</strong> formes principals<br />
<strong>de</strong> refermar públicament la nostra i<strong>de</strong>ntitat, un<br />
<strong>de</strong>ls vehic<strong>les</strong> prioritaris <strong>de</strong> difusió i <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> la<br />
nostra llengua. Ara ha <strong>de</strong>saparegut aquest aspecte reivindicatiu<br />
per es<strong>de</strong>venir una manifestació cultural, que<br />
Escena <strong>de</strong> l'obra "Terra baixa", clàssic d'Àngel Guimerà. A <strong>de</strong>stacar el vestuari confeccionat expressament per a l'obra . Grup <strong>de</strong><br />
teatre El centre <strong>de</strong> Llorenç. Abril 1995. (Foto: Josep Raféeos)<br />
LO ROVELt DE L'OU
C3> C3><br />
Teatre d'ara amb temàtica actual, "Comèdies <strong>de</strong> corral" <strong>de</strong> Serra Fontel<strong>les</strong> Grup Tebac <strong>de</strong> Reus. Lloret <strong>de</strong> Mar. Abril 1996.<br />
(Foto: Josep Rafecas)<br />
cada cop ha <strong>de</strong> ser més acurada, per mantenir la fi<strong>de</strong>litat<br />
<strong>de</strong>l públic, que, en el fons, és el que dóna sentit <strong>de</strong><br />
projecció i <strong>de</strong> continuïtat al grup.<br />
Els grups estan organitzats (o <strong>de</strong>sorganitzats) <strong>de</strong><br />
diverses maneres. N'hi ha d'in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts i n'hi ha que<br />
<strong>de</strong>penen d'una entitat, <strong>de</strong> la qual en són una secció.<br />
N'hi ha amb local propi per assajar i actuar i n'hi ha<br />
que han <strong>de</strong> fer-ho en locals <strong>de</strong>ixats o llogats.<br />
Els objectius i els textos que es representen també<br />
són diferents. Des <strong>de</strong> clàssics, com Sagarra o Guimerà,<br />
fins a traduccions d'autors forans, passant per obres<br />
anomena<strong>de</strong>s "<strong>de</strong> tresillo" i, molts, amb la posada en<br />
escena <strong>de</strong>ls típics Pastorets. Hi ha grups que fan diverses<br />
representacions <strong>de</strong> la mateixa obra o d'obres diferents,<br />
durant l'any, mentre que d'altres es limiten a feries<br />
molt més espaia<strong>de</strong>s, cada dos o tres anys. Com a<br />
referència més propera, po<strong>de</strong>m citar el Grup Escènic<br />
d'Aneu i el moviment teatral que l'ha precedit, on<br />
que<strong>de</strong>n reflecti<strong>de</strong>s moltes <strong>de</strong> <strong>les</strong> característiques<br />
comenta<strong>de</strong>s: representació <strong>de</strong>ls Pastorets, una obra<br />
cada dos anys... Cada cop és més important, dins l'activitat<br />
<strong>de</strong>l grup, la possibilitat d'actuar en altres llocs,<br />
fora <strong>de</strong> l'àmbit propi, mitjançant intercanvis, ro<strong>de</strong>s,<br />
mostres o concursos.<br />
Tot aquest mosaic <strong>de</strong> grups s'ha integrat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa<br />
onze anys en una fe<strong>de</strong>ració per treballar en un projecte<br />
comú. En aquests moments, formen part <strong>de</strong> la<br />
Fe<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> Grups Amateurs <strong>de</strong> Teatre <strong>de</strong> Catalunya<br />
230 grups d'arreu <strong>de</strong>l Principat, però l'existència <strong>de</strong><br />
grups es podria xifrar en més <strong>de</strong>l doble.<br />
Tot plegat és treballar tots junts per incentivar,<br />
millorar i donar a conèixer una activitat que fa gaudir<br />
els qui la fan i els qui la veuen i que forma culturalment<br />
i socialment els qui la practiquen. Tot plegat és<br />
estimar cada cop més aquesta mena <strong>de</strong> rauxa que ens<br />
enverina i que es diu teatre. c;3><br />
LO ROVELL DE L'OU
LA G R I P I A<br />
Per Lluís Puig<br />
Coordinador <strong>de</strong> l'organització <strong>de</strong>l Dansàneu<br />
Fotos: Joan Blanco<br />
Dansaneu, una experiència<br />
insòlita en dansa catalana<br />
Resum <strong>de</strong>ls objectius i activitats d'enguany<br />
Enguany, tot i <strong>les</strong> restriccions pressupostàries que<br />
tant repercuteixen en tots els àmbits socials i culturals,<br />
ha calgut fer un exercici d'imaginació i d'il·lusió<br />
consi<strong>de</strong>rab<strong>les</strong>, per tal <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>finir i elaborar una<br />
programació que respongués al nivell i a la qualitat a<br />
què el Dansàneu ens tenia acostumats.<br />
Així, la celebració i commemoració <strong>de</strong>l 40è<br />
aniversari <strong>de</strong>l traspàs <strong>de</strong> Ramon Violant i Simorra era<br />
una ocasió única i excepcional per donar a conèixer la<br />
seva figura i la seva obra. Conclusió: tant l'exposició<br />
muntada com el catàleg publicat, iniciativa excel·lent <strong>de</strong><br />
Garsinen edicions, han assolit una projecció nacional,<br />
que ha estat felicitada i aplaudida per totes <strong>les</strong> persones<br />
que han presenciat la mostra i han llegit el llibre (una<br />
recomanació: compreu-lo i llegiu-lo).<br />
Una novetat d'enguany va ser l'experimentació<br />
d'obrir l'església <strong>de</strong> Sant Joan d'Isil a activitats culturals.<br />
De la mateixa manera que va ser un encert per part <strong>de</strong>l<br />
<strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong> obrir <strong>les</strong> portes <strong>de</strong><br />
Santa Maria, la iniciativa d'enguany a Isil cal veure-la<br />
amb els mateixos ulls: aquests meravellosos espais<br />
heretats <strong>de</strong> generació en generació tenen en l'activitat<br />
cultural, social i turística una funcionalitat que pot<br />
ajudar molt a mantenir <strong>les</strong> bel<strong>les</strong> pedres vel<strong>les</strong> en bon<br />
estat <strong>de</strong> salut i conservació, alhora que permeten oferir<br />
als habitants <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls una oferta <strong>de</strong> sa consum<br />
cultural en <strong>les</strong> èpoques <strong>de</strong> l'any en què,<br />
malauradament, no sobra feina.<br />
Pel que fa al taller <strong>de</strong> dansa tradicional, tot i<br />
<strong>de</strong>stacar tant la bona tasca divulgadora <strong>de</strong> <strong>les</strong> amigues<br />
<strong>de</strong>l Lluçanès i igualment la <strong>de</strong>ls experts pedagogs <strong>de</strong> la<br />
cultura tradicional amb infants -dues <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
LA G R f P I A<br />
Esbarts dansaires.<br />
assignatures imparti<strong>de</strong>s-, permeteu que vulgui centrarme<br />
en el treball esplèndid i rigorós <strong>de</strong>l taller <strong>de</strong><br />
reconstrucció <strong>de</strong> danses portat a terme per Montse<br />
Garrich i Ferran Martínez.<br />
Aquest taller tenia els antece<strong>de</strong>nts en dues sessions<br />
celebra<strong>de</strong>s dins l'Aula <strong>de</strong> Dansa Tradicional que,<br />
organitzada pel Centre <strong>de</strong> Promoció <strong>de</strong> la Cultura<br />
Popular i Tradicional Catalana, va tenir lloc a Sant<br />
Cugat <strong>de</strong>l Vallès ara fa uns anys. Aquel<strong>les</strong> dues sessions<br />
tenien la pretensió d'es<strong>de</strong>venir una veritable<br />
assignatura <strong>de</strong> treball teòric i pràctic sobre com cal<br />
treballar per reconstruir una dansa perduda en la<br />
memòria col·lectiva però documentada pels folkloristes<br />
o cronistes <strong>de</strong> la seva època.<br />
De llavors ençà, tot el treball iniciat dormia com<br />
l'ós a l'hivern, i po<strong>de</strong>m dir, seguint el joc <strong>de</strong> la<br />
metàfora, que amb el Dansàneu li va arribar la<br />
primavera. Crec reflectir, sense exageracions, el grat i la<br />
sorpresa que van quallar en tot l'equip d'alumnes,<br />
professors i organitzadors i la coherent i seriosa forma<br />
<strong>de</strong> plantejar amb claredat i sinceritat tots els entrebancs<br />
amb què ens po<strong>de</strong>m trobar a l'hora d'intentar<br />
reconstruir una dansa. El Dansàneu, amb la gent que<br />
hi creu i hi treballa, continua dient-hi la seva <strong>de</strong><br />
manera callada i eficient.
x^ XiX<br />
Repàs als cinc anys passats<br />
Es profitós i molt recomanable aturar per uns<br />
instants la feina <strong>de</strong> cada dia per tal <strong>de</strong> fer, a vol d'ocell,<br />
una reflexió i una valoració sobre ei que han estat, tant<br />
per al territori i els seus habitants en concret com per al<br />
país i la dansa en general, <strong>les</strong> cinc edicions <strong>de</strong>l programa<br />
Dansàneu.<br />
En aquest mig lustre <strong>de</strong> la nostra vida, i seguint <strong>les</strong><br />
directrius marca<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s <strong>de</strong> bon començament per assolir<br />
un <strong>de</strong>ls objectius bàsics, la recuperació <strong>de</strong>l patrimoni<br />
integral, po<strong>de</strong>m fer balanç <strong>de</strong>l que ens ha quedat a <strong>les</strong><br />
mans, tant <strong>de</strong> manera vivencial com documental:<br />
- La restitució i el manteniment, en la festa <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
fal<strong>les</strong> d'Isil, <strong>de</strong>l Ball Pla, la Bolanguera, la Marxa <strong>de</strong>ls<br />
Fallaires i el Ball <strong>de</strong> Bastons. Amb el mèrit afegit que<br />
són els mateixos fallaires els qui han assumit la projecció<br />
d'aquestes danses vers el futur.<br />
- La reconstrucció <strong>de</strong> diverses danses pallareses<br />
caigu<strong>de</strong>s en <strong>de</strong>sús: el Ball Francès d'Enviny, <strong>les</strong><br />
Exposicions.<br />
Corran<strong>de</strong>s, el Ball <strong>de</strong>l Calçó... i que avui, gràcies a <strong>les</strong><br />
publicacions que <strong>de</strong>tallarem més endavant, han passat a<br />
formar part <strong>de</strong>l domini públic i constitueixen un<br />
material profitós per a esbarts dansaires i tallers <strong>de</strong><br />
danses populars.<br />
- La restitució <strong>de</strong> la festa major d'Escalarre (potser<br />
aquest fet va influenciar en la <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> celebrar-hi el<br />
Doctor Músic Festival!).<br />
Dins l'apartat <strong>de</strong> publicacions, cal fer esment <strong>de</strong>:<br />
- Les tres revistes Árnica <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s al Dansàneu,<br />
revista editada pel <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> d'Aneu<br />
(1992, 1993 i 1994).<br />
-''Balls <strong>de</strong>l Pallars i la Ribagorça". Revista<br />
Trencadansa, Qua<strong>de</strong>rns <strong>de</strong> Divulgació Folklòrica,<br />
Agrupament d'Esbarts Dansaires, Barcelona, juny 1993.<br />
- Dansàneu. Els balls populars <strong>de</strong>l Pallars, per Rosa<br />
Mas i Corretgé. El Mèdol, col. L'Agulla, núms. 12 i 14,<br />
Tarragona 1992 i 1993, respectivament.<br />
- Crònica i calendari <strong>de</strong> dansa tradicional, per Lluís<br />
Puig i Cordi. El Mèdol, col. L'Agulla, núm. 16,<br />
Tarragona 1994.<br />
- Records d'una festa major (catàleg <strong>de</strong> l'exposició),<br />
per Rosa Mas i Corretgé. El Mèdol, Tarragona 1995.<br />
- Ramon Violant i Simorra, la memòria d'un etnògraf<br />
(catàleg <strong>de</strong> l'exposició, per diversos autors). Garsineu,<br />
Tremp 1996.<br />
- Dansàneu, MC TRM 0024-C, Discogràfica Tram,<br />
Premià <strong>de</strong> Mar 1992.<br />
- Dansàneu. 17 danses tradicionals catalanes, CD,<br />
CDDP-005. Departament <strong>de</strong> Cultura <strong>de</strong> la<br />
Generalitat <strong>de</strong> Catalunya, Barcelona 1993.<br />
- Danses pallareses, CD, TRM 0047. Tram ,<br />
Barcelona 1994.<br />
Un segon objectiu que ens havíem fixat era la difusió<br />
<strong>de</strong> la dansa tradicional, i en aquest apartat po<strong>de</strong>m citar :<br />
- Actuacions <strong>de</strong> l'esbart Albada <strong>de</strong> Tàrrega, l'Esbart<br />
Dansaire Lleidatà, l'esbart Sícoris <strong>de</strong> Lleida, el Grup <strong>de</strong><br />
Bastoners <strong>de</strong> Malpàs, l'esbart Santa Tecla <strong>de</strong> Tarragona i<br />
l'esbart dansaire Sant Isidre <strong>de</strong> l'Hospitalet <strong>de</strong> Llobregat,<br />
l'any 1992.<br />
- La Mostra <strong>de</strong> danses tradicionals que encara es<br />
ballen, amb participants <strong>de</strong> la Ribagorça, l'Alt Urgell, la<br />
Cerdanya, els Pallars Jussà i Sobirà i la Vall d'Aran, el<br />
1993.<br />
LA CRfPIA
TÇ^ XÍS- t3?^ X5?^ V:X<br />
Í0K<br />
^^^^1 ^<br />
% i<br />
1<br />
^H^^-|wwH«iç5ggg||m VHH<br />
I i .k.,...;A J<br />
'JH(->'' ^^^^^^IKI^BR "^^^H<br />
^^El "«^M^<br />
Balls al carrer.<br />
- La Mostra <strong>de</strong> danses i entremesos tradicionals <strong>de</strong> la<br />
Garrotxa, l'any següent.<br />
- Els balls vuitcentistes, a càrrec <strong>de</strong> la Cobla Juvenil<br />
<strong>de</strong> Bellpuig, l'any 1995.<br />
- L'enregistrament per al programa Tarasca, <strong>de</strong> TV3,<br />
tant <strong>de</strong> <strong>les</strong> danses pallareses treballa<strong>de</strong>s en el Dansàneu<br />
com <strong>de</strong> <strong>les</strong> danses tradicionals <strong>de</strong> la festa major d'Esterri<br />
d'Aneu (sense dates previstes d'emissió en el moment<br />
d'escriure aquestes radies).<br />
- Els balls tradicionals i d'envelat, a càrrec <strong>de</strong>ls<br />
músics <strong>de</strong>l taller <strong>de</strong> dansa d'enguany que a causa <strong>de</strong> la<br />
pluja no es va po<strong>de</strong>r fer a Son i es va haver <strong>de</strong> celebrar al<br />
poliesportiu d'Esterri.<br />
Pel que fa a l'aprenentatge <strong>de</strong> dansa tradicional, a<br />
més <strong>de</strong>ls cursos impartits durant quatre anys a <strong>les</strong><br />
esco<strong>les</strong> públiques <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls d'Aneu, po<strong>de</strong>m dir amb<br />
orgull que tant el professorat' com <strong>les</strong> temàtiques que<br />
s'han tractat han <strong>de</strong>ixat una petja profunda i un savoir<br />
faire en la manera com cal treballar la didàctica i la<br />
pedagogia en dansa catalana.<br />
Tot això amanit amb activitats complementàries.<br />
LA CRiPIA<br />
sempre entorn <strong>de</strong> la música, la cançó i la dansa<br />
tradicional, com han estat els concerts a Santa Maria<br />
d'Aneu, <strong>les</strong> canta<strong>de</strong>s i balla<strong>de</strong>s improvisa<strong>de</strong>s a <strong>les</strong><br />
tavernes nocturnes, <strong>les</strong> cercavi<strong>les</strong> <strong>de</strong> cloenda, els<br />
espectac<strong>les</strong> a Casa Picólo d'Aurós, <strong>les</strong> exposicions<br />
Dansar, Records d'una festa major. Bitlla! El joc <strong>de</strong><br />
bitl<strong>les</strong> a Catalunya, Instruments <strong>de</strong> festa: el flabiol, el<br />
sac <strong>de</strong> gemecs i la gralla, Ramon Violant i Simorra, la<br />
memòria d'un etnògraf.. I segurament això no és pas<br />
un buidat exhaustiu <strong>de</strong> <strong>les</strong> vivències i els records <strong>de</strong>ls<br />
qui hem tingut la sort <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r-ho viure intensament i<br />
<strong>de</strong> ben a prop.<br />
Projectes i perspectives <strong>de</strong> futur<br />
Si bé fins ara només n'hem cantat <strong>les</strong> excel·lències,<br />
per po<strong>de</strong>r reflexionar sobre el futur ens cal també ser<br />
crítics amb allò que no hem sabut aconseguir<br />
plenament o que no hem tingut la saviesa necessària per<br />
po<strong>de</strong>r encarrilar.<br />
Si bé la implicació d'alumnes <strong>de</strong>l propi territori ha<br />
estat minsa, però <strong>de</strong> qualitat, hem <strong>de</strong> dir en veu alta que<br />
ens dol que l'ajuntament d'Espot no hagi volgut
x^ x^ x^<br />
Música en viu.<br />
involucrar-se en el Dansàneu els darrers anys; tot i que,<br />
a efectes oficials, sempre s'ha difós la imatge <strong>de</strong>ls<br />
municipis aneuencs, englobats tots quatre en un sol<br />
escut.<br />
Si la implicació <strong>de</strong> l'Ecomuseu i <strong>de</strong> l'associació<br />
Joventut d'Aneu és un símbol evi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> treball i <strong>de</strong><br />
coordinació amb el món associatiu, hem <strong>de</strong> dir, en<br />
veritat, que el regust que ha <strong>de</strong>ixat la <strong>de</strong>svinculació <strong>de</strong>l<br />
<strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong>l projecte Dansàneu -per <strong>les</strong><br />
circumstàncies que hagin estat- dóna un mal gust <strong>de</strong><br />
boca que dol <strong>de</strong> tot cor. A més -cal dir-ho públicament-<br />
, aquesta entitat va ser precisament el motor, amb turbo<br />
i setze vàlvu<strong>les</strong>, que va fer néixer el projecte.<br />
Si el sector turístic hoteler sol·licitava que el taller se<br />
celebrés durant el mes <strong>de</strong> juliol, tal com va ser el cas <strong>de</strong>l<br />
tercer i el quart any, a fi <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r oferir una millor<br />
atenció i preus més econòmics -malgrat que no totes <strong>les</strong><br />
portes que vam trucar van contestar-, ha quedat palès<br />
que és durant el mes d'agost que po<strong>de</strong>m comptar amb<br />
la participació <strong>de</strong> més gent vinguda d'arreu <strong>de</strong>l<br />
Principat, siguin quines siguin <strong>les</strong> seves <strong>de</strong>dicacions<br />
laborals.<br />
Si la potencialitat <strong>de</strong> creixement <strong>de</strong>l Dansàneu és<br />
inqüestionable, és veritat que <strong>les</strong> infraestructures i els<br />
equipaments no permeten un fort augment quantitatiu<br />
<strong>de</strong> participants...<br />
Ben segur que si tots hi diguessin la seva opinió,<br />
aquesta llista <strong>de</strong> greuges comparatius seria molt més<br />
extensa i interessant. Malgrat tot, i ni que pugui<br />
semblar agosarat, cal plantejar el futur immediat <strong>de</strong>l<br />
Dansàneu a partir <strong>de</strong>:<br />
- La creació d'una doble línia <strong>de</strong> treball d'aprenentatge,<br />
que permeti agrupar els balladors/res segons<br />
Tallers <strong>de</strong> dansa.<br />
d'un nivell introductori o un nivell mitjà <strong>de</strong> coneixement<br />
<strong>de</strong>ls passos <strong>de</strong> la dansa catalana.<br />
- L'establiment d'una taula <strong>de</strong> treball on s'impliquin<br />
totes <strong>les</strong> entitats culturals i <strong>les</strong> institucions públiques, per<br />
po<strong>de</strong>r recollir i programar en funció <strong>de</strong> <strong>les</strong> inquietuds<br />
i/o <strong>les</strong> necessitats específiques <strong>de</strong> cada part <strong>de</strong>l territori.<br />
- L'establiment d'una línia editorial ben programada<br />
que, en el camp <strong>de</strong> la divulgació, nodreixi <strong>de</strong> materials<br />
d'interès mestres, grups <strong>de</strong> dansa, músics i altres sectors<br />
interessats.<br />
- La inclusió <strong>de</strong>l Dansàneu dins una sòlida escola<br />
d'estiu <strong>de</strong> cultura tradicional catalana. Escola que pugui<br />
establir-se, <strong>de</strong> manera radial, en diferents punts <strong>de</strong>l territori<br />
i <strong>de</strong> la qual la branca <strong>de</strong> dansa tradicional es mantingui,<br />
per <strong>de</strong>scomptat, a <strong>les</strong> valls d'Aneu.<br />
- L'establiment <strong>de</strong> contactes amb altres organitzacions<br />
similars, preferentment mediterrànies, per interrelacionar<br />
i coordinar projectes <strong>de</strong> dansa tradicional, xsíïï-<br />
* Jaume Amella, M. Carme Balagué, Ramon Halagué, Artur Blasco,<br />
Glòria Borraileras, Mercè Bosch, Enric Boya, Jusép M. Boya, Xavier<br />
Català, Pep Coll, Jordi Cloquell, Car<strong>les</strong> d'Abàsolo, Joan Figueres, Cese<br />
Franquesa, Montse Garrich, Miqui Giménez, M. Antònia Juan, Pep<br />
Lizandra, Francesc Marimon, Ferran Martínez, Car<strong>les</strong> Mas, Bernat<br />
Menetrier, Xavier Orriols, Salvador Palomar, Vicenç Pra<strong>de</strong>s, Llorenç<br />
Prats, Roser Reixach, Josefina Roma, Miqueu Rouch, Joan Serra, J.<br />
Solé i Amigó, Eduard Ventura, Josep Vidal i J. Vila i Folch.<br />
LA G R I P I
-\fl^<br />
s<br />
<strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong><br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> valls d'Aneu<br />
^ \<br />
C3<br />
'^^
Per Joan Blanco<br />
G R I P I A<br />
X&<br />
• Presentació <strong>de</strong>l Qua<strong>de</strong>rn 2 <strong>de</strong>l <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> - 7 <strong>de</strong> setembre<br />
El 7 <strong>de</strong> setembre va tenir lloc al local social <strong>de</strong> València <strong>d'Àneu</strong> la<br />
presentació <strong>de</strong>l Qua<strong>de</strong>rn 2 <strong>de</strong>l <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong>, que recull la<br />
recerca portada a terme <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'any 1990 al conjunt arqueològic<br />
<strong>de</strong> València d'Aneu.<br />
• III Exposició <strong>de</strong> la cultura <strong>de</strong>ls bolets - 21 i 22 <strong>de</strong> setembre<br />
Organitzada conjuntament pel Parc Nacional i el <strong>Consell</strong><br />
<strong>Cultural</strong>, es va portar a terme al Paller <strong>de</strong> Casa Gassia la III<br />
Mostra <strong>de</strong> la cultura <strong>de</strong>ls bolets, que enguany va aplegar més <strong>de</strong><br />
150 espècies diferents. L'activitat va incloure, igualment, una<br />
xerrada-col·loqui a càrrec <strong>de</strong>l micòleg Manuel Tabarés.<br />
• Fira <strong>de</strong> Santa Teresa -19 i 20 d'octubre<br />
El tercer cap <strong>de</strong> setmana d'octubre es va celebrar a Esterri d'Aneu<br />
una nova edició <strong>de</strong> la tradicional fira <strong>de</strong> Santa Teresa, amb la par<br />
ticipació d'un gran nombre <strong>de</strong> rama<strong>de</strong>rs i firandants i l'assistèn<br />
cia <strong>de</strong> molts visitants que ompliren <strong>de</strong> gom a gom la plaça <strong>de</strong><br />
l'Areny i el Firal.<br />
• Aplec <strong>de</strong> Santa Caterina -23 <strong>de</strong> novembre<br />
Un cop més, i tal com marca la tradició, els veïns <strong>de</strong>l poble <strong>de</strong> Jou<br />
van celebrar l'aplec <strong>de</strong> Santa Caterina a la petita capella <strong>de</strong>l<br />
mateix nom.<br />
• Fira <strong>de</strong> Santa Caterina - 25 <strong>de</strong> novembre<br />
El 23 <strong>de</strong> novembre va tenir lloc la darrera fira agrorama<strong>de</strong>ra i<br />
comercial <strong>de</strong> l'any a Esterri d'Aneu.<br />
LA S R i PI A
V-V<br />
LA C R f P I A<br />
'"^<br />
• Festa major vella <strong>de</strong> València - 30 <strong>de</strong> novembre<br />
La festa i el ball van fer que el fred tardorenc no se sentís tant a la<br />
festa <strong>de</strong>dicada a sant Andreu, a València <strong>d'Àneu</strong>.<br />
• Cavalcada <strong>de</strong> Reis - 5 <strong>de</strong> gener<br />
Els Reis <strong>de</strong> l'Orient, carregats amb regals per a petits i grans, visi<br />
taran <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong> el proper 5 <strong>de</strong> gener. Encara hi sou a temps<br />
<strong>de</strong> fer bondat.<br />
• Festa major vella <strong>de</strong> Sant Vicenç - 22 <strong>de</strong> gener<br />
Esterri celebrarà el mes <strong>de</strong> gener la festa major vella <strong>de</strong> Sant<br />
Vicenç amb balls i diversió assegurada.<br />
• Festa <strong>de</strong> Santa Águeda - 5 <strong>de</strong> febrer<br />
La comissió organitzadora <strong>de</strong> la festa <strong>de</strong> <strong>les</strong> dones ja ha començat<br />
els preparatius per fer que el dia <strong>de</strong> Santa Águeda sigui un èxit un<br />
any més.<br />
• Carnestoltes - / / <strong>de</strong> febrer<br />
Dijous gras. Carnestoltes, la Cal<strong>de</strong>rada, temps <strong>de</strong> disfressa i dis<br />
bauxa per omplir <strong>de</strong> caliu l'hivern aneuenc.
•??<br />
LO C O D E R<br />
Per Andreu Loncà<br />
í %<br />
La tradició literària a Ponent:<br />
Les terres <strong>de</strong> Ponent vistes <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fora<br />
Notes <strong>de</strong> hctura <strong>de</strong> Viatges per Ponent, a cura <strong>de</strong> Joan Ganau.<br />
Biblioteca literaria <strong>de</strong> Ponent. Lleida (1996)<br />
Fa dies, Manuel Lladonosa, una persona amb una<br />
especial percepció <strong>de</strong> <strong>les</strong> generacions i que n'ha servit<br />
d'enllaç, recordava en públic com a la societat lleidatana,<br />
cada generació inquieta recomençava sense assentar-se<br />
ni gota ni mica en el coixí <strong>de</strong>l que havia fet la<br />
generació anterior.<br />
En efecte, a Lleida cada generació <strong>de</strong>lerosa d'incidir<br />
en la vida cultural col·lectiva expressava que "abans<br />
no hi havia res" o "abans no s'havia fet res". Aquesta<br />
dificultat <strong>de</strong> conèixer la pròpia tradició amb ulls nets i<br />
crítics aboca a la societat a haver sempre <strong>de</strong> recomençar.<br />
I al cap i a la fi, a <strong>de</strong>sconèixer-se profundament, i, per<br />
tant, a ignorar-se en el magma <strong>de</strong> la indiferència o bé<br />
en la coentor d'autoodiar-se i menysprear-se.<br />
Ponent és un territori sense literatura. O exactament:<br />
no sabem quina mena <strong>de</strong> literatura hi ha, ni<br />
quina qualitat té perquè no la coneixem prou bé. No<br />
l'hem estudiat a fons i no tenim edicions útils per<br />
po<strong>de</strong>r-la llegir sense prejudicis. Davant d'aquesta<br />
situació, la publicació <strong>de</strong> la Biblioteca Literària <strong>de</strong><br />
Ponent és la primera temptativa sòlida <strong>de</strong> treure a la<br />
llum pública tot allò que ha <strong>de</strong>parar la lletra impresa a<br />
LO C O D • R
Ponent. Des <strong>de</strong> l'edat mitjana fins a la mo<strong>de</strong>rnitat.<br />
En una societat sense complexos provincials, una<br />
iniciativa d'aquesta mena no caldria justificar-la, però<br />
aquí sí.<br />
Una societat a la perifèria<br />
Al fons <strong>de</strong>l fons hi ha la qüestió nuclear <strong>de</strong> la<br />
perifèria. Dit d'una manera simplificada, i per entendre'ns:<br />
el mo<strong>de</strong>l d'organització territorial, <strong>de</strong>mogràfic,<br />
cultural i econòmic <strong>de</strong> Catalunya és centralista. Hi<br />
podríem esbossar algun matís, però comptat i <strong>de</strong>batut,<br />
és el mo<strong>de</strong>l nacional francès: una gran capital on s'hi<br />
concentra el govern, la indústria, el comerç, la cultura<br />
i la gent amuntegada en una construcció <strong>de</strong>nsa, vertical<br />
i compacta. Naturalment, aquest mo<strong>de</strong>l ha funcionat<br />
més o menys bé fins ara. La societat mo<strong>de</strong>rna<br />
<strong>de</strong>mana equilibri i <strong>de</strong>mana creixement esponjós i<br />
horitzontal. Demana que hi hagi més centres.<br />
Tal vegada, com a botó <strong>de</strong> mostra d'aquesta tendència<br />
que <strong>de</strong>spunta (que pot ser fructífera perquè pot<br />
educar persones situa<strong>de</strong>s en aquesta perifèria que he<br />
esbossat) hi ha una col·lecció literària que es diu<br />
Biblioteca Literària <strong>de</strong> Ponent. És una col·lecció <strong>de</strong><br />
textos que naix contra un context implícit que miraré<br />
d'explicitar. Ponent és una societat provinciana, en la<br />
nostra terminologia és una societat perifèrica que es<br />
concep a si mateixa com a fora <strong>de</strong>ls centres <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r (i<br />
<strong>de</strong> prestigi) perquè l'estructura econòmica bàsica és,<br />
sobretot, agropecuaria, amb poquíssima <strong>de</strong>nsitat<br />
industrial i amb un comerç que s'ha tornat antiquat.<br />
Aquesta economia poc mo<strong>de</strong>rna produeix una societat<br />
amb poc exce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> riquesa, amb pocs recursos<br />
sobrants per <strong>de</strong>dicar-los a la cultura científica o literària.<br />
Ponent vist <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fora, tot passant<br />
Viatges per Ponent, preparat per Joan Ganau, el<br />
mateix que va enl<strong>les</strong>tir un excel·lent volum <strong>de</strong> la<br />
col·lecció Seminari intitulat La i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> ciutat a Lleida<br />
(Seg<strong>les</strong> XVIII i XIX) recull <strong>de</strong> manera exhaustiva i<br />
amena tots els textos coneguts que parlen <strong>de</strong> Ponent<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Juli Cèsar (49 aC) fins a Jacint Verdaguer<br />
(1882) i una excursió al Cogul <strong>de</strong> 1910 <strong>de</strong> Manuel<br />
Herrera i Ges. En els primers viatgers fins al segle<br />
LO C O D E R<br />
XVII, hi <strong>de</strong>staquen Eh comentaris <strong>de</strong> la guerra civil, <strong>de</strong><br />
Juli Cèsar. En efecte, emergim a la lletra escrita per<br />
iniciar un <strong>de</strong>ls tòpics més tristament repetits en la<br />
nostra història: Ponent ha estat terra <strong>de</strong> guerres i fronts<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> temps immemorials. Els historiadors àrabs són<br />
més succints i solen confegir <strong>de</strong>scripcions geogràfiques<br />
en què el riu Cinca -el riu <strong>de</strong> <strong>les</strong> olives- i Aragó hi<br />
tenen un paper <strong>de</strong>stacat. Els àrabs enceten un altre<br />
tòpic més benigne per als ponentins: sovint parlen <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> aigües abundants <strong>de</strong>l riu i <strong>de</strong> la fertilitat <strong>de</strong> l'horta.<br />
Es una pregunta ociosa, però que em balla pel cap:<br />
com és possible que l'Estudi General medieval no<br />
produís cap mena <strong>de</strong> literatura? Només unes ratl<strong>les</strong><br />
d'Anselm Turmeda escrites originàriament en àrab són<br />
la parca herència literària <strong>de</strong> l'Estudi General medieval.<br />
Els viatgers <strong>de</strong>l segle XVI inauguren un altre tòpic:<br />
dibuixen una terra <strong>de</strong> pas i un camí cap a l'interior <strong>de</strong><br />
la península o cap a la marina que sol incloure la<br />
mateixa ruta que l'actual carretera nacional: Fraga,<br />
Alcarràs, Lleida, Bell-lloc, Sidamon, Mollerussa,<br />
Golmés, Cervera...<br />
Els il·lustrats són implacab<strong>les</strong> i enceten un nou<br />
tòpic: fan esment <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>de</strong>sgràcies i mancances (se<br />
suposa que objectives) <strong>de</strong> la ciutat que ja ha patit els<br />
estralls <strong>de</strong> la guerra <strong>de</strong> Successió. Parlen sovint <strong>de</strong>l mal<br />
menjar <strong>de</strong> <strong>les</strong> posa<strong>de</strong>s i fan esment <strong>de</strong> <strong>les</strong> puces, entre<br />
<strong>les</strong> quals <strong>les</strong> <strong>de</strong> Mollerussa eren especialment rabioses.<br />
Com a mostra <strong>de</strong> <strong>les</strong> crítiques, Giusseppe Baretti<br />
(1760) diu <strong>de</strong> Lleida: "Actualment, és petita i està mal<br />
construïda, només és notable per <strong>les</strong> fortificacions i la<br />
ciuta<strong>de</strong>lla..." Joseph Townsend (1786) diu que Lleida<br />
és un jardí continu, ple <strong>de</strong> cereals, d'oliveres i <strong>de</strong><br />
vinyes... però és molt lluny <strong>de</strong> ser sana perquè hi ha<br />
abundància d'aigües i hi ha febres malignes escampa<strong>de</strong>s<br />
per <strong>les</strong> tropes franceses <strong>de</strong> retorn <strong>de</strong> Portugal.<br />
Arthur Young (1787) no té rival: fa el camí <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
Viella per tot el Pirineu i <strong>de</strong>scriu per primer cop els<br />
Pallars. Fa posar els pèls <strong>de</strong> punta: "No hi havia vidres a<br />
<strong>les</strong> finestres. Al mig <strong>de</strong>l sostre, un gran forat per pujar a<br />
dalt <strong>de</strong> la casa, on unes finestres sense finestrons <strong>de</strong>ixen<br />
entrar el vent i la pluja", i més endavant diu que va preparar-se<br />
a Escaló un llit sobre la taula, on gràcies a <strong>les</strong><br />
puces, xinxes, ratolins i rates, no va po<strong>de</strong>r aclucar els
ulls en tota la nit. És summament interessant la crònica<br />
<strong>de</strong> viatge <strong>de</strong> Gaspar Melchor <strong>de</strong> Jovellanos (1801). A<br />
Fraga anota, "!Diós nos asista! Nueve mujeres asquerosísimas<br />
entraban y salían, una madre y ocho<br />
hijas; pero tan zafias, tan feas, y tan mo<strong>les</strong>tas con su<br />
guirigay catalán que recomendaron muy mal el hospedaje".<br />
De la ciutat <strong>de</strong> Lleida, en fa una nota exemplar:<br />
"Es población <strong>de</strong> 25-000 almas, mantenida <strong>de</strong> la<br />
labranza, y sin otra industria. Catedral, tropa y un<br />
cuerpo <strong>de</strong> nobleza medio, que llaman gau<strong>de</strong>ntes,<br />
ayudan a mantenerla". De la posada <strong>de</strong> Mollerussa<br />
escriu: "La posada puerca, como <strong>de</strong> catalanes, y mal<br />
asistida según costumbre". La gran obsessió <strong>de</strong><br />
Jovellanos és el camí, ple <strong>de</strong> fang i penalitats. Escriu:<br />
"El camino siempre malo". No hem <strong>de</strong> perdre <strong>de</strong> vista<br />
que anava empresonat al seu <strong>de</strong>sterrament a Mallorca!<br />
Els romàntics no solen prendre en compte Ponent<br />
ni Catalunya. Joan Ganau indica: "Els <strong>de</strong>stins preferits<br />
serien, sobretot, Madrid i Andalusia. Els itineraris canviaren".<br />
Alexandre <strong>de</strong> Labor<strong>de</strong> insisteix en <strong>les</strong> notes<br />
àci<strong>de</strong>s sobre Lleida: "Aquesta ciutat és allargada,<br />
estreta, gairebé triangular, poc oberta i mal construïda.<br />
Els carrers són estrets, tortuosos, <strong>de</strong>siguals..."<br />
La <strong>de</strong>scoberta <strong>de</strong>l Pirineu<br />
La darrera part <strong>de</strong>l llibre inclou una altra mentalitat:<br />
la <strong>de</strong> l'excursionista amarat <strong>de</strong> curiositat que <strong>de</strong>scobreix<br />
el Pirineu. Les notes <strong>de</strong> viatge <strong>de</strong> Jacint<br />
Verdaguer (1882) són excel·lents. Verdaguer queda<br />
embadalit pel Pirineu. Escriu, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>les</strong> comes <strong>de</strong><br />
Rubió: "La vista és magnífica. Lo panorama és hermós<br />
e inmens. Se veu tota la vall <strong>de</strong> la Seu, dominada per <strong>les</strong><br />
serres <strong>de</strong> Cadí, Labansa, Organyà". D'Esterri, apunta:<br />
"(...) hi ha Esterri, en un pla d'hora i mitja <strong>de</strong> llarg, i un<br />
quart o mitja hora d'ample, verd, hermós, ple d'arbres i<br />
<strong>de</strong> rama<strong>de</strong>s. S'hi veuen més prats que camps". I<br />
afegeix: "Esterri és mo<strong>de</strong>rn". Verdaguer <strong>de</strong>scriu i<br />
recorre minuciosament pràcticament tot el Pirineu, i<br />
en queda bocabadat. Joan Ganau escriu que<br />
"Verdaguer ens presenta uns Pirineus sense gent. Es la<br />
natura, que domina arreu. Una natura que aclapara per<br />
la seva gran<strong>de</strong>sa, que per a Verdaguer gairebé es<strong>de</strong>vé<br />
sobrenatural". Una natura que Verdaguer veu com a<br />
magna obra <strong>de</strong> Déu. jj<br />
Per Miquel Vila<strong>de</strong>gut<br />
Pallars, Alt Urgell, Alta Ribagorça<br />
• Fritz KRÜGER, Los Altos Pirineos, vol. IIL<br />
Labores <strong>de</strong>l campo. Transportes y medios <strong>de</strong> comu<br />
nicación (Primeraparte) [Trad. Xavier Campillo<br />
i Besses]. Saragossa, Osca, Tremp, Diputació<br />
General d'Aragó, Diputació d'Osca, Garsineu<br />
edicions, 1996.<br />
• Joan PORTELL i Leonor SESÉN, Els<br />
Pirineus. Col. Catalunya en Bicicleta <strong>de</strong><br />
Muntanya, 3. Barcelona, Edicions Proa, 1996.<br />
• Núria GARCIA i QUERA, Refugi d'Amitges.<br />
Col. Guies <strong>de</strong>l Centre Excursionista <strong>de</strong><br />
Catalunya, 1. Barcelona, Publicacions <strong>de</strong><br />
l'Abadia <strong>de</strong> Montserrat, 1996.<br />
• Jordi MIR i PARACHE, Llimiana i l'ermita <strong>de</strong><br />
Sant Andreu. Col. La Cullereta, 8. Tremp,<br />
Garsineu edicions i Ajuntament <strong>de</strong> Llimiana,<br />
1996.<br />
• DD.AA., Ramon VIOLANT i SIMORRA.<br />
La memòria d'un etnògraf. Tremp, Garsineu edi<br />
cions, 1996.<br />
• Antoni ARAGÓN, Jordi LALUEZA, Jordi<br />
PORTELL, Cadí, Moixeró i Pedraforca. Col.<br />
Caminant per Catalunya, 3. Barcelona,<br />
Edicions Proa, 1996.<br />
• Chaime MARCUELLO, Huesca. Col. El<br />
Viajero In<strong>de</strong>pendiente. Xixón-Madrid,<br />
Ediciones Júcar, 1996.<br />
LO C O O E R
<strong>de</strong>sembre 1996<br />
FULLS DEL CONSELL<br />
L'explotació hidroelèctrica <strong>de</strong>ls rius <strong>de</strong>l Pirineu:<br />
Anàlisi històrica <strong>de</strong>l procés i <strong>de</strong> <strong>les</strong> seues<br />
repercussions socials i econòmiques<br />
El dossier que es presenta en aquest número pretén<br />
ser una aproximació i, alhora, una reflexió sobre un<br />
aspecte cabdal <strong>de</strong> la història <strong>de</strong> <strong>les</strong> comarques pirinenques<br />
al segle XX: la implantació <strong>de</strong> <strong>les</strong> empreses productores<br />
d'electricitat i la construcció <strong>de</strong> centrals i<br />
aprofitaments hidroelèctrics.<br />
En l'Estat <strong>de</strong> k qüestió s'analitza el procés cronològic<br />
i geogràfic d'aquesta implantació, així com <strong>les</strong> conseqüències<br />
que aquest fet tindrà, tant <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l vessant<br />
econòmic com <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls vessants social, cultural i <strong>de</strong><br />
canvi <strong>de</strong> <strong>les</strong> mentalitats.<br />
En comptes <strong>de</strong> l'habitual apartat Documents i testimonis<br />
es presenten algunes imatges fotogràfiques inèdites<br />
proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>ls fons documentals <strong>de</strong> <strong>les</strong> empreses<br />
FECSA (diposita<strong>de</strong>s actualment a l'Arxiu Nacional <strong>de</strong><br />
Catalunya) i HECSA.<br />
Aquest dossier ha estat preparat amb la col·laboració<br />
<strong>de</strong> Martí Boneta, llicenciat en història i autor d'una<br />
tesi <strong>de</strong> llicenciatura sobre la construcció <strong>de</strong> la central<br />
hidroelèctrica <strong>de</strong> Cab<strong>de</strong>lla, fins ara inèdita.<br />
Desitgem que tots aquests materials serveixin per<br />
donar a conèixer o per augmentar l'interès, tant <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
Treballs <strong>de</strong> construcció <strong>de</strong> la resclosa <strong>de</strong> l'embassament <strong>de</strong> Sant<br />
Antoni al riu Noguera Pallaresa. Any 1915 (Arxiu FECSA).<br />
persones que viuen al Pirineu com <strong>de</strong> <strong>les</strong> foranes, sobre<br />
un aspecte <strong>de</strong> la nostra història contemporània que va<br />
suposar el trencament <strong>de</strong>finitiu <strong>de</strong> l'aïllament <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
comarques pirinenques, i l'inici <strong>de</strong> la transformació<br />
d'una societat tradicional i rural cap a relacions i formes<br />
<strong>de</strong> producció més vincula<strong>de</strong>s a una economia<br />
mo<strong>de</strong>rna i integrada en un mercat d'intercanvi molt<br />
més ampli que l'estrictament local.<br />
© <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong> • Editan Xavier Tarraubella • Disseny: Raül <strong>Valls</strong><br />
ELS FULLS DEL CONSELL fa constar que el contingut <strong>de</strong>ls artic<strong>les</strong> publicats reflecteix<br />
únicament l'opinió <strong>de</strong> llurs sotasignats.<br />
Xavier Tarraubella<br />
N 17
^ ^ ^<br />
' ^ ^ ^<br />
Vista general <strong>de</strong> la sala <strong>de</strong> màquines <strong>de</strong> la central hidroelèctrica<br />
<strong>de</strong> Cab<strong>de</strong>lla, construïda entre 1914 i 1917. (Arxiu Nacional <strong>de</strong><br />
Catalunya. Fons FECSA).<br />
Estat <strong>de</strong> la qüestió<br />
Introducció<br />
Catalunya és un país que tradicionalment ha tingut<br />
una forta implantació industrial, però que alhora ha patit<br />
greus mancances pel que fa a recursos energètics. Com a<br />
conseqüència d'aquestes mancances, l'aprofitament <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
diverses possibilitats que oferia i ofereix l'aigua <strong>de</strong>ls nostres<br />
rius ha es<strong>de</strong>vingut una <strong>de</strong> <strong>les</strong> fonts d'energia més<br />
importants i ha contribuït, en part, al seu <strong>de</strong>senvolupament<br />
econòmic en general i industrial en particular.<br />
En el perío<strong>de</strong> preindustrial, bona part <strong>de</strong>l que podríem<br />
anomenar indústria tradicional ja utilitzava l'aigua<br />
com a força motriu: fargues, serradores, molins fariners,<br />
molins paperers, empraven l'aigua <strong>de</strong> rius, torrents i rierols<br />
per moure els estris i artefactes necessaris en <strong>les</strong> diverses<br />
fases <strong>de</strong>ls processos <strong>de</strong> producció.<br />
Més endavant, i entrant en el procés d'industrialització<br />
pròpiament dit que es porta a terme durant el segle<br />
XIX, l'energia hidràulica es<strong>de</strong>vé un <strong>de</strong>ls elements cabdals<br />
per al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> la indústria tèxtil i paperera en<br />
el curs <strong>de</strong>ls rius <strong>de</strong> la Catalunya central i un complement<br />
important <strong>de</strong> l'energia obtinguda mitjançant el carbó.<br />
A partir <strong>de</strong> mitjan segle XIX i d'una manera progressiva,<br />
la indústria catalana intentarà alliberar-se amb força<br />
<strong>de</strong> la <strong>de</strong>pendència excessiva <strong>de</strong> l'energia obtinguda <strong>de</strong>l<br />
carbó (mineral que s'havia d'importar <strong>de</strong> l'exterior, fet que<br />
18<br />
^ ^ ^ '\fd^ ^ - ^ ^<br />
encaria el procés <strong>de</strong> producció), i es <strong>de</strong>cantarà cada cop<br />
més vers una nova font d'energia que es podia obtenir mitjançant<br />
l'explotació <strong>de</strong> l'aigua <strong>de</strong>ls rius: l'electricitat.<br />
En aquest context, al començament <strong>de</strong>l segle XX -en<br />
el moment en què els avenços tecnològics permeten el<br />
transport <strong>de</strong> l'energia elèctrica a grans distàncies i a uns<br />
costos assumib<strong>les</strong>- es produeix el <strong>de</strong>splaçament <strong>de</strong> la producció<br />
d'electricitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l seu emplaçament inicial, vora<br />
els centres industrials <strong>de</strong> l'àrea barcelonina, cap a <strong>les</strong><br />
comarques <strong>de</strong>l Pirineu occi<strong>de</strong>ntal, que reuneixen unes<br />
condicions naturals i geofísiques idònies per a l'obtenció<br />
d'energia elèctrica a partir <strong>de</strong> l'explotació <strong>de</strong>ls seus rius i<br />
llacs.<br />
El procés d'implantació i <strong>de</strong> construcció <strong>de</strong><br />
centrals hidroelèctriques<br />
Aquest procés el po<strong>de</strong>m dividir en tres etapes: la primera<br />
va <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls inicis, al començament d'aquest segle,<br />
fins a la Guerra Civil; la segona, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l començament <strong>de</strong>ls<br />
anys quaranta fins a la crisi energètica <strong>de</strong> 1973; i la tercera<br />
<strong>de</strong>s d'aquesta data fins al final <strong>de</strong>ls anys vuitanta.<br />
la etapa (1910-1939)<br />
Es caracteritza per l'arribada al Pirineu <strong>de</strong> <strong>les</strong> grans<br />
empreses <strong>de</strong> producció d'electricitat. Durant aquests anys,<br />
els aprofitaments hidroelèctrics que es construeixen són,<br />
bàsicament, en mans <strong>de</strong> tres companyies:<br />
Riegos y Fuerza <strong>de</strong>l Ebro, creada l'any 1911a Toronto<br />
(Canadà) per E S. Pearson, i per això coneguda popularment<br />
com la Cana<strong>de</strong>nca. El seu objectiu principal era l'explotació<br />
<strong>de</strong> <strong>les</strong> grans possibilitats que oferien els rius<br />
pirinencs per produir energia elèctrica i <strong>les</strong> <strong>de</strong> consum d'aquesta<br />
energia a l'àrea industrial <strong>de</strong> Barcelona. La<br />
Cana<strong>de</strong>nca comença el seu procés d'implantació al<br />
Pirineu amb la construcció <strong>de</strong> la central <strong>de</strong> Sossís l'any<br />
1912, concebuda com a auxiliar <strong>de</strong> <strong>les</strong> obres <strong>de</strong> construcció<br />
<strong>de</strong> la central i embassament <strong>de</strong> Sant Antoni o <strong>de</strong><br />
Talarn, finalitza<strong>de</strong>s l'any 1916. A aquesta la segueixen <strong>les</strong><br />
centrals <strong>de</strong> Camarasa (1920), Gavet (1931) i Terra<strong>de</strong>ts<br />
(1935), totes situa<strong>de</strong>s al riu Noguera Pallaresa. La història<br />
<strong>de</strong> la Cana<strong>de</strong>nca acaba l'any 1951, quan es <strong>de</strong>clara la seva<br />
fallida <strong>de</strong>sprés d'un llarg procés judicial, i els seus béns i<br />
N
í£0<br />
0 í!©<br />
i© í!0<br />
^ ^ ^ * ^ ^=^' ^ * ^ ^ * «<br />
La resclosa i la central hidroelèctrica <strong>de</strong> Terra<strong>de</strong>ts, sobre el riu Noguera Pallaresa, es van construir entre els anys 1931 i 1935. (ANC. Fons<br />
FECSA)<br />
propietats són adquirits per Fuerzas Eléctricas <strong>de</strong> Cataluña<br />
(FECSA), empresa <strong>de</strong> creació recent, que es farà càrrec <strong>de</strong><br />
la xarxa <strong>de</strong> producció i distribució d'electricitat que havia<br />
anat bastint la que havia estat la major companyia elèctrica<br />
<strong>de</strong>l país durant la primera meitat <strong>de</strong>l segle XX.<br />
Energia Eléctrica <strong>de</strong> Cataluña, creada pel financer<br />
català Emili Riu gairebé <strong>de</strong> manera simultània a la<br />
Cana<strong>de</strong>nca. En lluita amb aquesta, Riu aconseguí algunes<br />
concessions per a l'explotació hidroelèctrica <strong>de</strong>ls rius <strong>de</strong>l<br />
Pirineu, i l'any 1913 es posava en marxa la primera central<br />
d'aquesta empresa, la <strong>de</strong> Cab<strong>de</strong>lla, que aprofitava l'aigua<br />
captada <strong>de</strong>ls nombrosos llacs situats a la capçalera <strong>de</strong><br />
la vall Fosca. Uns anys <strong>de</strong>sprés, l'any 1919, es posava en<br />
marxa la que seria la darrera central construïda per aquesta<br />
empresa, la <strong>de</strong> Molinos, abans <strong>de</strong> la seva absorció per<br />
Riegos y Fuerza <strong>de</strong>l Ebro l'any 1923.<br />
Productora <strong>de</strong> Fuerzas Motrices, creada l'any 1917<br />
també pel financer Emili Riu, amb la intenció d'explotar<br />
algunes concessions obtingu<strong>de</strong>s en el curs inferior <strong>de</strong>l riu<br />
Flamicell. Aquesta empresa només va po<strong>de</strong>r construir un<br />
aprofitament hidroelèctric abans <strong>de</strong> ser absorbida també<br />
per la Cana<strong>de</strong>nca: la central <strong>de</strong> la Pobla <strong>de</strong> Segur (1920).<br />
2a etapa (1939-1973)<br />
La Guerra Civil suposa un important fre al procés <strong>de</strong><br />
construcció <strong>de</strong> centrals hidroelèctriques al Pirineu, per raó<br />
sobretot <strong>de</strong> dos factors: la caiguda en la <strong>de</strong>manda d'electricitat<br />
i la congelació <strong>de</strong> <strong>les</strong> tarifes elèctriques per part <strong>de</strong>l<br />
govern <strong>de</strong> l'Estat. Durant els anys quaranta només es construiran<br />
dues centrals: la <strong>de</strong> la Plana (1940), al riu<br />
Flamicell, i la <strong>de</strong> Vielha (1947), al riu Carona.<br />
A partir <strong>de</strong>l final <strong>de</strong>ls anys quaranta i sobretot entre<br />
1950 i 1960, es produeix una nova empenta en el procés<br />
<strong>de</strong> creació <strong>de</strong> noves explotacions, amb la construcció <strong>de</strong> 23<br />
centrals. En aquesta etapa, la producció d'electricitat al<br />
Pirineu està encapçalada per la Empresa Nacional<br />
Hidroeléctrica <strong>de</strong>l Ribagorzana (ENHER), creada l'any<br />
1946 amb capital públic, que s'encarregarà <strong>de</strong> l'aprofitament<br />
integral <strong>de</strong>l riu Noguera Ribagorçana mitjançant la<br />
construcció <strong>de</strong> <strong>les</strong> centrals <strong>de</strong> Senet (1951), Vilaller<br />
(1952), Bono (1953), Esca<strong>les</strong> (1955), el Pont <strong>de</strong> Suert<br />
(1955) i Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Boi (1958).<br />
Encara que amb una activitat molt menor, <strong>les</strong> empreses<br />
Fuerzas Eléctricas <strong>de</strong> Cataluña (FECSA) i<br />
Hidroeléctrica <strong>de</strong> Cataluña (HECSA), també construiran<br />
u N 19
^ ^ ^ -^:fi^ 0 ^<br />
^ o^ ^<br />
o ^<br />
^ ^<br />
algunes explotacions durant aquests anys: Espot (1953),<br />
Sant Maurici (1954), Arties (1955), la Terrassa (1955),<br />
Esterri (1958), Unarre (1958), etc.<br />
Al començament <strong>de</strong>ls anys seixanta, i motivat per l'esgotament<br />
gairebé total <strong>de</strong> <strong>les</strong> possibilitats d'explotació <strong>de</strong>ls<br />
rius pirinencs a gran escala, es produeix una nova aturada<br />
en la construcció <strong>de</strong> centrals hidroelèctriques. Malgrat<br />
això, encara es posaran en funcionament dos nous aprofitaments<br />
hidroelèctrics: la central <strong>de</strong> Llavorsí-Cardós<br />
(1965) i la central <strong>de</strong> Tavascan (1971).<br />
3a etapa (1973-1989)<br />
Malgrat el retrocés <strong>de</strong> la importància <strong>de</strong> <strong>les</strong> centrals<br />
hidroelèctriques en el volum total <strong>de</strong> producció d'electricitat,<br />
la possibilitat d'introduir novetats tècniques, adapta<strong>de</strong>s<br />
a <strong>les</strong> necessitats <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la utilització <strong>de</strong> l'energia<br />
exce<strong>de</strong>nt produïda per <strong>les</strong> centrals nuclears i tèrmiques, ha<br />
- ^ ^<br />
comportat la construcció d'alguna explotació d'envergadura<br />
al Pirineu durant aquests anys. Es tracta <strong>de</strong> centrals<br />
anomena<strong>de</strong>s reversib<strong>les</strong> o <strong>de</strong> bombament, que aprofiten<br />
l'energia sobrant <strong>de</strong> <strong>les</strong> centrals nuclears o tèrmiques en <strong>les</strong><br />
hores <strong>de</strong> baix consum, per elevar l'aigua que s'ha utilitzat<br />
en la central reversible en <strong>les</strong> hores puntes <strong>de</strong> consum i<br />
po<strong>de</strong>r ser novament utilitzada atès que forma un circuit<br />
tancat. En concret, en aquesta etapa es construeixen dues<br />
centrals hidroelèctriques reversib<strong>les</strong>: la <strong>de</strong> Moralets a l'Alta<br />
Ribagorça, propietat d'ENHER, i la d'estany Gento-<br />
Sallente al Pallars Jussà, propietat <strong>de</strong> FECSA.<br />
Per acabar aquest recorregut pel procés d'implantació<br />
<strong>de</strong> centrals hidroelèctriques al Pirineu, només comentarem<br />
que, malgrat haver-se ja explotat al màxim <strong>les</strong> possibilitats<br />
<strong>de</strong>ls nostres rius per a la producció d'electricitat,<br />
ens podríem trobar en l'inici d'una nova etapa que, si es<br />
consolida, es caracteritzaria per l'aprofitament <strong>de</strong> cabals<br />
La central hidroelèctrica <strong>de</strong> Vielha es construeix entre 1942 i 1947 per aprofitar <strong>les</strong> aigües <strong>de</strong>l riu Carona. En aquesta imatge <strong>de</strong> l'any 1948<br />
es pot veure la canonada <strong>de</strong> conducció acabada <strong>de</strong> construir, i en primer terme, <strong>les</strong> edificacions complementàries <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a tallers,<br />
magatzems i habitatges per als tècnics i treballadors. {MiC. Fons FECSA).<br />
20 u N
^ ^ I© - ^tSü ^ - > ^ S) - ^ ^<br />
'^Si^ ^<br />
d'aigua reduïts mitjançant la construcció <strong>de</strong> minicentrals<br />
que permeten satisfer la <strong>de</strong>manda i <strong>les</strong> necessitats <strong>de</strong> nuclis<br />
0 zones concretes amb un impacte ambiental mínim.<br />
Però, <strong>de</strong> moment, encara no disposem <strong>de</strong>ls elements<br />
d'anàlisi suficients que ens permetin valorar-ho objectivament.<br />
Les conseqüències econòmiques, socials i culturals<br />
La presència i implantació <strong>de</strong> <strong>les</strong> empreses <strong>de</strong> producció<br />
d'electricitat ha estat un <strong>de</strong>ls factors més importants<br />
<strong>de</strong> transformació <strong>de</strong> <strong>les</strong> comarques <strong>de</strong>l Pirineu<br />
durant tot el segle XX. La constriicció <strong>de</strong> centrals i explotacions<br />
hidroelèctriques suposarà, en major o menor<br />
mesura, tot un seguit <strong>de</strong> canvis i <strong>de</strong> conseqüències <strong>de</strong> tipus<br />
econòmic, social i cultural, algunes d'el<strong>les</strong> amb una<br />
incidència immediata o <strong>de</strong> curta durada i altres amb un<br />
impacte a més llarg termini, però amb un major arrelament.<br />
En parlar d'aquestes conseqüències ens hem <strong>de</strong> referir,<br />
en primer lloc, a la millora <strong>de</strong> <strong>les</strong> xarxes <strong>de</strong> comunicació<br />
i <strong>de</strong> transport. Per una banda, la necessitat d'accedir<br />
als indrets on s'han <strong>de</strong> realitzar <strong>les</strong> obres suposa la construcció<br />
<strong>de</strong> noves carreteres o la modificació, ampliació i<br />
millora <strong>de</strong> <strong>les</strong> existents. Com a exemp<strong>les</strong>, po<strong>de</strong>m mencionar<br />
la construcció <strong>de</strong> la carretera <strong>de</strong> Terra<strong>de</strong>ts (1912), la<br />
construcció <strong>de</strong> la carretera <strong>de</strong> la Pobla <strong>de</strong> Segur a Cab<strong>de</strong>lla<br />
(1911) o la modificació <strong>de</strong>l traçat <strong>de</strong> la carretera <strong>de</strong> Tremp<br />
-..V<br />
En alguns casos, la construcció <strong>de</strong>ls embassaments va suposar la<br />
possibilitat d'ampliar consi<strong>de</strong>rablement el nombre d'hectàrees <strong>de</strong><br />
terres <strong>de</strong> regadiu, amb la millora que això suposava per a la pro<br />
ducció agrícola. A la imatge es pot veure la construcció, l'any 1933,<br />
d'un canal <strong>de</strong> rec al terme municipal <strong>de</strong> Llimiana (Pallars Jussà).<br />
La central hidroelèctrica <strong>de</strong> Tavascan es construeix entre els<br />
anys 1966 i 1971, però els primers estudis per a l'explotació <strong>de</strong><br />
l'aigua <strong>de</strong>ls rius <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Cardós i <strong>de</strong> la Vatifarrera s'havien iniciat<br />
ja feia anys. En la imatge, campament aixecat l'any 1936 al<br />
pla <strong>de</strong> Boavi pels tècnics i topògrafs. (ANC Fons FECSA).<br />
a la Pobla <strong>de</strong> Segur (1912-1913). Per altra banda, la creixent<br />
necessitat <strong>de</strong> transportar persones i merca<strong>de</strong>ries<br />
necessàries en la realització <strong>de</strong> <strong>les</strong> obres incentivará la creació<br />
<strong>de</strong> noves empreses <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a aquestes tasques: La<br />
Primera <strong>de</strong>l Flamicell es crea l'any 1913 per posar en<br />
marxa una línia regular d'autobusos entre la Pobla <strong>de</strong><br />
Segur i Cab<strong>de</strong>lla; la Pirenaico-Pallaresa crea una línia diària<br />
d'autobusos entre Tàrrega i Sort l'any 1912. Aquesta<br />
millora <strong>de</strong> <strong>les</strong> comunicacions possibilitarà, a més a més,<br />
una projecció econòmica exterior <strong>de</strong>l territori afectat i la<br />
introducció <strong>de</strong> canvis i innovacions en <strong>les</strong> activitats agríco<strong>les</strong><br />
i rama<strong>de</strong>res.<br />
Un altre element <strong>de</strong> transformació important és el<br />
<strong>de</strong>mogràfic: la sobtada i important immigració que es<br />
produeix, com a conseqüència <strong>de</strong> la necessitat <strong>de</strong> mà d'obra<br />
abundant per a la construcció <strong>de</strong>ls aprofitaments<br />
hidroelèctrics, provoca transformacions econòmiques<br />
adreça<strong>de</strong>s a satisfer la forta <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> productes i <strong>de</strong> serveis<br />
provinent d'aquesta població flotant, però sobretot<br />
introduirà modificacions en la cultura tradicional i en <strong>les</strong><br />
relacions socials existents en unes comarques aïlla<strong>de</strong>s i<br />
tanca<strong>de</strong>s en el<strong>les</strong> mateixes fins aquell moment.<br />
Si parlem en termes estrictament econòmics, un altre<br />
element a <strong>de</strong>stacar és el <strong>de</strong> la revifalla <strong>de</strong> <strong>les</strong> activitats<br />
comercials <strong>de</strong> tot tipus que es produeix en <strong>les</strong> poblacions<br />
més properes als indrets on es realitzen <strong>les</strong> obres i, especialment,<br />
en els centres <strong>de</strong> serveis tradicionals que acostumen<br />
a ser <strong>les</strong> capitals <strong>de</strong> comarca. Aquesta revifalla es<br />
u N 21
^ ^ ^ ^^j5_^ ^a^<br />
Imatge <strong>de</strong> la construcció <strong>de</strong> la presa <strong>de</strong> Borén, acabada el novem<br />
bre <strong>de</strong> I9S8. (Arx/uHECSAj.<br />
concreta en l'important augment <strong>de</strong>l nombre d'establiments<br />
comercials <strong>de</strong> productes <strong>de</strong> primera necessitat (alimentació,<br />
vestit, calçat) i <strong>de</strong> serveis diversos (barberies,<br />
fusteries, ferreteries); i en la proliferació <strong>de</strong> locals <strong>de</strong>stinats<br />
a la diversió i l'oci, com ara cafès, tavernes, cases <strong>de</strong> prostitució,<br />
sa<strong>les</strong> <strong>de</strong> joc, o espectac<strong>les</strong> d'entreteniment.<br />
Un altre element a tenir en compte en parlar <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
conseqüències econòmiques és el <strong>de</strong> la situació <strong>de</strong> crisi en<br />
què es trobaven algunes <strong>de</strong> <strong>les</strong> comarques afecta<strong>de</strong>s, en el<br />
moment d'iniciar-se la construcció <strong>de</strong> <strong>les</strong> explotacions<br />
hidroelèctriques. Un cas paradigmàtic el constitueix la<br />
Conca <strong>de</strong> Tremp on, al final <strong>de</strong>l segle XIX i primers anys<br />
d'aquest segle, una crisi agrícola generalitzada, provocada<br />
per la <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong>l conreu <strong>de</strong> la vinya a causa <strong>de</strong> la<br />
fil·loxera, i els successius anys <strong>de</strong> ma<strong>les</strong> collites <strong>de</strong> cereals<br />
motiva<strong>de</strong>s per la sequera, ocasionarà la pèrdua <strong>de</strong> prop <strong>de</strong>l<br />
50% <strong>de</strong> la població en pocs anys. La construcció <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
centrals hidroelèctriques solucionarà, si més no temporalment,<br />
aquesta crisi, en proporcionar llocs <strong>de</strong> treball per a<br />
la població i facilitar la recuperació econòmica mitjançant<br />
la important injecció <strong>de</strong> capital que es produeix.<br />
En aquest repàs <strong>de</strong> <strong>les</strong> conseqüències no po<strong>de</strong>m oblidar<br />
un element <strong>de</strong> transformació que pot ser variable en<br />
funció <strong>de</strong> l'època i el lloc, però que és força important a<br />
mitjà i llarg termini. Ens referim al que es <strong>de</strong>riva <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
compensacions atorga<strong>de</strong>s per <strong>les</strong> mateixes companyies<br />
hidroelèctriques a <strong>les</strong> poblacions <strong>de</strong> l'entorn <strong>de</strong> <strong>les</strong> explotacions:<br />
construcció <strong>de</strong> canals <strong>de</strong> rec que permetran transformar<br />
terres <strong>de</strong> secà en terres <strong>de</strong> rec, instal·lació <strong>de</strong> xarxes<br />
22<br />
^ O^ ^<br />
"^fi-!^ ^<br />
.
^ = ^ ©<br />
^ ^<br />
© r,r^<br />
^ ^<br />
Presa construïda al llac <strong>de</strong> Peguera per augmentar la seva capa<br />
citat i aconseguir un major aprofitament per a la producció d'e<br />
lectricitat. (Pere Català Roca. Arxiu HECSA).<br />
Conclusió<br />
^<br />
^^fij^<br />
01^<br />
^^fij^<br />
Com a resum <strong>de</strong>l que hem exposat fins aquí i a tall <strong>de</strong><br />
conclusió, cal retenir tres i<strong>de</strong>es bàsiques <strong>de</strong>l procés <strong>de</strong><br />
construcció <strong>de</strong> <strong>les</strong> centrals hidroelèctriques a <strong>les</strong> comarques<br />
<strong>de</strong>l Pirineu:<br />
• Les comarques <strong>de</strong>l Pirineu van contribuir <strong>de</strong>cisivament<br />
a la materialització <strong>de</strong> la 2a revolució industrial a<br />
Catalunya, mitjançant l'explotació <strong>de</strong> l'aigua <strong>de</strong>ls seus rius<br />
per a la producció d'energia elèctrica.<br />
• La construcció <strong>de</strong> centrals i aprofitaments hidroelèctrics<br />
va suposar grans transformacions econòmiques,<br />
socials i culturals a curt, mitjà i llarg termini, algunes positives<br />
i altres negatives.<br />
• La implantació <strong>de</strong> <strong>les</strong> empreses hidroelèctriques està<br />
extraordinàriament vinculada amb la integració <strong>de</strong>finitiva<br />
d'aquestes comarques a la xarxa <strong>de</strong> relacions pròpies d'una<br />
economia <strong>de</strong> mercat, i amb el trencament progressiu <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
formes <strong>de</strong> vida tradicionals i amb l'aïllament secular.<br />
Xavier Tarraubella<br />
Marti Boneta<br />
Vista interior <strong>de</strong> la central hidroelèctrica d'Esterri on <strong>de</strong>staquen <strong>les</strong> turbines <strong>de</strong> producció d'electricitat. La central d'Esterri fou construïda<br />
entre els anys 1955 i 1958. (Arxiu HECSA).<br />
U N 23
.éQ<br />
^ ^<br />
^ ^ ^ . ^<br />
'\fd^ 0 ^<br />
^ ^<br />
• Bibliografia comentada<br />
• SÁNCHEZ I VILANOVA, Llorenç<br />
L'aventura hidroelèctrica <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong><br />
Cab<strong>de</strong>lla. La Pobla <strong>de</strong> Segur: Història i<br />
Cultura <strong>de</strong>l Pallars, 1984.<br />
La Cana<strong>de</strong>nca: un fenomen econòmico-social<br />
que transformà el Pallars. La Pobla <strong>de</strong><br />
Segur: Història i Cultura <strong>de</strong>l Pallars, 1990.<br />
L'aventura hidroelèctrica <strong>de</strong> k Ribagorçana.<br />
[s.l.]: Associació d'Amics <strong>de</strong> l'Alta<br />
Ribagorça, 1991.<br />
Aquestes tres publicacions <strong>de</strong> Llorenç<br />
Sánchez i Vilanova, gran aficionat a la<br />
realització d'estudis històrics d'índole molt<br />
diversa, suposen un repàs <strong>de</strong>l procés <strong>de</strong><br />
construcció <strong>de</strong> centrals hidroelèctriques en<br />
tres zones cabdals <strong>de</strong> <strong>les</strong> nostres comarques:<br />
la vall <strong>de</strong> Cab<strong>de</strong>lla, el tram mitjà i final <strong>de</strong>l<br />
riu Noguera Pallaresa, i l'Alta Ribagorça.<br />
Malgrat tractar-se <strong>de</strong> tres publicacions<br />
diferents, <strong>les</strong> seves característiques són<br />
força similars: es tracta <strong>de</strong> treballs emi<br />
nentment <strong>de</strong>scriptius <strong>de</strong> <strong>les</strong> obres <strong>de</strong><br />
construcció <strong>de</strong> <strong>les</strong> diverses centrals hidro<br />
elèctriques, amb una acumulació <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s<br />
tècniques i anecdòtiques ressenya<strong>de</strong>s<br />
seguint un fil bàsicament cronològic.<br />
Aquestes circumstàncies permeten <strong>de</strong>finir<br />
aquestes obres com a cròniques, més que<br />
no pas com a obres d'investigació històrica<br />
sobre el fenomen estudiat. Mereix ser<br />
<strong>de</strong>stacat, pel seu interès, el recull força<br />
complet d'imatges inèdites sobre el procés<br />
<strong>de</strong> construcció <strong>de</strong> <strong>les</strong> diverses explotacions<br />
hidroelèctriques estudia<strong>de</strong>s, que apareix en<br />
cada una <strong>de</strong> <strong>les</strong> publicacions.<br />
• TARRAUBELLA I MIRABET, F. Xavier.<br />
La Cana<strong>de</strong>nca al Pallars: repercussions<br />
socioeconòmiques <strong>de</strong> la construcció <strong>de</strong><br />
l'embassament <strong>de</strong> Sant Antoni a la Conca <strong>de</strong><br />
Tremp (1910-1920). Lleida: Virgili i Pagès,<br />
1990.<br />
Es tracta d'un estudi, presentat per l'autor<br />
com a tesi <strong>de</strong> llicenciatura a la Universitat<br />
<strong>de</strong> Barcelona l'any 1987, en el qual<br />
s'analitza la implantació <strong>de</strong> la societat<br />
Riegos y Fuerza <strong>de</strong>l Ebro, coneguda<br />
popularment com la Cana<strong>de</strong>nca, al Pallars,<br />
per explotar l'aigua <strong>de</strong>ls rius pirinencs per a<br />
la producció d'electricitat. A partir <strong>de</strong><br />
l'estudi d'aquesta implantació,<br />
s'aprofun<strong>de</strong>ix sobretot en <strong>les</strong> transforma<br />
cions econòmiques, socials, culturals i <strong>de</strong><br />
mentalitat que la construcció <strong>de</strong><br />
l'embassament <strong>de</strong> Sant Antoni va suposar<br />
per a la Conca <strong>de</strong> Tremp durant la segona<br />
dècada d'aquest segle, i en com aquest fet<br />
serà un factor cabdal per entendre la<br />
història <strong>de</strong>l Pallars al segle XX.<br />
24 u K<br />
^ ^ ^
fe4Í^'< * T<br />
lm%% ú:%'<br />
Sf*"* ?•* »*
&Km<br />
Dibuix <strong>de</strong> Fina Rifà.<br />
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
Hll «.-^<br />
^ ^ 1 «^•HMMJW^*^<br />
(¿V<br />
1.1 tr<br />
H* -·*1í % «%
H »<br />
SSIERIII TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
:Joan BUnco<br />
Àíex Broch<br />
Tercer any, tercera trobada<br />
Àlex Broch presentant "Herba <strong>de</strong> prat"<br />
acompanyat <strong>de</strong> Ponç Pons<br />
i Ferran Relia.<br />
Andreu Loncà, feina poètica feta.<br />
ovel·la, poesia, literatura<br />
infantil i juvenil... la<br />
figura literària va prenent<br />
una forma cada cop més rica i com<br />
plexa, més ambiciosa, més global. El<br />
mes <strong>de</strong> juny passat, els dies 28, 29 i<br />
30, tingué lloc, com en anys ante<br />
riors, la III Trobada d'escriptors a <strong>les</strong><br />
valls d'Aneu, organitzada pel <strong>Consell</strong><br />
<strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls. Amb tres anys<br />
po<strong>de</strong>n dir que la iniciativa encara és<br />
jove, però pels resultats hem <strong>de</strong> dir<br />
que cal consi<strong>de</strong>rar-la plenament con<br />
solidada. El testimoni literari que en<br />
resta és el seu primer crèdit. A hores<br />
d'ara, dos llibres són al mercat recor<br />
dant <strong>les</strong> dues primeres troba<strong>de</strong>s. Nar<br />
radors i poetes que visitaren els anys<br />
1994 i 1995 <strong>les</strong> valls i <strong>les</strong> terres <strong>de</strong>l<br />
Pallars Sobirà en fan memòria escrita<br />
a Crestes i crestons (El Mèdol) i a<br />
Herba <strong>de</strong> prat (Pagès editors). La <strong>de</strong>s<br />
coberta <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls pels escriptors que<br />
<strong>les</strong> visitaren, el que imaginaren, els<br />
estímuls rebuts, els records familiars<br />
que en alguns casos tornen a la me<br />
mòria, la imaginació literària que<br />
suggereix històries possib<strong>les</strong>, s'ha<br />
solidificat en unes proses o uns<br />
poemes que avui són tribut a un ter<br />
ritori més obert que mai al coneixe<br />
ment <strong>de</strong>ls escriptors.<br />
En aquesta tercera trobada, els<br />
escriptors invitats han estat autores i<br />
autors que conreuen la literatura<br />
infantil i juvenil. I ja hi ha un nou<br />
llibre en procés. Quan surti aquest<br />
número à'Árnica, probablement el<br />
llibre ja estarà enl<strong>les</strong>tit, perquè els<br />
autors hauran lliurat els seus origi<br />
nals, però ens caldrà esperar encara<br />
uns mesos per po<strong>de</strong>r-lo llegir. Frisem<br />
per conèixer-ne el resultat. Quan has<br />
estat testimoni i has compartit l'esta<br />
da amb els escriptors encarregats d'e<br />
laborar aquest tercer volum, has <strong>de</strong>s<br />
cobert els llocs, el paisatge, has sentit<br />
històries <strong>de</strong> la tradició, la mitologia<br />
pirinenca, i, d'altra banda, coneixes<br />
la seva obra i la seva personalitat lite<br />
rària, sempre et preguntes <strong>de</strong> quina<br />
manera prendrà cos i forma aquest<br />
repte <strong>de</strong> fer <strong>de</strong> <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong> esce<br />
nari, espai i vida d'uns nous textos<br />
que es puguin incorporar a la tradició<br />
literària iniciada amb els llibres ante<br />
riors. Què pot haver cridat la seva<br />
atenció? Quin factor, personatge,<br />
lloc, pot haver suggerit la possibilitat,<br />
la i<strong>de</strong>a d'un conte? Reconeixerem<br />
alguna dada, alguna referència, que
pertanyi al petit secret <strong>de</strong> la trobada?<br />
De moment, ells juguen amb<br />
avantatge sobre els escriptors <strong>de</strong>ls<br />
altres anys perquè tenen uns prece<br />
<strong>de</strong>nts escrits. De la mateixa manera,<br />
els escriptors <strong>de</strong> la quarta edició es<br />
trobaran amb tres experiències ante<br />
riors. Es interessant, <strong>de</strong>s d'un punt <strong>de</strong><br />
vista humà i literari, seguir l'expe<br />
riència, veure com es modifiquen <strong>les</strong><br />
perspectives, com varien els enfoca<br />
ments, <strong>de</strong>scobrir com es va configu<br />
rant i es diferencia allò que és subs<br />
tancial <strong>de</strong>l que es transitori o<br />
acci<strong>de</strong>ntal, com cada gènere estableix<br />
els seus referents. Descoberta, sorpre<br />
sa, coneixement, <strong>de</strong>scripció, records,<br />
tot això és en els primers llibres. Què<br />
faran els nous escriptors invitats?<br />
Aquesta és la pregunta. D'aquí ve<br />
l'interès a conèixer els nous materials,<br />
aquest cop adreçats a un lector<br />
juvenil. Aquest any, l'editorial res<br />
ponsable <strong>de</strong> l'edició és Bromera,<br />
d'Alzira, amb la qual cosa, <strong>de</strong>sprés<br />
d'una <strong>de</strong> tarragonina i una <strong>de</strong> lleida<br />
tana, una editorial valenciana s'im<br />
plica en el projecte <strong>de</strong> coneixement i<br />
difusió <strong>de</strong> la realitat d'Aneu.<br />
El fet que els escriptors que<br />
visiten <strong>les</strong> valls any rere any siguin<br />
diferents permet que en l'organitza<br />
ció <strong>de</strong> <strong>les</strong> activitats hi hagi uns llocs<br />
comuns i d'altres que varien. Així, la<br />
visita guiada a Casa Gassia, cap <strong>de</strong><br />
l'Ecomuseu; la visita a Santa Maria,<br />
centre espiritual; el coneixement <strong>de</strong>l<br />
conjunt arqueològic <strong>de</strong> València i el<br />
seu castell comtal o la visita al<br />
conjunt monumental <strong>de</strong> Son, junta<br />
ment amb els actes públics al Paller<br />
<strong>de</strong> Casa Gassia, amb tau<strong>les</strong> rodones i<br />
l'atorgament <strong>de</strong>l premi Árnica <strong>de</strong><br />
DOSSIER 111 TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
narrativa breu, són <strong>les</strong> activitats nu<br />
clears <strong>de</strong> <strong>les</strong> troba<strong>de</strong>s. Després, els iti<br />
neraris per la diversa geografia <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
valls, que permet la <strong>de</strong>scoberta i un<br />
millor coneixement físic <strong>de</strong>l territori.<br />
Però, com que cada any els escriptors<br />
varien, el factor humà és diferent, i la<br />
petita crònica <strong>de</strong> <strong>les</strong> troba<strong>de</strong>s no pot<br />
ser mai igual. L'any passat, per exem<br />
ple, hi va haver una esplèndida vetlla<br />
da poètica en el sopar que es va cele<br />
brar al restaurant Costa d'Esterri,<br />
que fou fonamental perquè els assis<br />
tents es coneguessin millor i es tren<br />
quessin totes <strong>les</strong> barreres <strong>de</strong> distància<br />
entre escriptors que no sempre han<br />
coincidit abans. Fou, recordo, una<br />
sessió memorable.<br />
Aquest any ha estat el <strong>de</strong>bat, fins i<br />
tot, diria, la controvèrsia. Atès que els<br />
escriptors que es reunien practicaven<br />
com a gènere la literatura infantil i<br />
juvenil i, atès, també, que a vega<strong>de</strong>s<br />
els personatges d'aquestes narracions<br />
participen, viuen, sorgeixen, <strong>de</strong> la<br />
memòria col·lectiva <strong>de</strong> la tradició<br />
pròpia, es va presentar una proposta<br />
<strong>de</strong> manifest per <strong>de</strong>batre i discutir que<br />
reivindicava la necessitat <strong>de</strong> no<br />
oblidar, d'envigorir i d'enfortir el<br />
recurs, la pràctica i la utilització d'a<br />
quells personatges que són referents<br />
d'i<strong>de</strong>ntificació d'una tradició<br />
popular catalana, és a dir, referents<br />
d'un imaginari col·lectiu propi. Això,<br />
El públic i la Trobada d'Escriptors.<br />
i >* t,<br />
^*VV%* I %%t<br />
Miquel Vila<strong>de</strong>gut llegint poemes.<br />
t% \<br />
t i<br />
%m'^"
V • í 5 % ^í<br />
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
. f Z*-*»^<br />
«3 •*»*£*<br />
^ïl*^ í*"*<br />
naturalment, no vol dir, en una so<br />
cietat que ja no té fronteres mediàti-<br />
ques, pretendre barrar el pas a res ni<br />
a ningú, cosa d'altra banda impossi<br />
ble i impensable. El tema no era el<br />
refüs sinó l'afirmació. Però malaura<br />
dament vam ser incapaços d'arribar<br />
a bon port. Perduts entre comes,<br />
matisos, equívocs o a atorgar sentits<br />
diferents a parau<strong>les</strong> idèntiques, el cas<br />
és que no poguérem consensuar el<br />
que hauria estat el primer manifest<br />
d'escriptors adreçats a l'opinió<br />
pública i a <strong>les</strong> administracions cata<br />
lanes sorgit <strong>de</strong> <strong>les</strong> troba<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
valls d'Aneu. Probablement, també,<br />
i com a conseqüència d'una atapeïda<br />
agenda d'activitats, no vam tenir<br />
temps per trobar els acords, per llimar<br />
<strong>les</strong> poques frases, <strong>les</strong> poques i<strong>de</strong>es que<br />
ens separaven els uns <strong>de</strong>ls altres. Fou<br />
una llàstima. Però l'esborrany <strong>de</strong>l text<br />
existeix i cal esperar que un dia o altre<br />
el retrobem i amb ell l'esperit d'arri<br />
bar a un acord que pugui ser assumit<br />
per tots. Entre <strong>les</strong> feines que els<br />
escriptors encara po<strong>de</strong>n fer hi ha<br />
generar i<strong>de</strong>es o ajudar a crear estats<br />
d'opinió que, lliurement, <strong>les</strong> unes i<br />
els altres, puguin circular i ser co<br />
neguts per tots aquells que encara re<br />
coneixen en la literatura funcions que<br />
no sempre acaben amb el llibre<br />
imprès.<br />
Manifest per a L· <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>h nostres herois i heroïnes tradicionah<br />
Un grup d'escriptors i il·lustradors <strong>de</strong> literatura infantil<br />
i juvenil, convidats pel <strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong><br />
<strong>d'Àneu</strong>, amb la intenció <strong>de</strong> conèixer el territori, intercanviar<br />
experiències i, també, <strong>de</strong>batre la situació actual <strong>de</strong> la<br />
literatura per a infants, volem fer públic el manifest<br />
següent:<br />
1. Estem plenament convençuts que els personatges<br />
proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> <strong>les</strong> narracions tradicionals <strong>de</strong> cada poble <strong>de</strong><br />
la Terra constitueixen un <strong>de</strong>ls teixits bàsics per vestir l'imaginari<br />
<strong>de</strong>ls nostres infants. Tots ells, a més <strong>de</strong>ls personatges<br />
creats per un autor en un moment històric concret, són<br />
patrimoni <strong>de</strong> totes <strong>les</strong> persones <strong>de</strong>l món.<br />
2. En l'època <strong>de</strong> la comunicació i <strong>de</strong> <strong>les</strong> migracions que<br />
vivim, observem com cada dia <strong>de</strong>sembarquen al nostre país<br />
personatges proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> cultures, <strong>de</strong> pob<strong>les</strong> i d'autors <strong>de</strong><br />
tots els racons <strong>de</strong> la Terra. Aquesta mena <strong>de</strong> mestissatge <strong>de</strong><br />
h fantasia és, d'entrada, enriquidor <strong>de</strong>s <strong>de</strong> tots els punts <strong>de</strong><br />
vista.<br />
3. Amb tot, és evi<strong>de</strong>nt que els mitjans tècnics i econòmics<br />
<strong>de</strong> què disposa cada emigrant són <strong>de</strong>sproporcionats. I<br />
com que es tracta d'una societat competitiva on se sol<br />
imposar el més fort, sovint el qui crida més ofega la veu<br />
<strong>de</strong>ls altres.<br />
4. Els catalans assistim resignats a l'espectacle, sovint<br />
embadocats pels qui fan més soroll, sense adonar-nos que<br />
els rugits <strong>de</strong>ls lleons que vénen d'Occi<strong>de</strong>nt o el fragor <strong>de</strong>ls<br />
guerrers futuristes <strong>de</strong> l'Orient ofeguen també la veu <strong>de</strong>ls<br />
nostres personatges.<br />
5.1, tanmateix, disposem d'una bona recula <strong>de</strong> simpàtics<br />
personatges -alguns morts d'ensopiment- nascuts en<br />
tots els indrets <strong>de</strong> la nostra variada geografia: al mar, a <strong>les</strong><br />
muntanyes i a <strong>les</strong> planes <strong>de</strong> l'interior. A la vegada, els<br />
nostres escriptors, al llarg <strong>de</strong>l segle, han augmentat la<br />
família amb noves criatures, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Massagran fins al<br />
Petri.<br />
6. La majoria <strong>de</strong>ls nostres herois i heroïnes, per<br />
damunt <strong>de</strong> barreres polítiques i lingüístiques, conserven la<br />
mateixa fesomia que els europeus, amb qui formen una<br />
gran família. En aquest sentit, lamentem que <strong>les</strong> nacions <strong>de</strong><br />
la vella Europa, tan riques en fantasies tradicionals, no<br />
facin res en aquest sentit perquè els seus fills disposin,<br />
almenys, <strong>de</strong>ls mateixos mitjans que els qui arriben <strong>de</strong> fora<br />
per fer sentir la seva veu.<br />
7. Davant d'aqüesta situació, <strong>de</strong>manem als nostres<br />
companys escriptors i il·lustradors que facin un esforç per<br />
donar veu i forma als personatges tradicionals, especialment<br />
els més marginats. Finalment, exigim una actitud<br />
<strong>de</strong>cidida <strong>de</strong>ls nostres governants envers la potenciació i la<br />
divulgació <strong>de</strong>l patrimoni fantàstic tradicional. Només així,<br />
un dia podrem ser <strong>de</strong> <strong>de</strong>bò catalans i europeus.<br />
<strong>Valls</strong> <strong>d'Àneu</strong>, 29 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1996
Ramon Sistac<br />
La insostenible lleugeresa <strong>de</strong> la vianda<br />
scalfor. O, més ben dit,<br />
escalforeta. Un raig <strong>de</strong><br />
sol <strong>de</strong> primavera il·lu<br />
mina el meu clatell poc colrat. En<br />
pic els núvols han marxat, la llum<br />
envaeix lentament la prada i aug<br />
menta el joc <strong>de</strong> contrastos entre el<br />
verd homogeni <strong>de</strong> trèvol, gespet i<br />
gram i els colors bigarrats <strong>de</strong> l'indis<br />
ciplinat exèrcit <strong>de</strong> flors que n'ha<br />
pres possessió. No m'agrada got fer<br />
<strong>de</strong> Heidi, pero cal reconèixer que<br />
s'hi està bé. Odio, blasmo i execro<br />
els picnics. I intueixo que bona part<br />
<strong>de</strong>ls participants, encara més urba-<br />
nites amb mala consciència d'urba-<br />
nites que jo, comparteixen la meua<br />
fòbia. I la meua filia per una taula<br />
ben parada i sota cobert. Ara bé: ací<br />
ens hem rendit, ens hem lliurat a l'e<br />
nemic amb tot el bagatge i la<br />
munició. I algun dia ens en penedi<br />
rem. La traïdoria es paga sempre<br />
amb el remordiment.<br />
Ara per ara, comprovo que he<br />
perdut el costum <strong>de</strong> seure damunt<br />
l'herba humida. Ja ho sé prou, que<br />
ho pagaré car. Penso que tots, fins i<br />
tot els <strong>de</strong> secà, en som ben cons<br />
cients, <strong>de</strong>l perill que sotja la nostra<br />
renyonada. Pero hi ha camins que<br />
hom té, per sort encara, la llibertat i<br />
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
Intent fallit <strong>de</strong> cap<strong>de</strong>setmanari<br />
<strong>de</strong> la in Trobada d'escriptors a <strong>les</strong> valls <strong>d'Àneu</strong><br />
el bon enteniment <strong>de</strong> perdre's. Si he<br />
estat capaç d'abandonar els meus<br />
prejudicis i prevencions -ben justifi<br />
cats, tanmateix- contra <strong>les</strong> Ufares<br />
campestres, tot serà que no ho siga <strong>de</strong><br />
guanyar-me una mica <strong>de</strong> lumbàlgia a<br />
canvi <strong>de</strong> la satisfacció <strong>de</strong>ls més pri<br />
maris <strong>de</strong>ls meus instints. A més,<br />
tampoc no és qüestió <strong>de</strong> traure una<br />
cadira-bastó, com el Franco quan<br />
pescava salmons.<br />
"Si es <strong>de</strong>lito el quererte, que me<br />
con<strong>de</strong>nen a muerte". Si això és pecat,<br />
Ramon Sistac, <strong>de</strong>lícies aneuenques.<br />
Ponç Pons, aires menorquins.<br />
\m%i'^<br />
i^ 'H^ •
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
Haveries humanes en corrua cap a la<br />
màgica Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca<br />
d'Escart.<br />
vull la con<strong>de</strong>mnació eterna (i no em<br />
fareu creure que al cel s'ho munten<br />
<strong>de</strong> biomanans). Al capdavall, <strong>de</strong>ls set<br />
pecats capitals, la gola i la luxúria són<br />
els més humans. I els més bonics. No<br />
sé pas per què els hi han hagut <strong>de</strong><br />
posar. Si no és pecat admirar un bon<br />
quadre o sentir una bona música, per<br />
què ho ha <strong>de</strong> ser <strong>de</strong>lectar-se amb un<br />
bon àpat? L'única diferència que hi<br />
trobo és que el cuiner, a diferència <strong>de</strong>l<br />
pintor o <strong>de</strong>l músic, és l'únic artista<br />
que es menja la seua propia obra<br />
d'art; pero no hi sé veure implica<br />
cions morals més pregones. De la<br />
luxúria ja no en parlo, que això anava<br />
<strong>de</strong> literatura juvenil. En tot cas, no hi<br />
aniré sol, a l'infern. La imponent i<br />
constant salmodia <strong>de</strong> <strong>les</strong> llengües i <strong>de</strong><br />
la saliva en el pala<strong>de</strong>ig, la suau har<br />
monia <strong>de</strong>ls sorolls <strong>de</strong> <strong>de</strong>glució, el<br />
rítmic esclat <strong>de</strong>ls capellans impactant<br />
contra els plats, la suau música <strong>de</strong>l vi,<br />
tot saltant <strong>de</strong>l brocoló <strong>de</strong>l porró gola<br />
avall, com en un amable i constant<br />
suïcidi... voleu dir que no hi anirem<br />
una bona colla? Fins i tot el magre<br />
Ponç, que confessa que no li agrada<br />
l'embotit, se'n fa un bon tip...<br />
Però la vida és cruel, i els pecats<br />
<strong>de</strong>manen penitència. L'escalforeta<br />
inicial ha anat fent osca en els nostres<br />
colls, coronetes, clatells, nuques i bes-<br />
colls. I, ai, las! <strong>les</strong> orel<strong>les</strong>. Les meues, a<br />
hores d'ara, semblen orellanes. I això,<br />
és clar, ens passa als qui hem tingut la<br />
prudència <strong>de</strong> posar-nos d'esquena al<br />
sol. Els qui s'hi han posat <strong>de</strong> cara<br />
pareixen carn a la brasa. I, a mesura<br />
que passen <strong>les</strong> hores, l'efecte va<br />
pujant. Les dones semblen turistes <strong>de</strong><br />
Calella. Els homes, rubicunds guer<br />
rers wagnerians. Ningú no ha portat<br />
after sun. Ni nivea. Ni mustela.* To<br />
thom es recorda <strong>de</strong> la <strong>de</strong>rmatitis quan<br />
no trona!<br />
Han passat <strong>les</strong> hores i, per avorri<br />
ment, abandono el present històric.<br />
Amb la pell tibant i la panxa plena (i<br />
ni molla <strong>de</strong> mala consciència), <strong>les</strong><br />
sensacions es van anar succeint<br />
durant tot el dia i el matí següent.<br />
L'olor d'humitat a Santa Maria<br />
<strong>d'Àneu</strong> (literalment farcida <strong>de</strong><br />
caga<strong>de</strong>s <strong>de</strong> muricec), <strong>les</strong> discussions<br />
acalora<strong>de</strong>s a l'església <strong>de</strong> Son, on per<br />
primera vegada en ma vida vaig tenir<br />
l'ocasió <strong>de</strong> parlar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la trona, com<br />
sant Vicent Ferrer; la visita al sostre<br />
<strong>de</strong>l món -<strong>de</strong>l món conegut, com a<br />
mínim, per a molts <strong>de</strong> nosaltres-, <strong>les</strong><br />
mural<strong>les</strong> d'Escaló, <strong>les</strong> ruïnes <strong>de</strong>l<br />
castell <strong>de</strong> València,** el santuari <strong>de</strong> la<br />
Roca d'Escart, on vam arribar esbufe<br />
gant... I, és clar, la visita a l'Ecomu-<br />
seu. Al vespre vam sopar minairons<br />
saltats, cuinats per la mà experta -en
minairons, que no pas en pael<strong>les</strong>-<br />
<strong>de</strong>l Pep Coll. Al migdia, la magnitud<br />
<strong>de</strong>l tec unarrí <strong>de</strong>via estar sens dubte<br />
prohibida no ja per l'església catòli<br />
ca: directament per la convenció <strong>de</strong><br />
Ginebra. N'altero totalment la cro<br />
nologia, i no és qüestió <strong>de</strong> memoria,<br />
sinó <strong>de</strong> digestió. De fet, tot podria<br />
haver acabat en un fenomenal<br />
empatx. No solament un empatx <strong>de</strong><br />
menjar, sinó un encara <strong>de</strong> més difícil<br />
digestió: un empatx <strong>de</strong> territori. Lo-<br />
xicot-que-exporta-territori no va<br />
parar ni un moment. I és que, el que<br />
se'n diu parar, no para mai. Ja fa<br />
anys que el conec i sempre he estat<br />
<strong>de</strong> l'opinió que té una mica <strong>de</strong><br />
Tintin i una mica d'Oliveira <strong>de</strong><br />
Figueira, encara que en algun<br />
moment, sobretot quan et vol<br />
vendre una revista, una ermita o un<br />
castell restaurat, sembla més aviat el<br />
Serafí Lian tió. Però fa la seua feina i<br />
sap enganxar-te. Encara diria més<br />
(això és <strong>de</strong>l Dupont, crec): em té ara<br />
enganxat, un vespre fred d'octubre,<br />
davant <strong>de</strong>l teclat. Si <strong>de</strong>mà no li<br />
porto aquestes ratl<strong>les</strong>, ben segur que<br />
em pela. Avui, sortosament, he<br />
sopat verdureta.<br />
* Ara ja ho puc dir: jo en duia una<br />
miqueta, <strong>de</strong> crema hidratant, però no ho<br />
vaig dir -gairebé- a ningú. Aprofito l'avi<br />
nentesa d'aquesta oportunitat que gentil<br />
ment se m'ofereix per fer-ne acte públic <strong>de</strong><br />
contrició i, <strong>de</strong> passada, recordar als qui els en<br />
vaig <strong>de</strong>ixar que em <strong>de</strong>uen una cervesa.<br />
"" Per què serà que en els dos llocs que<br />
es diuen València (València <strong>d'Àneu</strong> i<br />
València <strong>de</strong> València), la gent en diu<br />
ValAicia.'<br />
DOSSIER 111 TROB.'VDA D'ESCRIPTORS<br />
Escriptors a l'empara <strong>de</strong> "lo castell" d'Escaló.<br />
If ^irttí^ i% %y^% "ntic<br />
I %
,rt -P<br />
SSIER m TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
ittr«: ^*w<br />
Diab<strong>les</strong>sa Duran talaiant<br />
sen<strong>de</strong>rs <strong>de</strong> glòria.<br />
•"' ^vri«*i<br />
í *.<br />
Teresa Duran<br />
Això era i no era<br />
partir d'unes <strong>de</strong>termina-<br />
W* • <strong>de</strong>s altures, la contempla<br />
ció s'allargassa <strong>de</strong> manera<br />
pràcticament in<strong>de</strong>finida, monòtona,<br />
un si és no és calitxosa, i és llavors<br />
quan una ment activa, predisposada<br />
a trafiquejar, es troba en un punt<br />
latent d'espera, <strong>de</strong>sitjant qualsevol<br />
imprevist, per minúscul, quasi<br />
imperceptible, irrellevant, que sigui.<br />
Aquest era l'estat d'ànim <strong>de</strong> la<br />
Geperu<strong>de</strong>ta, en el seu sitial ce<strong>les</strong>tial,<br />
quan va rebre el truc insospitat i<br />
infreqüent <strong>de</strong> la Moreneta.<br />
-Tu, que l'Ermengol i en Tomeu<br />
m'han dit que es prepara conxorxa<br />
grossa cap a la banda on el nano va<br />
perdre <strong>les</strong> espar<strong>de</strong>nyes. Què et<br />
sembla si ens ajuntàvem totes i ens<br />
ho miràvem, <strong>de</strong> lluny estant, és clar,<br />
per veure com va?<br />
-Veges tu! I qui s'ajunta?<br />
-Pots comptar! Els angelets més<br />
bufanúvols <strong>de</strong> tots! Els escriptorets <strong>de</strong><br />
pela amb <strong>de</strong>u, que s'inventen contes<br />
per a la mainada, santa ingenuïtat!<br />
-Que innocents que són!!<br />
Desempara<strong>de</strong>ts meus! Això no m'ho<br />
vull perdre! Ho he <strong>de</strong> veure!<br />
I heus aquí com, just quan aquí<br />
baix tothom -és un dir- feia ball<br />
manetes a sant Pere, allí dalt hi havia<br />
una vintena bona <strong>de</strong> mare<strong>de</strong>déus<br />
prenent el te en el més excels <strong>de</strong>ls<br />
sentits, rient i xalant i passant-se l'u<br />
llera <strong>de</strong> llarga vista, veient com<br />
quatre arreplegats <strong>de</strong>scobrien territo<br />
ris en nom <strong>de</strong>l país, <strong>de</strong> la llengua, <strong>de</strong><br />
la fantasia i <strong>de</strong> no sé pas quantes<br />
beneiteries més.<br />
bomba!<br />
La <strong>de</strong> la Mercè s'ho passava<br />
-Ara sí que faran patxoca, els <strong>de</strong><br />
can Panga, a muntanya! I això que<br />
me'ls han triat una mica! Si no saben<br />
ni com anar-hi, fins allí dalt! I el més<br />
bregat <strong>de</strong> tots ara té mal <strong>de</strong> panxa i<br />
no hi va! Ara sí que l'hem feta bona!<br />
-Tu no siguis tan acaparadora,<br />
maca, que per molt que visquin a<br />
Barcelona, més <strong>de</strong> la meitat d'aquesta<br />
tropa no en són fills, i el veterà <strong>de</strong> la<br />
colla sap on para Butsènit- esclatava<br />
l'Assumpta <strong>de</strong> la Seu Vella. -Però,<br />
què fan, ara?<br />
-Ara sopen.<br />
Glopet <strong>de</strong> te.<br />
-I ara?<br />
-Miren rajo<strong>les</strong> flori<strong>de</strong>s abans<br />
d'anar adormir...
El<strong>les</strong> xerra que xerraràs, no ha<br />
vien buidat ni la meitat <strong>de</strong>l pap que<br />
l'en<strong>de</strong>mà els escriptorets ja se n'en<br />
traven pel rebost <strong>de</strong> Casa Gassia, on<br />
els cantaven <strong>les</strong> lloances <strong>de</strong> la sopa<br />
<strong>de</strong> serp i altres herbetes que el Jordi<br />
els feia tastar.<br />
-Joan! La portada!!! -se sentia<br />
bramar <strong>de</strong> dalt <strong>de</strong>l cel estant.<br />
-Aquí la teniven <strong>de</strong> fer! Això va<br />
bé! -s'estarrufava la <strong>de</strong> Santa Maria<br />
d'Aneu, que aquells dies tenia unes<br />
cagarrines <strong>de</strong> no dir sobre què s'es-<br />
<strong>de</strong>vindria per aquells verals.<br />
-O sigui que t'estimes més una<br />
foto que un misteri <strong>de</strong> Maria? -li re<br />
treia, riallera, la veterana <strong>de</strong> Reque-<br />
sens-. I ara, què fan?<br />
-S'enfilen.<br />
-Aquell xic suat ja els ha<br />
mostrat l'espina <strong>de</strong> bacallà? -pre<br />
guntava la <strong>de</strong>l Lledó, sempre interes<br />
sada per <strong>les</strong> rutes <strong>de</strong> la salaor.<br />
-I ara què?<br />
-Ara mengen!<br />
I tant que menjaven! Enmig<br />
d'un prat, com <strong>les</strong> vaques brunes.<br />
Però un mos al tros a <strong>les</strong> Planes <strong>de</strong><br />
Son, inter nos, és una <strong>de</strong>lícia que<br />
quan la casa Kodak la <strong>de</strong>scobreixi, si<br />
se'n faran, <strong>de</strong> calendaris!<br />
Però és que Son, sa cosa més<br />
repolida d'aquest món, no ho <strong>de</strong>sco<br />
breix qui vol, sinó qui pot, i<br />
encara...! Si no, sentiu la veu rígida<br />
d'aquell bon badle que us ensenya el<br />
retaule proclamant com tot el poble,<br />
"com un sol home", el va <strong>de</strong>fensar <strong>de</strong><br />
<strong>les</strong> urpes <strong>de</strong>predadores <strong>de</strong>l museu<br />
amb el mateix to èpic amb què<br />
Napoleó comanava els seus exèrcits.<br />
I, si no teniu le gosadia <strong>de</strong> pregun<br />
tar-li <strong>de</strong> quantes persones era fet<br />
DOSSIER 111 TROBADA D'tSCRlPTORS<br />
aquell tot el poble, no sabreu que<br />
només eren catorze a servar el tresor<br />
<strong>de</strong> l'arca, i l'Indiana Jones ja se'n pot<br />
anar <strong>de</strong> puntetes davant tanta<br />
bravura, o enfilar-se al campanar, tan<br />
alt i vertiginós, si vol fardar, perquè a<br />
Son espanten <strong>les</strong> bromes foranes<br />
amb munyidors, i reclamen <strong>les</strong><br />
bruixes i els ogres <strong>de</strong>l territori <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
púlpit!<br />
-Recoranta misses canta<strong>de</strong>s!<br />
Idò, això no és heretgia, per ventura?<br />
-s'exclamava la <strong>de</strong> Lluc quan ho<br />
veia, i sa bessona, la Lluca d'Alzira,<br />
retrucava- Xe, mentre els pega per<br />
la fantasia, no mos obli<strong>de</strong>n...<br />
són ara?<br />
-Vaja per la fantasia doncs... On<br />
allí baix.<br />
-Ara suen tinta. Donen premis<br />
-Fan fotos?<br />
-1 a més a més mengen. Si no<br />
vols caldo, dues soperes.<br />
Pastetes a <strong>les</strong> celísties i diapositi<br />
ves a la vall.<br />
-Lo Pep me'ls fa viatjar <strong>de</strong> nit!<br />
Es que <strong>de</strong> nit els viatges són més<br />
fantàstics. I au! Pixarra<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
dimoni, gestes <strong>de</strong>l bisbe Ermengoi,<br />
monestirs mixtos <strong>de</strong> Cassovall, ser<br />
pents <strong>de</strong> Collegats, gegantes que s'a-<br />
Dolça mandra, botons d'or, menges<br />
generoses, Tèsol olímpic.<br />
I I<br />
'^m >•<br />
%ifm%^ * %^èm,-<br />
V dV'^i if^*- *»•<br />
Aliatge prometedor: escriptors. Sants Just i Pastor,<br />
campanars, trones, retaule gòtic...<br />
VHI<br />
felíT
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
Prop <strong>de</strong>l cel a la Roca d'Escart.<br />
clofen, vídues ombreja<strong>de</strong>s a <strong>les</strong> ro<br />
ques, encantaries <strong>de</strong> Bonansa, forats<br />
<strong>de</strong>l Drac, bruixes <strong>de</strong> l'Espluga, dáli<br />
que dáli que els ulls els feien pampa<br />
llugues, i si l'esbojarrada aquella<br />
arriba a fer servir <strong>les</strong> escombres guar<br />
ni<strong>de</strong>s, encara hi haurien romàs<br />
encantats, allí dins.<br />
-Ja es <strong>de</strong>ixondiran, ja, si els arre<br />
plega lo Perot (Peretó?) amb el seu taxi!<br />
-Mira-te'ls! Rostos amunt, fins a<br />
la Creu <strong>de</strong> l'Eixol per veure <strong>les</strong> cinc<br />
valls obertes com els dits d'una mà.<br />
-Joan! La portada!!!<br />
En terres d'Esbalsatossinos, qui<br />
és a punt d'estimbar-se no són els<br />
porcs sinó els escriptors. Camí (i dir-<br />
ne camí és dir-ne molt) <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong><br />
Déu <strong>de</strong> la Roca se sent la pregària:<br />
-Mesquinet <strong>de</strong> mi! Que la Mare <strong>de</strong><br />
Déu <strong>de</strong>l Toro només arriba als 400<br />
metres d'alçada i no sé si té cobertura<br />
aquí dalt! {Pon(^ Pons dixit).<br />
-Que no tenc cobertura...! Ro<br />
queta, som-hi, que aquí ens cal <strong>de</strong><br />
mostrar que al pot petit hi ha la bona<br />
confitura!<br />
I a fe que se'n van eixir, aquell<br />
parell <strong>de</strong> mare<strong>de</strong><strong>de</strong>uetes. La foto que<br />
ho certifica la van haver <strong>de</strong> fer en for<br />
mat vertical perquè si la feien apaisa<br />
da no hi haurien cabut tots sense<br />
minva lamentable <strong>de</strong>l nombre d'ex<br />
pedicionaris.<br />
-I ara què?<br />
—Ara mengen, per variar. Men<br />
gen i discuteixen.<br />
—Què discuteixen?<br />
—Sobre el futur <strong>de</strong> la fantasia es<br />
crita i qui la llegeix.<br />
-Qui mena la gresca?<br />
-L'ambaixador <strong>de</strong>l territori: en<br />
Ferran Relia.<br />
-El dimoni és!<br />
-Oh, ell ho ha organitzat tot! I<br />
que no va sol! Goita, hi ha en<br />
Ramon, l'Albert...<br />
<strong>d'Àneu</strong>!<br />
-El dimoni són, aquests<br />
-És que el terrabastall que orga<br />
nitzen aquesta tropa endiastrada no<br />
s'organitza enlloc més <strong>de</strong> <strong>les</strong> terres<br />
catalanes...<br />
-I <strong>de</strong>ixa'ls que facin! El dimoni<br />
sempre ha tingut sobre nosaltres l'a<br />
vantatge <strong>de</strong> ser més ran <strong>de</strong> terra<br />
-intercedia la Misericòrdia <strong>de</strong> Reus.<br />
-Mentre el dimoni ens fa la<br />
feina i vetlla per la unitat, la bel<strong>les</strong>a, i<br />
el futur <strong>de</strong>l territori -va concloure la<br />
Moreneta, que aneu a saber per què<br />
és tan fosca <strong>de</strong> pell-, nosaltres<br />
podrem continuar amb la nostra<br />
vida regalada... Au, <strong>de</strong>sconnectem!<br />
I així fou com el dimoni gros <strong>de</strong>l<br />
<strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>Valls</strong> d'Aneu<br />
i tota la seva cohort <strong>de</strong> dimonietxos i<br />
minairons, llavors i ara, continuen<br />
any rere any provocant daltabaixos,<br />
fent <strong>les</strong> mil i una, <strong>de</strong>safiant la mono<br />
tonia establerta, llençant la casa per<br />
la finestra, invocant el territori, la<br />
llengua i la fantasia, coses eixes que,<br />
com tothom sap, són, <strong>de</strong>s que el<br />
món és món, l'esca <strong>de</strong>l pecat, i<br />
atacant els escèptics per la més terre<br />
nal <strong>de</strong> <strong>les</strong> flaqueses humanes; per un<br />
bon àpat. D'aquells que només es<br />
po<strong>de</strong>n fer a casa Tonya d'Unarre:<br />
sopa <strong>de</strong> pastor (hi canten els àngels,<br />
però no en tasten), i carn <strong>de</strong> poltre<br />
(el diable és qui l'encomana).<br />
I qui no ho vulgui creure, que<br />
ho vagi a veure. I a qui li faci mal,<br />
que s'hi posi Árnica.<br />
-Joan! La portada!!!!!
Pep Albanell<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
Guillem Brown i Mafalda.<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
Alguns <strong>de</strong>ls llibres històrics <strong>de</strong><br />
l'Antic Testament, que són uns<br />
magnífics i extraordinaris llibres<br />
d'aventures.<br />
3. La teua mania particular a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Música <strong>de</strong> fons baixeta.<br />
4. La joguina que mai no et van<br />
portar els reis.<br />
Una bicicleta.<br />
5. Bolígraf, ploma, maquina d'es<br />
criure 0 ordinador.<br />
Ordinador. Un PCW8256, encara!<br />
6. Un somni no realitzat.<br />
Escriure una novelassa <strong>de</strong> set-<br />
centes pàgines pel capbaix.<br />
7. Un animal un color, una flor.<br />
Un peix al forn, el <strong>de</strong>l pebrot esca<br />
livat, coliflor (en vinagre).<br />
8. En que t'agrada perdre el temps?<br />
Inventant-me coses i jugant a<br />
cartes.<br />
9. Un segle i un país.<br />
Aquest, aquest!<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
I' l'er gairebé tots, però pels verds,<br />
més.<br />
DOSSIER 111 TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
IL Raó 0 sentiment?<br />
Sentiment enraonat.<br />
12. Quin consell estàs content <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
No faig gaire cas <strong>de</strong>ls consells.<br />
+1. El vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
No tinc cap vers "<strong>de</strong> la meva vida".<br />
Ara bé, hi ha uns quants versos que<br />
m'han perseguit durant la meva<br />
vida. El que ara em ve a la<br />
memòria, posem per cas, és d'en<br />
Gabriel Ferrater:<br />
"No sóc sinó la mà amb què tu pal-<br />
peges".<br />
Mercè CaneU<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
Momo, <strong>de</strong> la novel·la <strong>de</strong> Michael<br />
En<strong>de</strong>, i Gelsomino, <strong>de</strong> Gelsomino al<br />
país <strong>de</strong>ls menti<strong>de</strong>rs <strong>de</strong> Gianni Rodari.<br />
2. L obra que hauries volgut escriure.<br />
Els narradors <strong>de</strong> la nit <strong>de</strong> Rafik<br />
Schami.<br />
3. La teua maniaparticuUr a l'hora<br />
d'escriure.<br />
M'agrada escriure amb ploma i,<br />
<strong>de</strong>pèn <strong>de</strong>l que escric, ho faig amb<br />
una o amb una altra.<br />
4. La joguina que mai no et van<br />
portar eh reis.<br />
Una casa <strong>de</strong> jugar, amb tot el que ha<br />
<strong>de</strong> tenir una casa <strong>de</strong> <strong>de</strong>bò, que<br />
pitjant un botó es feia petita, petita, i<br />
la podia guardar en un racó <strong>de</strong>l pis<br />
Qüestionari<br />
'Dotze més una''<br />
Pep Albanell.<br />
Mercè Canela.<br />
^••Hf<br />
.S|. í 'Wr^ t *<br />
rtlt% i*«^%1 I?*?*<br />
ÚI<br />
. -^^"m^t^<br />
,. ^\
%%*<br />
i*#íí*«»»^'*'<br />
DOSSIER ÍII TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
•^^ 1 •''%•*• A*'*^' t r^<br />
>%% d|:¿1 1<br />
^:^ l V<br />
¥| % *%<br />
¿*^'<br />
Joaquim Carbó.<br />
on vivíem, o es feia gran, gran, i ens<br />
hi podíem ficar a dins.<br />
5. Bolígraf, ploma, màquina d'escriure<br />
0 ordinador<br />
Ploma i <strong>de</strong>sprés ordinador.<br />
6. Un somni no realitzat.<br />
Viatjar sense equipatge.<br />
7. Un animal, un color, una flor.<br />
El falciot, el verd <strong>de</strong>l blat, la flor <strong>de</strong><br />
l'atmetller.<br />
8. En que t'agrada perdre el temps?<br />
Passejant (encara que no ho consi<strong>de</strong>ro<br />
perdre el temps).<br />
9. Un segle i un pais.<br />
El s. XVI a Itàlia (per dir alguna cosa).<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
No m'agrada, l'infern.<br />
11. Raó 0 sentiment?<br />
Una bona barreja <strong>de</strong> totes dues coses.<br />
12. Quin consell estàs contenta <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
No t'ho sabria dir.<br />
+ 1. El vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
"Jónica", <strong>de</strong> Konstandinos P. Kavafis.<br />
Joaquim Carbó<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
El dimoni <strong>de</strong>ls Pastorets; la madrastra<br />
<strong>de</strong> la Blancaneus.<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
Sento una enveja malsana i recargolada<br />
per tot el que escriuen els altres.<br />
3. La teua maniaparticuUr a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Que no troni ni Uampegui: si se'n va<br />
el corrent, el meu ordinador té<br />
pèrdues i avorta, el pocavergonya!<br />
4. La joguina que mai no et van<br />
portar els reis.<br />
Les que hauria triat pel meu compte<br />
i que no eren mitjons ni mocadors.<br />
5. Bolígraf, ploma, màquina d'escriure<br />
0 ordinador<br />
Per signar rebuts, un bon bolígraf;<br />
per fer volar la imaginació, una<br />
ploma. D'oca, naturalment.<br />
6. Un somni no realitzat.<br />
Volar per l'espai i alternar amb <strong>les</strong><br />
estrel<strong>les</strong> (<strong>de</strong> Hollywood, s'entén!).<br />
7. Un animal, un color, una flor<br />
El musclo. El color <strong>de</strong> gos quan fuig.<br />
La coliflor.<br />
8. En què t'agrada perdre el temps?<br />
En qualsevol cosa que no sigui <strong>de</strong>spullar-me<br />
davant d'un qüestionari.<br />
9. Un segle i un país.<br />
El segle XXII, als Estats Units <strong>de</strong>l<br />
Món i part <strong>de</strong> l'estranger.<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
A l'hivern, per qualsevol que m'hi<br />
portés ràpidament en ascensor.<br />
11. Raó 0 sentiment?<br />
Preservatiu o sida?<br />
12. Quin consell estàs content <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
El d'un mestre que em volia encarri<br />
lar cap al clergat.<br />
+ 1. El vers <strong>de</strong> U teua vida.<br />
Tururut, tururut, qui gemega ja ha<br />
rebut! (en <strong>de</strong>sconec l'autor).
Pep Coll<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
El Joan <strong>de</strong> l'ós i Alícia.<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
Bearn o la saU <strong>de</strong> <strong>les</strong> nines<br />
(Villalonga).<br />
3. La teua maniaparticuUr a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Fer un cafè i una cigarreta abans <strong>de</strong><br />
posar-m'hi.<br />
4. La joguina que mai no et van<br />
portar els reis.<br />
Un tren elèctric.<br />
5. Bolígraf, ploma, maquina d'escriu<br />
re 0 ordinador.<br />
Ploma i ordinador.<br />
6. Un somni no realitzat.<br />
Volar (amb ala <strong>de</strong>lta, ala <strong>de</strong> pen<strong>de</strong>nt<br />
o el que sigui).<br />
7. Un animal, un color, una flor.<br />
L'ós bru, el roig <strong>de</strong> <strong>les</strong> penyes <strong>de</strong>l<br />
Prepirineu, la flor <strong>de</strong> neu.<br />
8. En què t'agrada perdre el temps?<br />
No m'agrada perdre el temps.<br />
9. Un segle i un país.<br />
El segle XIV, Eslovènia.<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Per qualsevol, tret <strong>de</strong> robar, matar o<br />
fer mal als altres.<br />
11. Raó 0 sentiment?<br />
£- Tots dos són imprescindib<strong>les</strong> per<br />
viure.<br />
DOSSIER 111 TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
12. Quin consell estàs content <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
De casà't jove i llevà't matí, mai te<br />
n'hauràs <strong>de</strong> penedir.<br />
+ 1. El vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
Molts. Per exemple: "Em veig sovint<br />
per fosques solituds" (J. V. Foix).<br />
Teresa Duran<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
(Els herois <strong>de</strong> ficció sempre m'han<br />
semblat més autèntics que els <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>bò).<br />
James Hook, el pirata <strong>de</strong> Peter Pan,<br />
exquisidament educat a Eton,<br />
"perquè va ser fi<strong>de</strong>l a la tradició <strong>de</strong> la<br />
seva raça" i amb la seva innegable<br />
classe "va anar content cap al cocodril".<br />
I la fada Brancanegra, <strong>de</strong> La<br />
rosa i l'anell, perquè va arribar a<br />
aquesta sàvia conclusió: "Començo<br />
<strong>de</strong> creure que faig tant <strong>de</strong> mal com<br />
<strong>de</strong> bé amb <strong>les</strong> meves fetes.Tant se val<br />
que plegui aquest ram <strong>de</strong>ls encantaments<br />
i permeti que <strong>les</strong> coses segueixin<br />
el seu curs natural".<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
(Si la pregunta fos en plural, fóra<br />
més fàcil <strong>de</strong> respondre).<br />
El Petit Príncep, sobretot el capítol<br />
XII.<br />
3. La teua mania particuUr a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Música, te i tabac.<br />
4. La joguina que mai no et van<br />
portar els reis.<br />
Mai no em van dur la tristesa o la<br />
malenconia que porten el primer any<br />
en què l'infant ja sap qui són els reis.<br />
Els reis, a casa, van ser, i són encara, la<br />
Pep Coll.<br />
Teresa Duran.<br />
vnt<br />
Qüestionari<br />
"Dotze més una"<br />
¡itin ií%%"^^<br />
%y-.. ^ "<br />
."¥• ¿^<br />
~im % Ài<br />
I 4l 'f%<br />
>ir
¿T c<br />
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
' '^ T % * #'»***' ', " *-<br />
-.1 •% ^.<br />
Josep Antoni Fluixa.<br />
sf M^. i><br />
l·l·l í<br />
1: Sr m« ^*"<br />
i#*#l<br />
a«*4*«1<br />
íf A -% nirr* * I -"!»><br />
festa més meravellosa <strong>de</strong>l món. Vaig<br />
tenir <strong>de</strong> tot, joguines <strong>de</strong> <strong>les</strong> consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> noi i <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>de</strong> noia, joguines<br />
inventa<strong>de</strong>s, o fins i tot un tren elèctric<br />
que em va arribar espatllat perquè<br />
"algú" hi havia estat jugant tota la<br />
nit... Però, la màxima joguina que em<br />
van dur els reis fou la <strong>de</strong> no parar la<br />
festa encara que ja sabés qui eren<br />
aquells personatges. Va ser llavors, justament,<br />
quan a casa el "happening"<br />
d'Orient es va multiplicar en significat<br />
i resultats. Tant <strong>de</strong> bo tots els infants<br />
arribessin a tenir uns reis com els<br />
meus...<br />
5. Bolígraf, phma, màquina d'escriure o<br />
ordinador<br />
Ordinador i llapis, normalment. Quan<br />
em toca il·lustrar, <strong>les</strong> eines po<strong>de</strong>n ser<br />
moltes més...<br />
6. Un somni no realitzat.<br />
Fugir Nord enllà... i no tornar!<br />
7. Un animal, un color, una flor<br />
Una euga (si pot ser perxerona), un<br />
blau (si pot ser el <strong>de</strong> la vinca pervinca),<br />
una englantina (tant a la darreria <strong>de</strong> la<br />
primavera, quan floreix, com a finals <strong>de</strong><br />
tardor, quan fruita).<br />
8. En què t'agrada perdre el temps? (Si<br />
<strong>de</strong>l que diré en dieu perdre el temps,<br />
no sabeu el que us per<strong>de</strong>u...).<br />
Mirant sants. Vull dir, ara no em prengueu<br />
per una beata, fiíUejant llibres<br />
il·lustrats, molta, molta estona, i anant<br />
endavant i endarrere <strong>de</strong>l mateix<br />
llibre...<br />
9. Un segle i un país. (Com si jo conegués<br />
tota la història i tota la geografia...)<br />
Les darreries <strong>de</strong>l XVIII a França... però<br />
potser per <strong>les</strong> mateixes dates, Alaska o<br />
Nova Guinea m'haurien encisat.<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Em vendria l'ànima al dimoni a<br />
canvi d'un viatge a l'infern amb<br />
bitllet d'anada... i tornada.<br />
Conseqüentment, segons l'ortodòxia,<br />
hauria comès tres pecats: el <strong>de</strong><br />
ser barruda, el <strong>de</strong> ser xafar<strong>de</strong>ra, i el<br />
<strong>de</strong> ser xerrairota (no me n'estaria,<br />
d'explicar el que hi hauria vist). Però<br />
dubto molt que ho pugui aconseguir.<br />
.. La meva pobre animeta no<br />
<strong>de</strong>u pas valer tant.<br />
11. Raó 0 sentiment?<br />
M'agradaria molt ser sentimentalment<br />
raonable i, alhora, raonablement<br />
sentimental. Però normalment<br />
trobo més raons per ser sentimental<br />
que per ser raonable. Perquè el sentiment<br />
em fa tendir a sentir-me optimista,<br />
i això ho visc com a bo. En<br />
canvi, la raó em fa tendir a frenar, i<br />
això ho visc amb pessimisme.<br />
12. Quin consell estàs contenta <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
Quan no he seguit un consell,<br />
poques vega<strong>de</strong>s l'he recordat.<br />
+ 1. El vers <strong>de</strong> L· teua vida.<br />
Té prioritat "Verrà la morte e avrà i<br />
tuoi occhi", si cal donar al Cèsar el<br />
que és <strong>de</strong>l Cesare (Pavese), però, si<br />
per afegitó, <strong>de</strong>sprés, cal donar a Déu<br />
el que és <strong>de</strong> Déu, fixeu-vos en la<br />
musicalitat d'aquest hen<strong>de</strong>casíl·lab:<br />
"Ah!, qui, com vós, conegués la<br />
Jamaica" (i ambiguament no cito<br />
noms).<br />
Josep Antoni Fluixa<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
El Tirant i Dorothy, la protagonista<br />
A'El meravellós màgic d'Oz.
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
La història interminable, Cien años <strong>de</strong><br />
soledad. Diccionari per a ociosos...<br />
3. La teua maniaparticukr a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Escriure amb tres o quatre llapis amb<br />
la punta afilada i utilitzar-los fins<br />
que es fan molt petits.<br />
4. La joguina que mai no et van<br />
portar eh reis.<br />
Un escalèxtric.<br />
5. Bolígraf, ploma, màquina d'escriure<br />
0 ordinador<br />
Faig una primera versió amb llapis,<br />
<strong>de</strong>sprés una altra amb bolígrafo<br />
ploma i, finalment, use l'ordinador.<br />
6. Un somni no realitzat.<br />
Ser un expert en molts temes <strong>de</strong>ls<br />
quals en sé poca cosa: art, música,<br />
matemàtica, física, biologia, astronomia,<br />
història, etc.<br />
7. Un animal, un color, una flor<br />
L'elefant, el verd i el gesmil.<br />
8. En què t'agrada perdre el temps?<br />
Només puc estar quiet sense fer res<br />
quan sóc davant el mar.<br />
9. Un segle i un país.<br />
Segona meitat <strong>de</strong>l segle XX i primera<br />
meitat <strong>de</strong>l segle XXI al País Valencià,<br />
i més concretament a la Ribera <strong>de</strong>l<br />
Xúquer.<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Segurament per qualsevol pecat relacionat<br />
amb la "carn".<br />
1L Raó 0 sentiment?<br />
Evi<strong>de</strong>ntment, el sentiment raonat i<br />
la raó sentida.<br />
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
12. Quin consell estàs content <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
El que em va donar l'alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong>l meu<br />
poble ja fa més <strong>de</strong> dotze anys.<br />
Afortunadament no li vaig fer cas i,<br />
per això, continué essent Josep<br />
Antoni Fluixa. Ell, per contra, ha<br />
<strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> ser alcal<strong>de</strong>.<br />
+ 7. £/ vers <strong>de</strong> k teua vida.<br />
"Cada matí li canvie l'aigua a la<br />
pena" <strong>de</strong> Vicent Andrés Estellés.<br />
Josep Franco<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
El caballer <strong>de</strong> llinatge Tristram<br />
Shandy. La senyora Emma Bovary.<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
Hauria volgut escriure La muntanya<br />
màgica.<br />
3. La teua mania particukr a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Escoltar música i fumar massa.<br />
4. La joguina que mai no et van<br />
portar els reis.<br />
Els reis mai no em van portar una<br />
guitarra, però me la vaig comprar<br />
amb els primers diners que em<br />
pagaren... per escriure!<br />
5. Bolígraf, ploma, màquina d'escriure<br />
0 ordinador.<br />
Primer bolígraf, <strong>de</strong>sprés ordinador;<br />
més tard, correccions amb bolígraf i,<br />
finalment, correccions amb l'ordinador.<br />
I ni així.<br />
6. Un somni no realitzat.<br />
Si consi<strong>de</strong>rem que m'heu passat<br />
aquest qüestionari perquè participe<br />
en una trobada <strong>de</strong>dicada a la literatu-<br />
Josep Franco.<br />
Qüestionari<br />
"Dotze més una"<br />
mimi<br />
i^fc^<br />
^•*i^^^ Ht't ^\\<br />
1% y*****^***<br />
%% Ji*! \ ' X üifi^ï » ^^,1*.<br />
,.m^r**'»«tï'i *.titeu«'*¿^»
'-^^^V* }<br />
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
Àngels Gar<strong>de</strong>lla.<br />
t m*\ ptwii'nr**, • %Jm^<br />
f<br />
*^ '^' %1 V"**^ *^'** ***^ ^'^<br />
^ »• í'í^<br />
.^•r*»iifc£.»t ,%t ' i' > •'*<br />
j>T' tfi:*in < '• j ^ -Vs^HI I «f|<br />
^ f *<br />
»f »Tf* •%<br />
! ! '<br />
l'S w'O^<br />
ra infantil i juvenil, potser és millor<br />
no explicar-lo, perquè cal preservar<br />
els valors morals <strong>de</strong> la nostra joventut.<br />
7. Un animal, un color, una flor.<br />
Un tigre, el color d'uns ulls, una rosa<br />
(collida en el mes d'abril, si pot ser).<br />
8. En que t'agrada perdre el temps?<br />
En discussions estèrils amb gent<br />
intel·ligent.<br />
9. Un segle i un país.<br />
El segle XX i els Països Catalans.<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Jo no en faig mai, <strong>de</strong> pecats; perquè<br />
el pecat és la consciència d'haver-se<br />
<strong>de</strong>ixat vèncer per un impuls, i jo no<br />
m'hi opose, mai, als meus impulsos.<br />
11. Raó 0 sentiment?<br />
La raó sense sentiment és tan perillosa<br />
com el sentiment sense raó. El<br />
racionalisme sentimental fóra l'estat<br />
<strong>de</strong>sitjable <strong>de</strong> l'ànima humana...<br />
12. Quin consell estàs content <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
No <strong>de</strong>ixes sen<strong>de</strong>s vel<strong>les</strong> per novel<strong>les</strong>.<br />
He <strong>de</strong>ixat moltes sen<strong>de</strong>s vel<strong>les</strong> i no<br />
m'ha anat tan malament com m'auguraven...<br />
+ /. £7 vers <strong>de</strong> U teua vida.<br />
N'hi ha molts:<br />
"Viatjar terres, no quedar-se en cap,<br />
amar en totes una noia verge;<br />
creure en la guerra, perquè és bo el<br />
combat.<br />
Cada ferida, la sang d'un poema."<br />
Joan Salvat-Papasseit<br />
"No guru, no master, no teacher..."<br />
Van Morrison<br />
"Cercant senyor qui jamés fon<br />
vassall..."<br />
Ausiàs March<br />
"Sea nuestra divisa<br />
rescatar, si po<strong>de</strong>mos,<br />
la camisa."<br />
Josep Bernat i Baldoví<br />
Angeh Gar<strong>de</strong>lh<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
Julien Joel á'El Roig i el Negre, i<br />
Plaer<strong>de</strong>mavida <strong>de</strong> Tirant.<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
Hamlet o El Quixot<br />
3. La teua maniaparticuUr a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Tenir la taula molt <strong>de</strong>sor<strong>de</strong>nada.<br />
4. La joguina que mai no et van portar<br />
eh reis.<br />
La Barbie.<br />
5. Bolígraf, ploma, màquina d'escriure<br />
0 ordinador<br />
Bolígrafo ordinador.<br />
6. Un somni no realitzat.<br />
7. Un animal, un color, una flor<br />
Una gata. El roig i el negre, Les flors <strong>de</strong>l<br />
mal<br />
8. En que t'agrada perdre el temps?<br />
A badar.<br />
9. Un segle i un país.<br />
Països Catalans al s. XXI.<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Pels pecats d'amor.
11. Raó 0 sentiment?<br />
Sentiment.<br />
12. Quin consell estàs contenta <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
Que em <strong>de</strong>diqués a alguna cosa pro<br />
ductiva.<br />
+ /. El vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
"Es quan dormo que hi veig clar" (J.<br />
V. Foix).<br />
Gabriel Janer-ManiU<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
Ulisses. Margarida Gautier.<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
Les mil i una nits.<br />
3. La teua mania particular a l'hora<br />
d'escriure.<br />
L'eròtica <strong>de</strong> la ploma i la tinta eslla<br />
vissant-se en el full d'un qua<strong>de</strong>rn<br />
comprat en una ciutat llunyana.<br />
4. La joguina que mai no et van<br />
portar els reis.<br />
Una nina.<br />
5. Bolígraf, ploma, màquina d'escriure<br />
0 ordinador<br />
Ploma, bolígraf i ordinador.<br />
6. Un somni no realitzat.<br />
M'afany per realitzar-los quasi tots.<br />
7. Un animal, un color, una flor.<br />
La pantera. Vermell. L'orquídia.<br />
8. En que t'agrada perdre el temps?<br />
Passejant per París.<br />
9. Un segle i un país.<br />
Un segle és massa llarg i els països<br />
DOSSIER 111 TROBADA DESCRIPTORS<br />
enormes. M'agradarien alguns ins<br />
tants en alguns països.<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Per tots.<br />
1 l.Raó 0 sentiment?<br />
El sentiment cavalca, a vega<strong>de</strong>s, sobre<br />
la raó.<br />
12. Quin consell estàs content <strong>de</strong> no haver<br />
seguit?<br />
Molts. Me n'han donat molts al llarg <strong>de</strong><br />
la vida.<br />
+ 7. £/ vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
"II mio sogno di te non è finito"<br />
(Eug. Móntale).<br />
Andreu Sotorra<br />
1. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
Adam i Eva (per poca-soltes).<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
La Bíblia (pels Drets d'Autor).<br />
3. La teua mania particular a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Contemplar el paisatge.<br />
4. La joguina que mai no et van portar<br />
els reis.<br />
Un llapis carbó.<br />
5. Bolígraf ploma, màquina d'escriure<br />
0 ordinador<br />
Ordinador portàtil.<br />
6. Un somni no realitzat<br />
Viure (bé) d'escriure.<br />
7. Un animal, un color, una flor<br />
Libèl·lula, lapislàtzuli, flor d'atmedler.<br />
Gabriel Janer Manila.<br />
«« '•- V í-<br />
Qüestionari<br />
"Dotze més una"<br />
t.*«iíf • t%* '**' "iys %'<br />
•% ^v<br />
> • . «i * i *-.<br />
í^
Í:^?<br />
m<br />
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
Josep Vallverdú.<br />
'^, •xX^^itmáiMt^ •»<br />
.tiíT^- fr% %-***'
No he perdut l'esperança, encara...<br />
7. Un animal, un color, una flor.<br />
El cavall, el vermell, la carxofa.<br />
8. En què t'agrada perdre el temps?<br />
A contemplar la gent i el paisatge.<br />
9. Un segle i un país.<br />
París a l'època <strong>de</strong>ls impressionistes.<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Per tots els pecats <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> l'activitat<br />
amorosa.<br />
11. Raó 0 sentiment?<br />
Equilibri.<br />
12. Quin consell estàs content <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
No he seguit gaires consells que<br />
anessin en contra <strong>de</strong> la meva opinió.<br />
+ 7. £/ vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
Tres versos d'À. Gar<strong>de</strong>lia:<br />
"No ens ha calgut res més que un<br />
paper blanc<br />
i un gest exacte i lleu<br />
per dibuixar el paisatge <strong>de</strong> la vida".<br />
Fina Rifà<br />
/. Un heroi i una heroïna <strong>de</strong> ficció.<br />
No m'interessen.<br />
2. L'obra que hauries volgut escriure.<br />
Orgull i prejudici; Pedra <strong>de</strong> tartera.<br />
3. La teua maniaparticukr a l'hora<br />
d'escriure.<br />
Ser breu.<br />
4. La joguina que mai no et van<br />
portar els reis.<br />
Una nina fosca, morena.<br />
DOSSIER HI TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
5. Bolígraf, ploma, màquina d'escriure<br />
0 ordinador.<br />
Bolígraf, ploma i ordinador.<br />
6. Un somni no realitzat.<br />
Que m'endrecin <strong>les</strong> coses.<br />
7. Un animal un color, una flor.<br />
La mallerenga blava, el blau, el<br />
gessamí.<br />
8. En què t'agrada perdre el temps?<br />
Pintant.<br />
9. Un segle i un país.<br />
El meu i aquí.<br />
10. Per quin pecat aniries a l'infern?<br />
Per molts.<br />
11. Raó 0 sentiment?<br />
Tot plegat.<br />
12. Quin consell estàs contenta <strong>de</strong> no<br />
haver seguit?<br />
Trampejo els consells, <strong>de</strong>pèn d'on<br />
vénen.<br />
+ 7. H vers <strong>de</strong> la teua vida.<br />
El soldat mort <strong>de</strong> Rimbaud.<br />
Fina Rifò.<br />
v%1 ï:'%tt<br />
-'yt% %ii<br />
éf' ^<br />
Qüestionari<br />
"Dotze més una"<br />
5»» I»,.<br />
ÏKf 1^11*1 hj0£'<br />
\ h^<br />
zf- »*f*<br />
»" ^·*%·J|«%<br />
. •* fil<br />
Wlf A -% r
SSIER111 TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
Boscana<br />
Diari d'un naturalista obsessionat<br />
fC%*1*nrt>4Í l'<br />
Atorgament <strong>de</strong>l premi pel presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l<br />
<strong>Consell</strong> <strong>Cultural</strong>.<br />
Albert Turull llegint l'acta <strong>de</strong>l jurat<br />
<strong>de</strong>l 3r Concurs Árnica.<br />
Per August Garcia i Orri<br />
17 d'abril<br />
Ja hi sóc. Pensava que mai no<br />
arribaria el moment. Si la bibliografia<br />
consultada no és errònia, aquest és el<br />
millor lloc per trobar alguna mostra<br />
<strong>de</strong> la foscana. I també és la millor<br />
època <strong>de</strong> l'any, així ho afirmen <strong>les</strong><br />
escasses cites referents a la localització<br />
d'aquesta planta al nostre país. Tinc la<br />
secreta esperança que puc trobar-la.<br />
Dic secreta perquè ningú no coneix<br />
l'objectiu d'aquesta recerca. Cap <strong>de</strong>ls<br />
meus col·laboradors a la universitat.<br />
Premi Árnica<br />
Els he dit que estaré fent obser<br />
vacions... al Delta <strong>de</strong> l'Ebre. Ni cap<br />
<strong>de</strong>ls meus familiars o amics a qui,<br />
d'altra banda, poc podria interessar.<br />
Tant se val. Si aconsegueixo trobar la<br />
foscana per algun racó d'aquesta vall<br />
pirinenca, seré l'home més afortunat<br />
<strong>de</strong>l món. Millorarà extraordinària<br />
ment el meu currículum professional i<br />
podré entrar amb majúscu<strong>les</strong> a <strong>les</strong><br />
millors revistes científiques <strong>de</strong>l país.<br />
Però no avancem es<strong>de</strong>veniments.<br />
De moment ja he aconseguit <strong>les</strong> pri<br />
meres pistes. Una mica ambigües,<br />
això sí, però no es pot esperar més <strong>de</strong>l<br />
poc rigor científic <strong>de</strong> la gent d'aques<br />
tes contra<strong>de</strong>s. Les preguntes que he fet<br />
al poble <strong>de</strong> seguida m'han adreçat a la<br />
Lionor, una àvia encantadora per bé<br />
que un pèl misteriosa. "Pregunti-ho a<br />
la padrina <strong>de</strong> cal Rabellat. Si hi ha<br />
algú que conegui <strong>les</strong> herbes d'aquestes<br />
muntanyes és ella. Això si us ho vol<br />
dir, perquè <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s..." Però ha<br />
volgut. Se li feia estrany que algú<br />
vingués <strong>de</strong> tan lluny <strong>de</strong>manant-li per<br />
una herba que ja ningú no coneix.<br />
Quan s'ha convençut que <strong>les</strong> meves<br />
intencions eren perfectament hones<br />
tes ha començat a parlar.<br />
Anys enrere havia recollit herbes<br />
per a tot tipus <strong>de</strong> remeis. Ho havia<br />
après <strong>de</strong> la seva mare, que havia estat<br />
una gran herbolaria. Ma<strong>les</strong> llengües<br />
havien fet córrer que tenia coses <strong>de</strong><br />
bruixa, només perquè havia guarit<br />
algú amb pocions que ella mateixa<br />
fabricava barrejant <strong>les</strong> virtuts <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
herbes d'alta muntanya... "Sí, però, i<br />
la foscana, la coneixeu?"<br />
"L'heu vista?" -he inquirir una<br />
mica ansiós-. "La veritat és que és una<br />
planta que no ha abundat mai gaire"
-ha respost-. "Sempre se n'han trobat<br />
només alguns matolls aïllats". "I<br />
recor<strong>de</strong>u a quins llocs?" -he insistit<br />
volent anar al gra-. "Home..., ara ja<br />
no me'n recordo gaire, fa força anys<br />
que no em bellugo d'aquesta casa...<br />
però em sembla que n'hi havia hagut<br />
a..." "On?" -em moria d'impacièn<br />
cia-. "Doncs n'havia vist cap als<br />
estanys <strong>de</strong> Filià, en un bosquet <strong>de</strong> pi<br />
negre que hi ha a mig vessant, prop<br />
d'un rierol que baixa <strong>de</strong>ls llacs. Però...<br />
era un lloc maleït. Hi havia presències<br />
estranyes que podien causar la dissort<br />
<strong>de</strong> qualsevol mortal" -i en dir això,<br />
una guspira semblava il·luminar els<br />
seus ulls. ""Voleu dir dones d'aigua i<br />
coses així?" "Sí, ja sé que la gent<br />
d'avui no s'ho creu, i menys un savi<br />
com vostè, però faci'm cas i no tempti<br />
la sort".<br />
M'he acomiadat agraint-li la seva<br />
ajuda. Mentre tornava a l'hostal<br />
pensava en com es barreja en aquests<br />
pob<strong>les</strong> el saber científic, encara que<br />
sigui a un nivell molt empíric, amb el<br />
cúmul <strong>de</strong> llegen<strong>de</strong>s que passen <strong>de</strong><br />
generació en generació. O passaven,<br />
perquè un bon tros <strong>de</strong> saviesa popular<br />
es perd cada vegada que mor un d'a<br />
quests padrins. L'important és que<br />
<strong>de</strong>mà m'espera una dura jornada. El<br />
bosc que m'ha assenyalat és força<br />
amunt -prop <strong>de</strong>ls dos mil metres d'al<br />
titud- i, un cop allí, caldrà treballar<br />
<strong>de</strong> valent si vull treure'n algun profit.<br />
20 d'abril<br />
Abans-d'ahir vaig pujar fins als<br />
llacs. L'ascensió va ser prou dura.<br />
Aviat vaig haver <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar el cotxe en<br />
DOSSIER III TROBADA DESCRIPTORS<br />
uns prats i <strong>de</strong>s d'allí vaig prendre un<br />
sen<strong>de</strong>rol que ràpidament guanyava<br />
alçada fins a un primer estany. La<br />
llum <strong>de</strong>l matí li donava un encant<br />
especial, no sé, una barreja entre bell i<br />
enigmàtic alhora. Després el camí es<br />
perdia <strong>de</strong>finitivament en un roquissar<br />
que -tal com m'havia indicat la<br />
Lionor- era l'únic pas possible per<br />
arribar al següent llac. El rocam, fet <strong>de</strong><br />
l'acumulació <strong>de</strong> <strong>de</strong>tritus granítics,<br />
alentia el meu ritme, ja que havia d'es<br />
collir constantment el millor pas entre<br />
roca i roca per no caure en qualsevol<br />
<strong>de</strong>ls esvorancs que <strong>les</strong> separaven. Això<br />
em va entretenir força estona fins que<br />
vaig arribar a un punt on el pen<strong>de</strong>nt<br />
donava pas a un pla format per una<br />
petita cubeta glacial.<br />
Al bell mig hi havia un estanyol<br />
d'aigües cristal·lines i quietes com la<br />
lluna d'un mirall. Recorrent amb la<br />
vista el panorama que s'obria als meus<br />
ulls intentava recordar <strong>les</strong> parau<strong>les</strong><br />
exactes <strong>de</strong> la Lionor: "Veurà un llac<br />
petit, molt arrodonit. El voreja un<br />
prat per tot arreu menys pel cantó<br />
oposat al <strong>de</strong>l vessant <strong>de</strong> pujada. Aquell<br />
racó, el més allunyat, situat darrere<br />
com si diguéssim, és fet <strong>de</strong> pedra viva.<br />
Per allí hi solen baixar alguns rierols<br />
que vénen d'un llac situat just<br />
damunt. Si mira cap a la dreta, a mig<br />
pen<strong>de</strong>nt, veurà un petit bosquet <strong>de</strong><br />
pins negres. És allà". 1 allà era, efecti-<br />
El guanyador, August Garcia i Orri,<br />
adreçant-se al públic.<br />
**.*%• p %.V-"* »1t-l<br />
f>'V^·* f %*f*'*.*^- ^ %%!
wi>ip%%1<br />
M r<br />
* . * • « . ' .<br />
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
\C»^·'V<br />
•nií-* t* fr<br />
^r% w"^<br />
^ • ' ^<br />
1 f**<br />
vament! -vaig pensar, alleujat, com si<br />
temés que el bosc hagués tocat el dos.<br />
Vaig vorejar l'estany pel seu cantó<br />
esquerre car era el menys abrupte i, un<br />
cop a l'altre costat, vaig <strong>de</strong>scobrir que<br />
la paret <strong>de</strong> roca era extremadament<br />
relliscosa a causa d'algunes molses<br />
humi<strong>de</strong>s que la recobrien. Amb<br />
prudència però també amb <strong>de</strong>cisió -i<br />
mullant-me els peus més <strong>de</strong>l que<br />
<strong>de</strong>sitjava-, vaig travessar en direcció al<br />
bosquet mentre anava ascendint lleu<br />
gerament.<br />
Un cop allí -un preciós bosc <strong>de</strong> pi<br />
negre amb neret {Rhodo<strong>de</strong>ndro-<br />
Pinetum uncinatae)-, <strong>les</strong> da<strong>de</strong>s acon<br />
segui<strong>de</strong>s no indicaven amb precisió<br />
cap lloc concret. Calia cercar tenint en<br />
compte <strong>les</strong> afinitats <strong>de</strong> la planta, tants<br />
cops consulta<strong>de</strong>s en vells i gruixuts<br />
volums <strong>de</strong> botànica: "...amant <strong>de</strong> llocs<br />
frescals però no massa humits, la<br />
foscana sol trobar-se protegida <strong>de</strong> la<br />
insolació directa per altres plantes més<br />
grans -sovint el neret {Rhodo<strong>de</strong>ndron<br />
ferrugineum)- bé que s'observa més<br />
fàcilment a <strong>les</strong> zones perifèriques <strong>de</strong>l<br />
matollar, com també a certes tarteres<br />
silícies ombroses, on creix isolada a<br />
recer <strong>de</strong>ls grans blocs <strong>de</strong> pedra". Bé,<br />
doncs -vaig pensar-, caldrà agafar-<br />
s'ho amb paciència. Feta una primera<br />
ullada general al bosquet, i <strong>de</strong>scarta<strong>de</strong>s<br />
algunes zones que no reunien els<br />
requisits esmentats, vaig començar la<br />
feina <strong>de</strong> recerca disposat a no <strong>de</strong>ixar<br />
un pam sense regirar. La reduïda<br />
extensió <strong>de</strong> la massa boscosa, que no<br />
<strong>de</strong>via fer més <strong>de</strong> vint-i-cinc o trenta<br />
metres a la part més ampla, feia pensar<br />
que seria possible estudiar-la en una<br />
jornada <strong>de</strong> treball. S'havia <strong>de</strong> tenir en<br />
compte, però, que ja era prop <strong>de</strong><br />
Premi Árnica<br />
migdia i que en aquesta època <strong>les</strong><br />
condicions d'il·luminació quedarien<br />
notablement reduï<strong>de</strong>s a partir <strong>de</strong><br />
mitja tarda. Sense oblidar el fred, el<br />
vent o la possibilitat que el temps<br />
pogués complicar-se abans d'hora.<br />
Així que, <strong>de</strong>sprés d'un breu refrigeri,<br />
vaig posar fil a l'agulla començant<br />
una lenta i metòdica raspallada <strong>de</strong>ls<br />
matolls <strong>de</strong> neret.<br />
Mentre treballava em venien ai<br />
cap <strong>les</strong> històries <strong>de</strong> personatges mis<br />
teriosos que, segons la mitologia<br />
popular, poblaven els encontorns:<br />
fa<strong>de</strong>s, encanta<strong>de</strong>s, minairons, dones<br />
d'aigua... Somreia per sota el nas en<br />
sorprendre'm -calia admetre-ho-<br />
seduït per aquells relats. Si els meus<br />
companys <strong>de</strong> feina ho sabessin! Jo,<br />
l'exemple més acabat <strong>de</strong>l dogmatis<br />
me científic, en braços <strong>de</strong> contes<br />
explicats per vel<strong>les</strong> a la vora <strong>de</strong>l foc.<br />
Quina ironia! Quin <strong>de</strong>scrèdit per a<br />
una carrera que promet brillants con<br />
questes científiques. Però no cal<br />
patir, res d'això no es produirà. El<br />
meu hermetisme cap a aquests temes<br />
és total. D'altra banda, no <strong>de</strong>ixen <strong>de</strong><br />
ser divagacions intel·lectuals, interès<br />
per d'altres àmbits <strong>de</strong>l coneixement<br />
-el saber popular, com alguns l'ano<br />
menen-, que cal situar al seu lloc<br />
just. Especulacions <strong>de</strong> l'esperit<br />
humà, seduït ancestralment per allò<br />
que no coneix: el misteri, embolcallat<br />
<strong>de</strong> l'aura <strong>de</strong>l sagrat per acabar con<br />
vertit en esoterisme o superstició.<br />
Entretingut amb aquestes refle<br />
xions van anar passant <strong>les</strong> hores sense<br />
adonar-me'n. I sense veure, tampoc,<br />
que el temps havia canviat sensible<br />
ment. El dia, fins llavors assolellat i<br />
tranquil, s'havia anat cobrint d'una
espessa capa <strong>de</strong> núvols que amenaçava<br />
tempesta. Vaig observar l'espai <strong>de</strong><br />
bosc que encara em quedava. N'havia<br />
escorcollat ben bé dues terceres parts i<br />
la resta, que era molt més atapeïda,<br />
semblava <strong>de</strong>manar un dia sencer <strong>de</strong><br />
treball. Què havia <strong>de</strong> fer? Podia tornar<br />
l'en<strong>de</strong>mà, ningú no m'esperava fins la<br />
setmana entrant. M'havia donat un<br />
ampli marge <strong>de</strong> temps en previsió <strong>de</strong>ls<br />
problemes que poguessin presentar-<br />
se. Però és que <strong>de</strong>sitjava tant trobar<br />
una pista <strong>de</strong> la presència <strong>de</strong> la planta!<br />
Ni que fos algun peu marcit o sec,<br />
restes <strong>de</strong> ful<strong>les</strong>, fruits, fins i tot alguna<br />
herba <strong>de</strong> <strong>les</strong> que solen associar-s'hi.<br />
Em vaig <strong>de</strong>cidir a fer, almenys, un<br />
reconeixement ràpid <strong>de</strong>l terreny amb<br />
la il·lusió que trobaria alguna cosa.<br />
En aquell mateix moment un<br />
llamp, seguit d'un tro eixordador,<br />
caigué a escassos centenars <strong>de</strong> metres.<br />
Allò va fer rectificar la meva <strong>de</strong>cisió i,<br />
esporuguit -ho confesso- vaig recollir<br />
tots els estris i vaig emprendre la<br />
baixada. En pocs segons, una pluja<br />
intensa ho amarà tot. En ser a l'altra<br />
banda <strong>de</strong>l llac, a punt d'haver-me-<strong>les</strong><br />
amb el roquissar, vaig donar una<br />
ullada al bosquet. Començava a ser<br />
engolit per la boira i una espessa<br />
cortina d'aigua. Un segon llamp<br />
il·luminà el paisatge i un calfred reco-<br />
rregué tot el meu cos a causa d'una<br />
visió inquietant. En el breu espai que<br />
durà la llum, em semblà veure una<br />
figura femenina, dreta a l'entrada <strong>de</strong>l<br />
bosquet d'on, moments abans, havia<br />
fugit empès pel mal temps. Vaig<br />
romandre perplex, paralitzat, espe<br />
rant que un altre llamp em confirmés<br />
que aquella imatge havia estat un<br />
engany <strong>de</strong>ls sentits. Però no vaig<br />
DOSSIER 111 TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
po<strong>de</strong>r aclarir-ho perquè caigué tan a<br />
prop que m'encegà <strong>de</strong>l tot i em féu<br />
sentir l'espasme elèctric per dintre <strong>les</strong><br />
venes. Vaig perdre l'equilibri i vaig<br />
caure tartera avall fent tombs fins que<br />
vaig topar amb el cap en una roca.<br />
En <strong>de</strong>spertar-me <strong>de</strong>sprés d'una<br />
estona -no podria dir exactament<br />
quant <strong>de</strong> temps vaig estar incons<br />
cient- sentia un intens dolor al cap.<br />
Tenia una ferida que havia sagnat<br />
força, contusions per tot el cos i estava<br />
ben xop. No sé com, vaig aconseguir<br />
anar fins al cotxe i, mig somnàmbul,<br />
vaig arribar al poble. Just abans d'en<br />
trar a l'hostal vaig caure exhaust al<br />
camp <strong>de</strong> bassals i fang en què s'havia<br />
convertit el carrer. Ja no recordo més.<br />
Algú <strong>de</strong>gué adonar-se'n i em recollí.<br />
Pel que he sabut, avisaren el metge <strong>de</strong>l<br />
poble, que em practicà uns quants<br />
punts <strong>de</strong> sutura i em va donar una<br />
me<strong>de</strong>cina per evitar qualsevol possible<br />
infecció.<br />
Vaig passar la nit i gairebé tot el<br />
dia d'ahir dormint o semiinconscient.<br />
Avui em sento ja molt millor i és per<br />
això que he pogut escriure aquestes<br />
notes. He pensat que si ho faig potser<br />
aclariré <strong>les</strong> meves i<strong>de</strong>es abans que el<br />
record se'm faci més confús. La veritat<br />
és, però, que, a hores d'ara, no puc dir<br />
si el que vaig veure era una imatge real<br />
o una il·lusió. No puc treure'm <strong>de</strong>l<br />
cap aquella silueta, dreçada majestuo<br />
sa davant la tempesta, observant-me.<br />
El seu magnetisme m'aclapara i posa<br />
en qüestió els meus plantejaments<br />
sobre realitat i llegenda. Necessito<br />
constatar que el que vaig veure no és<br />
més que un joc capriciós <strong>de</strong> llums i<br />
ombres. Un exemple <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>ls<br />
fenòmens atmosfèrics sobre el meu<br />
j# T* »rt<br />
^n f.<br />
^|V^: Wit*%<br />
^^«m r 1,^<br />
Mr<br />
'•»*•* *|!^ tt<br />
»% % A<br />
ï -^ ^^<br />
%£• ís|líí"< í'^jN»::
^T' rf*^<br />
.4,nn<br />
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
;I«%1<br />
cervell, no tan impermeable com<br />
pensava a suggestions <strong>de</strong> la imaginería<br />
popular. El problema és que hauré<br />
d'esperar almenys un parell <strong>de</strong> dies per<br />
estar en condicions <strong>de</strong> tornar als llacs.<br />
Perquè hi penso tornar. Es l'única<br />
manera <strong>de</strong> treure l'entrellat d'aquesta<br />
història.<br />
22 d'abril<br />
He tornat a veure la Lionor.<br />
Necessitava parlar amb ella i explicar-<br />
li què havia vist o, almenys, el que<br />
m'havia semblat veure. M'ha escoltat<br />
atentament i, acabada la meva narra<br />
ció, s'ha quedat callada. Jo esperava<br />
amb impaciència algun comentari, un<br />
monosíl·lab que confirmés <strong>les</strong> meves<br />
sospites. O la negació rotunda que<br />
acabés amb una il·lusió sense fona<br />
ment. Però ella callava. Els seus ulls<br />
semblaven mirar endins i molt enrere.<br />
Sols un lleu tremolor <strong>de</strong>l seu cap tren<br />
cava la immobilitat <strong>de</strong>l seu cos. I quan<br />
semblava que aquesta situació es faria<br />
insostenible, uns mots quasi xiuxiue-<br />
jats han sortit <strong>de</strong>ls seus llavis. "És<br />
ella." "Qui voleu dir?" "La dama fosca<br />
<strong>de</strong>ls estanys." És veritat, doncs! No ha<br />
estat un miratge. He intentat aclarir<br />
més coses sobre la i<strong>de</strong>ntitat d'aquest<br />
personatge però ha estat inútil.<br />
Només un darrer advertiment abans<br />
d'aixecar-se <strong>de</strong> la cadira i abandonar<br />
l'estança: "No hi vagi. Ja li ho vaig dir<br />
que era perillós." M'he estremit en<br />
sentir aquestes parau<strong>les</strong> i veure-la<br />
allunyar-se tentinejant cap a la porta<br />
tot remugant mots que no he entès.<br />
Quin mal s'hi amaga? No sembla<br />
pas una criatura terrible. Sols impo<br />
sant i misteriosa, res més. Però... què<br />
estic dient? Dono crèdit a <strong>les</strong> parau<strong>les</strong><br />
d'una dona ja gran que sempre ha<br />
viscut entre fantasmes? És que el seu<br />
testimoni ja és prova suficient per<br />
concloure que el que vaig veure no era<br />
simplement un efecte òptic? Com<br />
aquel<strong>les</strong> terrib<strong>les</strong> figures que, <strong>de</strong><br />
petits, crèiem veure <strong>de</strong> nit a la nostra<br />
habitació i que, tard o d'hora, <strong>de</strong>sco<br />
bríem converti<strong>de</strong>s en la roba penjada a<br />
la cadira, aquell moble o una joguina<br />
mal endreçada. Hi aniré, però no per<br />
ella. He d'acabar la feina que m'ha dut<br />
aquí aquests dies: la foscana.<br />
23 d'abril<br />
L'he trobada! No era un somni.<br />
Els estudis previs tenien raó, com<br />
podia dubtar-ne? Només calia una<br />
mica <strong>de</strong> sort. I treball, perquè no puc<br />
oblidar els mesos <strong>de</strong> feina que hi ha<br />
darrere aquest <strong>de</strong>scobriment. Però<br />
anem a pams, vull <strong>de</strong>scriure artib<br />
<strong>de</strong>tall <strong>les</strong> da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la troballa.<br />
Avui, 23 d'abril -quin dia més<br />
indicat- he tornat als llacs <strong>de</strong> Filià. No<br />
feia un temps esplèndid però tampoc<br />
res indicava que hagués <strong>de</strong> ploure. Un<br />
dia d'aquests amb el cel encalitxat,<br />
amb clapes <strong>de</strong> núvols blancs ocupant<br />
amp<strong>les</strong> franges <strong>de</strong>l firmament <strong>de</strong>ixant,<br />
entremig, petites taques <strong>de</strong> blau. En<br />
arribar al bosquet he tret <strong>les</strong> notes per<br />
aclarir quin era el tros on calia treba<br />
llar. I quasi <strong>de</strong> seguida -en un lloc per<br />
on ja havia passat l'altre dia- l'he vista.<br />
Primer he pensat que era una herba<br />
seca <strong>de</strong> la família <strong>de</strong> <strong>les</strong> saxifragàcies.<br />
Però quan ja l'apartava d'esma per<br />
buscar al seu voltant me n'he adonat.<br />
Aquella tija erecta, acabada en un<br />
ramell floral disposat en panícula;
Premi Árnica<br />
aquel<strong>les</strong> flors que, tot i seques, con<br />
servaven encara la forma campanula-<br />
da i els sèpals aguts; a la base, aquella<br />
roseta <strong>de</strong> ful<strong>les</strong> arrodoni<strong>de</strong>s, profun<br />
dament parti<strong>de</strong>s en forma <strong>de</strong> palma;<br />
i, sobretot, aquella viscositat que li<br />
conferien els esparsos pèls glandulo-<br />
sos que la recobrien. Sí senyor, era<br />
ella. A més, coincidia perfectament<br />
amb la <strong>de</strong>scripció d'afinitats consulta<br />
da: es trobava en un <strong>de</strong>ls racons on el<br />
matoll <strong>de</strong> neret entrava en contacte<br />
amb una petita tartera ombrejada. No<br />
podia haver-hi error. Llàstima que fos<br />
l'única que s'hi observava i que esti<br />
gués tan marcida. M'he aconsolat<br />
pensant que sols el <strong>de</strong>scobriment d'a<br />
questa espècie és ja un èxit sense pre<br />
ce<strong>de</strong>nts.<br />
La prudència i el rigor professio<br />
nal m'obligaven a no precipitar-me i a<br />
acumular el major nombre <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s<br />
abans <strong>de</strong> formular la conclusió <strong>de</strong>fini<br />
tiva. Així que m'he entretingut força<br />
estona prenent notes al meu qua<strong>de</strong>rn<br />
<strong>de</strong> camp. A més <strong>de</strong> l'acurada <strong>de</strong>scrip<br />
ció <strong>de</strong> l'hàbitat, he mesurat la planta<br />
en tots els sentits -tija, ful<strong>les</strong>, flors-,<br />
he fet dibuixos i fotografies i he pres<br />
una mostra <strong>de</strong>l substrat rocós on s'a<br />
rrelava. De sobte, se m'ha plantejat<br />
una qüestió que fins aquell moment,<br />
amb l'emoció <strong>de</strong> la <strong>de</strong>scoberta, no<br />
havia previst: podia prendre la planta<br />
per a herboritzar-la tot i que era l'únic<br />
exemplar que havia trobat fins<br />
llavors? O era millor esperar a confir<br />
mar la presència d'altres que, potser,<br />
apareixerien, si no allà, en algun altre<br />
racó <strong>de</strong> la zona? Dur la mostra <strong>de</strong> la<br />
planta era la millor prova <strong>de</strong>l meu<br />
<strong>de</strong>scobriment però també significava,<br />
en cas que fos el darrer exemplar exis-<br />
DOSSIER lli TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
tent, l'extinció automàtica <strong>de</strong> l'espè-<br />
cie. Les tècniques que permeten la<br />
reproducció al laboratori no són <strong>de</strong>l<br />
tot fiab<strong>les</strong> car <strong>de</strong>penen <strong>de</strong> l'estat en<br />
què es puguin trobar <strong>les</strong> llavors. El<br />
dubte era, doncs, gairebé més ètic que<br />
científic, si és que es po<strong>de</strong>n separar<br />
aquests dos àmbits <strong>de</strong> la reflexió<br />
humana.<br />
He <strong>de</strong>cidit no arrencar-la, <strong>de</strong><br />
moment. Sempre seré a temps <strong>de</strong> fer-<br />
ho. I mentrestant potser en trobaré<br />
altres exemplars, fins i tot en millor<br />
estat <strong>de</strong> conservació. Em sentia tan<br />
satisfet que he volgut gaudir d'aquest<br />
meravellós dia. Com que encara no<br />
havia dinat, he pres un mos i m'he<br />
disposat a fer una becaineta. A la part<br />
més alta <strong>de</strong>l bosc hi havia un racó<br />
molt a<strong>de</strong>quat. Un rierol el travessava<br />
tot fent petits salts entre molses, i l'es<br />
pessor <strong>de</strong>ls pins hi creava un ambient<br />
ombrívol i humit. M'he estirat i,<br />
mentre ressonava prop meu la suau<br />
cançó <strong>de</strong> l'aigua, m'he adormit pro<br />
fundament. I he tingut un somni. Un<br />
somni estrany.<br />
Jo era allí mateix, al bosc,<br />
adormit, i alguna cosa em <strong>de</strong>spertava.<br />
En incorporar-me veia la Lionor que<br />
em mirava i em <strong>de</strong>ia: "Ja li ho vaig dir<br />
que no hi vingués. És perillós. Vagi-<br />
se'n abans no prengui mal!", però<br />
quan volia respondre-li que no<br />
m'havia passat res i que havia trobat<br />
la planta ella ja era lluny, bosc enllà.<br />
Jo la seguia però no podia agafar-la.<br />
Llavors, en comptes <strong>de</strong> la Lionor veia<br />
una noia jove, tota vestida <strong>de</strong> blanc i<br />
amb una llarga cabellera negra, que<br />
m'observava enlairada dalt d'una<br />
roca. Li he preguntat: "Qui ets tu ?" i<br />
ella ha respost: "Sóc la dama fosca<br />
V<br />
,s**^r%*ic*"* *%t nt'*^n^ |?w^t***^<br />
l»a,TI*"»tf, %'»·;l'V 11*1 "Ik*!<br />
^.? ^V¿* "~v^^. r 'M^:<br />
* 1 ^ *,**% **•<br />
%-¥% » *"<br />
i m% i*»;*/' »* *~
%*r<br />
n»ií'<br />
k" ^ 'w·C<br />
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
%«m*V<br />
,****^^^<br />
'W%t<br />
:«»€"<br />
<strong>de</strong>ls estanys." I ha afegit: "Deixa la<br />
foscana i vine amb mi." Jo dubtava,<br />
no encertava a <strong>de</strong>cidir-me. Als meus<br />
peus, la planta es gronxava moguda<br />
pel vent mentre la remor <strong>de</strong>l rierol<br />
s'anava confonent amb la <strong>de</strong> la pluja<br />
que començava a caure lentament.<br />
Una tempesta s'ha <strong>de</strong>sfermat tot<br />
seguit i un llamp ha anul·lat qualsevol<br />
imatge. A l'instant següent, dalt la<br />
roca... no hi havia ningú. Però sota la<br />
cúpula arbòria ressonaven aquests<br />
mots: "...i vine amb mi... vine amb<br />
mi...". A terra, la foscana romania<br />
intacta. Jo m'ajupia i, mentre l'obser<br />
vava fet un embolic, es produïa una<br />
lenta metamorfosi. Les ful<strong>les</strong> s'asseca<br />
ven i s'anaven recargolant, <strong>les</strong> flors<br />
perdien el seu color i s'omplien d'a<br />
rrugues, la tija començava a cedir i<br />
s'inclinava cap al sol. La planta s'esta<br />
va marcint, calia <strong>de</strong>cidir-se urgent<br />
ment. "...Vine amb mi..." Jo restava<br />
immòbil, a punt <strong>de</strong> tornar-me boig.<br />
Tot s'enfosquia i, cada cop <strong>de</strong> més<br />
lluny, aquel<strong>les</strong> tres parau<strong>les</strong> <strong>de</strong>sfilaven<br />
per la meva ment com una lletania.<br />
M'he <strong>de</strong>spertat dubtant si allò<br />
que havia vist era o no un somni.<br />
Mentre passejava la mirada pel racó <strong>de</strong><br />
bosc per on havia <strong>de</strong>saparegut la<br />
Lionor, pensava que tot m'havia<br />
semblat perfectament verídic. Allà hi<br />
havia la pedra damunt la qual aquella<br />
noia que es feia dir "la dama <strong>de</strong>ls<br />
estanys" m'havia parlat per primer<br />
cop. Però allò havia estat un somni, res<br />
més. Era sorprenent amb quina quali<br />
tat <strong>de</strong> <strong>de</strong>talls recordava aquella cara,<br />
talment com si l'hagués tinguda al<br />
davant. Els ulls d'un verd profund,<br />
com el color <strong>de</strong> la boscúria; aquella<br />
pell tendra i humida com l'herba amb<br />
la rosada; i els llavis molsuts, formu<br />
lant una i mil vega<strong>de</strong>s aquella ordre.<br />
Que estrany que és el llenguatge <strong>de</strong>ls<br />
somnis...<br />
He caminat fins a la roca. L'he<br />
mirada atentament mentre refeia en<br />
el pensament la imatge <strong>de</strong> la dama<br />
-tenia un nom propi?- col·locada al<br />
seu damunt. I és llavors quan he fet<br />
una <strong>de</strong>scoberta que m'ha <strong>de</strong>ixat<br />
glaçat. Al bell mig <strong>de</strong> la molsa que<br />
recobria la part superior s'hi distingia<br />
clarament la marca d'unes petja<strong>de</strong>s.<br />
Petja<strong>de</strong>s humanes! Uns peus petits,<br />
junts, col·locats amb la mateixa<br />
orientació que el meu personatge<br />
misteriós. He començat a pensar<br />
seriosament que estava per<strong>de</strong>nt facul<br />
tats per comportar-me d'una manera<br />
raonada davant fets aïllats que, per<br />
força, havien <strong>de</strong> tenir una explicació<br />
lògica. O no. Hi havia indicis versem<br />
blants d'una presència estranya, més<br />
enllà <strong>de</strong> tota realitat analitzable cien<br />
tíficament, pertanyent a un àmbit<br />
que m'era totalment <strong>de</strong>sconegut. He<br />
començat a creure en la dama fosca<br />
<strong>de</strong>ls estanys.<br />
S'ha fet tard. Calia baixar aviat si<br />
no volia fer un tros <strong>de</strong>l camí a <strong>les</strong><br />
fosques. Abans he volgut donar un<br />
darrer cop d'ull a la planta per assegu<br />
rar-me que recordaria el lloc exacte<br />
un altre dia. Es curiós, però m'ha<br />
semblat més seca i marcida que<br />
abans. Com si el somni s'anés com<br />
plint fil per randa.<br />
24 d'abril<br />
M'he llevat tard i he passat el dia<br />
repassant <strong>les</strong> meves notes i consultant<br />
els manuals <strong>de</strong> botànica.<br />
Efectivament, la troballa és correcta.
Premi Árnica<br />
Però no sé què tinc que no em <strong>de</strong>ixa<br />
sentir satisfet. Tant <strong>de</strong> temps esperant<br />
aquest moment i, ara, és com si no<br />
em fes cap il·lusió. Com si fos un<br />
treball més. No puc concentrar-me<br />
en la feina, constantment retornen <strong>les</strong><br />
imatges <strong>de</strong>l somni. I <strong>les</strong> petja<strong>de</strong>s a la<br />
molsa. Faig esforços per no <strong>de</strong>ixar-me<br />
arrossegar per aquesta bogeria però...<br />
és que és tan atraient! I si hi hagués<br />
realment algú com la dama <strong>de</strong>ls<br />
estanys? Només <strong>de</strong> pensar-ho, tot em<br />
sembla fútil. Si ella fos veritat... Crec<br />
que seria capaç d'abandonar la meva<br />
feina, la passió per la botànica, el meu<br />
futur professional. Fins i tot, aquesta<br />
<strong>de</strong>scoberta <strong>de</strong> primer ordre que ja<br />
tinc pràcticament a <strong>les</strong> meves mans.<br />
25 d'abril<br />
Ahir al vespre vaig parlar <strong>de</strong> nou<br />
amb la Lionor. Volia intentar-ho un<br />
cop més. Sé que hi ha alguna cosa<br />
que ella no m'ha explicat. La vaig<br />
trobar a la vora <strong>de</strong> la llar <strong>de</strong> foc, recol<br />
zada en el seu vell bastó mentre escal<br />
fava quatre coses per sopar. Em va<br />
semblar que la meva presència li feia<br />
nosa perquè va estar força esquerpa,<br />
més que la primera vegada. "Que no<br />
n'ha tingut prou ja, d'aquesta histo<br />
ria?", "no veu que s'amargarà la<br />
vida?", i encara: "Miri, vostè faci el<br />
que vulgui, però a mi no m'atabali<br />
més!". Mentre em <strong>de</strong>ia això la seva<br />
mirada m'ha trasbalsat. No m'havia<br />
fixat que tingués aquells ulls d'un<br />
verd tan profund.<br />
Demà tornaré al bosquet i m'hi<br />
estaré el temps que calgui fins que<br />
^^ arribi a una conclusió. Hi dormiré si<br />
HI és necessari. M'enduré la tenda i<br />
menjar per uns quants dies. Potser<br />
hauria <strong>de</strong> trucar al <strong>de</strong>partament i dir-<br />
los que encara trigaré, però m'estimo<br />
més no fer-ho. No sabria quines expli<br />
cacions donar si me'n <strong>de</strong>manaven.<br />
Com puc donar-<strong>les</strong> als altres si no sé<br />
què dir-me a mi mateix?<br />
26 d'abril<br />
He passat tot el dia aquí, al<br />
bosquet, i no he vist res estrany, cap<br />
indici que permeti confirmar <strong>les</strong><br />
meves sospites. La dama <strong>de</strong>ls estanys<br />
és una invenció <strong>de</strong> la imaginació<br />
popular i jo he estat prou innocent<br />
per creure-hi. No entenc com he<br />
arribat fins a aquest punt. Ara ho veig<br />
clar. Com puc haver-me <strong>de</strong>ixat obses<br />
sionar per aquesta fantasia quan tenia<br />
una cosa tan palpable davant meu? I<br />
tan important! El fruit <strong>de</strong> mesos,<br />
anys, podria dir, <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicació botàni<br />
ca. He estat a punt d'engegar-ho tot a<br />
rodar i perdre així l'oportunitat <strong>de</strong> la<br />
meva vida. Sort que encara hi sóc a<br />
temps. La planta no és marcida <strong>de</strong>l tot<br />
encara que, com en aquell somni<br />
absurd, el procés d'assecament és<br />
ràpid. Perquè penso prendre-la, ho he<br />
<strong>de</strong>cidit. Tota aquesta història <strong>de</strong> la<br />
dama m'ha fet veure <strong>les</strong> coses <strong>de</strong><br />
manera diferent. Cal aprofitar el<br />
moment, qui sap si <strong>de</strong>sprés no trobaré<br />
cap més plançó i aquest ja s'haurà fet<br />
malbé.<br />
La nit és molt tranquil·la. La<br />
lluna fa el seu ple i ho vesteix tot d'un<br />
vel especialíssim, una blancor nívia<br />
que es perd entre ombres difumina<br />
<strong>de</strong>s. Amb un escenari així és molt fàcil<br />
imaginar històries <strong>de</strong> dames fosques<br />
que<br />
>•}%% Jll*':! vr»t •<br />
**T<br />
«m T i!<br />
ri<br />
^«•**«'<br />
í 11
»*T .'<br />
\.X.it•»•» tj<br />
aV^<br />
3ir<br />
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
%
Premi Árnica<br />
i <strong>de</strong>spertava en mi noves sensacions,<br />
però una guspira d'aquella prudèn<br />
cia tan meva romania <strong>de</strong>sperta<br />
avisant-me. Quin doll <strong>de</strong> dubtes i<br />
pensaments confusos, quin aiguaba<br />
rreig <strong>de</strong> pors i impulsos! Un mar<br />
revoltat en airosa tempesta on ei<br />
meu jo es<strong>de</strong>venia petit, ínfim, ofegat<br />
per una voracitat que em sentia<br />
incapaç <strong>de</strong> controlar. Lluitava en va<br />
per or<strong>de</strong>nar el caos en què s'havia<br />
convertit la meva ment. Intentava<br />
confegir arguments, <strong>de</strong>striar el blanc<br />
<strong>de</strong>l negre, però era inútil. Tot girava<br />
prenent formes i colors nous a cada<br />
instant com en un calidoscopi.<br />
Muntanyes i rierols, mira<strong>de</strong>s i parau<br />
<strong>les</strong>, noies i plantes...<br />
Mig cos <strong>de</strong> la dama estava ja<br />
ocult sota l'aigua i continuava<br />
avançant. De sobte s'ha girat. La<br />
blanor <strong>de</strong> <strong>les</strong> sines s'ha insinuat sota<br />
el vestit mentre eren acarona<strong>de</strong>s pels<br />
seus cabells, bressats pels suaus<br />
moviments <strong>de</strong> la dama en tombar-se.<br />
I sense apartar els seus ulls <strong>de</strong>l meu<br />
esguard s'ha enfonsat lentament<br />
mentre esboçava un tendre somriu<br />
re, el més bell que jo mai hagi con<br />
templat. Els seus ulls han estat els<br />
darrers a <strong>de</strong>saparèixer engolits per<br />
l'argentada superfície <strong>de</strong>l llac. I m'ha<br />
semblat veure'ls, aigües endins, a<br />
través <strong>de</strong>l suau oneig que ha seguit a<br />
la immersió total d'aquell cos perfec<br />
te.<br />
I ara resto aquí, escrivint aques<br />
tes ratl<strong>les</strong>, sense saber què fer mentre<br />
el sol surt darrera l'horitzó, impassi<br />
ble. Al meu davant tinc la foscana,<br />
ajaguda com un trofeu <strong>de</strong> caça. Però<br />
dintre meu sento, una i altra vegada,<br />
aquells ulls, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l fons <strong>de</strong> l'estany,<br />
cridant-me.<br />
1X)SSIER III TROBADA D ESCRIPTORS<br />
EPÍLEG<br />
Aquest diari fou trobat el 7 <strong>de</strong> maig<br />
per un pastor <strong>de</strong> la zona. El <strong>de</strong>scobrí mig<br />
amagat en uns matolls just als marges <strong>de</strong>l<br />
llac <strong>de</strong> l'Encantada. No s'ha trobat cap<br />
rastre <strong>de</strong> l'autor <strong>de</strong> <strong>les</strong> notes, el prestigiós<br />
botànic Fre<strong>de</strong>ric Sabaté, la <strong>de</strong>saparició<br />
<strong>de</strong>l qual fou <strong>de</strong>nunciada per la seva<br />
família fa uns dies. Només alguns estris<br />
<strong>de</strong> treball, roba i aliments han aparegut<br />
en un petit campament instal·lat a un<br />
parell <strong>de</strong> quilòmetres <strong>de</strong>l llac esmentat.<br />
L'anàlisi <strong>de</strong> <strong>les</strong> petja<strong>de</strong>s mostra que <strong>de</strong>gué<br />
entrar dins l'aigua però no en va sortir.<br />
Segurament s'ofegà. La prova que podria<br />
confirmar aquesta hipòtesi s'ha trobat a<br />
la darrera pàgina <strong>de</strong>l diari. Es tracta d'un<br />
exemplar <strong>de</strong> la Nympha umbrosa, nom<br />
científic d'una planta que era coneguda<br />
antigament amb el nom <strong>de</strong> foscana, i que<br />
es creia pràcticament extingida. Segons<br />
anàlisis encara per confirmar, aquesta<br />
planta podria contenir uns principis<br />
tòxics fortament al·lucinògens que<br />
haurien pogut produir la mort per acci<br />
<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l científic esmentat.<br />
Desgraciadament, a hores d'ara, una<br />
setmana <strong>de</strong>sprés d'iniciats els treballs<br />
d'escorcoll <strong>de</strong> la zona, incloses <strong>les</strong> aigües<br />
<strong>de</strong>ls llacs, el cos <strong>de</strong> Fre<strong>de</strong>ric Sabaté encara<br />
no ha estat trobat. Aquest cas ha <strong>de</strong>sper<br />
tat a la vall vel<strong>les</strong> històries. És aquesta una<br />
nova intervenció <strong>de</strong> la "dama fosca <strong>de</strong>ls<br />
estanys"? -es pregunten alguns veïns. El<br />
cert és que un eminent científic ha <strong>de</strong>sa<br />
paregut <strong>de</strong>ixant-nos només l'estrany<br />
dietari i un <strong>de</strong>scobriment botànic <strong>de</strong> gran<br />
importància. La clau d'aquest misteri<br />
-que ningú no s'atreveix a conjurar en<br />
veu alta- s'amaga al peu <strong>de</strong>l full que<br />
conté la foscana. Són tres mots, els<br />
darrers que Fre<strong>de</strong>ric Sabaté <strong>de</strong>gué es<br />
criure:<br />
"Vinc amb tu".<br />
%n%-
V? t m<br />
SSIERIII TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
Taula rodona<br />
Xa transmissió <strong>de</strong> la cultura popular<br />
i tradicional en la literatura que arriba als joves<br />
Andreu Sotorra presentant la taula<br />
rodona: Teresa Duran, Josep A. Fluixa,<br />
Josep Vallverdú, Àngells Gar<strong>de</strong>lla, Pep<br />
Coll i Gabriel Janer-Manila.<br />
•1*1 . né*<br />
a taula rodona celebrada a<br />
<strong>les</strong> valls d'Aneu amb mo<br />
tiu <strong>de</strong> la III Trobada d'Es<br />
criptors va <strong>de</strong>batre aquesta proposta<br />
genèrica: Existirien la imaginació i la<br />
creació literària sense <strong>les</strong> fonts <strong>de</strong> la<br />
cultura popular?<br />
Per discutir sobre el tema, es va<br />
comptar amb <strong>les</strong> intervencions <strong>de</strong>ls<br />
escriptors Pep Coll, Teresa Duran,<br />
Josep Antoni Fluixa, Maria Àngels<br />
Gar<strong>de</strong>lla, Gabriel Janer Manila i Josep<br />
Vallverdú. La taula rodona va ser<br />
mo<strong>de</strong>rada per l'escriptor i periodista<br />
Andreu Sotorra.<br />
Per Andreu Sotorra<br />
Durant més d'una hora, els partici<br />
pants en el <strong>de</strong>bat van exposar la seva<br />
opinió sobre la proposta i van entrar<br />
en aspectes com aquests: Es pot parlar<br />
d'una cultura popular pròpia o d'una<br />
cultura popular <strong>de</strong>l mestissatge fomen<br />
tat pels intercanvis culturals i els mit<br />
jans <strong>de</strong> comunicació? L'escriptor i<br />
l'il·lustrador es plantegen la transmis<br />
sió <strong>de</strong> la cultura popular i tradicional<br />
en la seva obra? En els diversos gèneres<br />
<strong>de</strong> la literatura per a infants i joves hi<br />
ha la presència <strong>de</strong> la cultura popular i<br />
tradicional? Tenen vigència, encara<br />
avui, els contes populars i tradicionals<br />
<strong>de</strong> sempre? Els grans canals d'informa<br />
ció i coneixement han anat substituint<br />
el patrimoni fantàstic? L'assimilació<br />
d'hàbits urbans per la societat rural<br />
posa en perill la supervivència i la<br />
transmissió <strong>de</strong> certs aspectes <strong>de</strong> la cul<br />
tura ancestral? Sobreviurà la cultura<br />
popular i tradicional en un segle XXI<br />
ple <strong>de</strong> parabòliques, repetidors, telè<br />
fons mòbils, cable, fax i correu electrò<br />
nic?<br />
El que segueix és una síntesi, ne<br />
cessàriament reduïda per qüestions<br />
d'espai, <strong>de</strong> <strong>les</strong> aportacions fetes per ca<br />
dascun <strong>de</strong>ls participants en el <strong>de</strong>bat.<br />
Josep Vallverdú: Tots estem d'a<br />
cord que fins avui hem rebut un gran<br />
corrent <strong>de</strong> literatura transmesa oral-
ment. Però ara que hem perdut la cul<br />
tura tribal, hem perdut també la cultu<br />
ra oral i la seva tansmissió directa.<br />
Avui, <strong>les</strong> àvies són a la perruqueria i els<br />
avis juguen a tennis. No són al costat<br />
<strong>de</strong> la llar <strong>de</strong> foc, explicant històries.<br />
Però si es manté aquest corrent a tra<br />
vés <strong>de</strong> la lectura, perquè no hi ha<br />
dubte que té una càrrega literària i<br />
màgica, potser també es mantindrà la<br />
tradició.<br />
Sigui com sigui, però, mentrestant<br />
estem creant, i potser no ens n'adonem,<br />
un altre tipus <strong>de</strong> transmissió que pot<br />
estar basada en els invents mo<strong>de</strong>rns, en<br />
el tipus <strong>de</strong> vida mo<strong>de</strong>rna, que conviurà<br />
amb l'anterior durant un temps, no sé<br />
quant, fins que el vagi substituint. Els<br />
canvis es produeixen, a parer <strong>de</strong> <strong>les</strong> per<br />
sones que els viuen, d'una manera<br />
imperceptible, però es produeixen, i és<br />
al llarg d'un perío<strong>de</strong> dilatat <strong>de</strong> temps<br />
que aquests canvis transformen com<br />
pletament un fons, i aquell estrat <strong>de</strong>sa<br />
pareix i en ve un altre.<br />
Per tant, és difícil saber si això es<br />
pot afirmar taxativament. Potser no.<br />
Però crec que hi intervenen aquests<br />
dos factors. La cultura antiga encara<br />
perviu, però haurà <strong>de</strong> conviure durant<br />
un temps amb una nova cultura <strong>de</strong><br />
npus popular que anirem creant i que<br />
pot tenir referents amb novetats com<br />
Internet, per exemple. Aquests avenços<br />
es precipiten a una velocitat molt gran.<br />
De la mateixa manera que avui, quan<br />
a la gent li parlen, en una lectura a la<br />
Missa, <strong>de</strong> Canà i Galilea, aquell tipus<br />
<strong>de</strong> cultura agrària i primitiva no els<br />
diu absolutament res i és inintel·ligible<br />
per a molts.<br />
Si aquest llenguatge s'ha <strong>de</strong> substi<br />
tuir, igualment passa amb els altres.<br />
DOSSIli R111 ÏRÜB.M)A DESCRIPTORS<br />
Fora que algun <strong>de</strong>ls mites pervisqui<br />
perquè és un mite que sobrepassi la<br />
cultura tradicional, que sobrepassi la<br />
cultura elevada, i es<strong>de</strong>vingui una trans<br />
missió <strong>de</strong> màgia.<br />
Maria Àngels Gar<strong>de</strong>lla: Penso que<br />
no po<strong>de</strong>m negar la influència <strong>de</strong> la tra<br />
dició. Es allò que diuen: som uns nans<br />
a espatl<strong>les</strong> d'uns gegants. Però també<br />
penso, com s'ha dit, que la cultura<br />
popular no coinci<strong>de</strong>ix actualment amb<br />
la literatura tradicional. Vull dir que és<br />
més popular un cotxe que no pas una<br />
mula arrossegant un carro. A<strong>les</strong>hores,<br />
<strong>de</strong>s d'aquest punt <strong>de</strong> vista, els ordina<br />
dors són popularíssims, i més per als<br />
nois i noies.<br />
S'hauria <strong>de</strong> mirar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dos punts<br />
<strong>de</strong> vista. Del <strong>de</strong> l'autor, que pot, si vol,<br />
ser un conservador, en <strong>les</strong> seves obres,<br />
<strong>de</strong> la tradició popular, recollint o cre<br />
ant rondal<strong>les</strong> amb elements tradicio<br />
nals populars. Penso que fer això és<br />
lícit, i és la meva opció personal. Uti<br />
litzar la tradició com un pretext però<br />
no com una finalitat, com un pretext<br />
per construir una història, més enllà<br />
<strong>de</strong> la tradició, per parlar sobre l'ànima<br />
humana, <strong>les</strong> relacions, el pensament, o<br />
els sentiments.<br />
Un altre punt <strong>de</strong> vista és el perquè<br />
ens plantegem aquest tema. Sovint es<br />
parla <strong>de</strong> la cultura popular. Per què en<br />
aquest país en parlem tant? En altres<br />
països també se'n parla tant? La gent<br />
està amoïnada per si es perd o si es<br />
conserva. He arribat a la conclusió que<br />
això passa perquè som un país petit i<br />
agredit, i ens sentim agredits en la nos<br />
tra i<strong>de</strong>ntitat. I és per això que ens<br />
rebel·lem. I una <strong>de</strong> <strong>les</strong> formes <strong>de</strong> rea-<br />
firmació que tenim és la cultura popu-<br />
í4.'ik*nr%- *,%<br />
El mo<strong>de</strong>rador, Andreu Sotorra, apunt<br />
<strong>de</strong> connençar l'acte.<br />
^t
¥%^<br />
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
f ff*^
on m'han <strong>de</strong>manat perquè han llegit<br />
un llibre meu i em pregunten quins<br />
llibres llegia quan era infant. A<strong>les</strong>ho<br />
res, la meva resposta és que no en lle<br />
gia cap perquè no en tenia. Vaig viure<br />
en un món sense llibres. I així vaig<br />
aprendre coses <strong>de</strong> la meva gent. Vaig<br />
aprendre a sentir explicar històries.<br />
Vaig entendre que a través <strong>de</strong> la parau<br />
la, <strong>de</strong>l llenguatge, <strong>de</strong> la voluntat <strong>de</strong><br />
contar, es podien fer ficcions. Es podia<br />
fer literatura, en <strong>de</strong>finitiva.<br />
Vaig ser afortunat <strong>de</strong> sentir contar<br />
moltes històries. No vaig tenir accés a<br />
cap llibre, però sí a una literatura ri-<br />
quíssima <strong>de</strong> caràcter oral. I a tota a-<br />
quella gent que em contava històries,<br />
inclosos als predicadors que contaven<br />
<strong>de</strong> sant Antoni Abat unes històries<br />
màgiques i meravelloses, els escoltava<br />
fascinat.<br />
Vaig tenir la fortuna <strong>de</strong>, encara<br />
essent un nin, po<strong>de</strong>r sentir contar <strong>les</strong><br />
pròpies aventures d'un home que em<br />
semblava molt vell, però que havia<br />
estat soldat a la guerra <strong>de</strong> Cuba. Ens<br />
reuníem a l'estiu al seu voltant i ens<br />
contava peripècies i batal<strong>les</strong>. Allà vaig<br />
sentir segurament els primers relats<br />
d'aventures. Ell no contava la guerra<br />
<strong>de</strong> Cuba, contava la seva guerra <strong>de</strong><br />
Cuba, la seva pròpia ficció, perquè<br />
ningii no conta una realitat, sinó una<br />
percepció pròpia <strong>de</strong> la realitat. Vaig<br />
aprendre totes aquestes coses. Vaig<br />
sentir parlar <strong>de</strong> la Guerra Civil amb<br />
molt <strong>de</strong> secret, i vaig sentir parlar<br />
també <strong>de</strong> la seva Guerra Civil, <strong>de</strong> com<br />
s'ho havien passat i <strong>de</strong> com ho havien<br />
viscut.<br />
Tot això em va fer entendre que, a<br />
través <strong>de</strong> <strong>les</strong> parau<strong>les</strong>, es po<strong>de</strong>n crear<br />
ficcions. Però <strong>de</strong>sprés també vaig sentir<br />
alguna rondalla, en veu <strong>de</strong>ls padrins o<br />
<strong>de</strong>ls avis. I un dia vaig agafar rondal<strong>les</strong><br />
<strong>de</strong> mossèn Alcover i en vaig llegir<br />
alguna, ja ado<strong>les</strong>cent, i vaig veure que<br />
mossèn Alvover començava els seus<br />
relats amb la fórmula: Això era i no<br />
era.<br />
Crec que amb aquesta frase, que<br />
sortosament he trobat en algun lloc<br />
més, pocs, aprenem que aquest temps<br />
ens du a un món <strong>de</strong> ficció, a una irrea<br />
litat. I mossèn Alcover n'és un mestre.<br />
Entrem en un parany, en un bosc, en<br />
un món on <strong>les</strong> coses que hi succeiran<br />
són i no són. Crec que és això el més<br />
gran i important que ens ha aportat la<br />
cultura popular i tradicional.<br />
I això segueix ben viu i ben latent<br />
en tot escriptor. Qualsevol escriptor<br />
que es proposi contar una història,<br />
encara que no ho vulgui, ha d'acabar<br />
dient: això era i no era. Haurà <strong>de</strong><br />
començar amb un pacte <strong>de</strong> ficció.<br />
Allò que llegireu sabeu que no és veri-<br />
DOSSIER 111 TROBADA DESCRIPTORS %nf í"<br />
Un moment <strong>de</strong> la taula rodona.<br />
*V<br />
: *!»!% '«tí,<br />
1Í, Mr »^^*^ ***»•<br />
.•- **-<br />
í«%*1<br />
¡¿^i
i!^% '<br />
DOSSIER 111 TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
tt *1sí 11^<br />
. ^ '<br />
ft ¿%t f"<br />
-*l» i<br />
tat, és mentida, però una mentida creï<br />
ble.<br />
Aquesta lliçó magistral <strong>de</strong> la tradi<br />
ció <strong>de</strong> l'home narrador que recrea la<br />
vida tot contant-la i narrant-la ve <strong>de</strong> la<br />
tradició <strong>de</strong> la literatura i <strong>de</strong> <strong>les</strong> ronda<br />
l<strong>les</strong>. Crec que sempre fem literatura <strong>de</strong><br />
rondalla perquè sempre fem aquest<br />
pacte d'això era i no era.<br />
Tinc una altra anècdota personal<br />
<strong>de</strong> fa anys. Vaig escriure una biografia<br />
d'una actriu còmica, Cristina <strong>Valls</strong>,<br />
molt famosa. Havia estat una gran<br />
actriu <strong>de</strong> teatre, potser perduda pel<br />
món petit que va haver <strong>de</strong> viure.<br />
Aquesta dona em contava una anècdo<br />
ta preciosa. Quan era jove, havia<br />
començat a fer teatre dramàtic. Ella i<br />
sa germana feien teatre pels pob<strong>les</strong>.<br />
Com que estava mal vist que <strong>les</strong> dones<br />
fessin teatre, als pob<strong>les</strong>, els homes pre<br />
paraven l'obra i, un o dos dies abans,<br />
hi arribaven el<strong>les</strong>, feien els assaigs i<br />
feien la funció. L'actriu m'explicava<br />
que una vegada, en una obra d'Eche-<br />
garay què era molt dolenta, el públic<br />
s'ho creia <strong>de</strong> veritat i volia que n'hi<br />
passés alguna. L'obra acabava quan un<br />
altre personatge agafava un ganivet, li<br />
pegava una ganivetada i ella quedava<br />
estesa a terra. El públic aplaudia rabio<br />
sament per haver-la abatuda. Doncs,<br />
hi va haver un poble en què l'escenari<br />
era petit i, quan van tancar el teló, <strong>les</strong><br />
cames li van quedar a fora. Es va aixe<br />
car per po<strong>de</strong>r saludar <strong>de</strong>sprés el públic,<br />
i el públic va protestar dient que no<br />
era morta. Ja ho sabien, és clar, el que<br />
passava és que no volien que es tren<br />
qués aquell pacte <strong>de</strong> ficció abans d'ho<br />
ra. I allò no es podia trencar fins que el<br />
teló no es tornés a obrir per saludar.<br />
Això també és a <strong>les</strong> rondal<strong>les</strong>. El<br />
millor homenatge que po<strong>de</strong>m fer a la<br />
tradició, com s'ha dit, és seguir essent<br />
uns conservadors d'aquest pacte <strong>de</strong> fic<br />
ció, com una espècie <strong>de</strong> bruixots que<br />
aju<strong>de</strong>n a fer aquest pacte <strong>de</strong> ficció. Si<br />
vivim en una societat sense ficció, per<br />
drem una forma d'humanització, una<br />
forma <strong>de</strong> créixer. Hi perdrem molt.<br />
Com <strong>de</strong>ia un important pedagog<br />
francès, la col·lectivitat que no té una<br />
tradició per contar als seus joves està<br />
con<strong>de</strong>mnada a morir <strong>de</strong> fred.<br />
Teresa Duran: Es evi<strong>de</strong>nt que hi ha<br />
un pòsit <strong>de</strong> cultura popular. Es evi<strong>de</strong>nt<br />
que quan una societat <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> ser molt<br />
patriarcal i es<strong>de</strong>vé bidireccional, la<br />
transmissió es trenca. I és precisament<br />
en aquell moment quan comencen a<br />
aparèixer els autors <strong>de</strong> literatura infantil<br />
i juvenil. Aquest és un fenomen que és<br />
així. Diem si són uns arguments <strong>de</strong>ter<br />
minats o no els que interessen a la lite<br />
ratura. Personalment, n'estic una mica<br />
farta que els referents <strong>de</strong> la literatura<br />
infantil i juvenil siguin sempre els refe<br />
rents argumentáis. És a dir, es recoma<br />
nen llibres i es fa una projecció <strong>de</strong>l que<br />
ha <strong>de</strong> llegir el jove partint que el llibre<br />
parla <strong>de</strong> tal o tal altre tema. I el que<br />
realment importa és com en parla. En<br />
aquest aspecte em confesso <strong>de</strong>utora <strong>de</strong><br />
la sòlida estructura narrativa <strong>de</strong> la ron<br />
dalla popular. M'interessa l'estructura<br />
<strong>de</strong> la rondalla, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment que la<br />
princesa sigui rossa o que el príncep<br />
vagi a malda<strong>de</strong>s a llom d'un cavall que<br />
no es cansa mai. I m'interessa l'estruc<br />
tura perquè és el que provoca una reac<br />
ció en la ment <strong>de</strong> l'oient o en el lector i<br />
per això <strong>de</strong>ia que me'n sento <strong>de</strong>utora.<br />
Crec que aquesta és l'estructura que<br />
s'ha generat en el segle XX en gèneres ja<br />
no tradicionals, sinó populars. L'estruc-
tura <strong>de</strong> la rondalla es troba clarament<br />
en <strong>les</strong> grans pel·lícu<strong>les</strong> i en <strong>les</strong> grans<br />
novel·<strong>les</strong>, no solament <strong>les</strong> infantils. La<br />
PUça <strong>de</strong>l Diamant, <strong>de</strong> Mercè Rodore-<br />
da, té una estructura rondallística cla-<br />
ríssima i molt evi<strong>de</strong>nt. Això és el que la<br />
fa intel·ligible a la nostra memoria<br />
col·lectiva. Aquest és un fenomen molt<br />
clar.<br />
També cal estudiar el mateix<br />
impacte en <strong>les</strong> imatges. Per exemple,<br />
els dimonis, durant gairebé tota l'Edat<br />
Mitjana, els van pintar verds, i el ver<br />
mell es reservava per a la Mare <strong>de</strong> Déu.<br />
A mesura que la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong><br />
ser la reina ce<strong>les</strong>tial per es<strong>de</strong>venir la<br />
Verge, apareix blanca i blau cel, i el<br />
dimoni s'apo<strong>de</strong>ra <strong>de</strong>l vermell perquè<br />
aquell sí que és el senyor <strong>de</strong>l món, el<br />
ricàs, mentre que el color verd passa als<br />
marcianets. En fem broma, però està<br />
estudiat científicament, els marcianets<br />
són verds perquè tenen aquest caràcter<br />
<strong>de</strong>moníac. In<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment que <strong>les</strong><br />
imatges <strong>de</strong>l romànic ens hagin impreg<br />
nat d'imatgeria col·lectiva, la seva<br />
influència, doncs, també es transforma.<br />
Però, repeteixo, hi ha unes estructures,<br />
ja sigui per recordar o per imaginar. I<br />
no hi hauria imaginació si no tingués<br />
sim imatges. La seva estructura és<br />
intrínsicament sàvia i és sàvia perquè és<br />
intrínsicament humana.<br />
Josep Antoni Fluixa: En principi<br />
pense que els escriptors actuals tenim<br />
l'obligació, abans d'escriure, <strong>de</strong> conèi<br />
xer un poquet la nostra tradició, tant la<br />
popular com la culta. Com a lector<br />
editorial, em trobo amb molts escrip<br />
tors que vénen amb una obra escrita<br />
sense haver llegit gairebé res abans.<br />
Crec que els escriptors haurien <strong>de</strong><br />
DOSSIER 111 TROBADA DESCRIPTORS<br />
conèixer, evi<strong>de</strong>ntment, el món <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
rondal<strong>les</strong>, però tamBé el món culte. Hi<br />
ha escriptors que es pensen que són<br />
grans avantguardistes i no han llegit,<br />
per exemple, Tristam Shandy <strong>de</strong> Lau-<br />
rence Sterne. Hi ha coses inventa<strong>de</strong>s<br />
molt <strong>de</strong> temps abans. La rondalla i la<br />
tradició popular entra en tot això.<br />
Com s'ha dit, és molt interessant que<br />
el que aporti la rondalla sigui un pacte<br />
<strong>de</strong> ficció. Des d'aquest punt <strong>de</strong> vista,<br />
també m'agrada a mi fer-la servir. Ara,<br />
l'obligació d'un escriptor, si li agrada<br />
l'estructura <strong>de</strong> rondalla, és que escrigui<br />
sense oblidar aquest pacte <strong>de</strong> ficció.<br />
Vargas Llosa ja n'ha parlat en el seu lli<br />
bre De la verdad <strong>de</strong> las mentiras. La<br />
narració que vol ser mo<strong>de</strong>rna canviant<br />
el paper que fan els personatges tradi<br />
cionals és un abús. Probablement<br />
aquest estil ve <strong>de</strong> Gianni Rodari, que<br />
era un bon crític, però va fer molt <strong>de</strong><br />
mal en aquest sentit perquè hi ha qui<br />
se'l va creure al peu <strong>de</strong> la lletra. I cal<br />
molta gràcia per sortir-se'n bé. Vaig<br />
veure una obra <strong>de</strong> teatre on apareixien<br />
tots els personatges populars i ells<br />
mateixos preguntaven al públic què<br />
havien <strong>de</strong> fer per acabar. Si vols escriu<br />
re una rondalla, doncs, fes-ho bé.<br />
Josep A. Fluixa i Josep Vallverdú,<br />
valencians i ponentins colze a colze.<br />
» I ^ %!*" *?i*<br />
11
)SSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
Mirem-nos el melic<br />
% Per Andreu Sotorra<br />
• L'innominable »<br />
Josep Albanell<br />
La Magrana. Barcelona, 1996<br />
Signada amb el pseudònim <strong>de</strong> Joies<br />
Sennell, com totes <strong>les</strong> obres que l'autor<br />
adreça a nois i noies, aquesta novel·la es<br />
proposa aclarir d'on ve un personatge, no<br />
pas on para. Indirectament, però, l'autor<br />
insinua també d'on ve la fantasia, tret<br />
i<strong>de</strong>ntificador <strong>de</strong> la seva obra que, conjun<br />
tament amb el llenguatge, és una fontd'in-<br />
terès inesgotable.<br />
• Les portes <strong>de</strong>l temps<br />
Mercè CaneL·<br />
Cruïlla. Barcelona, 1995 '^ >,<br />
Novel·la ambientada a Venècia que refà un<br />
món fantasiós a mig camí <strong>de</strong> la narració<br />
d'aventures i la ciència ficció, amb un no<br />
table <strong>de</strong>splegament <strong>de</strong> llenguatge <strong>de</strong>cantat<br />
cap a la formalitat i un to narratiu solemne<br />
a<strong>de</strong>quat al marc històric on l'autora basteix<br />
<strong>les</strong> accions al voltant <strong>de</strong> <strong>les</strong> escletxes transi<br />
tab<strong>les</strong> d'anada i tornada en el temps.<br />
•^C»»^«¿ í<br />
rt<br />
"%?•<br />
.Mf<br />
»l%<br />
• L'home <strong>de</strong>ls nassos<br />
Joaquim Carbó i Fina Rifà<br />
La Galera. Barcelona, 1995<br />
Reedició <strong>de</strong>l recull <strong>de</strong> costums, dites popu<br />
lars i cançons tradicionals <strong>de</strong>l calendari<br />
anual, inserits en un tendre relat <strong>de</strong><br />
Joaquim Carbó. Les il·lustracions <strong>de</strong> Fina<br />
rt í'K<br />
Rifà són generoses i, alhora, essencials, <strong>de</strong><br />
tal manera que un sol <strong>de</strong>tall pot evocar tota<br />
una manera <strong>de</strong> viure i entendre el món. El<br />
text i la interpretació plàstica <strong>de</strong>ls perso<br />
natges són poètics, però també versem<br />
blants, que toquen <strong>de</strong> peus a terra. El llibre<br />
conforma una mena d'almanac <strong>de</strong>l patri<br />
moni festiu i sentimental, recordatori per<br />
als grans i presència actualitzada per als<br />
petits.<br />
TtMtm * I r**"<br />
• La bruixa <strong>de</strong>l Pla <strong>de</strong> Beret<br />
PepCoU<br />
Empúries-Club Súper 3. Barcelona, 1996<br />
Un tast <strong>de</strong> la recuperació <strong>de</strong> <strong>les</strong> Uengen<strong>de</strong>s i<br />
<strong>de</strong>ls mites <strong>de</strong>l Pirineu. En aquest relat <strong>de</strong><br />
gran subtilitat en la concreció <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>talls,<br />
l'autor convenç els lectors <strong>de</strong> la permanèn<br />
cia <strong>de</strong> <strong>les</strong> bruixes ancestrals malgrat els<br />
temps que corren <strong>de</strong> bruixeria real.<br />
Infinitat <strong>de</strong> lectors joves asseguren ja amb<br />
aquest llibre <strong>les</strong> bau<strong>les</strong> <strong>de</strong> la tradició i, amb<br />
aquesta coedició amb el Club Súper 3,<br />
encara més.<br />
• Què hi ha per sopar? i Pastís d'aniversari<br />
Teresa Duran<br />
Publicacions <strong>de</strong> l'Abadia <strong>de</strong> Montserrat.<br />
Barcelona, 1996<br />
Dues primeres aventures <strong>de</strong>l cuiner Popof i<br />
<strong>de</strong>l gall Kocatasca que són una barreja <strong>de</strong>l<br />
gust per la cuina amb la picaresca per<br />
sobreviure. Destaca l'equilibri compositiu<br />
basat en el conte tradicional, servit amb un<br />
llenguatge d'exquisida musicalitat que s'en<br />
ganxa <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l primer paràgraf La seva<br />
expressivitat <strong>les</strong> fa i<strong>de</strong>als per ser tant llegi<br />
<strong>de</strong>s com escolta<strong>de</strong>s.<br />
• Viatge al país <strong>de</strong>ls cocòlits<br />
Josep A. Fluixa<br />
Bromera. Alzira, 1992<br />
El professor Inventatrastos s'empesca unes<br />
sabates màgiques que el porten al país <strong>de</strong>ls<br />
cocòlits, unes persones <strong>de</strong> nas punxegut i<br />
amb cua, acorrala<strong>de</strong>s per un duc malvat i<br />
un drac espantós. Amb invents casolans <strong>de</strong>l<br />
professor (i la màgia d'una fada, tot s'ha <strong>de</strong><br />
dir!), SC n'alliberen. El relat <strong>de</strong>staca per la<br />
<strong>de</strong>finició moral i física <strong>de</strong>ls personatges i<br />
per la coherència interna d'un discurs ple<br />
<strong>de</strong> referents populars ben travats.
• Quatre històries d'animals<br />
Josep Franco<br />
Bromera. Alzira, 1992<br />
Unes fau<strong>les</strong> intemporals que se situen quan<br />
encara els animals <strong>de</strong>l bosc, els <strong>de</strong> la selva, els<br />
<strong>de</strong>ls arbres i els <strong>de</strong> l'aigua s'entenien en la<br />
mateixa llengua. Una expressió dúctil trans<br />
met la sensació <strong>de</strong> ser un conte fresc, acabat<br />
<strong>de</strong> ser inventat i, a la vegada, amb la impres<br />
sió que vinguin <strong>de</strong> molt lluny, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
mateixa tradició que poua enllà <strong>de</strong>l temps.<br />
• Les ulleres màgiques<br />
M. ÀngeU Gar<strong>de</strong>lla i Joan Antoni Poch<br />
La Galera. Barcelona, 1992<br />
Una història que conserva l'aparença <strong>de</strong><br />
simplicitat, malgrat el gran nombre d'ac<br />
cions arrodoni<strong>de</strong>s minuciosament. Tracta el<br />
tema <strong>de</strong> la necessitat <strong>de</strong> sentir-se estimat per<br />
po<strong>de</strong>r assumir la pròpia singularitat. La jove<br />
protagonista no se sent atractiva i es creu<br />
rebutjada, cosa que la incapacita per comu<br />
nicar-se, i busca refugi en la fantasia que li<br />
proporcionen unes ulleres. Joan Antoni<br />
Poch en fa la presentació visual en síntesi<br />
fi<strong>de</strong>líssima amb el text que ha escrit M.<br />
Àngels Gar<strong>de</strong>lla, sobretot reproduint el gest<br />
pacient i ric, amb uns dibuixos <strong>de</strong> dicció<br />
clara. El resultat <strong>de</strong> la simbiosi és un llibre<br />
amable i profund.<br />
• El terror <strong>de</strong> la nit<br />
GabrielJaner ManiL·<br />
Columna. Barcelona, 1996<br />
Tot i que la història arrenca al s. XIX a <strong>les</strong><br />
valls africanes amb els representants d'una<br />
companyia francesa que trafica amb animals<br />
exòtics dissecats, el cos sense vida d'Omaha,<br />
dissecat com un animal exòtic més, arribarà<br />
a un museu parisenc i finalment al d'una<br />
ciutat innominada que no pot <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fer<br />
pensar en Banyo<strong>les</strong>. La planificació artesanal<br />
<strong>de</strong> la narració, amb procediments <strong>de</strong> relat<br />
divulgatiu d'innegable interès, <strong>de</strong>ixen en<br />
segon terme la trama novel·lística. Premi<br />
Gdumna jove 1995.<br />
DOSSIER lli TROBADA DESCRIPTORS<br />
..O-"<br />
^ - |j,|#r ' *<br />
• Entre el cel i la terra<br />
PonçPons<br />
La Galera. Barcelona, 1996<br />
L'autor illenc parla, aquesta vegada també,<br />
<strong>de</strong>l seu àmbit, i s'implica efusivament en la<br />
història que explica. El Damià, un noi<br />
menorquí, vol ser frare <strong>de</strong>l monestir <strong>de</strong>l<br />
Toro, a la mateixa illa. Una època, uns fets i<br />
un tarannà que parlen també <strong>de</strong>l solatge<br />
heretat <strong>de</strong>l avantpassats mediterrafiis.<br />
Destaca la selecció lèxica i la imatgeria al<br />
servei d'una trama <strong>de</strong>senvolupada amb pi<br />
critud i síntesi. ^ * "^<br />
*t t • I<br />
• Obra Completa.<br />
Vol. I: El vent <strong>de</strong> la mitologia<br />
Vol. II: El vent <strong>de</strong> la història |<br />
Josep Vallverdú<br />
La Galera. Barcelona, 1996<br />
V^<br />
Per primer cop es publica l'obra completa<br />
d'un autor català en actiu <strong>de</strong>dicat a la literjp-' *<br />
tura infantil i juvenil. No és estrany que<br />
hagi pres cos a La Galera, la seva casa edito<br />
rial <strong>de</strong> creixença, amb el director <strong>de</strong> la qual,<br />
el dcsaparagut Andreu Dòria, Vallverdú va<br />
contraure el compromís, cap als anys sei<br />
xanta, <strong>de</strong> fer una obra anual. La integraran<br />
14 volums, amb 31 novel·<strong>les</strong>, 81 contes i 16<br />
obres <strong>de</strong> teatre breu. El vol. 1: El vent <strong>de</strong> k<br />
mitologia, inclou tres novel·<strong>les</strong>: El fill <strong>de</strong> la<br />
pluja d'or, El vol <strong>de</strong>l falcó i Mans <strong>de</strong> Bronze.<br />
ií^ jCi<br />
El vol. 11: El vent <strong>de</strong> la història, aplega Bernat ^ i'M I *%<br />
/ ek bandolers, Un cavall contra Roma i Tres<br />
xacals a k ciutat. Amb aquesta publicació,<br />
l'obra <strong>de</strong> Vallverdú entra en un formM <strong>de</strong><br />
biblioteca que permet la seva presència <strong>de</strong> >1<br />
luxe en col·leccions particulars o bibliote<br />
ques públiques i escolars.<br />
... I ¿s qutja ho veieu.<br />
"Gat avantat, k cua li cau"<br />
(froverhi palUris)<br />
.^^••' I<br />
.'^' «TT» i<br />
i.#*%|
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
Gnoscamus nos ipsum<br />
Reportatge fotogràfic<br />
L'orquestrina "The Books" preparant-se per entonar<br />
"L'Esquerrana" sota l'advocació <strong>de</strong> Mossèn Alcover.<br />
Mossèn Sistac predicant<br />
(contra la guia?) a la trona <strong>de</strong> Son.<br />
Fotos: Joan Blanco<br />
Pep Coll intentant levitar com els<br />
serafins <strong>de</strong> Santa Maria d'Aneu.<br />
Un garriguenc i un segarrenc, Vila<strong>de</strong>gut-Turull,<br />
impressionats pels cims.<br />
Quin parell!!! Canela i Albanell.
Escena bucólico gastronòmica a <strong>les</strong> Planes <strong>de</strong> Son<br />
(alguns es van mullar el cul)<br />
^ * ^'* Jv*r<br />
Aneu a saber si aquesta patuleia lletraferida<br />
construeix o en<strong>de</strong>rroca la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca.<br />
DOSSIER lli TROBADA DESCRIPTORS<br />
La Isabel i el Josep, quins bons alumnes!!!<br />
•^M •^·<br />
Cal tenir bon muscle (vegeu l'lñaki, no l'Albert) pe <strong>de</strong>scobrir el<br />
Castell <strong>de</strong> València.<br />
j! j!«j^i>> ^HHB<br />
A la Creu <strong>de</strong> l'Eixol, la coniissiu organitzadora fent <strong>de</strong>ntetes<br />
a l'absent Macià.<br />
1f*f'<br />
• ^ ; ,
a<br />
iOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
Broch-Cònsul, dos crítics sense pèls a la llengua però molts<br />
a la cara, coronats per la Pica.<br />
Tot s'ho creuen. Escriptors esperant el retorn <strong>de</strong> la comtessa <strong>de</strong>l Pallars.<br />
%%%m<br />
Cara satisfeta sota el darrer sol <strong>de</strong> juny.
Dibuix <strong>de</strong> Joan Antoni Poch. "^>^r<br />
DOSSIER III TROBADA D'ESCRIPTORS<br />
¿\%>-<br />
4^" *?r<br />
\iiít',%<br />
«1 i *%<br />
»l H¿*#
VENT DE PORT<br />
La tardor<br />
La tardor va arribar enguany<br />
a Lleida el dia primer d'octubre a<br />
la matinada. Somiava que feia<br />
vent i plovia i que per arribar a la<br />
porta <strong>de</strong> la meua escola havia <strong>de</strong><br />
travessar un toll d'aigua bruta.<br />
Llavors em vaig <strong>de</strong>spertar i tenia<br />
fred. I em vaig adonar que aquells<br />
sorolls que en somnis em sembla<br />
ven venta<strong>de</strong>s eren els roncs <strong>de</strong>l<br />
pare que dorm a l'habitació <strong>de</strong>l<br />
costat. La mare va sentir que<br />
estossegava i es va llevar per<br />
posar-me una manta al llit.<br />
L'any passat vaig escriure que<br />
a la tardor <strong>les</strong> ful<strong>les</strong> es tornen grogues i cauen <strong>de</strong>ls<br />
arbres. Aquest estiu un nen <strong>de</strong> muntanya, d'un poble<br />
prop d'on vaig anar <strong>de</strong> colònies, em va dir que això és<br />
mentida. Que la major part d'arbres <strong>de</strong> Catalunya<br />
(com els pins, els avets, <strong>les</strong> alzines i <strong>les</strong> oliveres) passen<br />
l'hivern amb totes <strong>les</strong> ful<strong>les</strong>. Que només els arbres <strong>de</strong><br />
ciutat es <strong>de</strong>spullen a la tardor i que, per això, els nens<br />
<strong>de</strong> ciutat, quan hem d'escriure una redacció sobre la<br />
tardor, sempre hi posem que <strong>les</strong> ful<strong>les</strong> es tornen<br />
grogues i cauen al carrer i quan <strong>les</strong> trepitgem amb els<br />
peus és com si es queixessin i tota la pesca.<br />
M'encanta la tardor perquè és l'època que com<br />
pleixo anys. El dia 16 d'octubre, que és d'avui en vuit,<br />
en faré <strong>de</strong>u. Es divertit això <strong>de</strong> fer anys. Tothom et feli<br />
cita, els amics vénen a casa i et porten regals i els pares<br />
et <strong>de</strong>ixen beure tota la coca-cola que et ve <strong>de</strong> gust.<br />
També m'agrada la tardor perquè quan vas pel<br />
carrer o surts al pati no sents ni<br />
fred ni calor. Això no vol pas dir<br />
que els grans <strong>de</strong>ixin <strong>de</strong> queixar-se<br />
<strong>de</strong>l temps per una temporada.<br />
Ma germana rondina perquè<br />
algun dia plou i no pot anar a<br />
l'institut amb moto; la mare,<br />
perquè no pot anar a la platja i el<br />
cap <strong>de</strong> setmana no sap què fer, i el<br />
pare, perquè aviat arribarà la<br />
boira i ha d'agafar el cotxe per<br />
anar a la feina... Mai no he sentit<br />
dir, per exemple, al meu pare:<br />
"ara sí que fa bon temps, dóna<br />
gust d'anar a treballar!" I és que<br />
<strong>les</strong> persones grans, ja pot fer el temps que vulgui, que<br />
el<strong>les</strong> sempre se'n queixen. Sobretot quan és dilluns. El<br />
temps és, al cap i a la fi, l'únic responsable <strong>de</strong>l mal <strong>de</strong><br />
cap <strong>de</strong> la mare, <strong>de</strong>l mal humor <strong>de</strong>l pare i <strong>de</strong> la mala llet<br />
<strong>de</strong> ma germana. De <strong>de</strong>bò que sí.<br />
A nivell <strong>de</strong> temps, que diu la mare (ella sempre<br />
procura imitar el llenguatge <strong>de</strong>ls mestres que tot ho<br />
anivellen), doncs a nivell <strong>de</strong> temps, l'octubre és el meu<br />
mes preferit. Al matí i al vespre fa una mica <strong>de</strong> fres<br />
quera, però amb un jersei estàs <strong>de</strong> conya. Tan sols hi<br />
ha una cosa <strong>de</strong> la tardor que odio amb tota l'ànima:<br />
aquesta mania <strong>de</strong> la senyoreta <strong>de</strong> llengua a manar-me<br />
cada any la mateixa remaleïda redacció sobre la tardor.<br />
Només per això, per alliberar-me d'aquest escrit<br />
estúpid que acabeu <strong>de</strong> llegir, val la pena fer-se gran.<br />
Pep Coll<br />
V I N T DE PORT
CAP DE CASA<br />
Fotos: E Relia ij. BUnco<br />
CAP DE CASA<br />
«,MtKm<br />
m j¿^**^ • * -^«^MM Í ^B*<br />
^^^^^HB K.-^*» I<br />
^'^fiÉr<br />
El passeig <strong>de</strong>l rlu abans <strong>de</strong> <strong>les</strong> obres <strong>de</strong> condicionament. Esterri d'Aneu.<br />
Vista actual <strong>de</strong>l passeig <strong>de</strong>l riu. d'Esterri <strong>d'Àneu</strong>.<br />
%'"^,<br />
r