canvis residencials i moviments migratoris en la renovació ... - ctesc

CANVIS RESIDENCIALS I MOVIMENTS MIGRATORIS EN LA RENOVACIÓ
POBLACIONAL DE BARCELONA

© Generalitat de Catalunya
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
Diputació, 284
08009 Barcelona
Tel. 93 270 17 80
Adreces a Internet:
www.ctescat.cat
www.larevistactesc.cat
www.observatori-ctesc.cat
A/e: ctescat@gencat.cat
ISBN:
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
López Gay, Antonio
Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació
poblacional de Barcelona. – (Col·lecció tesis doctorals ; 9)
Tesi doctoral--Universitat Autònoma de Barcelona, Departament
de Geografi a, 2007. - Bibliografi a
ISBN 9788439378013
I. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya II. Títol III.
Col·lecció: Col·lecció tesis doctorals (Consell de Treball, Econòmic
i Social de Catalunya) 9
1. Mobilitat residencial – Barcelona 2. Barcelona – Emigració
i immigració – Història – S. XIX 3. Barcelona – Emigració i
immigració – Història – S. XX 4. Barcelona – Població – Història –
S. XIX 5. Barcelona – Població – Història – S. XX
314.8(467.1 Ba Barcelona)(091)
Aquesta tesi ha estat guardonada amb el primer premi en la convocatòria
corresponent a l’any 2007 del Premi Tesi Doctorals, otorgat pel CTESC.
Barcelona, octubre de 2008
Disseny gràfi c: IMF
Impressió: Supergraf
DL.:

ANTONIO LÓPEZ GAY
Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació
poblacional de Barcelona
TESI DOCTORAL
DIRECTORS:
DRA. ANNA CABRÉ I PLA
DR. JOAQUÍN RECAÑO VALVERDE
Programa de Doctorat en Demografi a
Departament de Geografi a / Universitat Autònoma de Barcelona
Centre d’Estudis Demogràfi cs
Abril 2007
Aquesta tesi doctoral s’inscriu dins del projecte BSO2003-03443/CPSO Vivienda,
movilidad espacial y migraciones, fi nançat pel Ministerio de Educación y Ciencia,
l’investigador principal del qual és el Dr. Juan Antonio Módenes Cabrerizo i del
projecte SEJ2004-01534 Migraciones internas, constitución familiar y empleo:
dinámicas temporales y territoriales, fi nançat pel Ministerio de Educación y
Ciencia, i amb el Dr. Joaquín Recaño Valverde com a investigador principal.

Agradecimientos
Las últimas líneas que escribo abren esta tesis, de modo que se podría
decir que acabo por el principio. Es éste el momento en el que, mirando atrás,
uno percibe lo importantes y necesarios que han sido todos los gestos de
colaboración y de apoyo. La confi anza que desde mi llegada al Centre d’Estudis
Demogràfi cs depositó en mí la Dra. Anna Cabré fue fundamental para emprender
este camino doctoral. Me ayudó a gestar la investigación que ahora presento,
proponiéndome el estudio de la variable migratoria, y fi nalmente he tenido la
fortuna de trabajar a su lado, bajo su dirección. Junto con ella, el Dr. Joaquín
Recaño, a quien también agradezco su complicidad y confi anza, además de su
continua e ilimitada aportación científi ca. Espero sinceramente haber plasmado
las sugerencias y directrices de ambos con el mismo entusiasmo y brillantez
con las que han sido transmitidas.
Asimismo, quiero manifestar mi agradecimiento al resto de las personas
que han hecho tan fácil mi estancia en el Centre d’Estudis Demogràfi cs: a
Soco Sancho, coordinadora del Posgrado en Demografía Mètodes i Tècniques
per a l’Estudi de la Població (MTEP), a Hermínia Pujol, gerente del centro, y a
Andreu Domingo, subdirector.
7

Un agradecimiento especial, también, para quienes hicieron crecer en mí
la estima que tengo a la Demografía. De ello, gran parte de la responsabilidad
la tuvo la Dra. Isabel Pujadas, transmisora del conocimiento demográfi co que
adquirí durante aquellos maravillosos años de licenciatura. Los profesores de
la edición del MTEP 2000, ahora la gran mayoría compañeros, se encargaron
de convencerme, sin saberlo, de que escondidos en aquellos números se
encontraba algo tan especial.
De la misma manera, quiero agradecer al Departament de Geografi a de la
Universitat Autònoma de Barcelona que me acogiese, como estudiante primero
y como becario después, dentro del Programa de Doctorado en Demografía.
Gracias también al Ministerio de Educación y Ciencia por haberme otorgado
la beca FPU que disfruté en su día, y sin la cual, probablemente, no hubiese
llevado a cabo esta investigación.
Otras instituciones han sido también muy importantes en la elaboración de
esta tesis doctoral. Quiero agradecer muy sinceramente al Institut d’Estadística
de Catalunya por permitirme el acceso a la información necesaria para el
desarrollo de este estudio. Hago también extensible mi agradecimiento al
Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona por los datos que me
ha proporcionado a lo largo de estos años.
Los compañeros y amigos del Minnesota Population Center hicieron de mi
estancia en Estados Unidos una gran experiencia científi ca y personal. La generosidad
de Robert McCaa me hizo sentir como en casa, aunque a 8.000 km de
distancia. Matt Sobek me guió y supervisó. De todo lo bueno que allí pasó, antes
y después de mi llegada, tiene una responsabilidad muy importante Albert
Esteve, una interminable fuente de sabios consejos. Por suerte para mí, regresó
antes que yo y ahora puedo acudir a él aquí.
Los amigos han sido, también, parte fundamental. Y lo son todos los
compañeros del Centre d’Estudis Demogràfi cs. Ésta es una tesis demográfi ca,
y quizás por ello podría permitirme el lujo de elaborar un censo de todo el
personal. Pero coincidiremos en que será mejor que no lo haga; todos ellos
son conscientes de lo importantes que han sido para mí. Me permito, no
obstante, nombrar a aquellos con los que he colaborado científi camente, y
cuyas aportaciones han sido muy sugerentes para esta investigación: Marc
Ajenjo, Jordi Bayona, Amand Blanes, Joan García, Julián López y Juan Antonio
8

Módenes. Sara Luis llegó desde la Verneda al Màster en Estudis Territorials i
de la Població y, siempre cómplice en el proyecto, me prestó una ayuda muy
valiosa. Desafortunadamente, cada mañana puedo saludar a menos amigos
de los que emprendimos el MTEP 2000. Juntos hemos compartido nuestras
penas, pero sobre todo nuestras glorias: Ainhoa Alustiza, Clara Cortina, Jordi
Gumà, Noelia Cámara, Marta Merino, Iñaki Permanyer y Albert Sabater. Puede
parecer un censo, pero recoge a todos los que hemos compartido pasillos en
el CED. Falta Joan Alberich, compañero inseparable de viaje. Aunque se fue a
Granollers, Ángel Gonzalo es una ayuda constante, al igual que Núria Canalejas,
que se merece un reconocimiento especial. Mis musos del CED saben que no
se me pasaría por la cabeza no agradecerles su inspiración continua, aunque
menos frecuente de lo que me gustaría.
No puedo dejar de recordar a todos los amigos, desde los que viven más
cerca hasta los que están a miles de kilómetros. Ellos han sido una pieza
básica, con su constante ofrecimiento de apoyo, estímulo y comprensión en
tantos formatos diferentes. Demasiados «No puedo» (en demasiadas variantes)
o «¿Lo aplazamos para mayo?» han salido de mi boca en los últimos meses.
Gracias a todos por estar y seguir ahí.
He sentido un empuje especial a lo largo de la elaboración de esta tesis,
el de mis padres. Una fuerza que surge de la imaginación y del convencimiento
de percibir que este trabajo forma parte de los sueños que, rememorando
alguno de los episodios relatados por Juan Marsé, mis padres debieron
de haber formulado algún día contemplando la ciudad desde un lugar
privilegiado por su altura, como el Carmel, o en nuestro caso, el Castillo de
Torre Baró. Y a ellos debo mi gratitud, por prestarme sus sueños y sus ilusiones,
los mismos que les impulsaron a abandonar un día sus hogares, y que
les convirtieron, como a otros soñadores, en protagonistas de esta tesis. Mi
hermana también ha estado ahí; ella, con sus cuatro trayectos diarios desde
Pla del Palau hasta Ciutat Meridiana, y en sentido contrario, conduciendo
con habilidad su 51, tiene la fortuna de poder observar todos los días si los
hechos que expongo en este trabajo se perciben también desde su mirador
urbano y social tan formidable.
Aunque no deberíais haberlo percibido todavía, es éste el único momento
del trabajo en el que me dirijo a vosotros en primera persona y en castellano.
Respecto a lo primero, me comentó un amigo que cuando fuese doctor me
9

sentiría más cómodo hablando en primera persona, espero poder comprobarlo;
lo segundo ha sido fruto de una decisión personal, no sin haber sopesado antes
los inconvenientes derivados de no expresarme en la lengua con la que crecí, y
de prescindir de la gran ayuda de una fantástica correctora de estilo.
De haber sido así, esa ingente tarea no habría representado más que una
minúscula parte de lo que Cristina tiene que ver en este trabajo. Ahora seremos
nosotros los que subiremos a nuestros lugares conocidos a contemplar la ciudad
y a formular nuestros sueños.
10
Verdún, marzo de 2007

Índex
Agradecimientos................................................................................................7
1. Introducció: Presentació i objectius.............................................................. 19
2. Antecedents. Fonts i Metodologia................................................................. 31
2.1. Un recorregut per la selectivitat migratòria en altres ciutats centrals
d’Europa i dels Estats Units..........................................................31
2.1.1. Aportacions a l’estudi de les característiques dels migrants
als centres urbans d’Europa................................................. 32
2.1.2. Aportacions a l’estudi de les característiques dels migrants
als centres urbans dels Estats Units......................................37
2.1.3. L’estudi de la substitució demogràfi ca a Barcelona des de
la “gentrifi cació”................................................................. 44
2.2. Fonts i metodologia..................................................................... 47
2.2.1. El Cens de Població............................................................ 47
2.2.1.1. Els censos de població, 1857-2001: mètodes directes i
indirectes per conèixer la incidència de la migració en
l’evolució demogràfi ca de la ciutat de Barcelona................47
11

12
2.2.1.2. El Cens de Població i Habitatges de 1991 en l’anàlisi de les
pautes de localització de la immigració a la ciutat de
Barcelona. Tècniques d’anàlis espacial............................ 52
2.2.1.3. Les microdades del cens de 1991 i 2001 per a l’estudi de
les característiques dels migrants i de la renovació
poblacional de Barcelona................................................ 55
2.2.1.4. El model de regressió logística a partir de les microdades del
cens de 2001................................................................ 66
2.2.2. El padró municipal d’habitants............................................. 75
2.2.3. L’Estadística de Variacions Residencials................................ 76
2.2.3.1. L’Estadística de Variacions Residencials en l’estudi dels
fl uxos migratoris............................................................. 76
2.2.3.2. Els registres d’altes i baixes padronals de l’Ajuntament de
Barcelona......................................................................79
2.2.4. El moviment natural de la població...................................... 84
PRIMERA PART
3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona..................... 89
3.1. L’evolució de la població de Barcelona........................................... 89
3.2. Els components demogràfi cs en l’evolució de la població
de Barcelona.............................................................................114
3.2.1. El moviment natural de la població barcelonina................... 114
3.2.1.1. La reconstrucció de la sèrie de naixements i indicadors de
natalitat i fecunditat..................................................... 115
3.2.1.2. La reconstrucció de la sèrie de defuncions i indicadors
de mortalitat................................................................ 131
3.2.2. Moviment migratori i moviment natural: una visió global dels
components demogràfi cs en el creixement de la població de
Barcelona......................................................................... 146
3.3. Les característiques demogràfi ques i geogràfi ques dels migrants.... 156
3.3.1. Sexe i edat dels migrants................................................... 157
3.3.2. Les relacions geogràfi ques de la migració. Naturalesa,
procedència i destinació dels fl uxos migratoris..................... 173
4. Pautes de localització de la immigració a la ciutat de Barcelona................ 203
4.1. Cronologia de l’expansió urbana de Barcelona a través del cens
de 1991...................................................................................204
4.2. Localització espacial dels fl uxos migratoris................................... 209

4.3. Distribució de la migració segons lloc de naixement de la
població................................................................................... 213
SEGONA PART
5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona....... 225
5.1. Una aproximació al fenomen de la desconcentració urbana a les
urbs espanyoles.........................................................................228
5.2. La dinàmica migratòria a la Regió Metropolitana de Barcelona.
Reconstrucció del pas de les generacions metropolitanes pel
període 1981-2004................................................................... 237
5.3. La mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona, 1991-2005........ 252
5.3.1. Tipologia dels moviments. Una aproximació a la mobilitat
intramunicipal a Barcelona................................................. 252
5.3.2. Saldos i intensitats migratòries.......................................... 259
5.3.3. Les relacions territorials de la ciutat de Barcelona en els
moviments migratoris......................................................... 271
5.3.4. L’estructura per edats....................................................... 275
5.3.5. L’emergència de la població estrangera en la mobilitat
residencial de la ciutat de Barcelona................................... 283
5.3.5.1. La participació de la població segons nacionalitat en la
mobilitat residencial..................................................... 284
5.3.5.2. Intensitat i estructura demogràfi ca dels fl uxos
migratoris.................................................................... 288
5.3.5.3. Estructura territorial de la mobilitat residencial
segons nacionalitat....................................................... 293
TERCERA PART
6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de
la ciutat de Barcelona............................................................................... 301
6.1. Sexe i edat................................................................................ 301
6.1.1. L’escenari metropolità. Estructura per sexe i edat de la
població de la RMB........................................................... 301
6.1.2. L’estructura per sexe i edat de la població que canvia
d’habitatge....................................................................... 303
6.1.2.1. Estructura per sexe i edat dels migrants segons
àmbit territorial de relació i nacionalitat......................... 305
6.1.3. La propensió a canviar d’habitatge segons sexe i edat........... 310
13

14
6.1.4. Efectes dels moviments migratoris en l’estructura per edat i
sexe de la població de Barcelona........................................ 314
6.2. Estat Civil................................................................................. 317
6.2.1. L’escenari metropolità. Composició de la població segons
estat civil.......................................................................... 317
6.2.2. La composició de la població que canvia d’habitatge
segons estat civil............................................................... 319
6.2.2.1. L’estat civil dels migrants segons àmbit territorial de
relació i nacionalitat..................................................... 322
6.2.3. La propensió a canviar d’habitatge segons estat civil............. 326
6.2.3.1. L’arrelament a Barcelona. Probabilitats de romandre o
marxar de la ciutat segons estat civil.............................. 327
6.2.3.2. L’atracció de Barcelona. Probabilitats d’arribar a
Barcelona segons estat civil.......................................... 331
6.2.4. Efectes dels moviments migratoris en l’estructura per estat
civil de la població de Barcelona......................................... 334
6.3. Nivell d’instrucció...................................................................... 340
6.3.1. L’escenari metropolità. Composició de la població segons
nivell d’instrucció.............................................................. 340
6.3.2. La composició de la població que canvia d’habitatge
segons nivell d’instrucció................................................... 342
6.3.2.1. El nivell d’instrucció dels migrants segons àmbit
territorial de relació i nacionalitat.................................. 347
6.3.3. La propensió a canviar d’habitatge segons nivell
d’instrucció....................................................................... 350
6.3.3.1. L’arrelament a Barcelona. Probabilitats de romandre o
marxar de la ciutat segons nivell d’instrucció.................. 351
6.3.3.2. L’atracció de Barcelona. Probabilitats d’arribar a
Barcelona segons nivell d’instrucció............................... 354
6.3.4. Efectes dels moviments migratoris en l’estructura per
nivell d’instrucció de la població de Barcelona..................... 357
6.4. Relació amb l’activitat............................................................... 363
6.4.1. L’escenari metropolità. Composició de la població segons
relació preferent amb l’activitat.......................................... 365
6.4.2. La composició de la població que canvia d’habitatge
segons la relació amb l’activitat.......................................... 367
6.4.2.1. L’activitat dels migrants segons àmbit territorial
de relació i nacionalitat................................................ 371

6.4.3. La propensió a canviar d’habitatge segons la relació amb
l’activitat.......................................................................... 374
6.4.3.1. L’arrelament a Barcelona. Probabilitats de romandre
o marxar de la ciutat segons la relació amb l’activitat...... 375
6.4.3.2. L’atracció de Barcelona. Probabilitats d’arribar
a Barcelona segons la relació amb l’activitat................... 379
6.4.4. Efectes dels moviments migratoris en la relació amb
l’activitat de la població de Barcelona................................. 382
6.4.5. La relació entre lloc de treball i residència en el context
del canvi de residència barceloní........................................ 385
6.5. Condició socioeconòmica........................................................... 390
6.5.1. L’escenari metropolità. Composició de la població segons
condició socioeconòmica.................................................... 392
6.5.2. La composició de la població que canvia d’habitatge
segons la condició socioeconòmica..................................... 394
6.5.2.1. La condició socioeconòmica dels migrants segons àmbit
territorial de relació i nacionalitat.................................. 396
6.5.3. La propensió a canviar d’habitatge segons la categoria
socioeconòmica................................................................ 402
6.5.3.1. L’arrelament a Barcelona. Probabilitats de romandre o
marxar de la ciutat segons la condició socioeconòmica.... 403
6.5.3.2. L’atracció de Barcelona. Probabilitats d’arribar
a Barcelona segons la relació amb l’activitat................... 406
6.5.4. Efectes dels moviments migratoris en l’estructura segons
condició socioeconòmica de la població de Barcelona........... 409
6.6. Tipologia de les llars i Habitatges................................................ 412
6.6.1. Convivència amb la parella i els fi lls.................................... 412
6.6.2. Tipologia de les llars.......................................................... 427
6.6.3. Règim de tinença.............................................................. 435
6.6.4. Superfície de l’habitatge.................................................... 442
7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria
a Barcelona.............................................................................................. 449
7.1. La mobilitat generada a la ciutat de Barcelona............................. 452
7.1.1. El model general............................................................... 452
7.1.2. Models específi cs segons característiques de la població....... 457
7.1.2.1. Models específi cs segons el sexe de la població.............. 457
7.1.2.2. Models específi cs segons l’edat de la població................ 461
15

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
16
7.1.2.3. Models específi cs segons la naturalesa de la població...... 468
7.1.2.4. Models específi cs segons les característiques
de l’habitatge.............................................................. 473
7.2. La mobilitat generada a la resta de Catalunya............................... 481
7.2.1. El model immigratori general.............................................. 481
7.2.2. Models immigratoris específi cs segons les característiques
de la població................................................................... 483
8. Conclusions.............................................................................................. 491
8.1. Una proposta de periodització del creixement demogràfi c de la
ciutat de Barcelona.................................................................... 491
8.2. Deu punts sobre la dinàmica migratòria recent a la ciutat
de Barcelona............................................................................ 499
8.3. El fi ltre urbà barceloní i la renovació de la població de Barcelona... 502
8.3.1. Sexe i edat. La internacionalització dels fl uxos migratoris
potencia la dinamització de l’estructura demogràfi ca
barcelonina, desconeguda en les darreres dècades, mentre que
l’emigració afavoreix la pèrdua de protagonisme de les generacions
nascudes durant el baby-boom................................................... 503
8.3.2. Estat civil i convivència amb la parella. Barcelona atrau i
reté a solters, mentre que permet la sortida d’una gran
quantitat de casats............................................................ 505
8.3.3. La migració potencia la presència a la ciutat de Barcelona
de la població amb un major nivell d’instrucció.................... 511
8.3.4. Relació amb l’activitat i condició socioeconòmica.
Selecció migratòria a favor la permanència de les dones
actives i professionalització del conjunt d’habitants de
la ciutat............................................................................ 514
8.3.5. Característiques de l’habitatge. El fi ltre emigratori permet
la sortida de la ciutat a aquells que pretenen satisfer les
seves preferències residencials en termes de tinença i
superfície de l’habitatge. En canvi, la població nouvinguda
no pot reproduir el comportament de la població de la
ciutat, i viu més en lloguer i en habitatges més petits........... 517
8.4. Concloent................................................................................. 519

Índex
Bibliografi a................................................................................................... 525
Fonts estadístiques........................................................................................551
Annex...........................................................................................................563
Llistats de taules i gràfi cs..............................................................................577
Llistats de mapes..........................................................................................594
17

Conozco un lugar donde otro mundo es posible.
Se llama Nou Barris. Una confederación de barrios
en el trastero de la metrópoli catalana. Invisibles
desde el centro, los antiguos arrabales de barracas,
escalando las laderas de los cerros, con los índices de
inmigración más altos, son hoy el mejor observatorio
social, escenario de una trepidante vida cultural, y
un modelo de Integración para Europa [...]
¡Ahora mira bien! En el culo del mundo tenemos la
mejor vista de Barcelona.
MANUEL RIVAS, 2007 1
1. Introducció: presentació i objectius
Sempre és tasca complicada datar l’origen de les coses. La història d’aquesta
Tesi Doctoral potser va començar el dia en què un nen va perdre de vista a la
seva mare en els carrers de la Prospe i va aparèixer assegut al primer esglaó
de la porteria de casa seva. I potser va seguir quan aquest nen, ja una mica
més gran i del Verdum, esperava al seu pare a la parada de l’autobús, el que li
toqués conduir aquell dia. L’anhel d’aquelles tardes i vespres era gaudir amb
viatges d’anada i tornada pels carrers de Barcelona, tants com fossin possibles,
i presenciar l’espectacle interminable de la ciutat des de la vista privilegiada
que regalen la gran lluna davantera d’un autobús i la seva porta d’entrada.
La història d’aquesta recerca, però, passa necessàriament per una de les
primeres converses que vaig tenir amb la Dra. Anna Cabré, quan la possibilitat
de desenvolupar una recerca doctoral començava a transformar-se en realitat,
poc després d’arribar al Centre d’Estudis Demogràfi cs. Aquell dia vaig portar
a la professora dos temes d’investigació, poc conscient de la transcendència
1. Rivas, Manuel: “El Prodigio de Nou Barris”, El País Semanal, 31-I-2007, p. 56.
19

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
que aquella trobada adquiriria en el futur. El primer tema consistia en
l’estudi del comportament demogràfi c dels barcelonins des d’una aproximació
inframunicipal, amb l’objectiu d’identifi car si existia una conducta diferencial
dels seus habitants en funció, entre d’altres aspectes, del territori en què vivien.
Rondava encara pel meu cap una de les refl exions que ens va transmetre la Dra.
Isabel Pujadas a la seva assignatura de Demografi a Urbana, durant els anys de
la Llicenciatura de Geografi a, quan ens comentà que sarriencs i noubarriencs
moríem d’acord a unes pautes demogràfi ques similars. El segon tema consistia
en l’anàlisi de les estructures per edat i sexe dels barcelonins, així com les seves
repercussions demogràfi ques, urbanístiques i polítiques en diferents àmbits, si
s’atenia a la demanda d’habitatges o de serveis, per exemple. Sempre he pensat
que els que pertanyem a les darreres generacions plenes, o a les primeres
buides, hem pagat un elevat preu en molts aspectes, i aquest darrer tema era
el resultat d’aquella refl exió.
Sigui com sigui, és fàcil imaginar-se que en aquella conversa la professora
Cabré va percebre que per la variable geogràfi ca, el territori, no calia patir; ho
tenia força clar. Més clar encara va veure, però, que hi havia un element que es
trobava darrera d’ambdues propostes i que jo estava obviant. Així va ser com em
va fa el regal d’una variable demogràfi ca, la migració, que no tan sols explicava
aquells dos temes, sinó que, a més, m’explicava a mi mateix. En posteriors
trobades em va parlar dels passos que fi nalment hem recorregut junts, sempre
amb la companyia d’una persona amb un excel·lent bagatge científi c en termes
de migració i amb una infi nita capacitat per proposar idees, el Dr. Joaquín
Recaño, codirector de la recerca. Estudiaríem en primer lloc la participació de
la migració en l’evolució de la ciutat de Barcelona, per aconseguir al fi nal una
imatge de la renovació de la població en la seva darrera fase, quan Barcelona ja
ha assolit la seva maduresa.
Crec que va ser el mateix dia que vam establir la línia de recerca quan
van sorgir un bon grapat de conceptes a partir dels quals, fi nalment i com no
podia ser d’una altra manera, s’ha estructurat aquesta recerca. Em parlava
de selectivitat migratòria, de fi ltre demogràfi c, de saturació, de maduresa, de
renovació poblacional, d’habitatge, de famílies i d’individus, d’immigració,
d’emigració i de permanència, de la població de nacionalitat estrangera i de
diferents estratègies per establir-se a la ciutat, de barcelonins com ella que
potser retornaven... i em va parlar d’un treball que havia escrit amb la Dra.
Pujadas en què, analitzant el padró de 1975, ja van fer esment d’un atribut del
20

1. Introducció: presentació i objectius
fi ltre barceloní, la selectivitat migratòria en favor de les parelles actives, que
podien fer front a la competitivitat del mercat de l’habitatge i que podien treure
avantatge d’una localització central per maximitzar l’accessibilitat del centre en
relació amb les activitats laborals. Aquest era un excel·lent punt de partida. 2
Des de l’explosió industrial i urbana de Barcelona, que s’acostuma a fi xar
cap al començament del segon terç del segle XIX, just quan Josep Bonaplata
instal·la la primera màquina de vapor, la ciutat-municipi va veure incrementat
el seu volum poblacional de forma ininterrompuda fi ns a fi nals de la dècada
de 1970, quan assoleix el seu sostre poblacional. La migració havia alimentat
un creixement que en alguns moments va ser extraordinari. A partir d’aquell
moment, però, la unitat administrativa, coincidint també amb la seva saturació
urbana i la construcció dels darrers polígons de la ciutat, va presenciar la pèrdua
progressiva d’habitants, una tendència que assolí la seva màxima intensitat a
començaments de la dècada de 1990 i que va fi xar la població en el canvi de
mil·lenni al voltant d’1,5 milions d’habitants, quan al llarg de la dècada de 1970
s’havia superat els 1,75 milions. La migració, que tants individus havia incorporat
a la ciutat, ara els hi havia sostret, en forma, però, de moviments residencials,
principalment. Els processos migratoris metropolitans d’aquest període en el
context barceloní han estat àmpliament estudiats, des de la seva emergència
(Cabré i Pujadas, 1982; Cabré, 1985; Pujadas, 1986; Pujadas i altres, 1991)
fi ns a l’actualitat (Cabré i Módenes, 1997; Mendizábal, 1992; Módenes, 2001;
2006; Módenes i Pascual, 1998; Pujadas, 2005a, 2005b; Serra, 1992). Fins
l’arribada a aquesta etapa, la immigració a la ciutat havia estat la peça principal
que explicava la redefi nició de l’estructura sociodemogràfi ca barcelonina. Ara,
en la nova etapa madura de la ciutat, la renovació de la població es troba en el
balanç entre les característiques de la població que abandona la ciutat i la de la
que s’incorpora. La intensifi cació del fl ux immigratori procedent de l’estranger
s’ha confi gurat com a nou element que dota de major dinamisme i complexitat
a la renovació poblacional de Barcelona.
Hom pot imaginar la vista de la ciutat de Barcelona que es contempla des
de dalt de l’Atalaia del Tibidabo; aquest serà el taulell de joc de la recerca.
Ara només cal situar els límits municipals, focalitzar en ells tota l’atenció, i
contemplar els individus que els estan creuant. Cal identifi car, però, només
aquells que els estan travessant per ubicar la nova residència en un altre municipi.
2. A partir d’aquest moment, la recerca està redactada en mode impersonal.
21

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Es podran observar dos grans tipus de fl uxos: individus que s’incorporen a la
ciutat per fi xar la seva residència, i uns altres que l’abandonen. Es pot afi rmar
sense por a equivocar-se que és gairebé impossible que no hi hagin diferències
entre ambdós grups. Els primers, a més, també són hipotèticament diferents
respecte als altres que es mouen i no contemplen la ciutat de Barcelona en el
seu recorregut residencial, i els segons vers els que han canviat d’habitatge a
l’interior de la ciutat. Ambdós fl uxos, el d’entrada i el de sortida determinen com
seran les característiques fi nals de la població que resideix dintre dels límits
municipals; la substitució sociodemogràfi ca comença en el moment en què els
que abandonen el municipi i els que entren presenten un perfi l diferent. Per
dur a terme aquest exercici des de dalt de l’Atalaia caldria, però, una capacitat
visual extraordinària, a més d’una bona dosi de paciència, per tal d’observar
permanentment tots els moviments residencials. Per sort, es disposa de les
dades del Cens de 2001 i de 1991, que es podrien assimilar a la imatge que
es captaria des de l’Atalaia, tot i que cal tenir en compte que no comptabilitzen
els fl uxos migratoris, sinó estocs de població amb el seu corresponent historial
migratori.
La gran metròpoli, però, la ciutat entesa com a ciutat real (Feria, 2004), com
a ciutat sense confi ns (Nel·lo, 2001), no ha contemplat encara un decreixement
de la seva població. Segons aquesta concepció, Barcelona ha viscut una
redefi nició intensa en la darrera meitat de segle, i avui dia és necessari ampliar
l’escala per interpretar la gran majoria de processos que esdevenen al seu
interior, entre ells, òbviament, els demogràfi cs.
És ben conegut que el municipi de Barcelona és una de les unitats
administratives centrals més petites d’entre totes les grans ciutats europees;
ho saben també els propis barcelonins, que ho repeteixen des de ben joves
quan algun visitant fa una comparació demogràfi ca amb el municipi de Madrid.
Doncs bé, aquesta reduïda superfície administrativa permet considerar el
territori municipal com a àrea central, capital indiscutible de la seva Regió
Metropolitana. És cert, però, que l’heterogeneïtat del municipi és gran i que
al seu interior s’hi manifesten realitats diferents. Un exemple d’aquesta
heterogeneïtat és el mercat de l’habitatge, un dels elements que intervé
amb més força en els mecanismes de selecció esmentats anteriorment. Des
d’aquest punt de vista, però, les dades demostren que només a mitja dotzena
de municipis metropolitans el preu de l’habitatge és superior al del districte
més econòmic de la ciutat. L’accessibilitat, un altre tret distintiu dels espais
22

1. Introducció: presentació i objectius
centrals, també certifi ca que els ciutadans de tots els districtes de la ciutat són
els que presenten uns nivells més elevats entre tota la metròpoli.
En conclusió, en una nova dimensió metropolitana en què la ciutat-municipi
va presenciar primer la conquesta dels seus límits territorials, seguida d’una
reducció del seu pes demogràfi c i territorial, i en un context estadístic en què
la disseminació de les dades es realitza sovint a nivell municipal, la superfície
de la petita unitat barcelonina es pot considerar avantatjosa per a l’anàlisi dels
processos propis de les àrees centrals. 3 D’acord amb aquestes premisses, al
llarg de la investigació es repeteix la concepció del municipi de Barcelona com
a equivalent de ciutat central.
La hipòtesi a partir de la qual s’ha construït la present recerca és la de
l’existència a la ciutat de Barcelona de mecanismes de fi ltre demogràfi c i de
selecció que determinen la composició dels fl uxos migratoris en funció de
les característiques sociodemogràfi ques de la població. Aquestes, en ésser
diferents, marquen el ritme dels processos de renovació de la població en un
espai urbà central saturat, com és el cas de la ciutat-municipi de Barcelona.
Els principals conjunts d’objectius de la investigació se centren en els
aspectes sociodemogràfi cs contemplats en la hipòtesi:
- Situar el període en què es desenvolupa aquesta investigació en la
història demogràfi ca barcelonina, tot subratllant la seva singularitat, basada
principalment en l’excepcional comportament de la variable migratòria.
- Descriure els processos migratoris predominants des del moment en què
el municipi de Barcelona presenta un saldo migratori negatiu fi ns a l’actualitat.
Aquest estudi de la migració permetrà contextualitzar l’anàlisi dels migrants
barcelonins, que centren la part principal de la investigació.
- Identifi car l’existència d’especifi citats sociodemogràfi ques entre la població
que participa als fl uxos migratoris i canvis d’habitatge en què intervé la ciutat
de Barcelona. La participació del municipi es pot entendre des de dos punts de
3. Assumint que la majoria de dades demogràfi ques es disseminen a escala municipal, seria més
complex reproduir l’anàlisi de molts dels processos que es plantegen en aquesta recerca en altres
municipis capitals de província amb major superfície.
23

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
vista, quan la ciutat es confi gura com a generadora dels canvis d’habitatge o bé
quan n’és la receptora.
A la primera aproximació, un individu pot romandre sedentari a la ciutat sense
canviar d’habitatge, arrelar 4 mitjançant la consecució d’un canvi d’habitatge
intramunicipal, o abandonar la ciutat instal·lant la nova residència en un altre
municipi. Al llarg de l’anàlisi dut a terme a la recerca, s’emfatitzarà la relació
sociodemogràfi ca que s’estableix entre els dos darrers conjunts de població,
aquells que han experimentat un moviment en el territori i que han optat per
arrelar o emigrar, perquè es considera que els paràmetres que expliquen el
propi fet de moure’s en el context barceloní ja han estat profundament estudiats
(Módenes, 1998).
A la segona aproximació, quan Barcelona és la destinació potencial dels
fl uxos migratoris, es pot discernir entre els individus que contemplen la ciutat
en el seu itinerari residencial i fi xen la seva residència, i aquells per als qui
passa desapercebuda. Com es desenvoluparà posteriorment, aquesta dicotomia
migratòria podrà ser observada per als individus que es desplacen en el context
territorial català, però no per a la resta d’immigrants, en què, lògicament,
només es podran conèixer les característiques d’aquells que han pres la decisió
d’emigrar a Barcelona.
Respecte a aquest objectiu, al fi nal de la recerca s’haurien de poder enumerar
les característiques d’un barceloní que afavoreix un moviment intramunicipal
vers l’intermunicipal, i a la inversa, les que afavoreixen que un individu es
converteixi en immigrant de Barcelona.
- Valorar la incidència de la diversa composició dels fl uxos migratoris en la
renovació de la població, entenent com a tal la redefi nició de les característiques
de la població que resideix a la ciutat. En un context local, es pot considerar
que la migració és la principal responsable dels canvis en l’estructura
sociodemogràfi ca d’aquell territori. Des de la saturació urbana de Barcelona,
es fa més evident que per entendre la possible modifi cació sociodemogràfi ca
de la ciutat cal contemplar també l’estudi de la població que l’ha abandonada.
Així doncs, la relació entre immigrants i emigrants determinarà, en gran part,
4. El concepte dels arrelats, contemplat per Bonvalet i Lelièvre (1991), s’ha utilitzat per defi nir
aquells que canvien d’habitatge a l’interior de la ciutat, en contraposició als emigrats.
24

1. Introducció: presentació i objectius
la transformació d’aquestes estructures. Si uns i altres presenten les mateixes
característiques, es pot parlar d’un reemplaçament sociodemogràfi c entre
iguals. Si, en canvi, uns i altres són diferents, cal entendre que s’està produint
una substitució que defi neix la nova estructura sociodemogràfi ca de la ciutat.
És convenient aclarir des de bon principi que la identifi cació dels elements
que fan funcionar els mecanismes de selecció, dels què s’ha parlat en la
hipòtesi, no forma part del conjunt d’objectius primers de la recerca. Tot i això,
el desenvolupament de la pròpia investigació condueix sovint a subratllar la
força que han pres alguns elements en la selecció migratòria, com ho han estat
el mercat de l’habitatge i el laboral.
Passant per alt la suggerent primera accepció del terme fi ltre al Gran
Diccionari de la Llengua Catalana, (“Beuratge màgic, especialment el que hom
suposava que inspirava l’amor”), hi fi gura una segona que ofereix una bona idea
del concepte que després s’ha utilitzat en algunes disciplines de la Demografi a:
“Cos porós emprat en la fi ltració a través del qual hom fa passar un fl uid per tal
que hi restin retingudes les partícules sòlides que aquest duu en suspensió”.
La idea de selecció és manifesta; es pot assimilar el fl uid d’aquesta defi nició al
que en Demografi a s’entén com a fl ux migratori, i la propietat de solidesa a les
característiques sociodemogràfi ques de la població. Uns passaran i uns altres
no, depenent de les característiques dels individus i de les que el fi ltre permeti
passar. Bonvalet i Lelièvre (1991) defi neixen el concepte de fi ltre demogràfi c a
partir del cas de la ciutat de París.
“Nous sommes en présence d’un phénomène de fi ltre si la Région parisienne
attire une population spécifi que et laisse repartir une seconde population,
différente de la première quan à l’âge, le sexe et la catégorie sociale”. 5
L’estudi s’emmarca en una escala temporal en què predomina un corrent
força acceptat de reurbanització de les ciutats centrals, d’un retorn de la
població a aquestes àrees vinculat a una nova especialització funcional de
la ciutat central (Musterd, 2006), i a la seva ressurgència (Cheshire, 2006;
Storper i Manville, 2006). Als Estats Units, la gran majoria de nuclis centrals
ha incrementat la seva població entre 1990 i 2005 (Frey, 2006), així com
les ciutats de París i Londres, que han posat fre a un llarg període d’intenses
5. Catherine Bonvalet, Eva Lelièvre (1991), p. 1161.
25

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
pèrdues de població. El cas de la ciutat de Barcelona és similar al d’aquestes
ciutats, tot i que es produeix amb un cert decalatge. Coincidint amb el canvi
de mil·lenni, té lloc la infl exió demogràfi ca, de forma que l’1-I-2006, la ciutat
recompta un total d’1.605.602 residents, 110.000 més dels empadronats a
començaments de l’any 2000. Aquest augment de la població li ha permès
créixer a un ritme similar al de la resta de la Regió Metropolitana, aturant,
doncs, la pèrdua de pes relatiu respecte a la metròpoli que es va accentuar a
partir de la dècada de 1960. Tot i que en el cas de la ciutat de Barcelona la
immigració de nacionalitat estrangera és l’única responsable dels guanys de
població registrats, i que permet amagar les pèrdues de població per migració
interna que s’experimenten sense interrupció des del primer quinquenni de la
dècada de 1970, en els darrers anys s’estan manifestant signes prou intensos
que manifesten una desacceleració dels models de desconcentració demogràfi ca
de la població de nacionalitat espanyola que havien predominat.
La bibliografi a que ha estudiat de forma conjunta les característiques
d’immigrants i emigrants en el context d’un municipi central, així com les
seves repercussions sociodemogràfi ques en l’estructura de la població, no és
abundant, i més excepcional encara en el context espanyol. En canvi, aquesta
qüestió ha estat més prolífi ca en estudis fi ns i tot més locals, sovint a escala
de barri, elaborats des de la perspectiva de la “gentrifi cació” o elitització. Des
d’aquest punt de vista interessa, a grans trets, el procés de reemplaçament de la
població, entès com la substitució sociodemogràfi ca conseqüència de l’arribada
d’una nova població de classe mitjana-alta i l’expulsió dels residents previs,
normalment amb menys recursos. En aquesta aproximació també interessen
les transformacions urbanes i laborals, a la vegada generadores i producte de la
substitució sociodemogràfi ca esmentada anteriorment.
La Tesi Doctoral està estructurada en tres grans apartats, que comencen
després d’un primer capítol en què s’examina la base teòrica de què parteix la
recerca, així com de les aportacions realitzades en altres ciutats del món. En
el mateix capítol, s’integren les explicacions al voltant de les diverses fonts i
metodologies utilitzades al llarg de la investigació. A partir d’aquest moment
s’enceta la primera part del treball, un recorregut per la història demogràfi ca
de la ciutat de Barcelona des del segon terç de segle XIX fi ns a l’actualitat.
L’objectiu d’aquest apartat és identifi car quina ha estat la participació de
la variable migratòria en l’evolució de la població de la ciutat. Amb aquests
resultats a la mà, es podrà destacar la importància i singularitat del període en
26

1. Introducció: presentació i objectius
què s’emmarca la recerca, aquell en què el municipi ha conegut els seus límits,
i en què la clau de la renovació demogràfi ca de Barcelona està en la relació que
s’estableix entre qui entra i qui abandona la ciutat. El recorregut pels darrers
170 anys de la història migratòria barcelonina requereix la presència de les
variables demogràfi ques naturals, de manera que el resultat de l’apartat es
pot concebre com a síntesi dels principals fets demogràfi cs esdevinguts des
de la transformació industrial i urbana de la ciutat. Cal destacar el càlcul de
la reconstrucció del pas de les generacions barcelonines per la segona meitat
de segle XIX i la totalitat del segle XX, un exercici que permet caracteritzar
demogràfi cament, sexe i edat, l’evolució del creixement migratori. Finalment,
es fa ús de les tècniques d’anàlisi espacial per recórrer el procés d’expansió
territorial de la ciutat, i així presentar la gènesi de la saturació de Barcelona. Les
mateixes tècniques estadístiques s’utilitzen també per defi nir l’assentament de
la població immigrant a l’espai intern de la ciutat de Barcelona, i poder establir
així connexions entre el creixement urbà i la migració.
Així doncs, la primera part emmarca cronològica i demogràfi cament l’etapa
en què se centra la investigació. La segona part de la Tesi Doctoral aprofundeix
en la dinàmica migratòria i residencial d’aquest darrer període, partint del
procés general de desconcentració que s’ha viscut a les grans ciutats espanyoles,
i subratllant els aspectes demogràfi cs. A continuació s’avança temporal i
espacialment cap a l’àmbit d’estudi, la ciutat de Barcelona, fent abans, però,
una pausa per analitzar el comportament de les generacions residents a la
Regió Metropolitana de Barcelona en el període 1981-2005. Aquest exercici
permet aprofundir en la incidència demogràfi ca que ha tingut el citat procés de
desconcentració en la metròpoli catalana. Finalment, l’apartat aprofundeix en
la dinàmica migratòria i residencial protagonitzada per la ciutat de Barcelona,
sempre a partir de fonts que registren les migracions, l’Estadística de Variacions
Residencials (EVR) i el registre de l’Ajuntament de Barcelona. S’identifi ca
la intensitat del fenomen migratori, tant en la immigració com en l’emigració, i
s’introdueix la dimensió dels canvis d’habitatge que es realitzen a l’interior del
municipi, un aspecte poc tractat en la bibliografi a migratòria barcelonina. Al
llarg de l’apartat es descriuen les característiques demogràfi ques dels migrants,
sexe i edat, i s’observen les relacions territorials que s’estableixen entre la ciutat
central i l’entorn metropolità, sense oblidar les que es confi guren amb la
resta d’àmbits catalans, espanyols i estrangers. Tot i que no és objectiu específi
c d’aquesta recerca, no s’omet la importància que ha pres en els darrers anys
aquest últim fl ux migratori. Precisament, el darrer capítol de l’apartat examina
27

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
un fenomen emergent: la participació de la població de nacionalitat estrangera
en la mobilitat residencial. Després d’un primer assentament gairebé generalitzat
a la ciutat, la població estrangera creua cada vegada més sovint la frontera
municipal i es distribueix al territori metropolità. Aquest procés té una clara
incidència en la dinàmica residencial en què participa la ciutat de Barcelona,
ja que, quan semblava que els processos de desconcentració demogràfi ca
començaven a perdre intensitat, la participació de la població estrangera els
podria revitalitzar.
Si les migracions són les protagonistes del segon apartat, els migrants ho
són fi nalment del tercer i últim, l’autèntic nucli de la investigació. És el moment
d’analitzar la selecció sociodemogràfi ca que s’exerceix sobre els immigrants i
emigrants i la seva incidència en la renovació poblacional de Barcelona. El
100% de les microdades del cens de 2001 es confi guren com la principal font
d’informació. Les variables any d’arribada al municipi i a l’habitatge, així com
les que fan referència al municipi de residència actual i anterior, permeten
reconstruir l’historial migratori immediat de l’individu, identifi cant si aquest
ha passat en algun moment per la ciutat de Barcelona. Com s’ha comentat
en l’enumeració dels objectius, no tan sols es confronten les característiques
d’immigrants i emigrants, sinó que els primers es contrasten amb els individus
que no contemplen la ciutat de Barcelona com a destinació, i els segons amb
la població que canvia d’habitatge però no abandona el municipi. A partir de
la revisió bibliogràfi ca s’ha considerat oportú incorporar a l’anàlisi variables
demogràfi ques (sexe i edat), socioeconòmiques (estat civil, nivell d’instrucció,
activitat i condició socioeconòmica) i variables de la llar (tipus de llar, convivència
amb parella i fi lls, i superfície i tinença de l’habitatge). Per tal de minimitzar
les limitacions derivades de la modifi cació de l’estatus declarat al cens, la
caracterització dels migrants s’ha limitat a aquells que han experimentat el
fenomen entre l’1-I-2000 i l’1-XI-2001 (tot i que en alguns moments també
s’han estudiat els que ho experimentaren entre l’1-III-1990 i l’1-III-1991),
mentre que per valorar la incidència de la migració en l’estructura de la
població en cadascuna de les variables analitzades s’han simulat els escenaris
que s’haurien registrat en absència de migracions durant les dècades de 1980
i 1990, a partir de la variable any de residència 10 anys abans.
L’anàlisi de les dades conclou amb l’elaboració d’un model de regressió logística
que pretén proporcionar una concepció global de totes les variables contemplades
en l’estudi individual anterior. L’objectiu fi nal és el d’identifi car quins són els
28

1. Introducció: presentació i objectius
atributs sociodemogràfi cs dels individus que els fan més propensos a experimentar
qualsevol dels tipus de canvi d’habitatge considerats a la recerca i en què participa
la ciutat de Barcelona. El resultat fi nal apuntarà quines són les singularitats dels
que abandonen el municipi vers els que arrelen, i les dels que arriben a la ciutat
respecte als que no la contemplen en el seu itinerari residencial.
29

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
2.1. Un recorregut per la selectivitat migratòria en altres ciutats
centrals d’Europa i dels Estats Units
La revisió de les principals aportacions teòriques a la selectivitat migratòria
vinculada a les àrees urbanes centrals es realitza a partir d’un recorregut pels
principals laboratoris urbans d’Europa i dels Estats Units. Finalment, es realitza
una aproximació als estudis que, des del punt de vista de la “gentrifi cació”,
s’han centrat en el procés de substitució demogràfi ca a la ciutat de Barcelona.
Cal apuntar que el tercer capítol de la recerca es confi gura com una prolongació
de la revisió bibliogràfi ca de la capital catalana, en aquest cas contemplant
totes les variables demogràfi ques, però emfatitzant sempre l’interès sobre la
variable migratòria, protagonista de la investigació.
31

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
2.1.1. Aportacions a l’estudi de les característiques dels migrants
als centres urbans d’Europa
París i Londres han copsat gran part de l’interès científi c a nivell europeu
per a l’anàlisi de la temàtica en què s’integra aquesta recerca doctoral. No és
un fet casual, tenint en compte el seu lideratge indiscutible en la jerarquia
de ciutats/metròpolis europees, i la força de les institucions acadèmiques
que s’han desenvolupat entorn a elles. Per aquest motiu, la major part del
contingut d’aquest epígraf es concentra en l’estudi dels processos migratoris i
de transformació demogràfi ca relacionats amb els espais centrals d’ambdues
ciutats.
A França, la població urbana superà a la rural a partir de 1930. Després de
la Segona Guerra Mundial, la distribució espacial de la població francesa ha
estat el resultat de dues tendències principals: la concentració intensa a zones
urbanes fi ns al 1975, fruit principalment dels fl uxos migratoris camp-ciutat, i
el descens posterior de la mobilitat interregional, acompanyat d’un canvi en els
fl uxos migratoris urbans, de manera que les ciutats centrals visqueren un procés
de desconcentració. A França no s’identifi quen processos de contraurbanització,
i les zones rurals continuen perdent població (Lelièvre i Bonvalet, 1994).
En aquest context, la ciutat de París 6 assoleix el màxim històric de població
al 1921 amb més de 3 milions d’habitants, moment a partir del qual la ciutat
central perd població (Bonvalet i Tugault, 1984). A partir de la dècada de
1970 s’ha registrat una clara reducció d’aquesta tendència, gràcies, sobretot,
a l’atractiu que la ciutat presenta sobre els migrants joves adults (Odgen i Hall,
2004), que culmina amb l’augment de població del període 1999-2005, en
què la ciutat comptabilitza uns 20.000 habitants que la situen a la vora dels
2.150.000 residents. A més, des de 1990 s’ha registrat un creixement en el
nombre total de llars, de forma que al 2005 es recompta una xifra similar a la
de 1968, entorn a les 1.150.000.
Bonvalet i Lelièvre (1991; 1994) identifi quen i defi neixen el paper de
fi ltre sociodemogràfi c que la capital francesa va jugar per a les generacions
franceses nascudes entre 1926-35. Una de les singularitats respecte a la gran
6. Considerat el municipi central, la Ville de France, amb aproximadament 105 km 2 .
32

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
majoria d’estudis que tracten aquesta qüestió és la utilització d’una òptica
longitudinal (a partir de les enquestes de la triple biografi a i de la Peuplement
et dépeuplement de Paris) que permet no només contrastar les característiques
dels que entren en relació amb els que marxen, i a partir d’aquí extreure les
conclusions al voltant de la capacitat per atraure, fi xar, retenir i expulsar, sinó
també identifi car les peculiaritats dels que, després d’haver immigrat a París,
decideixen romandre o marxar.
La concepció de la ciutat central parisenca com a espai privilegiat dels èxits
socials estructura bona part dels resultats, constatant la relació entre mobilitat
geogràfi ca i mobilitat social per a aquells itineraris que han passat per París. La
ciutat constitueix un focus d’atracció per als joves de la resta del país; el fi ltre
permet, però, que una part d’aquests prenguin nous rumbs i que, si surten,
en general, es dirigeixin a la seva regió d’origen. La població francesa que va
emigrar a París ha ascendit socialment respecte als que no ho van fer, així
com també els que, un cop a la ciutat, van romandre i no van tornar a marxar.
Aquesta última tendència també s’identifi ca entre la pròpia població arrelada
a la ciutat. Des d’un punt de vista més demogràfi c, París ha perdut una part
gens menyspreable de parelles casades, i ha retingut solters, divorciats i vidus
(Bonvalet i Lelièvre, 1991). Aquests aspectes tenen una incidència clara en
l’estructura familiar, i en la fecunditat, de forma que els parisencs que han
arrelat han tingut una fecunditat sensiblement més baixa.
Les recents aportacions d’Odgen i Hall els converteixen en referents de
l’estudi de les transformacions de l’estructura de les llars al conjunt de ciutats
franceses i en especial al municipi de París. Conceben aquests canvis en el
context de la segona transició demogràfi ca. Més enllà d’imaginar-los des d’un
únic punt de vista de canvi de comportament de la població ja resident, però,
atorguen a la migració i a la mobilitat residencial un paper clau en aquesta
dinàmica, produint i refl ectint els canvis en l’estructura de la llar (Odgen i Hall,
1998; 2000; 2004; Odgen i Schnoebelen, 2005).
No només reforcen la idea d’una immigració selectiva derivada dels processos
de recentralització coneguda a partir de la dècada de 1980, sinó també
l’existència d’una emigració amb unes característiques específi ques. Entre
1990 i 1999, les ciutats centrals de Lió, Toulouse, Niça i Nantes tingueren
un saldo migratori net positiu, mentre que la resta de ciutats centrals més
importants reduïren el marcat saldo migratori negatiu del passat. Totes, però,
33

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
incrementaren el nombre de llars (Odgen i Hall, 2000). També atribueixen a
la immigració el clàssic perfi l de joves, molt sovint professionals i solters, que
conceben la ciutat com a centre de consum cultural i amb un elevat potencial
per complir les seves expectatives de mobilitat social ascendent (Odgen i Hall,
2000; Odgen i Schnoebelen, 2005). A la ciutat de París, el saldo migratori del
període 1990-1999 fou únicament positiu entre la població de 20 a 35 anys
(Baccaïni, 2001). El fi ltre parisenc, en canvi, potencia la marxa de llars en
estadis familiars posteriors (Odgen i Hall, 2000).
L’objectiu principal dels autors és establir vincles entre les transformacions
socials de la ciutat i la nova tipologia de llars. Des d’un punt de vista
socioeconòmic de la població, la ciutat de París va guanyar entre 1982 i
1999 un 57% de població directiva i professional superior (en el cas de la
població femenina es va doblar), mentre que va perdre el 27% d’empleats i
el 48% d’obrers (Odgen i Schnoebelen, 2005). Els autors també apunten a la
infl uència del consum d’habitatge a la ciutat central com a element important
en les transformacions socials, de forma que la que ells denominen política de
dretes en matèria d’habitatge al centre de París ha provocat la revalorització
dels habitatges i la distinció entre qui pot estalviar per viure en el centre i qui
no (Odgen i Schnoebelen, 2005).
Amb tot, els dos elements que sintetitzen la transformació de les llars de
París és el marcat descens en la seva mida i la ràpida proliferació de llars
unipersonals. Aproximadament la meitat de les llars són unipersonals, i gairebé
un terç de la població parisenca viu en aquest tipus de llar. A més, les llars
unipersonals de París són joves; més del 70% tenen menys de 50 anys. La
dimensió mitjana de les llars se situa, l’any 2005, al voltant de l’1,8 persones
per llar, una considerable reducció respecte als nivells, sempre baixos a París,
de la segona meitat de segle XX (Odgen i Hall, 2000). A la resta de ciutats
franceses la mateixa relació se situa entre les 2 persones/llar de Lió i les 2,7
de Lille.
Diversos estudis han analitzat les característiques específi ques de la
població que arriba, marxa o roman a la ciutat de Londres. I ho han fet des de
diferents escales i òptiques d’anàlisi, tot i que el fenomen de la “gentrifi cació”
sobrevola en la majoria de treballs. Amb el suggerent títol Who moves into, out
and within London?, es podria pensar que el treball de Ford i Champion (2000)
presenta uns lligams molt estrets amb aquesta recerca doctoral. En efecte,
34

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
la concepció dels tres tipus de fl uxos de població com a element clau de la
renovació de la població de Londres, així com les característiques de la font
d’informació utilitzada, les microdades del cens britànic de 1991, presenten
un fort punt de connexió. En canvi, l’escala territorial emprada obliga a prendre
amb precaució la interpretació dels resultats; tot i que els autors manifesten
des del principi l’interès de la distinció entre l’Inner i l’Outer London, fi nalment
opten per analitzar el Great London 7 com a conjunt, incloent en una mateixa
fi gura allò que en aquest treball s’entendria com a ciutat central i la resta
de la metròpoli. Un dels aspectes més innovadors del seu estudi, respecte a
altres treballs similars, és l’elaboració de 10 clusters que agrupen a la població
en funció de les seves característiques individuals, i de la llar. A cadascun
d’aquests grups se’ls associa una intensitat de la mobilitat diversa i un tipus de
moviment migratori predominant. Les variables escollides segueixen la línia de
la resta d’estudis: sexe i edat com a indicadors demogràfi cs, posició econòmica
i ocupació com a socioeconòmiques, i el tipus d’estructura familiar, mida de
la llar i tinença com a variables familiars. Tot i que l’escala d’anàlisi va més
enllà de la ciutat central, els resultats són interessants. Aquests apunten cap
a la major debilitat i selectivitat del procés immigratori. La immigració té més
prevalença entre els membres de famílies joves que viuen de lloguer, parelles
amb treballs no manuals que viuen sense fi lls, així com les llars més complexes
i no familiars. L’emigració del Greater London és signifi cativa per a les llars amb
presència d’adults de mitjana o més avançada edat, propietaris d’habitatges
amb més superfície, amb fi lls dependents a la llar, i que treballen en ocupacions
no manuals. Per altra banda, el moviment a l’interior del Greater London és
més freqüent entre les famílies joves que viuen de lloguer, a les llars familiars
sense fi lls o amb nens més petits, així com a les llars no familiars, incloent les
unipersonals. Amb un títol similar, Coombes i Charlton (1992) també estudien
els fl uxos amb origen o destinació a Londres. La seva anàlisi, però, es concentra
en l’estudi de les variables edat i distància recorreguda, i constaten que durant
la dècada de 1980 els immigrants eren més joves.
En el context anglès, però, la major part d’estudis que analitzen la
selectivitat migratòria de l’Inner City londinenc ho fan des de la perspectiva
de la “gentrifi cació”, de manera que associats a les característiques dels
7. El Greater London és una de les nou regions administratives d’Anglaterra i té una extensió de
1.579 km 2 (en superfície representaria la meitat de la RMB) i té uns 7,5 milions de persones,
inclou l’Inner London, assimilat com la ciutat central, amb 319 km 2 i uns 3 milions de persones, i
l’Outer London, que inclou la resta del territori.
35

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
migrants apareixen altres punts temàtics d’interès, com la transformació social,
econòmica i urbanística dels espais centrals. 8 Així doncs, és esperat que, en el cas
londinenc, la categoria socioprofessional de la població hagi estat, normalment,
la variable que més atenció ha rebut. Molts treballs assumeixen, d’entrada, que
el tipus d’ocupacions generades per les noves activitats centralitzades, i que es
troben al capdamunt de la jerarquia econòmica, atrau inevitablement un gran
nombre d’individus amb elevada qualifi cació (Coombes i Charlton, 1992).
Els resultats de Champion (1999) apunten cap a la professionalització dels
espais centrals. Entre 1990 i 1991, la taxa de migració neta de l’Inner London
fou especialment negativa per als dos extrems de la jerarquia econòmica, els
treballadors manuals qualifi cats per un costat i, per l’altre, els directius, que
marxen sobretot a la resta de la metròpoli. Els operaris no qualifi cats, en canvi,
no registren una taxa tan baixa, mentre que els que presenten una taxa de
migració neta més favorable són els professionals i els tècnics. Hamnet (2003)
constata els canvis en les característiques de la població i en l’estructura laboral
dels qui viuen a l’interior dels espais centrals, de forma que hi ha hagut un
declivi de les classes socials obreres i un augment continu de les ocupacions
professionals i directives. És interessant com aquest procés és entès com a
reemplaçament gradual de la població més que no pas com a expulsió de la
població prèvia, ja que, a més a més de la immigració, altres dinàmiques com
la jubilació, defunció o la pròpia mobilitat ascendent de la població resident
als espais centrals també haurien jugat a favor d’aquest canvi d’estructura. Per
a l’autor és més clara la selectivitat entre els immigrants, com a conseqüència
de les forces de l’elitització, que entre els emigrants. Atkinson (2000a, 2000b,
2000c) aprofundeix en l’anàlisi de l’emigració selectiva i l’expulsió de les classes
més baixes del centre de la ciutat a partir de les dades de residència al 1991
respecte a la de 1981. Les variables que inclou per descriure als emigrants
són bàsicament socioeconòmiques, però també analitza de forma separada
a la població de més de 50 anys, al seu parer en risc d’ésser expulsades.
Un aspecte original dels seus estudis, que evidencia l’enfocament des de la
“gentrifi cació”, és l’escala d’anàlisi utilitzada: escull el conjunt de barris més
elititzats del centre de Londres. A partir d’aquí, detecta que aquest grup d’àrees
havien presentat, entre 1981 i 1991, un intens saldo migratori negatiu de
treballadors de la classe obrera, de població aturada i inactiva i de persones de
8. Cal recordar que el primer encunyament de l’expressió “gentrifi cació” va ser fruit de l’estudi de Glass
(1964) en què identifi ca les transformacions socioeconòmiques dels barris de l’East End de Londres.
36

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
més de 50 anys. En canvi, els guanys migratoris es donaren únicament entre
els professionals, a més, de forma molt intensa.
No només la selectivitat migratòria de Londres ha centrat l’atenció dels
investigadors britànics; en relació amb aquest tema, destaquen els estudis de
Fielding (1989, 1992) en què la regió del sud-est britànic, incloent el Greater
London, és considerada com a espai d’ascens social, així com els estudis de Seo
(2002) i els de Devine i altres (2003), que analitzen ciutats britàniques del nordoest
com Manchester i Glasgow. En aquests estudis es reivindiquen aquestes
ciutats com a espais d’immigració de les emergents classes mitjanes, fi ns i tot
d’individus que ja s’havien instal·lat a l’àrea del sud-est. Seo (2003) aprofundeix
en les raons que han portat als nous residents a instal·lar-se a la ciutat central,
així com en el seu nivell de satisfacció. Aproximadament la meitat d’aquests
atribueixen raons directament relacionades amb la residència a la ciutat central
(cerca d’una localització central, propera a les comoditats socials, culturals i
d’oci). Una bona part de la resta d’individus destaca raons laborals (proximitat
al lloc de treball i l’existència d’oportunitats laborals). Són pocs, doncs, els que
s’han instal·lat per altres motius, com la presència de familiars a l’àrea. Una
vegada a la ciutat central, els principals factors de satisfacció tornen a estar
relacionats amb les comoditats de residir en un espai central.
2.1.2. Aportacions a l’estudi de les característiques dels migrants
als centres urbans dels Estats Units
A vista d’ocell, hom pot percebre clarament les diferències existents entre
les ciutats dels Estats Units i les europees, i més encara amb una ciutat com
Barcelona. La seva trama urbana, es resumeix en la presència al cor de la
ciutat del centre de negocis (downtown), juntament amb una àrea residencial
de notable densitat, més o menys extensa i especialitzada en funció de la
ciutat (el conjunt equivaldria a les expressions anglosaxones inner city, city
centre o urban core). A partir d’aquesta emergeix una extensa perifèria en què
predominen models residencials de baixa densitat (suburbs, ring), on també
emergeixen àrees amb una forta activitat econòmica, normalment diferenciada
de les del centre de negocis. Aquesta organització de la trama urbana té pocs
punts en comú amb la ciutat protagonista d’aquesta recerca, Barcelona. Un cop
dintre de l’espai urbà, però, els mecanismes que han regulat el comportament
residencial i migratori de la població s’han manifestat sovint de forma similar,
o en el mateix sentit, com ha esdevingut en processos demogràfi cs i territorials
37

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
tan importants com la desconcentració i suburbanització metropolitana o la
“gentrifi cació” dels espais centrals. L’objectiu d’aquest apartat és el de destacar
els aspectes més importants que s’han identifi cat en el comportament de la
població metropolitana nord-americana quan ha canviat d’habitatge a l’interior
de les ciutats centrals, l’ha abandonat o hi ha arribat.
És inevitable encetar el repàs bibliogràfi c sobre aquests assumptes sense
destacar el paper clau que van jugar les aportacions de l’escola de Sociologia
de Chicago, personalitzada normalment en les fi gures de Ernest W. Burgess i
Robert E. Park, i que van fer de la ciutat del Llac Michigan el seu laboratori
social. Tot i que els principals temes que dibuixaren a la ciutat es troben
sensiblement allunyats del tema principal d’aquesta recerca doctoral, destaca
la seva concepció de la mobilitat com la peça clau a partir de la qual es generen
els processos metabòlics de la ciutat, representats en la forma com la població es
distribueix i se succeeix pel territori metropolità. El clàssic diagrama semicircular
de Burgess inclou la presència d’àrees residencials amb característiques ben
defi nides, a partir de les quals es pot intuir un comportament selectiu previ en
els moviments migratoris de les persones que resideixen en aquestes zones.
“In the expansion of the city a process of distribution takes place which shifts
and sorts and relocates individuals and groups by residence and occupation.” 9
Fins a la dècada de 1920, la migració intercontinental alimentà fortament
el creixement de les ciutats nord-americanes. A partir d’aquell moment,
la legislació més restrictiva va fer disminuir aquest tipus d’aportacions
migratòries; la ciutat, però, continuà creixent, en volum i en extensió, gràcies
principalment a la migració interna (Schnore, 1965). És durant els dos primers
terços del segle XX quan els processos de descentralització i suburbanització
es manifesten amb més intensitat en el conjunt d’urbs dels Estats Units 10 .
El creixement de la ciutat central era cada vegada més lent, mentre que els
suburbis incrementaven el seu volum de forma notablement més ràpida. La
major part dels estudis en què els migrants eren els protagonistes s’insereixen
en aquest context temàtic, de forma que la caracterització dels nous habitants
9. Ernest W. BURGESS (1925), p. 57.
10. Existeix un ampli ventall de cronologies de desconcentració a les ciutats dels Estats Units, però
en general s’ha admés la teoria de la diversitat entre ciutats, de forma que la decentralització ha estat
un índex de la maduressa de les ciutats centrals i de les seves àrees metropolitanes (Schnore, 1965).
38

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
de les àrees de la perifèria i dels elements d’expulsió dels centres urbans es
confi guraven com els principals eixos d’investigació.
Els canvis socials resultants d’aquests processos han estat sintetitzats en la
separació dels “have” i dels “have-nots”, dels que tenen i dels que no tenen.
La població blanca amb ingressos mitjans i alts van marxar de les ciutats
centrals cap als suburbis, una direcció que no va poder ser seguida per la
població amb menys recursos (Salins, 1993). Aquests nous processos van ser
reproduïts en termes de distribució de les activitats econòmiques, que també
es descentralitzaren en part, i en les oportunitats laborals, que sorgien amb
freqüència en la perifèria (Mieszkowski i Mills, 1993).
Des d’un punt de vista sociodemogràfi c, les aportacions que han caracteritzat
el perfi l dels emigrants que abandonaven el centre s’han acostumat a estructurar
entorn als postulats de Rossi (1955), que emfatitzen els factors relacionats
amb el cicle de vida de les llars com a elements determinants en la decisió
per moure’s, un punt de vista que una mica més tard serà reforçat per les
aportacions de Abu-Lughod i Foley (1960). Des d’aquesta perspectiva del cicle
de vida, canvis en la mida, estructura per edat, i condició socioeconòmica
de la llar creen una insatisfacció vers la residència actual, una sensació que
determina el desig per un diferent tipus d’habitatge o de localització geogràfi ca,
i que fi nalitza amb la presa de decisió per realitzar el moviment migratori
(Landale i Guest, 1985; Speare, Goldstein i Frey, 1975).
Seguint aquest punt de vista, el model de llar que protagonitza els moviments
centre perifèria és el de les famílies joves amb fi lls, atretes per la major
superfície dels habitatges i per l’existència de parcel·les i jardins privats (Frey,
1978). Per contra, aquest model basat en el cicle de vida individual i de la llar,
té menor vigència entre la població afroamericana (Logan i Alba, 1993), tot i
que el grau de suburbanització d’aquesta població ha crescut en les darreres
dècades, amb molt endarreriment, però, respecte a la que van experimentar els
caucàsics (South i Crowder, 1997). Com ja s’ha apuntat anteriorment, la inclusió
dels factors socioeconòmics es repeteixen en els estudis sobre els migrants
metropolitans. Les llars amb més mitjans econòmics haurien d’estar habilitades
per satisfer la preferència per traslladar la seva residència a la perifèria (Fuguitt
i Brown, 1990). Seguint la mateixa lògica, els grups que encapçalen la jerarquia
socioeconòmica són més propensos a romandre a la perifèria una vegada s’han
instal·lat allà (Nelson i Edwards, 1993). Les característiques del mercat de
39

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
l’habitatge en termes de tinença també són selectives, i és que les localitzacions
suburbanes són més propenses per satisfer als que persegueixen la propietat
(Goodman, 1979).
Darrera del cicle de vida i de les característiques socioeconòmiques també
poden aparèixer altres factors ecològics que determinen la migració centreperifèria.
Els factors d’expulsió més repetits en les aportacions nord-americanes
són: la criminalitat del centre de la ciutat (Sampson i Wooldredge, 1986), la
densitat de població (Marshall, 1979) i el deteriorament econòmic (Nathan i
Adams, 1989). Si es mira el moviment residencial des de l’altre extrem, tenint
en compte els factors d’atracció dels espais de destinació a la perifèria, es
poden destacar la baixa densitat que caracteritza aquest model residencial,
l’elevada qualitat de l’ensenyança, i els baixos nivells de delinqüència (Frey i
Kobrin, 1982).
A partir de la dècada de 1970, amb l’emergència dels moviments de retorn a
la ciutat (back to the city movements) es comencen a desenvolupar estudis que
es plantegen per les característiques dels que arriben als centres de la ciutat,
considerant molt sovint als que parteixen dels propis suburbis. Gale (1979)
revisa els primers casos de moviments de retorn al centre de la ciutat al conjunt
d’urbs nord-americanes, i conclou que els migrants acostumen a ser blancs,
més joves, amb un major nivell d’instrucció, i molt sovint professionals sense
fi lls amb un alt nivell de renda, unes argumentacions similars a les de Spain
(1989), que va identifi car que els solters i les llars sense fi lls i amb rendes
elevades eren més propensos per marxar a la ciutat central. També LeGates i
Hartman (1986) arriben a les mateixes conclusions en el seu intent de perfi lar
a l’immigrant tipus: perquè el mercat de l’habitatge acostuma a ser més petit
i més car que el de la perifèria, s’hauria d’esperar una major arribada de llars
amb recursos i sense fi lls. Long i Glick (1976) afegeixen també la gravitació a
les ciutats centrals de les llars no tradicionals. Varady (1990), en un estudi de
la ciutat de Cincinnaty, parla d’un immigrant caracteritzat pel seu elevat nivell
d’instrucció, sense fi lls, amb un clar desig per millorar l’accessibilitat al treball
i per residir en un entorn cosmopolita.
Alguns estudis detecten matisos a aquestes argumentacions que resumeixen
a l’immigrant tipus. LeGates i Hartman, identifi quen la presència de persones
d’edat avançada entre els que s’han relocalitzat recentment a la ciutat central.
Laska i Spain (1979), per la seva banda, suggereixen que les famílies sense
40

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
fi lls no són sempre les protagonistes, i citen el cas d’alguns barris en procés de
“gentrifi cació” al centre urbà de Nova Orleans, on van detectar que més de la
meitat dels nous residents tenien un o més fi lls. Kasarda i altres (1997) aporten
nous elements als aspectes relacionats amb l’origen de la població, identifi cant
el creixement de població asiàtica i llatinoamericana en algunes ciutats centrals
dels Estats Units. D’aquests autors, també cal destacar la doble distinció que
fan entre les característiques dels immigrants que arriben de la pròpia metròpoli
respecte als que ho fan d’altres àrees dels Estats Units o de l’estranger. La raça,
doncs, sembla més decisiva en els moviments centre-perifèria que a la inversa
(Yinger, 1986). En aquest sentit, Nelson i Edwards (1993), es plantegen que en
els moviments de la perifèria cap al centre, la categoria socioeconòmica és menys
important que en la mobilitat centre-perifèria i que en la perifèria-perifèria.
Identifi cada la major complexitat per defi nir als immigrants a les ciutats
centrals dels Estats Units, Sanchez i Dawkins (2001) destaquen la menor
rellevància del model del cicle de vida familiar proposat per Rossi i Abu-Lughod
i Foley per explicar moltes de les característiques de l’immigrant tipus urbà.
En primer lloc, perquè el perfi l clàssic de l’immigrant urbà, blanc, de classe
socioeconòmica alta i sense parella, és el menys propens a tenir lligams amb la
localització de la feina, amb el barri, amb la qualitat de l’escola dels fi lls o altres
variables ecològiques, i no ha de tenir problema per superar qualsevol restricció
imposada pel mercat de l’habitatge. I en segon lloc, i com s’ha comentat
anteriorment, existeixen molts matisos que cal afegir al clàssic estereotip de
l’immigrant.
Tres aportacions presenten una especial vinculació amb la recerca doctoral
que aquí es desenvolupa. El principal punt de connexió s’estableix en la
concepció com a conjunt de tots els moviments residencials en què participa
la ciutat central; es contemplen tant les entrades com les sortides de la ciutat
central, i sovint els moviments interns, i es contrasten els perfi ls resultants de
l’anàlisi de tot el seguit de variables que la teoria apunta com a explicatives.
També les estructures dels estudis, així com la metodologia utilitzada,
presenten importants punts en comú amb aquesta investigació. Frey i Kobrin
(1982) calculen les taxes de mobilitat de sortida (de la ciutat central a la
perifèria metropolitana) i d’entrada (de la perifèria a la ciutat central) segons
el tipus de llar, a partir de les respostes sobre l’estatus residencial cinc anys
abans del qüestionari censal. A partir d’aquests càlculs, constaten la diferència
als perfi ls d’ambdós tipus de migració, en la línia dels arguments presentats
41

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
anteriorment. Més enllà dels resultats, la singularitat d’aquest treball respecte
a molts dels seus contemporanis és la inclusió d’un apartat en què es mesura
la incidència de la migració en la composició de la població de les ciutats
centrals, assignant, en forma de percentatge, la responsabilitat directa dels
moviments en els guanys o pèrdues d’un tipus concret de llar. Aquest punt de
vista s’ha incorporat a la tercera part de la recerca, i s’han calculat indicadors
similars per mesurar la incidència de la migració barcelonina en cadascuna de
les variables analitzades.
Els treballs de South i Crowder (1997) i Sanchez i Dawkins (2001) presenten
la peculiaritat d’elaborar models d’anàlisi més complexes per explicar com
intervenen les característiques individuals en els diferents tipus de moviments
residencials en què juga la ciutat central. En tractar-se d’estudis recents, han
pogut incloure a la seva anàlisi les variables que els antecessors en aquesta
qüestió ja havien considerat signifi catives. South i Crowder utilitzen com a
principal font d’informació el Panel Study of Income Dynamics, que els hi
permet obtenir tots els canvis d’habitatge dels ciutadans dels Estats Units, amb
independència de la distància recorreguda o fronteres administratives creuades.
Un altre avantatge decisiu d’aquesta font d’informació és la disponibilitat de les
característiques de les persones i de la llar amb anterioritat al canvi d’habitatge.
Com a variables relacionades amb el cicle de vida, South i Crowder integren al
seu model de regressió logística l’edat, l’estat civil i el nombre de fi lls. Respecte
a les característiques dels habitatges, inclouen el règim de tinença i el nombre
de persones per habitatge. Finalment, com a característiques socioeconòmiques
inclouen l’educació, els ingressos familiars i l’activitat. Des d’un punt de vista
metodològic, aquest estudi destaca perquè, a més dels moviments centre a
perifèria i perifèria a centre, es consideren els moviments centre a centre i
perifèria a perifèria. Aquesta distinció no només els hi permet identifi car les
diferències entre els que arriben a la ciutat central i els que marxen, sinó
també descobrir les seves singularitats respecte als que enceten un moviment
residencial en el context de la ciutat central o de la perifèria. Aquesta quàdruple
tipologia dels moviments migratoris també s’ha integrat en diferents punts del
tercer capítol d’aquesta Tesi Doctoral, en una clara referència a la concepció de
la selectivitat migratòria d’aquests autors.
Sanchez i Dawkins (2001) utilitzen les dades d’unes 5.000 llars procedents
de la American Housing Survey del període 1989-1991, que poden relacionar
amb les dades censals, i que corresponen a una vintena de metròpolis
42

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
americanes. Elaboren una anàlisi estadística discriminant en què consideren,
en primer lloc, l’edat, el sexe, la raça, el nivell d’instrucció i l’estat civil del cap
de la llar; en segon lloc, el règim de tinença, el nivell d’ingressos i el nombre
de persones a la llar, i en tercer lloc, la regió de residència i les raons d’haver
canviat de residència i d’haver triat l’actual barri. És interessant resumir els
principals resultats als quals arriben, en tant que és una de les aportacions més
recents i que integra un bon nombre de variables. Confi rmen la importància
dels elements relacionats amb el cicle de vida familiar i l’econòmic en la
distinció dels migrants que es mouen del centre a la perifèria respecte a aquells
que es mouen de la perifèria al centre; només identifi quen, però, sensibles
diferències en la intervenció de la raça com a variable explicativa. Coherents
amb les aportacions prèvies, observen que les llars amb més ingressos tenen
major propensió per triar localitzacions a la perifèria. En canvi, els més joves i
els solters tenen una major disposició per marxar al centre urbà, en una relació
en què, a diferència de la majoria d’aportacions prèvies, no identifi quen una
evidència clara per afi rmar que aquests estiguin més educats o tinguin majors
ingressos. En aquest tipus de moviment, la ciutat central exerceix una forta
atracció per motius de reducció de la mobilitat habitual. Pocs dels que arriben
a la ciutat central apunten a les característiques de l’habitatge com a factor
important, mentre que les llars amb ingressos elevats que marxen de la ciutat
central persegueixen un recorregut residencial ascendent, amb l’adquisició
d’un habitatge de majors dimensions i amb més comoditats.
Abans de concloure aquest apartat, cal destacar el gran nombre d’aportacions
que en els darrers anys es publiquen des de The Brookings Institution a partir
de la col·lecció Living cities, Census Series. Des d’aquesta institució, que es
defi neix com a organització de recerca privada i sense ànim de lucre, s’està
potenciant la recerca en el camp de ciutat i perifèria. Són nombrosos els
estudis recents que utilitzen les dades del cens dels Estats Units del 2000, i
les estimacions de l’ofi cina censal 2000-2005, per analitzar la continuïtat dels
processos de retorn a la ciutat, les característiques dels individus i llars que
realitzen moviments residencials en el context de la metròpoli, i les singularitats
dels habitants de la ciutat central respecte als que resideixen als suburbis.
Frey (2002, 2005, 2006) i Birch (2005) constaten el creixement de la majoria
de les ciutats centrals dels Estats Units durant la dècada de 1990 i al període
2000-2005, un creixement que es registra tant en nombre de persones com
de llars. Birch (2005) limita la seva investigació al conjunt de downtowns dels
43

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Estats Units (equivaldrien al centre de les pròpies ciutats centrals) i identifi ca
el creixement de població i de llars més elevat dels darrers 30 anys. Defi neix les
característiques de la població que resideix al seu interior. En general, els seus
habitants són més joves i millor educats que els que viuen a la resta de la ciutat
central i dels suburbis (un quart de la població té entre 25 i 34 anys, i més del
44% tenen un nivell d’instrucció igual o superior al batxillerat superior). A nivell
racial i ètnic, els espais centrals són racial i ètnicament més diversos que la
resta de la ciutat central, i més encara que la perifèria. A nivell de llars, només
el 29% inclouen un nucli familiar, mentre que aquest percentatge és del 59%
a la resta de la ciutat central i del 71% a la perifèria. Per altra banda, el règim
en propietat creix ràpidament, tot i que encara només representa el 22% del
conjunt de llars dels Estats Units que viuen a downtowns. Frey (2002) detecta
un signifi catiu canvi en la composició de les llars al conjunt de metròpolis dels
Estats Units, de forma que les ciutats centrals estan experimentant un fort
increment de les parelles casades amb fi lls, mentre que a la perifèria proliferen,
cada cop més, les llars no familiars, principalment formades per joves i per
persones d’edat avançada. En aquest mateix sentit, també identifi ca l’expansió
a la perifèria de la població hispanoamericana, asiàtica i afroamericana, que
tradicionalment només s’havia concentrat al centre (Frey, 2006).
Un dels aspectes que més han centrat l’atenció dels darrers articles d’aquesta
línia de publicacions és el declivi de les llars amb ingressos mitjans a les ciutats
centrals. Birch (2005) identifi ca la concentració de les llars amb més i menys
recursos de les metròpolis a les ciutats centrals. Booza, Cutsinger i Galster
(2006) constaten que mentre que al 1970 el 45% dels barris de les ciutats
centrals presentaven un perfi l de classe mitjana, al 2000 només el 23% dels
barris responien a aquesta tipologia. A escala més local, Berube (2006) descriu
la intensitat amb què s’està polaritzant socioeconòmicament el centre de Nova
York, així com el procés de desaparició de la població de la classe mitjana.
2.1.3. L’estudi de la substitució demogràfi ca a Barcelona des de la
“gentrifi cació”
S’han de cercar en d’altres ciutats europees i dels Estats Units els treballs
que presenten un major paral·lelisme amb l’estudi que es proposa en aquesta
Tesi Doctoral. En el cas específi c de Barcelona, els estudis que més han
proliferat al voltant dels processos de substitució demogràfi ca ho han fet des de
la perspectiva de la “gentrifi cació”, òptica que els ha conduït a limitar l’escala
44

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
territorial analitzada, normalment el centre històric de la ciutat. Per una altra
banda, entre l’àmplia cobertura bibliogràfi ca dels processos de desconcentració
demogràfi ca, suburbanització territorial i mobilitat residencial intrametropolitana
de les dues darreres dècades es poden identifi car amb freqüència referències
explícites sobre trets que defi neixen sociodemogràfi cament als migrants
barcelonins. En aquest sentit, els fl uxos emigratoris generats a Barcelona són
els que més atenció han centrat com a conseqüència de la forta incidència que
han tingut en la redistribució de la població a la metròpoli. En canvi, poques
vegades s’ha parlat dels immigrants residencials barcelonins, probablement
per la poca intensitat que han manifestat aquests moviments i pels menors
efectes territorials i demogràfi cs que han comportat. Queda de manifest, doncs,
l’originalitat del tema d’aquesta recerca en el context bibliogràfi c barceloní,
una singularitat que rau sobretot en l’anàlisi conjunta de la població que
protagonitza ambdós fl uxos migratoris, així com de la incidència d’aquests en
la redefi nició de les característiques sociodemogràfi ques dels barcelonins.
Des del punt de vista de la “gentrifi cació”, la renovació de la població està
defi nida per la substitució dels grups de població més desafavorits per d’altres amb
majors recursos. Aquest procés acostuma a defi nir-se com el resultat de l’expulsió
dels primers, conseqüència de la rehabilitació i transformació urbana d’àrees
que havien patit una forta degradació urbanística i que havien estat ocupades
majoritàriament pels grups socioeconòmics més baixos. En la “gentrifi cació”,
doncs, la substitució de la població per migració resta fortament vinculada a les
característiques del mercat de l’habitatge i als processos de reforma urbanística.
Els centres històrics s’han constituït com els àmbits geogràfi cs més habituals per
a l’estudi de la “gentrifi cació”, i és que el lloc preferent on aquesta es pot observar
és a les àrees en què els processos de deteriorament han permès un descens
dels preus del sòl i de l’habitatge. A més, el processos de desconcentració del
centre urbà potencien normalment el desinterès per la inversió en aquests espais.
La degradació d’un espai urbà és, doncs, condició primera per la gènesi d’un
procés de “gentrifi cació”, que es comença a experimentar en el moment en què
augmenta el preu del sòl. Els motius pels quals es genera la revalorització d’aquell
espai urbà han estat objecte d’un ampli debat teòric, que es pot sintetitzar en
dues grans aproximacions. David Ley encapçala una d’elles, que emfatitza el
paper dels nouvinguts i les seves pautes de consum en la nova cultura urbana
de la societat postindustrial. Neil Smith, en canvi, proposa entendre el procés
posant èmfasi en les variables econòmiques i especialment entre els fl uxos de
capital i la producció de l’espai urbà (Vilà, 2004).
45

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Determinats barris del municipi de Barcelona, normalment els localitzats a
l’interior de Ciutat Vella, han estat objecte d’investigacions realitzades des de
l’òptica de la “gentrifi cació”, contemplant, doncs, els processos de substitució
demogràfi ca. El precedent més representatiu de la ciutat de Barcelona és la
Tesi Doctoral de López (1986), que analitza els processos d’expulsió de la
població proletària dels barris de Santa Caterina i del Portal Nou. La recerca
mostra com aquest col·lectiu era substituït progressivament per població amb
una millor condició socioeconòmica, una transformació acompanyada per la
rehabilitació del barri. Així doncs, a començaments de la dècada de 1980 ja
s’experimentava un procés d’elitització a determinades àrees de la ciutat.
Alabart i López Villanueva (1996) van incorporar al títol de la seva
investigació sobre les transformacions professionals dels barcelonins el concepte
“gentrifi cació”. Analitzen el conjunt del municipi de Barcelona i identifi quen
una distribució territorial heterogènia de les característiques socioeconòmiques
dels individus. Tot i que presenten l’evolució sociodemogràfi ca de la població,
les seves dades, però, no els hi permet avaluar la responsabilitat de la migració
en aquests processos. Tot i això, identifi quen la tendència cap a l’elitització
del municipi, una interessant constatació realitzada a partir de les dades de la
dècada de 1980.
Més tard, la Tesi Doctoral de Martínez Rigol (2002) i l’article de Sargatal
(2001) s’han centrat en l’anàlisi del barri del Raval, un espai amb forts
contrastos derivat de la pròpies característiques del mercat de l’habitatge, i on
hi conviu població amb perfi ls socioeconòmics notablement oposats. La Tesi
Doctoral d’Aramburu (2000) també contempla la “gentrifi cació” a Ciutat Vella
i se centra precisament en un col·lectiu que se situa en la part més baixa de la
jerarquia socioeconòmica, el dels estrangers.
Finalment, Vilà (2004) travessa les fronteres de l’antiga muralla per situar
un dels dos espais analitzats a l’interior del districte de Sant Martí, una àrea on
tot apunta a que s’estan experimentant processos de substitució demogràfi ca.
L’anàlisi transversal de les dades permet identifi car una millora de la condició
socioeconòmica de la població resident al districte de Sant Martí. Novament,
però, les dades no permeten mesurar els efectes de la migració en el procés, i es
complica la tasca de constatació de l’existència d’una substitució demogràfi ca.
46

2.2. Fonts i metodologia
2.2.1. El Cens de Població
2. Antecedents. Fonts i Metodologia
2.2.1.1. Els censos de població, 1857-2001: mètodes directes i indirectes per
conèixer la incidència de la migració en l’evolució demogràfi ca de la ciutat de
Barcelona
El principal objectiu de la primera part de la recerca doctoral és identifi car
els efectes de la migració en el creixement i decreixement de la població de
Barcelona en els darrers 170 anys de la seva història. Les dades dels censos de
població que s’han publicat des del primer ofi cial de 1857 es confi guren com a
font d’informació fonamental per tal d’aconseguir aquest objectiu.
Comptabilitzar les entrades i sortides residencials (en defi nitiva, les
migracions) que es produeixen en un municipi és, encara avui dia, una tasca
complexa i no comparable a l’elevada fi abilitat que ofereixen els registres dels
fl uxos demogràfi cs naturals. Sembla clar, doncs, que els moviments que la
població realitza damunt del territori són, i han estat, un fet estadísticament
menys tangible que la mort o el naixement d’un individu. Amb aquesta
complexitat, és fàcil preveure que no existeixi un registre efi cient dels fl uxos
migratoris municipals per a tot el període estudiat. Des de 1902, l’Anuari de
Barcelona ha publicat en determinats anys, ininterrompudament des de 1950,
el nombre d’altes i baixes comptabilitzades a la ciutat. El breu període per al
qual es disposen aquestes dades, en comparació amb el que contempla aquest
primer apartat, així com la inclusió en determinats anys d’un nombrós estoc
d’omisos derivats de no haver incorporat al padró aquests individus en anys
precedents, fan complexa l’anàlisi d’aquesta sèrie.
Amb tot, el cens de població es constitueix com la font d’informació
imprescindible per aproximar-se a l’estudi de la migració, principalment quan
s’estudia un ample període temporal, com és el cas de la primera part de la
present recerca. La informació que conté el cens de població és de caràcter
transversal, és a dir, presenta les característiques dels individus que resideixen
en un territori en un moment temporal determinat. Altres fonts d’informació que
també contenen dades de caràcter transversal, el padró municipal d’habitants i
l’Anuari Estadístic de Barcelona, han complementat sovint les dades publicades
47

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
a partir de l’explotació del cens de població. És convenient recordar que les fonts
de caràcter transversal, doncs, proporcionen dades sobre estocs de població,
essent els migrants el col·lectiu que aquí més interessa.
Les dades del cens de població han permès estudiar la variable migratòria
a partir de dos tipus d’aproximacions: una directa, a través de determinades
variables incloses en les explotacions censals, i una altra indirecta, en què
s’han generat noves dades a partir de la informació publicada al cens, i que no
només requereix la utilització de metodologies demogràfi ques d’estimació i de
reconstrucció de generacions, sinó que, necessiten la informació del moviment
natural de la població.
La major part de la informació de tipus transversal i directa que s’ha
analitzat en el primer apartat de la recerca és resultat de l’estudi de la variable
lloc de naixement o naturalesa. Si l’individu resideix a la ciutat de Barcelona
i no ha nascut al mateix municipi, es desprèn que l’individu ha canviat de
residència, al menys un cop a la seva vida. La Taula 1.1 detalla la presència
d’aquesta variable per a la ciutat de Barcelona a les diferents fonts d’informació
de caràcter transversal que s’han publicat des de 1857. En diversos moments,
també s’ha fet ús d’una altra variable que ofereix informació per a la població
migrant, l’any d’arribada a Catalunya o al municipi.
48

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
Taula 2.1. Informació referent al lloc de naixement de la població de Barcelona present a les
publicacions de caràcter transversal. INE, Idescat i Ajuntament de Barcelona, 1857-2005
Mateix
municipi
Província
de naixement
Mateixa
província /
altres prov.
Comunitat
Autònoma
de naixement
Mateixa
Comunitat /
altra comunitat
Nacionals /
Estrangers
Escala
inframunicipal
1857
1860
Cens
Cens
1877
Cens.
Anuari
1887
Cens.
Anuari
1897
Cens
Anuari
1900
Cens*
Anuari
1910
Cens*
Anuari
1920
1930
Cens/Anuari
Cens/Anuari
1940
1945
1950
1960
Cens/Anuari
Anuari
Cens
Cens
Cens
1970
1975
1981
1986
1991
1996
2001
1998-05
Publicació Aj.
Cens
Cens/Anuari
Cens/Anuari
Cens
Cens
Cens
X X X X X X X X X X X X X X
X X X X X X X X X X
X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
X X X X X X X X X X X X
X X X X X X X X X X X X X X X X X
X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Padró continu 11
X X X X X X X
Font: elaboració pròpia a partir informació disponible als censos i padrons de la població (1857-
2001), i a l’Anuari Estadístic de la ciutat de Barcelona (1902-2005). *Al 1900 i 1910 el
cens presenta les dades sobre el lloc de naixement dels partits judicials de Barcelona i no del
municipi.
11. Amb la incorporació d’Internet com a mitjà de difusió, els tres instituts estadístics (municipal,
regional i estatal) han ampliat el número de dades publicades. Tanmateix, cada institució se
n’ocupa de realitzar les tabulacions, així que el ventall de variables creuades i escala administrativa
analitzada, és diferent segons la plana web consultada.
49

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Si l’explotació de les variables extretes directament del cens de població
permet obtenir informació sobre els migrants, la utilització de mètodes
indirectes fa possible l’aproximació a la migració des d’un punt de vista més
dinàmic, posant l’èmfasi a les característiques de la migració més que no pas
a les dels migrants, i aconseguir així pal·liar el dèfi cit d’informació generat per
l’absència de fonts de fl uxos que permetin resumir la dinàmica migratòria en el
context històric en què s’insereix el primer apartat de la recerca.
Cal establir, doncs, metodologies indirectes que permetin estimar la dimensió
dels moviments migratoris al llarg del període d’anàlisi, 1857-2005. S’han
utilitzat principalment dos mètodes que proporcionen resultats amb un elevat
grau de fi abilitat. En tots dos, la reconstrucció de les sèries de naixements i de
defuncions es confi gura com una tasca imprescindible:
- El primer és el mètode de l’equació compensadora, és a dir, estimar la
migració neta d’un determinat període a partir dels naixements i defuncions
registrats durant el mateix període, per una banda, i del creixement total de
la població per l’altra. La diferència entre el creixement total i el creixement
vegetatiu registrada durant dos moments en el temps és assignada directament
al creixement migratori. La precisió de les dades dels censos i padrons es
confi gura com l’element principal que determina la qualitat del saldo migratori
estimat entre els períodes estudiats. Fins i tot quan existeixen defi ciències en
el registre de naixements i defuncions, el biaix acostuma a ser molt menor que
el derivat d’una mala qualitat de la font de dades transversal. La reconstrucció
del moviment natural de la població que s’ha dut a terme per a la ciutat de
Barcelona des del segon terç del segle XIX ha permès obtenir el saldo migratori
des del primer cens ofi cial de població, el de 1857.
- El segon és la reconstrucció de les generacions barcelonines, i es basa en
l’anàlisi de l’evolució dels efectius d’una mateixa generació al llarg del temps
(en aquest cas al llarg dels censos de població), aplicant-los les probabilitats
de supervivència pròpies de la seva edat i generació. El dèfi cit o superàvit
poblacional entre dos moments censals, resultant de la comparació entre la
població que s’hauria comptabilitzat amb l’única intervenció dels fenòmens
demogràfi cs naturals amb la població real, és assignat a la migració neta. La
migració neta d’una generació i sexe en un període intercensal, posada en
relació amb la població mitjana d’aquella generació i sexe, permet obtenir les
taxes de migració neta. Es podria dir que el mètode és idèntic al de l’equació
50

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
compensadora, amb la inclusió, però, de la generació i sexe de la població, i
de la seva mortalitat estimada. Les probabilitats de supervivència utilitzades
han estat les de la població catalana que ha calculat Cabré per a totes les
generacions catalanes nascudes entre 1856-1960 (Cabré, 1989). 12 Per què no
s’han elaborat les taules de vida de la població de Barcelona? La manca dels
totals de defuncions per edat i sexe en determinats anys de començament del
segle XX, la inclusió de les dades de no residents en els totals de defuncions per
edats registrats fi ns a 1975 i la sobreestimació de les defuncions per l’atracció
que la ciutat ha exercit tradicionalment sobre la població amb menys expectativa
vital, es confi guren com els principals aspectes que afegirien complexitat i
incertesa al càlcul de les taules de vida de la població de Barcelona. Cal tenir en
compte els efectes d’haver aplicat la supervivència de les generacions catalanes:
algunes taxes específi ques de migració neta podrien estar subestimades per les
diferències de mortalitat que durant el primer terç de segle encara existien
entre Barcelona i Catalunya.
En tots dos casos els resultats són diferències entre estocs de població,
positives si les entrades al municipi han superat a les sortides, o negatives si les
dues variables s’han comportat en sentit contrari. Cal tenir en compte, també,
que en cap dels dos càlculs, però, la utilització d’aquesta metodologia permet
conèixer el comportament concret i les característiques específi ques dels dos
fl uxos de població, el d’entrada al municipi i el de sortida. Tot i això, no sempre
s’ha de renunciar a la utilització dels registres d’altes i baixes que l’Ajuntament
ha publicat en diversos moments del segle XX; aquests, poden ser de gran
utilitat per a anàlisis temporals de més curta durada.
El mateix mètode de reconstrucció de generacions s’ha reproduït en l’anàlisi
dels municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona al llarg del període
1981-2004, tal i com es presenta al capítol 5.2.
Per una altra banda, s’han recopilat les dades censals del període 1950-
2001 per tal d’estudiar la dinàmica demogràfi ca de les principals metròpolis
espanyoles, tal i com es desenvolupa al capítol 5.1. En aquest cas, s’han recollit
les referents al nombre total d’habitants i de llars per a cada municipi de les sis
12. Per als darrers períodes interpadronals del segle XX i primer quinquenni del segle XXI s’han
utilitzat les calculades per Blanes per al conjunt de població catalana, i que ha utilitzat en diverses
projeccions de població elaborades des del Centre d’Estudis Demogràfi cs.
51

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
províncies seleccionades. 13
2.2.1.2. El Cens de Població i Habitatges de 1991 en l’anàlisi de les pautes
de localització de la immigració a la ciutat de Barcelona. Tècniques d’anàlisi
espacial
Mitjançant les dades agregades del Cens de Població i Habitatge de 1991
s’ha realitzat un recorregut pel procés de construcció i ocupació urbana a la
Barcelona del segle XX, associant-lo amb les característiques de la dinàmica
migratòria de cada moment i amb les especifi citats pròpies de cada grup
d’individus, defi nits pel seu lloc de naixement. L’objectiu és, doncs, relacionar
el procés de creixement urbà de la ciutat amb la dinàmica migratòria i les
característiques dels migrants. Aquesta temàtica representa el cos principal
del capítol 4.
És aquesta una de les poques vegades al llarg de la recerca doctoral en què
s’ha realitzat un descens a l’escala inframunicipal. Es considera que aquest
eventual canvi d’escala en la investigació està justifi cat. Si els capítols 5, 6 i 7
s’emmarquen en el context d’una Barcelona madura, saturada, curullada, que
ha omplert els buits de la seva trama urbana, calia concebre aquest apartat com
a nexe d’unió entre el capítol anterior, en què es repassa la dinàmica migratòria
barcelonina des d’una perspectiva cronològica més ampla, i els posteriors, en
què se centra l’atenció en les darreres dècades del segle XX, identifi cant la
singularitat demogràfi ca i urbana d’aquest darrer període.
Per assolir aquests objectius, s’han analitzat les dades agregades del Cens
de Població i Habitatge de 1991. A partir d’aquesta font es coneixen, per una
banda, les característiques de la població que encara resideix a la ciutat de
Barcelona, i que ha estat protagonista dels moviments migratoris del segle XX, i
per l’altra, les característiques del parc d’habitatges de la ciutat en aquella data.
L’estudi és, per tant, de naturalesa retrospectiva, i això obliga a afrontar una
sèrie d’importants limitacions metodològiques que tot seguit s’enumeraran.
13. L’únic apartat on l’INE publica les dades censals informatitzades del total de llars a nivell
municipal és a l’apartat “Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842”,
a (http://www.ine.es/intercensal/index).
52

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
La decisió de prendre el cens de 1991 com a font de dades està determinada
per l’escala d’anàlisi i per l’absència de les dades necessàries als censos
anteriors. Calia disposar de dades demogràfi ques i d’habitatges d’unitats
inframunicipals molt petites, de manera que la divisió de la ciutat en seccions
censals es confi gurava com a idònia. 14 A nivell de fl uxos migratoris, no existeix
cap tipus de dada publicada a una escala inframunicipal tan petita que abraci
un número sufi cient d’anys; per altra banda, a nivell de dades censals, és molt
complex fer explotacions de dades informatitzades a aquesta escala en censos
anteriors al de 1991. Amb tot, es va realitzar una petició de dades agregades a
l’Institut d’Estadística de Catalunya amb la següent informació:
- Del fi txer de persones: Secció censal de residència al municipi de Barcelona
(1.812 seccions), comunitat autònoma de naixement, edat i any d’arribada a
Catalunya.
- Del fi txer d’habitatges: Secció censal de localització i any de construcció.
L’estudi dels processos d’assentament en el territori dels fl uxos migratoris i
de l’expansió de la ciutat a través del cens de 1991 obliga a afrontar una sèrie
de limitacions, que es detallen a continuació:
- La primera, i més important, està relacionada amb els canvis de residència
que la població ha pogut realitzar des de la seva arribada a Catalunya. En
aquest sentit, les dades de 1991 mostren la residència en aquesta data, que
no ha de correspondre forçosament amb la localització de l’individu durant el
seu procés d’assentament a Barcelona. 15
- Relacionat amb el punt anterior, no es disposa de la informació referent als
migrants que havien viscut a Barcelona però que al 1991 no ho feien, ja sigui
14. Al 1991, la ciutat estava dividida en 1.812 seccions censals, amb la qual cosa la superfície
mitjana per unitat era de 0,05 km2 i la població mitjana de 907 persones per unitat.
15. És complicat conèixer amb dades quantitatives la distància i la intensitat amb què la població
s’ha pogut moure des de l’arribada a Catalunya. Les referències bibliogràfi ques parlen d’un context
de baixa mobilitat residencial després del període immediat a l’arribada, en què es produeixen més
canvis de residència (Cabré i Muñoz, 1997; Recaño, 1995). De la baixa mobilitat en la dècada de
1980 en parla Módenes (1998; 2000). Pel que fa a la mobilitat intramunicipal, segons el cens de
1991, només el 12,7% de la població de més de 40 anys (30 anys al 1981) resident a Barcelona
al 1981 i al 1991 havia canviat d’habitatge a l’interior de la ciutat durant la dècada.
53

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
per defunció o per emigració. 16
- La mateixa limitació relacionada amb la continuïtat temporal apareix en
l’anàlisi de l’antiguitat de l’habitatge. Són dades del cens de 1991, per la
qual cosa la ciutat construïda i analitzada en aquest apartat correspon a la
radiografi a del parc d’habitatges en aquella data.
L’aproximació als objectes d’anàlisi d’aquest apartat (expansió de la ciutat i
localització de la població nascuda fora de Catalunya) es realitza a partir de la
utilització de tècniques d’estadística espacial. 17 Amb aquest conjunt d’eines,
i amb les dades de les unitats analitzades convenientment georeferenciades
en el mapa (cadascuna de les 1.812 seccions censals de Barcelona), es pot
conèixer l’associació espacial de cada unitat en funció d’una variable estudiada,
és a dir, el grau en què aquestes unitats són similars en un aspecte concret a
altres unitats geogràfi ques properes (Goodchild, 1987; Esteve, 2003; Vilalta,
2005). 18
D’entre les diferents tècniques que proposa l’estadística espacial, s’ha
utilitzat l’indicador Getis-Ord G*, 19 que com a principal atribut permet identifi car
associació espacial positiva de valors alts i baixos, una facultat que el converteix
en adient per al desenvolupament de l’exercici proposat en aquest apartat. Per
a cada secció censal, l’indicador Getis-Ord G* proporciona un valor normalitzat
que permet contrastar la hipòtesi nul·la d’independència espacial. Amb un
95% de confi ança, els valors superiors a l’1,96 indiquen associació espacial
positiva de valors alts, mentre que per sota de -1,96 apareixen les unitats
amb associació espacial positiva de valors baixos (Esteve, 2003). La relació de
16. És complicat, doncs, aproximar-se al lloc de residència dels migrants que arribaren durant el
primer terç del segle XX, ja que és probable que molts d’ells no fi guressin al cens de 1991 per
defunció.
17. Podríem defi nir aquestes tècniques com el conjunt d’eines utilitzades per analitzar dades
espacials i que permeten identifi car la concentració o dispersió d’una variable en el mapa (Esteve,
2003; Sawada, 1999).
18. L’associació espacial proba la primera llei geogràfi ca de Tobler (1970) de què tot està relacionat
amb la resta, però que els objectes, les unitats, més properes estan més relacionades que les coses
més distants (Tobler, 1970; Esteve, 2003; Vilalta,2005).
19. Aquest indicador és una de les bases sobre la qual es construeix la caracterització morfològica
dels municipis catalans a la Tesi Doctoral d’Esteve (2003). En l’apartat metodològic, es pot trobar
una excel·lent defi nició dels indicadors LISA (Local Indicators of Spatial Autocorrelation) i dels
atributs de cadascun d’ells.
54

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
veïnatge, un altre aspecte clau d’aquests indicadors, s’ha determinat en 500
metres, de manera que cada secció censal té una mitjana de 29,7 seccions
veïnes. 20 Convé apuntar, també, que el valor fi nal d’una unitat presenta certa
independència del valor propi de la unitat, ja que està defi nit en major grau
pel dels veïns. D’aquesta manera, una unitat amb un valor baix, però que es
localitza a l’interior d’una zona de valors elevats, pot formar part d’una àrea
d’associació espacial positiva de valors alts (Esteve, 2003).
Com es detallarà en cada cas, els valors inicials de les variables analitzades
(antiguitat del parc d’habitatge, localització dels migrants segons lloc de
naixement) són el resultat d’estandarditzacions indirectes, en què s’ha comparat
el valor observat de la variable analitzada en cada unitat amb el valor que
s’hauria d’esperar si cada una es comportés com el conjunt de la ciutat.
2.2.1.3. Les microdades del cens de 1991 i 2001 per a l’estudi de les
característiques dels migrants i de la renovació poblacional de Barcelona
Una vegada repassada la dinàmica demogràfi ca de la ciutat des del segon
terç de segle XIX, i les tendències recents de la mobilitat residencial a Barcelona
(a partir de l’EVR, com es veurà posteriorment), la recerca s’encamina cap a
la resolució de la qüestió central plantejada en aquesta recerca. Quin paper
juga la migració en la renovació poblacional d’una ciutat central com el
municipi de Barcelona? En quin sentit? Presenten les mateixes característiques
sociodemogràfi ques els que arriben i els que marxen de la ciutat? I els individus
que romanen, en què son singulars respecte als que marxen? I els que arriben,
què els diferencia dels que no contemplen la ciutat central en el seu itinerari
migratori? Es pot parlar de fi ltre demogràfi c barceloní?
Com s’ha revisat a la introducció, aquestes són algunes de les preguntes
principals a partir de les quals es desenvolupa la recerca, i que estructuren els
capítols 6 i 7. El cens de 2001 es presenta com la font de dades idònia per a
aprofundir en aquestes qüestions,
- Perquè presenta la informació necessària per identifi car als migrants i a
la població que ha realitzat un canvi d’habitatge. A més, es poden contemplar
20. L’indicador Getis-Ord G* es basa en el grau de covariança de totes les observacions dins
d’aquesta distància de 500 m. (Esteve, 2003).
55

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
diferents tipus de migrants en funció de l’any en què han realitzat el darrer
moviment migratori o en funció del lloc de residència 10 anys abans.
- Perquè ofereix un ventall de característiques individuals, de la llar i de
l’habitatge més que sufi cients per caracteritzar demogràfi ca i socioeconòmicament
a tots els individus, els migrants i els no migrants. Així doncs, es disposa
de la informació de les variables que els estudis precedents han identifi cat com
explicatives de la migració selectiva en àmbits urbans centrals.
- Perquè les dades són recents, ja que la data censal de referència és
l’1-XI-2001. Les diferents defi nicions de migrants utilitzades en funció del
període temporal contemplat permeten obtenir una clara descripció de les
característiques dels migrants de la dècada de 1990 i dels primers anys del
nou mil·lenni.
- Perquè dissemina les dades a nivell municipal, l’escala d’anàlisi necessària
per desenvolupar aquesta recerca.
En tractar-se d’una font d’informació d’estocs, que identifi ca als migrants
i no comptabilitza les migracions, cal afrontar, però, una sèrie de limitacions
derivades de la pròpia naturalesa de la font, que cal tenir en compte per estudiar
el fet migratori, i que apunten cap a una infravaloració de la mobilitat:
- La identifi cació dels migrants es realitza a partir de la variable “any
d’arribada al municipi”, fet que determina que només es pugui considerar la
darrera migració de l’individu. En el període d’observació delimitat, els migrants
poden haver realitzat més d’una migració.
- Només es poden comptabilitzar els migrants que són presents a la data
censal. Aquest punt és aplicable tant a aquells que no declaren la seva condició
de migrant durant el període delimitat perquè han mort, com a aquells que no
fi guren al cens per haver realitzat una emigració internacional.
- La condició de migrant depèn exclusivament de la declaració de l’individu
en el moment d’omplir el qüestionari censal. Si no es reporta de forma correcta
l’any d’arribada al municipi, ja sigui per errades de memòria, desinterès o recel
per la font, no es pot identifi car al migrant.
56

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
- Totes les característiques del migrant tenen l’1-XI-2001 com a data de
referència. No es pot conèixer, doncs, com eren abans, durant o després del canvi
de residència. Aquest fet té notables implicacions en algunes característiques
analitzades, sobretot en les relacionades amb la convivència o l’estructura de
la llar.
En determinats moments d’aquest apartat, s’han integrat també les dades
del cens de 1991, amb l’objectiu de presentar la imatge paral·lela dels vuitanta
en moltes de les anàlisis realitzades per als noranta. S’havia considerat la
possibilitat d’incloure dades procedents de l’Enquesta Sociodemogràfi ca de
1991, una font d’informació amb una gran potencialitat d’anàlisi, com l’ estudi
longitudinal de les trajectòries migratòries que han passat per la ciutat de
Barcelona. 21 Finalment, s’ha considerat oportú que, donada la riquesa de la font,
no era adient contemplar cap anàlisi que la tractés de forma superfi cial, i no es
renuncia a la seva utilització en futures investigacions, inspirades en els estudis
longitudinals de Bonvalet i Lelièvre (1991, 1994) sobre el fi ltre demogràfi c
parisenc, o en el citat de Módenes (1998), per relacionar els esdeveniments del
cicle de vida amb l’arribada, permanència o sortida de Barcelona.
L’Institut d’Estadística de Catalunya ha proporcionat per a l’elaboració
d’aquesta recerca l’accés al fi txer anonimitzat amb el 100% de les microdades
corresponents a la població resident a Catalunya en el cens de població i habitatge
de 2001. 22 La disponibilitat d’aquestes dades és clau per a l’execució de la
investigació, ja que permet treballar amb la totalitat dels migrants i no només
amb una mostra. D’aquesta forma, s’amplia la possibilitat d’introduir variables
a l’anàlisi, maximitzant la presència de casos en els diversos creuaments i
minimitzant els riscos relacionats amb la pèrdua de signifi cació estadística.
La disponibilitat del 100% de les dades també ha estat determinant per a
l’elaboració del model de regressió logística, que ofereix uns resultats més
sòlids. Cap dels estudis internacionals revisats en l’apartat teòric i que es
proposen l’estudi de les característiques dels immigrants i emigrants de les
ciutats centrals a partir de les dades dels censos de població ha treballat amb
tot l’univers del cens. Un cop més, es fa manifest l’agraïment a la institució
21. Un bon exemple de les prestacions que permet aquesta font per a l’anàlisi dels migrants i
de les migracions, i que se centra també en el cas de l’àrea de Barcelona, és la Tesi Doctoral de
Módenes (1998).
22. En el context del conveni de l’Institut d’Estadística de Catalunya amb el projecte “Migraciones
internas, constitución familiar y empleo: dinámicas temporales y territoriales” (SEJ2004-01534).
57

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
catalana per haver-ne permès l’accés a aquestes dades. L’Idescat també ha
facilitat el 100% de les microdades del cens de població de 1991, informació
que s’ha utilitzat sovint per complementar els principals resultats del cens
de 2001. A continuació s’enumeren les defi nicions de migrants, les variables
estudiades, així com els mètodes d’anàlisi utilitzats, tot seguint l’estructura de
la investigació.
2.2.1.3.1. La composició de la població migrant
Per a cadascuna de les variables analitzades (edat, sexe, estat civil, activitat,
condició socioeconòmica, convivència amb parella i fi lls, tipologia de la llar,
règim de tinença i superfície de l’habitatge), i després d’una aproximació a
les característiques de la població metropolitana en cadascuna d’aquestes
variables, l’interès se centra en identifi car la composició de la població que ha
arribat o ha marxat de Barcelona, així com la de la que ha canviat d’habitatge
a l’interior del municipi.
La defi nició dels diferents tipus de moviments que la població ha realitzat
en el territori, i en què participa la ciutat de Barcelona, ha quedat recollida
segons els criteris que s’enumeren a continuació. 23
- Immigrant a Barcelona. Es considera immigrant tot individu que resideix
al municipi de Barcelona en data censal, 1-XI-2001, i ha arribat en els 22
mesos 24 anteriors a la data censal, és a dir, entre l’1-I-2000 i l’1-XI-2001. 25
Com que tots els immigrants resideixen a Barcelona en data censal, es disposa
de la informació de tots els arribats, independentment de la seva procedència.
23. Aquesta defi nició es construeix d’acord amb la variable any d’arribada al municipi, no disponible
per a les persones que resideixen en allotjaments i habitatges col·lectius, una pèrdua insignifi cant,
ja que, tot i aquesta absència, roman contemplada el 99,4% de la població espanyola.
24. Com es pot veure, els individus que han migrat o han realitzat un canvi d’habitatge queden
defi nits per un període temporal de 22 mesos. A diferència del cens de 1991, el qüestionari
del cens de 2001 no inclou cap pregunta sobre l’estatus residencial en l’any anterior. Aquesta
informació s’ha construït a partir de l’any d’arribada al municipi; s’ha refl exionat al voltant de la
conveniència entre delimitar el període de deu mesos que correspon a l’any 2001, o els 22 mesos
del període 2000-2001, i fi nalment s’ha seleccionat la segona opció, ja que es considera que
d’aquesta manera es poden comptabilitzar més casos.
25. Aquesta defi nició no contempla als immigrants que han arribat al municipi entre 2000 i 2001,
però que en la data censal ja no residien a la ciutat de Barcelona. Mitjançant el cens de població
de 2001 únicament es pot resseguir el darrer canvi de residència.
58

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
- Emigrant de Barcelona. Han quedat defi nides com emigrants totes les
persones que en la data censal resideixen en qualsevol municipi espanyol i
que van arribar entre l’1-I-2000 i el 31-X-2001 procedents del municipi de
Barcelona. 26 Mitjançant les microdades del cens de 2001 proporcionades per
l’Idescat es poden identifi car als emigrants procedents de la ciutat central que
resideixen a la resta de Catalunya. En canvi, per comptabilitzar als emigrants
que han traslladat la seva residència a la resta d’Espanya, ha calgut utilitzar
el sistema de consulta del cens de 2001 que publica l’INE a la seva plana
web 27 i realitzar les tabulacions necessàries per a l’extracció de les dades. 28
Lògicament, no es poden identifi car als emigrants barcelonins que han marxat
d’Espanya.
- Canvi d’habitatge a l’interior de Barcelona (sovint es parlarà d’aquest
grup com els arrelats). No es consideren migrants perquè no han traspassat
la frontera municipal, tot i que el seu estudi és important per conèixer les
especifi citats d’aquests respecte als que marxen. La identifi cació d’aquest
grup és metodològicament més complexa, i ha calgut combinar una variable
de la llar (any d’arribada a l’habitatge) amb una individual (any d’arribada al
municipi). S’ha considerat que ha realitzat un canvi intramunicipal a Barcelona
aquella població que ha arribat a l’habitatge entre l’1-I-2000 i el 31-X-2001,
i resideix al municipi des d’abans de l’1-X-2000. L’anàlisi de la mobilitat
intramunicipal obliga a afrontar una sèrie de limitacions, no presents en la
defi nició d’immigrant o emigrant:
- La variable any d’arribada a l’habitatge és única per a tota la llar i ofereix
la informació corresponent a la primera persona que va arribar-hi. Aquesta
característica permet assegurar que totes les persones presents a la llar han arribat
amb posterioritat a l’any declarat, però impossibilita la identifi cació dels individus
que han arribat durant el període delimitat a un habitatge ocupat per unes altres
persones que van arribar amb anterioritat a l’1-I-2000. En aquest sentit, doncs, el
volum total de canvis d’habitatge pot presentar un sensible subregistre.
26. De la mateixa manera, no es poden incloure aquells que van marxar de Barcelona durant el
període contemplat, però que després van canviar novament de municipi de residència.
27. http://www.ine.es/censo/es/inicio.jsp.
28. En alguna variable, concretament en la condició socioeconòmica de l’individu i en l’estructura
de la llar, no s’ha pogut obtenir la informació dels emigrants que han marxat a la resta d’Espanya.
59

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
- No es poden detectar els canvis d’habitatge intramunicipals que els
immigrants han realitzat el mateix any que han arribat a Barcelona. Per aquest
motiu s’ha considerat oportú incloure només els canvis d’habitatge dels
individus que residien a la ciutat abans de l’1-I-2000. Aquest element afegeix
un segon subregistre al volum de moviments intramunicipals.
- En considerar els canvis d’habitatge de la població que ja residia a la
ciutat abans de l’1-I-2000 no s’han pogut comptabilitzar els moviments de la
població de 0 i 1 anys.
Per a cadascuna de les variables contemplades s’ha realitzat una comparació
del nombre absolut de persones que pertanyen a aquest triple estatus residencial,
amb l’objectiu d’identifi car guanys o pèrdues de població en cadascuna de
les categories analitzades. A aquest primer anàlisi del volum total d’individus
present en cada tipus de moviment, se li han afegit posteriorment la seva edat i
sexe per tal de considerar en tot moment la seva estructura demogràfi ca.
Com que el volum d’immigrants, emigrants i d’arrelats són diversos,
freqüentment s’ha fet ús d’indicadors relatius per analitzar la seva composició,
de manera que es calcula el nombre de persones que haurien experimentat cada
esdeveniment si els tres estocs de població haguessin comptabilitzat el mateix
volum d’efectius. Aquesta és una de les primeres aproximacions a la identifi cació
de les característiques diferencials dels individus que participen en els fl uxos
migratoris en què Barcelona fi gura com a receptora o emissora de població.
60

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
Gràfi c 2.1. Relació d’àmbits territorials de procedència i destinació a partir dels quals es
compara la composició dels migrants amb les microdades del cens de 2001
Font: elaboració pròpia.
A més del sexe i edat, l’estudi de la composició d’immigrants i emigrants
incorpora variables territorials i de naturalesa. Així, per a cadascuna de les
variables analitzades s’ha calculat la composició dels migrants segons l’àmbit
de procedència o destinació (els àmbits contemplats s’enumeren al Gràfi c 2.1),
així com la seva nacionalitat (espanyola o estrangera). El darrer punt d’anàlisi
és la comparació de la composició de la població que canvia d’habitatge a la
ciutat vers la de la que marxa, i la de la població que ha arribat a Barcelona des
de la resta de la RMB respecte a la de la que parteix d’aquest mateix àmbit i té
com a destinació un altre municipi metropolità.
2.2.1.3.2. Càlcul de les proporcions del canvi d’habitatge i de la migració
Es considera que l’anàlisi de la composició dels migrants és un bon punt de
partida per a descriure les característiques dels que marxen, arriben i arrelen
a Barcelona, tot identifi cant les seves diferències. Aquest tipus d’aproximació
61

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
presenta, però, algunes limitacions interpretatives ja que no relaciona als
individus que experimenten l’esdeveniment amb la població total en risc de
viure’l. Avançant en aquesta segona línia es podria comparar, per exemple, com
més propens és un home jove casat a canviar de municipi que un solter de la
mateixa edat. Si a més, es contemplen diferents tipus de moviments es podria
contrastar, seguint l’anterior exemple, la incidència de la solteria en cadascuna
de les tipologies migratòries. Recapitulant, no només es podria constatar que
un home casat emigra més que un solter, sinó que a més, es podria veure si
l’estat civil de la població incideix de la mateixa forma en els canvis d’habitatge
intramunicipals que en els intermunicipals.
Amb l’objectiu d’explorar aquest camí, s’han calculat per a cadascuna de
les variables analitzades les proporcions d’individus, sempre segons edat i sexe,
que han viscut qualsevol dels quatre tipus de moviment contemplats respecte
a la població en risc d’experimentar l’esdeveniment. Les característiques del
cens de 2001 determinen que la població en risc hagi de ser estimada a partir
de diferents criteris, resumits al Gràfi c 2.1 per als quatre tipus de moviments.
Convé introduir tota una sèrie d’apunts metodològics directament relacionats
amb la construcció de les proporcions:
- Existeix una incidència de la mortalitat. Aquesta, està present tant en el
numerador, persones que moren amb posterioritat a la migració, com en el
denominador, individus que haurien d’estar inclosos en la població de risc,
i que han mort entre el moment inicial i el fi nal, independentment del seu
estatus migratori.
- El resultat d’aquests càlculs es pot considerar una proporció per la pròpia
forma com s’ha generat, ja que numerador i denominador són dos estocs de
població, i el subconjunt del numerador està inclòs en el conjunt total del
denominador.
- Ara bé, aquestes proporcions es poden assimilar a les probabilitats
d’experimentar l’esdeveniment, sempre i quan es consideri que l’estoc del
numerador (persones que han emigrat, per exemple) és entès com a fl ux (total
de moviments emigratoris, seguint el mateix símil).
62

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
- Si es conceben les persones que han migrat com a fl ux, cal tenir en
compte que s’estan contemplant els moviments de les persones que només
s’han desplaçat un cop al llarg del període estudiat. No es podria identifi car,
per exemple, el moviment d’una persona que parteix de Barcelona l’any 2000
per residir a Gavà i que posteriorment es trasllada a Castelldefels. La resposta
d’aquest individu al qüestionari del cens de 2001 el consideraria com a emigrant
de Gavà, de manera que no es pot detectar l’anterior residència barcelonina.
Es considera, però, que ambdós resultats serien força similars, i que les
proporcions calculades es poden assimilar a les probabilitats, sempre tenint
en compte aquests apunts metodològics. Per aquest motiu, es parlarà sovint
de propensions o probabilitats a experimentar l’esdeveniment per comentar els
valors de les proporcions.
Com es pot observar, es contemplen quatre tipus de moviments, que s’han
agrupat en dos grans conjunts en funció de l’estoc de població total que fi gura
al denominador. En primer lloc, s’analitza l’arrelament 29 a Barcelona, tot
centrant l’atenció en la mobilitat generada a la ciutat, i comparant la proporció
de persones que han canviat d’habitatge amb la d’individus que han realitzat un
canvi intermunicipal, i per tant han emigrat de la ciutat. En segon lloc, s’estudia
l’atracció que exerceix Barcelona sobre la resta de la població metropolitana,
prenent a la migració generada a la resta de la RMB com a punt d’atenció, i
contrastant les proporcions d’individus que han immigrat a Barcelona, amb la
dels que han realitzat un canvi residencial a la resta de Catalunya.
29. El concepte d’arrelament està inspirat en l’utilitzat per Bonvalet i Lelièvre (1991) en el seu
estudi del fi ltre parisenc.
63

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 2.2. Estocs de població contemplats per al càlcul de les proporcions de canvi
d’habitatge i migracions
64
1. Canvi d’habitatge a l’interior de Barcelona:
b= Residents a BCN a 1-XI-2001 i han canviat d’habitatge (2000-01)
a= Població estimada a 1-I-2000 = Residents a BCN a 1-XI-2001 + Emigrants
(resideixen a un altre municipi des de 2000-01 i procedeixen de BCN) – Immigrants
(resideixen a BCN i han arribat entre 2000-01)
2. Emigrants des de Barcelona:
b= Residents a un altre municipi espanyol a 1-XI-2001 i han arribat
procedents de BCN (2000-01)
a= Població estimada a 1-I-2000 = Residents a BCN a 1-XI-2001 + Emigrants
(resideixen a un altre municipi des de 2000-01 i procedeixen de BCN) – Immigrants
(han arribat a BCN 2000-01)
3. Immigrants a Barcelona des de la RMB
b= Residents a BCN a 1-XI-2001 i han arribat procedents de la RMB (2000-01)
a= Població estimada a 1-I-2000 = Residents a la RMB (sense BCN) a 1-XI-2001 + Emigrants
(resideixen a BCN o a un altre municipi català des de 2000-01 i procedeixen de la RMB) – Immigrants
(han arribat a la RMB entre 2000-01)
4. Immigrants a tots els municipis catalans (menys BCN) des de la RMB
b= Residents a Catalunya (sense BCN) a 1-XI-2001 i han arribat procedent
de la RMB (sense BCN) entre 2000-01
a= Població estimada a 1-I-2000 = Residents a la RMB (sense BCN) a 1-XI-2001 + Emigrants
(resideixen a BCN o a un altre municipi català des de 2000-01 i procedeixen de la RMB) – Immigrants
(han arribat a la RMB, sense BCN, entre 2000-01)
Font: elaboració pròpia.

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
A més, a l’interior de cada apartat s’ha calculat la proporció de persones que
han realitzat un moviment intramunicipal respecte al total d’individus que han
canviat d’habitatge, per una banda, i la proporció d’immigrants barcelonins que
procedeixen de la resta de la RMB vers tots els que han realitzat un moviment
generat a la RMB, per l’altra. Amb aquest exercici es podrà constatar la
incidència de cadascuna de les variables analitzades en l’arrelament o emigració
de Barcelona, i en l’atracció o repulsió de la ciutat central, sempre considerant
l’efecte de l’edat i el sexe de la població.
L’anàlisi de les proporcions desenvolupat al capítol 6, té continuïtat al
capítol 7 a partir de l’elaboració de models de regressió logística.
2.2.1.3.3 Els efectes dels moviments migratoris en la població de Barcelona a
partir de la simulació d’escenaris sense migracions
Una vegada analitzada la composició dels migrants i calculades les
probabilitats d’experimentar els diversos moviments migratoris, el darrer
apartat de cada variable es proposa identifi car la incidència de la migració en
la modifi cació de l’estructura de la població barcelonina. Per aconseguir-ho,
s’amplia el marc temporal d’anàlisi, de manera que l’objecte d’estudi passa a
ser la mobilitat o immobilitat de la població al llarg de la dècada de 1990. 30
La metodologia emprada en aquest apartat s’estructura a partir d’una
pregunta principal: quines serien les característiques de la població de
Barcelona al 2001 en absència de moviments migratoris durant la dècada de
1990? Per respondre-la, es fa ús de la variable “Lloc de residència 10 anys
abans”, de forma que es vol descobrir la relació del lloc de residència actual
amb la població que va realitzar un moviment migratori entre l’1-X-1991 i el
31-X-2001. A partir d’aquí, s’identifi quen tres tipus de trajectòries migratòries:
qui residia a Barcelona al 1991 i s’ha censat en un altre municipi espanyol al
2001, qui residia al municipi en ambdues dates, i qui viu a la ciutat al 2001
però no ho feia al 1991. Una vegada reconegudes aquestes tres situacions,
només cal sumar les emigracions a la població que roman a la ciutat, i restarli
els immigrants per conèixer les hipotètiques característiques de la població
barcelonina en absència de migracions. Amb les mateixes dades també s’ha
30. Desapareix momentàniament, per tant, la concepció dels moviments migratoris en el context
del període 2000-2001 que s’utilitza en la resta d’apartats.
65

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
calculat la proporció de persones de cadascuna de les categories contemplades
que ha abandonat el municipi respecte a tota la població que al cens de 2001
manifestava residir a la ciutat central 10 anys abans.
En algunes variables, bàsicament en les relacionades amb la convivència
a la llar, l’exercici proposat presenta fortes limitacions si es realitza des d’un
punt de vista individual, ja que la situació declarada està estretament vinculada
amb el canvi de residència. Per aquest motiu, i en el cas concret d’aquestes
variables, s’han realitzat diverses operacions que contemplen a tota la llar,
tal i com s’especifi carà en cada apartat. Per una altra banda, a les variables
relacionades amb les característiques dels habitatges no s’ha realitzat aquesta
simulació; sembla obvi pensar que, determinats per les característiques del
parc d’habitatges dels àmbits metropolitans contemplats, el règim de tinença o
la superfície dels habitatges en què viuen els emigrants no seria la mateixa si
no haguessin marxat de la ciutat.
En determinades variables es realitza una sintètica aproximació a les dades
del cens de 1991, amb l’objectiu d’avaluar si les pautes de comportament
identifi cades durant els noranta es registren en el mateix sentit durant els
vuitanta. Per al cens de 1991 s’han tornat a contemplar els dos períodes
migratoris; en primer lloc es realitza un estudi de les característiques dels
migrants més recents, els que canvien de municipi en els dotze mesos anteriors
a la data censal, per analitzar després la incidència de la migració en el context
de la dècada de 1980 a partir del lloc de residència de la població deu anys
abans de la data censal. 31
2.2.1.4. El model de regressió logística a partir de les microdades del cens de 2001
2.2.1.4.1. L’anàlisi de regressió logística
L’elaboració del model de regressió logística té com a objectiu proporcionar
una concepció global, de conjunt, que complementa l’anàlisi individual previ
de cadascuna de les variables contemplades. Així, mentre que el capítol 6
31. Com s’ha comentat anteriorment, es disposa del 100% de les microdades del cens de 1991 per
als residents a Catalunya. Els individus que declaraven viure a Barcelona al 1990 o al 1981 i que
en la data censal residien en algun altre municipi fora de Catalunya han estat identifi cats a partir
de la mostra del 10% del cens de 1991 de l’Institut Nacional d’Estadística.
66

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
permet identifi car les diferències entre els immigrants, emigrants i arrelats,
en termes de composició fonamentalment, i segons la variable analitzada en
cada cas, el model de regressió pretén oferir una visió explicativa que permet
constatar quines són les característiques que converteixen als individus en
més o menys propensos per a experimentar qualsevol dels tipus de moviments
contemplats, sempre controlant la resta de característiques integrades en el
model. Resumint, es podria considerar que el primer està concebut des d’una
perspectiva fonamentalment descriptiva, mentre que el segon s’aproxima a
l’estudi de la selecció migratòria des d’un punt de vista explicatiu.
L’anàlisi de regressió logística resulta idònia per al cas que es planteja en
aquesta Tesi Doctoral, l’estudi de la relació entre tot un seguit de variables
independents, i una variable dependent de tipus dicotòmica, és a dir, que
només admet dues categories que defi neixen dues posicions excloents. Com es
desenvoluparà posteriorment, la variable dependent equival a la realització, o no,
d’un canvi de domicili o residència, mentre que com a variables independents
s’introdueixen característiques sociodemogràfi ques dels individus i dels
habitatges on resideixen. Com a tècnica de regressió, la logística presenta molts
punts de contacte amb la regressió lineal; la principal diferència entre ambdues
és que la segona prediu el valor mig de la variable dependent a partir d’una o més
independents, mentre que la primera prediu la proporció d’una de les categories
de la variable dependent a partir d’una o més independents. Per això és tan útil
quan es disposa d’una variable dicotòmica que es vol predir. Tradicionalment
aplicada a investigacions pròpies de l’àmbit de les ciències de la salut, la seva
utilització s’ha popularitzat en els darrers anys en diverses disciplines de les
ciències socials (Jovell, 1995), i la Demografi a és una d’elles. 32
Els models de regressió logística contemplen tres grans objectius: determinar
l’existència o absència de relació entre una o més variables independents i la
variable dependent, mesurar la magnitud de la relació i estimar o predir la
probabilitat que es produeixi un succés en funció dels diferents valors que
adopten les variables independents (Jovell, 1995; 15). Per altra banda, en
el moment d’introduir variables independents al model de regressió logística,
s’ha de tenir en compte l’efecte de la multicol·linealitat entre aquestes. Cal
32. Per al cas contret de la selectivitat de la migració en àmbits urbans centrals cal destacar el model
de regressió logística elaborat per South i Crowder (1997) per al conjunt de ciutats dels Estats Units.
Es pot veure, també, la proliferació de l’ús d’aquesta tècnica en Demografía a la nombrosa bibliografi a
al respecte a les revistes Demography, European Journal of Population i Population.
67

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
assegurar-se que cap de les variables independents no sigui una funció lineal
perfecta d’una altra variable independent (López i Módenes, 2005), és a dir,
que cap individu que està agrupat en una categoria d’una variable determinada
hagi d’estar inclòs per se en una categoria específi ca d’una altra variable.
Els resultats obtinguts es presenten a partir de l’Exp (ß), els coefi cients
exponencials de la regressió logística, que tenen l’atribut de permetre una
interpretació més senzilla (l’exponencial es coneix també com a Odds ratio). A
cada variable independent es contempla una categoria com a referència, que
pren el valor 1 en la comparació amb la resta de categories. D’aquesta manera,
a cada categoria de la variable es compara quantes vegades, més o menys,
s’experimenta l’esdeveniment estudiat en relació a l’ocurrència d’aquest en
la categoria de referència. Un valor igual a 1 es tradueix en una ocurrència
equivalent a la de la categoria de referència. En canvi, una odds ratio superior a
1 prova que aquell esdeveniment s’experimenta més sovint en aquella categoria
que en la de referència. El resultat s’ha de llegir sempre en relació a 1, donat
per la categoria de referència; si l’odds ratio és de 2,5, per exemple, s’ha de
llegir com a 2,5/1, és a dir, que per cada vegada que l’esdeveniment estudiat
ocorre en la categoria de referència, s’experimenten 2,5 en aquella categoria
(o el que és el mateix, un 150% més d’ocurrència). Al contrari, una odds ratio
per sota d’1 apunta cap a una ocurrència inferior respecte a la categoria de
referència. La lectura es pot realitzar de la mateixa forma, una odds ratio de
0,7 equival a una ocurrència un 30% menor a la de la categoria de referència.
Finalment, cal remarcar que el resultat de les odds ratio no equival directament
a les probabilitats, però sí que constaten el sentit que prendrien. El valor de
signifi cació acompanya a Exp (ß) en les taules presentades.
2.2.1.4.2. La regressió logística per a l’estudi de la renovació poblacional de
Barcelona 33
Les característiques del tema principal d’aquesta recerca doctoral, així
com la disponibilitat del 100% de les microdades del cens de 2001 per a la
població censada a Catalunya, fan més que oportuna l’elaboració d’un model
de regressió logística multivariant. A partir d’aquest, es podrà identifi car quines
són les característiques individuals (variables independents) que fan a un
subjecte més o menys propens a experimentar qualsevol dels diversos tipus de
33. Els models s’han elaborat mitjançant el software SPSS v.14.0
68

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
moviments migratoris i canvis d’habitatge contemplats (variables dependents,
creació de diferents models segons el tipus de moviment).
La fortuna de disposar de la totalitat de les microdades catalanes contrasta
amb les limitacions que provoca l’absència de les mateixes dades per a tot l’àmbit
espanyol. Amb aquesta situació, el model només comptabilitza els moviments
que es produeixen a l’interior de Catalunya. No es poden identifi car, doncs,
els paràmetres que fan que un individu de la resta d’Espanya o de l’estranger
tingui propensió a immigrar a Barcelona (no és possible reconstruir cap dels dos
universos). De la mateixa manera, no es poden contemplar els moviments que
tenen com a destinació la resta d’Espanya i l’estranger, en no disposar de les
microdades d’aquests individus. Per a l’aproximació a l’estudi d’aquests tipus
de migrants, molt importants tots ells en la dinàmica migratòria de la ciutat, la
recerca s’ha de conformar amb l’estudi de la seva composició, realitzat per a
totes les variables en apartats anteriors al del model de regressió.
La introducció de les variables independents al model de regressió s’ha fet
d’acord amb les principals conclusions de les aportacions teòriques prèvies
en aquest camp. A continuació s’enumeren quines han estat les variables
independents que s’han contemplat en el model de regressió. 34 Cal constatar
34. Convé incidir en un aspecte important sobre el moment temporal en què es mesuren les
variables independents introduïdes al model. L’anàlisi de la migració a partir de dades censals
obliga a fer front a una considerable limitació: la informació al voltant de les característiques de les
persones i dels habitatges han estat recollides amb posterioritat al possible canvi d’habitatge, de
manera que han pogut experimentar transformacions en un sentit no sempre conegut. És evident
que les variables demogràfi ques, sexe i edat, així com la naturalesa de la població, romanen
controlades (l’edat és l’única que ha pogut canviar, però es coneix el sentit de l’evolució). El
nivell d’instrucció de la població pot canviar en el transcurs del període estudiat, sobretot entre la
població més jove, i sempre cap a un nivell superior; la transició acadèmica, però, es realitza amb
una forta independència al canvi residencial. L’activitat i la condició socioeconòmica són variables
més exposades a experimentar canvis com a conseqüència del moviment residencial; tot i això, com
que la majoria de moviments contemplats són de curta distància, es considera que la incidència
no ha de ser molt notable. L’estat civil és una altre variable que pot haver canviat entre el moment
en què s’inicia el canvi d’habitatge i el moment de la mesura. Seran especialment freqüents
aquells moviments en què coincideix l’emancipació residencial amb el matrimoni. Finalment, les
característiques de l’habitatge en què resideix la població no es poden considerar com a variables
explicatives dintre del model, ja que el moviment residencial porta intrínseca la pròpia idea del
canvi d’habitatge. Per tant, els trets de l’habitatge que queden defi nits són els que corresponen als
de la residència actual i no als de la d’origen. S’ha considerat, però, interessant la seva inclusió per
tal d’identifi car les preferències residencials i per destacar la importància del mercat de l’habitatge
en determinats tipus de moviments migratoris.
69

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
que aquestes responen al nivell individual del subjecte, i que no s’han
considerat variables de la llar (que sí que han estat contemplades, però, en
l’anàlisi particular de les variables, tal i com es pot observar als capítols 6.6.1 i
6.6.2. La incorporació de variables a nivell de llars als models de regressió pot
confi gurar-se com un dels grans reptes de cara a futures investigacions).
70
- Sexe. Els homes constitueixen la categoria de referència.
- Edat. Edat de l’individu en anys complerts i en data censal 1-XI-2001.
Com que el període estudiat contempla els 22 mesos immediatament anteriors
a la data censal, cal considerar que el moviment, si s’ha realitzat, s’ha produït
en l’edat declarada o en les dues anteriors. El model només inclou a la població
de 16 anys o més. Es contemplen cinc grans grups d’edat, vinculats a diferents
etapes del cicle de vida residencial. Així, al grup 16-24 anys apareixen
canvis d’habitatge d’arrossegament, els primers moviments d’emancipació
així com els de la població de nacionalitat estrangera, que canvia d’habitatge
amb freqüència en aquestes edats. Els del grup 25-34 són, la gran majoria,
moviments d’emancipació i de formació de noves llars. Entre els 35 i 49 anys
es comptabilitzen més moviments de reajustament residencial i de resposta
a transicions en el cicle de vida, com el naixement de fi lls o la ruptura de
la convivència en el nucli de la llar. Noves realitats en el context vital, com
l’emancipació dels fi lls (el niu buit), o el cessament anticipat de l’activitat
laboral motiven molts dels moviments que es realitzen entre els 50 i els 64
anys, mentre que la jubilació, o la pèrdua del cònjuge poden motivar la majoria
de canvis d’habitatge de la població de més de 65 anys. La categoria que s’ha
pres com a referència en aquesta variable és la que, a priori, comptabilitza més
canvis residencials, la de la població de 25 a 34 anys.
- Naturalesa. Aquesta variable s’ha elaborat a partir de la combinació
entre nacionalitat i lloc de naixement. En el cas de la població de nacionalitat
espanyola es distingeix entre els nascuts a la ciutat de Barcelona (categoria
de referència), a la resta de Catalunya, a la resta d’Espanya i a l’estranger. La
població de nacionalitat estrangera és considerada com a un únic conjunt.
- Estat civil. Recull l’estat civil de la població en la data censal. De les 5 variables
defi nides per l’INE, únicament s’han agrupat separats i divorciats, de manera que
solters, casats (categoria de referència) i vidus, romanen sense canvis.

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
- Nivell d’estudis. S’ha respectat l’agrupació en quatre categories contemplada
en l’anàlisi particular d’aquesta variable, de forma que la població amb menor
instrucció s’inclou en la primera categoria, i la que té estudis universitaris en
la quarta. La categoria de referència és la segona, que agrupa a la població que
ha cursat estudis obligatoris (ESO i EGB) o FP de primer grau.
- Activitat i condició socioeconòmica. Creada a partir de la combinació
d’ambdues variables. Entre els actius, s’identifi ca la condició socioeconòmica
dels ocupats, únic col·lectiu al qual l’INE assigna aquest atribut. Novament
se segueix l’agrupació realitzada en l’estudi individual d’aquesta variable, de
forma que les persones que encapçalarien la jerarquia socioeconòmica se situen
en la primera categoria, i els operaris en la darrera. El personal administratiu,
de comerç o de serveis es confi guren com la categoria de referència. A més
d’aquesta quàdruple distinció dels actius ocupats, es contemplen els actius
aturats, els inactius estudiants i la resta d’inactius.
- Règim de tinença. Recull el règim de tinença de l’habitatge en què resideix
l’individu en la data censal i distingeix entre la població que viu en lloguer
(categoria de referència) i la que no. És necessari tenir en compte el primer
aspecte per a la interpretació dels resultats, ja que aquests no explicaran la
propensió a moure’s segons el règim de tinença previ, però sí que poden descriure
les preferències d’aquells que realitzen un canvi d’habitatge intramunicipal o
una migració.
- Superfície de l’habitatge. De les mateixes característiques que l’anterior,
aquesta variable recull la superfície de l’habitatge en què resideix la població
en la data censal. Es contemplen quatre categories, des d’una primera que
agrupa els habitatges més petits, amb una superfície de 60 m 2 o menys, fi ns
a una darrera, que inclou els més grans, amb més de 100 m 2 . La categoria de
referència està defi nida pels habitatges de 61 a 80 m 2 .
La disponibilitat del 100% de les microdades catalanes ha permès elaborar
diferents models de regressió, que contemplen sengles tipus de moviments.
La variable dependent de cada model de regressió és dicotòmica, és a dir,
presenta un valor d’ocurrència i un d’absència de l’esdeveniment. Si l’objectiu
és conèixer les característiques de la selecció que s’exerceix sobre immigrants,
emigrants i arrelats, quan Barcelona participa en els moviments migratoris, cal
pensar en l’elaboració de models que permetin assolir aquest objectiu. Per això
71

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
es contemplen dos grans tipus de models de regressió en funció de la població
en risc d’experimentar un canvi d’habitatge: models emigratoris o de canvi
d’habitatge i models immigratoris.
L’univers (o el que és el mateix, la població en risc d’experimentar
l’esdeveniment) dels models emigratoris o de canvi d’habitatge està integrat
per la població resident a Barcelona a l’inici del període contemplat, 1-I-
2000. Com s’ha vist en punts anteriors, aquesta població és el resultat d’una
estimació a partir de la variable any d’arribada al municipi, que permet
detectar als que han romàs a la ciutat, i del municipi de procedència, que en
combinació amb l’anterior, identifi ca als que han marxat de Barcelona durant
el període estudiat. 35 Una vegada defi nit l’univers, s’han elaborat vuit models
de regressió que corresponen a diferents tipus de moviments, en aquest cas
sempre contemplant la mobilitat generada a la ciutat central. S’inclou un únic
model de canvi d’habitatge a Barcelona, mentre que els altres set consideren
moviments intermunicipals, tal i com es detalla a la Taula 2.2. Els resultats no
només s’han de llegir en el context dels seus respectius models de regressió,
sinó que en la comparació dels coefi cients de cada variable en els diferents
models rau gran part de la riquesa interpretativa. Dit d’una altra manera, si
s’observa el model de canvi d’habitatge es pot constatar que els casats, per
exemple, traslladen amb més freqüència el seu domicili; si s’afegeix la visió
del model emigratori, però, potser es pot arribar a concloure que els casats
no realitzen tants moviments emigratoris en relació als solters com ho fan en
la mobilitat intermunicipal. Els models emigratoris, a la vegada, distingeixen
entre els moviments metropolitans i els que tenen destinació a la resta de
Catalunya. Entre els primers, a més, se separen les corones en funció de la
distància recorreguda en el desplaçament residencial.
35. A l’apartat 2.2.1.3 es descriuen les limitacions d’aquesta estimació.
72

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
Taula 2.2. Univers i variables dependents en els models de regressió logística de la
mobilitat residencial generada a la ciutat de Barcelona
MODELS MOVIMENTS GENERATS A BARCELONA = CANVIS D’HABITATGE I EMIGRACIÓ
VARIABLES DEPENDENTS (dicotòmiques)
Font: elaboració pròpia.
73

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
De la mateixa manera, s’han construït dos models de regressió logística amb
l’objectiu d’identifi car els paràmetres que potencien la immigració a Barcelona.
En aquest cas, i sempre d’acord a les limitacions comentades anteriorment,
l’univers contemplat és el de tota la població catalana, exceptuant als
barcelonins, tal i com es presenta a la Taula 2.3. Els dos models elaborats
expliquen la immigració a la ciutat de Barcelona i els moviments residencials
intermunicipals realitzats en el context de la resta de Catalunya. Novament,
és adient que la interpretació dels resultats no només obeeixi a la lectura d’un
model de regressió, sinó que caldria afegir una visió comparativa d’ambdós
exercicis per tal d’explicar les especifi citats dels immigrants barcelonins, un
dels grans objectius de la present recerca doctoral.
Taula 2.3. Univers i variables dependents en els models de regressió logística de la
mobilitat residencial generada a la resta de Catalunya
74
MODELS MOVIMENTS GENERATS A LA RESTA DE CATALUNYA = IMIGRACIÓ
VARIABLES DEPENDENTS (dicotòmiques)
Font: elaboració pròpia.

2.2.2. El padró municipal d’habitants
2. Antecedents. Fonts i Metodologia
L’Institut Nacional d’Estadística defi neix el padró municipal de la població
com el registre administratiu on consten els veïns del municipi; les seves dades
constitueixen prova de residència al municipi i del domicili habitual al mateix.
Amb aquest enunciat sembla clara la vocació del padró municipal d’habitants
com a eina ofi cial per al recompte de la població, deixant per a les operacions
censals la tasca de recopilar informació exhaustiva de les característiques dels
habitants. Tot i això, és reconeguda la tasca de l’Ajuntament de Barcelona en
la publicació d’explotacions padronals al llarg del segle XX, unes publicacions
en què s’incloïen un elevat nombre de variables. Mercès a aquest treball,
Barcelona disposa avui dia d’un valuós conjunt de dades per al segle XX, que
complementen a les generades pels censos de població i que no tenen parangó
amb la gran majoria de capitals provincials espanyoles.
Recentment, la llei 4/1996 de 10 de gener substituí el tradicional mètode
de renovació padronal que es realitzava cada cinc anys pel padró continu de la
població, que oferia una nova dimensió en la recopilació de la informació dels
residents. El nou padró continu es concep amb la fi nalitat de disposar de la
informació dels habitants de forma immediata, a partir del registre continu de
les altes per naixement i immigració i de les baixes per defunció i emigració.
Els municipis recopilen i gestionen la informació del padró continu; és, però,
l’Insititut Nacional d’Estadística qui centralitza i depura aquesta informació,
confrontant les dades dels diferents ajuntaments, per després ofi cialitzar i
explotar estadísticament les dades. La primera revisió del padró d’acord amb
la nova defi nició es va realitzar l’1-I-1998. A partir d’aquesta data, es disposa
anualment de l’explotació estadística del padró continu, que inclou les següents
variables: sexe, edat, lloc de naixement i nacionalitat. 36
De fet, aquesta metodologia continua és, en essència, la mateixa que ha fet
servir la institució barcelonina durant tot el segle XX i que ha alimentat l’Anuari
Estadístic de Barcelona, publicat anualment. Ara bé, és evident que la qualitat de
les dades actuals és superior, com a conseqüència, sobretot, de la millora en el
registre dels fl uxos migratoris i de la posterior confrontació entre els municipis.
36. En el cas de la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament també recopila el nivell d’instrucció. Es tracta,
però, d’una informació dinàmica, que pot variar en el temps; la seva fi abilitat és especialment baixa
quan es contemplen determinats sectors de la població, com ara aquella població adulta-jove que
no ha immigrat o canviat de domicili recentment.
75

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
A més de permetre resseguir l’evolució de la població de Barcelona, les
dades del padró municipal d’habitants s’han contemplat com a població de
referència en el càlcul de nombrosos indicadors. Han estat els denominadors
utilitzats en l’elaboració de diverses taxes i indicadors al capítol 3, en què
es repassa la dinàmica demogràfi ca de Barcelona dels darrers 170 anys.
Principalment, però, han estat utilitzats com a denominadors en els càlculs de
les taxes, indicadors sintètics, i edats mitjanes a la mobilitat residencial que
s’han elaborat al llarg del capítol 5, en què s’analitza des d’un punt de vista més
recent la dinàmica migratòria i la mobilitat residencial de Barcelona, sempre en
el context metropolità. Les poblacions mitjanes totals d’un determinat període
de temps, o de grups d’edat quinquennal, a vegades també diferenciades segons
nacionalitat, han estat les poblacions de referència amb què s’han relacionat
els fl uxos migratoris, obtinguts, tal i com es desenvolupa a continuació, a través
de l’Estadística de Variacions Residencials.
2.2.3. L’Estadística de Variacions Residencials
2.2.3.1. L’Estadística de Variacions Residencials en l’estudi dels fl uxos migratoris
A partir del cens de població, doncs, es pot identifi car als migrants, estocs
de població, presents en el moment de la data censal, i que declaren haver
arribat al municipi de residència en una data determinada. A partir d’aquí es
coneixen les seves característiques, que corresponen al moment censal, i que,
per tant, no han de correspondre a les que l’individu presentava abans del
canvi d’habitatge o residència. S’ha parlat, també, sobre les limitacions que
presenta la conversió de l’estoc de migrants en un fl ux, en migracions. Aquestes
es sintetitzen en tres: es mesura només la darrera migració de l’individu, no
es poden contemplar els moviments dels que no sobreviuen en la data censal,
i existeix una forta dependència en la declaració de l’individu, que ja sigui
per la difi cultat per recordar els esdeveniments migratoris, o simplement per
desinterès o recel, pot obviar la correcta declaració del fenomen. 37
37. Ródenas i Martí (2004; 2005) aprofundeixen en la qualitat i conveniència d’ambdues fonts per
a l’anàlisi del fet migratori. Se centren en el cas del cens de 2001 i calculen la mobilitat resultant
de cada font. Tal i com es preveu, la migració interna de la població és més elevada si s’analitza
a partir de l’EVR, i refl exionen al voltant de la incidència de la no declaració dels moviments
migratoris en el qüestionari censal.
76

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
L’Estadística de Variacions Residencials (EVR) supera aquestes limitacions,
ja que és una font d’informació concebuda plenament com a font de fl uxos i no
d’estocs. L’EVR és elaborada per l’INE a partir de l’explotació de la informació
relativa a les altes i baixes per canvi de residència registrades als padrons
municipals; com s’ha comentat, l’INE depura aquesta informació a partir de la
confrontació de les dades rebudes pels diversos municipis implicats en cada
alta o baixa de residència. Es recopilen, doncs, tots els canvis de municipi
a l’interior d’Espanya i les entrades procedents de l’estranger, en resum, les
migracions, que poden estar protagonitzades per un mateix migrant. En tractarse
d’un registre administratiu, la veracitat de la informació facilitada depèn del
grau de compliment entre els nous veïns del requisit legal d’empadronament,
de la qualitat dels mitjans i de la diligència municipal en el tractament de la
informació (Ródenas i Martí, 2004).
Si supera totes les limitacions de les fonts transversals en l’estudi del fet
migratori, per què l’EVR no ha tingut un paper protagonista en la recerca? Les
restriccions d’aquesta font es poden sintetitzar en una, la manca de dades
que permetin caracteritzar sociodemogràfi cament al migrant. En el moment
de donar-se d’alta d’un municipi, l’individu només ha d’informar del seu sexe,
data i lloc de naixement, nacionalitat i procedència. No es registra, doncs, cap
variable socioeconòmica ni de la llar, que són les que expliquen el comportament
diferencial dels individus en termes de migració, tal i com s’ha observat al
capítol teòric.
En canvi, ha estat la font de dades a partir de la qual s’ha estructurat el
capítol 5.3, que descriu el context migratori en què es produeix el procés de
fi ltratge i substitució de població que es desenvoluparà als apartats posteriors
(s’anlitzen les dades del període 1991-2005). Tenint en compte els problemes
en l’enregistrament de la immigració procedent de l’estranger pel cas de la ciutat
de Barcelona, 38 s’ha considerat oportú contemplar únicament les migracions
internes, és a dir, aquells canvis de residència que es produeixen entre municipis
espanyols. No obstant, la importància de la immigració estrangera en el marc
temporal recent, queda recollida en el capítol 3.3.2.
38. La Tesis Doctoral de Bayona (2006) detalla les limitacions de l’EVR com a font estadística
per al coneixement de la immigració internacional en el cas específi c del municipi de Barcelona.
D’entre totes les mancances destaca la consideració com a alta per omissió de la major part dels
fl uxos immigratoris recents. Aquest tipus d’alta no ha estat inclosa als registres de l’EVR fi ns a
l’any 2004.
77

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Sota diversos noms, l’Estadística de Variacions Residencials s’ha publicat des
de la segona meitat del segle XX. Les millores introduïdes al 1988 i que consistien
en la informatització del procés de gestió estadística i en la individualització
dels documents d’altes i baixes van augmentar considerablement la qualitat
de la font. També els canvis relacionats amb la implantació del padró continu
a partir de 1996 constitueixen un altre element favorable per a l’evolució de
la qualitat de la font (Ródenas i Martí, 2004). Aquests darrers canvis evitaren,
com bé s’identifi carà en l’anàlisi de les dades, els problemes puntuals en els
moments en què s’elaboraven nous padrons municipals d’habitants i que els
portava a presentar uns valors anormalment baixos. 39 D’ençà cap aquí, es
considera que, progressivament, s’està experimentant una millora substancial,
de manera que les seves xifres s’ajusten cada vegada millor amb la realitat
(Ródenas i Martí, 2005).
Els fl uxos migratoris registrats entre 1991 i 2005 han alimentat els
numeradors per al càlcul de les taxes de migració, principals indicadors
elaborats al llarg d’aquest capítol. Es contemplen tres grans conjunts de taxes,
la d’emigració, la d’immigració i la de migració neta. La naturalesa de la primera
és clara, i els resultats fàcils d’interpretar: els fl uxos emigratoris d’un àmbit
territorial i d’un període de temps es relacionen amb la seva població mitjana
del mateix període, de forma que el resultat manifesta la intensitat amb què
aquella població participa en els moviments emigratoris. La taxa d’immigració
no és equivalent a la d’emigració, ja que al denominador no es contempla
l’estoc de població que ha pogut experimentar el fenomen, sinó la població
de l’àmbit de destinació (d’una altra forma, qualsevol persona del món seria
un potencial immigrant). El resultat de la taxa d’immigració, doncs, no pot ser
entès en el mateix sentit que el de la taxa d’emigració, sinó que s’observa la
dimensió del fl ux immigratori en relació amb la població resident. La taxa de
migració neta, com que es genera a partir de la resta dels fl uxos immigratoris i
emigratoris, presenta la mateixa limitació en la interpretació dels resultats. Tot
i aquestes limitacions metodològiques s’ha parlat de taxes quan s’han realitzat
els càlculs d’aquests tres tipus de fl uxos contemplats.
39. Aquesta anomalia es produïa perquè durant els mesos en què es renovava el padró, els nous
residents eren donats d’alta directament al padró municipal de la destinació d’aquell moment (i de
baixa en el padró municipal del municipi d’origen), i en conseqüència, no quedaven registrats en
les xifres mensuals de variacions residencials (Ródenas i Martí, 2004). Durant el període d’anàlisi
de l’EVR es poden identifi car aquests problemes al Cens de 1991 i al Padró de 1996.
78

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
Els períodes d’observació han estat normalment tres: 1991-95, 1996-2000,
i 2001-05, tot i que sovint s’han agrupat els dos períodes de la dècada de 1990.
En primer lloc s’han calculat les taxes brutes dels tres tipus de moviments
per al conjunt de municipis metropolitans, per passar posteriorment a l’anàlisi
específi c de la mobilitat generada o rebuda per la ciutat de Barcelona. En l’estudi
d’aquesta s’han incorporat tots els paràmetres que es registren a l’EVR: edat i
sexe per tal d’identifi car la dimensió demogràfi ca de la mobilitat barcelonina,
l’origen i destinació de la migració amb l’objectiu d’observar els seus patrons
territorials, i la nacionalitat, que permet no només avaluar la incidència de
la recent immigració estrangera en la mobilitat residencial en què participa
la ciutat central, sinó també identifi car comportaments diferencials respecte
als de la població espanyola, que han estat els que han defi nit els processos
residencials en el darrer quart de segle XX.
2.2.3.2. Els registres d’altes i baixes padronals de l’Ajuntament de Barcelona
Així doncs, l’Estadística de Variacions Residencials ha estat la principal font
de dades per a l’elaboració del capítol 5, i es confi gura com l’eina fonamental
per a l’anàlisi de les migracions recents a Espanya. Les característiques i la
naturalesa d’aquesta font d’informació han quedat ja defi nides anteriorment,
però s’inclouen aquí alguns comentaris en relació amb una altra font de similar
naturalesa, els registres d’altes i baixes que publica l’Ajuntament de Barcelona
i que també ofereixen informació sobre les migracions. La utilització de les
dades de la institució barcelonina, però, ha quedat limitada únicament a
l’anàlisi d’un tipus de mobilitat a la qual l’EVR no permet aproximar-se, els
canvis d’habitatge que es realitzen a l’interior del municipi. Les semblances i
diferències entre ambdues fonts queden defi nides a continuació:
- Naturalesa de la font: En ambdós casos les dades són el resultat d’un registre
administratiu, la inscripció dels residents d’un municipi al padró d’habitants, al
que la llei obliga a totes les persones que resideixen habitualment a Espanya
independentment del seu estatus legal. De fet, en ésser la gestió del padró continu
competència municipal, és l’Ajuntament de Barcelona la primera institució que
tramita les altes i baixes del seu padró d’habitants, posteriorment les comunica
a l’Institut Nacional d’Estadística que depura la informació confrontant-la amb
els registres de la resta de municipis. Aquestes dades són les que es publiquen
fi nalment a l’EVR. En canvi, les dades publicades per l’Ajuntament de Barcelona
són les que la institució ha registrat de forma directa.
79

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
A més de recopilar les altes i baixes del seu padró municipal, l’Ajuntament de
Barcelona també registra i publica la informació referent als canvis d’habitatge
produïts a l’interior del municipi. En canvi, l’EVR només recull les migracions
intermunicipals. 40
- Disseminació de la informació i variables recollides: Un dels aspectes
clau que limita la utilització dels registres de l’Ajuntament de Barcelona és la
disseminació de la informació a partir de taules agregades, publicades tant a la
seva plana web, 41 com a l’Anuari de la Ciutat de Barcelona. Es poden conèixer
les característiques dels migrants per sexe, edat, nivell d’estudis, nacionalitat,
i àmbit de relació territorial, però no es poden creuar les seves característiques
individuals. La publicació de l’EVR en forma de microdades, en canvi, permet
conèixer per a cada migració totes les característiques del migrant, amb una
millor cobertura de l’àmbit territorial d’origen o destinació, detallat a nivell
municipal.
- Escala espacial: La publicació dels registres d’altes i baixes de l’Ajuntament
de Barcelona a nivell inframunicipal i, sobretot, la inclusió dels moviments
interns a la ciutat han estat els elements que han motivat la inclusió de la font
de dades municipal en aquest apartat de la recerca. Per evitar barrejar fonts
d’informació, el capítol dedicat a la mobilitat a l’interior de Barcelona està
elaborat atenent únicament als registres municipals, mentre que per a l’anàlisi
de la mobilitat intermunicipal s’han utilitzat sempre les dades de l’EVR.
- Escala temporal: La cobertura cronològica de les dues fonts d’informació
són sufi cients per al període d’anàlisi principal d’aquest apartat, 1991-2005.
L’Estadística de Variacions Residencials es publica ininterrompudament des de
1961, mentre que els registres d’altes i baixes de l’Ajuntament de Barcelona
es publiquen des de 1902, amb algunes interrupcions i canvis de criteri
importants, sempre anteriors al període d’estudi plantejat aquí.
- Variacions en els registres: Una vegada descrites les principals característiques
d’ambdues fonts, a la Taula 2.4 i a la Taula 2.5 es presenten les dades publicades
des de 1991, segons la font i el tipus de moviment realitzat.
40. Tot i això, al fi txer del Padró Continu amb què treballa l’INE s’enregistren tots els canvis de
domicili.
41. www.bcn.cat/estadistica
80

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
Taula 2.4. Total d’immigracions a la ciutat de Barcelona segons font de dades i tipus de
moviment, 1991-2005 (Estadística de Variacions Residencials i registres de l’Ajuntament
de Barcelona)
Estadística de Variacions Residencials:
Resta
província de
BCN
Resta
Catalunya
Resta
Espanya
Total intermunicipal
amb Espanya
Estranger
1991 3.301 846 2.845 6.992 684
1992 5.545 1.156 3.775 10.476 810
1993 7.222 1.500 4.502 13.224 762
1994 8.490 1.905 4.636 15.031 729
1995 10.328 2.151 4.989 17.468 1.446
1996 8.464 1.685 4.245 14.394 1.941
1997 10.253 2.123 4.889 17.265 2.046
1998 11.629 2.521 5.521 19.671 3.560
1999 12.560 2.705 6.260 21.525 2.578
2000 12.701 2.799 6.436 21.936 1.636
2001 12.663 2.903 7.415 22.981 969
2002 17.780 4.017 10.890 32.687 756
2003 19.706 4.338 11.943 35.987 702
2004 20.884 4.765 12.838 38.487 48.864
2005 25.077 6.332 13.915 45.324 51.809
Registres de l’Ajuntament de Barcelona:
Resta
província de
BCN
Resta
Catalunya
Resta
Espanya
Total intermunicipal
amb Espanya
Estranger
Intramunicipal
Intramunicipal
Altes per
omissió
Altes per
omissió
1991 4.363 984 2.886 8.233 513 15.028 6.711
1992 5.610 1.165 3.869 10.644 822 24.885 24.605
1993 7.259 1.530 4.624 13.413 765 33.818 20.377
1994 8.516 1.909 4.705 15.130 735 41.754 10.034
1995 10.789 2.285 5.169 18.243 1.465 58.852 10.349
1996 5.892 1.199 2.925 10.016 1.012 36.210 27.036
1997 10.263 2.126 4.895 17.284 2.043 46.446 16.625
1998 11.609 2.522 5.518 19.649 3.558 57.969 17.936
1999 12.603 2.718 6.305 21.626 2.581 60.140 16.595
2000 12.734 2.809 6.468 22.011 1.639 58.645 36.272
2001 13.810 3.210 8.006 25.026 746 61.598 50.048
2002 17.241 3.858 10.006 31.105 677 73.004 63.246
2003 19.305 4.253 11.272 34.830 643 80.534 60.216
2004 20.509 4.610 12.156 37.275 751 81.016 56.516
2005 25.298 6.308 13.647 45.253 25.107 98.695 33.967
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials i Registres de l’Ajuntament de
Barcelona (1991-2005).
81

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
No s’aprecien gairebé diferències en el nombre d’entrades intermunicipals,
sobretot fi ns a l’any 2000. A partir d’aquest moment, les diferències augmenten
lleugerament, sense superar normalment el miler de migracions, sempre a
favor de l’EVR. L’única excepció es registra l’any 2001, quan l’Ajuntament de
Barcelona comptabilitza 2.000 moviments més d’entrada a la ciutat.
Un altre aspecte que mostren aquestes taules és la no inclusió de les altes
per omissió a l’EVR, un tipus d’alta que en els darrers anys ha crescut de forma
extraordinària a Barcelona ja que fi ns al 2005 incorpora a tots els estrangers que
fan la primera alta a Barcelona i no procedeixen de cap altre municipi espanyol.
Tenint en compte que l’anàlisi de les migracions d’aquest apartat contempla
únicament la migració interna, la que té com a origen o destinació un altre
municipi espanyol, aquest tipus d’alta no interfereix en el present estudi. 42
Les diferències entre les dades publicades a totes dues fonts són més
importants en els moviments emigratoris. Tot i que durant el primer quinquenni de
la dècada de 1990 la correspondència entre les dues fonts era elevada, a partir de
1996 les diferències comencen a incrementar-se, moment que coincideix amb la
posada en funcionament del padró continu. Les dades mostren sempre valors més
elevats a l’Estadística de Variacions Residencials, amb l’excepció novament de
l’any 2001, quan l’Ajuntament registra més moviments emigratoris que l’EVR. 43
Les diferències a favor de l’EVR assoleixen el seu màxim en el període 2002-
2005, quan les dades de l’Ajuntament són entre un 10-15% inferiors a les de la
publicació de l’INE. Segons fonts municipals, les dades que publiquen són les que
registren directament a l’Ajuntament, de manera que aquest subregistre estaria
vinculat amb altes del padró que els ciutadans fan a altres municipis espanyols
i que no comuniquen a l’Ajuntament de Barcelona. L’INE, posteriorment, les
assignaria a Barcelona en el seu procés de confrontament d’altes i baixes de tots
els municipis espanyols, i fi nalment les publicarien a l’EVR. Al llarg del capítol 5,
sempre i quan s’utilitzin els registres de l’Ajuntament de Barcelona, es tornarà a
subratllar el possible subregistre de la font.
42. L’Ajuntament de Barcelona defi neix un segon tipus d’alta per omissió, amb un impacte molt
menor que l’anterior. Es tracta de la resultant de l’alta d’aquells ciutadans que vivien des de feia
temps a Barcelona però no hi estaven empadronats o no van renovar padró, i manifesten que han
estat vivint a Barcelona de forma continuada i, en qualsevol cas, no consten empadronats a cap
altre municipi (www.bcn.cat).
43. De fet, en aquest cas, semblen més coherents les xifres de l’Ajuntament de Barcelona. Com es
veurà posteriorment en l’anàlisi de la mobilitat utilitzant dades de l’EVR, l’any 2001 representa una
ruptura en la tendència a l’alça de la mobilitat residencial dels barcelonins.
82

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
Taula 2.5. Total d’emigracions de la ciutat de Barcelona segons font de dades i tipus de
moviment, 1991-2005 (Estadística de Variacions Residencials i registres de l’Ajuntament
de Barcelona)
Estadística de Variacions Residencials:
Resta
província de
BCN
Resta
Catalunya
Resta
Espanya
Total intermunicipal
amb Espanya
Estranger
1991 12.495 2.745 4.688 19.928
1992 18.619 3.877 6.478 28.974
1993 21.755 4.997 7.104 33.856
1994 24.223 5.242 7.327 36.792
1995 26.746 5.424 7.315 39.485
1996 20.573 3.517 4.842 28.932
1997 28.139 5.308 7.146 40.593
1998 30.374 6.055 8.077 44.506
1999 29.889 6.393 8.526 44.808
2000 29.079 6.535 8.504 44.118
2001 28.026 5.831 7.618 41.475
2002 38.246 7.928 11.841 58.015 1.731
2003 44.173 9.638 13.316 67.127 726
2004 43.906 9.296 14.094 67.296 13.874
2005 45.071 9.016 15.583 69.670 15.416
Intramunicipal
Baixes per
inscripció
indeguda
83

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Registres de l’Ajuntament de Barcelona:
84
Resta
província de
BCN
Resta
Catalunya
Resta
Espanya
Total intermunicipal
amb Espanya
Estranger
Intramunicipal
Baixes per
inscripció
indeguda
1991 12.086 2.714 5.529 20.329 464 15.028 1.484
1992 16.627 3.599 6.261 26.487 578 24.885 3.300
1993 20.150 4.771 7.048 31.969 587 33.818 3.835
1994 23.112 5.061 7.527 35.700 712 41.754 2.380
1995 26.354 5.626 7.508 39.488 830 58.852
1996 21.566 4.208 5.807 31.581 642 36.210
1997 22.634 4.277 5.201 32.112 129 46.446
1998 26.650 5.265 6.283 38.198 47 57.969
1999 26.727 5.563 6.773 39.063 54 60.140
2000 26.631 5.443 6.916 38.990 102 58.645
2001 30.215 6.214 8.332 44.761 100 61.598
2002 35.042 7.206 10.082 52.330 118 73.004
2003 39.975 8.845 11.764 60.584 723 80.534
2004 37.930 8.164 11.517 57.611 1.428 81.016 19.992
2005 38.244 8.116 13.089 59.449 1.498 98.695 25.460
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials i Registres de l’Ajuntament de
Barcelona (1991-2005).
2.2.4. El moviment natural de la població
En resum, i després del recorregut per les fonts d’estocs i fl uxos utilitzades,
es pot considerar que les microdades del Cens de 2001 són les protagonistes
d’aquesta recerca doctoral. Aquesta es recolza en la resta d’explotacions
censals i altres publicacions transversals per tal de detectar la importància
del component migratori en l’evolució de la ciutat de Barcelona des de la
seva explosió urbana i industrial, així com també en les dades l’Estadística
de Variacions Residencials, que permeten analitzar els processos migratoris
recents que caracteritzen a la ciutat i al seu entorn metropolità, i en què cal
contextualitzar als migrants que s’identifi caran a través del cens de 2001.
La reconstrucció dels naixements i defuncions per a tot el període d’estudi
ha estat clau per identifi car el component migratori en la dinàmica demogràfi ca
de la ciutat. Com s’ha comentat en punts anteriors, fi ns que l’Estadística

2. Antecedents. Fonts i Metodologia
de Variacions Residencials no ha comptabilitzat de forma efi cient els fl uxos
migratoris, l’aproximació a l’estudi del fet migratori passa inevitablement per
la seva estimació, considerant-lo com el responsable dels guanys o pèrdues de
població que no es poden explicar pel component natural. La publicació del
Moviment Natural de la Població 44 per part de l’Institut Nacional d’Estadística
(sota diversos noms), així com de l’Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona
des de l’Ajuntament de Barcelona, han facilitat la recopilació de la informació
per a tots els anys del segle XX. Més complicada és la tasca per a la reconstrucció
de la sèrie de naixements i defuncions per al segle XIX, ja que no existeixen
publicacions sistemàtiques amb els mateixos criteris de registre, ni s’ha localitzat
cap treball en què s’hagi recopilat la informació de tot el període d’estudi que
planteja la present recerca. Davant aquesta mancança, el compendi de dades
s’ha basat en la revisió d’obres que s’han apropat, des de diversos punts de
vista i en diferents moments de la història, a l’estudi de la natalitat o mortalitat
del segle XIX, i que es van aprofi tar de la primerenca organització d’un efi cient
Registre Civil a Barcelona (Tatjer, 1995).
L’enumeració de totes les fonts i obres a partir de les quals s’ha aconseguit
reconstruir les sèries de naixements i defuncions al llarg del període estudiat,
la seva avaluació, així com els criteris sota els quals s’ha decidit la tria d’una
font quan se n’ha disposat de més d’una, queden recollits als capítols 3.2.1.1
i 3.2.1.2. De forma excepcional, aquests comentaris sobre les fonts formen
part del mateix capítol en què es descriu l’evolució del component natural.
S’ha considerat que les pròpies característiques de les fonts i els arguments
apuntats per molts dels autors que les han fet públiques ajudaran a resseguir el
comportament de la natalitat i de la mortalitat.
44. Una bona recopilació de les vicissituts d’aquesta font d’informació des de la primera publicació
es pot localitzar a la memòria de recerca de Cusidó (2006).
85

PRIMERA PART

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
3.1. L’evolució de la població de Barcelona
Existeixen diverses aportacions bibliogràfi ques que resumeixen l’evolució dels
efectius de població de la ciutat en els darrers dos segles d’una forma específi ca
i integrada. Destaquen, per la seva extensió, les contribucions demogràfi ques en
forma de capítols independents dels autors Cabré, López, Muñoz i Tatjer a l’obra
“Història de Barcelona”, (1991-1997). A banda d’aquests capítols que formen
part d’aquesta enciclopèdia històrica de Barcelona, destaquen les contribucions
d’Alzina (1966), Pujadas (1986), i Vidal i Bendito (1985) en forma d’article, les
aportacions de Garcia Espuche, Guàrdia, Monclús i Oyón al capítol Barcelona
de l’“Atlas histórico de ciudades europeas” (1994), i altres obres que, tot i
no estudiar l’evolució de la població de la ciutat de forma específi ca, sí que
constitueixen un referent important per comprendre la dinàmica demogràfi ca
de la ciutat dintre de la seva història. Entre aquests darrers tipus de treballs és
signifi cativa l’aportació de Vidal i Bendito a “Barcelona contemporània” (1996),
l’obra de Vila i Cassassas “Barcelona al llarg del temps” (1974), i “Barcelona i
l’espai català” (1977), elaborada per l’últim d’aquests dos autors.
89

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
A banda d’aquests treballs específi cs sobre Barcelona, és evident la importància
que se li ha donat a l’evolució de la població de la ciutat en les obres dedicades
a l’estudi de la població de Catalunya. Així, des de la vessant més purament
demogràfi ca, destaquen els treballs doctorals de Cabré (1989), punt de partida
del llibre “El sistema català de reproducció” (1999) i de Pujadas (1982). També
cal esmentar el capítol dedicat a la població de Catalunya al “Reconeixement
territorial de Catalunya”, elaborat per aquestes autores i publicat l’any 1982. En
aquesta mateixa línia, s’han de destacar els nombrosos treballs d’Iglesies, com
per exemple el capítol dedicat a la població a la “Geografi a de Catalunya” de Solé
i Sabarís, i els treballs de Nadal (1976; 1983) i de Vilar (1966).
A partir de les dades de població que apareixen en aquests treballs, així com
de les procedents dels censos i padrons de població, de l’Anuari Estadístic de
Barcelona i de diverses obres d’estadística, de sanitat i d’urbanisme de fi nals
del segle XIX, s’ha construït la Taula 3.1 en què es presenta la reconstrucció
de la sèrie de població de la ciutat de Barcelona des de 1826, moment a partir
del qual es disposen de dades amb una relativa continuïtat, i el que és més
important, amb un elevat grau de fi abilitat.
L’origen de les dades presentades en aquesta taula ha estat molt divers.
Els totals de població als quals se’ls pot atribuir un major grau de confi ança
són els procedents dels censos i padrons elaborats a partir de 1857. Des de
1902 es disposa del total d’efectius per al darrer dia de cada any mercès a la
publicació de l’Ajuntament de Barcelona, l’“Anuari estadístic de la Ciutat de
Barcelona”, que al llarg del segle ha construït el total de població a partir de
les altes i baixes naturals i migratòries registrades durant cada període anual.
Als anys censals i padronals s’acostuma a produir un salt important de població
respecte als recomptes (que podríem denominar continus) de l’Ajuntament, ja
que surten a la llum les altes i les baixes per omissió.
Les dades anteriors a 1902 han estat recopilades a partir de diverses
fonts entre les quals destaquen les obres d’estadistes, polítics, urbanistes i
higienistes que, derivat de les seves refl exions al voltant dels intensos processos
de creixement i d’industrialització que es van viure a la ciutat durant la darrera
meitat de segle XIX, han aportat un material bibliogràfi c molt valuós per a
l’estudi demogràfi c de la Barcelona de l’època. Així, entre aquests treballs
destaquen l’“Estadística de Barcelona” en 1849 de Laureà Figuerola, la “Teoría
General de la Urbanización” d’Ildefons Cerdà, el “Movimiento de la Población
90

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
de Barcelona” de Gumersind Colomer i Codina, i el “Proyecto de Saneamiento
del subsuelo de Barcelona” de Pere Garcia Faria. Com es podrà advertir amb
la lectura d’aquest capítol, el recorregut per l’evolució de la població del
segle XIX es combina amb el testimoni bibliogràfi c dels primers autors que
es varen ocupar de l’estudi de la població de Barcelona, en una intenció de
reconèixer la vocació i la feina d’aquelles primeres persones que es van fi xar en
el comportament demogràfi c dels barcelonins.
Taula 3.1. Població resident a Barcelona, 1826-2006
Any Població Font
1826 100.639 MIRACLE (1837). “Almas que tenía Barcelona en 1826, 1829 i 1835”.
1829 113.780 MIRACLE (1837).
1832 116.917
PI I ARIMON (1832), p.299. Al total s’inclouen les 108.928 persones que residien a intramurs i les 7.989
que ho feien a extramurs (Barceloneta, Gràcia i Hortes de St. Bertran).
1835 118.046 MIRACLE (1837).
1842 121.815
MADOZ (1846), “Cuadro sinóptico, por ayuntamientos de lo concerniente a la población de dicho partido…”.
El total inclou el nombre d’ànimes de Barcelona i Gràcia. Els municipis que s’agregaran sumen 13.205.
1843 120.800 CABALLERO (1844), p. 67. A més d’aquest total se cita la presència de 16.357 persones als suburbis.
1846 143.300 FIGUEROLA (1849), p. 36. Extreu la xifra del “Padron municipal para el reemplazo”.
1846 164.275
FIGUEROLA (1849), p. 42. Extreu la xifra del “Padron formado por las ofi cinas de seguridad pública.
Habitantes avecinados.” .
31/12/1847 166.771
FIGUEROLA (1849), p. 42. Extreu la xifra del “Padron formado por las ofi cinas de seguridad pública.
Habitantes avecinados.”.
FIGUEROLA (1849), p. 42. Extreu la xifra del “Padron formado por las ofi cinas de seguridad pública.
31/12/1848 162.454 Habitantes avecinados.” Aquesta xifra inclou criats, transeünts i estrangers, però no presoners, guarnició,
homes de mar i monges de clausura (10.883).
“Manual histórico-topográfi co estadístico o sea Guía general de Barcelona”. Barcelona, 1849, p. 66.
31/12/1849 164.040 “Noticia de las personas empadronadas en Barcelona, según los últimos datos estadísticos que obran en la
Gefatura Política en 1º de marzo de 1849”.
1855 168.314
CERDÀ. Aquest total ja no inclou Gràcia (vila independent 1850-97). S’inclou la població de dret i els
criats, transeünts i estrangers.
1856 169.394
“El consultor. Nueva guía de Barcelona…” Dades extretes dels “registros de estadística”. S’inclouen criats,
transeünts i estrangers.
21/05/1857 183.787 Cens de població, 1857. Població de fet. Barcelona amb els futurs municipis agregats: 234.798.
1859 186.286 CERDÀ (1867), p. 256. Sí s’inclouen establiments penals i de benefi cència: 190.684 persones.
25/12/1860 189.948 Cens de població, 1860. Població de fet. Barcelona amb els futurs municipis agregats: 248.932.
01/01/1863 190.298 Ayuntamiento Constitucional. Ramo de estadística. No es contempla la guarnició.
1869 193.496 Extret de l’Anuario de Estadística de Barcelona, 1902. Font indicada: Padró de veïns, sense incloure la guarnició.
1871 194.382 COLOMER I CODINA (1883). La seva font és el Padró de veïns, sense incloure la guarnició.
1872 203.603 COLOMER I CODINA (1883). La seva font és el Padró de veïns, sense incloure la guarnició.
1875 215.965 COLOMER I CODINA (1883). La seva font és el Padró de veïns, sense incloure la guarnició.
31/12/1877 248.943 Cens de població, 1877. Població de fet. Barcelona amb futurs municipis agregats: 353.656.
1879 238.784 COLOMER I CODINA (1883). La seva font és el Padró de veïns, sense incloure la guarnició.
31/12/1887 272.481 Cens de població, 1887. Població de fet. Barcelona amb futurs municipis agregats: 405.693.
Cens de població, 1897. Població de fet. Ja inclou annexió de: Les Corts, Gràcia, St. Andreu de Palomar, St.
31/12/1897 509.589 Gervasi de Cassoles, St. Martí de Provençals i Sants. Barcelona amb municipis encara no agregats (Horta,
Sta. Creu d’Olorda i Sarrià): 519.497.
31/12/1900 533.000
Cens de població, 1900. Població de fet. Barcelona amb municipis encara no agregats (Horta, Sta. Creu
d’Olorda i Sarrià): 544.137.
31/12/1901 542.144
Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Tot i que no es va agregar fi ns 1904 a partir d’aquest total ja hi
fi gura el municipi d’Horta, però no Sarrià. Població de fet fi ns 1975.
31/12/1902 546.982 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1903 551.463 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1904 556.787 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1905 561.755 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Any d’operació padronal.
31/12/1906 566.768 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1907 571.826 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1908 576.729 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1909 581.876 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1910 587.411 Cens de població, 1910. Població de fet. Barcelona més Sta. Creu d’Olorda i Sarrià: 595.732.
91

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
92
Any Població Font
31/12/1911 592.476 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1912 599.113 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1913 603.421 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1914 607.170 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1915 619.083 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Any d’operació padronal.
31/12/1916 623.524 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1917 628.144 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1918 640.769 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1919 663.387 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1920 710.335
Cens de població, 1920. Població de fet. Barcelona més Sarrià (a la qual es va annexionar part de Sta. Creu
d’Olorda, 1916): 721.869.
31/12/1921 723.375 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1922 726.080 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1923 727.294 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1924 812.787 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Any d’operació padronal.
31/12/1925 817.859 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1926 823.568 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1927 832.729 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1928 840.931 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1929 881.275 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1930 1.005.565 Cens de població, 1930. Població de fet.
31/12/1931 1.007.820 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1932 1.014.566 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1933 1.023.625 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1934 1.036.841 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1935 1.048.641 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1936 1.062.157 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1937 1.074.637 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1938 1.085.564 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1939 1.085.951 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1940 1.081.175 Cens de població, 1940. Població de fet.
31/12/1941 1.087.099 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1942 1.092.121 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1943 1.105.716 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1944 1.129.837 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1945 1.205.509 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Any d’operació padronal.
31/12/1946 1.213.909 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1947 1.225.318 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1948 1.268.973 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1949 1.285.920 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1950 1.280.179 Cens de població, 1950. Població de fet.
31/12/1951 1.288.283 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1952 1.305.520 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1953 1.321.878 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1954 1.361.379 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1955 1.403.028 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Any d’operació padronal.
31/12/1956 1.431.753 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1957 1.466.937 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1958 1.503.312 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1959 1.538.710 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1960 1.557.863 Cens de població, 1960. Població de fet.
31/12/1961 1.591.402 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1962 1.626.064 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1963 1.660.481 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1964 1.696.008 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1965 1.655.603 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Any d’operació padronal.
31/12/1966 1.697.102 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1967 1.738.498 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1968 1.759.148 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1969 1.775.570 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1970 1.745.142 Cens de població, 1970. Població de fet.
31/12/1971 1.762.977 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1972 1.785.521 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1973 1.804.652 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1974 1.820.583 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1975 1.751.136
Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Any d’operació padronal. A partir d’aquest any la sèrie es basarà
en població de dret. Població de fet Barcelona 1975: 1.754.713
31/12/1976 1.816.316 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Any Població Font
31/12/1977 1.886.921 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1978 1.902.713 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
31/12/1979 1.906.998 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
01/03/1981 1.752.627 Cens de població, 1981. Població de dret.
01/03/1982 1.761.231 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
01/03/1983 1.771.998 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
01/03/1984 1.770.296 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
01/03/1985 1.769.014 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
01/04/1986 1.701.812 Padró municipal d’habitants, 1986.
01/01/1987 1.703.744 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
01/01/1988 1.714.355 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
01/01/1989 1.712.350 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
01/01/1990 1.707.286 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
01/03/1991 1.643.542 Cens de població, 1991. Població de dret.
01/01/1992 1.630.635 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
01/01/1993 1.635.067 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
01/01/1994 1.630.867 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
01/01/1995 1.614.571 Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona.
01/05/1996 1.508.805 Padró municipal d’habitants, 1996.
01/01/1998 1.505.581 Padró continu, INE, Aj. BCN i Idescat.
01/01/1999 1.503.451 Padró continu, INE, Aj. BCN i Idescat.
01/01/2000 1.496.266 Padró continu, INE, Aj. BCN i Idescat
01/01/2001 1.505.325 Padró continu, INE, Aj. BCN i Idescat
01/11/2001 1.503.884 Cens de població, 2001. Població de dret.
01/01/2002 1.527.190 Padró continu, INE, Aj. BCN i Idescat
01/01/2003 1.582.738 Padró continu, INE, Aj. BCN i Idescat
01/01/2004 1.578.546 Padró continu, INE, Aj. BCN i Idescat
01/01/2005 1.593.075 Padró continu, INE, Aj. BCN i Idescat
01/01/2006 1.605.602 Padró continu, INE, Aj. BCN i Idescat
*S’entén com “Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona” totes les publicacions anuals que l’Ajuntament
de Barcelona ha publicat durant el període 1902-2003. Aquesta publicació ha aparegut sota diversos noms i
formats:
1902-1920: ”Anuario Estadístico de la Ciudad de Barcelona”
1927-1964: “Estadística” annex de la “Gaceta Municipal”
1965-1986: “Estadística Municipal”
1987-2006: “Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona”
Font: elaboració pròpia a partir de totes les publicacions enumerades a la columna Font.
El primer període de creixement intens de la població de la ciutat es va viure
abans de la instal·lació de les primeres indústries a Barcelona. La fi de la Guerra
de Successió al 1714 i la consolidació de la ciutat com a nucli econòmic i
comercial van afavorir que s’encetés un període de creixement demogràfi c que
representava un fort trencament respecte a l’etapa anterior en què durant més de
dos segles la ciutat no només havia viscut un important estancament demogràfi c
i territorial, sinó que també havia perdut pes relatiu dins del panorama català.
Així, al 1719 la població de la ciutat de Barcelona era d’unes 34.000 persones,
mentre que al cens de Floridablanca de 1787 la població de la localitat gairebé
s’havia triplicat i se situà entorn als 93.000 habitants. Altres documents afi rmen
que abans d’arribar a la fi del segle XVIII la població de fet ja havia superat la
barrera dels 100.000 habitants. Sigui com sigui, el ritme de creixement fou
intens i la ciutat començà a viure els efectes. Primer es densifi caren els barris
93

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
tradicionalment més poblats i actius, els situats a llevant, però progressivament
el creixement afectà als barris més allunyats. La urbanització del barri de la Barceloneta
al 1753, així com l’enderroc de la muralla interior al 1775, són algunes
proves que mostren els canvis que s’estaven experimentant abans de l’explosió
industrial de la ciutat (VVAA, 1995).
Les dades de població del primer terç de segle XIX semblen indicar que
amb el canvi de centúria es va aturar l’intens ritme de creixement dels efectius
de la segona meitat del segle anterior. D’aquesta manera, l’any 1833, any de
l’obertura al carrer Tallers de “El Vapor”, la primera fàbrica amb màquines de
vapor de tota Espanya, fundada per l’empresari Josep Bonaplata, la població de
Barcelona se situava al voltant de les 120.000 persones. Es podria considerar
aquesta data i efemèride com el símbol del començament d’un altre procés de
ràpid creixement de la població, ja que 25 anys més tard, al cens de 1857, es
recomptaren 183.787 habitants.
Paral·lelament a l’increment d’efectius, uns 65.000 en només 25 anys,
Barcelona no va viure un procés de creixement de l’extensió física de la ciutat.
La muralla que l’envoltava, així com l’existència del perímetre estratègic (la llei
aprovada al 1717 i que prohibia l’edifi cació en uns 1.200 metres al voltant
de la muralla) impediren l’expansió del territori urbà (Duran i Sanpere, 1973).
Aquests elements confi guraren una realitat en què la densifi cació i la degradació
de l’espai interior de la ciutat es convertiren en les protagonistes. No trigaren
a sentir-se veus contràries a la situació insostenible que es vivia; de fet, el
mateix Ajuntament demanava insistentment a Madrid l’aprovació d’una reforma
urbana per a Barcelona en què es contemplés l’expansió física de la ciutat i
l’enderroc de la muralla. Al 1840 l’Ajuntament convocà un concurs públic en
què premiaria amb una medalla d’or a la millor memòria que tractés la qüestió:
“¿Qué ventajas reportaría Barcelona, y especialmente su industria, de la
demolición de las murallas que circuyen la ciudad?”. Amb aquesta convocatòria
l’Ajuntament pretenia estendre la refl exió al voltant de les muralles a amplis
grups socials i intel·lectuals barcelonins, així com pressionar al govern espanyol
perquè autoritzés la reforma urbana. De l’opuscle guanyador d’aquest concurs,
“Abajo las murallas!!!” de Pere Felip Monlau, es poden extreure fragments en
què l’autor descriu amb to crític i exacerbat la situació de degradació que es
vivia des de la saturació del tramat urbà a la ciutat emmurallada.
94

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
“Las ciento cuarenta mil almas que vejetan ahora en el reducido círculo cuya
circunferencia forman las murallas, serian mucho mas felices y vivirian mas
sanas y mas tiempo, si se hallasen diseminadas por una estension de terreno
mil veces mayor; pero no se trata por ahora de acercarnos tanto á las costumbres
patriarcales; trátase únicamente de que podamos respirar con holgura, y dar á
nuestra industria el competente vuelo. Nuestras calles son jeneralmente angostas,
la circulacion de las personas por ellas espuesta, á causa del continuo carreteo
y trasporte que exijen el comercio y la industria; las casas altas, ahogadas, con
cuatro pisos jeneralmente y cuarenta ó cincuenta moradores en cada una de
ellas; cada dia van despareciendo los huertos, los jardines y las casas antiguas de
alguna comodidad, para construir en su lugar casitas mezquinas, con nichos en
vez de salones y cuartos; en una palabra nos vamos ahogando. La infeliz Barcelona
está destinada por la naturaleza á ser una poblacion vasta, numerosa; pero las
murallas la tienen condenada á no poder estenderse mas de lo que ellas señalan.
En este apuro gana en elevacion lo que no puede ganar en largo y anchura; nos
hacemos una piña; nos encastillamos hácia las nubes, pero fi nalmente llegará un
dia en que á despecho de muros y baluartes rebosarémos […]” 45
“Abajo las murallas! debe ser, pues, el grito continuo de todo catalan amante
de las glorias y de la prosperidad del pais.” 46
“Queden dentro de murallas los que viven del presupuesto público;
permanezca aquí ahogándose la Barcelona ofi cial; pero los que viven de su
trabajo, profesion ó industria, la Barcelona manufacturera é industriosa, puede
y quiere respirar con libertad é independencia. Al campo, pues, y fundarémos,
si es preciso, una NUEVA BARCELONA!” 47
L’ordre d’enderrocar les muralles no arribà fi ns 1860, dinou anys després de la
proclamació de Monlau com a guanyador del concurs de l’Ajuntament. En aquest
període, la realitat urbana i social descrita pel metge barceloní encara empitjorà més,
ja que la població continuà creixent i el territori urbà continuava immòbil. L’augment
de la densitat de població i la degradació de les condicions de salubritat de l’interior
de la urbs tampoc van passar desapercebudes a Cerdà, el responsable de la reforma
urbana aprovada des de Madrid i que marcaria el futur urbanístic de Barcelona.
45. Pere Felip MONLAU (1841) pp. 13-14.
46. Op. Cit., p. 18.
47. Op. Cit., p. 21.
95

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
En aquest context es desenvoluparen les bases del pensament demogràfi c a
Barcelona. En la voluntat per analitzar i descriure els fenòmens humans i socials
que s’experimentaven a la nova ciutat, es barrejaven aspectes relacionats amb
l’higienisme, la medicina, l’enginyeria, l’economia, l’estadística, la psicologia, la
moral i l’educació. Integrats entre aquests elements també s’han de cercar els
estudis de la població i l’anàlisi de les variables demogràfi ques. A partir d’obres
com la de Monlau, en què es fan evidents les difi cultats per presentar dades que
corroborin empíricament els postulats presentats, i de la revisió dels documents
científi cs que s’elaboraven a Europa, es generà una notable consciència entre l’elit
intel·lectual i política barcelonina sobre la importància que tenia la presentació
de dades empíriques al costat de les argumentacions. A més, la transformació
del panorama socioeconòmic de la ciutat era cada vegada més visible, i calien
dades per observar la realitat des d’un punt de vista, en principi, més objectiu.
En aquest context de canvi social, l’estadística serà defi nida com a garantia de
coneixement cert, útil tant per l’acció política com pel coneixement intel·lectual.
De fet, aquesta confl uència entre interessos polítics i intel·lectuals és la principal
responsable del creixement del nombre de publicacions en què es presenten
evidències quantitatives (López Guallar, 1995).
Laureà Figuerola, catedràtic d’Economia Política i Dret Polític a la Universitat
de Barcelona, amb una formació molt vinculada a la pedagogia i a la fi losofi a de
l’ensenyament, i participant actiu en la vida política, econòmica, cultural i educativa
de la ciutat, 48 és la primera persona que es proposa verifi car empíricament la relació
entre el creixement de la indústria i el creixement de la població a la ciutat de
Barcelona. Aquesta voluntat la plasmà a l’obra Estadística de Barcelona en 1849,
“la primera font estadística publicada que proporciona dades demogràfi ques a
nivell d’espai intern”, 49 “la primera investigació quantitativa de la realitat social
i econòmica de Barcelona a mitjans del segle XIX”, 50 i “treball pioner a Espanya
en la utilització de les tècniques estadístiques que estava desenvolupant Quetelet
per a estudiar les conseqüències socials, demogràfi ques, sanitàries, urbanístiques
i econòmiques del liberalisme i de la industrialització”. 51
48. A més a més, Laureà Figuerola va ser l’introductor de la pesseta com a unitat monetària a
Espanya quan estava al front del Ministeri d’Hisenda
49. TATJER, Mercè (1972), p. 274.
50. COSTAS, Anton al pròleg de FIGUEROLA, Laureà (1993), p. 19.
51. COSTAS, Antón (2003), p. 246.
96

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
El treball és concebut sota una perspectiva liberalista i reformadora que
l’allunya de les denúncies de Monlau, i l’apropa a un reformisme social que veia
en la instrucció i l’educació del jovent, i en la inducció d’habituds individuals
de previsió i moderació, els elements per donar cohesió social i estabilitat a
una societat i a una economia organitzades segons els principis de la llibertat
(Costas a Figuerola, 1993). El tret més important de l’aportació als estudis
de població de l’obra de Figuerola és la modernitat dels seus pensaments
en matèria demogràfi ca. Tot i no tenir una formació gaire relacionada amb
disciplines lligades a l’estudi de la població, es planteja tota una sèrie
d’interrogants de naturalesa demogràfi ca, amb vigència avui dia, i que el situen
molt a prop del que podria ser considerat una anàlisi demogràfi ca moderna.
Per tant, els estudis de població de Barcelona de Laureà Figuerola, concentrats
a l’Estadística de Barcelona de 1849, no tan sols s’han de destacar per la
seva important contribució a la bibliografi a barcelonina, sinó també pel fet
de plantejar-ne uns interrogants de caire demogràfi c que difícilment es poden
trobar en altres obres de l’època a Espanya.
Algunes de les dades demogràfi ques que presentà Figuerola van ser aprofi tades
per Ildefons Cerdà en la seva Teoria General de la Urbanització, publicada al
1868. Es pot considerar a l’enginyer Cerdà com a següent personatge d’aquesta
incipient societat urbana i industrial en ocupar-se de l’estudi del “contingut”,
la població, en relació amb el “continent”, la ciutat de Barcelona.
La importància decisiva que la fi gura de Cerdà ha tingut per l’esdevenir
urbanístic de la ciutat de Barcelona no pot amagar la magnitud de les seves
aportacions teòriques i conceptuals. És ben cert que l’actual Eixample de la
ciutat és l’aportació més visible de tots els esforços científi cs de Cerdà, 52 però
aquesta visibilitat no pot treure protagonisme a les seves refl exions en què
integrà diverses doctrines, sempre en relació amb la ciutat. La Demografi a
és una d’aquestes, i la població, entesa com a contingut que viu dins de la
morfologia establerta pel continent, està molt present a les refl exions científi ques
de Cerdà. Molt s’ha escrit al voltant de la sensibilitat social i l’esperit igualitari
que proclamava a la seva obra (Soria, 1996; V.V.A.A. 1994, 1995, 1996).
Entenia la població com el conjunt de persones que vivien en un malestar
continu provocat per la nova realitat urbana. Segons ell, les ciutats, resultat
52. Cal tenir en compte, però, que entre el projecte d’Eixample aprovat al 1860 i el que fi nalment
s’ha confi gurat a la ciutat hi ha nombroses diferències.
97

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
d’una evolució històrica, havien pogut subsistir fi ns aleshores perquè les
diferents civilitzacions que les havien ocupat havien pogut fer petites reformes i
modifi cacions que les ajustaven a les necessitats concretes de cada civilització.
En canvi, Cerdà apunta que “cuando el siglo actual ha emprendido una marcha
gigantesca, dejando muy atrás al que ha precedido” les noves necessitats que
apareixen a la ciutat heretada del passat provoca que “la humanidad, que hoy
más que nunca posee el sentimiento de su propia dignidad, no se prestará
mucho tiempo a vivir comprimida en esa especie de camisa de fuerza en que al
presente se encuentra aprisionada”. 53 En aquest sentit, les seves idees estaven
molt properes als postulats de Pere Felip Monlau.
Cerdà estava convençut que amb l’eixamplament de la ciutat aconseguiria
una ciutat més justa en molts sentits. D’un costat pretenia posar fi a la gran
especulació urbanística que es vivia a l’interior de la ciutat (Solà, 1985); feia
anys que la puixança econòmica i industrial de la ciutat estava provocant
l’arribada d’importants contingents de població procedent, normalment, de
pobles veïns, amb la qual cosa l’enorme demanda de sostre a la ciutat provocà
un important encariment dels habitatges. Cerdà considerava que la construcció
de l’Eixample es convertiria en una solució per reduir de forma notable la pressió
de demanda d’habitatge a l’interior de la ciutat. Per un altre costat, l’Eixample
de Cerdà cercava l’igualitarisme social de tota la població que en ell podia
residir; el disseny ortogonal li va permetre pensar en un model gens segregat en
què hi haurien pocs avantatges d’uns veïns respecte a uns altres.
Però més enllà de cercar una ciutat més justa per a tota la població, a Cerdà
li calia un argument amb molta més força per impulsar el procés de reforma de
Barcelona. Aquest raonament el trobà en la relació de causalitat que va establir
entre la densitat i la mortalitat. Al llarg de la bibliografi a escrita per Cerdà fi ns
a 1865 es repeteix la hipòtesi: la mortalitat diferencial que ell observava a
Barcelona era deguda als diferents nivells de densitat que hi havia a la ciutat.
En defi nitiva, estava convençut que la densitat matava. La valentia per ratifi car
empíricament les seves hipòtesis li va portar, probablement, més d’un maldecap.
El primer, derivat de l’enorme feina de recopilació de dades a la que es va
sotmetre per poder calcular les densitats i les taxes de mortalitat per cadascun
dels habitatges de la ciutat. El segon, i potser el més frustrant, l’arribada a unes
conclusions que no ratifi caven els arguments defensats al llarg de la seva obra.
53. CERDÀ, Ildefons (1861) pp.14-15.
98

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
El volum II de la Teoria General de la Urbanització està dedicat, quasi
exclusivament, a l’anàlisi de la relació entre la densitat de població i la
mortalitat; són prop de 600 pàgines, englobades sota el nom d’Estadística
Urbana de Barcelona. De la mateixa manera que a l’Estadística de Barcelona de
Figuerola, l’interès per l’extraordinària mortalitat de caràcter epidèmic que es
manifestava a la ciutat fa que la mortalitat sigui la protagonista dels continguts
demogràfi cs de l’obra de Cerdà. En canvi, i a diferència de l’estudi de Figuerola,
són inexistents els comentaris o les refl exions al voltant d’una fecunditat en
procés de reducció (només elaborà tres taules en què recull les dades resum
de natalitat presentades per Figuerola al 1849, a les que incorpora el total
de naixements del període 1856-1864; queda, per tant, un buit entre 1848
i 1855). Per altra banda, i també a diferència de l’Estadística de Figuerola,
es fa evident en diversos moments de l’obra la importància que Cerdà dóna
a les dinàmiques migratòries que es registraven a la ciutat. La generalització
dels nous mitjans de locomoció obrien la porta, entenia Cerdà, a l’aparició
d’una nova dimensió territorial en què la reducció de les distàncies facilitaria
i potenciaria tant la mobilitat diària amb els pobles de les rodalies, com la
mobilitat residencial d’individus procedents de localitats més allunyades.
En aquest segon volum de la Teoria General de la Urbanització, i després
de 500 pàgines amb dades d’enorme valor demogràfi c, tant per a ell com per a
qualsevol investigador posterior que hagi volgut estudiar la mortalitat de l’època,
arribà el moment de sotmetre a la prova empírica de les dades la hipòtesi que
havia defensat al llarg de la seva obra: la densitat és l’element explicatiu de la
sobremortalitat existent a algunes àrees de Barcelona. Tal i com indiquen Cabré
i Muñoz (1994), és molt probable que a mesura que Cerdà calculava les taxes
de mortalitat per a tot el territori urbà, observés que la relació entre densitat
i mortalitat no era tan evident com ell ho havia argumentat als seus treballs
anteriors, així com al primer volum de la TGU. Davant d’aquest contratemps,
i com a solució provisional per poder publicar amb rapidesa els dos primers
volums de la TGU, es pot pensar que Cerdà va intentar tractar el tema amb la
sufi cient subtilesa com per no contradir allò que ell mateix havia argumentat
al primer volum de la mateixa obra. Així, sembla que va preferir no donar un
especial protagonisme a la taula en què resum la qüestió (presentada a la pàgina
543), ni fer més refl exions que la que apareix al títol, quan afegeix per primera
vegada la classe social com a factor explicatiu de la mortalitat diferencial de
Barcelona. Finalment, sembla ser que existeix una clara intenció de manipulació
dels resultats: en comptes de presentar la densitat i mortalitat de tots el barris
99

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
de la ciutat, decideix presentar-ne només una selecció d’11 barris, curiosament
uns barris amb unes densitats i taxes de mortalitat que li permeten presentar
una taula en l’ordre perfecte per ratifi car la seva hipòtesi (Taula 3.2).
Taula 3.2. Reproducció de les taules de mortalitat segons barri presentades per Ildefons
Cerdà a la Teoria General de la Urbanització
100
Districte Barri
Àrea en metres
per 100 hab.
Mortalitat anual
per 100 hab.
4 10 1131,21 1,62 Taula E: “De superfi cies específi cas próximamente
iguales, demostrando que la mortalidad
2 4 1141,91 2,25
mínima, media y máxima de la urbe, corresponden
principalmente á una clasifi cación
3 3 1147,33
análoga de sus habitantes hecha con respeto á
su posicion social”.
54 3,33
4 9 1841,17 1,79
3 9 1753,11 1,87
1 2 1691,34 2,15
3 10 1632,00 2,23
3 8 1196,30 2,25
1 9 1091,00 2,42
2 8 1069,65 2,48
2 3 642,00 2,51
3 1 624,24 2,70
2 10 580,00 2,89
4 8 568,00 2,93
Font: Ildefons Cerdà, Teoria General de la Urbanització (1867).
Taula 2E: “De superfi cies desiguales, demostrando
que á medida que va disminuyendo la
superfi cie urbana que toca por habitante, se va
aumentando la mortalidad de la poblacion”.
Si es calcula el coefi cient de correlació de Pearson de les variables densitat
i mortalitat, dels 11 barris que presenta a la taula 2E s’obté un coefi cient de
-0,93, és a dir, a més espai per habitant menys mortalitat. En canvi, si es
calcula aquest coefi cient per als 42 barris de la ciutat s’obtenen uns resultats
que dilueixen la relació entre espai per habitant i mortalitat; el signe del
coefi cient continua sent negatiu, però el coefi cient és de –0,22 i la hipòtesi no
és signifi cativa estadísticament parlant. La tria de Cerdà sembla, doncs, fruit
de la voluntat per no contradir els seus propis postulats defensats al volum I
54. Probablement aquesta fou una errada que Cerdà va realitzar sense adonar-se’n. Realment, i
segons els seus càlculs previs, l’àrea per 100 habitants del barri 3 del districte 3 era de 1404,55.

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
de la TGU. Cabré i Muñoz (1994) aporten representacions cartogràfi ques de
les variables analitzades per Cerdà i que van en el mateix sentit: pot existir
un efecte de la densitat en la dinàmica de la mortalitat de la ciutat, però sens
dubte no és l’únic element explicatiu. Probablement, així ho va pensar Cerdà en
veure els resultats i per això va incorporar l’argument de la classe social com a
solució d’urgència i provisional. Era massa tard, però, per modifi car el contingut
del primer volum de la TGU.
Un cop enderrocades les muralles i encetat el projecte d’Eixample de la
ciutat, el nombre d’efectius de Barcelona podia continuar creixent, i així ho va
fer, perquè l’expansió territorial derivada de la construcció de l’Eixample, lluny
d’exercir la funció de redistribució de la població que es concentrava a la ciutat
antiga, va permetre allotjar més població a la ciutat (Estapé, 1967).
Amb l’aparició dels censos moderns de població i, més tard, de l’anuari
de la ciutat, resseguir l’evolució dels efectius de població és una tasca més
senzilla i, el més important, més fi able. El Gràfi c 3.1 presenta l’evolució de la
població resident a la ciutat. Per evitar els problemes de dades derivades de les
annexions dels municipis del Pla de Barcelona (Les Corts, Gràcia, Sant Andreu
de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals i Sants, al
1897, Horta al 1904 i Sarrià al 1921), es representen dues sèries evolutives.
D’una banda, l’evolució de la població de la Barcelona ofi cial de cada moment;
per l’altra, es presenta la sèrie amb l’evolució de la població resultant de la
suma de les entitats de població que es van annexionar fi ns al 1921.
101

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 3.1. Evolució de la població de Barcelona, 1826-2005
població
102
2.000.000
1.750.000
1.500.000
1.250.000
1.000.000
750.000
500.000
250.000
0
1825 1850 1875 1900 1925
any
1950 1975 2000
Barcelona oficial Barcelona més els municipis que s'agregaran Barcelona oficial a partir 1921
Font: elaboració pròpia. Fins 1921 dades de la Barcelona ofi cial de cada moment i càlcul de la
Barcelona agregada.
L’increment constant de població al llarg de la segona meitat del segle XIX
va acompanyar a les importants transformacions econòmiques i socials que
es visqueren a la ciutat i que provocaren forts canvis en la fi sonomia urbana
i en l’organització del territori català. Barcelona es consolidà com una de les
principals metròpolis comercials i econòmiques d’Europa i del món. De fet, l’any
1900, una vegada agregats la majoria dels municipis del Pla de Barcelona, la
població de Barcelona ja havia superat la barrera del mig milió de persones i era
20 vegades superior a la segona ciutat catalana: 533.000 de Barcelona enfront
a les 26.681 de Reus. Aquell mateix any Barcelona rivalitzava amb Madrid per
la supremacia a Espanya, que li arrabassava la capital espanyola per només
6.835 persones. A Europa, Barcelona se situava al mateix nivell poblacional
que les altres dues ciutats més poblades del sud, Madrid i Milà, i en el número
13 entre les ciutats més poblades del continent. Pel que fa a l’escala mundial,
Barcelona es trobava en el lloc número 19, lluny de les tres grans metròpolis
que ja s’apropaven als 5 milions d’habitants (Londres 4.613.812 habitants,
Nova York 3.732.903 habitants i París 2.660.599 habitants).

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Gràfi c 3.2. Evolució de la població a Barcelona i Catalunya, 1857-2005
població (escala aritmètica)
7.000.000
6.000.000
5.000.000
4.000.000
3.000.000
2.000.000
1.000.000
0
1850 1900 1950 2000
any
Barcelona (terme municipal actual) Catalunya
10.000.000
1.000.000
100.000
1850 1900 1950 2000
Font: elaboració pròpia a partir censos i padrons de població (1857-2005) i padró continu INE
(2003).
El pes demogràfi c de la ciutat dins de Catalunya també havia variat de forma
molt notable al llarg del segle XIX, en un procés que mostrava l’emergència de
la urbanització a Catalunya: cada cop més població residia en nuclis urbans.
Mentre que al Cens de Floridablanca els efectius que vivien al corregiment de
Barcelona (Barcelona més els municipis de la rodalia) representaven el 14% de
la població catalana, al 1900 la població de la Barcelona agregada fi ns aleshores
representava prop del 30% de la població resident al país. El ritme de creixement
de la població de Barcelona durant la segona meitat de segle XIX va ser, doncs,
més elevat que el de Catalunya (Gràfi c 3.2, Taula 3.3, Taula 3.4 i Gràfi c 3.3). El
diferent comportament de les variables demogràfi ques entre la ciutat i la resta
de Catalunya, traduïdes en un ritme de creixement desigual, sembla confi rmar la
hipòtesi que la transició demogràfi ca catalana a la segona meitat de segle XIX va
ser un procés espacialment dicotòmic (Vidal i Bendito, 1985).
població (escala logarítmica)
any
103

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 3.3. Població de Barcelona i Catalunya als censos i padrons de població, 1857-2005
104
Barcelona 1857-1897 Terme municipal actual Catalunya
Població 1857=100 Població 1857=100 Població 1857=100
1857 183.787 100 234.798 100 1.652.291 100
1860 189.948 103,4 248.932 106,0 1.673.442 101,3
1877 248.943 135,5 353.656 150,6 1.752.033 106,0
1887 272.481 148,3 405.693 172,8 1.843.549 111,6
1900 359.986 195,9 544.137 231,7 1.966.382 119,0
1910 595.732 253,7 2.084.868 126,2
1920 721.869 307,4 2.344.719 141,9
1930 1.005.565 428,3 2.791.292 168,9
1940 1.081.175 460,5 2.890.974 175,0
1950 1.280.179 545,2 3.240.313 196,1
1960 1.557.863 663,5 3.925.779 237,6
1970 1.745.142 743,3 5.122.567 310,0
1975 1.751.136 745,8 5.663.135 342,7
1981 1.752.627 746,4 5.956.414 360,5
1986 1.701.812 724,8 5.978.638 361,8
1991 1.643.542 700,0 6.059.494 366,7
1996 1.508.805 642,6 6.090.040 368,6
2001 1.503.884 640,5 6.343.110 383,9
2005 1.593.075 678,5 6.995.206 423,4
Font: elaboració pròpia a partir censos i padrons de població (1857-2005).
Abans de la seva annexió a Barcelona, els municipis del Pla en conjunt van créixer
més intensament, en termes relatius, que la ciutat central. Especialment elevat fou
l’augment de població dels municipis de Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles i Sant
Martí de Provençals, que entre 1857 i 1887 van quadruplicar la seva població. El
cas de la Vila de Gràcia, també és signifi catiu, perquè tot i presentar al 1857 un
nombre absolut d’habitants força elevat, 17.147, trenta anys després triplicà la seva
població. Sants també va créixer més que Barcelona, mentre que Horta, Sant Andreu
de Palomar i Sarrià, viles més llunyanes al centre de la ciutat, i que rebien amb
retard els efectes derivats del desenvolupament urbà i industrial de la ciutat central,
no presentaren un ritme de creixement superior al de Barcelona (Taula 3.5).

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Els municipis de la comarca del Baix Llobregat més propers a Barcelona
també conegueren una època de creixement d’efectius important durant
les darreres dècades de segle XIX, amb un ritme relatiu, però, inferior al de
Barcelona. En aquest àmbit, l’atracció de mà d’obra com a conseqüència de la
transformació agrícola de la zona i de la proximitat al mercat barceloní, va ser
el principal factor de creixement (Recaño, 1989).
Taula 3.4. Creixement relatiu de la població de Barcelona i Catalunya als períodes
intercensals i padronals, 1857-2005
Creixement relatiu de
tot el període
BCN
1857-97 Municipi
actual
Catalunya
Taxa de creixement
anual acumulatiu
BCN
1857-97 Municipi
actual
Catalunya
Pes de la població de
Barcelona
(incloent municipis
agregats) sobre
Catalunya
1857-1860 3,35% 6,02% 1,28% 0,92% 1,64% 0,36% 1860 14,88%
1861-1877 31,06% 42,07% 4,70% 1,60% 2,09% 0,27% 1877 20,19%
1878-1887 9,46% 14,71% 5,22% 0,91% 1,38% 0,51% 1887 22,01%
1888-1900 34,13% 6,66% 2,28% 0,50% 1900 27,67%
1901-1910 9,48% 6,03% 0,91% 0,59% 1910 28,57%
1911-1920 21,17% 12,46% 1,94% 1,18% 1920 30,79%
1921-1930 39,30% 19,05% 3,37% 1,76% 1930 36,03%
1931-1940 7,52% 3,57% 0,73% 0,35% 1940 37,40%
1941-1950 18,41% 12,08% 1,70% 1,15% 1950 39,51%
1951-1960 21,69% 21,15% 1,98% 1,94% 1960 39,68%
1961-1970 12,02% 30,49% 1,14% 2,70% 1970 34,07%
1971-1975 0,34% 10,55% 0,07% 2,03% 1975 30,92%
1976-1981 0,09% 5,18% 0,02% 0,98% 1981 29,42%
1981-1986 -2,90% 0,37% -0,58% 0,07% 1986 28,46%
1986-1991 -3,42% 1,35% -0,71% 0,27% 1991 27,12%
1991-1996 -8,20% 0,50% -1,64% 0,10% 1996 24,77%
1996-2001 -0,33% 4,16% -0,06% 0,73% 2001 23,71%
2001-2005 5,93% 10,28% 1,84% 3,14% 2005 22,77%
Font: elaboració pròpia a partir censos i padrons de població (1857-2005).
105

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 3.3. Evolució de la taxa de creixement anual acumulatiu. Barcelona i Catalunya,
1857-2001
Taxa anual de creixement acumulatiu
106
4,0%
3,0%
2,0%
1,0%
0,0%
-1,0%
-2,0%
1850 1860 1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
Barcelona (terme municipal actual) Catalunya
Font: elaboració pròpia a partir censos i padrons de població (1857-2005).
Taula 3.5. Evolució i creixement de la població de la ciutat de Barcelona i dels municipis
independents que més tard s’annexionarien a Barcelona, 1857-1887
Població TCAA
1857 1860 1877 1887 1857-1860 1861-1877 1878-1887
Barcelona 183.787 189.948 248.943 272.481 0,92% 1,60% 0,91%
Gràcia 17.147 19.969 33.733 45.042 4,34% 3,13% 2,93%
Horta 2.626 2.772 3.367 3.437 1,52% 1,15% 0,21%
Les Corts 804 828 2.547 4.811 0,82% 6,83% 6,57%
Sant Andreu de Palomar 10.297 11.055 14.606 14.971 2,00% 1,65% 0,25%
Sant Gervasi de Cassoles 2.121 2.512 5.146 8.206 4,83% 4,31% 4,78%
Sant Martí de Provençals 7.096 9.333 24.839 32.695 7,95% 5,93% 2,79%
Santa Creu d’Olorda 321 330 272 315 0,77% -1,13% 1,48%
Sants 6.739 7.984 15.980 19.105 4,84% 4,17% 1,80%
Sarrià 3.860 4.201 4.223 4.630 2,39% 0,03% 0,92%
Vallvidrera 262 277 197 220 1,57% -1,98% 1,11%
Total municipis independ. 51.273 59.261 104.910 133.432 4,12% 3,42% 2,43%
Total general 235.060 249.209 353.853 407.800 1,64% 2,08% 1,43%
Font: elaboració pròpia a partir censos de població (1857-1887).

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Si per a mitjans del segle XIX, s’han destacat les fi gures de Monlau, Figuerola
i Cerdà com les primeres en introduir la població de Barcelona com a objecte
d’estudi en el context de la nova societat urbana i industrial, a les darreries
de segle XX sobresurten les de Colomer i Codina, Garcia Faria i els metges
Nin i Pullés, i Comenge; les seves aportacions van consolidar la tradició en els
estudis de la població de Barcelona i van ser els precedents immediats de la
publicació sistemàtica de dades demogràfi ques de la ciutat.
Al 1876 es publicà a Budapest l’obra “Estadística internacional de las grans
ciutats” de Joseph Körösi. L’obra pretenia reunir en un mateix volum les dades
del moviment de la població de totes les ciutats del món amb més de 100.000
habitants. Tot i aquest objectiu, de les 92 poblacions mundials que superaven
aquest llindar només es van presentar dades referents a 32 ciutats, entre les que
fi guraven les ciutats capdavanteres dels principals estats d’Europa occidental,
de l’Europa de l’est i d’Amèrica del Nord. Barcelona, que en aquells moments
ja havia superat els 200.000 habitants, va ser una de les grans ciutats que va
quedar fora de la tria realitzada per Körösi. L’absència de Barcelona en el llistat
de les principals ciutats del món va motivar a Gumersind Colomer i Codina
encetar, de forma individual, un treball que seguiria la mateixa estructura de
l’obra anterior i en què tractaria els elements principals del moviment natural
de la població de Barcelona (Colomer i Codina, 1883), el “Movimiento de la
población de Barcelona en el veintenio de 1861-1880”, publicat al 1883. 55
De totes les ciutats espanyoles, Barcelona va ser probablement la que va
organitzar més aviat el Registre Civil (Tatjer, 1995), a partir de 1841, dins de la
Secretaria de l’Ajuntament. El Registre Civil, de la mateixa manera que per les
obres de Figuerola i de Cerdà, va ser la base de les taules que presentà Colomer
i Codina sobre tots els fenòmens demogràfi cs naturals. Aquestes són d’un gran
valor demogràfi c i estadístic, però manquen d’un cert esperit teòric i crític. Els
nivells de natalitat i mortalitat que Barcelona presentava en relació a les altres
grans ciutats del món, seran comentats al proper apartat de la recerca.
Deu anys després de la publicació del treball de Colomer i Codina, Pere
Garcia Faria presenta el seu “Proyecto de Saneamiento del Subsuelo de
Barcelona. Alcantarillado-Drenaje-Residuos Urbanos” (Garcia Faria, 1893).
55. En el desenvolupament del capítol dedicat a la variable natural es presenten alguns resultats
d’aquest estudi, sempre en comparació amb les dades d’altres ciutats del món.
107

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Des del seu càrrec a l’interior de l’Ajuntament 56 (director de la Secció
Permanent de Clavegueram i Sanejament de la ciutat), Garcia Faria va establir
mesures per resoldre els greus problemes de sanejament que patia la ciutat,
dèfi cits infraestructurals que s’havien accentuat amb el pas dels anys i amb la
consolidació de la ciutat industrial. Considerava Garcia Faria que la reforma
i sanejament del clavegueram de la ciutat eren indispensables per treure a
Barcelona de la situació d’insalubritat i d’elevada mortalitat que vivia des de feia
anys. La teoria miasmàtica, tot i no ser rebutjada, va deixar a partir del darrer
terç de segle XIX el paper protagonista del pensament higienista a la teoria
bacteriològica, que es fonamentava en la presència de microorganismes nocius
en elements com l’aigua o el sòl, que exercien a la vegada com a conductors
dels bacteris entre la població (Nicolau, 1999).
D’aquesta manera, les noves teories bacteriològiques que es desenvoluparen
al costat del pensament higienista van fer que l’actuació urbanística s’encaminés
cap a la consecució de nous objectius: la millora de la xarxa de clavegueram
i el subministrament d’aigua corrent a tots els habitatges. Per a Garcia Faria,
disposar d’una xarxa de clavegueram en bones condicions era una necessitat,
un dret dels individus. La xarxa de clavegueram de la ciutat, sovint basada
en petites rectifi cacions del sistema d’evacuació natural, s’havia quedat
completament desfasada i era del tot insalubre: estancament de les aigües,
defi ciència del volum d’aigües, fi ltració de les aigües fecals (Capel i Tatjer,
1991). De la mateixa manera que 30 anys abans havia fet Ildefons Cerdà,
Garcia Faria va insistir en la incidència positiva que el sanejament de la ciutat
podria exercir en la dinàmica demogràfi ca barcelonina. Com ja havia fet el seu
professor, Garcia Faria també va atrevir-se a buscar en les dades empíriques la
prova per correlacionar les mancances d’infraestructura amb els comportaments
diferencials de mortalitat: “La estadística es la ciencia experimental en que
deben basarse todos los hechos sociológicos… no hay otro medio posible para
averiguar cuáles son las teorias ciertas y cuáles las erróneas”. 57 Així, va recollir
les dades de població i de mortalitat de tots els edifi cis de la ciutat per als 10
anys del període 1880-1889, incloent-hi els nous barris de l’Eixample que ja
s’havien urbanitzat.
56. Una recent publicació resumeix la biografi a i la tasca realitzada per Pere Garcia Faria (Miranda,
2006).
57. GARCÍA FARIA, Pere (1893), p. 84.
108

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Amb els treballs de Garcia Faria es torna a posar de manifest la vinculació
existent entre el desenvolupament del coneixement demogràfi c a Barcelona i el
pensament higienista i mèdic, fruït de la necessitat per conèixer empíricament
la infl uència que exercia la ciutat en transformació sobre els mecanismes
que regulaven el comportament demogràfi c. Aquesta relació entre demografi a
i medicina es feu més evident a partir del darrer quart de segle XIX, quan
un seguit de persones vinculades amb la medicina van veure la necessitat
de recopilar sistemàticament dades del moviment natural de la població per
conèixer el comportament demogràfi c de la població. A la ciutat de Barcelona,
aquest va ser el punt de partida del posterior desenvolupament de l’estadística
demogràfi ca. Els doctors Josep Nin i Pullés i Lluís Comenge i Ferrer, assumiren
les responsabilitats estadístiques dintre del Cos Mèdic Municipal, i les revistes
“Gaceta Médica Catalana” i “Gaceta Sanitaria de Barcelona”, es van confi gurar
com les plataformes per a la publicació de les dades demogràfi ques de forma
periòdica i continua (Rodríguez Ocaña, 1985).
En el tombar de segle es continuaren presentant dades del moviment natural
de la població a les publicacions periòdiques relacionades amb la sanitat i la
medicina. Tot i això, la centralització de la informació demogràfi ca als Instituts
d’Estadística municipals va provocar que fossin aquests darrers els encarregats
de publicar les dades demogràfi ques. A Barcelona, l’aparició a partir de 1902 de
l’Anuario Estadístico de la Ciudad de Barcelona, elaborat des del recent Negociat
d’Estadística de l’Ajuntament, va eclipsar progressivament les altres publicacions
que oferien informació demogràfi ca (Ajuntament de Barcelona, 2003).
El ritme de creixement de la població de Barcelona va disminuir lleugerament
durant els primers anys del segle XX. El total d’efectius només es va incrementar
en unes 80.000 persones entre 1900 i 1915, aproximadament la meitat en
nombres absoluts del que la ciutat i els municipis del Pla havien crescut durant
els darrers 13 anys de segle XIX.
Entre 1915 i 1930 la ciutat de Barcelona va viure el període de creixement més
intens de la seva història, amb l’enregistrament d’una taxa anual de creixement
acumulatiu propera al 3,5%. L’extraordinari fl ux immigratori que arribà a la
ciutat entre aquestes dues dates fou l’element demogràfi c que explicà el ritme
tan elevat d’increment dels efectius. L’embranzida econòmica barcelonina, amb
l’expansió de la majoria de sectors industrials, tradicionalment simbolitzats en
l’apogeu de la construcció i la realització de grans obres públiques (Metropolità,
109

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Via Laietana i Exposició Universal de 1929) (Tatjer, 1995), va atraure un gran
nombre de població, procedent de la resta de Catalunya, d’àmbits territorials
emergents en les relacions migratòries de les darreres dècades del segle
XIX (Comunitat Valenciana i Aragó), i de noves àrees del sud-est peninsular,
principalment de les províncies de Múrcia i Almeria. Les migracions, doncs, es
van erigir com a resultat i alhora com a motor dels processos econòmics, uns
processos que ratifi quen que l’economia catalana participà, amb veu pròpia, en
la primera globalització de l’economia mundial (Roca, 2006).
De forma paral·lela a l’augment de la població, es produí una ocupació
intensa del territori municipal, omplint els buits que quedaven entre els
municipis agregats i el nucli antic, i descobrint nous espais perifèrics que
encara no formaven part del tramat urbà de la ciutat (Oyón, 2001). Al 1930
la ciutat havia sobrepassat el llindar del milió d’habitants. De fet, aquest cens
és el primer en què una ciutat espanyola superava el milió d’habitants, ja que
el fort ritme de creixement de Barcelona no va ser igualat per Madrid. Així, la
capital catalana, que al 1900 era la segona ciutat espanyola, al 1930 tornà a
convertir-se en la primera amb unes 150.000 persones més que Madrid, que en
aquell moment no havia agregat encara els municipis que fi xen el seu territori
municipal actual. A Catalunya, l’increment de població del 20% que es va viure
entre 1920 i 1930 és explicat en un 65% pel creixement barceloní, fet que va
fer créixer el seu pes demogràfi c sobre Catalunya per sobre del 36%. Entre les
ciutats europees, Barcelona es convertí al 1930 en la tretzena ciutat amb més
població (Tatjer, 1995).
Els primers anys de la dècada de 1930 representen una davallada del ritme
de creixement de la població, tendència que s’accentuà amb l’esclat de la
Guerra Civil. Les conseqüències polítiques, econòmiques i socials del confl icte
bèl·lic marcaren la dècada de 1940 a tot el país, que es van traduir, en general,
en un increment reduït dels efectius. A Barcelona, però, el nombre d’habitants
s’incrementà amb velocitat poc després de la fi de la guerra. S’iniciava així la
darrera etapa de creixement intens de la població de la història de Barcelona
que, a l’igual que les anteriors, tenia la seva base demogràfi ca en l’arribada a
la ciutat d’un notable fl ux immigratori, aquest cop, procedent majoritàriament
d’àmbits territorials més llunyans que els precedents: Andalusia, Extremadura,
Castella i Lleó i Castella-La Manxa i Galícia.
110

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Aquesta etapa, que s’inicià a fi nals de la dècada de 1940, es perllongà fi ns
als darrers anys de la dècada de 1960. En total, uns vint anys durant els quals la
població de la ciutat va passar d’1.205.509 habitants al 1945 a 1.745.142 al
1970, amb un creixement superior al 1,5% anual, lluny, però, de la taxa anual
acumulativa del 3,5% que es registrà durant l’anterior etapa de gran creixement
demogràfi c de Barcelona. Sens dubte, el creixement demogràfi c va resultar
totalment limitat per la progressiva saturació del teixit urbà. Al llarg d’aquests
anys s’ocuparen les darreres grans zones buides de la ciutat, normalment
perifèries que s’havien mantingut sense urbanitzar tot i la pressió urbanística
del primer terç del segle XX. Així, les limitacions físiques del territori municipal
juntament amb l’atractiu que presentaven altres nuclis de població metropolitans
a causa de la relocalització-deslocalització territorial de determinades activitats
econòmiques jugaven en contra d’un procés de creixement tan intens com el que
s’havia produït quaranta anys enrere (Capel, 1975; Cabré i Muñoz, 1997).
Al Mapa 3.1 i a la Taula 3.6 es pot observar l’evolució del creixement de
la població a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). La ciutat central,
amb la progressiva saturació de la seva trama urbana, comença a davallar el
seu ritme de creixement en xifres absolutes i relatives a partir de 1960, en un
patró notablement diferent al que van viure els altres municipis de la RMB, que
perllonguen taxes de creixement elevades fi ns al segon quinquenni de 1970. Al
conjunt dels municipis de la primera corona metropolitana, s’assoliren durant la
dècada de 1960 unes taxes anuals de creixement extraordinàries, properes al
8%, irrepetibles en la història recent catalana en un àmbit territorial d’aquestes
dimensions, i és que entre 1960 i 1975 arribaren a l’àrea de Barcelona més de 1,2
milions de persones (Sòria, 2004). Sembla clar, doncs, que a partir de la dècada
de 1960 la ciutat podia haver seguit la dinàmica dels municipis metropolitans
més propers, però les limitacions físiques del municipi no ho permeteren. En
aquest sentit, cal recordar que entre les grans ciutats i aglomeracions europees,
el municipi de Barcelona és, amb els seus 100,4 km 2 , 58 una de les entitats
municipals amb unes dimensions territorials més reduïdes (Serra, 2002). La
majoria dels municipis centrals de les grans aglomeracions europees presenten
una superfície superior a la de Barcelona: a Londres, Roma, Berlín, Madrid i Milà,
per exemple, les entitats centrals tenen una superfície 15, 14, 9, 6 i 2 vegades
superior a la que presenta el municipi barceloní.
58. En aquest sentit existeixen certes disparitats segons la institució que publica les dades.
L’Ajuntament de Barcelona publica una superfície de 100,4 km 2 , l’Idescat de 101,4 km 2 i l’INE
la més baixa, 98,4 km 2 .
111

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Mapa 3.1. Evolució de la població als municipis de la RMB. Taxa creix. anual acumul. (%),
1940-2005
Font: elaboració pròpia a partir dels censos i padrons de població (1940-2005).
112

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Taula 3.6. Creixement de la població de Barcelona i de les corones metropolitanes, 1940-2005
1941-
1950
1951-
1960
1961-
1970
1971-
1975
1976-
1981
1981-
1986
1986-
1991
1991-
1996
1996-
2001*
2001-
2005*
Població a inici del període Creixement absolut del període
BCN
1ª corona
metrop.
2ª corona
metrop.
BCN
1ª corona
metrop.
2ª corona
metrop.
BCN
Taxa de creixement
anual acum.
1ª corona
metrop.
2ª corona
metrop.
1.077.671 214.457 388.941 199.004 39.810 30.779 1,70% 1,72% 0,76%
1.276.675 254.267 419.720 277.684 182.029 144.681 1,98% 5,55% 3,01%
1.526.550 436.296 564.401 187.279 504.704 318.585 1,14% 7,99% 4,58%
1.741.979 941.000 882.986 5.994 252.333 189.671 0,07% 4,87% 3,97%
1.751.136 1.193.333 1.072.657 1.491 108.979 111.280 0,02% 1,71% 1,93%
1.752.627 1.302.312 1.183.937 -50.815 -15.083 56.549 -0,58% -0,23% 0,92%
1.701.812 1.287.229 1.240.486 -58.270 7.111 86.054 -0,71% 0,11% 1,37%
1.643.542 1.294.340 1.326.540 -134.737 -2.863 101.226 -1,64% -0,04% 1,43%
1.508.805 1.291.477 1.427.766 -4.921 6.293 158.274 -0,06% 0,09% 1,90%
1.505.325 1.306.286 1.576.123 100.277 95.746 254.620 1,30% 1,42% 3,04%
1-I-2006 1.605.602 1.402.032 1.830.743
Font: elaboració pròpia a partir dels censos i padrons de població (1940-2001). La 1ª corona
inclou els municipis de l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona. La 2ª corona inclou els
municipis restants de les 7 comarques metropolitanes. *Les dades de 2001 del període 1996-
2001 corresponen a les del Cens de 2001; en canvi, el període 2001-2005 està calculat en funció
de les dades del padró continu a 1-I-2001 i 1-I-2006.
Entre 1983 i 2000 la ciutat va perdre efectius de població any rere any. És
molt destacable el decreixement de població registrat entre el cens de població
de 1991 i el padró de 1996. En 5 anys i 2 mesos la pèrdua de població
s’apropà als 150.000 habitants, a un ritme anual acumulatiu del -1,6%. Aquest
període de màxima pèrdua de població de la ciutat central coincideix amb l’inici
d’una etapa de creixement intens dels municipis situats a la segona corona
metropolitana. No és agosarat, doncs, pensar en un important transvasament
de població de les ciutats centrals saturades cap a àmbits suburbans, que
coincideix en el temps amb el seguit de processos residencials, urbanístics,
econòmics i demogràfi cs que impulsaven aquesta tendència i que han quedat
113

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
recollits en diversos moments de la recerca doctoral. Entre els demogràfi cs s’ha
de destacar la infl uència de l’estructura per edats barcelonina, amb l’arribada
de les generacions “boomers” a les edats d’emancipació, de creació de noves
llars, que genera una necessitat d’habitatge que no és equilibrada per les llars
en descomposició i els conseqüents habitatges que es buiden per la cúspide de
la piràmide, ni per l’escassa nova oferta d’habitatge generada.
Segons el padró continu de l’Ajuntament, la població de la ciutat en començar
l’any 2000 havia baixat del milió i mig d’habitants. D’ençà cap aquí, s’ha produït
un canvi en la tendència que es perllongava des de feia 20 anys, un altre cop
mercès al fl ux immigratori, en aquest cas procedent de l’estranger. La darrera
xifra ofi cial de població, la del padró continu a 1 de gener de 2006, torna a
situar el volum total de població per damunt dels 1,6 milions, concretament en
1.605.602. Amb tot, el volum de població actual és similar al que presentava la
ciutat tot just començar la dècada de 1960, prop de mig segle abans.
Fins aquí s’ha reproduït l’evolució del nombre de persones que han viscut
a Barcelona durant els darrers 170 anys, destacant els treballs d’aquells
investigadors que van dedicar de forma primera una especial atenció a l’estudi
de la població de Barcelona. És moment ara, d’analitzar el paper que han exercit
les variables demogràfi ques en el creixement de la població que s’experimentà
de forma continuada fi ns a les darreries de la dècada de 1970, en l’època de
pèrdua d’efectius que s’ha conegut fi ns l’any 2000, i en el moment actual, en
què les xifres del Padró continu indiquen que, de forma continuada durant el
darrer quinquenni, la ciutat incrementa els nombre de residents.
3.2. Els components demogràfi cs en l’evolució de la població de Barcelona
3.2.1. El moviment natural de la població barcelonina
Davant la mancança d’una font estadística que hagi registrat de forma
continua i veraç els fl uxos migratoris des de la gènesi de la Barcelona
industrialitzada, la reconstrucció del comportament de les variables naturals
esdevé imprescindible per al coneixement dels components demogràfi cs que
han participat en l’evolució de la població de la ciutat. Per aquest motiu, al
llarg de la recerca doctoral s’han reconstruït les sèries de naixements i de
defuncions de la ciutat, un material que no ha estat presentat de forma conjunta
prèviament. En aquest primer punt, es farà un breu recorregut per les principals
114

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
característiques del comportament de la natalitat i de la mortalitat a la ciutat
de Barcelona, a partir de les fonts que en diferents moments de la història han
registrat els esdeveniments demogràfi cs.
3.2.1.1. La reconstrucció de la sèrie de naixements i indicadors de natalitat i
fecunditat
Des de l’explosió urbana i industrial de Barcelona, han estat diverses les
fonts que han registrat els naixements que s’han produït a la ciutat. 59 Lluny de
facilitar la tasca de reconstrucció de la sèrie naixements, la relativa abundància
de fonts amb informació de caràcter demogràfi c l’ha feta més complexa ja que
ni els criteris de recollida de les dades han quedat sempre explicitats, sobretot
en les dades registrades durant el segle XIX, ni hi ha una correspondència
exacta de les dades d’un mateix any entre les diferents fonts d’informació.
A la Taula 3.7 es presenten les dades de naixements juntament amb les fonts que
contenen aquesta informació. Per al càlcul dels indicadors demogràfi cs de natalitat
i fecunditat que es presenten al llarg d’aquest capítol, s’han utilitzat aquelles dades
considerades més fi ables i que doten de coherència la sèrie fi nal de naixements.
Deixant de banda referències puntuals sobre el nombre de naixements
anuals que han quedat registrats en moments històrics anteriors, la sèrie creada
per a aquesta recerca comença al 1834 amb un total de 3.565 naixements. La
informació de naixements fi ns 1860 va ser recollida fonamentalment per Ramon
Miracle a la seva “Guia estadística de Barcelona i manual de forasteros para el
año 1836”, per Laureà Figuerola a la seva valuosa “Estadística de Barcelona
en 1849” i per Ildefons Cerdà a la “Teoría General de la Urbanización”. No
queden explicitades a les respectives obres quines foren les fonts consultades
per recollir aquesta informació, però sembla força probable que, a banda
dels registres parroquials, aquests autors foren els primers en aprofi tar-se de
la relativa bona organització del Registre Civil de Barcelona, probablement el
primer en funcionar de manera correcta a Espanya (Tatjer, 1995). S’ha de
59. La data d’inici de la recopilació és l’any 1834. El primer element que justifi ca començar en
aquest any és el de la disponibilitat de les dades: 1834 és el primer any a partir del qual es disposa
d’una llarga sèrie de totals de població, naixements i defuncions, començant per les dades de R.
Miracle (1837). El segon element és històric, i gira entorn a la consideració simbòlica de 1833 com la
data d’inici de la Revolució Industrial a la ciutat de Barcelona; aquell any l’empresari Josep Bonaplata
obre al carrer Tallers “El Vapor”, la primera fàbrica amb màquines de vapor de tota Espanya.
115

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
destacar el buit d’informació demogràfi ca existent a la ciutat entre el 1848 i el
1855, els únics vuit anys de la sèrie 1834-2005 pels quals no es disposa de
dades de naixements.
Els inicis del Moviment Natural de la Població a Espanya es troben a
“Memoria sobre el movimiento de la población de España 1858, 1859, 1860,
1861”, publicada per la Junta General de Estadística del Reino al 1863. 60 La
següent publicació ofi cial a nivell espanyol de les dades del Registre Civil va
ser “Movimiento de la población de España en el decenio de 1861-1870”,
publicat al 1877 per l’Instituto Geográfi co y Estadístico. 61 Gumersind Colomer
i Codina presentà la sèrie de naixements pel període 1861-1880 a l’obra
Movimiento de la población de Barcelona en el veintenio de 1861-1880. 62 El
treball de Colomer i Codina és també important en ser la primera referència de
la ciutat de Barcelona en què es presenta una taula amb l’edat de les mares en
el moment de tenir els fi lls.
El darrer any amb dades de l’obra de Colomer i Codina, 1880, coincideix
amb l’any en què Garcia Faria comença el seu resum de naixements publicat
a l’obra “Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona”, i que comprèn
el període 1880-1889. Les preocupacions i refl exions higienistes de l’obra de
Garcia Faria es tradueixen en un major interès per l’estudi de la mortalitat,
però tot i això, i amb l’objectiu de valorar l’equilibri demogràfi c natural de la
ciutat, va considerar oportú introduir un resum dels naixements que s’havien
produït a la dècada de 1880. Per reconstruir el nombre de naixements que es
registraren durant el període 1891-1900 es disposa de les dades publicades
al “Movimiento de la población de España. Años 1886-1892” de 1895, i que
comprenen els anys 1886-1892, i de les dades que apareixen en la publicació
anual “Almanaque de la ciudad de Barcelona”. A tot aquest conjunt de dades
que resumeixen els naixements que es registraren a la Barcelona ofi cial, s’han
60. Les dades es publiquen sota el nom “Bautizados de todas las clases”, període 1858-1862.
Les dades que fi guren en aquesta publicació varien sensiblement de les publicades per al mateix
període per Ildefons Cerdà.
61. En aquest cas és probable que la taula “Nacimientos totales por capitales” incorpori també al
total els nascuts morts o durant les primeres 24 hores posteriors al part. Aquesta deducció es fa en
base a la proximitat respecte a les dades que van presentar Cerdà i Colomer i Codina, en les que
queden incorporats el nombre d’avortaments.
62. L’autor publicà únicament les dades de nascuts vius, però Garcia Faria al 1893, en resumir
dades de naixements d’anys anteriors, presentà també el nombre d’avortaments del mateix
període.
116

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
d’afegir les dades que es publicaren a mode de resum al primer Anuari Estadístic
de la Ciutat de Barcelona, el de 1902. 63
Amb l’anuari de 1902 s’enceta la publicació anual del nombre de naixements
que no s’ha aturat fi ns a l’actualitat, amb l’única excepció del període comprès
entre els anys 1921-1926 ambdós inclosos. L’anuari de 1932, però, s’encarregà
d’omplir el buit demogràfi c que s’havia produït durant aquell període. Al costat dels
totals de nascuts vius i morts s’han acompanyat altres taules, sobretot a partir de
l’edició de 1927, que han tingut continuïtat fi ns al present: destaquen la de l’edat
i la naturalesa dels pares, així com la distribució dels naixements per districtes.
Paral·lelament a les edicions de l’«Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona»,
l’Institut Nacional d’Estadística (així anomenat a partir de 1945), també publicava
els seus resums anuals del “Movimiento Natural de Población”. En la majoria
dels casos les xifres o coincideixen, o mostren molt poca divergència respecte
a les que presentava l’Ajuntament de Barcelona. A partir de 1950, però, les
dades que presenten una i altra institució són clarament diferents. L’Ajuntament
de la ciutat decideix a partir d’aquell any separar del total de naixements els
anomenats “hechos transeúntes”, és a dir, els nadons de parelles que no estaven
empadronades a la ciutat. Néixer a l’hospital havia deixat de ser una excepció per
convertir-se en un fenomen cada vegada més general, i era freqüent que dones
d’altres municipis es desplacessin a Barcelona per donar a llum en un dels seus
hospitals. 64 A mesura que s’avança en el temps les diferències entre les dades de
l’Institut Nacional d’Estadística i de l’Anuari són cada vegada més considerables,
com a conseqüència d’aquest fenomen. Així, al 1974 l’Anuari presenta una xifra
d’uns 30.000 naixements de pares residents, mentre que les dades de l’INE
superen els 50.000 nadons inscrits a la ciutat.
Al 1975, l’INE modifi ca els criteris de registre dels nadons, i assigna a cada
municipi els naixements a partir del lloc de residència de la mare. D’aquesta
manera, els resums anuals de l’INE i de l’Ajuntament es tornen a homogeneïtzar,
63. La sèrie que es presentà en aquest primer volum partia de 1878 i incloïa tots els naixements
que s’havien registrat a Barcelona més aquells que ho havien fet als municipis annexionats a
Barcelona al 1897. D’aquesta manera, a partir de 1878 i fi ns 1897 es disposa de dues sèries
paral·leles, la de naixements que es registraven a la Barcelona ofi cial del moment, i la de la
Barcelona tal i com s’entenia al 1902.
64. Per aquest fet s’explica la caiguda de 2.000 naixements que es pot observar a les xifres de
l’Ajuntament entre 1949 i 1950.
117

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
tot i que continuen registrant-se lleugeres diferències, atribuïdes, sobretot, a la
no inclusió a les dades de l’Ajuntament dels naixements de pares residents a
Barcelona que tenen lloc fora del municipi. Per aquest motiu, les dades que
s’han utilitzat per al càlcul dels indicadors de natalitat i fecunditat a partir de
1975 són les publicades per l’INE (1975-1984) i per l’Idescat (1985-2002).
Taula 3.7. Reconstrucció de la sèrie naixements de la ciutat de Barcelona, 1834-2005
118
Any Naix.
Naix. morts o
abans 24 h.
Total Font
1834 3.565 Miracle (1837), “Estado de los nacimientos, muertos y matrimonios en 1834”
1835 3.397 Miracle (1837)
1836 3.932 149 4.081
Cerdà (1867), “Estado numérico de los nacidos bautizados, con inclusión
de los abortos, desde el año 1836 hasta el de 1847 inclusive” p. 271.
1837 3.874 115 3.989 Figuerola (1849) i Cerdà (1867)
1838 4.000 126 4.126 Figuerola (1849) i Cerdà (1867)
1839 4.088 120 4.208 Figuerola (1849) i Cerdà (1867)
1840 4.011 162 4.173 Figuerola (1849) i Cerdà (1867)
1841 4.267 171 4.438 Figuerola (1849) i Cerdà (1867)
1842 4.454 149 4.603 Figuerola (1849) i Cerdà (1867)
1843 4.109 115 4.224 Figuerola (1849) i Cerdà (1867)
1844 4.406 126 4.532 Figuerola (1849) i Cerdà (1867)
1845 4.993 140 5.133 Figuerola (1849) i Cerdà (1867)
1846 5.188 176 5.364 Figuerola (1849) i Cerdà (1867)
1847
1848- 55
5.183 183 5.366 Figuerola (1849) i Cerdà (1867)
1856 4.872 196 5068
Cerdà, I (1867), “Estado numérico de los nacidos bautizados, con inclusión
de los abortos, desde el año 1856 hasta el de 1864 inclusives” p. 271.
1857 5.094 208 5302 Cerdà, I (1867)
1858
1859
1860
1861
5.858
5.889
6.602
6.163
5.914
6.388
6.048
6.532
5.788 268 6.056
1862
5.881
6.056
1863 6.162 284 6.446
6.091
6.446
1864 6.050 295 6.345
6.341
6.640
1865 5.768 805 6.573
6.062
6.065
1866 6.069 300 6.369
6.370
240 6098 Cerdà, I (1867)
Movimiento natural de la población (1858-1862)
276 6878 Cerdà, I (1867)
MNP (1858-1862)
226 6140 Cerdà, I (1867)
MNP (1858-1862)
282 6.330 Cerdà, I (1867)
6.101 Colomer i Codina (1883), “Número de.nacimientos y defunciones ocurridos
en cada año del veintenio”, p. 31.
MNP (1858-1862)
Cerdà, I (1867)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1862-1870)
Cerdà, I (1867)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
Cerdà, I (1867)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
Cerdà, I (1867)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)

Any Naix.
3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Naix. morts o
abans 24 h.
1867 5.869 310 6.179
6.182
1868 5.816 292 6.108
6.116
1869 6.326 337 6.663
6.609
1870 5.491 293 5.784
5.403
Total Font
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
1871 5.686 217 5.903 Colomer i Codina (1883)
1872 6.554 327 6.881 Colomer i Codina (1883)
1873 6.719 312 7.031 Colomer i Codina (1883)
1874 6.469 557 7.026 Colomer i Codina (1883)
1875 6.271 374 6.645 Colomer i Codina (1883)
1876 6.604 424 7.028 Colomer i Codina (1883)
1877 7.099 398 7.497 Colomer i Codina (1883)
1878 7.090
11.533
1879
7.084
11.000
1880 6.854
11.096
1881
1882
1883
1884
1885
1886
1887
1888
1889
1890
1891
6.908
10.933
6.831
11.058
7.545
11.103
7.357
11.248
8.418
10.733
7.561
7.443
11.138
9.317
7.151
10.941
9.763
7.405
11.427
9.738
7.601
11.713
7.182
6.959
11.377
7.551
7.623
11.868
368
646
362
514
420
639
394
588
260
518
460
760
528
716
464
798
490
753
536
841
553
861
564
1.048
581
1.098
624
1.043
7.458
12.179
7.446
11.514
7.584
7.274
11.734
7.302
11.521
7.091
11.576
8.005
11.863
7.885
11.964
8.882
11.531
8.051
11.891
9.853
11.782
Colomer i Codina (1883)
AECB (1902), naixements inscrits en tots els jutjats municipals del 1902.
(inclou, doncs, els jutjats dels municipis agregats al 1897).
Colomer i Codina (1883)
AECB (1902).
Colomer i Codina (1883)
Garcia Faria (1893)
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
MNP (1886-1892), “nacimientos registrados civilmente…”
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
MNP (1886-1892)
AECB (1902)
10.316 Garcia Faria (1893)
MNP (1886-1892)
AECB (1902).
10.302
12.761
7.449
12.475
8.247
12.911
Garcia Faria (1893)
MNP (1886-1892)
AECB (1902).
MNP (1886-1892)
Almanque de la ciudad de Barcelona (1891-1892)
AECB (1902)
MNP (1886-1892)
Almanaque BCN (1892-1893)
AECB (1902)
119

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
120
Any Naix.
1892
1893
1894
1895
1896
1897
7.496
7.724
11.936
7.612
12.135
7.502
12.763
7.561
12.597
7.244
12.627
10.724
12.924
Naix. morts o
abans 24 h.
681
1.028
653
1.021
648
1.075
684
1.067
664
1.108
783
1.075
Total Font
8.405
12.964
8.265
13.156
8.150
13.838
8.245
13.664
7.908
13.735
11.507
13.999
MNP (1886-1892)
Almanaque BCN (1893-1894)
AECB (1902)
Almanaque BCN (1894-1895)
AECB (1902)
Almanaque BCN (1895-1896)
AECB (1902)
Almanaque BCN (1896-1897)
AECB (1902)
Almanaque BCN (1897-1898)
AECB (1902)
1898 11.568 763 12.331 AECB (1902).
1899 11.818 748 12.566 AECB (1902).
1900 12.734 1.085 13.819 AECB (1902).
1901 13.258 1.129 14.387 AECB (1902).
1902 13.602 1.159 14.761 AECB (1902).
1903 13.865 1.265 15.130 AECB.
1904 13.911 1.224 15.135 AECB.
1905 13.405 1.114 14.519 AECB.
1906 14.043 1.010 15.053 AECB.
1907 13.457 1.125 14.582 AECB.
1908 13.869 1.144 15.013 AECB.
1909 13.436 1.014 14.450 AECB.
1910 13.385 1.017 14.402 AECB.
1911 13.548 1.035 14.583 AECB.
1912 13.748 1.079 14.827 AECB.
1913 14.047 1.127 15.174 AECB.
1914 14.087 1.106 15.193 AECB.
1915 14.111 1.028 15.139 AECB.
1916 14.587 1.001 15.588 AECB.
1917 14.625 1.076 15.701 AECB.
1918 14.778 1.100 15.878 AECB.
1919 15.504 1.168 16.672 AECB.
1920 16.554 1.098 17.652 AECB.
1921 17.723 1.149 18.872 AECB.
1922 17.597 1.061 18.658 AECB.
1923 18.309 1.087 19.396 AECB.
1924 18.114 1.050 19.164 AECB.
1925 18.817 1.114 19.931 AECB.
1926 18.625 949 19.574 AECB.
1927 17.784 975 18.759 AECB.
1928 17.750 965 18.715 AECB.
1929 17.902 975 18.877 AECB.
1930 18.754 1.022 19.776 AECB.
1931 17.928 989 18.917 AECB.
1932 18.137 1.025 19.162 AECB.
1933 17.073 981 18.054 AECB.
1934 16.443 847 17.290 AECB.
1935 16.419 855 17.274 AECB.
1936 16.923 878 17.801 AECB.
1937 16.215 784 16.999 AECB.
Almanaque BCN (1898-1899) Inclou els naixs dels municipis agregats a
partir de maig.
Anuari Estadístic de la ciutat de Barcelona (1902)

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Any Naix.
Naix. morts o
abans 24 h.
Total Font
1938 13.603 483 14.086 AECB.
1939 8.922 426 9.348 AECB.
1940 18.377 693 19.070 AECB.
1941 14.929 536 15.465 AECB.
1942 13.802 517 14.319 AECB.
1943 16.379 579 16.958 AECB.
1944 17.370 706 18.076 AECB.
1945 18.424 680 19.104 AECB.
1946 18.344 722 19.066 AECB.
1947 18.332 717 19.049 AECB.
1948 20.139 768 20.907 AECB.
1949 19.645 735 20.380 AECB.
1950 17.952 745 18.697 AECB. A partir de 1950 no es comptabilitzen els naixements de pares no
residents.
1951 17.541 777 18.318 AECB.
1952 19.116 876 19.992 AECB.
1953 19.410 898 20.308 AECB.
1954 20.083 921 21.004 AECB.
1955 20.014 851 20.865 AECB.
1956 20.500 860 21.360 AECB.
1957 22.149 890 23.039 AECB.
1958 22.991 970 23.961 AECB.
1959 24.110 977 25.087 AECB.
1960 23.869 1.011 24.880 AECB.
1961 24.096 989 25.085 AECB.
1962 26.021 1.051 27.072 AECB.
1963 27.350 998 28.348 AECB.
1964 30.105 874 30.979 AECB.
1965 30.362 871 31.233 AECB.
1966 30.345 878 31.223 AECB.
1967 30.941 971 31.912 AECB.
1968 30.661 909 31.570 AECB.
1969 30.152 959 31.111 AECB.
1970 29.941 793 30.734 AECB.
1971 30.779 788 31.567 AECB.
1972 30.956 868 31.824 AECB.
1973 31.689 827 32.516 AECB.
1974 30.573 765 31.338 AECB.
121

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Any
122
Estadística de l’Ajuntament
de BCN
Institut d’Estadística de Catalunya Instituto Nacional de Estadística
1975 30.237 33.773
1976 27.897 30.853
1977 25.297 28.490
1978 23.917 26.142
1979 22.465 23.104
1980 20.311 21.129
1981 19.123 19.443
1982 17.973 18.442
1983 16.440 17.965
1984 15.598 18.014
1985 15.190 16.482 16.613
1986 14.413 15.229 15.339
1987 13.843 14.530 14.608
1988 13.556 14.214 14.302
1989 13.375 13.939 14.023
1990 12.689 13.402 13.472
1991 12.667 13.526 13.591
1992 13.356 13.970 14.050
1993 12.641 13.109 13.200
1994 12.519 12.873 12.927
1995 12.122 12.584 12.724
1996 11.945 12.556 12.617
1997 12.161 12.808 12.855
1998 11.659 12.004 12.064
1999 12.203 12.559 12.629
2000 12.573 13.068 13.148
2001 12.564 13.113 13.182
2002 12.950 13.759 13.814
2003 12.605 14.276 14.342
2004 13.931 14.596 14.649
2005 14.164 14.733 14.786
Font: elaboració pròpia a partir de totes les publicacions enumerades a la columna Font.
La tendència marcada pels registres de naixements dels darrers anys de la primera
meitat de segle XIX apunta cap a l’assoliment dels 5.000 naixements anuals
al voltant de l’any 1850. El ritme de creixement de la població de la ciutat era fort,
i això es traduïa en un increment progressiu del nombre de naixements. Així, dels
aproximadament 3.500 naixements anuals registrats a l’inici de la dècada de 1830
es passà als 5.000 al fi nal de la dècada de 1840 (Gràfi c 3.4). En dades relatives,
però, la fecunditat començà la seva davallada transicional. La irregulartitat amb
què fl uctua anualment el nombre de naixements es pot atribuir, principalment, a la
combinació de dos elements: per la complexa naturalesa de les dades, conegudes
gràcies a un complicat procés de recopilació dut a terme per diferents autors, i per
la rapidesa en refl ectir-se els elements conjunturals del context social i econòmic
de la ciutat en el comportament reproductiu de la població.

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Gràfi c 3.4. Evolució del nombre de naixements a la ciutat de Barcelona, 1834-2005
naixements
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
1825 1850 1875 1900 1925
any
1950 1975 2000
Barcelona oficial Barcelona més els municipis agregats al 1897 Barcelona oficial a partir 1897
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les fonts enumerades a la Taula 3.7.
A l’Estadística de Barcelona en 1849, Laureà Figuerola ja parla de la lleugera
davallada de la fecunditat que s’estava produint respecte a dècades anteriors.
Primer, intenta detectar diferències en la intensitat de la fecunditat en el període
que analitza a la seva obra, 1836-1847, però al ser de curta durada, amb prou
feines observa diferències signifi catives. No obstant, i convençut de l’existència
d’aquestes diferències compara les seves dades amb les de 1787. Així, observa
que mentre que l’any 1787 corresponien 3,33 nascuts per cada 100 persones,
al trienni 1845-1847 el nombre de nats per 100 habitants és de 2,84. 65
A partir de 1860 les taxes brutes de natalitat se situaren molt a prop del 30‰
(Gràfi c 3.5), en la majoria de casos per la franja inferior, i difícilment tornaren
a superar aquest llindar. Destaca, a més, l’existència d’algun any amb taxes
anormalment baixes, com les de 1870 i 1871, derivades de l’epidèmia de febre
65. Aquestes dades són sensiblement inferiors a les que s’han calculat en aquesta recerca. Al Gràfi c
3.5, es pot observar com la seva taxa de natalitat de 28,39‰ és inferior a les taxes calculades
entorn al 30-32‰. Probablement, va sobrevalorar el total d’efectius residents a Barcelona en la
seva estimació, ja que les 180.000 persones que situà en el denominador de la taxa és la mateixa
xifra que es recomptà al cens de població de 1857, 12 anys després.
123

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
groga de 1870. D’aquesta manera, els nivells de natalitat que es registraven a
la ciutat, eren signifi cativament més baixos que els que es donaven a la resta
de Catalunya i d’Espanya. Al període 1861-1870 la taxa bruta de natalitat del
conjunt espanyol era del 37,6‰ mentre que a Catalunya es registrava una taxa
del 36,7‰ (Puig i Sais, 1915), totes dues molt superiors al 29‰ que de mitjana
es registrà a la capital durant el mateix període. També existeixen notables
diferències si es comparen els nivells de natalitat de la ciutat amb els de l’entorn
territorial més proper, els municipis del Pla de Barcelona, encara independents
i amb un menor grau d’urbanitat (taxes brutes de natalitat entre el 30-40‰ al
període 1865-80) (Recaño, 1989). Totes aquestes dades semblen confi rmar les
hipòtesis que indiquen que la qüestió del precoç malthusianisme català sembla,
en el millor dels casos, un fenomen exclusivament urbà (Vidal i Bendito, 1985).
Gràfi c 3.5. Evolució de la taxa bruta de natalitat a la ciutat de Barcelona, 1834-2004
TBN
124
40 ‰
30 ‰
20 ‰
10 ‰
0 ‰
1825 1850 1875 1900
any
1925 1950 1975 2000
Barcelona Catalunya Espanya
Font: Taxa Barcelona elaboració pròpia. Taxes Catalunya i Espanya: Cabré (1999), Puig i Sais
(1915), Pujadas (1982). Any 2005 per Catalunya i Espanya dades provisionals.
Els recomptes de naixements segons l’edat de la mare registrats a Barcelona
durant el període 1864-1880 i que publicà Colomer i Codina al 1883 permeten
calcular l’Indicador Sintètic de Fecunditat de la ciutat i obtenir uns resultats en
consonància amb els anteriors arguments: l’ISF barcelonès se situava al voltant

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
dels 3 fi lls per dona, 66 notablement inferior al 4,13 de Catalunya al 1885 i
similar al 3,32 del conjunt francès del mateix any (Cabré, 1999).
La fecunditat, doncs, experimentava en l’àmbit urbà barceloní un intens descens
que no tenia la seva correspondència en la resta d’àmbits de l’entorn, encara amb un
caràcter eminentment rural. Observant aquesta excepcionalitat demogràfi ca barcelonina
dintre del seu entorn territorial, és interessant comparar els nivells de natalitat
de la ciutat amb els que presentaven les grans ciutats europees del moment. El llistat
amb les taxes de natalitat mundials publicat per Körösi al 1876 facilita aquesta tasca
comparativa. Barcelona presentava la novena taxa de natalitat més baixa entre les 33
ciutats més importants del món, en un nivell de natalitat inferior al de ciutats de l’Europa
de l’est com Praga, Budapest o Viena, similar al de ciutats com Palerm, Venècia,
Milà, Lieja, Moscou, Copenhaguen o París, i lleugerament superior a les de les ciutats
de Roma, Torí, Frankfurt, Sant Petersburg i l’americana Filadèlfi a.
Als darrers anys de la segona meitat de segle XIX continuà el descens de la taxa
bruta de natalitat, de manera que s’arribà al canvi de segle amb uns 25 naixements
anuals per cada 1.000 residents a la ciutat. A l’Anuari Estadístic de la ciutat de
Barcelona de 1902, per primer cop, el procés de davallada de la fecunditat és tractat
amb una importància equivalent a la que s’havia donat als problemes relacionats entre
l’espai urbà i la mortalitat; fi ns ara, aquest havia estat el tema protagonista en les
refl exions demogràfi ques dels higienistes, metges, estadistes, polítics i pensadors de
la ciutat, representants fi ns al moment del coneixement demogràfi c a Barcelona. 67
66. S’ha utilitzat com a denominador la població femenina per edats estimada a partir dels censos
de 1860 i 1877.
67. És molt interessant reproduir alguns dels fragments que apareixen al primer Anuari Estadístic
de la ciutat de Barcelona (1902; 165-166):
“Es tristemente cierto que la natalidad tiende á disminuir en todas partes, y mucho más en los
grandes centros de población...” “Para estudiar las causas físicas, morales, económicas y sociales
del decrecimiento de la nataliad sería preciso hacer muchas comparaciones, para lo cual no
disponemos de datos bastantes; pero podemos afi rmar desde luego que á ello contribuye, en primer
lugar, el egoismo de la sociedad moderna, principalmente de la clase media, de la mala retribución
del trabajo intelectual, los sueldos bajos y la carestía de los comestibles, y por tanto de la miseria
fi siológica en los pobres de levita, observándose que proporcionalmente da mayor contingente á la
natalidad la vida tranquila y sosegada del obrero que, ni envidiado ni envidioso, encuentra trabajo
constantemente; que el pequeño industrial que aguza constantemente el ingenio para subvenir á sus
necesidades, y sobre todo en la numerosa clase de empleados del comercio y de la administración,
retribuidos con miserables sueldos. El bufete, los negocios y otros trabajos profesionales á los
cuales se dedican buen número de habitantes en las grandes poblaciones, infl uyen poderosamente
en que la natalidad de las capitales sea inferior á la de las comarcas rurales, contribuyendo además
al mismo objeto muchísimas otras causas sociales y fi siológicas.”
125

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Entre les taxes brutes de natalitat de la resta de capitals espanyoles,
Barcelona, amb el seu 25‰, es trobava al capdavall de la llista, acompanyada
de les altres capitals catalanes i de Santa Cruz de Tenerife. Al capdamunt del
llistat fi guraven les ciutats d’Almeria, Jaén i Lleó, totes elles amb taxes superiors
al 40‰. Madrid, l’altra gran urbs espanyola, presentava una taxa lleugerament
superior al 29‰. Pel que fa a les principals ciutats mundials, poques eren les
urbs amb nivells inferiors de natalitat; només les ciutats del nord d’Itàlia, les
franceses i les nord-americanes presentaven per regla general, taxes similars
o inferiors. És evident que la davallada intensa de la fecunditat a la ciutat no
tingué en aquells moments la mateixa interpretació que se li podria donar avui
dia. Allò que avui es pot considerar com un comportament demogràfi c modern,
refl ex d’una societat urbana avançada, s’entengué fa cent anys com un defecte
endogen del qual calia defensar-se. 68
Els indicadors de natalitat i fecunditat continuaren el seu ràpid descens
al llarg de la primera meitat de segle XX. Així, la publicació del nombre de
naixements segons l’edat de la mare als anuaris de la ciutat de 1908 i 1911,
permet situar l’ISF de Barcelona al 1910 entorn als 2,5 fi lls per dona, lluny
dels 3,22 fi lls per dona del conjunt de Catalunya i dels 4,43 d’Espanya, i molt
similar als 2,52 de França.
Coincidint en el temps amb el descens de la taxa bruta de natalitat per sota
del 20‰, a partir de 1927, l’Ajuntament de Barcelona comença a publicar
sistemàticament a l’interior de l’Anuari de la ciutat, amb l’única excepció
dels volums corresponents als anys 1930 i 1931, l’edat de les mares en el
moment de tenir els fi lls. Aquesta informació permet calcular no tan sols les
taxes específi ques de fecunditat, sinó també l’Indicador Sintètic de Fecunditat
des d’una perspectiva transversal i l’Edat Mitjana a la Maternitat, disposant així
d’una sèrie ininterrompuda de més de 75 anys amb aquests indicadors (Gràfi c
3.6 i Gràfi c 3.7).
68. Anuario Estadístico de la ciudad de Barcelona, (1902), p. 167:
“Figura, pues, Barcelona entre las ciudades menos favorecidas por este concepto; pero la desventaja
que este hecho representa no tiene un valor absoluto, porque hay capitales donde muchos nacidos
viven poco tiempo y que para ser candidatos del cementerio valiera má no haber nacido.” […]“De nada
sirve que haya más nacidos, si éstos viven raquíticos y anémicos, es más: son un elemento perjudicial
á la sociedad y una carga para la misma, si tarde ó nunca llegan á ser aptos para el trabajo.”
126

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Gràfi c 3.6. Evolució de les taxes específi ques de fecunditat a la ciutat de Barcelona, 1927-2004
taxa de fecunditat
taxa de fecunditat
200 ‰
150 ‰
100 ‰
50 ‰
0 ‰
200 ‰
150 ‰
100 ‰
50 ‰
0 ‰
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
any
f15-19 f20-24 f25-29
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
any
f30-34 f35-39 f40-44 f45-49
Font: elaboració pròpia a partir dades Anuari Estadístic de Barcelona (1926-1974), Moviment
Natural de la Població de l’Institut Nacional d’Estadística (1975-1984) i Idescat (1985-2003), i
dels censos i padrons de població i padró continu.
127

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 3.7. Evolució de l’Indicador Sintètic de Fecunditat a la ciutat de Barcelona, Catalunya
i Espanya, 1920-2004
ISF
128
4,5
4
3,5
3
2,5
2
1,5
1
0,5
0
1920 1930 1940 1950 1960
any
1970 1980 1990 2000
Barcelona Catalunya Espanya
Font: elaboració pròpia a partir dades Anuari Estadístic de Barcelona, INE i Idescat i Cabré (1999).
Amb anterioritat a l’inici de la Guerra Civil Espanyola l’ISF de Barcelona ja
havia baixat dels 2 fi lls per dona, a l’igual que el del conjunt de Catalunya,
escorçant així unes diferències antany més importants. La Guerra Civil provocà
un notable descens de la natalitat a la ciutat, observat sobretot l’any 1939 en
què els poc més de 8.000 naixements registrats representaven una taxa bruta de
natalitat del 8,3‰, i un ISF inferior al fi ll per dona. Amb l’acabament del confl icte
bèl·lic, la fecunditat barcelonina no mostrava indicis d’una clara recuperació. El
Consell Superior d’Investigacions Científi ques publicà, al 1954, un article signat
per Severino Aznar titulat “El promedio de la natalidad diferencial en las clases
sociales de Madrid y Barcelona” en què sorprenen alguns apel·latius despectius
que l’autor dirigeix cap a la població de Barcelona en veure que la fecunditat de
la ciutat catalana era més baixa que la de Madrid en totes les classes socials. 69
69. L’autor no es mossega la llengua en parlar de Barcelona com una llàstima demogràfi ca, que no
contribueix a donar les vides que Espanya necessita per viure, que mereix la immensa compassió
espanyola i que sense una esmena la ciutat no mereix protecció, sinó càstig.

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
És important comentar que als gràfi cs que s’han presentat al llarg d’aquest
capítol hi fi gura un descens signifi catiu dels naixements entre 1949 i 1950,
conseqüència de l’eliminació per primer cop a les estadístiques de l’Ajuntament
dels naixements dels pares no residents. Així, és lògic pensar que els indicadors
de la dècada de 1940 estan sobreregistrats aproximadament en un 5-10%,
percentatge estimat de naixements de pares no residents, calculat a partir de la
diferència entre les dades del MNP i de l’Anuari de Barcelona.
No trigà, però, en recuperar-se la fecunditat i en esclatar el denominat “baby
boom” espanyol. És molt notable l’augment de la fecunditat que s’experimentà
a partir de la segona meitat de la dècada de 1950. Així, dels 20.000 naixements
que es registraren l’any 1955 quan la població ja s’apropava al milió i mig
de persones, es passà als prop de 32.000 l’any 1973. L’augment no va ser
només en termes absoluts, sinó que la taxa bruta de natalitat s’aproximà al
19‰, i l’ISF transversal superà en diversos anys els 2,5 fi lls per dona, nivells
similars als que es van donar a les primeres dècades de segle XX. La conjuntura
semblava favorable, i tal i com i s’observa al Gràfi c 3.6, les taxes específi ques de
fecunditat de totes les edats van augmentar considerablement, especialment,
però, en les de les edats compreses entre els 20 i els 29 anys. Amb el baby
boom, els indicadors de fecunditat de la ciutat van convergir amb els del
conjunt de Catalunya i Espanya, fet que no succeïa a Barcelona, com a mínim,
des d’abans de l’inici de la Revolució Industrial.
Existeixen problemes per determinar quin ha estat el darrer any amb més
naixements de residents a la ciutat. Segons les dades de l’Ajuntament, 1973
ha estat l’any rècord de la història de Barcelona, amb 31.689 naixements de
pares residents. En canvi, l’INE situa el màxim històric l’any 1975 amb més de
33.000 naixements de mares empadronades a Barcelona.
Sigui com sigui, és palès que a partir de la segona meitat de la dècada
de 1970 comença una intensa davallada de la fecunditat, amb uns nivells
mínims registrats als darrers anys del segle XX en què l’ISF s’ha aproximat a
1 fi ll per dona. Les taxes de fecunditat de les dones de 20 a 29 anys d’edat
han registrat un descens extraordinari respecte als nivells de les dècades de
1960 i 1970, i només representen una quarta part dels valors registrats en
aquells moments. Les taxes de fecunditat de les dones de 30 a 40 anys, en
canvi, no tan sols no han baixat tant com les anteriors, sinó que en els darrers
anys s’han aproximat als nivells que es registraren durant el període del baby
129

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
boom. 70 Finalment, és interessant observar l’evolució de l’Edat Mitjana a la
Maternitat a Barcelona (Gràfi c 3.8). Durant la major part del segle les mares
de Barcelona han presentat una edat mitjana a la maternitat inferior a la de les
mares del conjunt de Catalunya i sobretot d’Espanya. En els darrers vint anys,
en canvi, la tendència s’ha invertit i l’edat mitjana de les mares de Barcelona
és signifi cativament més elevada.
Després d’haver arribat a nivells mínims de fecunditat a les darreries del segle
XX, la tendència registrada durant els primers anys de segle XXI apunta cap a la
recuperació de la fecunditat, més clara en els casos del conjunt català i espanyol.
D’aquesta manera, el municipi barceloní torna a la pauta que, en vista dels
resultats, podríem considerar com a tradicional, és a dir, presentar uns nivells de
fecunditat signifi cativament més baixos que els de Catalunya i Espanya.
Gràfi c 3.8. Evolució de l’Edat Mitjana a la Maternitat a la ciutat de Barcelona, Catalunya i
Espanya, 1920-2004
EMM
33
32
31
30
29
28
130
27
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
Barcelona Espanya Catalunya
Font: elaboració pròpia a partir dades Anuari Estadístic de la ciutat de Barcelona, INE i Idescat, i
Cabré (1999).
70. De fet, la taxa específi ca de natalitat del grup 35-39 anys de l’any 2004 és la més elevada de
tot el període reconstruït, 1927-2004.

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
3.2.1.2. La reconstrucció de la sèrie de defuncions i indicadors de mortalitat
Les relacions entre desenvolupament urbà i mortalitat ocupen un espai
protagonista a la bibliografi a barcelonina del segle XIX. La majoria d’autors de
l’època que van tractar aquests temes consideraven la població de la ciutat
com la fi gura que rebia els intensos i dolorosos cops que generava una ciutat
en una enorme expansió industrial i econòmica, una expansió que fi ns ben
començat el darrer terç de segle no va coincidir amb un creixement real de
les dimensions físiques de la ciutat. L’existència d’una sobremortalitat urbana
obligà a higienistes, metges, estadistes i enginyers a estudiar quines eren les
causes que la provocaven i a proposar-ne solucions per a la seva desaparició.
S’enceta la sèrie de defuncions de Barcelona amb les dades de R. Miracle,
que comencen l’any 1834 (Taula 3.8). Aquell any es registrà una extraordinària
mortalitat degut a l’epidèmia de còlera asiàtic que imperà a la ciutat. 71 En total foren
més de 5.300 defuncions, molt per sobre de les 3.381 que, segons el mateix autor,
es registraren a Barcelona l’any següent. Si ja amb els naixements s’observaven
fortes irregularitats entre les dades d’anys consecutius, amb les defuncions aquesta
circumstància es manifesta amb més intensitat, ja que el comportament de la
mortalitat era molt més vulnerable a elements exògens com epidèmies, carestia
d’aliments o a confl ictes derivats de tensions polítiques i socials.
A l’igual que amb els naixements, les defuncions registrades durant el
període 1836-1847 van ser recopilades i publicades per Figuerola a l’Estadística
de Barcelona. 72 Entre 1850 i 1855 es repeteix el buit d’informació que ja
es registrava a la sèrie de naixements, un buit que s’atura al 1856 mercès
71. Garcia Faria (1893) resumeix les epidèmies que es van donar a la ciutat de Barcelona al llarg
del segle XIX.
72 No obstant, el capítol dedicat a la mortalitat és el que ocupa el lloc més important dintre de
l’obra, amb més de 50 pàgines. En elles presenta, entre d’altres, les defuncions segons l’estat civil,
l’edat i el sexe del difunt, i el mes, l’hora i la causa de la defunció.
131

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
a les dades publicades per Cerdà a la Teoría General de la Urbanización. 73
El Moviment Natural de la Població de Barcelona, elaborat per Colomer i
Codina, presenta les defuncions segons el sexe, el mes de defunció, l’edat, la
naturalesa, l’estat civil, i la causa, de tots els anys del període 1861-1880.
Simultàniament, també es disposa de les dades de defuncions procedents de
les diverses publicacions del moviment natural de la població per al període
1858-1870. L’estudi d’Armand Sáez sobre la població de Barcelona de 1863
també és una aportació molt interessant per comprendre la dinàmica de la
mortalitat de la ciutat.
En la mateixa línia que havia seguit el seu professor Ildefons Cerdà 30
anys abans, Pere Garcia Faria vol demostrar a la seva obra publicada al 1893,
Proyecto de Saneamiento del Subsuelo de Barcelona, la incidència negativa que
tenia en la dinàmica demogràfi ca de la ciutat, i concretament en la mortalitat,
l’existència d’una xarxa de clavegueram antiga, desfasada, en dolentes
condicions i que ignora els nous mètodes d’evacuació i de dotació d’aigües que
s’estaven implantant a la resta d’Europa. A l’igual que Cerdà, Garcia Faria cerca
en l’estadística la ratifi cació empírica dels seus arguments, i recull les dades
de mortalitat de tots els edifi cis de la ciutat per als 10 anys de període 1880-
1889, incloent-hi els nous barris de l’Eixample que ja s’havien urbanitzat. 74
Les defuncions registrades durant la dècada de 1890 s’han recollit a partir del
“Movimiento de la población de España. Años 1886-1892” publicat al 1895,
en què apareixen les defuncions del període 1886-1892, i de l’Almanaque de
la ciudad de Barcelona, que recull les dades de mortalitat dels anys compresos
entre 1892 i 1897.
73. Al capítol 3.1 es desenvolupa aquesta qüestió. L’atenció que dedicà a l’estudi de la mortalitat
està lligada amb la seva recerca d’una Barcelona més justa i igualitària per als seus residents. Per
aconseguir aquesta nova Barcelona, era necessari alliberar la població de la camisa de força a la
qual estava sotmesa, les muralles, i poder així eixamplar l’espai urbà Al segon volum de la Teoría
General de la Urbanización, Cerdà presentà les defuncions de tots els intervies de la ciutat i dels
suburbis marítims i rurals, separant les alçades dels habitatges, per tal de trobar una resposta
empírica a la seva hipòtesi, formulada en nombroses obres anteriors i que consistia en associar
mortalitat i densitat com dos variables que es comportaven en el mateix sentit. Com s’apunta, la
breu taula amb què Cerdà resol la qüestió, suggereix la hipòtesi de que s’adonà que si bé pot existir
un efecte de densitat en la dinàmica de la mortalitat, no era aquest l’únic element explicatiu del
diferencial de mortalitat (Cabré i Muñoz, 1994).
74. A la recopilació de dades, que es troba integrada al segon volum del projecte, li dedicà prop
de 200 pàgines.
132

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Al primer volum de l’Anuari Estadístic de la ciutat de Barcelona publicat al
1902 fi gura un resum de les defuncions de tots els municipis de la Barcelona
agregada entre 1878 i 1902; es completa així la sèrie entre 1897 i 1902, i es
proporcionen les dades al voltant de la mortalitat que Barcelona hauria tingut
entre 1878 i 1897 si la confi guració de la ciutat hagués estat la mateixa que
al 1897.
A partir de 1902 es disposa de dues sèries de defuncions paral·leles. Per
una banda existeixen les dades de mortalitat de l’Anuari Estadístic de la ciutat,
en què es fa una explotació exhaustiva d’aquesta variable. L’edat i sexe dels
difunts, les causes de la defunció, la naturalesa, el districte de residència,
són algunes de les variables que es poden resseguir amb continuïtat des de
l’inici del segle XX fi ns a l’actualitat. Per altra banda, també es disposa de
les dades de defuncions procedents del “Movimiento Natural de Población”,
en què no acostumen a aparèixer dades tan desagregades com a la publicació
municipal. 75
Taula 3.8. Reconstrucció de la sèrie defuncions de la ciutat de Barcelona, 1834-2005
Any Defun. Font
1834 5.311 Miracle (1837), “Estado de los nacimientos, muertos y matrimonios en 1834”
1835 3.381 Miracle (1837)
1836 4.621 Cerdà (1867), “Estado numérico de los fallecidos, desde el año 1836 hasta el de 1847 inclusive” p. 273.
1837 3.534 Figuerola (1849) i Cerdà(1867)
1838 2.480 Figuerola (1849) i Cerdà(1867) No es van comptabilitzar les defuncions registrades a hospitals
1839 3.941 Figuerola (1849) i Cerdà(1867)
1840 4.565 Figuerola (1849) i Cerdà(1867)
1841 4.351 Figuerola (1849) i Cerdà(1867)
1842 5.090 Figuerola (1849) i Cerdà(1867)
1843 4.452 Figuerola (1849) i Cerdà(1867)
1844 4.599 Figuerola (1849) i Cerdà(1867)
1845 4.944 Figuerola (1849) i Cerdà(1867)
1846 4.993 Figuerola (1849) i Cerdà(1867)
75. Per aquest darrer motiu, i perquè la publicació de l’Ajuntament de Barcelona s’anticipa a la
de l’Institut Nacional d’Estadística en la separació de les defuncions dels no residents, al 1950,
han estat les dades registrades pel servei d’estadística municipal entre 1897 i 1974 les que s’han
utilitzat en aquesta recerca. A partir de 1975, la publicació de l’INE presenta també les dades de
defuncions sota el criteri de la residència, i caldria esperar una correspondència entre les dades
d’ambdues institucions. Tot i ser similars, les dades no presenten una coincidència absoluta, degut
sobretot a que l’Ajuntament no comptabilitza les defuncions de barcelonins que tenen lloc fora
del municipi. Per tant, a partir de 1975 s’han utilitzat les dades de l’INE, primer, i de l’Institut
d’Estadística de Catalunya a partir de 1985. Tot aquest conjunt de dades recopilades a partir de les
diverses fonts que s’han citat es presenten a la Taula 3.8.
133

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
134
Any Defun. Font
1847 5.974 Figuerola (1849) i Cerdà(1867)
1848 4.965 Padrón del Ramo de Seguridad Pública.(segons Garcia Faria)
1849 5.149 Padrón del Ramo de Seguridad Pública.(segons Garcia Faria)
1850- 55
1856 4.513 Cerdà, I (1867), “Estado numérico de los fallecidos, desde el año 1856 hasta el de 1864 inclusives” p. 273.
1857 4.840 Cerdà, I (1867)
1858
1859
1860
1861
1862
1863
1864
1865
1866
1867
1868
1869
1870
6.010
6.060
5.865
5.858
5.914
6.388
5.179
5.178
5.461
5.557
5.557
5.825
6.883
6.867
7.167
6.469
6.479
6.764
9.233
9.526
5.772
6.071
6.834
7.144
7.194
7.486
6.552
6.889
8.162
8.131
Cerdà, I (1867)
Movimiento natural de la población (1858-1862)
Cerdà, I (1867)
MNP (1858-1862)
Cerdà, I (1867)
MNP (1858-1862)
Cerdà, I (1867)
Colomer i Codina (1883), “Número de.nacimientos y defunciones ocurridos en cada año del veintenio”,
p. 31.
MNP (1858-1862)
Cerdà, I (1867)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1862-1870)
Cerdà, I (1867)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
Cerdà, I (1867)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
Colomer i Codina (1883)
MNP (1858-1862)
1871 6.815 Colomer i Codina (1883)
1872 6.879 Colomer i Codina (1883)
1873 7.139 Colomer i Codina (1883)
1874 8.148 Colomer i Codina (1883)
1875 7.619 Colomer i Codina (1883)
1876 7.802 Colomer i Codina (1883)
1877 7.843 Colomer i Codina (1883)
1878
1879
1880
1881
7896
11.255
8.232
11.296
7.641
7.579
10.678
7.341
10.326
Colomer i Codina (1883)
AECB (1902), defuncions inscrites en tots els jutjats municipals del 1902. (inclou, doncs, els jutjats
dels municipis agregats al 1897).
Colomer i Codina (1883)
AECB (1902).
Colomer i Codina (1883)
Garcia Faria (1893)
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
AECB (1902).

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Any Defun. Font
1882
1883
1884
1885
1886
1887
1888
1889
1890
1891
1892
1893
1894
1895
1896
1897
8.311
11.405
8.672
12.369
8.413
11.621
9.808
14.185
7.898
7.932
11.506
9.138
9.200
13.559
8.665
8.692
12.669
8.425
8.466
11.578
8.916
8.943
12.310
8.384
8.853
12.518
8.213
8.786
12.408
8.676
12.743
7.803
12.216
7.968
12.652
9.106
14.400
11.305
12.795
Garcia Faria (1893)
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
MNP (1886-1892), “defunciones registradas civilmente…”
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
MNP (1886-1892)
AECB (1902)
Garcia Faria (1893)
MNP (1886-1892)
AECB (1902).
Garcia Faria (1893)
MNP (1886-1892)
AECB (1902).
MNP (1886-1892)
Almanque de la ciudad de Barcelona (1891-1892)
AECB (1902)
MNP (1886-1892)
Almanaque BCN (1892-1893)
AECB (1902)
MNP (1886-1892)
Almanaque BCN (1893-1894)
AECB (1902)
Almanaque BCN (1894-1895)
AECB (1902)
Almanaque BCN (1895-1896)
AECB (1902)
Almanaque BCN (1896-1897)
AECB (1902)
Almanaque BCN (1897-1898)
AECB (1902)
1898 13.669 AECB (1902).
1899 14.818 AECB (1902).
1900 13.523 AECB (1902).
1901 14.884 AECB (1902).
1902 12.596 AECB (1902).
1903 12.849 AECB.
1904 12.985 AECB.
1905 13.966 AECB.
1906 13.945 AECB.
1907 13.226 AECB.
1908 13.287 AECB.
1909 14.592 AECB.
1910 13.546 AECB.
1911 13.847 AECB.
1912 13.172 AECB.
1913 14.661 AECB.
Almanaque BCN (1898-1899) Inclou els naixs dels municipis agregats a partir de maig.
AECB (1902)
135

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Any Defun. Font
1914 16.577 AECB.
1915 14.468 AECB.
1916 14.325 AECB.
1917 16.253 AECB.
1918 22.767 AECB.
1919 17.685 AECB.
1920 16.601 AECB.
1921 14.774 AECB.
1922 15.620 AECB.
1923 16.277 AECB.
1924 15.334 AECB.
1925 15.108 AECB.
1926 14.721 AECB.
1927 14.707 AECB.
1928 14.075 AECB.
1929 16.099 AECB.
1930 13.768 AECB.
1931 15.916 AECB.
1932 14.921 AECB.
1933 14.778 AECB.
1934 14.290 AECB.
1935 14.681 AECB.
1936 15.012 AECB.
1937 17.383 AECB.
1938 28.192 AECB.
1939 20.294 AECB.
1940 13.690 AECB.
1941 14.051 AECB.
1942 15.760 AECB.
1943 12.098 AECB.
1944 13.489 AECB.
1945 12.739 AECB.
1946 13.096 AECB.
1947 13.917 AECB.
1948 12.053 AECB.
1949 13.705 AECB.
1950 12.324 AECB. A partir d’aquest any no es comptabilitzen les defuncions de no residents.
1951 14.480 AECB.
1952 11.627 AECB.
1953 11.227 AECB.
1954 11.117 AECB.
1955 11.665 AECB.
1956 13.460 AECB.
1957 12.823 AECB.
1958 12.144 AECB.
1959 12.554 AECB.
1960 12.263 AECB.
1961 11.911 AECB.
1962 12.799 AECB.
1963 13.553 AECB.
1964 13.179 AECB.
1965 13.537 AECB.
1966 13.712 AECB.
1967 14.172 AECB.
1968 13.987 AECB.
1969 15.508 AECB.
136

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Any Defun. Font
1970 14.808 AECB.
1971 15.751 AECB.
1972 14.422 AECB.
1973 16.354 AECB.
1974 15.841 AECB.
Any
Estadística de l’Ajuntament de
BCN
Institut d’Estadística de Catalunya Instituto Nacional de Estadística
1975 16.046 16.112
1976 16.023 16.210
1977 14.107 15.480
1978 14.303 15.662
1979 14.069 15.418
1980 14.134 16.770
1981 14.302 16.802
1982 14.007 16.355
1983 14.908 16.968
1984 14.812 16.449
1985 16.057 16.109 17.296
1986 16.089 15.913 16.129
1987 15.292 15.733 15.940
1988 16.121 16.324 16.565
1989 15.901 16.722 16.947
1990 16.919 17.170 17.464
1991 15.568 17.203 17.498
1992 15.236 16.621 16.878
1993 15.633 16.695 16.921
1994 16.674 16.536 16.755
1995 16.917 16.814 17.046
1996 15.895 16.464 16.701
1997 14.790 16.449 16.650
1998 15.331 16.471 16.690
1999 16.152 17.188 17.401
2000 15.459 16.382 16.610
2001 15.588 16.305 16.544
2002 15.495 16.128 16.350
2003 16.367 17.005 17.244
2004 14.797 15.575 15.789
2005 16.018 16.928 17.160
Font: elaboració pròpia a partir de totes les publicacions enumerades a la columna Font.
“En las poblaciones sumamente numerosas el aire es infecto, las aguas
corrompidas, el terreno desustanciado y exhausto hasta largas distancias; la
vida es en ellas necesariamente mas corta, las dulzuras de la abundancia son
poco conocidas, y los horrores de la necesidad y de la miseria estremos.” 76
76. MONLAU, Pere Felip (1841), p.12.
137

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Així refl ectia Monlau la seva percepció sobre les condicions de vida
dels barcelonins al 1841. En aquest breu fragment es posa de manifest la
preocupació per l’existència d’una notable sobremortalitat urbana que, tot i
no estar demostrada empíricament, no era desconeguda pels ciutadans de
Barcelona. Pocs anys després, a l’Estadística de Barcelona en 1849, Figuerola
reproduïa unes paraules similars en què detectava els principals elements
responsables de l’elevada mortalitat de la ciutat:
“La angostura de sus calles, la alteza de sus edifi cios, lo diminuto de las
viviendas, la espesura de sus murallas, el aire viciado de sus talleres, la vida
atropellada de sus industriales, lo agitado de las pasiones ciudadanas, las
alternativas de lujo y miseria; son causas de muerte que necesariamente deben
producir tales resultados.” 77
Entre 1834 i 1850 es registraren a la ciutat una mitjana de 4.500-5.000
defuncions anuals. Les dades absolutes varien de forma notable entre els anys,
sempre marcant una tendència a l’alça com a conseqüència de l’augment de
població resident a la ciutat (Gràfi c 3.9). Els anys en què alguna epidèmia
feia aparició a la ciutat presenten una xifra d’òbits extraordinàriament elevada.
D’aquesta manera, al 1834, any en el qual es va estendre el còlera asiàtic a
Barcelona, es van registrar 5.311 defuncions, prop de 2.000 més de les que
es registraren l’any següent. Tot i que no es disposa del nombre de defuncions,
durant l’any 1854 el còlera asiàtic també va fer acte de presència a la ciutat,
així com entre els mesos d’agost i novembre de l’any 1865, en què van morir
un total de 9.233 persones, 3.500 més que l’any 1866 (López Guallar, 1995).
L’any 1885 també es va estendre el còlera a la ciutat, però les dades semblen
confi rmar que els seus efectes van ser a Barcelona menys intensos que els
registrats durant les anteriors crisis epidèmiques.
77. FIGUEROLA, Laureà (1849), p. 103
138

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Gràfi c 3.9. Evolució del nombre de defuncions a la ciutat de Barcelona, 1834-2005
defuncions
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
1825 1850 1875 1900 1925 1950 1975 2000
any
Barcelona oficial Barcelona més municipis agregats al 1897 Barcelona oficial a partir 1897
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les fonts enumerades a la Taula 3.8.
Les taules que elaborà Figuerola al 1849, que com ell mateix comenta són
probablement les primeres a Espanya en què s’analitzen aquests elements,
constitueixen un instrument clau per entendre la dinàmica de la mortalitat
durant els darrers anys de la primera meitat de segle XIX. És especialment
rellevant l’anàlisi de la incidència de l’edat en el comportament de la mortalitat.
La infantil assolia uns nivells molt elevats, característics del model demogràfi c
pre-transicional, i accentuats pel context urbà i social. Figuerola detectà que
aproximadament el 25-30% de les defuncions anuals es registraven en infants
menors d’1 any. Calculà la vida probable, l’edat que assolia el 50% dels efectius
de cada edat, i obtingué uns resultats que mostren que només el 50% dels
nadons masculins arribaven als 5 anys d’edat, un registre signifi cativament
inferior al que presentaven els nadons de sexe femení. Amb aquests nivells de
mortalitat infantil tan elevats, la vida probable augmentava considerablement
a mesura que els infants avançaven en les seves edats (Taula 3.9). Figuerola
també es va decidir a explorar la infl uència de la classe social en la mortalitat;
el criteri que establí per determinar a quina classe correspon cada defunció
es basa en una barreja de paràmetres entre els que fi gura la localització del
domicili dintre de la ciutat, la planta de l’habitatge en què viu i la professió.
Tot i que puguin existir incerteses al voltant del criteri utilitzat, així com de les
139

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
diferents estructures que s’estan comparant (sovint el ser de primera classe és
conseqüència d’una llarga longevitat) la correlació entre pertànyer a una classe
benestant i la menor mortalitat sembla clara. Només en el cas de les dones de
segona i tercera classe desapareix la relació, probablement perquè va incorporar
les dones viudes a la tercera classe social.
Taula 3.9. Vida probable i vida mitjana de la població de BCN a fi nals de la primera meitat
del s. XIX
140
Vida probable (1844-1847) Vida Mitjana (1837-1847)
Edat Homes Dones Classe Homes Dones
0 anys 4,9 15,6 1ª classe 38,83 34,11
6 mesos 24,9 28,2 2ª classe 25,41 24,90
1 any 28,9 31,1 3ª classe 19,68 27,43
5 anys 43,0 42,6 Total població 24,59 27,24
10 anys 40,1 39,6
15 anys 36,2 35,9
20 anys 32,9 32,7
30 anys 27,2 27,4
40 anys 21,3 21,6
50 anys 15,7 16,0
Font: Estadística de Barcelona en 1849, Laureà Figuerola.
Els nivells de mortalitat de la ciutat continuaren molt elevats al llarg de la
major part de la segona meitat de segle XIX. Així, en el període 1850-1890,
només 11 anys van presentar taxes brutes de mortalitat inferiors al 30‰ (Gràfi c
3.10). L’esperança de vida en néixer al 1863 era de 26,2 anys pels homes i de
27,5 per a les dones, molt similar a l’esperança de vida que tenien aquells que
arribaven a celebrar el trentè aniversari, 28,69 anys per als homes i 29,71 anys
per a les dones. La notable mortalitat infantil que es registrava a Barcelona era
l’element responsable d’aquesta circumstància, amb taxes superiors al 220‰ en
el cas dels homes i lleugerament inferiors al 200‰ en les dones (Sáez, 1968).
Al 1865, les esperances de vida en néixer de catalans i espanyols presentaven
majors nivells de supervivència que els de la ciutat, 28,6 i 29,4 anys per als
homes i dones catalanes, i 28,7 i 29,8 anys per als homes i dones del conjunt
espanyol (Cabré, 1999). Les principals causes de mort del moment eren les
malalties infeccioses (tifus, verola i escarlatina-sarampió) i altres malalties com
la tuberculosi, l’apoplexia i la gastritis i l’hepatitis (Colomer i Codina, 1883).

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Gràfi c 3.10. Evolució de la taxa bruta de mortalitat a la ciutat de Barcelona, Catalunya i
Espanya, 1834-2004
TBM
50 ‰
40 ‰
30 ‰
20 ‰
10 ‰
0 ‰
1825 1850 1875 1900 any 1925 1950 1975 2000
Barcelona Catalunya Espanya
Font: Taxes de BCN: elaboració pròpia. Taxes de Catalunya i Espanya: Cabré (1999), Nadal (1976),
Puig i Sàis (1915), Pujadas (1982) i INE. 2005, dades provisionals INE.
De la mateixa manera com Monlau i Figuerola, Cerdà considerava molt clara
l’existència d’una sobremortalitat urbana generada per la intensa mortalitat que
es registrava a determinats barris de la ciutat. A gran part de les seves obres
defensà la relació de causalitat entre densitat i mortalitat, fi ns que va calcular
els nivells de mortalitat per a tots els intervies de la ciutat a la “Teoría General
de la Urbanización”; a partir d’aquest moment es va adonar, probablement,
de que altres elements, com la distribució de les classes socials a l’espai
intern barceloní, intervenien en la mortalitat diferencial que realment existia a
Barcelona (Cabré i Muñoz, 1994). 78 Per Cerdà, l’eixamplament de la ciutat, fet
que en principi havia de representar l’increment de superfície per càpita, era
el requisit imprescindible per aconseguir l’anhelat descens de mortalitat que sí
que s’estava produint a altres localitats europees. L’higienista francès Michel
78. El descens analític a una escala tan baixa, a les “mansanes” o intervies de la ciutat, permet
detectar els nivells més baixos de mortalitat, amb taxes inferiors al 20‰, al sector defi nit pels
carrers de Ferran, Avinyó i la Rambla, així com als voltants dels carrers de la Portaferrissa, Boqueria,
Banys Nous i Jaume I. Els nivells de mortalitat més elevats es trobaven als sectors més apartats del
centre, a banda i banda de la ciutat.
141

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Lévy proclamava que per viure en bones condicions higièniques era necessari
disposar de 40 m 2 per habitant, o el que és el mateix, que hi hagi 250 persones
per hectàrea, i Barcelona en tenia tres vegades més, unes 860.
Igual com ho féu amb la natalitat, Colomer i Codina reproduí al 1883 el llistat
del comportament de la mortalitat a les principals ciutats mundials elaborat per
Körösi, al qual afegí les dades de Barcelona. Amb una taxa de mortalitat del
30‰ ocupava una plaça intermèdia en el rànquing mundial, per sota dels nivells
de ciutats de l’Europa de l’est com Praga o Budapest (41,50‰), i per sobre de
les ciutats nord-americanes, d’algunes del nord d’Itàlia, i de París i Londres,
que amb taxes properes al 20‰ havien aconseguit reduir la mortalitat gràcies a
intensos processos de sanejament del territori urbà (Garcia Faria, 1893).
Precisament, la reducció dels nivells de mortalitat que havien registrat
moltes ciutats d’Europa al llarg de la segona meitat de segle XIX era la prova que
Garcia Faria va fer servir per reclamar el sanejament de la xarxa de clavegueram
i de dotació d’aigües de Barcelona. Estava convençut que millorant aquestes
infraestructures s’expermimentaria una ràpida millora de les condicions de
mortalitat de la ciutat. Amb una recerca inspirada en la realitzada per Cerdà,
calculà les taxes brutes de mortalitat per a cada carrer. Va detectar que 288
carrers de la ciutat presentaven, durant el període 1880-1889, taxes de
mortalitat superiors al 30‰, i d’ells cap estava regularment urbanitzat. Les taxes
de mortalitat més favorables es localitzaven al nou Eixample, al qual atribuïa
millors condicions de sanejament 79 . La mort es continuava correlacionant amb
la classe social i amb tot el que això implicava des del punt de vista urbanístic,
sanitari i de qualitat de vida (Capel i Tatjer, 1991).
L’elevada mortalitat de la ciutat de fi nals de segle XIX també va apropar a
metges del cos mèdic municipal a la realització d’una valuosa tasca estadística
de recopilació i interpretació de les dades de mortalitat. Com s’ha vist al capítol
3.1, destaquen les fi gures de Josep Nin i Pullés i Lluís Comenge i Ferrer, que
es van encarregar de la “Gaceta Sanitaria de Barcelona”, publicació mensual
on apareixien seccions monogràfi ques sobre la demografi a sanitària barcelonina
(Roca Rossell, 1991).
79. Recaño i Esteve (2006) han aprofi tat les dades recollides per Garcia Faria, i detecten la
concentració espacial de determinades malalties com la gastroenteritis, que reforcen la tesi de
Garcia Faria.
142

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Es pot considerar que la darrera dècada del segle XIX marca l’inici del
descens de la mortalitat a la ciutat de Barcelona. Al 1890 es registrà una taxa
bruta de mortalitat del 30,3‰, en consonància amb les taxes de les dècades
anteriors, mentre que al 1900, ja incorporades les defuncions dels municipis
agregats al 1897, la taxa se situà al voltant del 25‰. Al 1902, l’Anuari estadístic
de la ciutat de Barcelona enceta la seva publicació presentant una taxa del
23,6‰, una de les més baixes entre les capitals de província espanyoles, però
la dotzena més elevada entre les 116 ciutats estrangeres que es comparen al
volum de 1903. Les ciutats capdavanteres d’Europa havien aconseguit reduir la
mortalitat per sota del 20‰ (Londres 15,7‰i París 17,5‰), així com les nordamericanes,
amb una història urbana totalment diferent, que presentaven taxes
brutes properes al 15‰. La mortalitat era, tot i la reducció respecte als nivells
que es registraren dècades anteriors, massa elevada i així ho refl ectien els autors
que escrivien als primers anuaris de la ciutat “la mortalidad en Barcelona es
excesiva [...] sobre todo si se tiene en cuenta las excepcionales condiciones
climatológicas y de situación de que disfruta Barcelona”. 80
La reducció de la mortalitat infantil va participar també en la millora de
la taxa bruta. A començaments del segle XX les taxes de mortalitat infantil
registraven valors propers al 150‰, signifi cativament més baixos que els que
presentava la ciutat vint anys enrere (Gràfi c 3.11).
80. Anuari Estadístic de la ciutat de Barcelona, 1903 p. 76.
143

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 3.11. Evolució de la taxa de mortalitat infantil a la ciutat de Barcelona (1860-1880 i
1902-2004) i a Catalunya i Espanya (1900-2005)
TMi
144
300 ‰
250 ‰
200 ‰
150 ‰
100 ‰
50 ‰
0 ‰
1850 1875 1900 1925
any
1950 1975 2000
Barcelona Catalunya Espanya
Font: Barcelona: Elaboració pròpia a partir dades Colomer i Codina (1883) i Anuari estadístic de la
ciutat de Barcelona (1902-2005). Fins 1975 s’inclouen les defuncions dels no residents. Dades
Catalunya: Cabré (1999). Dades Espanya: Arbelo (1962), Gómez (1992), Nadal (1976) i INE.
2005, dades provisionals Espanya i Catalunya.
La reducció de la mortalitat registrada durant els anys previs al canvi de
segle no va tenir una continuïtat clara en les dues primeres dècades del segle
XX. En aquest període es registraren dues greus epidèmies, la de la febre tifoide
de 1914 i la de la grip de 1918; aquesta darrera, va provocar que la taxa bruta
de mortalitat tornés a superar el llindar del 30‰. A banda dels brots epidèmics,
cal destacar com a trets característics de la mortalitat barcelonina de les
primeres dècades de segle XX, la preponderància de les malalties associades
amb els aparells respiratori (pneumònia), circulatori (hemorràgies i malalties
orgàniques del cor) i digestiu, i el retrocés experimentat per malalties com la
verola i el xarampió (Tatjer, 1995).
Un cop superada l’epidèmia de grip de 1918, s’enceta una etapa
caracteritzada per la intensa davallada dels nivells de mortalitat que es trencaria
momentàniament amb l’esclat de la Guerra Civil. L’esperança de vida en néixer
va augmentar ràpidament i se superaren els 50 anys poc abans del començament

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
del confl icte (Gràfi c 3.12). La reducció de la mortalitat infantil hi jugà un paper
decisiu en aquest augment, ja que dels nivells del 150‰ de la dècada de 1910
es passà al 60‰ que es va registrar l’any 1935. Com es pot observar a les
fi gures presentades al llarg d’aquest capítol, els indicadors de mortalitat eren
en aquest moment lleugerament pitjors que els del conjunt de Catalunya, unes
diferències agreujades pel fet que encara s’adjudicaven a la ciutat les defuncions
d’aquells que venien a morir als hospitals de Barcelona. 81 Respecte a Espanya, el
comportament de la mortalitat a Barcelona durant la primera meitat de segle XX
fou signifi cativament millor, com ho demostren les clares diferències existents en
els nivells de mortalitat infantil (Arbelo, 1962; Gómez Redondo, 1992).
A partir de 1950 s’exclouen dels registres de l’Anuari de la ciutat les
defuncions dels no residents a Barcelona. Això no eliminarà de forma completa,
però, els efectes d’atracció derivats de l’àmplia cobertura hospitalària de la
ciutat. Existeix població amb poques perspectives de supervivència que es
trasllada a Barcelona cercant tant la proximitat hospitalària com la possible
atenció de la seva xarxa social i familiar.
Els guanys en supervivència continuaren des de la postguerra fi ns a
l’actualitat. En desactivar-ne la major part de les causes infeccioses de mort, el
perfi l epidemiològic de la mortalitat canvià considerablement i augmentaren, bé
que en grau divers, les morts per causes de tipus endogen o degeneratiu (Cabré i
Muñoz, 1997). La difi cultat per reduir-ne encara més els indicadors de mortalitat
ha provocat que el ritme de millora d’aquesta variable demogràfi ca hagi estat en
els darrers anys inferior al registrat en dècades anteriors. Actualment, i com a
conseqüència de la major presència de candidats entre la seva població, la taxa
bruta de mortalitat de Barcelona presenta uns nivells superiors als del conjunt
de Catalunya i d’Espanya. Els altres indicadors de mortalitat mostren que a la
ciutat només moren 2,60 de cada 1000 nadons, i que si les actuals condicions
de mortalitat (any 2004) es perllonguessin al llarg del temps, els nens i nenes
nascuts en l’actualitat viurien de mitjana 77,5 i 84,3 82 anys. Amb tot, unes
81. Entre les ciutats catalanes, també és evident la millora dels nivells de mortalitat de Barcelona:
al 1910, la mortalitat de la capital catalana només era millor que la de Girona, mentre que al
1950 els valors de Barcelona se situaven per sota de la majoria de ciutats catalanes (Torrents, Ros
i Gonzalvo, 1996).
82. Aquestes dades han estat publicades a l’informe La salut a Barcelona, 2005. Utilitzen els
registres de l’Aj. de Barcelona que, com s’ha vist, estan subregistrats respecte a les dades de
defuncions que han publicat l’Idescat i l’INE. És probable, doncs, que l’esperança de vida calculada
estigui lleugerament sobrevalorada.
145

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
xifres que situen, ara sí, a la ciutat de Barcelona en uns índexs de mortalitat
equivalents als de les ciutats del món amb millors nivells de mortalitat.
Gràfi c 3.12. Evolució de l’esperança de vida en néixer a la ciutat de Barcelona, 1900-2004
e0
146
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960
any
1970 1980 1990 2000
Homes Dones
Font: Agència de Salut Pública de Barcelona, Cabré (1999), Pujadas (1982), INE i Idescat.
3.2.2. Moviment migratori i moviment natural: una visió global dels
components demogràfi cs en el creixement de la població de Barcelona
A l’apartat de fonts i metodologia, el 2.2.1.1, s’han detallat les característiques
de la principal font d’informació que s’ha emprat per a l’elaboració d’aquest
apartat, el cens de població, així com la metodologia utilitzada, que té en
l’estimació indirecta de la migració un dels seus punts més importants. Com ja
s’ha apuntat, per dur a terme aquesta estimació, la reconstrucció de les sèries de
naixements i de defuncions, així com la del total de població resident a Barcelona,
s’ha confi gurat com a element imprescindible per valorar el component migratori,
ja que no existeix un registre efi cient dels fl uxos migratoris municipals durant la
major part del període estudiat.
L’aportació del component natural al creixement demogràfi c total de la
ciutat durant la seva explosió i consolidació industrial, no només va ser nul·la,
sinó que a més va contribuir de forma negativa al creixement de la població.

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Durant la majoria d’anys que van transcórrer entre 1834 i 1920, el nombre de
naixements es mantingué per sota de les defuncions, mentre que als períodes
en què es registraven crisis epidèmiques la incidència del saldo natural al
creixement total de la població fou especialment negativa (Gràfi c 3.13).
Gràfi c 3.13. Evolució dels naixements, defuncions i saldo natural a la ciutat de Barcelona,
1834-2005
naixements i defuncions
saldo natural
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
20.000
15.000
10.000
5.000
-5.000
-10.000
-15.000
-20.000
1825 1850 1875 1900 1925
any
1950 1975 2000
Naixements Defuncions
0
1825 1850 1875 1900 1925 1950 1975 2000
Font: elaboració pròpia a partir de la sèrie de naixements i defuncions.
Les defuncions són superiors als naixements en el 75% dels anys que
transcorren entre 1834 i 1920, amb un especial encadenament d’anys amb
saldo natural negatiu entre 1863 i 1896. 83 A partir de 1900 se succeïren els
any
147

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
anys amb saldo natural positiu i negatiu, amb una preponderància, però, del
signe negatiu. La intensitat dels saldos negatius no era gaire elevada; durant el
període 1863-1896 el saldo natural representava unes pèrdues relatives anuals
del -0,5% sobre el total de la població, és a dir, pèrdues absolutes anuals
d’unes 800 a 1.500 persones. Especialment intensos foren els saldos naturals
negatius dels anys amb crisis epidèmiques; en aquesta primera etapa se’n poden
destacar tres, les epidèmies de còlera asiàtic de 1834 i 1865, i l’epidèmia de
grip de 1918. En els tres casos les pèrdues de població naturals relatives al total
de població superaren el -1,15%. A Catalunya, mentrestant, es registrà entre
1900 i 1920 un saldo natural amb signe clarament positiu, aproximadament
1.050.000 naixements per unes 900.000 defuncions (Pujadas, 1982).
Amb tot, el component migratori explica exclusivament el creixement
demogràfi c experimentat per la ciutat durant els dos darrers terços del segle
XIX i les dues primeres dècades del segle XX (Taula 3.10 i Gràfi c 3.14). En
total, un creixement superior al mig milió de persones. El desenvolupament
industrial i econòmic de Barcelona, traduït en l’enorme capacitat d’atracció
de població, es convertí en el motor del creixement demogràfi c de la ciutat
durant la segona meitat del segle XIX. El saldo migratori no només equilibrava
les pèrdues produïdes per un creixement vegetatiu negatiu, sinó que permetia
a la ciutat créixer a un ritme frenètic, només conegut a la Barcelona del segle
XX durant les dues etapes de màxim increment d’efectius, 1915-1930 i 1940-
1960 (Taula 3.4). Amb l’enderroc de les muralles, la ciutat fi nalment va poder
créixer en extensió, i això va permetre incrementar el volum de població.
Especialment elevats van ser els nivells del creixement migratori dels primers
i dels darrers anys de la segona meitat del segle XIX. Entre 1857 i 1877 el
saldo migratori del municipi de Barcelona fou superior a les 80.000 persones,
amb una taxa anual de migració neta superior al 20‰. 84
83. Els nivells de mortalitat de la ciutat eren superiors als del conjunt de Catalunya, i no manifestaren
un descens signifi catiu fi ns als darrers anys del segle XIX, quan la taxa bruta de mortalitat assolí,
regularment, valors inferiors al 30‰. La fecunditat, en canvi, registrava una precoç davallada
transicional, i entre 1860 i 1877 l’ISF ja se situava al voltant dels 3 fi lls per dona, signifi cativament
inferior al 4,13 de Catalunya de 1885 i en consonància amb el 3,32 que registrà el conjunt francès
en el mateix any (Vidal i Bendito, 1985; Cabré, 1999).
84. Sáez (1968) ha presentat els fl uxos migratoris de la ciutat l’any 1863, any en què es registra
un saldo migratori d’unes 6.000 persones, resultat d’un fl ux immigratori de 10.529 persones i d’un
emigratori de 4.858 persones (un 5% i un 2,5% respecte al total de població).
148

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Taula 3.10. Els components demogràfi cs en l’evolució de la població de la ciutat de
Barcelona als períodes intercensals i padronals, 1857-2005
Creixement
vegetatiu
Creixement
migratori
estimat
Creixement
total de la
població
Taxa anual
de creix.
natural (‰)
Taxa anual
de creix.
migratori (‰)
Aportació
creix. veget.
al creix. total
(%)
Aportació
creix. migra.
al creix. total
(%)
1857-1860 632 5.529 6.161 0,94‰ 8,24‰ 10,25% 89,75%
1860-1877 -15.891 74.886 58.995 -4,36‰ 20,56‰
1878-1887 -10.669 34.207 23.538 -4,11‰ 13,19‰
1878-1887
(incloent
municipis
agregats al
1897)
-7.417 58.827 51.410 -1,99‰ 14,84‰
1888-1900
(incloent
municipis
agregats al
1897)
-10.812 146.501 135.689 -1,80‰ 24,33‰
1901-1905 761 23.640 24.401 0,28‰ 8,60‰ 3,12% 96,88%
1906-1910 -406 26.062 25.656 -0,14‰ 9,07‰
1911-1915 -3.184 34.856 31.672 -1,06‰ 11,56‰
1916-1920 -11.583 102.835 91.252 -3,49‰ 30,94‰
1921-1925 13.447 82.543 95.990 3,49‰ 21,44‰ 14,01% 85,99%
1926-1930 17.445 170.261 187.706 3,83‰ 37,35‰ 9,29% 90,71%
1931-1935 11.414 31.662 43.076 2,22‰ 6,17‰ 26,50% 73,50%
1936-1940 -20.531 53.065 32.534 -3,86‰ 9,97‰
1941-1945 12.767 111.567 124.334 2,23‰ 19,52‰ 10,27% 89,73%
1946-1950 29.317 45.353 74.670 4,72‰ 7,30‰ 39,26% 60,74%
1951-1955 36.048 86.801 122.849 5,40‰ 13,00‰ 29,34% 70,66%
1956-1960 50.375 104.460 154.835 6,83‰ 14,17‰ 32,53% 67,47%
1961-1965 72.955 24.785 97.740 9,15‰ 3,11‰ 74,64% 25,36%
1966-1970 79.853 9.686 89.539 9,46‰ 1,15‰ 89,18% 10,82%
1971-1975 75.754 -69.760 5.994 8,67‰ -7,98‰
1976-1981 41.606 -40.115 1.491 4,60‰ -4,43‰
1981-1986 5.865 -56.680 -50.815 0,67‰ -6,43‰
1986-1991 -10.989 -47.281 -58.270 -1,33‰ -5,72‰ 18,86% 81,14%
1991-1996 -18.496 -116.241 -134.737 -2,24‰ -14,10‰ 13,73% 86,27%
1996-2001 -21.316 16.395 -4.921 -2,53‰ 1,95‰
2001-2005* -11.462 111.739 100.277 -1,47‰ 14,35‰
Font: elaboració pròpia a partir censos i padrons de població. Entre 1888-1900, 1901-1910 i 1921-
1930 s’han eliminat els efectes del creixement de població provocat per les diverses annexions
municipals. No apareixen les aportacions dels períodes en què Saldo Natural i Saldo Migratori
no tenen el mateix signe. En negreta resultats amb signe positiu que col·laboren amb aquest
percentatge en el decreixement dels efectius de població. El padró de 1975 podria presentar dades
subregistrades en el primer grup d’edat, fet que estaria provocant una sobrevaloració de les taxes
de migració del període 1970-1975 i una infravaloració de les taxes de migració del període 1976-
1981. 2001-2005*: Període calculat a partir del padró continu de 1-I-2001 i de 1-I-2006.
149

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Els anys que van transcórrer entre 1878 i 1887 representaren una lleugera
davallada del ritme de creixement migratori respecte al període intercensal
anterior. No obstant, les taxes de migració neta es mantingueren de mitjana
per sobre del 10‰ anual. A la darrera dècada del segle, però, el ritme de
creixement migratori tornà a incrementar-se i s’assolí la segona taxa de migració
neta més elevada de tot el període estudiat, un 24,3‰ anual, amb uns guanys
absoluts per creixement migratori propers a les 150.000 persones en els tretze
anys del període 1888-1900. Durant el darrer quart del segle XIX, la capacitat
d’atracció que continuava exercint la indústria del Pla de Barcelona es va veure
incrementada per l’aparició d’altres elements econòmics. La crisi agrícola,
vinculada amb la plaga de la fi l·loxera i el conseqüent retrocés de la vinya a la
majoria del territori català, va potenciar la sortida de població cap a Barcelona
(Recaño, 1989). Per altra banda, també cal destacar l’embranzida econòmica
relacionada amb l’Exposició Universal de 1888, celebrada a la Ciutadella
barcelonina (Tatjer, 1995). 85
L’any 1921 marca l’inici d’un llarg període temporal amb saldo natural
positiu que es perllongà fi ns l’any 1984, amb l’única excepció momentània
dels període de Guerra Civil i de 1942. El canvi de tendència registrat a la
dècada de 1920 fou clar, i ràpidament s’assoliren unes taxes de creixement
natural força elevades, que deixaven enrere els recents períodes de saldos
negatius; per primer cop, el comportament demogràfi c natural dels habitants
de Barcelona va contribuir a l’increment del volum de població de la ciutat. En
aquest període, 1921-1984, es poden detectar dues fases, delimitades pels
anys del confl icte bèl·lic. Tots els anys del primer subperíode, 1921-1936,
presenten un saldo natural positiu, amb poques oscil·lacions, amb uns guanys
sempre d’unes 2.500 persones anuals (aproximadament un 0,4% del total de
població). La caiguda de la mortalitat explica el signe positiu del saldo natural,
ja que la fecunditat continuava en uns nivells similars, o fi ns i tot inferiors, als
registrats durant les dues primeres dècades del segle XX.
85. Els altres municipis del Pla també van viure un creixement dels efectius de població molt
important durant la segona meitat de segle XIX, i de la mateixa manera que a la ciutat central,
l’element explicatiu fou la immigració. Gràcia i Sant Martí de Provençals eren, en el moment de
l’annexió, els dos municipis més poblats, després de Barcelona, de tota Catalunya, amb 61.935 i
51.684 habitants respectivament. L’increment respecte a la meitat de segle XIX fou espectacular,
ja que aconseguiren quadruplicar els volums de població (Tatjer, 1995).
150

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
La migració fou, però, el component que va conduir al total de població
de Barcelona cap al milió d’habitants, assolit al cens de 1930. Després d’uns
primers anys de segle XX amb un creixement migratori poc intens, el període
1915-1920 registrà una taxa anual de creixement migratori superior al 30‰.
La dinàmica migratòria de la dècada de 1920 va donar continuïtat a aquesta
tendència, fet que converteix el període 1915-1930 en el de màxim creixement
demogràfi c relatiu de la història de Barcelona, en què s’assoleix una taxa anual
de creixement acumulatiu del 3,5%. La taxa mitjana anual de migració neta
durant la dècada de 1920 fou del 30‰, amb uns valors extraordinàriament
elevats, superiors al 37‰, durant el quinquenni 1926-1930, clarament per
sobre de les taxes registrades al llarg de tot el període estudiat. En cap altra
etapa de la història moderna de Barcelona el creixement migratori ha aportat un
increment absolut i relatiu d’efectius tan important en només 15 anys.
El component migratori explica, per sí mateix, el 95% dels efectius que
Barcelona va incorporar a la seva població entre 1915 i 1930 (en total unes
375.000 persones) (Taula 3.10). El 5% restant és atribuïble de manera
directa a la contribució del component natural, també benefi ciat per les
característiques demogràfi ques dels migrants, que alimentaven el creixement
vegetatiu positiu (Cabré, 1999). La capital catalana actuà com a pol d’atracció
de mà d’obra gràcies a l’expansió econòmica relacionada, en un començament,
amb la Primera Guerra Mundial, que afavorí tots els sectors industrials, i, més
endavant, amb tot un seguit d’obres públiques (construcció del metropolità,
obertura de la Via Laietana, Exposició Internacional) que durant la Dictadura
del General Primo de Rivera no feren sinó accelerar-se (Tatjer, 1995). Arango
(1982), parla d’una segona revolució industrial catalana, amb dues dècades
de creixement accelerat (1910-1930), conseqüència, per una banda, de
la reproducció de les activitats existents, i de la modifi cació de l’estructura
industrial per l’altra: diversifi cació econòmica, empenta de les indústries de
bens d’equip, alteració de l’estructura interindustrial, augment de la dimensió
mitjana de les empreses, augment de la concentració orgànica del capital, i
introducció de nous productes i nous processos de fabricació. El protagonisme
de Barcelona en aquesta transformació és indiscutible; l’enorme atracció de
la ciutat es traduí en termes demogràfi cs: la capital catalana va absorbir prop
del 90% de la immigració que arribà a Catalunya entre 1920 i 1940 (Aracil
i altres, 1996). Al 1930 la població no nascuda al municipi de Barcelona ja
representava més de la meitat dels habitants (el 56,3%), el percentatge de
151

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
nascuts en una altra província s’apropava al 47% i una de cada tres persones
havia nascut fora de Catalunya.
En una dècada marcada per la complicada conjuntura econòmica i per la
Guerra Civil espanyola, el període 1930-1940 trenca amb la tendència dels
anys anteriors, i es desaccelera el ritme de creixement demogràfi c, derivat
tant del descens de la intensitat del creixement migratori com del vegetatiu.
Els anys immediatament posteriors a la fi de la Guerra Civil tornaren a registrar
un ritme elevat de creixement migratori, que es perllongaria fi ns a 1960.
S’encetava així, la segona etapa del segle XX amb intensa immigració. La
crisi de postguerra a la província de Barcelona va resultar menys intensa del
que ho va ser a altres àrees d’Espanya (Arango, 1982). De fet, la greu crisi
econòmica latent en altres àrees d’Espanya s’afegia a l’atracció generada per
la capital catalana.
Entre 1940 i 1960, Barcelona presenta un saldo migratori superior a les
350.000 persones, amb una taxa anual mitjana de migració neta molt propera
al 15‰. 86 En aquest període, el saldo migratori positiu contribuí en un 75% a
l’increment del total d’efectius de la ciutat, que va passar d’1.081.175 habitants
censats al 1940 a 1.557.863 l’any 1960. Per primera vegada, el creixement
vegetatiu contribuí de manera signifi cativa al creixement de la població, afavorit
pel repuntament de la fecunditat, per l’allargament de la supervivència vital,
i per l’estructura per edats dels migrants, que potenciava l’increment dels
naixements. L’elevat nombre de nou nats va fer que el percentatge de població
nascuda al municipi no variés gaire entre les dues dates i continués entorn al
50% del total de la població (51,2% al 1940 i 50,8% al 1960). Un altre cop,
i com a anticipi dels següents apartats, les zones rurals de fora de Catalunya
van ser els principals emissors de població amb una estructura per edats molt
defi nida: joves i adults-joves, homes i dones, que arribaven a la ciutat cercant
millors perspectives laborals i econòmiques.
86. En contraposició al que molt sovint s’associa, en el cas de la ciutat de Barcelona, el ritme de
creixement migratori d’aquest període va ser inferior al que es va registrar durant la primera etapa
immigratòria del segle XX.
152

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Gràfi c 3.14. Els components del creixement demogràfi c de la ciutat de Barcelona als
períodes intercensals i padronals, 1857-2005
200.000
150.000
100.000
50.000
0
-50.000
-100.000
-150.000
1857-1860
1860-1877
1878-1887
1888-1900
1901-1905
1906-1910
1911-1915
1916-1920
1921-1925
1926-1930
1931-1935
1936-1940
1941-1945
1946-1950
1951-1955
1956-1960
1961-1965
1966-1970
1971-1975
1976-1981
1981-1986
1986-1991
1991-1996
1996-2001
2001-2005
200.000
150.000
100.000
efectius
50.000
0
-50.000
-100.000
-150.000
1857-1860
1860-1877
1878-1887
1888-1900
Creixement natural
1901-1905
1906-1910
1911-1915
1916-1920
1921-1925
1926-1930
1931-1935
1936-1940
200.000
150.000
100.000
50.000
0
-50.000
-100.000
-150.000
1941-1945
1857-1860
1860-1877
1878-1887
1888-1900
1901-1905
1906-1910
1911-1915
1916-1920
1921-1925
1926-1930
1931-1935
1936-1940
1941-1945
1946-1950
1951-1955
1956-1960
1961-1965
1966-1970
1971-1975
1976-1981
1981-1986
1986-1991
1991-1996
1996-2001
2001-2005
1946-1950
1951-1955
1956-1960
1961-1965
1966-1970
Creixement migratori
Creixement vegetatiu Creixement migratori Creixement total
Font: elaboració pròpia a partir censos i padrons de població (1857-2001), padró continu de
població (1-I-2001/1-I-2006) i MNP.
1971-1975
1976-1981
1981-1986
1986-1991
1991-1996
1996-2001
2001-2005
153

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
El saldo migratori positiu registrat durant aquest període no pot amagar
l’existència d’un signifi catiu fl ux emigratori. Les sortides de Barcelona havien
tingut un fort component de moviment de retorn cap als llocs d’origen dels
immigrants o de fi d’una etapa transitòria en què la ciutat era considerada com
a primer punt d’arribada a Catalunya (Cabré i Muñoz, 1997; Pascual, 1969;
Recaño 1995).
La dècada de 1960 representa un punt d’infl exió en el comportament de
la variable migratòria a Barcelona. La situació era certament nova; mentre que
el saldo migratori de Barcelona experimentà un retrocés molt considerable
respecte a les dues dècades anteriors (una aportació migratòria neta de 35.000
persones, que representava un 18,1% del creixement total registrat a la dècada)
el conjunt català, en canvi, conegué els anys amb el creixement migratori
absolut més important en la seva història, 720.442 persones (Cabré, 1999).
Les ciutats de la primera i segona corona metropolitana van ser, principalment,
les que van absorbir la major part d’aquest extraordinari volum de població.
Les ciutats més properes a Barcelona, els 27 municipis seu voltant, van doblar,
en conjunt, la seva població entre 1960 i 1970 (Taula 3.6). A més, s’ha de
pensar en moviments de relocalització residencial metropolitana protagonitzats
per individus residents a Barcelona. El municipi presentava, doncs, els primers
símptomes de saturació territorial, i el creixement natural es consolidava, com
no ho havia fet abans en tot el període estudiat, en l’element que explicava els
guanys de població municipals.
A partir dels setanta, quan el fl ux immigratori procedent de fora de Catalunya
s’estancà, no només deixà d’entrar població a la ciutat, sinó que el moviment
de desconcentració urbana va esdevenir el principal factor d’emigració des de
Barcelona, mobilitzant massivament població nascuda i arrelada a la ciutat
(Cabré i Muñoz, 1997). Per primera vegada des de la transformació industrial,
Barcelona conegué un llarg període de creixement migratori negatiu que es
perllongà fi ns al quinquenni 1996-2001, en què el saldo migratori ha tornat
a presentar signe positiu. Entre 1970 i 1991 les pèrdues mitjanes del saldo
migratori a cada quinquenni van ser d’unes 50.000 persones, a raó de 10.000
persones cada any. Fins 1984 el saldo natural de la ciutat fou positiu, i
aconseguia compensar el saldo migratori negatiu, cada vegada, però, amb més
difi cultat; després, el component natural, determinat pel declivi de la fecunditat,
acompanyà al migratori en la contribució negativa a l’evolució de la població. El
decreixement migratori va tocar fons durant el primer quinquenni de la dècada
154

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
de 1990. En aquest període, les pèrdues associades a la migració van ser de
115.000 persones que, juntament amb el dèfi cit natural, representaren una
reducció de 140.000 persones en el volum de població de Barcelona.
Les explicacions al saldo migratori negatiu del municipi se’n deriven de les
teories de la desconcentració dels espais centrals i de la suburbanització en
àrees metropolitanes (Módenes, 1998; Nel·lo, 2001; 2005), que centraran
l’atenció d’apartats posteriors de la recerca doctoral. En el cas de Barcelona, el
procés de desconcentració de la ciutat central ha resultat més evident degut a
les reduïdes dimensions físiques del territori municipal. Amb el fort creixement
de població i urbanístic experimentat entre 1940 i 1960, i com es veurà
posteriorment, s’acabaren d’omplir els espais buits que encara existien a la
ciutat, normalment els més allunyats de les zones centrals. Poc a poc, l’activitat
constructora es limitava a àrees més petites, on la recerca per maximitzar el
benefi ci econòmic, obligà a constructors a buscar en la dimensió vertical allò
que no podien trobar en el pla horitzontal de la ciutat: el sòl (les últimes àrees
construïdes a Barcelona són un exemple: polígons de la Ciutat Meridiana,
Canyelles, Barri Besòs).
Altres elements explicatius s’afegeixen a la mancança de sòl i d’habitatge
per descriure el procés de desconcentració de Barcelona. Entre ells, s’ha de
destacar l’element demogràfi c, i és que, durant les dues darreres dècades
del segle XX, l’estructura per edats dels residents a la ciutat ha potenciat la
creació de llars a una velocitat intensa, amb l’arribada de les generacions
plenes a l’edat d’emancipació (López Villanueva, 2002). Altres elements,
com l’econòmic, amb la revalorització del preu del sòl i la relocalització de
l’activitat industrial i econòmica en l’espai metropolità, i l’urbanístic, amb la
revalorització dels entorns menys densos com a referents d’una nova forma de
vida, han intervingut també en els processos de desconcentració demogràfi ca i
suburbanització territorial (Módenes, 1998; Nel·lo 2001).
El saldo migratori de Barcelona entre 1996 i 2001 ha tornat a ser positiu, i ha
estat molt a prop d’equilibrar la contribució negativa del creixement vegetatiu.
Des de 2001, l’augment de població registrat fi ns al padró continu de 2006
apunta a que el nombre total d’entrades ha superat amb escreix el nombre
de sortides de la ciutat. El fl ux immigratori procedent l’estranger ha estat el
principal responsable que s’aturés la tendència de pèrdua de població que vivia
Barcelona des de feia més de 25 anys. (Domingo i altres, 2004; Nel·lo, 2004;
155

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Bayona, 2006). De fet, la intensitat del creixement migratori registrada entre
2001 i 2006 ha assolit uns nivells molt elevats, comparables als registrats
durant el període immigratori de 1940 a 1960. La curta durada d’aquesta etapa
immigratòria, la novetat del fl ux i la saturació de la trama urbana del municipi
afegeixen incerteses al futur del comportament de la migració estrangera a la
ciutat de Barcelona, més si cap, en un nou context territorial metropolità —
respecte als altres episodis migratoris del segle XX— i en un context demogràfi c
en què l’elevada mobilitat residencial intermunicipal de la població estrangera
s’està confi gurant com un fenomen emergent (Pumares, Garcia Coll i Asensio,
2006; Recaño, 2002; 2006). En el cas de Barcelona, i tot que la permanència
a la mateixa ciutat és encara la preferent entre els estrangers, la sortida del
municipi comença a prendre una dimensió molt signifi cativa, tant des del punt
de vista relatiu, com en xifres absolutes. Actualment, els municipis limítrofs
son les destinacions escollides per la majoria d’individus que parteixen de la
ciutat en una pauta de difusió territorial divergent amb el patró de mobilitat
residencial de la població espanyola (Bayona i López, 2006).
Per altra banda, i com es desenvoluparà àmpliament al llarg de la recerca,
el recent augment en el volum de població de la ciutat no pot amagar la pèrdua
d’efectius, tant espanyols com estrangers, que es continua registrant en la
relació amb el territori metropolità, en una tendència, aquesta sí, que no ha
variat des del segon terç del segle XX (Recaño i López Gay, 2007).
3.3. Les característiques demogràfi ques i geogràfi ques dels migrants
Els individus que han participat en la dinàmica migratòria de Barcelona durant
el període estudiat no han estat extrets de forma aleatòria d’entre els estocs de
les poblacions de partida. Normalment, els moviments migratoris resten regulats
per un mecanisme de selecció, que fi ltra els individus que formaran part del
fl ux a partir de diferents paràmetres, que en la història recent de la ciutat de
Barcelona han estat fonamentalment de naturalesa socioeconòmica. En aquest
apartat, s’analitzen, per una banda, les principals característiques demogràfi ques
dels migrants (sexe i edat) a partir del recorregut de les generacions pels censos
de població. Com fi ns ara, s’ha fet ús de mètodes indirectes per conèixer aquestes
característiques dels migrants; en el cas del segle XX, assignant al saldo migratori
les diferències d’efectius d’una mateixa generació entre dos moments censals,
després d’haver aplicat les probabilitats de supervivència de les generacions
catalanes. Finalment, a partir de les dades extretes dels censos de població
156

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
s’estudien les relacions geogràfi ques dels fl uxos migratoris i s’identifi quen els
principals àmbits de procedència de la població que ha arribat a Barcelona.
3.3.1. Sexe i edat dels migrants
Les dades de la població barcelonina per edat i sexe que publicà Figuerola al
1848 representen un dels primers materials que permeten conèixer l’estructura
demogràfi ca de la incipient ciutat industrial. Existeix una clara sobrerepresentació
de les edats adultes, difícilment assignable a un comportament diferencial de la
fecunditat anys enrere (Gràfi c 3.17). Es pot considerar, doncs, que la nova ciutat
industrial era importadora de mà d’obra jove, tant femenina com masculina. S’ha
de tenir en compte, a més, que les dades representen a una població de dret que
no incorpora ni els criats, ni els transeünts, ni els estrangers; la seva inclusió, hauria
representat, sens dubte, un increment de la població adulta (López Guallar, 1995).
El seguiment de generacions que s’ha realitzat a partir del cens de 1860 87
ratifi ca la presència de la població jove als fl uxos migratoris de la segona meitat
de segle XIX (Gràfi c 3.15). Només les generacions d’homes i dones joves i
adultes-joves aconseguien equilibrar les pèrdues naturals, i assolir un creixement
en el nombre d’efectius. Els increments més intensos es registraven en
les franges d’edats adultes més joves, fet que apunta cap a la hipòtesi en què el
mercat laboral barceloní i el context dels espais de sortida es conjuguen com a
principals elements de selecció, i defi neixen les característiques dels migrants.
Per altra banda, el creixement de les generacions femenines és lleugerament
superior al de les masculines. És arriscat, però, assignar tota la responsabilitat
d’aquest fet a una major intensitat del fl ux immigratori femení, ja que les dones
presentaven una menor mortalitat en aquestes edats.
Encara que només representi a un any, la piràmide d’edats dels immigrants de
Barcelona de 1863 que presenta Sáez (1968) a “La población de Barcelona en
1863 i 1960”, pot ratifi car les argumentacions presentades fi ns ara (Gràfi c 3.16).
87. S’han separat les edats i s’ha suavitzat l’estructura de la població als censos de població.
D’aquesta manera, s’han eliminat els efectes de la dolenta declaració de l’edat (acumulació de
persones en les edats que acaben en 0 i 5 molt present als censos del segle XIX), i s’ha aconseguit
reconstruir el pas de les generacions al llarg dels moments en què hi ha hagut recomptes censals
de població. En determinats censos no es disposa de l’estructura per edats dels municipis més
petits del Pla de Barcelona; en aquests casos, se’ls hi ha aplicat l’estructura per edats dels altres
municipis agregats dels què si que es tenen aquestes dades. A diferència del seguiment de les
generacions durant el segle XX, al segle XIX no s’han incorporat paràmetres de mortalitat.
157

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 3.15. Evolució dels residents a Barcelona i municipis agregats segons generacions,
1857-1900.
efectius
efectius
158
29000
26500
24000
21500
19000
16500
14000
11500
1856-1860
1841-1845
1851-1855 +1846-1850
1876-1880
1881-1885
1871-1875
1866-1870
1861-1865
9000
1855 1860 1865 1870 1875 1880
any
1885 1890 1895 1900
29000
26500
24000
21500
19000
16500
14000
11500
1841-1845
1856-1860
1851-1855 1846-1850
1876-1880
1871-1875
1881-1885
1866-1870
1861-1865
9000
1855 1860 1865 1870 1875 any 1880 1885 1890 1895 1900
Font: elaboració pròpia a partir dels censos de població (1860-1900).

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Existeix una important acumulació de població a les edats adultes més joves,
sobretot en el cas de les dones, que presenten una estructura més concentrada
en aquesta franja d’edat. Així, aproximadament el 40% del fl ux immigratori
total té entre 16 i 25 anys, amb una especial representació del grup 16-20,
que acumula un percentatge superior al 20% del total d’immigrants. En el cas
dels homes, és més important el fl ux d’arribada de persones de més de 25 anys
que entre les dones. És signifi cativa, també, la sobrerepresentació del grup de
noies de 11 a 15 anys, atretes per una demanda de mà d’obra relacionada amb
determinades activitats domèstiques i industrials.
Gràfi c 3.16. Perfi l per edat de la població immigrant i emigrant a la ciutat de Barcelona, 1863
85 i +
81-85
76-80
71-75
66-70
61-65
56-60
51-55
46-50
41-45
36-40
31-35
26-30
21-25
16-20
11-15
6-10
0-5
Dones
Homes
1.200 800 400 0 400 800 1.200
Font: elaboració pròpia a partir dades Sáez (1968).
1.200 800 400 0 400 800 1.200
No es pot oblidar que també existia un fl ux de població que abandonava la
ciutat. L’estructura per edats de la població emigrada presentada per Sáez és una
de les poques fonts que permeten l’anàlisi de les seves característiques durant
la segona meitat de segle XIX. La seva estructura per edats no era tan marcada
com la d’aquells que entraven a la ciutat. Les persones que abandonaven la
urbs presentaven un perfi l més homogeni, i no hi havia cap grup d’edat que
sobresortís per damunt dels altres. L’actuació del mercat de treball com a fi ltre
que seleccionava els individus que participaven en el fl ux era menys intensa que
en el cas dels immigrants. Probablement, altres elements derivats d’aspectes
residencials o del cicle de vida individual i familiar, compartien importància
amb els elements laborals.
159

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Les piràmides d’edat de la Barcelona del segle XIX, refl ecteixen la singularitat
demogràfi ca d’un àmbit urbà en plena explosió industrial, amb l’acumulació de
població a les franges adultes joves (Gràfi c 3.17). La piràmide de 1900 presenta
una estructura més equilibrada que les precedents, amb una menor acumulació
relativa a les franges més joves de l’edat adulta, i amb una major presència
de persones amb edat més avançada. Aquesta situació no és contradictòria
amb l’elevada intensitat amb què s’incorporaren nous residents a Barcelona
a les darreries del segle XIX. Les generacions que antany havien incorporat
població jove entre els seus efectius degut al component migratori, continuaven
el seu recorregut ascendent per la piràmide d’edats, amb una probabilitat de
supervivència cada vegada més elevada.
Per concloure amb els comentaris sobre el perfi l demogràfi c de l’immigrant
de la incipient metròpoli barcelonesa del segle XIX, es reprodueixen les paraules
amb què l’Anuari de Barcelona de 1902 descriu el tipus de població que arribà
a la ciutat durant els últims anys del segle XIX. 88
“No hay por qué encarecer la importancia que representan estos asuntos, pues
siempre la inmigración acrecienta el bienestar y la riqueza del país favorecido;
este incremento es mucho más rápido y efectivo cuando la población afl uente
está casi en su totalidad constituida por individuos de la edad más conveniente
para el empleo de su actividad, y la gente que afl uye a Barcelona bien sabido
es que viene en busca de trabajo, que no encuentra remunerador en su país:
solteros, matrimonios jóvenes y niños, constituye la casi totalidad del fenómeno
inmigratorio”. 89
88. També és molt destacable el fet que sigui una de les primeres publicacions en què es destaca
el component migratori com a element clau per entendre el sistema demogràfi c de la ciutat de
Barcelona.
89. Anuario Estadístico de la ciudad de Barcelona (1902), p. 109.
160

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Gràfi c 3.17. Estructura per edats de la població de Barcelona. 1848- 2005
1848
90 i més
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1877
90 i més
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Dones
Homes
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1910
90 i més
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Dones
Homes
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1940
90 i més
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Dones
Homes
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1970
90 i més
85
EDAT
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Dones
Homes
Nascuts prov. de BCN
No nascuts prov. de BCN
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1857
90 i més
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
90 i més
Dones
Homes
1,75% 1,25% 0,75% 0,25% 0,25% 0,75% 1,25% 1,75%
1887
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Dones
Homes
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1920
90 i més
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1950
90 i més
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Dones
Homes
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1975
Dones
Homes
90 i més Nascuts prov. BCN
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
No nascuts prov. BCN
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1860
EDAT
90
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
90 i més
Dones
Homes
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1900
EDAT
90 i més
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
15
10
5
0
Dones
Homes
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1930
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
5
0
90 i més
85
Dones
Homes
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1960
EDAT
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Dones
Homes
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1981
90 i més Nascuts prov. BCN
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
No nascuts prov. BCN
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
161

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
1986
90 i més
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
2001
162
Dones
Homes
90 i més Nascuts prov. BCN
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
No nascuts prov. BCN
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1991
90 i més Nascuts prov. BCN
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
No nascuts prov. BCN
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
2005
90 i més Nascuts Cat
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
No nascuts Cat
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
1996
90 i més Nascuts prov. BCN
EDAT
85
80
75
70
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
No nascuts prov. BCN
1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 0,50% 1,00% 1,50%
Font: elaboració pròpia. 1848: Figuerola; censos de població (1857-2001); padrons de població
(1975-2005). Nota: Els percentatges de les piràmides corresponen a edats simples.
La reconstrucció de les generacions barcelonines al llarg del segle XX
incorpora paràmetres de mortalitat, concretament les probabilitats de
supervivència de les generacions catalanes. 90 D’aquesta manera, els guanys
o pèrdues generacionals entre dues dates censals s’assignen directament a
la migració, i es poden relacionar amb els efectius, creant així les taxes de
migració neta per generació de cada període intercensal.
Al Gràfi c 3.18 es representa el recorregut de les generacions barcelonines
al llarg del segle XX, sense aplicar, de moment, les respectives probabilitats
de supervivència. Utilitzant com a base 100 el grup d’edat 10-14 anys,
s’aconsegueix comparar els increments o decreixements registrats entre totes
les generacions. Observant les formes de les corbes, s’identifi quen les diverses
90. S’han aplicat les probabilitats de supervivència de les generacions catalanes nascudes entre
1856-1960, calculades per Cabré (Cabré, 1989). La manca dels totals de defuncions per edat
i sexe en determinats anys de començament de segle XX, la inclusió de les defuncions de no
residents fi ns a 1975 i la sobreestimació de les defuncions per l’atracció de la ciutat vers la
població amb menys expectativa vital, són els principals aspectes que afegeixen complexitat i
incertesa al càlcul de les taules de vida de la població de Barcelona. Cal tenir en compte els
efectes d’haver aplicat la supervivència de les generacions catalanes: algunes taxes específi ques de
migració neta podrien estar subestimades per les diferències de mortalitat que durant el primer terç
de segle encara existien entre Barcelona i Catalunya. La reconstrucció dels efectius s’ha perllongat
fi ns al grup 70-74 anys.

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
etapes migratòries que s’han analitzat en apartats anteriors, i que divideixen,
a grans trets, el segle XX en tres grans períodes: 1901-1940, 1941-1970 i
1971-2001. Els dos primers, estan defi nits per una component migratòria
positiva, especialment elevada durant els anys que transcorren entre 1915-
1930 i 1945-1960. Al tercer període, la forma decreixent de les corbes en
totes les generacions, reprodueix el comportament fonamentalment emigratori
que caracteritza la dinàmica migratòria d’aquesta darrera etapa.
L’increment registrat per algunes generacions confi rmen que l’onada
immigratòria experimentada entre 1915 i 1930 ha estat la més intensa de
Barcelona durant el segle XX. La generació de dones nascudes entre 1906 i
1910, per exemple, va estar a punt de doblar-se en només una dècada. La
segona onada immigratòria del segle XX, en canvi, va aconseguir multiplicar per
1,5 els efectius d’algunes generacions.
163

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 3.18. Evolució dels residents a la ciutat de Barcelona segons sexe i generació,
1900-2001. (10-14 anys = base 100)
200
180
160
140
120
100
80
60
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
200
180
160
140
120
100
80
164
Generacions masculines
Generacions femenines
60
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
Font: elaboració pròpia a partir censos i padrons (1900-2001).

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Gràfi c 3.19. Taxes anuals de migració neta segons sexe i generació, 1900-2001
Taxa de migració neta
Taxa de migració neta
75‰
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
Generacions masculines
1896-1900
1891-1895
1906-1910
1911-1915
1901-1905
1926-1930
1936-1940
1931-1935
1921-1925
1916-1920
1941-1945
1946-1950
1951-1955
-30‰
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
75‰
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
Generacions femenines
1896-1900
1901-1905
1891-1895
1906-1910
1911-1915
1926-1930
1916-1920
1936-1940
1941-1945
1936-1940
1931-1935
1921-1925
1941-1945
-30‰
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
Font: elaboració pròpia a partir censos i padrons de població (1900-2001).
165

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Com s’ha apuntat, aplicant les taxes de supervivència de les generacions,
s’assigna al saldo migratori la responsabilitat dels guanys o de les pèrdues
registrades durant un període intercensal. El Gràfi c 3.19 representa les taxes
de migració neta segons generació i sexe, és a dir, els guanys o pèrdues per
migració posats en relació amb els efectius de cada grup de generacions. Els
resultats convergeixen amb els arguments anteriors: els dos primers terços
de segle XX presenten taxes de migració neta positiva, a excepció d’algunes
generacions durant la dècada de 1930, mentre que al darrer terç de segle totes
les generacions tenen valors negatius, a excepció del darrer quinquenni, en què
generacions d’adults joves experimenten un signifi catiu augment de les taxes.
Les característiques de l’immigrant de les primeres dècades del segle XX
continuen presentant un predomini de les edats adultes joves; la demanda
de mà d’obra exercida per l’activitat industrial, de la construcció i del servei
personal es confi gurà com el principal element que va defi nir les característiques
de la població d’ambdós sexes que arribava a la ciutat. Les principals edats en
què es registraven guanys per migració eren entre els 15 i els 30 anys, com
ho demostra el fet que el grup d’edat que en tots dos sexes experimenta un
creixement migratori més important durant un període intercensal és el de la
població que passa de tenir 15-19 anys a tenir-ne 25-29 deu anys després
(Gràfi c 3.20). 91 Tot i això, és signifi cativa, i excepcional durant el segle XX, la
notable incorporació d’efectius d’edat més avançada durant les dècades de
1910 i 1920. Entre sexes, les taxes més elevades es registraren en la població
femenina. Els homes presenten un major equilibri en les taxes de totes les edats
adultes; en el cas de les dones, en canvi, es produeix una notable acumulació
de població immigrada en les edats adultes més joves. 92 Per altra banda, els
registres que durant la dècada de 1920 assoliren les generacions masculines i
femenines nascudes entre 1906 i 1910, superant una taxa anual del 50‰ de
migració neta, són els més elevats de tot el període estudiat. Amb la dinàmica
migratòria intensa registrada durant el primer terç de segle XX, és evident que
el component migratori afectà de forma molt notable a l’estructura per edats
91. Es presenten les taxes anuals de migració neta de cada període intercensal (1900-1970)
i interpadronal (1975-2005). Les taxes són el resultat de calcular el Saldo Migratori d’un grup
de generacions entre dos moments censals. Aquest, en relació amb la població mitjana de la
generació, i en dimensió anual, esdevé la Taxa de Migració Neta.
92. Durant el primer terç de segle XX, en el cas dels homes, les generacions que van viure un
increment d’efectius més elevat van ser les nascudes entre 1896 i 1900, mentre que en el cas de
les dones van ser les que van néixer entre 1906 i 1910 les que més increments varen registrar.
166

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
del conjunt de la població barcelonina. L’acumulació de població en edats
adultes, i la progressiva arribada a edats més avançades de les generacions
que van sumar efectius gràcies a la dinàmica migratòria de la segona meitat de
segle XIX, són els principals trets característics de les piràmides de població de
Barcelona de les primeres dècades de segle XX.
La represa del creixement migratori a la dècada de 1940 comportà lleugeres
modifi cacions en l’estructura per edats del saldo migratori. La població adultajove
de tots dos sexes continua presentant les taxes més elevades, al voltant
d’un 25-30‰ anual entre 1940 i 1960. En canvi, és interessant comprovar
com la franja de població masculina que registra un increment més elevat és la
que passa de tenir 20-24 anys a tenir-ne entre 30 i 34, al contrari del que havia
succeït fi ns a aquell moment, quan el grup modal havia estat sempre l’anterior.
El saldo migratori de les dones, en canvi, continua presentant una estructura
més jove i les taxes de migració neta més elevades es repeteixen a la generació
que passa de tenir 15 a 19 anys a tenir-ne entre 25 i 29.
Les generacions nascudes entre 1895 i 1910 es confi guren com a
protagonistes de la dinàmica migratòria del segle XX ja que, havent incorporat
entre els seus efectius part de l’extraordinari input migratori de la dècada de
1920, repeteixen increment generacional d’efectius durant la segona etapa
d’intens creixement migratori del segle XX. És signifi catiu que a les edats adultes
més velles també es registraren guanys de població per migració, sobretot al
període 1950-1960. Aquest fet podria estar indicant l’existència d’estratègies
migratòries de caire familiar, en què persones de més edat acompanyaren a les
generacions més joves en el seu itinerari migratori, bé des d’un bon principi, o
bé posteriorment, en forma de reagrupació familiar.
167

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 3.20. Taxes anuals de migració neta segons període intercensal, sexe i generació,
1900-2005
1901-1910 1911-1920
taxa de migració neta
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
168
1891-1895
1886-1890
1881-1885
1876-1880
1871-1875
1866-1870
1861-1865
generacions
generacions
1856-1860
Homes
Dones
1921-1930 1931-1940
taxa de migració neta
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1941-1950
taxa de migració neta
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1911-1915
1931-1935
1906-1910
1926-1930
1901-1905
1921-1925
1896-1900
1916-1920
1891-1895
1886-1890
1881-1885
generacions
1911-1915
1906-1910
1896-1900
generacions
1876-1880
1901-1905
1871-1875
1891-1895
1866-1870
1886-1890
1861-1865
1881-1885
Homes
Dones
1856-1860
Homes
Dones
1876-1880
1871-1875
taxa de migració neta
taxa de migració neta
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1951-1960
1961-1970 1971-1975
taxa de migració neta
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1951-1955
1946-1950
1941-1945
1936-1940
1931-1935
1926-1930
1921-1925
generacions
1916-1920
1911-1915
1906-1910
1901-1905
Homes
Dones
1896-1900
1891-1895
taxa de migració neta
taxa de migració neta
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1901-1906
1921-1925
1941-1945
1956-1960
1896-1900
1916-1920
1936-1940
1951-1955
1891-1895
1911-1915
1931-1935
1946-1950
1886-1890
1906-1910
1926-1930
1941-1945
1881-1885
1876-1880
1871-1875
generacions
1901-1905
1896-1900
1891-1895
generacions
1921-1925
1916-1920
1911-1915
generacions
1936-1940
1931-1935
1926-1930
generacions
generacions
1866-1870
1886-1890
1906-1910
1921-1925
1861-1865
1881-1885
1901-1905
1916-1920
1856-1860
1876-1880
1896-1900
1911-1915
1871-1875
1891-1895
1906-1910
Homes
Dones
Homes
Dones
1866-1870
1886-1890
1861-1865
Homes
Dones
1901-1905
1881-1885
Homes
Dones
1896-1900

60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1966-1970
1961-1965
1956-1960
1951-1955
3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
1976-1980 1981-1985
taxa de migració neta
1946-1950
1941-1945
1936-1940
1931-1935
generacions
generacions
1926-1930
1921-1925
1916-1920
1911-1915
Homes
1986-1990 1991-1995
taxa de migració neta
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1976-1980
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
1951-1955
1946-1950
1941-1945
generacions
1996-2000 2001-2004*
taxa de migració neta
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1986-1990
1981-1985
1976-1980
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
1951-1955
generacions
1936-1940
1946-1950
1931-1935
1941-1945
1926-1930
1936-1940
1921-1925
1931-1935
Dones
1906-1910
Homes
Dones
1916-1920
Homes
Dones
1926-1930
1901-1905
1911-1915
1921-1925
taxa de migració neta
taxa de migració neta
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
2000
1971-1975
1981-1985
1990
1966-1970
1976-1980
1961-1965
1971-1975
1980
1956-1960
1966-1970
1951-1955
1961-1965
1970
1946-1950
1941-1945
1936-1940
generacions
1956-1960
1951-1955
1946-1950
generacions
1960
generacions
Font: elaboració pròpia a partir dels censos de població (1900-2001).* 2001-2004: elaboració
a partir del padró continu de la població 1-I-2001 a 1-I-2005 i aplicant les probabilitats de
supervivència en edat simple calculades per al conjunt de Catalunya per A. Blanes per a diferents
projectes del CED.
Les dècades de 1960 i 1970 són de desacceleració del creixement
migratori, primer, i de pèrdua total d’efectius després. En un moment inicial,
les generacions dels adults més joves resisteixen la caiguda de les taxes de
migració neta que es registra entre els adults de més edat. Aquestes darreres
generacions, les que se succeeixen a partir de la que travessa el període
intercensal de 1960-1970 tenint entre 25-29 anys a 35-39, són les primeres
taxa de migració neta
1950
1931-1935
1941-1945
1926-1930
1936-1940
1940
1921-1925
1931-1935
1916-1920
1926-1930
1930
Homes
Dones
1911-1915
Homes
Dones
1921-1925
Homes
Dones
1906-1910
1916-1920
1919 i abans
169

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
en evidenciar el canvi de tendència que anys més tard es reproduiria en totes
les generacions. Moviments de relocalització residencial metropolitana (Cabré i
Muñoz, 1997), en alguns casos, i migració de retorn (Pascual, 1969; Recaño,
1995), en altres, expliquen la pèrdua d’efectius corresponents a generacions,
que en la seva majoria, s’havien assentat inicialment a la ciutat. Per altra banda,
és signifi cativa la capacitat de Barcelona per atraure població jove durant els
primers moments de desconcentració de la ciutat central, dècada dels seixanta,
en una dinàmica consonant, en aquest grup d’edat, amb la que es registrava en
aquell mateix moment al conjunt de Catalunya.
Les dades publicades per l’Ajuntament l’any 1970 permeten distingir el lloc
de naixement de la població segons l’edat (Gràfi c 3.17). És molt ressenyable
que a partir del grup d’edat 25-29 la població nascuda fora de la província
de Barcelona representa més del 50% del total d’efectius de cada generació
(nascudes abans de 1945). El percentatge és encara més elevat a partir dels
50 anys, quan el percentatge de població nascuda fora de la província de
Barcelona supera el 60%. Entre sexes, la representació de dones no nascudes
a la província és més elevada que la dels homes en totes les edats, una dada
coherent amb els resultats obtinguts en l’anàlisi de les taxes de migració neta.
A partir de 1975, la pèrdua de població per migració es feu extensible a tots
els grups d’edat i a totes les generacions. La ciutat central, saturada (Arribas,
1991), amb un teixit urbà madur, i amb una ocupació intensa del sòl del seu
territori municipal, no aconsegueix allotjar a més població. La immigració
procedent de la resta d’Espanya es desaccelera a Catalunya, i els moviments
residencials prenen el protagonisme de la dinàmica migratòria i demogràfi ca
de Barcelona i dels municipis de la Regió Metropolitana. Els saldos migratoris
per edats no ha tornat a presentar signe positiu a la ciutat fi ns al darrer període
quinquennal del segle. Especialment intenses foren les pèrdues registrades
durant el període 1991-1995, quan les taxes específi ques de migració neta
superaren en molts casos el -20‰ anual. Entre aquests, destaquen els nivells
assolits per les generacions masculines nascudes entre 1966-1970 que, en
passar de tenir entre 20-24 anys a tenir-ne entre 25-29, registraren una taxa
de migració neta anual del -29‰.
Durant el període de dèfi cit migratori, han estat les edats adultes entorn als
25-40 anys les que han registrat les pèrdues migratòries més signifi catives. Ha
desaparegut, doncs, el paper protagonista del mercat laboral com a element
170

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
principal en el mecanisme de selecció dels fl uxos migratoris de Barcelona, i han
aparegut uns altres, eminentment residencials, que han jugat en sentit invers, i
que han provocat la infl exió en la dinàmica migratòria de la ciutat.
Al darrer quinquenni de segle XX, malgrat que es registrà un saldo migratori
total de signe positiu, començaven a confl uir diverses realitats migratòries de
sentit contrari. Per una banda, els adults d’edat més avançada i de tots dos
sexes, presentaven taxes migratòries negatives, en consonància amb la tendència
que s’havia registrat durant els 20 anys anteriors. Els adults més joves, en
canvi, presenten taxes positives que superaren, en alguns casos, el 10‰ anual.
Es començava a dibuixar així l’emergència del fl ux immigratori procedent de
l’estranger, un altre cop sotmès a l’atracció exercida pel mercat laboral, i que ha
estat determinant per variar el signe migratori en aquesta franja d’edat.
Les taxes de migració neta registrades durant el període 2001-2004 93 no
només ratifi quen la tendència insinuada en els darrers anys de segle XX, sinó
que situen a aquest—de moment breu— període temporal a l’alçada de les
etapes immigratòries més intenses del segle XX. En els darrers quatre anys
s’han assolit en les edats adultes més joves taxes fi ns i tot superiors al 50‰.
La generació masculina de 1978, que travessa el període 2001-2004 passant
dels 21 als 25 anys presenta la taxa de migració neta més elevada, i incorpora
60 persones per cada 1.000. Després d’aquest pic de migració neta entorn als
20-25 anys, la taxa baixa ràpidament, fi ns situar-se al 30‰ a les generacions
que creuaren el període entorn als 30 anys d’edat. En el cas de la població
femenina, els nivells assolits són sensiblement més baixos que els masculins
en aquestes edats adultes més joves. Al contrari del que ha succeït a les altres
etapes immigratòries del segle XX, el fl ux immigratori procedent de l’estranger
té un més clar component masculí. Tot i això, aquests arguments són vàlids per
al conjunt de la població estrangera, però no en l’anàlisi particular de cadascuna
de les nacionalitats presents a la ciutat. (Bayona, 2006; Domingo i Bayona,
2004, Domingo i altres, 2004). Les generacions que travessen aquest darrer
període d’estudi amb unes edats entorn als 50 anys es confi guren com a punt
d’infl exió en el signe del saldo migratori. A partir d’aquestes edats, el signe del
saldo migratori és sempre negatiu, amb unes taxes que volten el -5‰.
93. A diferència dels altres períodes, el 2001-2004 és de 4 anys, i les taxes de migració neta
s’han elaborat aplicant les probabilitats de supervivència en edat simple (calculades per A. Blanes
per a diferents projectes del CED) a l’estructura per edat simple del padró continu de 1-I-2001. El
període d’observació fi nalitza amb les dades del padró continu de l’1-I-2005.
171

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
El canvi de tendència migratòria registrada durant el darrer període d’estudi,
primer quinquenni del segle XXI, però, requereix un anàlisi més profund. Se’n
desprenen dues grans preguntes: quina és la participació de la població estrangera
en la infl exió registrada, i si el procés de pèrdua de població nascuda a la ciutat que
es registra des de la dècada de 1970 s’ha aturat. Per resoldre aquestes qüestions
s’han resseguit els efectius generacionals segons nacionalitat a partir dels padrons
continus d’1 de gener de 2000 i d’1 de gener de 2005 94 (Gràfi c 3.21).
Gràfi c 3.21. Taxes de migració neta segons edat, sexe i nacionalitat (espanyol/estranger),
2000-2004
Taxes de migració neta; denominador població espanyola i estrangera
Espanyols Estrangers
taxa de migració neta
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
172
1995-99
1990-94
1985-89
1980-84
1975-79
1970-74
1965-69
1960-64
1955-59
generacions
1950-54
1945-49
1940-44
1935-39
1930-34
Homes
Dones
Taxes de migració neta; denominador població de Barcelona
Homes Dones
taxa de migració neta
75‰
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1995-1999
1990-1994
1985-1989
1980-1984
1975-1979
1970-1974
1965-1969
1960-1964
1955-1959
generacions
1950-1954
1945-1949
1940-1944
1935-1939
1930-1934
1925-29
1920-24
Espanyols
Estrangers
BCN
1925-1929
1920-1924
taxa de migració neta
390‰
330‰
270‰
210‰
150‰
90‰
30‰
-30‰
75‰
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1995-1999
1995-99
1990-1994
1990-94
1985-1989
1985-89
1980-1984
1980-84
1975-1979
1975-79
1970-1974
1970-74
1965-1969
1965-69
1960-64
1955-59
generacions
1960-1964
1955-1959
generacions
Font: elaboració pròpia a partir dels padrons continu de població de 1-I-2000 i 1-I-2005.
taxa de migració neta
1950-1954
1950-54
1945-1949
1945-49
1940-44
1940-1944
1935-39
1935-1939
1930-34
1930-1934
Homes
Dones
1925-29
1925-1929
1920-24
Espanyols
Estrangers
BCN
94. S’han aplicat les probabilitats de supervivència del conjunt de Catalunya calculades per A.
Blanes per a diferents projectes del CED.
1920-1924

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
La resposta és clara: la immigració estrangera ha estat la responsable
del canvi de tendència, mentre que la població de nacionalitat espanyola
resident a la ciutat ha continuat amb la dinàmica de dècades anteriors, és
a dir, disminuint els seus efectius en tots els grups d’edat. Es repeteixen els
grups d’edats en què es registren les pèrdues de població més importants;
amagat en el saldo migratori global de la ciutat, es continua produint, doncs,
un important transvasament de població adulta-jove, nascuda a la ciutat i que
es dirigeix cap a altres localitats de l’entorn metropolità (Módenes i Recaño,
2003). Entre els estrangers, les taxes de migració neta registrades assoleixen
uns nivells extraordinaris, sobretot si els efectius incorporats es relacionen amb
la mateixa població estrangera. Com s’ha insinuat en altres punts, caldrà parar
atenció al fl ux immigratori procedent directament de l’estranger i a la dinàmica
residencial metropolitana que la població de nacionalitat estrangera registri en
el futur, per tal de veure si convergeixen les dues dinàmiques, que són, ara per
ara, força divergents (Recaño,2002; Bayona i López, 2006).
3.3.2. Les relacions geogràfi ques de la migració. Naturalesa,
procedència i destinació dels fl uxos migratoris
L’estudi de la naturalesa de la població resident a la ciutat de Barcelona
s’ha realitzat amb les dades que han publicat periòdicament, des de fa més de
cent anys, l’Institut Nacional d’Estadística (sota les diverses denominacions) i
l’Ajuntament de Barcelona, principals fonts d’informació que aporten les dades
necessàries per al desenvolupament d’aquest capítol. La informació sobre el
lloc de naixement de la població que contenen aquests documents ha variat
notablement al llarg del temps. La Taula 3.11 mostra la desagregació de les
dades amb què es tracta la qüestió de la naturalesa de la població de la capital
catalana en cadascun dels recomptes censals i padronals.
173

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 3.11. Informació referent al lloc de naixement de la població de Barcelona present a
les publicacions dels censos i padrons. INE, Idescat i Ajuntament de Barcelona, 1857-2001
Mateix
municipi
Província
de
naixement
Mateixa
província /
altres prov.
Comunitat
Autònoma
de
naixement
Mateixa
Comunitat
/ altra
comunitat
Nacionals /
Estrangers
Escala
inframunicipal
174
1857
1860
1877
1887
1897
1900
1910
1920
1930
1940
1945
1950
1960
1970
1975
1981
1986
1991
1996
2001
1998-05
Cens
Cens
Cens.
Anuari
Cens.
Anuari
Cens
Anuari
Cens*
Anuari
Cens*
Anuari
Cens/Anuari
Cens/Anuari
Cens/Anuari
Anuari
Cens
Cens
Cens
Publicació Aj.
Cens
Cens/Anuari
Cens/Anuari
Cens
Cens
Cens
Padró continu 95
X X X X X X X X X X X X X X
X X X X X X X X X X
X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
X X X X X X X X X X X X
X X X X X X X X X X X X X X X X X
X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
X X X X X X X
Font: elaboració pròpia a partir informació disponible als censos i padrons de la població (1857-
2001), i a l’Anuari Estadístic de la ciutat de Barcelona (1902-2005). *Al 1900 i 1910 el
cens presenta les dades sobre el lloc de naixement dels partits judicials de Barcelona i no del
municipi.
Fins al 1877 no es té una constància estadística prou desagregada com per
conèixer el lloc de naixement de la població empadronada. Tot i això, l’atracció
que Barcelona exercí sobre les zones més properes de la seva demarcació
provincial va ser molt clara durant la segona meitat de segle XIX. Estudis de
caràcter qualitatiu permeten indicar la notable afl uència de població procedent
95. Amb la incorporació d’Internet com a mitjà de difusió, els tres instituts estadístics (municipal,
regional i estatal) han ampliat el número de dades publicades. Tanmateix, cada institució se
n’ocupa de realitzar les tabulacions, així que el ventall de variables creuades i escala administrativa
analitzada, és diferent segons la plana web consultada.

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
de les zones rurals i de muntanya, atreta per l’oferta de petits ofi cis de carrer
i d’altres de caràcter més obrer, com la construcció i l’arranjament de les vies
públiques. Molts d’aquests itineraris migratoris eren inicialment temporals, per
convertir-se després en defi nitius. Tampoc s’ha d’oblidar que una part d’aquesta
immigració catalana cap a Barcelona devia estar nodrida per treballadors
procedents d’ofi cis industrials, que venien de petites ciutats fabrils, o del treball
tèxtil domiciliari, o per petits artesans d’altres rams. (Tatjer, 1995).
Segons dades de l’Anuari de Barcelona de 1902, el 72% de la població
que residia al 1877 al conjunt format per Barcelona i els municipis agregats al
1897, havia nascut a Catalunya. La immigració catalana, doncs, no fou l’únic
element explicatiu del creixement migratori de la ciutat durant la segona meitat
de segle XIX. Sense disposar d’estadístiques sobre les províncies o regions
de procedència, és coneguda la immigració de pescadors valencians cap al
barri mariner de la Barceloneta ja des de l’inici del segle XIX, continuada al
llarg de tot el segle i incrementada a la darreria amb pescadors procedents
de l’Andalusia oriental (Tatjer, 1995). Els registres de l’Hospital General de
la Santa Creu també treuen a la llum l’important contingent de treballadors
sense qualifi car procedents de València, Aragó, Múrcia i Galícia, un fl ux que
s’accelerà a partir de la dècada de 1840 (Montiel Pastor, 1985). La instal·lació
de diverses cases regionals a les darreries del segle XIX és una bona mostra de
la importància de la població nascuda fora de Catalunya. Les primeres en tenir
una certa presència foren les aragoneses: la pionera va ser la Unión Aragonesa,
inscrita al 1887 (Solà, 1993). Entre 1877 i 1900 la població procedent de fora
de Catalunya es va incrementar en xifres absolutes i relatives: es va passar de
88.000 persones a més de 150.000, que ja representava el 29% de la població
de Barcelona i dels municipis agregats. La presència de població no nascuda a
la resta d’Espanya és gairebé idèntica, en termes relatius, entre ambdós sexes
(Taula 3.12).
No es pot oblidar, l’existència d’un estoc de població estrangera certament
important, que representava aproximadament un 2% del total de població
durant gran part de la segona meitat de segle XIX, a excepció dels darrers
anys, quan l’elevat fl ux immigratori procedent de Catalunya i d’Espanya, restà
importància relativa al col·lectiu estranger. Al 1848, Figuerola ja destacà la
seva importància:
175

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
“Por lo que respecta á los estrangeros que á nuestra ciudad acuden, es sin
duda alguna la que mas alberga de las de España, aumentando su capital moral
é industrial con el prohijamiento de personas ya formadas, útiles todas y que
vienen á ganar su pan con el trabajo, importando procedimientos perfeccionados
y aclimatando industrias, atraidos de la amenidad de nuestro clima, llaneza de
costumbres y por ellos muy admirada é inesperada seguridad en sus bienes y
personas.” 96
Els més de 2.186 francesos, els 702 italians, els 197 anglesos i els 146
alemanys, representaven el 90% dels 3.535 estrangers recomptats a Barcelona
l’any 1848. Entre estrangers existia una clara major representació dels efectius
de sexe masculí, derivada de l’especialització en determinats sectors laborals.
Els italians es dedicaven en bona part a l’hostaleria i la restauració, a treballs
artesanals, o bé eren dentistes; els francesos i anglesos estaven més vinculats
a activitats tècniques i fabrils, amb freqüència com a enginyers o propietaris
d’empreses mecano-metal·lúrgiques, químiques o tèxtils barcelonines (Tatjer,
1995). En tombar de segle la població nascuda a l’estranger i censada a
Barcelona superava les 7.500 persones.
Les paraules que es dediquen a la immigració al primer “Anuari de la
Ciutat de Barcelona” (1902) sintetitzen la dinàmica migratòria de les darreres
dècades del segle XIX i ja deixen veure la doble composició del fl ux immigratori
que arribava a la ciutat.
“La inmigración constituye el principal factor de crecimiento de las grandes
ciudades, y Barcelona no es una excepción de esta regla. El movimiento
inmigratorio que asume en Barcelona notables proporciones, no lo constituye,
como sucede en las ciudades americanas, la incorporación de extranjero, sino
que el mayor contingente lo proporciona la transmigración interna, ó sean los
traslados de domicilio de vecinos de pueblos de otras regiones de la nación.” 97
Entre 1900 i 1920 continuà el decreixement del percentatge de població
nascuda a Catalunya. La tendència s’accentuà durant la dècada de 1920, en
què els guanys directament atribuïts a la immigració van superar les 250.000
persones. La població nascuda fora de Catalunya es va incrementar en un 60%, i
96. FIGUEROLA, Laureà (1849), p.48.
97. Anuario Estadístico de la ciudad de Barcelona (1902), p.107
176

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
es passà de les 225.000 persones censades al 1920 a les 375.000 recomptades
al 1930. Amb tot, els individus nascuts fora de Catalunya representaven al
1930 el 37% de la població.
No es pot deixar de banda, però, que, paral·lelament, l’estoc de població
nascuda al mateix municipi també s’incrementà en xifres absolutes, mercès
a un saldo natural que es manifestà, per primer cop, amb un signe clarament
positiu. Tot i això, amb l’elevat fl ux immigratori de la dècada, es va reduir el
pes relatiu de la població fi lla de Barcelona. Per altra banda, l’atracció que va
exercir Barcelona sobre la població espanyola nascuda a la resta d’Espanya
també es va reproduir, en menor mesura, sobre població nascuda a l’estranger.
Així, l’estoc de població nascuda a l’estranger registrada al 1930, 26.559
persones, era tres vegades superior a l’estoc recomptat al cens de 1910.
177

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 3.12. Naturalesa de la població a la ciutat de Barcelona segons la informació
disponible als censos i padrons de població, 1857-2005
1877
1877
1887
agregada
1887
1900 1910 1920 1930
agregada
1897
H D H D H D H D H D H D H D H D H D
47,7 46,4 44,9 42,4
8,2 7,9 7,4 7,0
55,0 57,8 59,3 59,9 57,1 56,9 60,4 60,2 58,1 59,6 59,3 59,1 56,9 57,0 55,9 54,3 52,3 49,4
12,5 12,6 11,8 13,1 10,0 10,1 9,9 9,8 10,0 9,2 11,6 13,2 11,5 12,6
1860
agregada
H D
1860
178
D
H
1857
agregada
H D
1857
D
H
Nascuts al municipi
Nascuts a la resta de la
província
Total província de Barcelona
Altres prov. de Catalunya
42,0 40,2 40,4 41,3
71,8 72,5 72,2 73,3 68,1 69,7 69,2 68,9 66,9 66,2 67,5 67,5 63,8 62,0
3,0 2,7 4,4 4,1
5,7 7,5 7,0 9,0
0,2 0,2 0,2 0,2
0,2 0,2 0,2 0,3
1,3 0,9 1,5 1,4
1,7 1,5 2,0 2,2
1,1 1,1 1,2 1,2
9,3 9,0 9,0 8,5
0,3 0,1 0,3 0,2
0,8 0,5 0,7 0,9
0,9 0,9 0,9 0,9
0,06 0,05 0,1 0,06
0,3 0,4 0,3 0,5
3,8 3,3 4,6 4,3
0,4 0,6 0,4 0,79
0,4 0,5 0,4 0,6
0,05 0,04 0,06 0,05
25,7 25,7 25,7 25,1 29,0 27,9 28,6 29,1 31,0 31,9 29,6 29,5 33,3 35,2
97,6 98,5 97,8 98,6 97,9 98,9 98,1 99,0 97,0 98, 97,5 98,2 97,5 98,2 97,9 98,4 97,1 97,6 97,8 98,0 97,9 98,1 97,1 97,0 97,1 97,2
2,4 1,5 2,2 1,4 2,1 1,1 1,9 1,0 2,7 1,7 2,3 1,5 2,3 1,7 2,0 1,5 1,9 1,4 1,6 1,3 1,5 1,3 2,5 2,6 2,7 2,6
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 0,3 0,2 0,3 0,2 0,1 0,1 0,1 1,0 1,0 0,6 0,7 0,6 0,6 0,4 0,4 0,2 0,2
Altres prov. de Cat.i Esp.
Total nascuts a Catalunya
Andalusia
Aragó
Astúries
Cantàbria
Castella-La Manxa
Castella i Lleó
Comunitat de Madrid
Comunitat Valenciana
Extremadura
Galícia
Illes Balears
Illes Canàries
La Rioja
Múrcia
Navarra
País Basc
Altres territoris
Espanya sense Catalunya
Total nascuts a Espanya
Total nascuts a l’estranger
No consten

2005
2001
1996
1991
1986
1981
1975
1970
1960
1950
1945
1940
1930
H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D
Nascuts al municipi 44,9 42,4 52,7 50,0 50,2 44,5 51,3 45,0 50,9 45,5 52,7 48,2 57,1 52,2 56,7 61,1 56,1 61,8 56,7 60,1 55,8 55,3 52,4
Nascuts a la resta de la província 7,4 7,0 6,5 5,9 7,0 6,6 6,2 6,1 5,4 5,4 4,3 4,3
4,2 4,4 4,3 4,2 4,1 4,1 4,4 4,3 4,5 4,1 4,3
Total província de Barcelona 52,3 49,4 59,2 55,9 57,2 51,1 57,5 51,1 56,3 50,9 57,0 52,5 58,8 54,6 61,3 56,6 63,6 58,7 65,2 60,2 65,9 61,1 64,4 60,3 59,4 56,7
Altres prov. de Catalunya 11,5 12,6 9,4 10,3 9,4 10,4
5,7 6,5 5,2 6,1 4,7 5,5 4,4 5,1 4,4 5,3 3,8 4,5 3,4 4,1 3,0 3,8
3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
40,8 47,1 40,6 45,6
63,8 62,0 68,6 66,2 66,6 61,5
62,7 59,0 64,0 60,7 66,0 62,1 68,0 63,8 69,6 65,5 69,7 65,6 67,8 64,4 62,4 60,5
4,4 4,1 4,4 4,3 5,3 5,4
11,6 11,6 11,4 11,4 9,9 10,2 9,2 9,6 8,6 9,2 8,1 8,7 7,0 7,7 6,0 6,8
7,0 9,0 5,3 7,4 5,5 8,0
4,7 5,8 4,4 5,5 4,0 4,9 3,6 4,6 3,5 4,4 3,2 4,0 2,7 3,5 2,4 3,1
0,2 0,2 0,3 0,3 0,3 0,5
0,4 0,5 0,4 0,4 0,3 0,4 0,3 0,4 0,3 0,4 0,3 0,4 0,3 0,4 0,3 0,4
0,2 0,3 0,3 0,4 0,4 0,6
0,3 0,4 0,3 0,4 0,2 0,4 0,2 0,3 0,2 0,3 0,2 0,3 0,2 0,3 0,2 0,2
1,5 1,4 1,4 1,4 1,6 1,7
2,9 2,9 2,8 2,8 2,6 2,6 2,4 2,5 2,3 2,4 2,2 2,3 1,9 2,0 1,7 1,8
2,0 2,2 2,1 2,4 2,5 3,1
4,1 4,6 4,3 4,8 3,9 4,6 3,8 4,5 3,7 4,4 3,7 4,3 3,3 4,0 2,9 3,7
1,2 1,2 1,3 1,3 1,4 1,4
1,1 1,2 1,1 1,2 1,0 1,1 1,0 1,1 1,0 1,1 0,9 1,0 0,9 1,0 0,8 1,0
9,0 8,5 6,6 6,3 6,1 6,4
3,0 3,4 2,7 3,0 2,3 2,5 2,0 2,3 1,7 2,1 1,6 1,9 1,4 1,7 1,2 1,5
0,3 0,2 0,4 0,3 0,4 0,3
1,7 1,7 1,9 1,8 1,7 1,7 1,6 1,7 1,6 1,6 1,5 1,6 1,3 1,4 1,2 1,3
0,7 0,9 0,9 1,2 1,2 1,7
2,5 2,9 2,7 3,0 2,6 2,9 2,5 2,9 2,5 2,8 2,4 2,8 2,3 2,7 2,0 2,4
0,9 0,9 0,7 0,6 0,8 0,7
0,4 0,4 0,3 0,4 0,4 0,4 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,2 0,2
0,1 0,06 0,1 0,1 0,1 0,1
0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1
0,3 0,5 0,3 0,5 0,3 0,6
0,3 0,4 0,3 0,4 0,3 0,4 0,3 0,4 0,2 0,3 0,2 0,3 0,2 0,3 0,2 0,2
4,6 4,3 3,9 3,7 4,0 4,1
2,1 2,4 1,8 2,1 1,6 1,9 1,3 1,6 1,1 1,4 1,0 1,2 0,8 1,0 0,7 0,9
0,4 0,79 0,4 0,6 0,5 0,9
0,4 0,6 0,4 0,6 0,3 0,5 0,3 0,5 0,3 0,5 0,3 0,4 0,2 0,4 0,2 0,3
0,4 0,6 0,6 0,6 0,7 0,8
0,5 0,6 0,5 0,6 0,4 0,6 0,4 0,5 0,4 0,5 0,4 0,5 0,4 0,5 0,4 0,5
0,06 0,05 0,1 0,1 0,05 0,04
0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,3 0,3 0,3 0,3 0,2 0,3 0,2 0,3 0,2 0,2
33,3 35,2 29,1 31,5 31,2 36,3
36,2 39,6 35,5 38,6 31,8 35,4 29,6 33,6 28,1 32,1 26,6 30,4 23,5 27,6 20,5 24,8
97,1 97,2 97,7 97,7 97,8 97,8 98,3 98,2 96,9 96,5 98,9 98,6 99,5 99,3 97,8 97,5 97,6 97,4 97,7 97,6 96,3 96,0 91,0 92,0 82,9 85,2
2,7 2,6 1,7 1,8 1,9 2,0 1,7 1,8 1,4 1,6 1,1 1,4 0,5 0,7 2,2 2,4 2,4 2,6 2,3 2,4 3,7 4,0 9,0 8,0 17,1 14,8
0,2 0,2 0,6 0,5 0,3 0,2 0,0 0,0 1,7 1,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0,03 0,06 0,01 0,01 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Altres prov. de Cat.i Esp.
Total nascuts a Catalunya
Andalusia
Aragó
Astúries
Cantàbria
Castella-La Manxa
Castella i Lleó
Comunitat de Madrid
Font: elaboració pròpia a partir censos i padrons de població, (1857-2005) i Anuari Estadístic
de la ciutat de Barcelona (1902-2006). La distribució regional s’ha fet considerant la divisió
administrativa actual d’Espanya (2006). Nota: Els totals de població, per tal de reconstruir en
nombres absoluts aquesta taula es poden consultar a la Taula 3.1.
Comunitat Valenciana
Extremadura
Galícia
Illes Balears
Illes Canàries
La Rioja
Múrcia
Navarra
País Basc
Altres territoris
Espanya sense Catalunya
Total nascuts a Espanya
Total nascuts a l’estranger
No consten
179

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
El recompte censal de 1920 manifestava una forta representació de
determinats col·lectius regionals, com a conseqüència del passat migratori de la
ciutat i de la intensifi cació del fl ux que es produí a partir del segon quinquenni
de la dècada de 1910. La Comunitat Valenciana, amb 65.000 residents (9,2%
sobre el total de la població) era al 1920 el grup regional amb una major
representació a Barcelona, amb una presència més notable de població de
Castelló i València (Mapa 3.2 i Taula 3.13). 98 Aragó era la segona regió amb
més efectius, amb les tres províncies amb similar nombre de residents. Els
impactes de l’emigració sobre la població d’origen eren, però, més evidents
a les províncies de Terol i Osca, signifi cativament menys poblades. La Regió
de Múrcia registrava ja al 1920 una presència destacada a Barcelona (Aracil
i altres, 1996). Les altres regions espanyoles presentaven volums de població
allunyats als d’aquestes comunitats autònomes. No es pot oblidar, però, l’elevat
nombre d’habitants nascuts a les altres províncies catalanes, sobrerepresentats
respecte a cap altra província espanyola. No va ser aquest un fl ux que s’aturés
amb l’onada immigratòria de la resta d’Espanya, sinó que continuà arribant a
Barcelona població procedent d’aquests àmbits, tal i com ho indica l’increment
relatiu superior al 30% que es va registrar en els individus nascuts a la resta de
Catalunya entre 1920 i 1930.
Entre 1920 i 1930 és palesa tant l’ampliació de l’àmbit migratori que nodria
a Barcelona, com la intensifi cació de les arribades de persones procedents de
les regions ja destacades l’any 1920 (Tatjer, 1995). S’accentua la visió de
l’eix mediterrani com a principal àmbit de procedència de la població amb la
intensifi cació dels fl uxos de persones nascudes a Múrcia, Almeria, i fi ns i tot
Granada, a la vegada que altres procedències, sobretot del nord d’Espanya, són,
cada cop, més importants.
98. A partir de 1920, s’han publicat, amb major o menor regularitat, les províncies de naixement
de la població censada a la ciutat de Barcelona. El Mapa 3.2 i la Taula 3.13 representen la
naturalesa de la població resident a Barcelona als censals de 1920, 1930 i 1940.
180

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Mapa 3.2. Població resident a la ciutat de Barcelona segons província de naixement i sexe,
1920-40
Homes
Homes
Homes
Població resident a la ciutat de Barcelona
Menys de 750
750 a 2.999
3.000 a 8.999
1920
1930
1940
9.000 a 17.999
Més de 18.000
Dones
Dones
Dones
0 60
Min iles
1 ce eter on map = 63.63 mi les
200 400 800
0 Km
Scale
ntim 500 Km
Font: elaboració pròpia a partir dades cens. INE i Anuari de la ciutat de Barcelona. En el cas de la
província de Barcelona, només es representen els nascuts fora del municipi de Barcelona.
181

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 3.13. Població de Barcelona i relació de masculinitat segons el lloc de naixement,
1920-1940
Població
Increment relatiu
mitjà anual
Relació de masculinitat
1920 1930 1940 1921-1930 1931-1940 1920 1930 1940
Barcelona capital 334.135 438.724 553.923 3,13% 2,63% 91,9 94,6 87,9
Barcelona província 56.960 72.086 66.424 2,66% -0,78% 92,7 94,7 91,9
Tarragona 40.370 52.171 44.150 2,92% -1,54% 85,9 88,1 78,5
Lleida 27.195 38.974 35.904 4,33% -0,79% 70,0 73,8 71,6
Girona 20.795 30.137 27.094 4,49% -1,01% 78,6 82,7 80,4
Andalusia 20.059 42.583 47.098 11,22% 1,06% 100,0 94,4 86,3
Aragó 47.209 80.940 69.796 7,14% -1,38% 67,89 69,3 59,4
Astúries 1.421 2.314 3.395 6,28% 4,67% 87,2 68,7 68,7
Cantàbria 1.544 2.799 3.550 8,13% 2,68% 77,3 61,3 62,7
Castella-La Manxa 8.075 14.666 15.125 8,16% 0,31% 124,9 93,7 86,6
Castella i Lleó 11.343 21.132 24.959 8,63% 1,81% 102,5 79,8 73,3
Com. de Madrid 7.922 11.910 13.618 5,03% 1,43% 94,6 90,7 83,9
Com. Valenciana 65.033 87.933 69.236 3,52% -2,13% 91,9 94,9 86,9
Extremadura 1.682 2.500 3.267 4,86% 3,07% 223,5 116,3 113,1
Galícia 4.587 7.848 11.749 7,11% 4,97% 134,9 70,9 61,6
Illes Balears 6.442 9.337 7.317 4,49% -2,16% 94,8 96,1 99,6
Illes Canàries 398 674 968 6,93% 4,36% 99,0 98,2 137,2
La Rioja 2.247 3.940 4.239 7,53% 0,76% 64,1 54,7 50,1
Múrcia 25.098 44.873 41.020 7,88% -0,86% 101,5 96,7 88,7
Navarra 3.488 5.524 5.959 5,84% 0,79% 57,6 51,0 50,6
País Basc 3.069 5.066 6.569 6,51% 2,97% 75,4 66,4 74,1
Altres territoris 313 542 750 7,32% 3,84% 96,9 102,2 97,9
Estranger 18.015 26.659 19.313 4,80% -2,76% 88,5 90,9 79,1
Total + No consta 710.367 1.005.565 1.081.175 4,16% 0,75% 88,5 90,9 79,1
Font: elaboració pròpia a partir censos de població (1920-1940).
La intensifi cació del fl ux procedent de Múrcia i Almeria està en relació amb la
crisi econòmica de la zona, i en especial amb l’esgotament dels fi lons de mineral
i per l’acabament dels terminis de les concessions d’explotació (Oyón, 2001).
En tots dos casos, la immigració procedia essencialment de la costa i comarques
pròximes, i molt especialment de les zones mineres. A Múrcia, refl ectien clarament
aquesta situació les localitats de La Unión i Mazarrón, mentre que a Almeria eren
els municipis de Vera i Cuevas de Vera els que simbolitzaven la crisi de la mineria
(Taula 3.14); en tots quatre casos, el pes relatiu de la població associada al cap
de llar i resident a Barcelona representava més del 50% del total de la població
182

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
que va romandre a les localitats d’origen (Oyón, 2001). Lluny de tòpics, però,
i observant les localitats de procedència, no es pot dir que la immigració de
Barcelona fos, exclusivament, el resultat d’un procés d’expulsió rural.
Taula 3.14. Principals localitats i àmbits de naixement dels caps de llar 99 no nascuts a
Catalunya i censats a Barcelona al 1930
Població associada
al cap de
la llar
Pes relatiu
sobre la població
d’origen
Població associada
al cap de
la llar
Pes relatiu
sobre la població
d’origen
Castelló 6.388 17,36% Saragossa 11.500 6,60%
Benicarló 3.194 42,84% Baix Aragó-Casp 4.692 20,21%
Vinaròs 3.001 36,23% Mequinensa 1.196 38,10%
Morella 2.129 38,73%
Total prov.
Saragossa
36.420 6,79%
Alcora 1.645 37,21% Baix Aragó 12.788 19,52%
Useras 1.250 49,09% Mora-Gúdar 4.750 20,64%
Ribesalbes 1.064 107,5% Terol 1.840 13,54%
Total prov.
Castelló
58.220 18,30% Alcañiz 1.483 16,80%
València 18.489 5,77% Calanda 1.472 34,39%
Canal de
Navarrés
4.356 21,80% Total prov. Terol 35.000 13,84%
Xàtiva 2.226 14,75% Cartagena 18.088 17,64%
Bicorp, Bolbaite i
Navarrés
3.192 57,92% Múrcia 12.168 8,07%
Total prov.
València
58.440 5,60% Lorca 9.701 16,08%
Alacant 3.312 4,53% La Unión 8.640 73,46%
Alcoi 3.019 7,79% Mazarrón 8.161 60,00%
Torrevieja 1.753 20,02% Águilas 3.758 23,86%
Vilajoiosa 1.363 15,64% Cuevas de Vera 7.300 54,92%
Benidorm 1.266 40,67% Vera 4.120 82,20%
Total prov.
Alacant
27.000 4,94% Almeria 3.960 7,33%
La Llitera 6.072 32,33% Berja 1.872 16,51%
Baix Cinca 3.404 14,54% Huercal-Overa 1.488 13,44%
Osca 2.944 20,12% Adra 1.238 12,00%
Barbastro 2.208 33,44% Garrucha 720 17,99%
Monzón 1.288 29,59%
Total prov. Osca 34.220 14,08%
Font: Oyón (2001).
99. En l’explotació realitzada per Oyón del Padró de 1930, s’associen al cap de llar tots els
individus que formen part de la mateixa cèdula familiar. D’aquesta manera, la columna “població
associada al cap de la llar” inclou als altres components de la família, sense considerar si han
nascut o no en el mateix municipi que el cap de llar.
183

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Els nascuts a cadascuna de les 17 comunitats autònomes espanyoles
incrementaren el seu volum a Barcelona, i tots, a excepció dels naturals de la
Comunitat Valenciana, augmentaren el pes relatiu en comparació als nivells de
1920. El retrocés relatiu de la Comunitat Valenciana contrasta amb el ritme
elevat amb què continuà creixent la població aragonesa, l’altre origen tradicional
de la població nascuda fora de Catalunya. Petits nuclis dels àmbits geogràfi cs en
contacte amb Catalunya són els principals punts de procedència dels aragonesos
registrats al cens de 1930 (Oyón, 2001). Per altra banda, comencen a tenir certa
entitat els col·lectius procedents d’algunes províncies de Castella-La Manxa i
de Castella i Lleó, Galícia, Navarra, Cantàbria i Astúries. També cal destacar
la importància dels fl uxos emigratoris en relació amb l’impacte demogràfi c que
recau sobre els àmbits de procedència. L’any 1930 les persones nascudes a les
províncies de Lleida, Tarragona, Osca, Terol i Castelló representaven més del
10% de la població censada a les províncies de naixement.
Segons els censos de població de 1920, 1930 i 1940, existeix un clara
preponderància del sexe femení en la majoria dels orígens geogràfi cs de la
població. En el cas de les localitats d’origen que tradicionalment han nodrit
la ciutat de Barcelona, la relació de masculinitat pot estar signifi cativament
afectada per la major longevitat de les dones. Als orígens més recents,
en canvi, s’ha de cercar una estreta vinculació entre l’activitat professional
desenvolupada a la ciutat, principalment relacionades amb el servei domèstic,
i la feminització dels fl uxos immigratoris. Els orígens que estan associats a un
major nombre de dones que d’homes es localitzen a la meitat septentrional
espanyola, especialment a les Comunitats situades al voltant de l’eix de l’Ebre.
Així, Navarra i La Rioja són les regions que presenten una major feminització
de l’estoc de població resident a Barcelona a 1930, amb poc més de cinquanta
homes per cada cent dones. D’aquests indicadors es pot desprendre la idea de
que la migració procedent d’aquests orígens tenia un marcat caràcter individual
i molt vinculat amb activitats professionals probablement relacionades amb el
servei domèstic. 100 Les procedències del sud espanyol i de l’estranger presenten,
100. La radiografi a de la població empadronada a la Barcelona del 1930 realitzada per Oyón (2001) a
partir de l’explotació de 12.825 fi txes padronals (5% del total del padró), és una aportació bibliogràfi ca
molt útil per aproximar-se a la caracterització social de la població no nascuda a la ciutat. La relació entre
la pertinença a una determinada classe social i el lloc de naixement és clara: els nascuts a Barcelona i
al conjunt de Catalunya ocupaven les classes més benestants dintre de l’estratifi cació social de la ciutat.
En canvi, les persones nascudes fora de Catalunya estaven més intensament representades en les classes
associades als treballs manuals no qualifi cats i als serveis. Altres indicadors, com el percentatge d’analfabets
o la disposició de servei domèstic a la llar convergeixen en la mateixa línia d’argumentació.
184

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
en canvi, una distribució entre sexes més homogènia. Extremenys, murcians,
andalusos i els nascuts als arxipèlags balear i canari, són, per aquest ordre, els
col·lectius amb una feminització menys marcada. Extremadura és l’única regió
que aporta més homes que dones.
Pocs van ser els grups regionals que experimentaren un augment dels efectius
entre 1930 i 1940. S’invertí el signe dels tradicionals àmbits emissors de població,
i tant les províncies catalanes, com Aragó, la Comunitat Valenciana, Múrcia i les
Illes Balears, perden població respecte als valors registrats al 1930, en un procés
en què la mortalitat s’afegeix a l’emigració com a principals elements explicatius.
En canvi, augmentaren els efectius de població nascuda a regions amb poca
representació durant els anys anteriors; Galícia, Astúries, Extremadura, Illes
Canàries, País Basc i Cantàbria incrementen el nombre de residents a la ciutat
de Barcelona en més d’un 25% respecte als registres de 1930.
Per altra banda, Barcelona assolí un elevat grau de cosmopolitisme durant
el primer terç de segle XX. Amb prop de 20.000 persones de nacionalitat
estrangera i 26.770 residents nascuts a l’estranger al 1930, Barcelona era
la primera capital provincial espanyola en població estrangera, tant en termes
absoluts com en relatius. Aquell mateix any, els estrangers a Madrid només
representaven el 0,8% del total de la seva població, lluny del 2% de Barcelona.
Destaca l’heterogeneïtat del perfi l socioeconòmic del col·lectiu estranger;
per una banda sobresortien sectors de població femenina especialitzada en
treballs domèstics, realitat que contrastava amb un important grup de població,
preferentment masculina, dedicada a tasques professionals associades a un
millor status social i econòmic: el comerç, la indústria i les professions liberals.
Entre nacionalitats, destacaven els francesos, que representaven el 33% de
la població de nacionalitat estrangera, els alemanys i els italians. També era
signifi catiu l’estoc de població amb nacionalitat sud-americana; entre aquests
destacaven els argentins i els cubans.
Com s’ha vist en apartats anteriors, després de la Guerra Civil s’encetà
l’altre període d’intens creixement migratori a la ciutat, la segona i darrera gran
etapa immigratòria que ha experimentat la ciutat durant el segle XX. Si al 1940
residien a la ciutat 530.000 persones nascudes fora del municipi de Barcelona,
al 1970 la xifra s’incrementà fi ns als 865.000 individus. En dades relatives
la població no nascuda a Catalunya incrementà el seu pes dins del conjunt de
població de Barcelona, i passà del 30% al 1940 al 38% del 1970. Malgrat
185

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
tot, el percentatge de fi lls de Barcelona no presenta oscil·lacions notables entre
ambdues dates. Cal recordar que aquest període de creixement migratori coincidí
en el temps amb una aportació especialment elevada del saldo natural, potenciat
per l’augment d’efectius en edat fèrtil derivat del propi procés de creixement
migratori. L’increment relatiu de la població no nascuda a Catalunya es nodrí
fonamentalment de la pèrdua d’efectius nascuts a les altres províncies catalanes
(Taula 3.15).
Taula 3.15. Població de Barcelona i relació de masculinitat segons lloc de naixement,
1940-2005
186
Població Increment relatiu mitjà anual Relació de masculinitat
1940 1945 1970 1981 1991 2001 2005
1941-
45
1946-
70
1971-
81
1981-
91
1991-
01
2001-
05
1940 1945 1970 1981 1991 2001 2005
Barcelona
capital
553.923 566.822 877.374 955.981 960.746 869.628 856.753 0,47% 2,19% 0,73% 0,04% -0,74% -0,47% 87,9 92,2 97,6 98,9 97,6 95,1 94,9
Barcelona
prov.
66.424 81.810 74.928 75.812 67.779 66.642 67.096 4,63% -0,34% 0,10% -0,88% -0,13% -0,22% 91,9 86,9 88,1 84,8 85,4 85,0 85,1
Tarragona 44.150 48.298 38.212 30.905 24.874 19.041 18.034 1,88% -0,84% -1,57% -1,63% -1,83% -1,67% 78,5 78,4 81,0 81,1 79,6 76,1 74,2
Lleida 35.904 40.442 42.678 38.109 31.891 24.864 23.489 2,53% 0,22% -0,88% -1,36% -1,72% -1,75% 71,6 67,6 78,6 77,5 75,1 72,0 71,0
Girona 27.094 31.356 25.868 21.161 23.679 13.105 12.453 3,15% -0,70% -1,49% 0,99% -3,49% -1,57% 80,4 75,8 76,2 75,3 71,0 71,1 71,6
Andalusia 47.098 64.665 202.679 175.559 146.199 110.507 102.338 7,46% 8,54% -1,10% -1,39% -1,91% -2,33% 86,3 79,3 89,5 87,8 83,6 80,0 78,7
Aragó 69.796 82.958 92.241 78.487 65.086 47.361 44.055 3,77% 0,45% -1,22% -1,42% -2,13% -2,20% 59,4 56,0 71,8 72,9 70,3 68,8 68,0
Astúries 3.395 4.781 7.012 6.778 6.041 5.190 5.113 8,16% 1,87% -0,27% -0,91% -1,10% -0,47% 68,7 54,7 71,1 67,4 69,6 70,2 71,0
Cantàbria 3.550 5.681 6.062 5.177 4.483 3.554 3.351 12,0% 0,27% -1,20% -1,12% -1,62% -1,80% 62,7 53,1 63,5 61,0 61,7 61,4 61,1
Castella-La
Manxa
15.125 19.853 50.355 45.482 38.359 29.869 27.979 6,25% 6,15% -0,79% -1,31% -1,73% -2,00% 86,6 75,0 91,0 90,7 86,1 83,0 81,9
Castella i
Lleó
24.959 33.979 75.915 74.570 67.001 55.465 52.900 7,23% 4,94% -0,15% -0,85% -1,35% -1,46% 73,3 64,3 78,2 77,1 76,6 72,1 70,8
Com. de
Madrid
13.618 17.332 20.058 18.372 16.694 14.403 14.351 5,45% 0,63% -0,69% -0,76% -1,07% -0,11% 83,9 81,6 85,4 88,6 80,6 78,3 77,7
Com.
Valenciana
69.236 75.219 56.123 42.016 31.460 22.755 21.402 1,73% -1,02% -2,06% -2,09% -2,16% --1,88% 86,9 78,5 79,3 80,2 74,5 73,3 73,4
Extremadura 3.267 4.712 29.909 29.753 26.089 20.866 19.743 8,85% 21,4% -0,04% -1,03% -1,56% -1,70% 113 107 89,6 89,3 87,3 82,1 81,0
Galícia 11.749 17.953 46.868 48.316 43.629 37.352 35.065 10,6% 6,44% 0,25% -0,81% -1,12% -1,93% 61,6 59,9 76,4 79,4 77,1 74,1 72,6
Illes Balears 7.317 8.562 7.187 6.190 4.658 3.836 3.641 3,40% -0,64% -1,14% -2,06% -1,38% -1,61% 99,6 92,6 89,1 86,7 82,6 81,6 80,6
Illes Canàries 968 1.341 2.400 2.431 2.229 2.082 2.119 7,71% 3,16% 0,11% -0,69% -0,52% 0,56% 137 105 93,4 91,7 81,1 79,2 83,1
La Rioja 4.239 5.721 6.551 5.644 4.660 3.561 3.369 6,99% 0,58% -1,13% -1,45% -1,84% -1,70% 50,1 47,6 61,0 58,5 62,9 64,7 63,5
Múrcia 41.020 49.015 39.251 30.488 21.242 13.540 12.119 3,90% -0,80% -1,83% -2,53% -2,83% -3,31% 88,7 80,8 79,5 74,7 70,6 69,0 68,3
Navarra 5.959 8.178 8.872 7.595 6.382 4.793 4.492 7,45% 0,34% -1,18% -1,33% -1,95% -1,98% 50,6 45,1 57,9 57,5 57,1 54,8 55,2
País Basc 6.569 9.098 9.090 8.782 7.571 6.872 7.077 7,70% 0,00% -0,28% -1,15% -0,72% 0,94% 74,1 65,6 70,3 72,2 70,2 70,6 72,4
Altres
territoris
750 487 1.483 4.085 4.531 3.672 3.442 -7,01% 8,18% 14,4% 0,91% -1,48% -1,98% 97,9 106 103 96,0 93,2 84,6 80,9
Estranger 19.313 23.604 22.397 40.115 38.259 124.926 252.690 4,44% -0,20% 6,48% -0,39% 17,7% 32,3% 79,1 77,6 68,2 80,0 87,2 95,9 104
Total + No
consta
1.081.175 1.205.010 1.743.513 1.752.617 1.643.542 1.503.884 1.593.075 2,29% 1,79% 0,04% -0,52% -0,66% 1,87% 83,4 81,7 89,3 90,4 89,4 88,4 89,9
Font: elaboració pròpia a partir censos de població (1940-2001), 1945: Anuari Estad. de la Ciutat
de BCN i 2005 padró continu.

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Durant la segona onada immigratòria del segle XX, l’atracció de Barcelona
s’amplià, fi nalment, a tots els àmbits de la Península Ibèrica. La immigració
responia, principalment, a les transferències de població activa del sector agrari
a l’industrial i de serveis entre regions que presentaven notables diferències
en el grau de desenvolupament econòmic (Bolós, 1959; García Barbancho i
Delgado Cabeza, 1988). La desruralització espanyola fou una realitat i estava
defi nida per les següents característiques: a) era un procés d’una intensitat molt
elevada, b) presentava una tendència polaritzada cap a pocs punts del país;
Madrid, Barcelona i Bilbao eren, principalment, els que atreien a la gran massa
d’emigrants, c) en ésser una emigració selectiva, ocasionà canvis importnats en
l’estructura demogràfi ca, no només dels àmbits d’origen sinó també dels nuclis
de destinació (García Barbancho, 1967). Les províncies que van ser punt de
partida dels fl uxos immigratoris del primer terç de segle XX, però, perderen
importància davant dels nous centres emissors de població, estesos per tot el
territori espanyol (Mapa 3.3).
Els andalusos eren al 1970 el grup amb més residents entre la població de Barcelona.
Residien més de 200.000 persones (prop del 12% del total de la població
de la ciutat), que procedien principalment dels àmbits rurals de totes les províncies
de la comunitat autònoma, sobretot de les localitzades a la meitat occidental (García
Barbancho, 1967; Recaño, 1995). Extremadura, Galícia, Castella-La Manxa i
Castella i Lleó, van ser les altres procedències que més van incrementar els seus
efectius durant les dècades de 1950 i 1960. De la mateixa manera com succeïa
amb Andalusia, les zones rurals eren els principals punts de procedència de la
població d’aquestes regions, defi nint així el procés d’èxode rural que es va estendre
a tota Espanya i que es dirigia cap als principals nuclis urbans espanyols. Entre
els extremenys, els nascuts a Badajoz eren més nombrosos, mentre que en el cas
dels gallecs, Lugo, tot i ser menys poblada, es va convertir en la província gallega
amb més presència a Barcelona. També va ser signifi catiu l’increment de població
nascuda a Cantàbria, Astúries, País Basc, Navarra, La Rioja, Aragó i Illes Canàries,
tot i que no va assolir els nivells de les anteriors regions.
L’emergència dels nous àmbits emissors de població coincidí amb la pèrdua absoluta
de població que registraren els nascuts a les regions que s’havien confi gurat
com a protagonistes dels moviments migratoris del primer terç del segle XX. L’aturada
del fl ux immigratori procedent d’aquests àmbits, juntament amb l’envelliment
i pèrdua de població per mortalitat, expliquen la davallada de la població nascuda a
la Comunitat Valenciana, a les Illes Balears i a Múrcia, i que residia a Barcelona.
187

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Mapa 3.3. Població resident a la ciutat de Barcelona segons província de naixement i sexe,
1945-2001
188
Homes
Homes
Homes
Homes
1945
1970
1981
2001
Població resident a la ciutat de Barcelona
Menys de 750
750 a 2.999
3.000 a 8.999
9.000 a 17.999
Més de 18.000
Dones
Dones
Dones
Dones
0 60
in M iles
1 ce ntim eter on map = 63.6 m3 iles
200 400 800
0 Km
Scale 500 Km
Font: elaboració pròpia a partir censos i padrons de població (1970-2001). 1945: Anuari Estadístic
de la Ciutat de Barcelona.

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
La saturació urbanística i poblacional dels espais centrals, els processos
de suburbanització i de creixement de l’àmbit metropolità que es van donar
a partir de la segona meitat del segle XX i els propis límits municipals de
Barcelona, van jugar en contra de la recepció d’un estoc d’immigrants més
nombrós, sobretot a partir de 1960. Els municipis metropolitans, sobretot els
més propers a Barcelona, van ser a partir d’aquell moment els encarregats de
rebre els intensos fl uxos de població que fi ns ben entrada la dècada de 1970
arribaren a Catalunya, funció que fi ns aleshores havia exercit sempre la ciutat
central.
Per observar la dimensió d’aquest fenomen en relació amb les províncies
de naixement de la població, i per il·lustrar aquest procés com un dels primers
exemples de selecció demogràfi ca a l’incipient Barcelona madura, s’ha calculat
un indicador de localització de la població a la ciutat de Barcelona, que mesura
la representació dels grups provincials al municipi central en relació amb el
total provincial (Mapa 3.4). 101
Els resultats són clars, i com a primera conclusió es podria considerar que
els mapes dibuixen el període d’arribada dels fl uxos migratoris. A la primera
meitat de segle, els immigrants de tots els orígens estaven més representats
a la ciutat de Barcelona que a la resta de la província, una tendència que es
dilueix a mesura que s’avança en el temps. Al mapa de 1970, quan es pot
considerar que conclou a Barcelona la segona etapa de creixement immigratori,
la situació havia canviat signifi cativament. Les províncies que més intensament
havien nodrit la immigració a Catalunya durant la primera meitat de segle
continuaven més representades a la ciutat de Barcelona respecte a la resta de
la província. Les procedències de la meitat nord d’Espanya també presentaven
una forta acumulació de residents a la ciutat de Barcelona en relació a la de
l’entorn provincial, tot i tractar-se de fl uxos que van arribar amb intensitats
similars durant les dues etapes immigratòries. En canvi, les comunitats
101. Indicador d’assentament a la ciutat de Barcelona = (% de població nascuda a la província x
i resident a la ciutat de Barcelona respecte el total de població de la ciutat de Barcelona / % de
població nascuda a la província x i resident a la resta de la província de Barcelona sobre el total de
població de la resta de la província de Barcelona) * 100. Els valors més propers a zero representen
a aquelles províncies que estan més representades als municipis de la resta de la província que a la
ciutat de Barcelona. Els valors iguals a 100 indiquen que hi ha la mateixa relació de persones d’un
determinat origen a Barcelona ciutat i a la província, mentre que indicadors superiors a 100, en
canvi, representen a aquells orígens més representats, relativament, a la ciutat de Barcelona.
189

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
andaluses, extremenyes i manxegues, estan menys representades a la ciutat de
Barcelona en relació als municipis de la resta de la província. 102 Com s’ha vist
al llarg d’aquest capítol, van ser fl uxos que van arribar de forma molt intensa
durant la darrera etapa immigratòria, moment en què la ciutat presentava els
primers símptomes de saturació urbana, i en què la desconcentració industrial,
econòmica i demogràfi ca de la ciutat central ja havia començat.
És complicat, però, associar preferències de destinació mitjançant aquestes
representacions gràfi ques. Probablement, l’estandardització dels càlculs,
controlant la variable any d’arribada, permetria observar preferències i estratègies
de localització i assentament diferencials entre els diversos grups regionals
d’immigrants. No obstant això, i com que no es disposa d’una classifi cació prou
detallada dels períodes d’arribada de la població al cens de 1970, any en què
és molt interessant analitzar les pautes de localització dels diferents col·lectius
a la ciutat de Barcelona, s’ha realitzat un exercici en el qual s’analitza la
concentració dels immigrants a Barcelona controlant l’antiguitat dels fl uxos
immigratoris a partir d’uns indicadors secundaris.
102. Per exemple, en el cas dels andalusos, de les més de 700.000 persones nascudes en aquesta
regió residents a la província de Barcelona al 1970, unes 200.000 estaven censades al municipi de
Barcelona; en el cas de la comunitat extremenya, el percentatge de residents a Barcelona és encara
menor, un 25% (30.000 persones sobre 120.000 residents a tota la província).
190

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Mapa 3.4. Localització de la població a la ciutat de Barcelona en relació a la població
resident a la resta de la província segons província de naixement, 1920-2001
Font: elaboració pròpia a partir de dades dels censos de població (1920-2001).
191

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
L’edat mitjana de la població nascuda a cada província i resident a Barcelona
al 1970, així com el percentatge d’immigrants arribats a la ciutat abans de
1955 són uns bons indicadors que permeten obtenir valors d’antiguitat dels
diversos fl uxos immigratoris. 103 Al Gràfi c 3.22 s’associen aquests dos indicadors
amb el quocient de localització a Barcelona que s’havia calculat anteriorment i
que mostra si els diferents grups provincials estan més o menys representats a
la ciutat respecte al total provincial.
Gràfi c 3.22. Localització de la població a la ciutat de Barcelona i antiguitat dels fl uxos
immigratoris provincials. Barcelona, 1970
Edat mitjana de la població
55
CAS
53
MU
ALI
51
TA
GI
49
VALE
HU E S
VI
47
45
ALM
LLE
TE ZAR
CAN
VALL
NA
LO
I. B A L
43
VI
GUI
41
ALB
TO
CU
GUA
SEG
AS
BU
SO
MAD
AV PAL
39
37
35
CORD
BAD
MAL
GR JA
CA
CR
HU E L
CAC
SEV
SAL
ZAM
LEO
A COR
OU
LU
PO
L PA L
TEN
0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 1,6 1,8 2
Indicador de concentració
192
CORD
BAD
ALM
JA
MAL
GR
CR
CAC
SEV
HU E L
MU
CA
ALB
CU
TO
CAS
ALI
GI
TA
VALE
TE
HU E S CAN
NA
VI ZAR LO GUI
VI
MAD
LLE VALL
BU
GUA
OU
AV
A COR
PO
LU
ZAM
LEO
SEG
AS
PAL
SO
SAL
10
0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 1,6 1,8 2
Indicador de concentració
Font: elaboració pròpia a partir explotació de l’Ajuntament de Barcelona del Cens de 1970.
En tots dos casos la direcció de la relació és la mateixa: els col·lectius que
arribaren amb anterioritat a Catalunya estan més representats a la ciutat de
Barcelona que a la resta de la província, mentre que entre els orígens més
recents la situació és la contrària. L’associació, però, no és sufi cientment forta
com per fer d’aquesta una afi rmació defi nitiva. Entre les províncies que arribaren
de forma més important durant la primera onada immigratòria del segle, no
hi ha grans contrastos, i tant els col·lectius catalans, aragonesos i valencians
presenten valors de localització a Barcelona i d’antiguitat elevats. L’excepció
la manifesten les províncies de Múrcia i Almeria que, tot i ser fl uxos antics,
103. No obstant, cal prendre amb prudència els resultats associats a aquests indicadors; per valorar
l’antiguitat dels fl uxos a la província s’haurien de calcular sobre la població immigrant resident a la
província; malauradament, tot dos càlculs s’han realitzat en base a la població censada a la ciutat
de Barcelona, ja que del total provincial no es disposen les dades.
% de població arribada abans de 1955
80
70
60
50
40
30
20
L PA L
I. B A L
TEN

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
presenten valors de concentració més baixos que les procedències anteriors. El
cas del cartell situat a l’entrada del barri de la Torrassa (o de la “Murcia chica”)
a fi nals de la dècada de 1920 on es podia llegir “Cataluña termina aquí, aquí
empieza Murcia” pot fer una idea del grau d’assentament d’aquests col·lectius
fora dels límits municipals de Barcelona (Candel, 1964).
Les preferències de localització són més heterogènies entre els grups
de població que arribaren de forma més nombrosa durant la segona onada
immigratòria del segle XX a Catalunya. Les províncies d’Andalusia, a excepció
d’Almeria, així com les extremenyes i les províncies occidentals de Castella-La
Manxa presenten nivells d’antiguitat molt baixos i unes pautes de localització
en què la resta de la província té més habitants, en termes relatius, que la
ciutat de Barcelona. Per contra, la població nascuda a les províncies del nordoest
espanyol, malgrat ser un fl ux amb una antiguitat similar, mostrava una
preferència per l’assentament a la ciutat de Barcelona (Mapa 3.5).
Amb tot, podem parlar de processos de selecció i fi ltratge dels fl uxos
migratoris en el context de la Barcelona madura i del creixent entorn metropolità.
Determinades procedències van estar associades a un major assentament a
Barcelona, mentre que d’altres fi xaren la seva residència a altres àmbits
metropolitans, sobretot els situats a la primera corona (Taula 3.6). Els motius i
les raons d’aquestes estratègies i comportaments poden ser molt nombrosos, i
poden anar des de les teories de les cadenes migratòries i de les implicacions
diferencials del volum de població de cada regió de procedència, passant pel divers
perfi l socioeconòmic que presentava la població segons el lloc de procedència,
fi ns a l’especialització laboral diferencial dels diversos col·lectius regionals i que
podria estar associada a una especialització territorial de l’entorn metropolità
(Recaño, 1995). Els resultats d’aquest exercici, però, són prou encoratjadors
com per començar des d’aquestes observacions el desenvolupament del tema
principal d’aquesta recerca: els moviments migratoris com a element clau de
la renovació poblacional d’un municipi central saturat, com el de Barcelona, i
la incidència dels mecanismes de fi ltratge i selecció en el procés de renovació
de la població.
193

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Mapa 3.5. Localització de la població a la ciutat de Barcelona i antiguitat dels fl uxos
immigratoris provincials. Barcelona, 1970
Font: elaboració pròpia a partir explotació de l’Ajuntament de Barcelona del Cens de 1970.
Una vegada aturat el fl ux immigratori interregional, el nombre de persones
nascudes fora de Catalunya es reduí progressivament, tant en nombres absoluts,
com en xifres relatives. La pèrdua d’efectius per mortalitat, per estratègies de
relocalització metropolitana i per processos de migració de retorn (Pascual,
1970; Recaño, 1995, 2004) són els principals elements explicatius d’aquest
procés regressiu.
L’aturada del fl ux immigratori, i la pèrdua generalitzada d’efectius de totes
les procedències, facilità l’increment del pes relatiu de la població nascuda a
la ciutat, que tenia al seu favor una estructura per edats rejovenida mercès al
període d’elevada fecunditat del període 1950-1975. Dels registres inferiors
al 50% que es van conèixer durant els dos primers terços de segle, es passà a
valors superiors al 55% a partir de 1975. L’any 1996, amb un 60%, s’assoleix el
percentatge més alt de població nascuda a la ciutat que ha conegut Barcelona,
com a mínim, des de 1877. Aquesta idea pot afegir un element més de refl exió
194

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
al voltant de la dinàmica migratòria de Barcelona durant els darrers 170 anys.
L’arribada de població no nascuda a la ciutat ha estat continuada, i s’ha hagut de
produir una situació no coneguda fi ns ara, per assolir els nivells més elevats de
població nascuda a la mateixa ciutat de Barcelona; aquesta nova situació, com
ja s’ha comentat, ha estat l’aturada del creixement migratori des de la dècada de
1970 fi ns els darrers anys del segle XX, derivada, entre altres elements, d’una
primerenca saturació urbana del municipi central i de la posterior aturada general
del fl ux immigratori procedent de fora de Catalunya. Al darrer cens de 2001,
amb l’augment de la immigració procedent de l’estranger, i més encara, en el
recompte del padró continu de 2006, el percentatge de naturals de Barcelona
s’ha reduït lleugerament, encarà, però, per sobre del 50% de la població. 104 Tot
i això, entre els municipis de la Regió Metropolitana, el de Barcelona és el que
allotja més població nascuda al propi municipi. 105 L’assoliment d’aquests valors
històrics no pot amagar la pèrdua de població nascuda a Barcelona associada
al procés de desconcentració urbana de la ciutat (Módenes i Recaño, 2003).
Els individus que han nascut a Barcelona, han estat els protagonistes del fl ux
emigratori, sobretot del més nombrós, el que té com a destinació la Regió
Metropolitana de Barcelona (Taula 3.16). Prop de 300.000 persones nascudes
a Barcelona havien abandonat la ciutat amb aquesta destinació al llarg del
període 1988-2005.
104. En uns nivells similars als que Barcelona presentà durant la dècada de 1970.
105. Novament, s’ha de tenir en compte que molts municipis presenten valors subregistrats degut
a la inscripció en el municipi de naixement i no al municipi de residència, als naixements anteriors
a 1975. Com a curiositat, Sabadell i Terrassa, fregant el 50% de població nascuda al municipi, són
segon i tercer en el rànquing metropolità.
195

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 3.16. Sortides de Barcelona segons la composició (lloc de naixement) del fl ux a
l’àmbit de destinació, 1988-2005. (%)
196
Destinació
RMB
Resta prov. BCN
Resta Catalunya
Andalusia
Aragó
Astúries
Cantàbria
Castella-La Manxa
Castella i Lleó
C. de Madrid
Àmbit
naixement
BCN ciutat 58,4 58,1 55,0 29,5 34,7 21,1 25,5 28,1 24,3 29,0 27,4 26,3 23,1 52,4 42,4 21,9 26,7 31,1 21,6 25,2 52,4
Prov de BCN 6,3 13,5 4,5 2,4 2,2 2,0 2,0 2,0 1,5 2,0 2,3 2,5 1,2 3,5 3,2 0,8 2,5 2,4 1,5 1,7 5,5
Resta
Catalunya
2,0 2,3 11,0 0,8 1,7 0,6 0,6 1,0 0,7 1,2 1,2 0,5 0,6 2,1 1,7 0,7 0,7 0,9 0,9 1,6 3,1
Andalusia 6,0 6,0 5,8 46,0 2,9 2,2 1,7 3,9 2,3 4,3 4,7 4,3 1,6 3,6 3,8 2,8 5,4 2,8 1,7 6,9 7,1
Aragó 1,5 1,4 1,8 0,6 38,2 1,0 1,3 1,0 0,9 1,5 1,9 0,4 0,5 1,1 1,2 1,5 0,9 2,7 1,1 0,6 2,1
Astúries 0,3 0,3 0,2 0,2 0,2 42,0 1,7 0,1 0,9 0,9 0,3 0,1 0,7 0,3 0,4 0,6 0,4 0,9 0,6 0,5 0,4
Cantàbria 0,2 0,1 0,2 0,1 0,3 0,9 35,8 0,1 0,5 0,5 0,2 0,0 0,1 0,2 0,4 0,7 0,2 0,4 0,8 0,2 0,3
Castella- La
Manxa
C. Valenciana
1,2 1,0 1,1 0,8 1,2 0,5 0,4 41,7 0,7 2,2 2,2 0,9 0,5 0,9 0,7 0,6 1,6 0,6 0,4 0,2 1,5
Castella i Lleó 1,9 1,5 2,1 1,1 2,5 5,7 6,9 2,2 52,6 5,6 1,9 2,0 2,0 1,5 2,0 4,9 1,2 3,5 3,7 1,8 2,6
C. de Madrid 0,9 0,8 1,0 1,2 1,0 2,0 2,1 3,0 1,6 14,5 1,4 1,3 0,7 1,6 1,6 0,6 1,0 0,6 1,0 1,7 1,3
C. Valenciana 1,0 0,8 1,1 0,7 1,2 0,7 0,7 1,5 0,4 1,3 24,1 0,5 0,3 1,4 1,0 0,6 1,4 1,0 0,8 0,9 1,7
Extremadura 1,0 0,9 1,0 1,0 0,6 0,6 0,5 1,1 0,8 1,6 0,6 52,9 0,5 0,6 0,5 0,7 0,6 0,6 0,8 0,1 1,2
Galícia 1,4 1,2 1,1 0,6 0,9 2,3 1,7 0,7 2,0 1,8 0,9 0,4 57,8 0,8 1,5 0,8 0,9 1,2 1,5 0,7 2,1
Illes Balears 0,2 0,2 0,2 0,2 0,1 0,1 0,1 0,3 0,1 0,2 0,2 0,1 0,1 11,3 0,3 0,2 0,3 0,4 0,2 0,0 0,5
Illes Canàries 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,0 0,3 0,3 0,2 0,4 0,2 0,1 0,1 0,2 11,0 0,2 0,1 0,2 0,2 0,1 0,3
La Rioja 0,1 0,1 0,2 0,1 0,4 0,3 0,5 0,1 0,1 0,2 0,1 0,1 0,1 0,2 0,1 23,7 0,0 1,2 0,5 0,2 0,2
Múrcia 0,6 0,7 0,6 0,5 0,3 0,1 0,1 0,6 0,2 0,6 1,1 0,2 0,2 0,5 0,5 0,0 29,6 0,3 0,2 0,1 0,8
Navarra 0,2 0,2 0,3 0,1 0,8 0,3 0,7 0,2 0,3 0,4 0,4 0,1 0,1 0,2 0,2 1,7 0,2 29,9 1,2 0,4 0,3
País Basc 0,4 0,3 0,5 0,3 0,6 0,9 2,5 0,4 1,2 1,2 0,5 0,5 0,5 0,7 0,7 2,0 0,4 2,9 35,1 0,0 0,7
Ceuta i Melilla 0,2 0,2 0,2 0,8 0,2 0,3 0,4 0,3 0,2 0,2 0,2 0,1 0,1 0,2 0,4 0,1 0,3 0,3 0,2 35,7 0,3
Estranger 16,0 10,4 12,0 12,7 10,2 16,3 14,3 11,3 8,4 30,4 28,1 6,8 9,1 16,8 26,3 35,0 25,7 16,2 26,1 21,2 15,8
Total fl ux sort.
468.369
25.687
102.078
27.994
13.182
2.015
1.490
5.325
8.355
Font: elaboració pròpia a partir dades de l’Estadística de Variacions Residencials (1988-2005). INE.
En els primers anys del segle XXI, l’augment de la població estrangera és
l’element principal en l’evolució de la distribució de la població de Barcelona
segons lloc de naixement. L’augment ha estat acompanyat d’una important
pèrdua en nombres absoluts i relatius de tots els altres àmbits de naixement,
tret de persones nascudes a les Illes Canàries i al País Basc (Taula 3.12), que
han augmentat lleugerament els efectius residents a Barcelona.
19.029
21.843
Extremadura
3.524
Galícia
10.393
Illes Balears
18.262
Illes Canàries
7.526
La Rioja
1.623
Múrcia
4.746
Navarra
2.549
País Basc
4.469
Ceuta i Melilla
816
Total sortides
749.275

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Segons el padró de 1996, residien a Barcelona prop de 30.000 persones de
nacionalitat estrangera, aproximadament el 2% de la població de la ciutat, un
percentatge lleugerament superior al que s’havia registrat durant gran part de
la segona meitat de segle XX, però, fi ns i tot, inferior al que es registrà durant
determinats moments del segle XIX. L’estoc estava format en una tercera part
per ciutadans europeus, mentre que el Marroc se situava com el país amb més
residents a Barcelona (Taula 3.17).
El recompte censal de novembre de 2001 mostra ja un increment molt
considerable de la població de nacionalitat estrangera; l’estoc s’havia triplicat
i s’apropava a les 100.000 persones, aproximadament un 7% de la població
total de Barcelona 106 . No només es produeix un canvi en nombres absoluts,
sinó que també es produeix una modifi cació dels àmbits de procedència de la
població. Les nacionalitats d’Amèrica del Sud es converteixen en les que més
població incorporen a la ciutat, de forma que al 2001 representaven un 43%
del total de residents de nacionalitat estrangera (Domingo i Bayona, 2004;
Bayona, 2006).
El nombre d’estrangers s’ha multiplicat per més de 2 entre el cens de 2001
i el padró continu de 2005. Segons aquestes residien a Barcelona 219.941
persones, mentre que les recents dades publicades amb data 1 de gener de
2006 la situen en les 244.988. Els principals elements que caracteritzen
aquest període són la masculinització, la concentració en les edats i la
llatinoamericanització dels fl uxos migratoris, així com l’ampliació del ventall
de nacionalitats presents a la ciutat (Bayona, 2006). Equador, un país que al
Padró de 1996 no fi gurava entre les 15 primeres nacionalitats en nombre de
residents a Barcelona, encapçala nou anys després el llistat de països amb
30.000 persones, una xifra molt superior a les prop de 15.000 persones amb
nacionalitat peruana, el segon país amb més presència a la ciutat. Entre les
cinc primeres nacionalitats hi ha dos països sud-americans més, Colòmbia i
Argentina, acompanyats pel Marroc. Per darrera, apareixen altres procedències
que han experimentat un fort increment en els darrers anys, com Pakistan
o Xina, així com països de la Unió Europea, d’on és ciutadana el 16% de la
població estrangera.
106. Cal incidir que aquesta serà la població de nacionalitat estrangera amb què es treballarà als
apartats posteriors, en què s’analitzarà el fi ltre barceloní i els processos de renovació demogràfi ca.
197

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 3.17. Població de nacionalitat estrangera a la ciutat de Barcelona, 1996-2005
Àmbit / Continent
15 països amb més residents
198
Padró de població 1996 Cens de població 2001
Nacionalitat Nomb. resid.
Total pobl.
estrangera
29.316
% sobre
total pobl.
estr.
Nacionalitat Població absoluta
Total pobl.
estrangera
Homes Dones Total
48.761 46.587 95.348
% sobre total
pobl. estr.
Unió Europea 8.412 28,69 Unió Europea 8.036 7.051 15.087 15,82
Resta
d’Europa
995 3,39
Resta
d’Europa
2.913 2.776 5.689 5,97
Àsia 5.576 19,02 Àsia 8.885 4.946 13.831 14,51
Àmbit / Continent
Àfrica 4.044 13,79 Àfrica 6.780 3.904 10.684 11,21
Amèrica del
Nord i Central
2.937 10,02
Amèrica del
Nord i Central
3.531 5.531 9.062 9,50
Amèrica del
Sud
7.276 24,82
Amèrica del
Sud
18.567 22.325 40.892 42,89
Oceania 76 0,26 Oceania 49 54 103 0,11
Marroc 3.196 10,90
15 països amb més residents
Equador 6.743 7.918 14.661 15,38
Perú 2.094 7,14 Colòmbia 3.676 4.318 7.994 8,38
França 1.961 6,69 Perú 3.022 4.571 7.593 7,96
Itàlia 1.901 6,48 Marroc 4.563 2.865 7.428 7,79
Filipines 1.854 6,32
Rep.
Dominic.
1.389 2.876 4.265 4,47
Alemanya 1.824 6,22 Pakistan 3.800 436 4.236 4,44
Argentina 1.871 6,38 Itàlia 2.422 1.717 4.139 4,34
Regne Unit 1.094 3,73 Argentina 2.039 1.924 3.963 4,16
Rep.
Dominic.
1.066 3,64 França 1.668 1.919 3.587 3,76
Xile 819 2,79 Filipines 1.478 2.001 3.479 3,65
Xina 804 2,74 Xina 1.275 1.143 2.418 2,54
Estats Units 768 2,62 Alemanya 1.190 1.191 2.381 2,50
Colòmbia 703 2,40 Xile 1.013 952 1.965 2,06
Uruguai 615 2,10 Regne Unit 1.101 763 1.864 1,95
Pakistan 614 2,09 Brasil 599 893 1.492 1,56

Àmbit / Continent
15 països amb més residents
3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Padró continu, 1-I-2005
Nacionalitat Població absoluta
Total pobl.
estrangera
Homes Dones Total
115.410 104.531 219.941
% sobre
total pobl.
estr.
Unió Europea
(25)
18.859 16.282 35.141 15,98
Resta
d’Europa
7.878 7.558 15.436 7,02
Àsia 23.243 11.345 34.588 15,73
Àfrica 12.845 6.533 19.378 8,81
Amèrica del
Nord i Central
8.565 10.160 19.683 8,95
Amèrica del
Sud
43.889 51.558 95.447 43,40
Oceania i
apàtr.
131 137 268 0,12
Equador 13.844 16.573 30.417 13,83
Perú 6.414 8.043 14.457 6,57
Marroc 8.700 4.822 13.522 6,15
Colòmbia 6.117 7.170 13.287 6,04
Argentina 6.146 5.806 11.952 5,43
Itàlia 6.531 4.723 11.254 5,12
Pakistan 10.117 1.097 11.214 5,10
Xina 4.883 4.262 9.145 4,16
Bolívia 3.313 4.894 8.207 3,73
França 3.535 3.721 7.256 3,30
Rep.
Dominic.
2.571 4.233 6.804 3,09
Filipines 2.703 3.378 6.081 2,76
Mèxic 2.383 2.682 5.065 2,30
Xile 2.602 2.418 5.020 2,28
Alemanya 2.252 2.226 4.478 2,04
Font: elaboració pròpia. Dades Padró 1996 i Padró continu 2005: Ajuntament de Barcelona. Dades
Cens 2001: INE.
Existeix força heterogeneïtat en la composició segons sexe de la població
entre els diferents països de procedència. Hi ha grups amb una distribució
entre homes i dones força equilibrada, com és el cas dels europeus, argentins
o xinesos. Les nacionalitats africanes, així com Pakistan, presenten una forta
masculinització dels seus efectius (el 90% de la població pakistanesa són homes).
199

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
En canvi, els fl uxos sud-americans registren una lleugera sobrerepresentació de
població femenina: en el cas de la població equatoriana el 55% són dones. 107
Les piràmides de la població resident a Barcelona a 2001 segons el lloc de
naixement il·lustren a grans trets les característiques de la dinàmica migratòria
de les darreres dècades a la ciutat. Per una banda, la piràmide dels fi lls de
la ciutat presentaria una acumulació d’efectius més marcada a la franja dels
adults joves si la ciutat no hagués mantingut el dèfi cit migratori durant les
dècades de 1980 i 1990. Pel que fa a les piràmides de la població nascuda
a la resta de Catalunya i d’Espanya s’observa un procés general d’envelliment,
conseqüència de l’arribada a la cúspide de la fi gura dels efectius que arribaren
a Barcelona en l’etapa immigratòria posterior la Guerra Civil. Els protagonistes
de l’onada immigratòria del primer terç de segle XX són cada vegada menys
visibles a les piràmides.
Algunes fi gures mostren el degoteig de població procedent de fora de
Catalunya que ha continuat arribant a Barcelona fi ns a l’actualitat. Així, les
piràmides de la Comunitat Valenciana, Madrid, les de les regions del Cantàbric
i les de les dues comunitats insulars, presenten una estructura per edats menys
envellida. En canvi, les piràmides de Múrcia, Castella-La Manxa i Extremadura,
són exemples de piràmides més envellides, unes estructures més difícils de
modifi car per l’elevat nombre de població que s’acumula a la franja superior,
que va arribar en gran nombre durant els episodis migratoris passats.
Els intensos fl uxos migratoris procedents de l’estranger en els darrers anys
determinen l’estructura jove que presenta la piràmide de la població nascuda
fora d’Espanya. La desigual distribució per sexes que presenten determinades
procedències es compensa en la piràmide que agrupa tots els orígens. A l’igual
que amb aquest, altres elements que caracteritzen els perfi ls de les diverses
nacionalitats presents a Barcelona no es poden identifi car en aquesta fi gura de
conjunt. 108
107. Aquests elements, integrats en el context migratori i residencial de les darreres dues dècades,
es desenvoluparan als capítols centrals de la recerca.
108. Un major detall de les estructures d’edat per nacionalitat a partir del cens de població de
1-XI-2001 es poden veure a Bayona (2006) i Domingo i altres (2004).
200

3. La migració en el context demogràfi c de la ciutat de Barcelona
Gràfi c 3.23. Estructura per edats i sexe de la població resident a la ciutat de Barcelona
segons lloc de naixament, 2001
90 i més
80
70
e
60
d
a
50
t
40
30
20
10
0
Dones
Homes
2, 00% 1,00% 0,00% 1,00% 2,00%
90 i més
80
70
e
60
d
a
50
t
40
30
20
10
Dones
0
Homes
2, 00% 1,00% 0,00% 1,00% 2,00%
90 i més
80
70
e
60
d
a
50
t
40
30
20
10
0
Dones
Homes
2,00% 1,00% 0,00% 1,00% 2,00%
90 i més
80
70
e
60
d
a
50
t
40
30
20
10
Dones
0
Homes
2,00% 1,00% 0,00% 1,00% 2,00%
90 i més
80
70
e
60
d
a
50
t
40
30
20
10
0
Dones
Homes
2, 00% 1, 00% 0, 00% 1, 00% 2, 00%
90 i més
80
70
e
60
d
a
50
t
40
30
20
10
0
Dones
Homes
2, 00% 1,00% 0,00% 1,00% 2,00%
90 i més
80
70
e
60
d
a
50
t
40
30
20
10
0
Dones
Homes
2,00% 1, 00% 0, 00% 1, 00% 2, 00%
90 i més
80
70
e
60
d
a
50
t
40
30
20
10
Dones
0
Homes
2,00% 1, 00% 0, 00% 1, 00% 2, 00%
90 i més
80
70
e
60
d
a
50
t
40
30
20
10
Dones
0
Homes
2,00% 1,00% 0,00% 1,00% 2,00%
90 i més
80
70
e
60
d
a
50
t
40
30
20
10
Dones
0
Homes
2, 00% 1, 00% 0, 00% 1, 00% 2, 00%
90 i més
80
70
e
60
d
a
50
t
40
30
20
10
0
Dones
Homes
2, 00% 1, 00% 0, 00% 1, 00% 2, 00%
90 i més
80
70
e
60
d
a
50
t
40
30
20
10
Dones
0
Homes
2,00% 1,00% 0,00% 1,00% 2,00%
201

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
90 i més
e
d
a
t
80
70
60
50
40
30
20
10
0
90 i més
e
d
a
t
80
70
60
50
40
30
20
10
0
90 i més
e
d
a
t
80
70
60
50
40
30
20
10
202
Dones
Homes
2, 00% 1, 00% 0, 00% 1, 00% 2, 00%
2, 00% 1, 00% 0, 00% 1, 00% 2, 00%
0
Dones
Homes
Dones
Homes
2, 00% 1, 00% 0, 00% 1, 00% 2, 00%
90 i més
e
d
a
t
80
70
60
50
40
30
20
10
0
90 i més
e
d
a
t
80
70
60
50
40
30
20
10
Dones
Homes
2, 00% 1, 00% 0, 00% 1, 00% 2, 00%
0
90 i més
e
d
a
t
80
70
60
50
40
30
20
10
Dones
Homes
2, 00% 1, 00% 0, 00% 1, 00% 2, 00%
0
Dones
Homes
2, 00% 1, 00% 0, 00% 1, 00% 2, 00%
90 i més
e
d
a
t
80
70
60
50
40
30
20
10
0
90 i més
e
d
a
t
80
70
60
50
40
30
20
10
Dones
Homes
2,00% 1,00% 0,00% 1,00% 2,00%
0
90 i més
e
d
a
t
80
70
60
50
40
30
20
10
Dones
Homes
2,00% 1,00% 0,00% 1,00% 2,00%
0
Dones
Homes
2,00% 1,00% 0,00% 1,00% 2,00%
Font: elaboració pròpia a partir dades Cens de 2001, INE. Nota: Els percentatges de les piràmides
corresponen a edats simples.

4. Pautes de localització de la immigració a la ciutat
de Barcelona
La major part de la recerca desenvolupada en la Tesi Doctoral s’emmarca
en el context d’una Barcelona madura, saturada, curullada, que ha omplert els
buits de la seva trama urbana. Per aquest motiu, és important, doncs, defi nir
el procés d’expansió urbana que ha portat a la ciutat fi ns a la situació actual,
un procés, a més, que ha estat fortament vinculat a la dinàmica migratòria que
s’ha revisat a l’apartat anterior.
A continuació es realitza un recorregut pel procés de construcció i ocupació
urbana a la Barcelona del segle XX, associant-lo amb les característiques de la
dinàmica migratòria de cada moment i amb les especifi citats pròpies de cada
grup d’individus defi nits pel seu lloc de naixement. S’identifi quen les etapes
de màxim creixement urbà i migratori, s’estableix la seva relació, i s’analitzen
les pautes de distribució i les estratègies de localització residencial adoptades
per la població que arribà a la ciutat. A l’apartat 2.2.1.2 es detallen les
característiques de la font de dades emprada, el cens de 1991, així com del
conjunt de tècniques metodològiques que s’han utilitzat.
203

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
4.1. Cronologia de l’expansió urbana de Barcelona a través del cens
de 1991
L’objectiu primer amb què s’enceta aquest apartat és el d’analitzar la relació
que s’ha establert al municipi de Barcelona entre la cronologia dels fl uxos
immigratoris i l’expansió territorial de la ciutat, representada en aquest cas
pel nombre d’habitatges construïts. Un primer cop d’ull a l’antiguitat del parc
d’habitatges de Barcelona a 1991 (Gràfi c 4.1) i en comparació amb les etapes
migratòries presentades a l’apartat anterior, permet observar l’estreta relació
existent entre creixement migratori i activitat urbanística a la ciutat (Cabré
i Muñoz, 1997). Els dos períodes de major creixement migratori, presenten
respectius màxims en la intensitat de la construcció d’habitatges.
Gràfi c 4.1. Any de construcció del parc d’habitatges de la ciutat de Barcelona, 1991
Nombre d'habitatges
204
100.000
80.000
60.000
40.000
20.000
0
1900 o ant
1901-05
1906-10
1911-15
1916-20
1921-25
1926-30
1931-35
1936-40
1941-45
1946-50
Període
Font: elaboració pròpia a partir del Cens de població i habitatges de 1991.
Tot i això, no sembla que la repercussió dels períodes de màxim creixement
hagi estat immediata en l’activitat urbanística, sinó que es pot observar una
certa demora temporal. Així ho demostra l’ esdevingut en ambdós aspectes,
habitatge i migració, durant els dos períodes de segle XX en què Barcelona ha
registrat el creixement migratori més elevat. L’exemple més il·lustratiu és el de
la segona etapa; en aquesta, el període de màxima migració neta es va assolir
1951-55
1956-60
1961-65
1966-70
1971-75
1976-80
1981-85
1986-91

4. Pautes de localització de la immigració a la ciutat de Barcelona
durant la dècada de 1950 i els primers anys dels 60. En canvi, l’esplendor de
l’activitat constructora es va perllongar fi ns ben entrada la dècada de 1970. Per
suposat, el creixement migratori no es pot entendre com l’únic element que ha
pogut condicionar la dinàmica urbanística de la ciutat. El perfi l i comportament
demogràfi c dels immigrants, la demanda d’habitatge derivada de la dinàmica
interna del mercat residencial barceloní i de la pròpia estructura demogràfi ca de
la població, així com elements de naturalesa urbanística, política o econòmica,
són altres aspectes imprescindibles per entendre el procés d’expansió urbana
de Barcelona. 109
Aproximats a la intensitat amb què ha crescut el parc immobiliari de Barcelona
al llarg del segle XX a partir de les dades del cens de 1991, i vinculada amb la
dinàmica migratòria registrada, l’apartat s’encamina cap a la identifi cació de
les pautes territorials que ha seguit el procés d’expansió urbana de Barcelona,
així com a la localització dels migrants en l’espai intern de la ciutat. Per a
tots dos objectius s’utilitzaran les dades del Cens de 1991, sempre tenint en
compte les limitacions de la font, ja descrites a l’apartat metodològic.
La utilització d’indicadors d’estadística espacial en l’anàlisi de l’antiguitat
del parc d’habitatges de 1991 permet aproximar-se al procés d’expansió urbana
de Barcelona d’una forma global, en què s’atorga major importància a la similitud
entre els valors corresponents a unitats properes que a la pròpia especifi citat de
cada secció censal. L’indicador de correlació espacial Getis-Ord G* (els resultats
es mostren al Mapa 4.1) s’ha calculat sobre la base d’una estandardització
indirecta dels habitatges de cada secció censal. L’estandardització realitzada
ha permès conèixer la distància entre la quantitat d’habitatges construïts en
cada període i secció censal, i el nombre d’habitatges que s’haurien d’esperar si
la construcció d’habitatges en cada període i secció hagués seguit la distribució
del parc d’habitatges de 1991. D’aquesta manera, els resultats no permeten
conèixer la intensitat de l’activitat urbanística als períodes estudiats (repassada
anteriorment); sí, però, la localització de les àrees en què es va concentrar
aquesta activitat. Als mapes que es presenten a continuació, les àrees amb un
índex d’associació més elevat representen unitats correlacionades espacialment
i amb valors reals superiors als que s’haurien d’esperar (per tant, amb major
intensitat urbanística en el període), mentre que els valors més baixos indiquen
109. Busquets (1997) sintetitza els diferents elements que van intervenir en la construcció de la
Barcelona de la postguerra i “desarrollista”, i contextualitza el creixement municipal en la gènesi i
consolidació de la Regió Metropolitana.
205

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
àrees en què existeix una correlació espacial de seccions censals amb un
nombre d’habitatges menor a l’esperat.
Fins 1940 s’identifi ca un gradual procés d’expansió urbana continua a
partir del nucli central de Barcelona. Al mapa que representa la localització
dels habitatges construïts fi ns 1915 apareix una gran àrea central que inclou
en el seu centre l’antiga ciutat emmurallada, envoltada per la Barceloneta, i
l’expansió de l’Eixample cap a les tres direccions possibles, Besòs, Llobregat
i Tibidabo. És aquesta darrera la de major extensió, i defi neix una àrea que
connecta el centre de la ciutat amb l’antiga Vila de Gràcia, a partir de l’eix
confi gurat pel Passeig de Gràcia. Els antics nuclis de Sants i Sant Martí de
Provençals també apareixen com a àrees d’associació espacial de valors alts,
mentre que Sant Andreu de Palomar i Sarrià representen zones de discontinuïtat
dintre d’una extensa àrea perifèrica amb valors baixos d’associació espacial.
L’expansió de l’Eixample té continuïtat en el mapa que representa el període
1915-1940. A l’àrea semicircular que envolta el nucli històric de la ciutat, se li
afegeix el creixement que s’observa al voltant del barri del Poblenou al nord-est,
així com als barris de Sants, La Bordeta, Hostafrancs i Poble-sec. Apareixen
també petites àrees amb associació espacial positiva lluny de la continua trama
urbana, com les Cases Barates de Milans del Bosch i Baró de Viver al nord de la
ciutat o les d’Eduard Aunós al sud (Fabré i Huertas Clavería, 1976).
206

4. Pautes de localització de la immigració a la ciutat de Barcelona
Mapa 4.1. Associació espacial del parc d’habitatges de Barcelona segons la seva
antiguitat, 1991
Antes de 1915
1941 - 1955
1971 - 1991
1916 - 1940
0.00 2000.00 4000.00 6000.00 8000.00
Scale in Map Units
0 5.000 m
Associació espacial de l'antiguitat del parc d'habitatges de Barcelona
Indicador LSA. Getis - Ord Gi* , Barcelona 1991
Inferior a -1,96
-1.96 a -1.16
Font: elaboració pròpia. Cens de població i habitatge de 1991.
-1.15 a 1.15
1956 - 1970
1.15 a 1.96
Superior a 1,96
207

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
A partir de 1940 apareixen per primera vegada àrees d’associació espacial
de valors alts a zones que no pertanyen a l’Eixample, i per tant, més allunyades
del nucli central de la ciutat. Tot i això, aquestes àrees perifèriques no presenten
encara una gran continuïtat espacial, i freqüentment se succeeixen zones de
correlació espacial de valors alts amb altres de valors baixos. Destaca una gran
àrea amb associació espacial de valors alts a la frontera entre Gràcia i Sarrià-St.
Gervasi, que dibuixa el recorregut vertical del carrer Balmes en el seu camí cap
al Tibidabo. Altres zones que també presenten valors elevats es localitzen a Nou
Barris (barris del Verdum i de Trinitat Nova), al barri del Congrés al districte de
Sant Andreu, a les darreres estribacions de l’Eixample entre la Sagrada Família
i el Camp de l’Arpa, al Guinardó, al barri del Polvorí i a altres seccions de la
Zona Franca al districte de Sants-Montjuïc, i a la part alta de la Diagonal, al seu
pas pel districte de Les Corts. En el cas dels districtes més allunyats del centre
de la ciutat, les primeres intervencions urbanístiques acostumaven a respondre
a actuacions de caràcter públic (Habitatges del Governador al Verdum, polígon
de la Trinitat Nova, habitatges del Congrés, Polvorí i Via Trajana). A les dècades
de 1920 i 1930 també van haver-hi destacades promocions públiques a zones
allunyades del centre de la ciutat (Tatjer, 1998).
D’acord amb l’antiguitat del parc d’habitatges al 1991, va ser entre 1956
i 1970 quan es va completar realment l’expansió territorial del municipi
de Barcelona, amb la urbanització dels espais que encara no havien estat
incorporats a la trama urbana municipal (Busquets, 1997). Així, l’anomenada
Zona Nord, que inclou els districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant
Andreu, presenta una extensa àrea d’associació espacial de valors elevats,
que té continuïtat al districte de Sant Martí a través de l’eix de la Rambla
Prim. Barris de complexa urbanització i difícil accessibilitat degut a les seves
característiques orogràfi ques, com els del Carmel, Roquetes i Ciutat Meridiana
es van incorporar també a la trama urbana de la ciutat. Es posa així de manifest
que va ser aquesta una etapa en què, amb celeritat i escassa planifi cació
urbanística (Bohigas, 1963; Busquets, 1997) es va intentar donar resposta a la
creixent demanda d’habitatge, que normalment presentava un perfi l demogràfi c
específi c, com s’ha vist en apartats anteriors.
Al mapa posterior a 1970 desapareix la gran àrea continua que delimitava
les zones en què es va concentrar l’activitat urbanística entre 1956 i 1970.
La localització de les noves àrees amb valors elevats, fan pensar que la major
part d’aquestes actuacions urbanístiques no sumaven nous espais a la trama
208

4. Pautes de localització de la immigració a la ciutat de Barcelona
urbana de la ciutat, sinó que constituïen una renovació del parc immobiliari
anterior, o bé un canvi d’usos del sòl. La ciutat havia conegut ja els seus límits,
i en una situació similar a l’actual, la incorporació d’habitatges al parc de la
ciutat era conseqüència, en la major part, de la renovació urbana, ja sigui
per la rehabilitació d’unitats ja destinades a ús residencial (amb un probable
augment del sostre total edifi cat), o per la transformació de l’ús existent. En
aquest sentit, s’identifi quen al mapa àrees on es va construir més que a la resta
de la ciutat. Aquestes se situaren al districte de Les Corts, amb extensions
cap a la Via Augusta i l’Avinguda de la Riera Blanca, a la zona confi gurada
pels barris del Coll, Putxet, Penitents i Vallcarca, als barris del Clot i del Camp
de l’Arpa, i a les zones més properes a l’Avinguda Meridiana al districte de
Sant Andreu. Al mapa de 1971-1991 encara, però, es poden identifi car noves
àrees de construcció d’habitatges. Al peu de Collserola, a Nou Barris, s’erigia
a començaments de la dècada de 1970 el Polígon Canyelles, 110 amb què es
considera es va posar fi a l’etapa desarrollista a la ciutat de Barcelona (Aj. de
Barcelona, 1981).
4.2. Localització espacial dels fl uxos migratoris
Com s’ha comentat a l’apartat metodològic, descriure la localització dels
fl uxos immigratoris a partir de la variable lloc de residència de la població al
1991, és un exercici que presenta majors limitacions que el realitzat anteriorment
amb la variable habitatge, degut a la hipotètica mobilitat residencial posterior a
l’assentament. Tot i així, els mapes que es presenten en aquest apartat poden
ajudar a il·lustrar, no només la localització dels fl uxos migratoris al moment
d’arribada, sinó també moviments residencials cap a altres àrees urbanitzades
posteriorment. De la mateixa manera que amb la variable habitatge, l’indicador
de correlació espacial s’ha calculat sobre la base d’una estandardització indirecta
que mostra, per a cada període estudiat i per a cada secció censal, si la població
no nascuda a Catalunya és major o menor del valor esperat si aquests efectius
s’haguessin repartit de forma aleatòria, d’acord amb la distribució poblacional
del conjunt municipal al 1991.
110. Cal apuntar, però, que la urbanització del polígon Canyelles també va provocar l’enderrocament
d’habitatges, principalment barraques i habitatges d’autoconstrucció, que existien prèviament a la
zona, coneguda com la Guineueta Vella (Alberch, R. i Giralt, J. 2005).
209

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
El nucli antic de la ciutat presenta àrees d’associació espacial de valors
alts per als immigrants arribats durant tot el segle XX, amb l’excepció dels que
ho feren entre 1956 i 1970 (Mapa 4.2). Aquests resultats són un argument
més per afi rmar que la zona central de la ciutat ha restat com a destinació
preferent per a la majoria dels fl uxos migratoris registrats a Barcelona durant
el segle XX (Aramburu, 2000; Tatjer, 1990). El fet que els individus arribats
entre 1956 i 1970 no presentin àrees d’associació espacial positiva al centre
de la ciutat (tot i que tampoc és negativa, sinó que es pot considerar com un
espai de ruptura respecte a l’àrea d’associació espacial de valors baixos dels
voltants), no implica que aquest no continués sent un espai de referència en el
moment d’arribada a la ciutat. El que sembla clar és que l’estratègia residencial
d’aquests individus, que pertanyen a la segona etapa immigratòria dintre del
període de creixement migratori posterior a la Guerra Civil, els hi va conduir a
assentar-se als barris en expansió, localitzats majoritàriament a la Zona Nord de
la ciutat. Aquesta tendència convergeix amb el progressiu retrocés demogràfi c i
social que Ciutat Vella manifestà a partir de la dècada de 1960 (Tatjer, 1985;
Aramburu, 2000; López, 1986). 111
Al contrari que Ciutat Vella, l’Eixample presenta valors d’associació de valors
baixos (és a dir, al 1991 residia menys població nascuda a la resta d’Espanya i a
l’estranger de la caldria esperar si aquesta s’hagués distribuït de forma aleatòria
al territori municipal) en tots els períodes d’arribada analitzats. Únicament, la
població que va arribar amb anterioritat a 1940, presenta una zona d’associació
espacial de valors positius als barris de Sant Antoni, Esquerra de l’Eixample i
Sagrada Família, així com a la zona més meridional de Gràcia.
111. El total de població disminuí molt ràpidament, s’accelerà el fl ux migratori amb la perifèria com
a destinació i s’enceten diversos processos sociodemogràfi cs entre els que destaquen l’envelliment i
desobrerització de la població, elements que accentuen la progressiva marginació social i degradació
de l’espai intern de Ciutat Vella (Tatjer, 1985; Aramburu, 2000; López, 1986).
210

4. Pautes de localització de la immigració a la ciutat de Barcelona
Mapa 4.2. Associació espacial de la immigració de la resta d’Espanya i de l’estranger
segons any d’arribada a Catalunya. Barcelona, 1991
Antes de 1940
Antes de 1940
Antes de 1940
Associació espacial de la població nascuda a la resta d'Espanya i estranger segons any d'arribada a Catalunya
Indicador LSA. Getis - Ord Gi* , Barcelona 1991
Inferior a -1,96
-1.96 a -1.16
Font: elaboració pròpia. Cens de població i habitatge de 1991.
-1.15 a 1.15
Antes de 1940
Antes de 1940
0.00 2000.00 4000.00 6000.00 8000.00
Scale in Map Units
0 5.000 m
1.15 a 1.96
Superior de 1,96
211

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
L’existència d’àrees amb associació de valors baixos es repeteix per a tots
els períodes temporals d’arribada als districtes de Gràcia, Les Corts i Sarrià-St.
Gervasi. És signifi catiu contrastar els mapes d’habitatge i població del període
1941-1955 i observar que, mentre que Sant Gervasi fou zona d’associació
espacial de valors alts en tema d’habitatge, és zona d’associació de valors
baixos en la localització dels immigrants arribats durant el mateix període. Es
pot pensar, doncs, que aquests habitatges formaren part, majoritàriament, de
l’itinerari residencial de població que residia prèviament a la ciutat. Només
per a la població que ha arribat després de 1970, un cop fi nalitzada l’etapa
d’intens creixement migratori, s’identifi quen petites àrees d’associació espacial
de valors elevats en els districtes de Les Corts i Sarrià-St. Gervasi, un fenomen
que es podria associar tant al canvi en la composició sociodemogràfi ca del
fl ux immigratori barceloní (associada a la desacceleració de la immigració
interregional), com, probablement en menor mesura, a l’existència d’una
important oferta laboral als habitatges de la zona, relacionada amb el servei
domèstic permanent.
En el cas dels districtes de la Zona Nord de la ciutat la relació entre els
períodes de màxima construcció d’habitatge i la localització del fl ux immigratori
és molt intensa. Les zones ocupades per la població nascuda a la resta d’Espanya
i estranger i que arribà a partir de 1940 reprodueixen, quasi amb exactitud,
les àrees en què es concentra l’activitat urbanística. És entre la població que
arribà a Catalunya al període 1956-1970 quan s’observa una àrea més extensa
de seccions censals amb associació espacial de valors elevats. Aquesta àrea
dibuixa una fi gura semicircular que s’encetaria al barri del Coll, al límit dels
districtes de Gràcia i Horta-Guinardó, es perllongaria per la muntanya del Carmel
fi ns arribar al barri d’Horta, on continuaria cap al districte de Nou Barris, tot
incloent cadascun dels seus catorze barris; des d’allà, seguiria un camí paral·lel
al curs del Riu Besòs, incloent la majoria de zones del districte de Sant Andreu,
exceptuant el seu nucli antic, i fi nalitzaria al districte de Sant Martí, als barris
de La Verneda, Maresme i Besòs. El procés d’expansió de la ciutat fi ns als seus
límits municipals quedà patent i l’ocupació i densifi cació d’aquests espais va
ser veloç. A l’altra banda de la ciutat, al sud, els barris localitzats en el marge
meridional de la Gran Via en el seu pas pel districte de Sants-Montjuïc també
presenten seccions censals en què existeix associació espacial de valors alts.
L’extensió d’aquesta àrea és, però, inferior a la de la banda septentrional de
Barcelona, en un procés determinat pel passat urbanístic de la ciutat, i és que
en primer lloc es conegueren els límits municipals per la banda meridional.
212

4. Pautes de localització de la immigració a la ciutat de Barcelona
Finalment, i de la mateixa manera que succeïa en l’anàlisi de l’habitatge, els
immigrants que van arribar a partir de 1970 presenten una localització dispersa
de les àrees amb correlació espacial de valors elevats. L’existència d’aquesta
varietat de zones, respon a l’arribada durant aquesta darrera etapa d’un fl ux
immigratori amb un perfi l més heterogeni. Així, l’extensa àrea immigratòria
de l’etapa anterior que es localitzava al nord de la ciutat no ha desaparegut
totalment, i encara apareixen nuclis amb correlació espacial de valors alts al
Carmel, en alguns barris de la zona central de Nou Barris i al nord de Sant
Martí. Amb la desacceleració del fl ux immigratori, el centre de la ciutat torna a
aparèixer com a nucli preferent d’assentament de la immigració.
4.3. Distribució de la migració segons lloc de naixement de la població
L’estudi de la localització dels fl uxos migratoris segons el lloc d’origen de la
població permet identifi car les diferents pautes d’assentament en l’espai urbà,
així com les diverses preferències residencials de la població immigrant de
cada comunitat autònoma. Controlant la variable període d’arribada, s’assumeix
que els individus de cada etapa estudiada tenien davant seu la mateixa ciutat
construïda per assentar-se i planifi car la seva estratègia residencial. Novament,
s’han calculat indicadors de correlació espacial sobre la base de les dades
estandarditzades indirectament de població no nascuda a Catalunya. 112 S’han
escollit les nou comunitats autònomes en què havia nascut més d’1% de la
població resident a Barcelona en 1991, així com els nascuts a l’estranger, que
representaven el 2,3% de la població (Taula 4.1)
112. La distribució tipus de la població ha estat la del total de Barcelona al 1991.
213

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 4.1. Comunitat autònoma de naixement i any d’arribada a Catalunya de la població
censada a la ciutat de Barcelona 1991
Fins 1940 1941-1955 1956-1970 1971-1991 Total
Andalusia 9.803 33.401 71.446 29.038 143.688
Aragó 11.804 16.075 24.480 12.727 65.086
Astúries 606 1.283 2.171 1.981 6.041
Canàries 167 353 723 986 2.229
Cantàbria 655 1.218 1.313 1.297 4.483
Castella i Lleó 4.975 12.866 30.197 18.963 67.001
Castella-La Manxa 2.865 9.243 18.809 7.442 38.359
Comunitat de Madrid 2.352 3.303 4.874 6.165 16.694
Comunitat Valenciana 7.258 7.737 9.628 6.837 31.460
Extremadura 789 3.803 14.729 6.768 26.089
Galícia 2.744 7.909 19.269 13.707 43.629
Illes Balears 730 886 1.371 1.671 4.658
Navarra 1.012 1.771 1.973 1.626 6.382
País Basc 1.076 1.494 2.122 2.879 7.571
La Rioja 770 1.272 1.575 1.043 4.660
Regió de Múrcia 6.461 6.261 5.675 2.845 21.242
Ceuta i Melilla 304 791 2.223 1.213 4.531
Estranger 2.037 2.087 9.416 24.614 38.154
Resta de Catalunya 147.321
Total efectius 60.344 115.804 230.071 155.445 561.664
Font: Cens de població, 1991. En negreta comunitats en què ha nascut més de l‘1% de la població
resident a Barcelona al 1991.
Els resultats presenten signifi catives diferències en les pautes d’assentament
dels immigrants en tots els períodes estudiats (Mapa 4.3 a Mapa 4.7). Com s’ha
apuntat en els apartats anteriors, la menor dimensió de la ciutat construïda fi ns
a 1940, determina que la localització dels immigrants que arribaren abans de
1940 es concentri en els espais centrals de la ciutat. Tot i això, s’identifi quen
diversos matisos; per exemple, les procedències amb un fl ux migratori de
major antiguitat, Aragó, Comunitat Valenciana i Múrcia, presenten un major
grau d’assentament al centre de la ciutat. En el cas de la Regió de Múrcia, i
sobretot de la Comunitat Valenciana, s’observa una elevada preferència per la
localització en barris marítims, resultat de l’activitat professional exercida per un
important sector de la població (Oyón, 2001). La preferència per l’assentament
en barris marítims també s’identifi ca en andalusos (Tatjer, 1980) i gallecs. Les
procedències amb menor antiguitat a la ciutat, Castella-La Manxa, Castella i
214

4. Pautes de localització de la immigració a la ciutat de Barcelona
Lleó i Extremadura, presenten per a aquest període una major disseminació
al territori urbà, que també pot ser producte de desplaçaments residencials
posteriors cap a zones en què, més tard, s’assentaren individus d’aquestes
mateixes regions. També és interessant observar l’àrea d’associació espacial de
valors alts que presenta la distribució de la població estrangera a l’Eixample, i
que es perllonga fi ns a sectors de Gràcia i de Sarrià-St. Gervasi.
El procés d’expansió urbana i territorial posterior a la Guerra Civil obre noves
possibilitats de localització als immigrants que arribaren a la ciutat a partir
d’aquest moment. Les noves regions que s’incorporaren al fl ux immigratori
barceloní presenten un elevat grau d’assentament a les zones en creixement,
situades majoritàriament al nord de la ciutat. Andalusia, Castella-La Manxa i
Extremadura, són les comunitats que presenten les majors àrees d’associació
espacial de valors alts a la Zona Nord. El districte de Nou Barris al complet, l’eix
Carmel-Montbau-Horta al districte d’Horta-Guinardó, el nord del districte de Sant
Andreu, la Verneda i el Barri Besòs, apareixen sempre com a zones d’assentament
de la població d’aquestes comunitats. Els naturals d’Aragó, de Castella i Lleó i de
Múrcia, també presenten una important àrea d’associació espacial de valors alts
al nord de la ciutat, tot i que amb una notable localització, també, en barris més
propers al centre de la ciutat. El cas de Galícia és excepcional si es compara amb
el d’altres regions que s’incorporaren al camp immigratori barceloní durant la
segona meitat de segle XX. Entre aquestes, els gallecs són els únics que mostren
també una clara preferència per la localització al centre de la ciutat. Poble Sec,
La Bordeta, els límits amb l’Hospitalet de Llobregat, a més de l’eix Carmel -
Zona Centre i Sud de Nou Barris, són altres àrees que apareixen com a zones
d’associació espacial de valors alts per als gallecs.
Comportament oposat s’observa entre els nascuts a la Comunitat de Madrid o
a l’estranger que van arribar a Barcelona entre 1940 i 1970. Aquests opten per
localitzar-se a l’altre costat de la ciutat, als districtes de Sarrià-St. Gervasi i Les
Corts, continuant així la tendència de localització espacial que ja demostraven
al període anterior a 1940. En estudis previs (Recaño i Roig, 2003; López Gay,
2005) 113 s’ha demostrat que, per al conjunt d’Espanya i per al cas particular de
la ciutat de Barcelona, la regió de naixement dels immigrants té implicacions en
diversos aspectes del perfi l socioeconòmic individual. Així doncs, no és estrany
113. En aquest sentit, i també com a fruit d’aquesta recerca doctoral, es pot veure l’article
“Migración, nivel de instrucción y fi ltro educativo en la ciudad de Barcelona” publicat a Papers de
Demografi a.
215

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
que l’elecció residencial individual sigui una prolongació de la seva capacitat
econòmica.
Qui arribà a Barcelona després de 1970 es va trobar una ciutat amb poques
noves àrees en construcció, una Barcelona saturada urbana i demogràfi cament
que havia conegut ja els seus límits municipals. Aquests fets, així com la menor
intensitat del fl ux immigratori, afavoriren que s’incrementessin els contrastos
entre les pautes d’assentament segons la regió de naixement de la població
immigrada. Els nascuts a les comunitats d’Andalusia, Extremadura i Castella-
La Manxa presenten, un altre cop, un comportament similar als observats en
períodes d’arribada anteriors i que els torna a localitzar als espais septentrionals
de la ciutat: Carmel, Zona Centre de Nou Barris i barris de la ribera del Besòs,
principalment. Aquesta vegada, però, existeixen alguns matisos; per exemple
entre la població andalusa es torna a identifi car una zona d’associació espacial
de valors alts a la Barceloneta, i a altres barris propers al mar. En el cas dels
nascuts a l’Aragó, és signifi cativa l’àrea d’associació espacial de valors alts
al llarg de l’eix del carrer de La Marina, i en la zona d’unió dels districtes
de Les Corts, Sants-Montjuïc i l’Eixample. Els gallecs continuen mostrant la
seva preferència per la localització al districte de Ciutat Vella, mentre que els
valencians exhibeixen en aquesta darrera etapa un comportament similar al dels
nascuts a Madrid i a l’estranger, que segueixen presentant àrees d’associació
espacial de valors alts als barris de Les Corts i Sarrià-St. Gervasi. Malgrat tot,
una part important dels 25.000 estrangers residents a Barcelona al 1991, i que
havien arribat entre 1971 i 1991, es concentraven a Ciutat Vella, dibuixant així,
per primera vegada des de 1940, una important àrea d’associació espacial que
ha tingut continuïtat fi ns a l’actualitat (Aramburu, 2000; Domingo i Bayona,
2004; Bayona, 2006).
216

4. Pautes de localització de la immigració a la ciutat de Barcelona
Mapa 4.3. Associació espacial de la immigració de la resta d’Espanya i estranger arribada
a Catalunya abans de 1940 segons comunitat autònoma de naixement. Barcelona, 1991
ANDALUSIA
Andalucía
CASTELLA-LA MANXA
Castilla-La Mancha
EXTREMADURA
Extremadura
ESTRANGER Extranjero
Aragón ARAGÓ
Comunidad COMUNITAT DE de MADRID Madrid
GALÍCIA Galicia
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 1991.
CASTELLA Castilla y I León LLEÓ
0.00 2000.00 4000.00 6000.00 8000.00
Scale in Map Units 0 5.000 m.
Associació espacial de la població nascuda a la resta d'Espanya i estranger segons any d'arribada a Catalunya
Indicador LSA. Getis - Ord Gi* , Barcelona 1991
Inferior a -1,96
-1.96 a -1.16
-1.15 a 1.15
COMUNITAT Comunidad VALENCIANA Valenciana
REGIÓ DE MÚRCIA
Región de Murcia
1.15 a 1.96
Superior a 1,96
217

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Mapa 4.4. Associació espacial de la immigració de la resta d’Espanya i estranger arribada
a Catalunya entre 1941 i 1955 segons comunitat autònoma de naixement. Barcelona, 1991
218
Andalucía ANDALUSIA
CASTELLA-LA MANXA
Castilla-La Mancha
EXTREMADURA
Extremadura
ESTRANGER
Extranjero
Aragón ARAGÓ
COMUNITAT DE MADRID
Comunidad de Madrid
GALÍCIA Galicia
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 1991.
CASTELLA Castilla y I León LLEÓ
0.00 2000.00 4000.00 6000.00 8000.00
Scale in Map Units 0 5.000 m.
Associació espacial de la població nascuda a la resta d'Espanya i estranger segons any d'arribada a Catalunya
Indicador LSA. Getis - Ord Gi* , Barcelona 1991
Inferior a -1,96
-1.96 a -1.16
-1.15 a 1.15
COMUNITAT VALENCIANA
Comunidad Valenciana
REGIÓ Región DE de MÚRCIA Murcia
1.15 a 1.96
Superior a 1,96

4. Pautes de localització de la immigració a la ciutat de Barcelona
Mapa 4.5. Associació espacial de la immigració de la resta d’Espanya i estranger arribada
a Catalunya entre 1956 i 1970 segons comunitat autònoma de naixement. Barcelona, 1991
ANDALUSIA
Andalucía
CASTELLA-LA MANXA
Castilla-La Mancha
EXTREMADURA
Extremadura
ESTRANGER
Extranjero
Aragón ARAGÓ
COMUNITAT DE MADRID
Comunidad de Madrid
GALÍCIA Galicia
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 1991.
CASTELLA Castilla y I León LLEÓ
0.00 2000.00 4000.00 6000.00 8000.00
Scale in Map Units 0 5.000 m.
Associació espacial de la població nascuda a la resta d'Espanya i estranger segons any d'arribada a Catalunya
Indicador LSA. Getis - Ord Gi* , Barcelona 1991
Inferior a -1,96
-1.96 a -1.16
-1.15 a 1.15
COMUNITAT VALENCIANA
Comunidad Valenciana
REGIÓ
Región
DE
de
MÚRCIA
Murcia
1.15 a 1.96
Superior a 1,96
219

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Mapa 4.6. Associació espacial de la immigració de la resta d’Espanya i estranger arribada
a Catalunya entre 1971 i 1991 segons comunitat autònoma de naixement. Barcelona, 1991
220
Andalucía
ANDALUSIA
CASTELLA-LA Castilla-La MANXA Mancha
EXTREMADURA
Extremadura
ESTRANGER Extranjero
Aragón ARAGÓ
COMUNITAT Comunidad DE de MADRID Madrid
GALÍCIA
Galicia
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 1991.
CASTELLA Castilla y I León LLEÓ
0.00 2000.00 4000.00 6000.00 8000.00
Scale in Map Units 0 5.000 m.
Associació espacial de la població nascuda a la resta d'Espanya i estranger segons any d'arribada a Catalunya
Indicador LSA. Getis - Ord Gi* , Barcelona 1991
Inferior a -1,96
-1.96 a -1.16
-1.15 a 1.15
COMUNITAT Comunidad VALENCIANA
Valenciana
REGIÓ Región DE de MÚRCIA Murcia
1.15 a 1.96
Superior a 1,96

4. Pautes de localització de la immigració a la ciutat de Barcelona
Mapa 4.7. Associació espacial de la immigració segons comunitat autònoma de naixement
a la ciutat de Barcelona, 1991
Andalucía
ANDALUSIA
CASTELLA-LA MANXA
Castilla-La Mancha
EXTREMADURA
Extremadura
Aragón ARAGÓ
COMUNITAT
Comunidad
DE
de
MADRID
Madrid
GALÍCIA Galícia
ESTRANGER Extranjero
RESTA Resto DE de CATALUNYA Cataluña
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 1991.
CASTELLA Castilla y León I LLEÓ
0.00 2000.00 4000.00 6000.00 8000.00
Scale in Map Units 0 5.000 m.
Associació espacial de la població nascuda
a la resta de Catalunya, Espanya i estranger.
Indicador LSA. Getis - Ord Gi*
Inferior a -1,96
-1.96 a -1.16
COMUNITAT VALENCIANA
Comunidad Valenciana
REGIÓ Comunidad DE MÚRCIA de Murcia
-1.15 a 1.15
1.15 a 1.96
Superior a 1,96
221

SEGONA PART
La dinàmica migratòria recent de la ciutat de Barcelona,
1991-2005

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la
ciutat de Barcelona
La identifi cació de la singularitat demogràfi ca del darrer quart del segle XX ha
estat objecte dels capítols anteriors de la investigació, una etapa que contextualitza
temporalment i demogràfi ca aquesta recerca doctoral. Com s’ha vist, doncs, a
partir de la segona meitat de la dècada dels setanta, s’instal·la un nou model de
migracions internes a Espanya caracteritzat per la reducció de les migracions de
mitjana i llarga distància i un creixent paper de la mobilitat residencial; aquestes
dues tendències contraposades es materialitzen en una pèrdua del paper de les
ciutats com a àrees receptores i dels municipis rurals com a centres emissors. En
suma, s’esgoten les migracions camp-ciutat, que són substituïdes per la mobilitat
entre ciutats, en la qual destaca, sintèticament, l’èxode dels nuclis urbans centrals
saturats cap a les seves perifèries.
Aquest nou model migratori que domina a Barcelona des de la dècada dels
setanta representa un trencament amb els patrons anteriors. Fins aleshores el
creixement migratori de Barcelona s’havia cimentat en la tradicional atracció
de la immigració interna catalana i de la resta d’Espanya, que havia nodrit
el fort creixement demogràfi c barcelonès des del segon terç del segle XIX.
225

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
La saturació urbana del municipi, i per tant l’assoliment d’allò que podríem
defi nir com la maduresa de la ciutat, fou clau per anticipar la caiguda del
creixement migratori i per explicar el saldo migratori negatiu intern registrat
durant les tres últimes dècades del segle XX. Per contra, en els primers anys
del segle XXI la dinàmica migratòria imperant a la ciutat es veu alterada per
l’augment de la migració internacional que marca una inversió de la tendència
al decreixement del volum total de població: Barcelona ha guanyat més de
100.000 residents en els darrers sis anys (1/I/2000-1/I/2006) malgrat haver
mantingut un saldo migratori negatiu amb la Regió Metropolitana de Barcelona
i la resta de Catalunya.
A grans trets, i com també s’ha repassat en el marc teòric, entre les conseqüències
demogràfi ques derivades de la mobilitat residencial de Barcelona, en
la qual participa de manera creixent la població estrangera, i de la desconcentració
de la ciutat central, es pot destacar el transvasament de la població del
centre a les successives corones metropolitanes —que ha modifi cat intensament
la distribució territorial de la població metropolitana— així com el procés de
substitució de la població, que comença en el moment en què els que abandonen
el municipi i els que entren presenten un perfi l demogràfi c diferent.
Si als següents apartats de la Tesi Doctoral es parlarà de les característiques
dels migrants i de com aquestes defi neixen els processos de renovació i de
substitució de població al municipi de Barcelona, és moment ara per parlar
de la migració en les darreres dècades en l’àmbit de Barcelona. El punt de
partida serà la comparació del procés de desconcentració de Barcelona amb el
comportament demogràfi c que han presentat les altres grans urbs espanyoles.
Un cop realitzat aquest recorregut per la segona meitat del segle XX,
desenvolupat des de la doble dimensió de persones i llars, l’apartat s’encamina
cap a la descripció i interpretació d’aquests processos a l’àmbit metropolità
de Barcelona, on s’emmarca espacialment la recerca. El capítol representa un
pas, des del punt de vista espacial, en l’aproximació cap a l’estudi específi c
de la ciutat de Barcelona, un esglaó més des de la perspectiva temporal amb
l’acotació de l’etapa d’estudi al període 1980-2005, i un pas endavant també
des del punt de vista demogràfi c, ja que s’introdueixen les dues variables
demogràfi ques per excel·lència, sexe i edat.
226

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
El major pes de l’apartat recau en l’anàlisi de les tendències recents de
la migració a la ciutat de Barcelona, emmarcades en el context espanyol i
de la seva regió metropolitana gràcies als capítols anteriors. Els principals
objectius del capítol són: 1) analitzar i mesurar el comportament de la immigració
i de l’emigració a la ciutat en relació amb l’àmbit metropolità; 2)
defi nir la tipologia dels moviments realitzats per la població barcelonina i
mesurar la incidència de la mobilitat intermunicipal en relació amb els canvis
d’habitatge que es produeixen a l’interior de la ciutat; 3) identifi car les
relacions territorials que s’estableixen a partir dels fl uxos migratoris que tenen
com a origen o destinació la ciutat de Barcelona; 4) detectar quines són
les característiques demogràfi ques, sexe i edat, que potencien la mobilitat
intermunicipal dels residents a Barcelona; i 5) mesurar quins són els efectes
de la participació de la població estrangera als fl uxos migratoris interns en
la dinàmica migratòria de la ciutat.
Com ha quedat defi nit a l’apartat de fonts i metodologia, l’Estadística de
Variacions Residencials, eina fonamental per a l’anàlisi dels fl uxos intermunicipals
recents a Espanya, és la principal font d’informació utilitzada en aquest apartat.
El capítol comença, però, amb l’ús de la font que comptabilitza migrants i
no migracions (estocs i no fl uxos), el cens de població; per al període 1950-
2001 s’han recopilat el nombre total de població i de llars de les províncies
seleccionades per aproximar-se a la seva dinàmica urbana i demogràfi ca. Les
dades dels censos i padrons elaborats entre 1981-2001, així com del padró
continu (1998-2005), han alimentat els càlculs elaborats per a la reconstrucció
del pas de les generacions metropolitanes pel període 1981-2005.
El títol d’aquest apartat parla de tendències recents dels moviments
migratoris. La relativa ambigüitat temporal del títol no és casual; tot i que la
major part de la recerca s’ha centrat en l’anàlisi del període 1991-2005, s’ha
considerat que era necessari emmarcar les dinàmiques migratòries dels darrers
quinze anys en un marc més general, tant a nivell espacial com temporal, per
tal d’integrar les dinàmiques recents en el context general que ha predominat
en les darreres dècades, tant a la metròpoli barcelonina com a les de la resta
d’Espanya.
227

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
5.1. Una aproximació al fenomen de la desconcentració urbana a les
urbs espanyoles
Els processos de concentració de la població a les principals ciutats
espanyoles primer, i de desconcentració demogràfi ca i difusió urbana després,
són el punt de partida de l’apartat, tot lligant aquests elements amb els darrers
aspectes tractats a la primera part de la recerca. La descripció i interpretació
d’aquests processos permet emmarcar i contextualitzar la realitat demogràfi ca
i migratòria de Barcelona i la seva metròpoli amb la de les altres grans urbs
espanyoles. Per a la realització d’aquest exercici s’analitzen les províncies amb
les cinc capitals més poblades en l’actualitat (Madrid, Barcelona, València,
Sevilla i Saragossa), a més de Biscaia, ja que tot i que el municipi central no
suma tants habitants s’ha considerat oportú l’anàlisi del conjunt provincial.
El vincle entre la dinàmica urbana i la demogràfi ca de les metròpolis espanyoles
ha tingut una àmplia cobertura bibliogràfi ca en els darrers anys, amb l’estudi de
la desconcentració de la població i de la mobilitat residencial intrametropolitana
com a punt més tractat. Des de la perspectiva conjunta de tot el territori espanyol
destaquen els treballs de Vinuesa (1997), Recaño (2004a; 2006), de Cos
(2004), García Coll (2005a), Azagra i Chorén (2006), i Feria i Susino (2006).
Nel·lo (2004) s’ha centrat en l’anàlisi específi c de set províncies espanyoles
(Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Bilbao, Sevilla i Màlaga). Convé citar
també estudis de regions metropolitanes específi ques com el de López de Lucio
(1998) i Vinuesa (1999) per Madrid, o el de Feria (2001) per a les metròpolis
andaluses. El cas de la metròpoli barcelonina ha estat, també, àmpliament tractat
(Mendizábal, 1992; Serra, 1992; Cabré i Módenes, 1997; Módenes i Pascual,
1998; Módenes, 2001; 2006; Pujadas, 2005a; 2005b).
Han estat menys, però, els treballs que complementen aquest exercici
incorporant l’evolució del nombre de llars en el territori metropolità, una variable
també necessària per obtenir un dibuix general dels processos demogràfi cs i
migratoris de les grans ciutats espanyoles. El present apartat vol incidir en la
importància d’aquest darrer aspecte, i es ressegueix l’evolució de les persones i
de les llars a tots els municipis de les províncies citades anteriorment, sempre
atenent a la distància en línia recta a la capital provincial.
228

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
La concentració de la població és el procés predominant a les grans ciutats
espanyoles fi ns ben entrada la dècada de 1970. En el cas de les dues grans
ciutats espanyoles, Madrid i Barcelona, ja es detecta un elevat creixement de
població i del nombre de llars a la dècada de 1950. A Barcelona l’increment
relatiu de les dues variables analitzades és superior al registrat al decenni posterior,
mentre que a Madrid el període de màxim creixement esdevé a la dècada
de 1960 una situació determinada per la major superfície de la capital
madrilenya i per la saturació més prematura de la trama urbana municipal
de Barcelona. 114 Les ciutats centrals de menor dimensió accentuen l’explosió
urbana durant les dècades de 1960 i 1970; d’entre els estudiats aquí, el cas
més signifi catiu és el de Saragossa, que entre 1960 i 1981 dobla el nombre
de llars que resideixen a la ciutat. Aquest és també el període de formació de
les àrees metropolitanes, amb el creixement de les àrees funcionals i la consolidació
dels eixos metropolitans (Nel·lo, 2004). Així, el territori més proper de
totes les ciutats centrals també experimenten un creixement intens. A totes les
províncies estudiades, a excepció de la més extensa localitat de Saragossa, el
conjunt de municipis situats a menys de 15 km creix més, en nombres relatius,
que la ciutat central. Aquesta diferència s’accentua a la dècada de 1970, i a
les províncies menys poblades es perllonga durant la dècada de 1980. Per altra
banda, també cal parar atenció als municipis provincials més allunyats del centre.
El seu creixement és el més baix de tota la província, i en alguns casos, fi ns
i tot, perden població i llars, palesant que els guanys migratoris de les capitals
d’algunes províncies també eren conseqüència d’un fl ux intraprovincial (Taula
5.1 i Taula 5.2).
114. Convé recordar que la superfície del municipi de Barcelona és de 100,4 km 2 i la de Madrid
és de 605,8 km 2 .
229

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 5.1. Evolució de la població de dret i del nombre de llars segons distància a la
capital provincial, 1950-2001
Barcelona
Biscaia
Madrid
Saragossa
Sevilla
València
230
Població de dret Nombre de llars
1950 1960 1970 1981 1991 2001 1950 1960 1970 1981 1991 2001
Ciutat 1.276.675 1.526.550 1.741.979 1.752.627 1.643.542 1.503.884 320.301 394.859 478.717 578.058 573.056 594.452
45 262.841 307.019 352.389 390.823 403.518 440.025 80.989 75.996 91.913 113.874 127.780 156.947
Ciutat 216.417 294.174 405.908 433.115 369.839 349.972 62.346 71.355 102.732 124.007 117.253 129.285
45
41.000 45.036 61.563 66.261 63.636 60.602 9.896 9.292 14.106 16.966 17.917 20.345
Ciutat 1.553.338 2.177.123 3.120.941 3.158.818 2.909.792 2.938.723 449.830 545.356 817.238 938.916 969.518 1.080.364
45 76.943 78.883 75.234 79.439 82.026 95.121 17.572 21.106 20.802 23.209 25.840 33.273
Ciutat 244.015 303.975 469.366 571.855 594.394 614.905 72.712 84.296 126.888 172.139 193.977 226.474
45 272.475 244.779 201.137 173.905 158.699 152.209 76.250 67.860 58.909 55.618 54.154 57.644
Ciutat 374.138 441.869 545.692 645.817 683.028 684.633 94.262 103.982 134.808 173.815 197.967 226.621
45 358.931 368.035 314.821 285.178 292.263 297.421 82.789 84.918 76.237 72.226 80.788 99.181
Ciutat 503.886 501.777 648.003 744.748 752.909 738.441 167.786 141.389 176.764 224.882 252.727 275.594
45 307.179 310.213 318.396 337.928 338.156 356.234 87.945 84.281 88.578 99.538 107.672 126.757
Font: Censos de població, 1950-2001. (www.ine.es. Alteraciones de los municipios en los Censos
de Población desde 1842).
El creixement urbà d’aquest primer període s’explica, sobretot, per l’existència
de migracions regionals i interregionals associades al mercat de treball i a la
transferència de població activa del sector primari a la indústria, la construcció
i els serveis (Terán, 1999; Nel·lo, 2004). Aquests moviments van constituir el
principal component del creixement demogràfi c regional en el tercer quart del
segle XX: durant les dècades de 1960 i 1970 va existir una forta correlació
entre el creixement real de les poblacions provincials i el seu saldo migratori

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
(Cabré i altres, 1985). Els efectes demogràfi cs als punts d’expulsió i atracció
van ser importants; mentre que l’emigració de joves va originar una depressió
del mercat matrimonial local i una caiguda de la nupcialitat a les regions amb
un fort fl ux emigratori, a les àrees urbanes s’experimentà el procés contrari,
amb una animació del mercat matrimonial (Recaño, 2004b). La nupcialitat
intensa i avançada en el calendari, juntament amb l’elevada fecunditat, va
permetre a les grans ciutats centrals espanyoles una prolongació del creixement
total positiu, tot i la pèrdua per migració de part dels seus habitants.
Els primers símptomes clars de saturació i maduresa urbana s’identifi quen a
Barcelona i Madrid a la dècada de 1970, quan les dues ciutats centrals registren
un creixement de població mínim, producte exclusivament d’un creixement
natural positiu i elevat. 115 S’aturen els fl uxos interregionals i s’enceten els
processos de desconcentració demogràfi ca, dispersió urbana i expansió de les
àrees funcionals (Nel·lo, 2004). La migració intermunicipal, amb un perfi l de
migrant essencialment adult i adult jove que cerca la localització de la residència
a les corones metropolitanes, esdevé la principal protagonista de la dinàmica
demogràfi ca i migratòria. La cronologia de l’ocurrència d’aquests processos a les
ciutats espanyoles no és única, de forma que les ciutats que encetaren abans els
processos de concentració són les primeres en registrar pèrdues demogràfi ques.
Per sintetitzar els elements que intervenen en l’augment de la mobilitat
residencial i en els processos de desconcentració demogràfi ca i difusió de la
urbanització a les urbs espanyoles, s’acudirà als referents bibliogràfi cs. Aquests
factors es troben perfectament dibuixats en la dinàmica migratòria interna de la
ciutat de Barcelona, focus primer d’aquesta recerca.
a) Elements de naturalesa demogràfi ca amb l’arribada a l’edat d’emancipació
de les generacions del baby-boom nascudes entre 1960 i 1975 que ha incrementat
signifi cativament la demanda d’habitatge en els sectors urbans. Aquest últim
aspecte s’agreuja per la contraposició entre la preferència dels individus a
romandre en els barris on van créixer i on poden gaudir dels avantatges de les
xarxes socials i familiars que han anat confi gurant al llarg del seu cicle vital
(Módenes, 1998), i per les difi cultats en generar nou habitatge en nuclis urbans
extremadament densos, com és el cas de Barcelona (Recaño, 2004a).
115. Aquesta situació ja s’havia insinuat al capítol 5.3.1. Allà, pel cas concret de la ciutat de
Barcelona, s’havien identifi cat taxes específi ques de migració neta en edats adultes negatives
durant la dècada de 1960, que es van consolidar al llarg de la dècada de 1970.
231

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
b) La revalorització dels espais perifèrics, resultat de la combinació de diversos
factors: 1- relocalització de l’activitat econòmica, no només industrial sinó també
comercial i de serveis; 2- innovacions de caràcter tecnològic i organitzatiu que
permeten una articulació territorial més estreta de les empreses; 3- l’expansió
de les vies de comunicació ràpides i les millores del transport públic i privat;
4- el paper reequilibrador dels ajuntaments democràtics a Espanya que han
aconseguit reduir gran part del dèfi cit urbanístic i d’equipaments acumulats
al llar de molts decennis; 5- els nous models residencials, que amb l’augment
del nivell de vida d’algunes famílies valoren les condicions mediambientals o
de veïnatge i un major confort de l’habitatge; 6- tot acompanyat per un menor
preu dels habitatges a la perifèria, per l’explosió del mercat immobiliari i per la
disponibilitat d’automòbil (López i Pujadas, 2004; Pujadas, 2005).
c) La situació del mercat de l’habitatge i la capacitat de mobilitat quotidiana
de la població. El primer aspecte, relacionat amb l’evolució dels preus, el nombre
d’unitats disponibles, la capacitat econòmica familiar, la mida mitjana de les
llars i l’edat mitjana d’emancipació. El segon, assignat a les més elevades taxes
de motorització, la dotació d’infraestructures i els serveis de transport (Nel·lo,
2004). L’augment de l’accessibilitat metropolitana (Alberich, 2004; Ajenjo,
2005) ha afavorit la independència entre el lloc de residència i el lloc de treball,
i per conseqüència una major llibertat en la tria de la residència (Nel·lo, 1995;
Clusa i Roca Cladera, 1999; Miralles-Guasch i Tulla, 2000; Miralles-Guasch,
2002a; 2002b; López Redondo, 2003; Recaño, 2004a).
A les sis províncies estudiades, el ritme de creixement de la població i de les
llars a les corones metropolitanes en el període intercensal 1981-2001 ha estat
sempre superior al del municipi central. En el cas de les regions metropolitanes
més grans, Barcelona i Madrid, els municipis que més han crescut en aquestes
dues dècades se situaven més enllà dels 15 km de distància al centre. A les
altres metròpolis estudiades, els municipis més propers al centre també creixen
a un ritme destacable, tot i que són els situats a una distància entre 10 i 19 km
els que acostumen a registrar un augment més elevat. Per altre banda, quatre
dels municipis centrals de les sis províncies estudiades, Barcelona, Bilbao,
Madrid i València, han conegut pèrdues absolutes de població entre 1981 i
2001. A Madrid i Barcelona, el decreixement de la població s’ha perllongat
fi ns al conjunt de municipis situats a menys de 10 km de la capital provincial.
232

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Taula 5.2. Evolució de la mida de la llar i creixement relatiu de la població de dret i del116
nombre de llars segons distància a la capital provincial, 1950-2001
Barcelona
Biscaia
Madrid
Saragossa
Sevilla
València
1950-
60
Creixement de la població (%) Creixement del nombre de llars (%) Persones per llar
1960-
70
1970-
81
1981-
91
1991-
2001
1950-
60
1960-
70
1970-
81
1981-
91
1991-
2001
1950 1960 1970 1981 1991 2001
Ciutat 19,6% 14,1% 0,6% -6,2% -8,5% 23,3% 21,2% 20,8% -0,9% 3,7% 3,99 3,87 3,64 3,03 2,87 2,53
45 16,8% 14,8% 10,9% 3,2% 9,0% -6,2% 20,9% 23,9% 12,2% 22,8% 3,25 4,04 3,83 3,43 3,16 2,80
Ciutat 35,9% 38,0% 6,7% -14,6% -5,4% 14,5% 44,0% 20,7% -5,4% 10,3% 3,47 4,12 3,95 3,49 3,15 2,71
45
9,8% 36,7% 7,6% -4,0% -4,8% -6,1% 51,8% 20,3% 5,6% 13,6% 4,14 4,85 4,36 3,91 3,55 2,98
Ciutat 40,2% 43,4% 1,2% -7,9% 1,0% 21,2% 49,9% 14,9% 3,3% 11,4% 3,45 3,99 3,82 3,36 3,00 2,72
45 2,5% -4,6% 5,6% 3,3% 16,0% 20,1% -1,4% 11,6% 11,3% 28,8% 4,38 3,74 3,62 3,42 3,17 2,86
Ciutat 24,6% 54,4% 21,8% 3,9% 3,5% 15,9% 50,5% 35,7% 12,7% 16,8% 3,36 3,61 3,70 3,32 3,06 2,72
45 -10,2% -17,8% -13,5% -8,7% -4,1% -11,0% -13,2% -5,6% -2,6% 6,4% 3,57 3,61 3,41 3,13 2,93 2,64
Ciutat 18,1% 23,5% 18,3% 5,8% 0,2% 10,3% 29,6% 28,9% 13,9% 14,5% 3,97 4,25 4,05 3,72 3,45 3,02
45 2,5% -14,5% -9,4% 2,5% 1,8% 2,6% -10,2% -5,3% 11,9% 22,8% 4,34 4,33 4,13 3,95 3,62 3,00
Ciutat -0,4% 29,1% 14,9% 1,1% -1,9% -15,7% 25,0% 27,2% 12,4% 9,0% 3,00 3,55 3,67 3,31 2,98 2,68
45 1,0% 2,6% 6,1% 0,1% 5,3% -4,2% 5,1% 12,4% 8,2% 17,7% 3,49 3,68 3,59 3,39 3,14 2,81
Font: Censos de població, 1950-2001. (www.ine.es. Alteraciones de los municipios en los Censos
de Población desde 1842). En cada període s’han destacat amb trama més fosca els dos àmbits
en què creix més el nombre d’habitants o de llars, i amb trama més clara els dos àmbits en què
creix menys.
116. El creixement del 569% de la corona

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
L’evolució del nombre de llars i de les persones que les composen esdevé clau
per comprendre el procés de desconcentració urbana des de l’òptica demogràfi ca.
La pèrdua de població registrada a partir de 1981 a la majoria de ciutats centrals
no ha estat acompanyada gairebé mai per un decreixement del nombre de
llars. 117 El ritme de creixement del parc d’habitatges a les ciutats centrals no ha
compensat el ritme amb què s’ha reduït el nombre de persones de la llar, un
procés experimentat, prèviament, a altres urbs europees (Mulder, 2006). L’únic
cas espanyol en què es produeix un descens real en el nombre de llars és el de
Barcelona, que a la dècada de 1980 va registrar una pèrdua neta de 5.000 llars,
un descens gairebé imperceptible, que representava menys de l’1% de les llars. 118
Sí que s’ha experimentat, però, un estancament de la capacitat per incrementar
el nombre de llars a la ciutat central, en un panorama dràsticament diferent al
registrat en dècades anteriors. El creixement del nombre de llars a totes les capitals
analitzades és notablement inferior al de les corones metropolitanes.
L’evolució del nombre de llars a les regions metropolitanes no només s’ha
d’entendre en el context de la descentralització demogràfi ca d’aquestes, sinó
també en la dimensió dels canvis en les estructures de les llars que resideixen
a la ciutat central. Les ciutats centrals es mostren com a espais de síntesi entre
els comportaments familiars propis dels territoris envellits i les noves formes de
convivència (Valero, 1990; López Villanueva, 2002; Pujadas i López, 2004),
mentre que les corones metropolitanes es caracteritzen per reunir estructures
familiars nuclears més tradicionals.
La Segona Transició Demogràfi ca contextualitza la proliferació de les noves
formes de convivència (Van de Kaa, 1987; Lesthaeghe, 1995). Els principals
elements que tenen una incidència clara en la modifi cació de les estructures de
la llar són el descens de la fecunditat, l’endarreriment en l’edat de la maternitat
i del matrimoni, l’augment de la cohabitació, el ràpid augment dels nivells de
divorci i separació i l’increment de les famílies monoparentals (Ogden i Hall,
2004). Les ciutats centrals es confi guren com els espais que lideren els canvis
en les formes de la llar (Moore i Clark, 1990; Odgen i Hall, 2000, 2004).
117. La dinàmica és similar a la de les metròpolis americanes. Tot i perdre població, els centres
metropolitans no han perdut llars entre 1970 i 2001. En conjunt, el nombre de llars ha incrementat
en un 8% (Birch, 2005).
118. Un altre cas observat és el del municipi de Bilbao. El descens del nombre d’habitants i de
llars respon, però, a la separació dels municipis de Derio, Erandio, Loiu, Sondika i Zamudio, que al
Cens de 1981 s’integraven a Bilbao.
234

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
En el cas de la ciutat de Barcelona, entre 1991 i 2001 només han augmentat
les llars formades per una o dues persones, si s’aten a la mida de les llars, i les
unipersonals, les sense nucli i les monoparentals, si es té en compte el tipus de
llar. A la resta de la metròpoli, en canvi, han augmentat la gran majoria de tipus
de llar (Pujadas i López, 2004).
A més de les formes noves de convivència, també han predominat als centres
metropolitans els canvis com a conseqüència de les formes de convivència en
descomposició (Requena, 1999; López Villanueva, 2002). Aquestes refl ecteixen
l’escissió d’una forma de convivència prèvia a partir de la desaparició d’un
membre de la llar, contracció que és normalment conseqüència de la mort
d’una de les persones que integraven un nucli sense fi lls, del cessament de
la convivència en parella, o de l’emancipació d’algun dels fi lls. L’estructura
per edats dels espais centrals potencia la proliferació de la primera i tercera
d’aquestes tipologies. 119 Per un costat, l’efecte d’una estructura més envellida
incrementa amb celeritat el nombre de llars unipersonals d’individus d’edat
avançada; per l’altre, l’arribada de les generacions plenes a les edats
d’emancipació provoca, simultàniament, la reducció de la mida de la llar prèvia
i, normalment, la generació d’una nova llar. Amb un parc d’habitatges més
car i que creix més lentament als centres saturats, la nova llar que es genera
amb l’emancipació s’ha localitzat molt sovint a la corona metropolitana. Es pot
considerar, doncs, que la intensa emigració és un producte net de la ruptura de
llars (Arribas i Pascual, 1994).
Amb tot, noves formes de convivència i llars en descomposició que han reduït
la grandària mitjana de les llars a tots els àmbits durant el període estudiat,
sobretot, però, a les capitals provincials. El Gràfi c 5.1 presenta l’evolució del
nombre d’habitants i de les llars, per una banda, i la de la mida de la llar per
l’altre, als municipis de la província de Barcelona. Les fi gures sintetitzen els
punts principals d’aquest apartat, concentració i desconcentració de la població,
estancament del nombre de llars als municipis centrals, i reducció de la mida
de les llars, que assoleix uns valors especialment baixos a la ciutat central.
119. Módenes (1998) també presenta elements que farien pensar en una major ocurrència del
segon procés a les llars barcelonines. La taxa d’ocurrència barcelonina de la transició de viure en
parella a estar divorciat/separat al període 1981-1991 fou més elevada que a la resta de corones
metropolitanes.
235

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 5.1. Evolució del total de població, del nombre de llars i de la mida de la llar a la
ciutat de Barcelona i als municipis de la RMB segons distància a BCN, 1950-2001
1.000.000
236
1.750.000
1.500.000
1.250.000
1.000.000
800.000
600.000
400.000
200.000
0
1.000.000
800.000
600.000
400.000
200.000
750.000
500.000
250.000
0
1950 1960 1970 1981 1991 2001
Població Llars Persones/llar
1950 1960 1970 1981 1991 2001
Població Llars Persones/llar
0
1950 1960 1970 1981 1991 2001
Població Llars Persones/llar
4,5
4
3,5
3
2,5
2
4,5
4
3,5
3
2,5
2
1.000.000
800.000
600.000
400.000
200.000
0
1.000.000
800.000
600.000
400.000
200.000
1950 1960 1970 1981 1991 2001
Població Llars Persones/llar
0
1950 1960 1970 1981 1991 2001
Població Llars Persones/llar
Font: elaboració pròpia. Censos de població (1950-2001).
4,5
4
3,5
3
2,5
2
4,5
4
3,5
3
2,5
2
1.000.000
800.000
600.000
400.000
200.000
0
1.000.000
800.000
600.000
400.000
200.000
4,5
4
3,5
3
2,5
1950 1960 1970 1981 1991 2001
Població Llars Persones/llar
0
1950 1960 1970 1981 1991 2001
Població Llars Persones/llar
2
4,5
4
3,5
3
2,5
2
4,5
4
3,5
3
2,5
2

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
5.2. La dinàmica migratòria a la Regió Metropolitana de Barcelona.
Reconstrucció del pas de les generacions metropolitanes pel període
1981-2004
Aquest capítol representa un esglaó més en el camí traçat cap a la resolució
de la qüestió central d’aquesta recerca doctoral, la identifi cació de les
característiques de la renovació poblacional de Barcelona, reforçant el paper dels
moviments migratoris com a motor principal d’aquests processos. S’introdueixen
per primer cop les dues variables demogràfi ques per excel·lència, sexe i edat,
en el context del procés de desconcentració urbana i demogràfi ca de Barcelona,
introduït i comparat amb el d’altres urbs espanyoles al punt anterior. El capítol
es confi gura, també, com un descens en l’escala territorial prèviament tractada:
d’una anàlisi emmarcada en les grans urbs espanyoles, es realitza una transició
a l’estudi específi c de la Regió Metropolitana de Barcelona, mentre que el
proper capítol tractarà el cas concret del municipi central.
L’apartat s’estructura entorn a la reconstrucció del pas de les generacions
dels municipis metropolitans pels censos i padrons del període 1981-2004. Es
disposa de les estructures d’edat i sexe d’aquests municipis en tots els censos
i padrons des de 1981, de tal manera que s’han pogut defi nir cinc períodes
quinquennals. 120 Amb la població resident a cada municipi en el moment
inicial de tots els períodes quinquennals, i a partir de les probabilitats de
supervivència de les generacions catalanes (ja utilitzades pel cas concret de la
ciutat de Barcelona en apartats anteriors), s’ha estimat la població que hauria
de residir al fi nal del quinquenni estudiat, amb la intervenció única, doncs, de la
mortalitat. Tota diferència entre la població estimada i la població que realment
resideix en aquell municipi, coneguda mercès als censos i padrons de població,
és atorgada directament al creixement migratori. Aquesta diferència s’ha posat
en relació amb la població mitjana de cada grup d’edat, sexe i municipi, amb la
qual cosa s’han obtingut les taxes de migració neta o de saldo migratori. 121
120. 1981-1985, 1986-1990, 1991-1995, 1996-2000 i 2000-2004. El darrer quinquenni
estudiat no s’ha pogut delimitar entre 2001-2005 com hauria de correspondre, perquè no es
disposa de les dades de població a 1-I-2006. Per això, s’ha defi nit el darrer quinquenni entre 2000
i 2004. Les poblacions de censos i padrons han estat traslladades a 1 de gener a partir d’una
interpolació lineal dels efectius de cada generació.
121. Donada la petita dimensió d’algun dels municipis analitzats, s’ha de subratllar la importància
que té la qualitat dels censos i padrons. Petits sub o sobreenregistraments en alguna d’aquestes
fonts pot donar com a resultat una taxa de migració neta força més o menys elevada de la real.
237

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Amb aquest exercici s’assoleixen diferents objectius: es coneixen el signe
i la intensitat de la migració a tots els municipis de la Regió Metropolitana
de Barcelona al llarg del període estudiat, un element més d’anàlisi del
model de desconcentració demogràfi ca de l’àmbit de Barcelona, i s’identifi ca
el perfi l demogràfi c (sexe i edat) dels participants en la dinàmica migratòria
metropolitana. Aquest segon objectiu es confi gura com una aproximació a
escala metropolitana dels processos de renovació de la població, encara que,
de moment, tan sols a partir de dues variables demogràfi ques, el sexe i l’edat.
La dècada de 1980 representa la consolidació dels processos de pèrdua
de població de totes les edats i d’ambdós sexes de Barcelona i dels municipis
més propers. A Barcelona, durant la dècada de 1960, ja es registren taxes de
migració neta negatives entre la població adulta de més de 40 anys, mentre
que durant la dècada de 1970 es generalitzen les pèrdues per migració a
totes les edats. Els municipis limítrofs no havien experimentat encara aquesta
circumstància, i només Cornellà, L’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de
Gramenet registraren un balanç migratori lleugerament negatiu en generacions
que travessaren la dècada de 1970 entorn als 30-50 anys. 122 Altres, en canvi,
conclogueren la dècada amb un balanç migratori positiu encara important;
aquest és el cas de municipis com Esplugues, el Prat de Llobregat i Badalona,
que assoliren taxes que voltaven el 50‰ en les edats adultes més joves, lluny,
però, de les taxes del 100‰ que aquests mateixos municipis superaren durant
la dècada anterior.
El primer quinquenni de la dècada de 1980 és, doncs, el punt d’infl exió en
la dinàmica migratòria dels municipis localitzats a les proximitats de Barcelona.
Tots els situats a una distància inferior als 10 quilòmetres de Barcelona
presenten taxes de migració neta negatives a totes les edats i a ambdós sexes,
amb l’única excepció d’algunes franges adultes a Sant Just Desvern i Esplugues
de Llobregat (Mapa 5.1). A nivell del conjunt de municipis situats a aquesta
curta distància de Barcelona, les pèrdues són notables a totes les edats i a
ambdós sexes, superiors en termes absoluts i relatius a les registrades per la
ciutat central (Gràfi c 5.2 i Gràfi c 5.3). A mesura que augmenta la distància al
centre desapareix el balanç migratori negatiu a totes les edats. Primer es dissipa
el signe negatiu a les edats adultes joves dels municipis situats a una distància
122. El cens de 1970 només permet conèixer l’estructura per edat i sexe dels municipis majors
de 10.000 habitants, fet que limita l’exploració de la migració per edats de tots els municipis
metropolitans durant la dècada.
238

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
de 10-15 quilòmetres de Barcelona (generacions que al 1985 compleixen entre
25 i 29 anys), situació que sembla indicar l’atracció envers part de la població
adulta-jove que abandona amb intensitat els municipis centrals, i que forma una
nova llar. Les localitats situades més enllà dels 15 quilòmetres registren taxes
positives, malgrat baixes, a totes les edats i ambdós sexes; és molt remarcable,
però, que aquestes no presenten el màxim d’intensitat en edats relacionades
amb la formació de noves llars que s’ha detectat als municipis situats entre
els 10 i els 15 quilòmetres, sinó que presenten uns nivells homogenis a totes
les edats. Un altre aspecte que cal destacar és que les pèrdues poblacionals
registrades pels municipis centrals no es veuen compensades pels guanys
obtinguts per la resta de municipis de la Regió Metropolitana; s’ha de pensar,
doncs, en l’existència d’un balanç migratori negatiu del conjunt de la metròpoli
barcelonina en la seva relació amb la resta de Catalunya i d’Espanya. 123
A partir de la segona meitat de la dècada de 1980 s’intensifi quen els guanys
de població a les localitats situades a distàncies intermèdies i llunyanes, a la
vegada que es generalitza a totes les distàncies a Barcelona, fi ns i tot entre
les més llunyanes, la presència de pics d’intensitat en edats adultes. En el
cas de les localitats situades a més de 20 quilòmetres de Barcelona, aquest
màxim es registra, però, entre adults d’edats més avançades. Al conjunt de
municipis situats a una distància intermèdia, en canvi, es continuen identifi cant
els màxims guanys per migració en edats vinculades a la formació de llars.
Barcelona i els municipis més propers continuen perdent població per migració
en totes les edats. En aquest quinquenni, però, el decreixement és més elevat a
Barcelona que al conjunt de la rodalia, tant en xifres absolutes com en relatives.
D’entre aquests municipis, únicament alguns com Sant Just Desvern o Sant Joan
Despí registraven una dinàmica migratòria, com també urbanística i territorial,
divergent a la dels espais més saturats del Barcelonès, i continuaven amb saldos
migratoris positius en edats adultes. En canvi, la pèrdua de població per migració
als municipis més poblats i més propers a Barcelona (L’Hospitalet de Llobregat,
Cornellà de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet) era, en xifres
relatives, similar a la de Barcelona, i sempre amb el grup d’adults d’entre 25 i
39 anys com a principal protagonista de les pèrdues migratòries (Mapa 5.2).
123. S’ha parlat en punts anteriors sobre els processos de retorn (Pascual, 1969; Recaño, 1995;
Cámara, 2003; García Coll, 2004; Puga, 2004). Aquests, tot i que no van assolir intensitats molt
elevades, sí que es poden detectar en contextos de baixa mobilitat com aquest. Actualment, la
migració de retorn ha perdut pes dintre del total de moviments, no tant per una davallada dels seus
valors absoluts, sinó per l’increment del total de moviments intermunicipals (García Coll, 2004).
239

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 5.2. Saldo migratori dels municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona segons
període, generació i distància a Barcelona, 1981-2004
Saldo migratori absolut
Saldo migratori absolut
10.000
7.500
5.000
2.500
0
-2.500
-5.000
-7.500
-10.000
-12.500
-15.000
-17.500
10.000
7.500
5.000
2.500
0
-2.500
-5.000
-7.500
-10.000
-12.500
-15.000
-17.500
Saldo migratori absolut
240
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
1951-1955
1946-1950
1941-1945
genera ció
BCN 5-9 km 10-14 km 15-19 km 20-29 km +30 km
1981-1985
1976-1980
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
1951-1955
BCN 5-10 km 10-15 km
genera ció
15-19 km 20-29 km 30-45 km +45 km
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
-5.000
1990-1994
1985-1989
1980-1984
1975-1979
1970-1974
1965-1969
1960-1964
BCN 5-9 km 10-14 km
genera ció
15-19km 20-29 km 30-44 km +45 km
1936-1940
1946-1950
1955-1959
1931-1935
1941-1945
1950-1954
1926-1930
1936-1940
1945-1949
1921-1925
1931-1935
1940-1944
1916-1920
1926-1930
1935-1939
1911-1915
1921-1925
1930-1934
1906-1910
1916-1920
1925-1929
Saldo migratori absolut
Saldo migratori absolut
10.000
7.500
5.000
2.500
0
-2.500
-5.000
-7.500
-10.000
-12.500
-15.000
-17.500
10.000
7.500
5.000
2.500
0
-2.500
-5.000
-7.500
-10.000
-12.500
-15.000
-17.500
1976-1980
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
1951-1955
1946-1950
genera ció
BCN 5-9 km 10-14 km 15-19 km 20-29 km +30 km
1986-1990
1981-1985
1976-1980
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
BCN 5-9 km 10-14 km
genera ció
15-19 km 20-29 km 30-44 km +45 km
Font: elaboració pròpia. Censos de població de 1981, 1991 i 2001; Padró municipal de la població,
1986-1996 i Padró continu, 2000-2004.
1941-1945
1951-1955
1936-1940
1946-1950
1931-1935
1941-1945
1926-1930
1936-1940
1921-1925
1931-1935
1916-1920
1926-1930
1911-1915
1921-1925

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Gràfi c 5.3. Taxa de migració neta dels municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona
segons període, sexe, generació i distància a Barcelona, 1981-2004
Taxa de migració neta ‰
Taxa de migració neta ‰
Taxa de migració neta ‰
25‰
20‰
15‰
10‰
5‰
0‰
-5‰
-10‰
-15‰
-20‰
-25‰
25‰
20‰
15‰
10‰
5‰
0‰
-5‰
-10‰
-15‰
-20‰
-25‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
1951-1955
1946-1950
1941-1945
genera ció
BCN 5-9 km 10-14 km 15-19 km 20-29 km +30 km
1976-1980
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
1951-1955
1946-1950
genera ció
BCN 5-9 km 10-14 km 15-19 km 20-29 km +30 km
1981-1985
1976-1980
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
1951-1955
BCN 5-10 km 10-15 km
genera ció
15-19 km 20-29 km 30-45 km +45 km
1936-1940
1941-1945
1946-1950
1931-1935
1936-1940
1941-1945
1926-1930
1931-1935
1936-1940
1921-1925
1926-1930
1931-1935
1916-1920
1921-1925
1926-1930
1911-1915
1916-1920
1921-1925
1906-1910
1911-1915
1916-1920
Taxa de migració neta ‰
25‰
20‰
15‰
10‰
5‰
0‰
-5‰
-10‰
-15‰
-20‰
-25‰
Taxa de migració neta ‰
Taxa de migració neta ‰
25‰
20‰
15‰
10‰
5‰
0‰
-5‰
-10‰
-15‰
-20‰
-25‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
1951-1955
1946-1950
1941-1945
genera ció
BCN 5-9 km 10-14 km 15-19 km 20-29 km +30 km
1976-1980
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
1951-1955
1946-1950
genera ció
BCN 5-9 km 10-14 km 15-19 km 20-29 km +30 km
1981-1985
1976-1980
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
1951-1955
BCN 5-10 km 10-15 km
genera ció
15-19 km 20-29 km 30-45 km +45 km
1936-1940
1941-1945
1946-1950
1931-1935
1936-1940
1941-1945
1926-1930
1931-1935
1936-1940
1921-1925
1926-1930
1931-1935
1916-1920
1921-1925
1926-1930
1911-1915
1916-1920
1921-1925
1906-1910
1911-1915
1916-1920
241

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taxa de migració neta ‰
Taxa de migració neta ‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
242
1986-1990
1981-1985
1976-1980
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
genera ció
BCN 5-9 km 10-14 km 15-19 km 20-29 km 30-44 km +45 km
90‰
75‰
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1990-1994
1985-1989
1980-1984
1975-1979
1970-1974
1965-1969
1960-1964
genera ció
BCN 5-9 km 10-14 km 15-19km 20-29 km 30-44 km +45 km
1951-1955
1955-1959
1946-1950
1950-1954
1941-1945
1945-1949
1936-1940
1940-1944
1931-1935
1935-1939
1926-1930
1930-1934
1921-1925
1925-1929
Taxa de migració neta ‰
Taxa de migració neta ‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1986-1990
1981-1985
1976-1980
1971-1975
1966-1970
1961-1965
1956-1960
genera ció
BCN 5-10 km 10-15 km 15-19 km 20-29 km 30-45 km +45 km
90‰
75‰
60‰
45‰
30‰
15‰
0‰
-15‰
-30‰
1990-1994
1985-1989
1980-1984
1975-1979
1970-1974
1965-1969
1960-1964
genera ció
BCN 5-10 km 10-15 km 15-19 km 20-29 km 30-45 km +45 km
Font: elaboració pròpia. Censos de població de 1981, 1991 i 2001; Padró municipal de la població,
1986-1996 i Padró continu, 2000-2004.
El procés de desconcentració demogràfi ca dels espais centrals a la Regió
Metropolitana de Barcelona assoleix el punt de màxima intensitat en el primer
quinquenni de la dècada de 1990, potenciat per un notable augment de la
freqüència amb què la població canvia de residència (Módenes 1998, 2000;
Pujadas 2005). Els saldos migratoris i les taxes de migració neta així ho indiquen,
els municipis centrals i els més poblats perden individus de tots dos sexes i de
totes les edats, mentre que els situats a una distància intermèdia i llunyana, i més
petits, en guanyen (Gràfi c 5.2, Gràfi c 5.3 i Mapa 5.3). Barcelona i els municipis
situats al seu radi de 10 quilòmetres intensifi quen les pèrdues de població per
migració, mentre que els localitzats a una distància d’entre 20 i 29 quilòmetres
són els que més efectius guanyen, en xifres absolutes.
1951-1955
1955-1959
1946-1950
1950-1954
1941-1945
1945-1949
1936-1940
1940-1944
1931-1935
1935-1939
1926-1930
1930-1934
1921-1925
1925-1929

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Les taxes de migració neta del període 1991-95 segons distància a Barcelona
(Gràfi c 5.3) defi neixen a la perfecció el procés de desconcentració demogràfi ca
a la Regió Metropolitana de Barcelona; les taxes de migració neta augmenten
a mesura que s’incrementa la distància al centre, sempre amb les màximes
intensitats en les edats adultes. En el cas dels municipis situats a una distància
intermèdia de Barcelona, els pics d’intensitat apareixen en edats adultes més
joves. En canvi, es troben lleugerament desplaçats cap a edats més avançades en
els municipis més llunyans, fet que posa en relleu la preferència de la població
amb més edat pels àmbits suburbans de menor densitat. A partir dels 65 anys
d’edat les diferències entre les taxes de migració neta s’incrementen, i sempre
són més elevades entre les localitats més petites i més llunyanes a Barcelona.
La progressiva arribada de població estrangera a Catalunya a partir de la
segona meitat dels anys noranta modifi ca el model que s’acaba de descriure.
Tot i això, la desconcentració metropolitana, entesa com la pèrdua de pes
demogràfi c dels espais centrals a favor de la perifèria, continuava a un ritme,
però, cada vegada més lent. Barcelona és el primer municipi central en què la
immigració estrangera provoca una infl exió en el signe del saldo migratori en
edats adultes-joves. En aquest quinquenni, 1996-2000, els grans municipis
de la immediació barcelonina, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Santa
Coloma de Gramenet, continuen perdent població per migració a totes les
edats, tot i que amb una considerable millora de les taxes de migració neta
dels adults més joves (Mapa 5.4), primer símptoma de la incipient arribada de
població estrangera. És aquest un dels elements més importants relacionats
amb l’arribada de població estrangera, la corba de la taxa de migració neta
es rejoveneix notablement, palesant la joventut del fl ux immigratori estranger,
que determina clarament el saldo migratori per edats fi nal. Com s’ha revisat
anteriorment, amb l’arribada de la població estrangera, els municipis centrals
canvien el signe del saldo migratori a totes les edats. Aquest elment, però,
ni atura l’elevada mobilitat residencial intermunicipal dels barcelonins, ni pot
amagar la continua pèrdua de població en la relació migratòria amb les localitats
metropolitanes situades a distàncies intermèdies i llunyanes.
243

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
L’entrada de població estrangera a Catalunya s’intensifi ca amb el canvi de
segle, i pràcticament tots els municipis metropolitans experimenten un augment
poblacional en el període 2000-2004. 124 La immigració estrangera determina
el canvi del signe migratori als municipis més grans i propers a Barcelona
(localitats on es concentra la major part de la població estrangera metropolitana),
mentre que intensifi ca el creixement migratori positiu dels municipis situats a
distàncies intermèdies i llunyanes, ja que, el fl ux immigratori estranger s’uneix
al que ja havien conegut durant les dècades de 1980 i 1990, el que abandona
els municipis centrals de la Regió Metropolitana.
Aquests motius expliquen els diferents perfi ls que s’identifi quen a les corbes
de migració neta per edat segons la distància a Barcelona. La ciutat de Barcelona
i els municipis limítrofs presenten els màxims d’intensitat de creixement
migratori en generacions que travessen el període estudiat en edats adultes més
joves que a la resta de la metròpoli (la immigració estrangera és més jove que la
metropolitana, però, a més, en el cas de la ciutat de Barcelona i dels municipis
propers, els emigrants intermunicipals resten efectius en els saldos migratoris
d’edats adultes més avançades). Pel que fa a la intensitat, els municipis que
incrementen més la població adulta en xifres relatives són Barcelona, que encara
avui dia es pot considerar com a porta d’entrada a Catalunya de la migració
estrangera (Domingo i Bayona, 2004; Bayona, 2006), i els municipis situats a
més de 20 quilòmetres de la ciutat central, sobretot els de menys de 30.000
residents (en aquests, com s’ha comentat, la responsabilitat de la majoria dels
guanys de població és del fl ux migratori intermunicipal).
En contraposició als augments de població entre la població adulta-jove de
tota la Regió Metropolitana, el saldo migratori dels adults amb edats més avançades
i de la població de més de 65 anys a la ciutat de Barcelona i al conjunt
de municipis situats a menys de 10 quilòmetres és negatiu.
124. En aquest període Badia del Vallès i Òrrius són els únics municipis metropolitans que perden
població. En el cas del primer, la pèrdua de població està explicada per un element de naturalesa
urbanística, no es poden incorporar nous habitatges a la seva trama urbana, i per un element
demogràfi c, una estructura per edats que afavoreix la formació de noves llars, però que han de
canviar de municipi. Pel que fa a Òrrius, la pèrdua d’efectius de les dades de població ofi cial no
s’ajusta a la realitat. Segons l’Ajuntament del petit municipi del Maresme, existeix un problema
amb l’INE que té com a conseqüència que aquests darrers no hagin donat d’alta per immigració a
cap persona des de 1998. Segons la mateixa font, a l’octubre de 2006, la seva població és de 609
persones, quasi el doble de la població ofi cial del padró continu a data 1-I-2005.
244

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Es pot considerar, doncs, que des del punt de vista de l’edat dels individus
als municipis centrals de la metròpoli, i en el darrer període estudiat, els fl uxos
migratoris han jugat a favor de la substitució de població, de manera que han
guanyat població jove i adulta-jove, i han perdut població de més de 50 anys.
En el cas de Barcelona, per exemple, en el període 2000-2004 les pèrdues per
migració de les generacions nascudes entre 1925 i 1944 són de més de 5.000
individus, mentre que ha guanyat més de 90.000 persones nascudes entre 1965
i 1984. La pèrdua de població s’avança a la generació nascuda entre 1950 i
1954 en el conjunt de municipis situats a una distància de Barcelona inferior
als 10 quilòmetres; en total han perdut prop de 10.000 persones nascudes
entre 1925 i 1954, i han guanyat més de 20.000 nascudes entre 1965 i 1984.
Pel que fa a l’edat de la població, l’existència de processos de substitució en
els darrers anys als municipis centrals de la metròpolis barcelonina ha estat,
doncs, manifesta.
Els municipis situats a més de 15 quilòmetres de distància de Barcelona
presenten saldos migratoris positius a totes les edats, malgrat que són els
situats més enllà dels 20, i sobretot dels 30 quilòmetres, els que experimenten
un creixement migratori més intens en xifres relatives; el conjunt de municipis
metropolitans localitzats a més de 30 quilòmetres de Barcelona, i el de menys
de 10.000 presenten taxes de migració neta superiors al 50‰ en les edats
adultes centrals. No hi ha cap dubte, doncs, que la gran majoria d’aquests
individus són els que han abandonat Barcelona i els municipis més propers;
aquesta afi rmació pren més força entre la població de més de 40 anys, quan el
fl ux immigratori estranger té menor incidència.
En l’evolució fi ns aquí descrita, no es pot passar per alt la singularitat dels municipis
grans situats a una major distància de Barcelona. Tant Sabadell com Terrassa
han funcionat al llarg de les dues darreres dècades, a l’igual que les altres capitals
comarcals, com a centres dels subsistemes residencials que s’han creat entorn a
aquests municipis (Módenes, 1998). Els guanys migratoris que registrà Terrassa
durant la dècada de 1990 han estat sempre, en xifres relatives, més baixos que
els municipis que formen part del seu subsistema residencial. Sabadell, en canvi,
amb una trama urbana més saturada i amb un marge de creixement urbanístic més
limitat, ha viscut una situació més similar a la dels municipis de la primera corona
metropolitana. Durant la dècada de 1990 els guanys per migració van ser nuls a la
majoria d’edats i, fi ns i tot, es va produir un saldo migratori negatiu entre les edats
d’adults joves vinculades amb la formació de noves llars.
245

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Actualment, la participació de la població estrangera en la mobilitat residencial
és un fenomen emergent (Recaño, 2002; Garcia Coll, 2005). En els darrers
anys, s’ha pogut observar a partir de les dades de l’Estadística de Variacions
Residencials un augment molt notable del nombre de persones de nacionalitat
estrangera que després d’una primera etapa quasi generalitzada a la ciutat,
de major o menor duració i caracteritzada per la transitorietat, enceten nous
itineraris residencials en què proliferen cada cop més els moviments intermuncipals,
sobretot els que tenen com a destinació els municipis més propers
(Bayona i López, 2006). Per aquest motiu, caldrà atendre a l’evolució futura
no tan sols del propi fl ux immigratori procedent de l’estranger, sinó també a les
seves pautes d’assentament en el territori i al seu comportament residencial.
És possible que la recent recuperació en el volum de població dels municipis
centrals, que ha vingut de la mà de la immigració estrangera, constitueixi un
petit parèntesi temporal en la progressiva pèrdua de pes demogràfi c dels espais
centrals, tot i que ha representat clarament una ruptura respecte a les dinàmiques
prèvies. Fins i tot en l’actualitat, en què el creixement del centre es pot
considerar excepcionalment elevat —considerant la situació registrada durant
els anys precedents i la seva saturació urbana—, els municipis perifèrics creixen,
com a mínim, al mateix ritme que els del centre. És probable que, atenent
per un costat al comportament residencial que la població de nacionalitat espanyola
continua registrant des de fa més de 25 anys, i per l’altre, als processos
de dispersió als que la població estrangera insinua dirigir-se, es torni a presenciar
a mig termini una reproducció similar dels patrons migratoris registrats a
la Regió Metropolitana de Barcelona durant les dues darreres dècades del
segle XX. Tot i això, la situació de partida és signifi cativament diferent, i el
total de població que resideix actualment a Barcelona i als municipis limítrofs
és menor que la població resident al començament de la dècada de 1980. La
intensitat del procés, en tot cas, serà menor.
246

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Mapa 5.1. Taxes de migració neta segons generació i sexe als municipis de la Regió
Metropolitana de Barcelona, 1981-1985 (‰). (Edat al 31-XII-1985)
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 1981 i Padró Municipal d’habitants, 1986.
0 20 40 60 80
0 Scale 1 : 3 50 km
247

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Mapa 5.2. Taxes de migració neta segons generació i sexe als municipis de la Regió
Metropolitana de Barcelona, 1986-1990 (‰). (Edat al 31-XII-1990)
Font: elaboració pròpia. Padró Municipal d’habitants, 1986 i Cens de població, 1991.
248
0 20 40 60 80
0 Scale 1 : 3 50 km

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Mapa 5.3. Taxes de migració neta segons generació i sexe als municipis de la Regió
Metropolitana de Barcelona, 1991-1995 (‰). (Edat al 31-XII-1995)
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 1991 i Padró municipal d’habitants, 1996.
0 20 40 60 80
0 Scale 1 : 3 50 km
249

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Mapa 5.4. Taxes de migració neta segons generació i sexe als municipis de la Regió
Metropolitana de Barcelona, 1996-2000 (‰). (Edat al 31-XII-2000)
Font: elaboració pròpia. Padró Municipal d’habitants, 1996 i Cens de població, 2001.
250
0 20 40 60 80
0 Scale 1 : 3 50 km

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Mapa 5.5. Taxes de migració neta segons generació i sexe als municipis de la Regió
Metropolitana de Barcelona, 2000-2004 (‰). (Edat al 31-XII-2004)
Font: elaboració pròpia. Padró continu, 2000-2004.
0 20 40 60 80
0 Scale 1 : 3 50 km
251

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
5.3. La mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona, 1991-2005
5.3.1. Tipologia dels moviments. Una aproximació a la mobilitat
intramunicipal a Barcelona
Com es pot revisar al capítol metodològic, l’Estadística de Variacions
Residencials és la font d’informació en què es basen la majoria de resultats
que s’exposen a continuació. En aquest subapartat, però, s’han incorporat les
dades de mobilitat residencial interna que l’Ajuntament de Barcelona publica
al seu Anuari Estadístic. Així, es pot dimensionar la mobilitat residencial
intramunicipal en comparació amb el total de canvis d’habitatge que realitzen
els barcelonins.
Aproximadament sis de cada deu canvis d’habitatge que s’originen a la
ciutat de Barcelona no travessen la frontera municipal. Aquest patró s’ha
mantingut força estable al llarg de les darreres dues dècades, i tan sols es pot
observar un augment de la preferència local associat a l’increment total dels
moviments residencials, i en detriment dels moviments amb destinació a la
resta d’Espanya 125 (Taula 5.3).
Els districtes de la ciutat no presenten grans disparitats en el percentatge de
moviments que abandonen Barcelona. Sants-Montjuïc i Les Corts són els únics
que tenen uns nivells de mobilitat intermunicipal elevat (els seus residents
marxen de la ciutat en gairebé un 50% dels casos), una situació potenciada per
la seva localització als límits municipals. Es podria pensar en un comportament
similar a l’altra banda de la ciutat; allà, en canvi, sembla ser que, sempre
tenint en compte la distribució relativa del total de moviments, existeix menys
permeabilitat entre el territori barceloní i la resta de municipis limítrofs. El fet
que el límit municipal a la Zona Nord sigui més evident, amb un riu i no un
carrer com succeeix al límit meridional, i per tant més difi cultat per mantenir
els vincles socials i familiars, podria confi gurar-se com a element explicatiu del
fet que hi hagi una menor preferència pel desplaçament intermunicipal.
125. Aquest tipus de moviment assolí uns nivells relatius destacables durant la dècada de 1980.
Durant la dècada de 1990 i primers anys del s. XXI, tot i que es va mantenir un fl ux similar en
nombres absoluts, el percentatge de moviments amb aquesta destinació va disminuir quasi a la
meitat.
252

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Taula 5.3. Destinació dels canvis d’habitatge generats a la ciutat de Barcelona segons
126districte de sortida, 1984-2005
Mateix
dte.
Un
altre
dte.
1984-1990 1991-2000 2001-2005 126
Resta
prov.
BCN
Resta
Cat.
Resta
Esp. i
Mateix
estrg.
dte.
Un
altre
dte.
Resta
prov.
BCN
Resta
Cat.
Resta
Esp. i
Mateix
estrg.
dte.
Un
altre
dte.
Resta
prov.
BCN
Resta
Cat.
Resta
Esp. i
estrg.
Ciutat Vella 27,9% 32,4% 22,4% 4,4% 12,9% 37,6% 29,2% 20,3% 4,0% 8,9% 28,4% 35,7% 22,0% 4,2% 9,7%
Eixample 22,9% 26,5% 28,4% 7,4% 14,7% 27,6% 28,5% 28,1% 6,8% 8,9% 24,4% 34,8% 25,6% 6,2% 9,0%
Sants-Montjuïc 29,8% 20,2% 31,2% 5,2% 13,7% 33,6% 20,6% 31,7% 6,0% 8,1% 28,2% 25,1% 32,4% 5,9% 8,4%
Les Corts 15,8% 24,1% 33,9% 7,5% 18,7% 19,3% 28,4% 33,1% 8,0% 11,2% 16,7% 36,0% 30,5% 7,1% 9,8%
Sarrià-Sant
Gervasi
22,5% 23,7% 28,8% 7,4% 17,5% 27,1% 25,8% 29,1% 7,4% 10,5% 28,6% 31,2% 24,5% 6,2% 9,5%
Gràcia 21,1% 29,7% 27,4% 7,9% 14,0% 25,1% 32,3% 27,8% 6,9% 7,9% 22,3% 38,4% 24,7% 6,5% 8,2%
Horta-
Guinardó
25,9% 24,8% 28,3% 6,2% 14,7% 32,3% 25,3% 28,2% 6,0% 8,2% 30,6% 28,7% 26,3% 6,1% 8,4%
Nou Barris 29,2% 20,7% 29,9% 5,1% 15,1% 36,6% 20,0% 30,1% 4,9% 8,5% 36,7% 22,2% 28,4% 5,1% 7,7%
Sant Andreu 26,9% 21,3% 30,7% 6,4% 14,7% 33,8% 21,7% 30,0% 5,9% 8,7% 32,5% 25,3% 28,5% 6,0% 7,7%
Sant Martí 29,9% 19,9% 31,0% 5,5% 13,7% 35,3% 19,8% 30,0% 5,4% 9,6% 34,2% 23,2% 28,3% 5,4% 8,9%
Total BCN 25,9% 23,9% 29,2% 6,2% 14,8% 31,5% 24,7% 28,8% 6,0% 8,9% 29,0% 29,6% 26,9% 5,7% 8,7%
Font: elaboració pròpia. Registre d’altes i baixes de l’Aj. de Barcelona. Anuari Estadístic de la ciutat
de Barcelona, 1984-2006.
En el moment d’escollir el lloc de destinació dintre de la ciutat, la
permanència al mateix districte és el comportament preferent a totes les
unitats inframunicipals de Barcelona. En algun cas, com a Nou Barris en els
darrers quinze anys, gairebé quatre de cada deu canvis d’habitatge es realitzen
a l’interior del mateix districte. A Les Corts, en canvi, una menor superfície i
una menor dimensió del parc d’habitatges expliquen el baix percentatge de
moviments que romanen al districte. La Zona Nord i Sant Martí presenten els
nivells de permanència més elevats; en els darrers 15 anys el percentatge de
canvis d’habitatge que romanen a l’interior del districte sempre ha estat per
sobre del 30% del total de moviments.
126. La mobilitat intramunicipal del període 2001-2005 pot estar lleugerament sobreestimada, ja
que els fl uxos emigratoris intermunicipals publicats per l’Ajuntament de Barcelona presenten un
subenregistrament aproximat del 15% respecte a les dades que publica l’EVR.
253

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Les relacions territorials que s’estableixen a l’interior de Barcelona estan
fortament determinades per una dimensió territorial, defi nida per la proximitat
geogràfi ca, i per una dimensió socioeconòmica, defi nida per la similitud de
perfi ls socioeconòmics. Tots els districtes presenten fortes relacions residencials
amb els seus veïns, sobretot si aquests presenten característiques similars.
En el moment en què augmenta la distància entre districtes és quan es pot
apreciar en major grau la dimensió socioeconòmica de la mobilitat residencial.
Així, la connexió residencial entre el districte amb habitatges més grans i més
cars, Sarrià-St. Gervasi, amb el districte amb menor capacitat econòmica
familiar mitjana, amb habitatges més petits i més barats, Nou Barris, és la
menys intensa. A més, la relació és tan poc freqüent en un sentit com en
l’altre, fet que mostra que no només l’obstacle econòmic que representen
els moviments ascendents impedeix que la relació sigui més forta. Aquests
resultats s’observen a la Taula 1.4, on es presenta la diferència entre el nombre
de canvis d’habitatge interns que s’han donat durant el període 1991-2005
segons districte d’origen i destinació i aquells que s’haurien d’haver donat si
els barcelonins que han participat en la dinàmica residencial intramunicipal
haguessin triat el nou habitatge aleatòriament, només determinats per la
distribució del nombre d’habitatges a la ciutat. Al districte de Sant Andreu,
per exemple, el nombre de persones que van romandre després d’un canvi
d’habitatge és més de set cops superior al que s’hauria d’haver esperat per les
dimensions del seu parc residencial. En l’altre extrem, de cada deu individus
que s’haurien d’haver traslladat des de Nou Barris a Sarrià-St. Gervasi si el
desplaçament hagués estat aleatori tan sols un ha realitzat aquest itinerari
(López Gay, 2005). 127
127. Les relacions entre districtes en la mobilitat residencial interna de Barcelona, així com les
vinculacions socioeconòmiques, són tractades amb més profunditat a López Gay, 2005.
254

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Taula 5.4. Localització fi nal de l’habitatge en la mobilitat intramunicipal de Barcelona
segons districte d’origen i de destinació, 1991-2005. Casos observats/casos esperats
Districte d’alta
Districte de
baixa C.
Vella
Eixample
Sants-
Montjuïc
Les
Corts
Sarrià-
St.
Gervasi
Gràcia
Horta-
Guinardó
Nou
Barris
Sant
Andreu
Sant
Martí
Ciutat Vella 693,84% 66,77% 106,07% 21,64% 23,55% 44,42% 35,80% 42,99% 40,22% 67,48%
Eixample 85,55% 253,54% 80,54% 71,48% 75,44% 80,96% 52,13% 30,63% 45,25% 79,22%
Sants-
Montjuïc
86,78% 64,27% 522,92% 119,40% 24,74% 31,50% 28,61% 28,90% 29,08% 40,70%
Les Corts 37,17% 73,11% 150,26% 697,46% 170,26% 51,54% 29,08% 15,80% 24,59% 38,53%
Sarrià -
St. Gerv.
48,58% 75,38% 37,73% 131,98% 549,14% 124,96% 44,61% 14,26% 20,62% 32,77%
Gràcia 55,46% 76,28% 38,24% 42,77% 101,26% 483,93% 120,91% 34,65% 41,60% 53,53%
Horta -
Guinardó
32,13% 41,47% 27,71% 21,30% 29,85% 81,83% 516,67% 100,70% 71,81% 52,37%
Nou Barris 27,38% 21,15% 22,65% 11,83% 10,54% 23,77% 81,28% 647,89% 129,19% 42,51%
Sant Andreu 32,36% 30,51% 25,50% 19,09% 14,25% 28,67% 55,02% 101,90% 713,36% 80,19%
Sant Martí 52,07% 52,01% 31,10% 19,47% 18,22% 32,97% 46,03% 44,40% 84,95% 483,81%
Font: elaboració pròpia. Registre d’altes i baixes de l’Ajuntament de Barcelona. Anuari Estadístic
de Barcelona, 1992-2006.
Els districtes limítrofs al de partida són localització preferent per a aquells
que abandonen el seu. El fet que l’Ajuntament de Barcelona decidís ordenar els
districtes en funció de la localització territorial de cada unitat permet identifi car
valors alts en la matriu presentada al voltant de la diagonal, que mostraria
els valors de permanència anteriorment comentats. Tot i això, les connexions
residencials són més o menys intenses segons el districte. És especialment
rellevant la vinculació que s’estableix entre Les Corts i Sarrià-St. Gervasi en
tots dos sentits, sobretot, però, al fl ux residencial que surt del primer. En canvi,
per altres districtes, la proximitat territorial no repercuteix en l’existència de
connexions residencials de tan elevades magnituds; aquest és el cas dels
districtes de la Zona Nord i Sant Martí. Els districtes centrals, Ciutat Vella i
Eixample, dibuixen una situació particular. No presenten relacions especialment
estretes amb cap altre districte, malgrat que, a la vegada, no presenten valors
notablement baixos amb cap districte de la resta de la ciutat. Es podria dir que
els habitants que marxen de la zona central es distribueixen de manera més
homogènia al territori municipal que la resta, mentre que pels residents dels
altres districtes la centralitat mai és una opció residencial residual.
255

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Si es canvia el punt de vista de l’anàlisi i s’observen els canvis d’habitatge
segons la procedència de la població, el fl ux immigratori estranger modifi ca
el patró que s’ha observat en la destinació dels fl uxos generats a Barcelona.
Tot i això, i amb l’única excepció de Ciutat Vella, la procedència de l’interior
de Barcelona continua sent la majoritària: com a mitjana, una de cada dues
persones que arriba a un domicili és el resultat d’un canvi d’habitatge generat
a la mateixa ciutat (Taula 5.5).
Taula 5.5. Origen dels canvis d’habitatge amb destinació a la ciutat de Barcelona segons
districte d’arribada, 1991-2005
1991-2000 2001-2005
Mateix
dte.
Un altre Resta
dte. prov. BCN
Resta
Cat.
Resta Estrg. i
Esp. omis. Mateix Un altre Resta
dte. dte. prov. BCN
Resta
Cat.
Resta Estrg. i
Esp. omis.
Ciutat Vella 30,3% 15,8% 8,1% 1,9% 5,8% 38,0% 18,4% 12,1% 6,6% 1,7% 5,7% 55,6%
256
Eixample 26,2% 25,9% 11,2% 3,0% 6,4% 27,4% 18,9% 24,3% 10,9% 3,2% 7,3% 35,5%
Sants-Montjuïc 32,3% 21,8% 14,6% 2,5% 5,7% 23,1% 21,4% 23,7% 13,5% 2,6% 6,2% 32,6%
Les Corts 19,0% 28,4% 14,2% 3,9% 8,1% 26,3% 14,7% 28,2% 14,5% 4,0% 7,9% 30,7%
Sarrià-St.
Gervasi
26,2% 23,7% 10,4% 3,0% 6,5% 30,2% 23,2% 24,2% 11,8% 3,4% 6,9% 30,6%
Gràcia 25,1% 30,4% 10,3% 3,1% 5,9% 25,1% 17,9% 29,2% 11,3% 3,2% 7,1% 31,2%
Horta-Guinardó 33,9% 26,9% 9,0% 2,0% 5,5% 22,7% 26,8% 27,5% 10,6% 2,4% 6,3% 26,5%
Nou Barris 41,5% 19,8% 10,9% 1,8% 5,9% 20,0% 32,1% 22,1% 11,3% 1,9% 5,7% 26,9%
Sant Andreu 33,5% 26,1% 12,2% 1,9% 5,1% 21,1% 26,1% 28,3% 13,2% 2,4% 5,5% 24,4%
Sant Martí 33,2% 24,9% 12,6% 2,0% 5,7% 21,8% 26,6% 24,3% 12,5% 2,4% 6,5% 27,6%
Total BCN 30,7% 24,1% 11,3% 2,4% 6,0% 25,5% 22,7% 23,2% 11,2% 2,6% 6,4% 33,9%
Font: elaboració pròpia. Registre d’altes i baixes de l’Ajuntament de Barcelona. Anuari Estadístic
de Barcelona, 1992-2006.
A la matriu que es presenta, s’han inclòs també les altes per omissió.
Obeint a les seves característiques, s’ha agrupat a la mateixa categoria que la
procedència estrangera. 128 Com a mitjana de la ciutat, i en el darrer període
estudiat, més del 30% de les persones que arriben a un habitatge de Barcelona
128. Al capítol metodològic s’han explicat les característiques del padró continu de Barcelona, i el
fet que la majoria d’incorporacions procedents de l’estranger s’hagin considerat com a omissions.
De fet, el 90% de les altes per omissió del període 2000-2005 pertanyen a població estrangera.
Segons l’Ajuntament de Barcelona fi ns l’any 2005 hi havia dos grans tipus d’altes per omissió: a) la
que incorpora a tots els estrangers que fan la primera alta a Barcelona i no procedeixen de cap altre
municipi espanyol —aquest tipus d’alta per omissió desapareix als registres de 2005— i b) espanyols
que manifesten viure a Barcelona des de fa temps i no hi estaven empadronats o estrangers que no
van renovar padró i manifesten que han estat vivint a Barcelona de forma continuada.

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
ho fan directament de l’estranger o es registren com a altes per omissió.
Aquesta relació supera el 55% a Ciutat Vella, mentre que a Sant Andreu no
assoleix el 25%. El pes de les arribades procedents de la resta de la província
de Barcelona, a més de presentar més estabilitat temporal al llarg del període
estudiat, també registra més homogeneïtat espacial. Aquest tipus d’entrada
representà, al període 2001-2005, el 10-15% del total de canvis d’habitatge
a tots els districtes, amb l’excepció novament de Ciutat Vella. Aquest baix
percentatge contrasta amb les destinacions dels barcelonins, ja que gairebé
una tercera part dels moviments generats a la ciutat fi nalitzen el seu recorregut
a altres municipis de la província de Barcelona. En aquest sentit, i parlant de la
mobilitat amb destinació a la RMB, cal remarcar que la pròpia confi guració de
Barcelona exerceix de frontera en el territori metropolità. Aquest fet confi gura
la localització residencial dels barcelonins. Les destinacions dels residents als
districtes limítrofs del nord i del sud s’expandeixen en direcció oposada al
centre de la ciutat a través de les principals vies de comunicació, en un intent
en què llunyania i accessibilitat es combinin minimitzant els costos derivats
del contacte, sovint necesari, amb les xarxes socials i familiars prèvies. Els
residents a districtes amb major capacitat econòmica tenen menys restriccions
en la seva elecció residencial, i es distribueixen en un mapa similar al que
resultaria en identifi car els municipis amb preus de l’habitatge més elevats
(López Gay, 2005).
Es conclou aquest subapartat presentant el Mapa 5.6 i la Taula 5.6 i la
5.7, que permeten conèixer la intensitat de la mobilitat residencial incorporant
també la dimensió del canvi d’habitatge intern. La disponibilitat de les dades de
l’Ajuntament segons l’edat dels individus per a l’any 2004 ha permès calcular
un índex de la mateixa naturalesa que l’índex sintètic de migracions, 129 tot i
que en aquest cas seria més adient defi nir-ho com a índex sintètic de canvi
d’habitatge.
Amb una estructura per edats sufi cientment homogènia, que no infl ueix de
forma signifi cativa a les taxes brutes d’emigració de cada districte, els resultats
mostren l’excepcionalitat dels comportaments residencials dels residents a
129. L’indicador sintètic de migració (ISM) es calcula a partir de les taxes específi ques per edats.
L’ISM mesura el nombre esperat de migracions i/o canvis de domicili que un individu efectuaria al
llarg de la seva vida, assumint que aquest estigués exposat al llarg de la seva vida a les taxes de
migració per edat registrades al període de referència i sobrevisqués fi ns a les edats més avançades.
En l’equació següent, la mx,x+n indica la taxa específi ca de migració entre les edats x i x+n,
257

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Ciutat Vella (Taula 5.6). Aquests han estat, amb gran diferència, els que més
han canviat de residència en cada un dels períodes estudiats, fi ns i tot durant
la dècada dels noranta, quan la seva estructura envellida podria haver exercit
l’efecte contrari. La taxa de mobilitat residencial anual mitjana del període
2001-2005, superior al 150‰, duplica l’assolida pels districtes de Sarrià-St.
Gervasi i de Les Corts. Els residents a la zona antiga de Barcelona presenten,
doncs, una major propensió al canvi de residència, probablement associada a
l’acumulació de trajectòries residencials de major fragilitat, evidenciant així que
aquest tret residencial no és únicament propi dels recents fl uxos immigratoris
estrangers que s’han concentrat al centre de la ciutat. Els habitants de les
ZEG de Gòtic i Raval realitzarien més de 10 canvis d’habitatge al llarg de la
seva vida, incloent els inframunicipals, si es reproduïssin els nivells actuals de
mobilitat residencial (Mapa 5.6). Ciutat Vella al marge, els habitants de Nou
Barris i de Sants-Montjuïc es mouen amb major freqüència que la resta, per
sobre dels set moviments al llarg de la vida que registra el conjunt de Barcelona
(Taula 5.7). Aquests districtes també presenten zones amb una mobilitat
residencial en augment, afavorides per l’emergència de la participació de la
població estrangera als fl uxos migratoris. És el cas de Ciutat Meridiana-Vallbona
a Nou Barris o de Trinitat Vella a Sant Andreu (Bayona i López, 2006).
Taula 5.6. Taxes de mobilitat residencial segons tipus de moviment i districte de partida.
Ciutat de Barcelona, 1991-2005
258
1991-2000 2001-2005
Intramunicipal Intermunicipal Intramunicipal Intermunicipal
Ciutat Vella 49,91‰ 24,82‰ 102,25‰ 57,23‰
Eixample 27,67‰ 21,63‰ 47,98‰ 33,09‰
Sants-Montjuïc 28,74‰ 24,23‰ 47,18‰ 41,43‰
Les Corts 22,54‰ 24,71‰ 37,43‰ 33,65‰
Sarrià-St. Gervasi 25,33‰ 22,54‰ 42,15‰ 28,33‰
Gràcia 29,03‰ 21,58‰ 48,50‰ 31,44‰
Horta-Guinardó 28,36‰ 20,91‰ 46,19‰ 31,79‰
Nou Barris 29,66‰ 22,79‰ 51,84‰ 36,19‰
Sant Andreu 27,24‰ 21,85‰ 44,12‰ 32,17‰
Sant Martí 26,45‰ 21,63‰ 45,04‰ 33,40‰
Total BCN 28,75‰ 22,41‰ 50,03‰ 35,30‰
Font: elaboració pròpia. Registre d’altes i baixes de l’Ajuntament de Barcelona. Anuari Estadístic
de Barcelona, 1992-2006.

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Mapa 5.6. Índex sintètic de canvi d’habitatge a la ciutat de Barcelona, 2004
Índex Sintètic de Migració
Menys de 5,5
5,5 a 6,49
6,5 a 7,4
7,5 a 9,9
Més de 10
00
20 40
Scale 1 : 3
60 580km
1 centimeter on map = 3.39 map units
Font: elaboració pròpia. Registre d’altes i baixes de l’Ajuntament de Barcelona, 2004.
Taula 5.7. Índex sintètic de canvi d’habitatge segons tipus de moviment. Ciutat de
Barcelona, 2004
Índex sintètic de migració % ISM
Canvis de domicili (intramunicipal) 4,08 58,0%
Resta província BCN 1,95 27,7%
Resta d’Espanya 1,01 14,3%
Total BCN 7,04 100,0%
Font: elaboració pròpia. Registre d’altes i baixes de l’Ajuntament de Barcelona, 2004.
5.3.2. Saldos i intensitats migratòries
Els registres d’altes i baixes de l’Ajuntament de Barcelona han permès
relacionar la dinàmica migratòria intermunicipal de la ciutat amb els canvis
d’habitatge que es realitzen a l’interior del municipi. Per a l’estudi de la
mobilitat intermunicipal, però, s’utilitzen les dades de l’Estadística de
Variacions Residencials, font de dades que s’ha constituït en la tradicional eina
per a l’anàlisi de la mobilitat residencial a Espanya.
259

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Els saldos migratoris de la ciutat de Barcelona en relació amb els diferents
àmbits estudiats confi rmen els resultats apuntats als capítols 5.1 i 5.2: domini
del model de desconcentració urbana, amb taxes de migració neta negatives
en la relació amb tots els àmbits analitzats, en un context temporal en què la
intensitat migratòria és creixent.
Sense comptabilitzar les relacions migratòries que s’han establert amb
l’estranger (s’ha parlat anteriorment de les limitacions de registre d’aquest
tipus de moviment a l’EVR), 335.000 persones s’han incorporat a la ciutat de
Barcelona en el període 1991-2005, mentre que l’han abandonada 665.000
(Taula 5.8 i Taula 5.9). A partir d’aquestes dades, es pot dir que, durant la
dècada de 1990, 100 persones abandonaven cada dia la ciutat, 64 amb
destinació a altres municipis de la Regió Metropolitana, 17 cap a la resta de
Catalunya i 19 cap a altres municipis d’Espanya. Paral·lelament, 43 persones
entraven, i es registraven, a la ciutat: 23 procedents de la RMB, 7 de la resta de
Catalunya i 13 de la resta d’Espanya. L’augment de la intensitat de la mobilitat
residencial ha modifi cat aquestes relacions, de tal forma que de les 100
persones que abandonaven la ciutat com a mitjana diària durant la dècada de
1990 s’ha passat a un fl ux emigratori diari mitjà de 229 persones, de les quals
142 tenen com a destinació la RMB, 40 la resta de Catalunya, i 47 la resta
d’Espanya. Per l’altra banda, també ha augmentat el nombre de persones que
s’empadronen a la ciutat: un promig mitjà diari de 132 entrades, 68 procedents
de la RMB, 21 de la resta de Catalunya i 43 de la resta d’Espanya, amb la
qual cosa gairebé s’assoleix l’equilibri amb aquest darrer àmbit de relació. És
important destacar que, ja des del segon quinquenni de la dècada de 1990, la
taxa d’immigració creix a un ritme superior al de la taxa d’emigració. Aquesta
tendència s’observa en tots els àmbits territorials de relació, tret dels municipis
situats a una distància més propera, on les emigracions han crescut més que les
immigracions. Així, en la relació territorial amb la Regió Metropolitana, mentre
que en el primer quinquenni de la dècada de 1990 es registraven 3 sortides
per cada entrada, en el quinquenni 2001-2005 es produeixen només el doble
de sortides que d’entrades.
260

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Taula 5.8. Fluxos migratoris amb origen o destinació a la ciutat de Barcelona segons àmbit
territorial de relació. Valors absoluts, 1991-2005
Àmbit Entrades Sortides
1991-1995 1996-2000 2001-2005
Saldo
Migr.
Entrades Sortides
Saldo
Migr.
Entrades Sortides
Saldo
Migr.
RMB

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 5.9. Taxes d’emigració, immigració i de migració neta dels fl uxos migratoris amb
origen o destinació a la ciutat de Barcelona segons àmbit territorial de relació, 1991-2005
262
Àmbit
Taxa
immigr.
1991-1995 1996-2000 2001-2005
Taxa emigració
Taxa de
migració
neta
Taxa
immigr.
Taxa emigració
Taxa de
migració
neta
Taxa
immigr.
Taxa emigració
Taxa de
migració
neta
RMB

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Gràfi c 5.4. Evolució de l’Índex Sintètic de Migració segons tipus de moviment. Barcelona,
1988-2005
3,5
2,5
ISM
4
3
2
1,5
1
0,5
0
1988 1992 1996 2000 2004
ISM total
ISM
1,2
1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004
RMB

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
La raó de les pèrdues de població per migració en la relació de Barcelona
amb la resta de municipis d’Espanya (com s’ha vist, sobretot en la relació
amb els de la RMB i de la resta de Catalunya) no es troben en l’existència
d’una taxa d’emigració singularment elevada, sinó més aviat al contrari, en
l’excepcionalitat del seu fl ux immigratori, el més baix, quan es relativitza pel
nombre de residents, entre tots els municipis de la Regió Metropolitana de
Barcelona (Pujadas, 2005). Aquests elements es poden detectar a la Taula
5.10, Taula 5.11, Taula 5.12 i al Mapa 5.7, en què es compara la immigració,
emigració i saldos migratoris de Barcelona amb els de la resta d’unitats
territorials metropolitanes.
Guiats per les consideracions sobre els processos de pèrdua de població
que s’han tractat al llarg dels punts anteriors, es podria pensar que les taxes
emigratòries dels municipis centrals són molt superiors a les que es registren
als municipis localitzats més lluny del centre. En xifres relatives, no hi ha
cap exemple que ratifi qui aquests arguments: hi ha més de 25 municipis de
la Regió Metropolitana que registren una taxa superior a la d’Esplugues de
Llobregat, el municipi de l’àrea central amb una taxa d’emigració més elevada,
un 59,8‰ en el quinquenni 2001-2005. L’Hospitalet de Llobregat i Santa
Coloma de Gramenet, exemple de municipis centrals i fortament saturats,
registren una taxa lleugerament més baixa. En el cas de la ciutat de Barcelona
la taxa d’emigració és encara més baixa, i se situa en la posició 144 entre
els 164 municipis metropolitans, amb un 38,41‰. És evident que la diversa
extensió territorial de molts municipis fa que la distància recorreguda en el
canvi residencial sigui difícilment comparable; de fet, en alguns casos, els
habitants de Barcelona recorren més distància en un moviment intern que
els residents d’altres municipis realitzant un moviment intermunicipal. Les
dades presentades fi ns aquí, però, demostren que la població de Barcelona no
abandona el municipi de forma excepcional en el context metropolità, com a
mínim pel que fa a la intensitat del fenomen.
264

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Taula 5.10. Rànquing de les taxes d’emigració dels municipis de la RMB segons tipus de
moviment (5 municipis amb la taxa més elevada i municipis de més de 25.000 persones),
2001-2005
Taxa emigració destinació RMB Taxa emigració dest. resta Catalunya
Ord. Municipi
Taxa
(‰)
Ord. Municipi
Taxa
(‰)
Taxa emigració destinació resta
Espanya
Ord. Municipi
Taxa
(‰)
1 Pontons 67,61 1 Tagamanent 27,16 1 Castelldefels 11,53
2 Vilalba Sasserra 67,04 2 Aiguafreda 27,07 2 Gallifa 10,76
3 Caldes d’Estrac 62,46 3 Mediona 26,27 3 Pineda de Mar 9,74
4 Olivella 62,11 4 Castellet i la Gornal 25,14 4 Sant Andreu de la Barca 9,58
5 Torrelles de Foix 60,54 5 Sant Quirze Safaja 25,03 5 Olesa de Bonesvalls 9,11
28 Esplugues de Llobregat 46,34 16 Martorell 12,14 6 Santa Coloma de Gramenet 8,96
36 Premià de Mar 44,15 27 Viladecans 9,74 7 Martorell 8,90
41 Hospitalet de Llobregat (L’) 43,64 28 Castelldefels 9,50 8 Mollet del Vallès 8,81
43 Santa Coloma de Gramenet 43,45 32 Sant Boi de Llobregat 8,02 16 Ripollet 8,19
50 Granollers 42,18 33 Prat de Llobregat (El) 8,02 17 Rubí 8,04
64 Sant Adrià de Besòs 39,84 35 Hospitalet de Llobregat (L’) 7,95 18 Barcelona 7,90
65 Sant Pere de Ribes 39,82 37 Sant Vicenç dels Horts 7,79 19 Hospitalet de Llobregat (L’) 7,88
72 Castelldefels 38,93 43 Cornellà de Llobregat 7,65 20 Gavà 7,88
75 Sant Joan Despí 38,61 45 Gavà 7,28 21 Mataró 7,86
77 Barberà del Vallès 38,39 46 Ripollet 7,17 24 Badalona 7,71
82 Cornellà de Llobregat 37,66 47 Vilanova i la Geltrú 7,11 25 Prat de Llobregat (El) 7,67
84 Mollet del Vallès 37,15 48 Santa Coloma de Gramenet 7,08 27 Viladecans 7,56
91 Montcada i Reixac 35,71 50 Badalona 6,99 28 Vilanova i la Geltrú 7,42
98 Gavà 35,03 51 Mollet del Vallès 6,95 30 Granollers 7,36
110 Badalona 33,17 55 Vilafranca del Penedès 6,79 31 Premià de Mar 7,34
111 Cerdanyola del Vallès 32,99 59 Sant Pere de Ribes 6,73 33 Sant Adrià de Besòs 7,09
124 Ripollet 30,94 61 Barcelona 6,71 34 Sant Feliu de Llobregat 7,07
125 Viladecans 30,62 63 Sant Joan Despí 6,59 35 Sant Pere de Ribes 7,06
130 Martorell 30,02 66 Esplugues de Llobregat 6,50 38 Esplugues de Llobregat 7,00
133 Sant Feliu de Llobregat 29,59 67 Premià de Mar 6,48 40 Sant Boi de Llobregat 6,94
138 Vilafranca del Penedès 28,50 70 Cerdanyola del Vallès 6,40 45 Vilafranca Del Penedès 6,80
139 Sant Cugat del Vallès 28,36 71 Sant Feliu de Llobregat 6,38 49 Cornellà de Llobregat 6,61
141 Sant Vicenç dels Horts 28,10 76 Rubí 6,04 50 Cerdanyola del Vallès 6,52
149 Sant Boi de Llobregat 26,02 77 Montcada i Reixac 6,02 54 Sant Joan Despí 6,32
153 Barcelona 23,80 79 Barberà del Vallès 5,95 56 Sant Cugat del Vallès 6,17
155 Rubí 23,57 84 Granollers 5,79 58 Sant Vicenç dels Horts 6,07
156 Vilanova i la Geltrú 23,22 90 Terrassa 5,61 59 Barberà del Vallès 6,03
157 Prat de Llobregat (El) 21,66 95 Sant Adrià de Besòs 5,44 65 Sabadell 5,90
160 Sabadell 19,83 98 Sabadell 5,33 66 Terrassa 5,85
161 Mataró 19,70 123 Mataró 4,73 70 Montcada i Reixac 5,65
162 Sant Sadurní d’Anoia 18,47 129 Sant Cugat del Vallès 4,56 162 Montseny 0,64
163 Aiguafreda 16,28 163 Cabanyes (Les) 2,24 163 Puigdàlber 0,52
164 Terrassa 16,00 164 Gallifa 0,98 164 Cabanyes (Les) 0,32
Conjunt RMB 29,71 Conjunt RMB 6,75 Conjunt RMB 7,22
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 2001-2005.
265

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
El municipi de Barcelona sí que ocupa un lloc més alt en comparació amb
la resta de municipis metropolitans en el rànquing de taxes d’emigració amb
destinació a la resta de Catalunya i d’Espanya. Figura en la posició número 61
en la relació amb la resta de Catalunya, darrera, entre d’altres, dels municipis
més propers als límits de la Regió Metropolitana. Pel que fa a la destinació a
la resta d’Espanya, guanya moltes posicions i ocupa la divuitena; al marge de
Gallifa, segon municipi més petit de la Regió Metropolitana, dos municipis
dotats d’importants recursos turístics encapçalen el llistat metropolità. El
passat migratori barceloní, amb un percentatge elevat de població no nascuda
a la Regió Metropolitana, i per tant, amb més probabilitat d’experimentar
moviments migratoris de retorn, és un element que pot explicar l’assoliment
d’aquestes posicions capdavanteres. La presència a la ciutat d’un elevat
percentatge de població estrangera, caracteritzada per manifestar una major
inestabilitat residencial i una certa proliferació de moviments interprovincials,
és també un altre element important. Finalment, el propi paper de la ciutat com
a punt de referència i porta d’entrada de persones procedents d’altres províncies
catalanes i espanyoles, atretes pel dinamisme laboral i l’oferta acadèmica,
genera, també, moviments de retorn, independentment de si s’han assolit i
completat les expectatives que van generar el primer canvi de residència.
Els municipis en què la immigració té més pes en relació amb la població
del municipi d’arribada es localitzen a la segona corona metropolitana; en
termes generals són municipis poc poblats i que reben un nombre important de
nous residents. Vint-i-cinc municipis de la RMB han guanyat durant el darrer
quinquenni estudiat més de 100 residents anuals per cada 1000 habitants
que ja residien a la població, la pràctica totalitat d’ells procedents d’altres
municipis de la pròpia metròpoli. Canyelles, Olivella i Cubelles, al Garraf, i
Vacarisses, al Vallès Occidental, són algunes de les entitats municipals que
encapçalen els rànquings amb guanys de més de 150 persones per cada 1.000
residents, en una relació que es manifesta des del primer quinquenni estudiat,
1991-1995.
266

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Taula 5.11. Rànquing de les taxes d’immigració (immigrants/residents) dels municipis de la
RMB segons tipus de moviment (5 municipis amb la taxa més elevada i municipis de més de
25.000 persones), 2001-2005
Immigracions/residents procedència
RMB
Ord. Municipi
Taxa
(‰)
Immigracions/residents procedència
Resta Catalunya
Ord. Municipi
Taxa
(‰)
Immigracions/residents procedència
Resta Espanya
Ord. Municipi
Taxa
(‰)
1 Canyelles 140,8 1 Mediona 26,39 1 Gallifa 24,45
2 Vacarisses 140,2 2 Castellet i la Gornal 26,12 2 Castelldefels 11,97
3 Rellinars 135,1 3 Castellcir 21,43 3 Sitges 10,11
4 Olivella 133,7 4 Palafolls 20,62 4 Olivella 9,93
5 Cubelles 129,3 5 Aiguafreda 20,51 5 Cubelles 9,15
96 Sant Pere de Ribes 51,25 30 Vilafranca del Penedès 6,39 7 Martorell 8,55
107 Castelldefels 46,72 40 Vilanova i la Geltrú 5,65 10 Vilafranca del Penedès 7,77
110 Gavà 46,24 44 Martorell 5,16 13 Vilanova i la Geltrú 7,48
111 Sant Joan Despí 46,09 55 Sant Pere de Ribes 4,09 14 Sant Cugat del Vallès 7,30
114 Barberà del Vallès 45,49 60 Granollers 3,88 15 Barcelona 7,21
115 Ripollet 44,61 63 Castelldefels 3,78 16 Mollet del Vallès 7,18
121 Montcada i Reixac 41,99 70 Barcelona 3,52 19 Hospitalet de Llobregat (L’) 7,02
128 Sant Cugat del Vallès 39,18 75 Sant Cugat del Vallès 3,42 23 Granollers 6,83
129 Martorell 38,52 84 Mollet del Vallès 3,27 28 Sant Pere de Ribes 6,62
130 Viladecans 38,51 86 Terrassa 3,23 30 Gavà 6,49
131 Sant Adrià de Besòs 38,19 92 Sabadell 2,90 34 Santa Coloma de Gramenet 6,34
132 Premià de Mar 38,18 97 Hospitalet de Llobregat (L’) 2,74 35 Rubí 6,22
136 Esplugues de Llobregat 37,70 98 Gavà 2,74 43 Prat de Llobregat (El) 5,90
139 Sant Vicenç dels Horts 37,51 102 Premià de Mar 2,68 46 Sant Feliu de Llobregat 5,75
143 Granollers 35,98 103 Sant Feliu de Llobregat 2,67 47 Viladecans 5,74
144 Vilafranca Del Penedès 35,14 106 Viladecans 2,65 49 Cornellà de Llobregat 5,71
145 Rubí 34,22 107 Mataró 2,65 50 Cerdanyola del Vallès 5,66
147 Hospitalet de Llobregat (L’) 33,53 109 Cerdanyola del Vallès 2,63 51 Ripollet 5,66
148 Mollet del Vallès 33,33 110 Ripollet 2,59 53 Premià de Mar 5,58
149 Vilanova i la Geltrú 32,85 112 Esplugues de Llobregat 2,53 54 Terrassa 5,58
150 Santa Coloma de Gramenet 31,70 116 Sant Joan Despí 2,48 55 Badalona 5,57
153 Cornellà de Llobregat 30,92 117 Rubí 2,44 57 Mataró 5,54
155 Cerdanyola del Vallès 30,23 118 Sant Boi de Llobregat 2,43 59 Sant Joan Despí 5,49
156 Sant Feliu de Llobregat 29,85 120 Barberà del Vallès 2,40 61 Sabadell 5,46
157 Badalona 27,56 124 Montcada i Reixac 2,35 63 Sant Boi de Llobregat 5,44
158 Sant Boi de Llobregat 24,46 128 Cornellà de Llobregat 2,33 64 Esplugues de Llobregat 5,43
159 Terrassa 24,20 131 Prat de Llobregat (El) 2,29 66 Barberà del Vallès 5,28
160 Mataró 22,29 135 Santa Coloma de Gramenet 2,21 74 Montcada i Reixac 5,01
161 Sabadell 21,42 137 Sant Vicenç dels Horts 2,21 76 Sant Vicenç dels Horts 4,98
162 Prat de Llobregat (El) 16,70 140 Badalona 2,17 78 Sant Adrià de Besòs 4,90
163 Barcelona 11,47 148 Sant Adrià de Besòs 1,98 163 Cabanyes (Les) 0,00
164 Òrrius s/d 164 Òrrius s/d 164 Òrrius s/d
Conjunt RMB 29,71 Conjunt RMB 3,34 Conjunt RMB 6,33
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 2001-2005.
Els municipis centrals i més poblats són els que incorporen menys població
per immigració, sempre excloent de l’anàlisi el fl ux procedent de l’estranger. Si
les dades d’emigració demostraven que la població de Barcelona no abandonava
267

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
el municipi de forma excepcionalment intensa, més aviat el contrari, l’anàlisi
dels fl uxos immigratoris i la comparació amb els de la resta de la Regió
Metropolitana sí que permeten parlar de la singularitat del comportament
d’aquesta variable a la ciutat central. Barcelona és el municipi metropolità
que, als tres períodes quinquennals estudiats, registra una taxa d’immigració
més baixa: 22 incorporacions anuals per cada 1.000 residents al quinquenni
2001-2005. D’aquestes, només la meitat procedeixen de la metròpoli
circumdant, territori de relació amb quèl registra una taxa d’immigració tres
vegades inferior a la del conjunt de la RMB i tretze vegades inferior a la dels
municipis que encapçalen la llista. La poca atracció que exerceix Barcelona
respecte als municipis metropolitans, sempre considerant-la en relació amb la
població del municipi d’arribada, es transforma en el moment en què s’analitza
la relació migratòria amb els municipis de la resta de Catalunya i d’Espanya,
de manera que la ciutat se situa per sobre de la taxa d’immigració del conjunt
de municipis metropolitans. En la relació amb la resta de Catalunya, Barcelona
fi gura per darrera de les localitats més properes a la frontera metropolitana,
tot i que per davant de la totalitat dels municipis centrals. En la relació amb
la resta d’Espanya, ocupa la quinzena posició de la RMB, per sobre de la taxa
immigratòria del conjunt de la metròpoli. L’escassa diferència que es registra
entre el fl ux immigratori procedent de la metròpoli i el que arriba de la resta
d’Espanya il·lustra de forma clara el divers paper de la ciutat central en cadascun
dels fl uxos. La forta atracció de Barcelona respecte als municipis de fora de la
RMB cal entendre-la en la seva fi gura de centre que reuneix i genera un seguit
d’oportunitats laborals i acadèmiques, a més de constituir la principal porta
d’entrada a la metròpoli.
Es pot afi rmar, doncs, que són els baixos nivells d’immigració, més que no
pas els nivells emigratoris, els principals responsables dels saldos migratoris
negatius que es registren a la gran majoria de municipis de la primera corona
metropolitana. Cal especifi car, però, que en nombres absoluts, com es pot
esperar per la seva major dimensió poblacional, Barcelona és la primera
destinació catalana, tant pel que fa als fl uxos intermunicipals generats a la
RMB com per als procedents de la resta de Catalunya i Espanya. D’aquesta
manera, si es contemplessin les taxes d’emigració del conjunt de comarques
metropolitanes i del conjunt de Catalunya, la que té com a destinació Barcelona
seria la que presentaria el valor més elevat (Casanova, 2007).
268

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Taula 5.12. Rànquing de les taxes de migració neta dels municipis de la RMB segons
tipus de moviment (5 municipis amb la taxa més elevada i municipis de més de 25.000
persones), 2001-2005
Taxa migració neta relació amb RMB Taxa migració neta relació Resta Cat. Taxa migració neta relació Resta Esp.
Ord. Municipi
Taxa
(‰)
Ord. Municipi
Taxa
(‰)
Ord. Municipi
1 Vacarisses 97,11 1 Granera 12,90 1 Gallifa 13,69
2 Canyelles 89,10 2 Palafolls 7,41 2 Puigdàlber 4,71
3 Cubelles 88,66 3 Campins 6,80 3 Castellví de la Marca 3,18
4 Rellinars 87,94 4 Castellcir 6,72 4 Olivella 3,09
5 Vilanova del Vallès 79,12 5 Montseny 3,85 5 Fogars de Montclús 2,62
102 Ripollet 13,68 30 Vilafranca Del Penedès -0,40 18 Sant Cugat del Vallès 1,13
107 Sant Pere de Ribes 11,44 43 Sant Cugat del Vallès -1,14 20 Vilafranca Del Penedès 0,97
109 Gavà 11,22 51 Vilanova i la Geltrú -1,46 32 Castelldefels 0,44
111 Sant Cugat del Vallès 10,82 70 Granollers -1,91 44 Vilanova i la Geltrú 0,06
112 Rubí 10,65 77 Mataró -2,08 64 Terrassa -0,27
115 Vilanova i la Geltrú 9,63 85 Terrassa -2,37 68 Martorell -0,36
116 Sant Vicenç dels Horts 9,41 88 Sabadell -2,43 74 Sabadell -0,44
118 Martorell 8,50 92 Sant Pere de Ribes -2,64 76 Sant Pere de Ribes -0,44
119 Terrassa 8,21 111 Barcelona -3,19 81 Granollers -0,53
120 Viladecans 7,89 117 Sant Adrià de Besòs -3,46 85 Montcada i Reixac -0,64
122 Castelldefels 7,79 119 Barberà del Vallès -3,55 89 Barcelona -0,69
123 Sant Joan Despí 7,49 120 Rubí -3,60 93 Barberà del Vallès -0,75
124 Barberà del Vallès 7,09 121 Montcada i Reixac -3,67 97 Sant Joan Despí -0,82
126 Vilafranca Del Penedès 6,64 124 Mollet del Vallès -3,69 100 Cerdanyola del Vallès -0,85
127 Montcada i Reixac 6,28 126 Sant Feliu de Llobregat -3,71 101 Hospitalet de Llobregat (L’) -0,87
139 Mataró 2,60 127 Cerdanyola del Vallès -3,77 103 Cornellà de Llobregat -0,91
141 Sabadell 1,58 128 Premià de Mar -3,80 112 Sant Vicenç dels Horts -1,09
144 Sant Feliu de Llobregat 0,27 131 Esplugues de Llobregat -3,97 123 Sant Feliu de Llobregat -1,32
148 Sant Boi de Llobregat -1,56 133 Sant Joan Despí -4,10 126 Gavà -1,38
149 Sant Adrià de Besòs -1,65 137 Gavà -4,55 129 Sant Boi de Llobregat -1,51
150 Cerdanyola del Vallès -2,76 138 Ripollet -4,57 132 Esplugues de Llobregat -1,57
153 Mollet del Vallès
154 Prat de Llobregat (El)
155 Badalona
-3,82
-4,96
-5,61
141 Badalona -4,81
Santa Coloma de Gra-
142 -4,86
menet
143 Hospitalet de Llobregat (L’) -5,21
134 Mollet del Vallès
139 Premià de Mar
140 Prat de Llobregat (El)
-1,62
-1,75
-1,77
156 Premià de Mar -5,96 145 Cornellà de Llobregat -5,32 143 Rubí -1,82
157 Granollers -6,20 146 Sant Vicenç dels Horts -5,58 144 Viladecans -1,82
158 Cornellà de Llobregat -6,74 147 Sant Boi de Llobregat -5,59 148 Badalona -2,14
159 Esplugues de Llobregat -8,64 148 Castelldefels -5,73 150 Sant Adrià de Besòs -2,19
160 Hospitalet de Llobregat (L’) -10,1
Santa Coloma de Gra-
161 -11,7
menet
162 Barcelona -12,3
163 Badia del Vallès -18,2
149 Prat de Llobregat (El)
156 Martorell
157 Viladecans
163 Tagamanent
-5,73
-6,98
-7,09
-20,6
155 Mataró
158 Ripollet
Santa Coloma de Gra-
159
menet
163 Olesa de Bonesvalls
-2,31
-2,53
-2,62
-5,37
164 Òrrius s/d 164 Òrrius s/d 164 Òrrius s/d
Conjunt RMB 0,00 Conjunt RMB -3,42 Conjunt RMB -0,89
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 2001-2005.
Taxa
(‰)
269

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Barcelona és el tercer municipi metropolità que més població perd en la
relació migratòria amb el conjunt de municipis d’Espanya, només superat per
Santa Coloma de Gramenet i Badia del Vallès. Especialment intenses, com es
pot deduir del comportament de l’emigració i de la immigració, són les taxes
negatives de migració neta en la relació del municipi barceloní amb la resta
de la Regió Metropolitana. En canvi, en la relació amb la resta de Catalunya i
d’Espanya, Barcelona perd menys població que la resta de municipis centrals, i
registra unes taxes similars a les del conjunt de la Regió Metropolitana.
Mapa 5.7. Taxes d’immigració, emigració i de migració neta dels municipis de la Regió
metropolitana de Barcelona, 1991-2005
270
Relació immigrants / població municipi arribada (‰)
< 25‰ 25 a 34,9‰ 35 a 44,9‰ 45 a 59,9‰ >60‰
Taxes d'emigració (‰)
< 25‰ 25 a 34,9‰ 35 a 44,9‰ 45 a 59,9‰ >60‰
Taxes de migració neta (‰)
< 7,5‰ -7 ,5 a -2 ,6‰ -2 ,5 a 2 ,4‰ 2,5 a 9,9‰ 10 a 24,9‰ >25‰
0.0
0 km
20.0 40.0
Scale in Map Units
1 centimeter on map = 3.39 map units
60.0 80.0
40 km
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 1991-2005.

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
5.3.3. Les relacions territorials de la ciutat de Barcelona en els
moviments migratoris
Les relacions territorials que la ciutat de Barcelona estableix amb els
municipis de la Regió Metropolitana, i amb els de la resta de Catalunya i
d’Espanya, són diverses en funció del fl ux migratori analitzat. Les persones que
abandonen la ciutat es reparteixen d’una forma força homogènia pel territori
metropolità, sobretot durant la dècada de 1990, mentre que al fl ux d’entrada a
la ciutat predominen aquelles que arriben de municipis metropolitans propers,
mentre que és molt destacable la participació d’individus procedents de la resta
de Catalunya i d’Espanya.
La proximitat al centre, doncs, no ha estat decisiva en la localització
residencial de qui abandona Barcelona, de manera que emergeixen altres motius
residencials, afavorits per la saturació i l’elevada densitat dels municipis més
propers, elements aquests que enllacen amb els processos de desconcentració
i suburbanització que s’han tractat anteriorment. Si s’analitza la distància
recorreguda en el canvi de residència, els que abandonen la ciutat es distribueixen
en parts quasi idèntiques entre els àmbits metropolitans establerts (Gràfi c 5.5
i Gràfi c 5.6). Així, a la dècada dels 90, aproximadament un 20% del fl ux que
partia de la ciutat central amb destinació a la regió metropolitana circumdant,
se situava a cadascuna de les 4 primeres corones defi nides, és a dir, un 20%
als municipis localitzats a menys de 10 km, un 20% als corresponents a la
corona 10-14 km, un 20% a la corona 15-19 km, i un 20% a la corona 20-29
km. El 20% restant localitzava la nova residència metropolitana en municipis
situats a més de 30 km de Barcelona (Gràfi c 5.5). En aquesta mateixa dècada,
el fl ux que abandonava la ciutat representava per als municipis metropolitans
una mitjana d’entre un 25% i un 30% del total del seu fl ux immigratori (Gràfi c
5.7). Tot i que, les taxes d’emigració de Barcelona amb destinació a la RMB
se situaven entre les més baixes de la metròpoli, és innegable que en xifres
absolutes l’efecte de les persones que han marxat de la ciutat ha estat molt
important en els municipis d’arribada, independentment de la distància.
271

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 5.5. Fluxos residencials diaris mitjans de la ciutat de Barcelona amb el seu entorn
metropolità, resta de Catalunya i resta d’Espanya. 1991-2000
272
Resta d'Espanya
13
Resta de Catalunya
7
1
> 45 km = 72.611 hab.
2
30-44 km = 277.025 hab.
3
20-29 km = 565.359 hab.
3
15-19 km = 513.486 hab.
3
3
10-14 km = 435.523 hab.
< 10km=855.239
10
10
12
12
14 12
BCN = 1.508.805 hab.
Resta d'Espanya
19
Resta de Catalunya
17
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 1991-2000. Dades de població,
Padró d’habitants 1-V-1996.
La distribució dels moviments residencials generats a la ciutat a la dècada
dels noranta s’ha modifi cat notablement al primer quinquenni de segle XX; la
preferència per la localització en municipis més propers per part dels estrangers
que abandonen la ciutat, ha implicat un augment del pes dels moviments que
es dirigeixen als municipis que limiten amb Barcelona. Més d’un terç dels
desplaçaments metropolitans dels barcelonins fi nalitzen ara el seu recorregut a
municipis situats a menys de 10 quilòmetres de la ciutat.

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Gràfi c 5.6. Fluxos residencials diaris mitjans de la ciutat de Barcelona amb el seu entorn
metropolità, resta de Catalunya i resta d’Espanya. 2001-2005
Resta d'Espanya
31
Resta de Catalunya
15
2
> 45 km = 95.653 hab.
5
30-44 km = 349.954 hab.
7
20-29 km = 668.898 hab.
7
15-19 km = 583.339 hab.
7
4
10-14 km = 490.596 hab.
< 10km=847.079
22
13
17
16
35 17
BCN = 1.582.738 hab.
Resta d'Espanya
34
Resta de Catalunya
29
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 2001-2005. Dades de població,
Padró continu 1-I-2003.
Les altres corones receptores, on predominen els fl uxos de població de
nacionalitat espanyola, continuen presentant una distribució força homogènia,
de manera que aproximadament el mateix nombre d’individus localitza la seva
residència a les corones 10-14 km, 15-19 km, 20-29 km i més de 30 km.
Per altra banda, les destinacions a la resta de Catalunya i d’Espanya, a l’igual
que els municipis més propers a Barcelona, guanyen més intensitat que els
metropolitans situats a distàncies intermèdies i llunyanes. Per altra banda, és
important destacar que en el quinquenni 2001-2005, i en comparació amb la
dècada anterior, les arribades procedents de la ciutat central perden pes en el
total del fl ux immigratori de la majoria de municipis metropolitans (Gràfi c 5.7).
La immigració barcelonina només incrementa el seu pes respecte a la dècada
anterior a les localitats més properes. En canvi, a la corona 20-29 km, el pes
273

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
de les arribades barcelonines en el total del seu fl ux immigratori ja se situa per
sota del 20%.
Gràfi c 5.7. Composició dels fl uxos migratoris als àmbits de la província de Barcelona
segons tipus de moviment emigratori i immigratori, 1991-2005
1991-2000
Flux emigratori
100%
90%
80%
70 %
60%
50 %
40%
30%
20%
10 %
0%
100%
90%
80%
70 %
60%
50 %
40%
30%
20%
10 %
0%
274
BCN RMB

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
En el conjunt de la Regió Metropolitana, només una de cada deu persones
que abandona el seu municipi té com a destinació la ciutat de Barcelona, en
un patró que s’observa en tots els àmbits metropolitans, independentment de la
distància al municipi central. L’efecte de la ciutat de Barcelona en els sistemes
demogràfi cs i migratoris dels municipis metropolitans és molt més evident,
doncs, a l’hora d’incorporar població que a l’hora de perdre.
És necessari incidir en el ritme de creixement recent més elevat de la
immigració respecte a l’emigració en tots els àmbits de relació estudiats, tret
de la que s’estableix amb els municipis situats a menys de 10 km de Barcelona.
En aquest darrer cas, l’emigració ha augmentat més intensament que la
immigració, en una tendència potenciada, un cop més, per la participació de
la població estrangera en la mobilitat residencial. La resta d’àmbits, però, ara
envien més població a Barcelona en la relació que s’estableix amb la que reben.
Si durant la dècada de 1990 la relació als municipis localitzats a més de 10
km de Barcelona era de 3 i 4 persones que arribaven per cada una que sortia,
en l’actualitat la relació és de poc més del doble d’individus.
5.3.4. L’estructura per edats
L’edat selecciona el comportament residencial dels individus. Els nivells
de mobilitat assolits al llarg de la vida de les persones s’associen amb el
desenvolupament del seu cicle de vida: els desplaçaments residencials es
relacionen amb determinats canvis i transicions que l’individu realitza al llarg
de la seva vida, en l’àmbit familiar, residencial i laboral. Al Gràfi c 5.8 i Gràfi c
5.9 es presenten les dades absolutes i les taxes específi ques de mobilitat
residencial dels fl uxos amb origen o destinació a la ciutat de Barcelona. En tots
els tipus de moviment, la forma general de la corba s’ajusta a la clàssica corba
de mobilitat residencial, amb un primer pic de mobilitat a les edats de 0-4
anys que descendeix ràpidament fi ns a l’edat de 10-14. A partir d’aquest grup
els nivells es recuperen per registrar entre els 20 i 29 les taxes de mobilitat
residencial més elevades, l’etapa de major inestabilitat residencial de l’individu.
Els nivells disminueixen de manera ràpida a partir d’aquesta edat fi ns arribar als
valors més baixos, que s’assoleixen normalment abans de la jubilació. Després
dels 65 anys d’edat, la taxa torna a incrementar-se lleugerament (Clark i Onaka,
1982; Bonvalet i Fribourg, 1990; Warnes, 1992; Módenes, 1998).
275

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Per explicar el comportament residencial de la població infantil cal analitzar
els elements que indueixen al pares a tenir major o menor estabilitat residencial.
La pròpia presència de fi lls a la llar és un element que intervé intensament en
el procés de presa de decisions adult. La mobilitat del grup 0-4 és superior a
la del grup 5-9, i aquesta, a la vegada, a la del grup 10-14. Aquesta tendència
és conseqüència del descens de la mobilitat dels adults, ja que aquests, a
mesura que avancen en edat, presenten un major grau d’estabilitat residencial.
Tot i això, també s’ha de pensar que la presència de fi lls de més edat fa
augmentar l’estabilitat residencial de la família. Els aspectes relacionats amb
la vida acadèmica dels fi lls es presenten com a principals aspectes explicatius
(Böheim i Taylor, 1999). En el context barceloní, la participació de la població
infantil és especialment signifi cativa en els moviments de sortida que tenen
com a destinació la Regió Metropolitana, sobretot cap a aquells municipis
situats a una distància intermèdia (Gràfi c 5.10). En canvi, l’atracció de famílies
amb població infantil no ha estat mai considerada com un tret especialment
rellevant a la ciutat (López Gay, 2004); tot i això, la tendència dels darrers
anys mostra, també, un increment d’aquest tipus d’immigració. Aquest serà, de
totes formes, un element d’anàlisi a posteriors punts de la recerca.
276

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Gràfi c 5.8. Saldo migratori i fl uxos amb procedència o destinació a la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment i edat simple, 1991-2005
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
8.000
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90+
RMB Resta Cat Resta Esp
0
1.000
500
0
-500
-1.000
-1.500
-2.000
-2.500
-3.000
-3.500
-4.000
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90+
RMB Resta prov i Cat. Resta Esp
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
RMB Resta Cat Resta Esp
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
8.000
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
1.000
500
0
-500
-1.000
-1.500
-2.000
-2.500
-3.000
-3.500
-4.000
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90+
RMB Resta Cat Resta Esp
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90+
RMB Resta prov i Cat. Resta Esp
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
RMB Resta Cat Resta Esp
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 1991-2005.
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
8.000
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
1.000
500
0
-500
-1.000
-1.500
-2.000
-2.500
-3.000
-3.500
-4.000
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90+
RMB Resta Cat Resta Esp
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90+
RMB Resta prov i Cat. Resta Esp
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
RMB Resta Cat Resta Esp
277

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 5.9. Taxa d’immigració, emigració i migració neta de la ciutat de Barcelona segons
tipus de moviment i edat quinquennal, 1991-2005
50‰
40‰
30‰
20‰
10‰
0‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10‰
0‰
5‰
0‰
-5‰
-10‰
-15‰
-20‰
-25‰
-30‰
0-4
0-4
0-4
278
10-14
10-14
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
RMB Resta Cat Resta Esp
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
RMB Resta Cat Resta Esp
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
RMB Resta Cat Resta Esp
70-74
70-74
70-74
80-84
80-84
80-84
50‰
40‰
30‰
20‰
10‰
0‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10‰
0‰
5‰
0‰
-5‰
-10‰
-15‰
-20‰
-25‰
-30‰
0-4
0-4
0-4
10-14
10-14
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
RMB Resta Cat Resta Esp
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
RMB Resta Cat Resta Esp
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
RMB Resta Cat Resta Esp
70-74
70-74
70-74
80-84
80-84
80-84
50‰
40‰
30‰
20‰
10‰
0‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10‰
0‰
5‰
0‰
-5‰
-10‰
-15‰
-20‰
-25‰
-30‰
0-4
0-4
0-4
10-14
10-14
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
RMB Resta Cat Resta Esp
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
RMB Resta Cat Resta Esp
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
RMB Resta Cat Resta Esp
Font: elaboració pròpia. Est. de Variacions Residencials (1991-2005), padrons de població i
estimacions intercensals Idescat.
Entre els 25 i 34 anys es concentren la majoria dels moviments immigratoris
i emigratoris en què participa la ciutat de Barcelona, així com molts dels
esdeveniments vitals que tenen associats una major inestabilitat residencial.
Cerca d’ocupació i començament de la vida laboral, emancipació i formació
d’una nova llar, ja sigui de forma individual o en parella, 132 són alguns d’aquests
esdeveniments que augmenten la propensió a realitzar un moviment residencial.
En la relació amb la resta de Catalunya i d’Espanya, tant als fl uxos immigratoris com
132. L’emancipació residencial pot coincidir o no amb l’establiment d’una relació de parella,
encara que la constitució d’una parella és la via majoritaria (Módenes, 1999).
70-74
70-74
70-74
80-84
80-84
80-84

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
emigratoris, s’identifi ca una important participació de població adulta molt jove,
en un fenomen vinculat amb les oportunitats i expectatives en els móns laborals
i acadèmics de la ciutat central. 133 La majoria de moviments que es produeixen
entre els 25 i 34 anys es registren en la relació amb l’entorn metropolità. Aquí
els elements pròpiament residencials i vinculats amb l’emancipació i la formació
d’una nova llar predominen per sobre de la resta. És en aquestes edats quan el
saldo migratori barceloní registra, amb diferència, la major pèrdua d’efectius,
sempre sense considerar la immigració que arriba directament de l’estranger.
Entre 1991 i 2004 les pèrdues per migració en la relació territorial amb la Regió
Metropolitana i en el grup d’edat 25-34 s’apropa a les 80.000 persones. En
canvi, en la relació amb la resta d’Espanya, i entre els 20 i els 34 anys d’edat, la
migració neta és positiva, i es confi gura com l’únic tipus de relació i grup d’edat
en què es registra aquest signe del saldo migratori.
A partir del grup d’edat 35-39 anys els nivells de mobilitat residencial
experimenten un ràpid i progressiu descens. Tot i que les taxes es redueixen
en tots els tipus de migració respecte als nivells assolits a les edats prèvies, es
manifesten novament matisos en la intensitat del descens. Així, mentre que en
la relació emigratòria amb la Regió Metropolitana les taxes del grup 40-44 anys
representen gairebé una tercera part de la que s’assoleix al grup modal 25-29
anys, en les relacions amb la resta de Catalunya i d’Espanya el descens no és
tan marcat, com tampoc en la immigració. En les edats adultes més avançades
s’intensifi ca, també, la preferència pels àmbits metropolitans més allunyats del
centre (Gràfi c 5.10).
133. En aquest sentit, cal comentar que és aquesta darrera una població que no sempre registra
en el padró d’habitants el moviment residencial. Si fos així, els resultats en aquesta línea serien,
encara, més signifi catius.
279

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 5.10. Distribució per tipus de moviment dels fl uxos migratoris amb origen o
destinació a la ciutat de Barcelona segons edat quinquennal, 1991-2005
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 1991-2005.
En el context del cicle de vida adulta també es registren esdeveniments que
es vinculen amb un increment de la inestabilitat residencial. L’augment de la
mida de la llar, per exemple, és un d’aquests; el moviment es produeix com
a conseqüència de la necessitat per reajustar determinades característiques
de l’habitatge i de l’entorn a les noves necessitats de la llar (Mulder, 1993;
Clark, Dieleman i Duerloo, 1984). La dissolució de la llar en parella és un altre
esdeveniment que té associat un increment de la mobilitat residencial dels
individus. Lògicament, la ruptura de la convivència en parella està lligada a
l’abandonament de la llar per part d’un dels dos membre de la parella.
Després dels 65 anys d’edat es poden produir nous esdeveniments en la vida
de l’individu, jubilació, deteriorament de l’estat de salut i pèrdua del cònjuge,
fonamentalment, que provoquen un lleuger augment de la mobilitat residencial
280

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
en tots els tipus de moviments, ja siguin d’entrada o de sortida de la ciutat.
Reajustaments a habitatges d’unes altres característiques, de més petites
dimensions o enclavats en entorns menys densos o amb un signifi cació personal,
la necessitat d’atenció o la voluntat de no viure sol, simbolitzen l’entrada a una
realitat en què es modifi quen els comportaments residencials. 134
La jubilació acaba amb les restriccions que la ubicació del lloc de treball
exerceix a l’hora d’escollir el lloc on viure; a més, els jubilats disposen cada cop
més de millor salut, de la seva pensió, tenen parella i els seus fi lls són adults
(Abellán, 1993; García Coll, 2005a). La jubilació té molt a veure amb l’augment
dels moviments emigratoris amb destinació a la resta de Catalunya i d’Espanya,
tant en dades absolutes com en relatives (Gràfi c 5.10 i Taula 5.13), moviments
que en molts casos són de retorn (Recaño, 1995; Cámara, 2003; Puga, 2004).
Mentrestant, el deteriorament de l’estat de salut o la pèrdua del cònjuge pot
estar darrera del notable increment del pes de la immigració procedent de la
resta de Catalunya i d’Espanya en les edats més avançades. A partir dels 70
anys d’edat més del 60% de les entrades a Barcelona corresponen a persones
procedents de fora de la Regió Metropolitana. Aquests moviments responen,
majoritàriament, al reagrupament amb familiars, en molts casos emigrats
prèviament, o a la voluntat i necessitat per aproximar-se a centres hospitalaris i
d’atenció a les persones d’edat més avançada.
134. Puga (2004) defi neix tres tipus d’estratègies de mobilitat per a les persones d’edat: mobilitat
de retorn, mobilitat d’amenitat i mobilitat de reagrupació familiar. Les seves conclusions apunten
a: a) els protagonistes del retorn són majors joves, nascuts a zones intermèdies o rurals, i amb
escasses càrregues familiars, b) les estratègies d’amenitat són adoptades pels residents a zones
urbanes, amb estudis i amb una mobilitat socioprofessional ascendent al llarg del curs de vida, i
c) que les dones nascudes en hàbitats rurals, amb un nivell baix d’instrucció, amb fi lls i després
d’un llarg període de vida en parella, però ja en solitari, són les protagonistes de les estratègies de
reagrupació familiar.
281

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 5.13. Edat mitjana a la migració segons tipus de moviment en què participa la ciutat
de Barcelona, sexe i període, 1991-2005
Àmbit relació
1991-1995
Immigració
1996-2000 2001-2005 1991-1995
Emigratori
1996-2000 2001-2005
RMB 20 km 34,93 34,70 35,00 35,78 37,46 37,81
Resta Catalunya 36,50 36,50 37,24 37,78 40,08 38,98
Resta Espanya 35,31 35,67 35,86 37,74 38,71 36,72
Total homes 35,21 35,00 34,90 36,52 37,12 35,87
Total dones 33,55 33,13 33,73 34,93 36,12 35,14
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 1991-2005.
En un altre nivell d’anàlisi, existeixen lleugeres diferències en el comportament
residencial segons el sexe dels individus. Aquestes, entre el conjunt de la
població barcelonina, acostumen a identifi car-se únicament en el calendari
de la mobilitat i no en la intensitat del fenomen (Gràfi c 5.11). Tant en els
moviments d’entrada com de sortida a la ciutat, les dones assoleixen els nivells
més alts de mobilitat residencial més aviat que els homes, fenomen que es
contraresta a partir dels 35 anys, quan la població masculina assoleix, de forma
generalitzada, uns nivells lleugerament més elevats de mobilitat residencial. La
inferior edat de la dona a la parella o la major propensió al canvi de domicili
entre els homes que se separen o es divorcien són dos elements que expliquen
aquest fet. A aquests arguments, vàlids per a la dècada de 1990, caldria
afegir la participació de la població estrangera per explicar l’eixamplament del
diferencial entre homes i dones al període 2001-2005. Com es veurà en el
proper apartat, el conjunt d’homes estrangers presenten major mobilitat que les
dones, una situació que s’accentua entre determinades nacionalitats d’Àfrica i
Àsia. Per un altre costat, a partir dels 75 anys d’edat, es detecta una lleugera
major mobilitat femenina, motivada principalment per la probabilitat més
elevada de la dona a perdre el cònjuge, esdeveniment que, com s’ha comentat
anteriorment, genera una major propensió a realitzar un moviment residencial
(Long, 1991; Puga, 2004).
282

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Gràfi c 5.11. Taxa d’immigració, emigració i migració neta de la ciutat de Barcelona segons
sexe i edat quinquennal, 1991-2005
80‰
70‰
60‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10‰
0‰
80‰
70‰
60‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10‰
0‰
0‰
-10‰
-20‰
-30‰
-40‰
0-4
0-4
0-4
10-14
10-14
10-14
20-24
20-24
20-24
30-34
40-44
50-54
Homes Dones
30-34
40-44
50-54
Homes Dones
30-34
40-44
50-54
Homes Dones
60-64
60-64
60-64
70-74
70-74
70-74
80-84
80-84
80-84
80‰
70‰
60‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10‰
0‰
80‰
70‰
60‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10‰
0‰
0‰
-10‰
-20‰
-30‰
-40‰
0-4
0-4
0-4
10-14
10-14
10-14
20-24
20-24
20-24
30-34
40-44
50-54
Homes Dones
30-34
40-44
50-54
Homes Dones
30-34
40-44
50-54
Homes Dones
60-64
60-64
60-64
70-74
70-74
70-74
80-84
80-84
80-84
80‰
70‰
60‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10‰
0‰
80‰
70‰
60‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10‰
0‰
0‰
-10‰
-20‰
-30‰
-40‰
0-4
0-4
0-4
10-14
10-14
10-14
20-24
20-24
20-24
30-34
40-44
50-54
Homes Dones
30-34
40-44
50-54
Homes Dones
30-34
40-44
50-54
Homes Dones
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 1991-2005, padrons de població
i estimacions intercensals Idescat.
5.3.5. L’emergència de la població estrangera en la mobilitat
residencial de la ciutat de Barcelona 135
S’ha parlat en diversos moments d’aquesta recerca doctoral de la creixent
participació de la població estrangera en els fl uxos migratoris i residencials, i
s’han insinuat els seus efectes en l’evolució recent dels paràmetres i indicadors
presentats. És ara moment, doncs, d’analitzar les característiques demogràfi ques
135. Aquesta línea d’investigació ha estat desenvolupada durant la meva recerca predoctoral
juntament amb el Dr. Joaquín Recaño Valverde i el Dr. Jordi Bayona i Carrasco.
60-64
60-64
60-64
70-74
70-74
70-74
80-84
80-84
80-84
283

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
i l’estructura territorial dels moviments migratoris protagonitzats per la
població estrangera, sempre en context amb el comportament de la població
de nacionalitat espanyola. Les fonts de dades emprades són les mateixes que
fi ns ara: l’Estadística de Variacions Residencials recopila els fl uxos migratoris
i el Padró Continu proporciona els volums demogràfi cs que permeten el càlcul
de les taxes i indicadors migratoris. S’ha escurçat, però, el període d’estudi.
Donada la novetat del fenomen s’ha considerat oportú començar l’anàlisi a partir
de l’any 2000, quan el volum de població estrangera comença a assolir uns
nivells elevats, mentre que l’últim any d’observació és el 2005. En determinats
moments s’ha escurçat encara més el període d’anàlisi, i es presenten dades
del trienni 2003-2005, quan la mobilitat residencial de la població estrangera
arriba a la seva màxima intensitat.
5.3.5.1. La participació de la població segons nacionalitat en la mobilitat
residencial
Al capítol 3.3.2, taula 3.17, s’ha repassat l’evolució de la població estrangera
a la ciutat de Barcelona. Com s’ha vist, entre 2000 i 2005 es quintuplica el
volum de població amb nacionalitat estrangera, i es passa de 46.074 estrangers
empadronats l’1 de gener de 2000 (el 3,1% de la població) a 219.941 l’1 de
gener de 2005 (el 13,8% de la població de la ciutat). 136 L’augment net, per tant,
ha estat de 173.867 residents. 137 La masculinització, la concentració en les
edats adultes i la llatinoamericanització dels fl uxos són les tres característiques
geodemogràfi ques bàsiques de la immigració estrangera a Barcelona (Domingo,
Bayona i López, 2004).
La participació de la població de nacionalitat estrangera en els fl uxos
migratoris interns és un fenomen ja consolidat a tota Espanya, i ha estat
estudiat, sobretot, des del punt de vista de la mobilitat interregional (Recaño,
2002; García Coll, 2005; Recaño i Domingo, 2006; Pumares, García Coll i
Asensio, 2007). Paral·lelament, el notable augment des de l’any 2000 de la
immigració estrangera a la ciutat de Barcelona també està afectant de forma
intensa a la dinàmica migratòria interna de la conurbació barcelonina (Bayona
i López, 2006).
136. Les darreres dades provisionals proporcionades per l’Ajuntament de Barcelona, situen en
260.058 el nombre d’estrangers residents a la ciutat l’1 de gener de 2006.
137. Encara que l’increment total de la ciutat ha estat de 96.809 habitants.
284

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
En el sexenni 2000-2005 una de cada quatre sortides del municipi de
Barcelona va ser protagonitzada per estrangers, una relació que passa a ser
d’una de cada tres en el període 2003-2005 i que arriba al 38,1% en el darrer
any estudiat, el 2005. Pel que fa al total de moviments d’entrada a la ciutat,
com sempre procedents de qualsevol municipi espanyol, la participació de la
població estrangera se situa en uns nivells relatius similars als de les sortides,
tot i que el ritme de creixement del pes dels estrangers en les entrades a la ciutat
durant els darrers anys no ha estat tan elevat com en les sortides (Taula 5.14).
Pel que fa a la població espanyola, durant l’any 2005 el nombre de persones
que ha participat en els moviments immigratoris ha crescut a un ritme tan elevat
com el de la població estrangera, al voltant d’un 18% respecte a l’any anterior.
En els moviments emigratoris, en canvi, el nombre de població de nacionalitat
espanyola que abandona el municipi ha disminuït en més d’un 10% respecte
al màxim de moviments, registrat l’any 2003. Dues dinàmiques, doncs,
contraposades; el nombre d’immigrants espanyols té una tendència clarament
a l’alça mentre que l’emigració sembla haver assolit ja el seu màxim.
Taula 5.14. Evolució de les altes i baixes amb destinació o origen a la ciutat de Barcelona
segons nacionalitat. Moviments intermunicipals, 2000-2005
Any moviment
Entrades
Espanyola Estrangera
Sortides
Espanyola Estrangera
Saldo migratori
Espanyola Estrangera
2000 19.934 2.002 40.696 3.422 -20.762 -1.420
2001 19.395 3.586 36.831 4.644 -17.436 -1.058
2002 23.475 9.212 43.848 14.167 -20.373 -4.955
2003 24.579 11.408 48.245 18.882 -23.666 -7.474
2004 24.944 13.543 45.132 22.164 -20.188 -8.621
2005 29.234 16.090 43.122 26.548 -13.888 -10.458
Total 141.561 55.841 257.874 89.827 -116.313 -33.986
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 2000-2005.
La participació de la població estrangera augmenta en tots els tipus de
moviments analitzats (Gràfi c 5.12). En la immigració a Barcelona, més del
50% del fl ux procedeix de la resta de la RMB, un tipus de moviment d’entrada
que creix ràpidament, encara que no aconsegueix, però, equilibrar les pèrdues
registrades per emigració en aquesta relació territorial. El nombre d’estrangers
que arriben des de la resta d’Espanya també ha crescut al llarg de tot el període
285

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
estudiat, i l’any 2005 s’apropa a les 5.000 persones. El fl ux immigratori
estranger procedent de la resta de Catalunya també augmenta, malgrat que és
el més baix en relació amb els altres dos. Com s’ha apuntat, és molt destacable
l’augment de persones de nacionalitat espanyola que han arribat en els darrers
anys a la ciutat de Barcelona, sobretot en el 2005. L’increment s’ha registrat en
els tres tipus d’immigració, metropolitana, regional i interregional.
Aquesta darrera tendència no s’observa en l’emigració, ben al contrari. A
partir de 2003 el fl ux emigratori de població espanyola es redueix anualment, en
els tres tipus de migració, tot i que sobretot en els moviments amb destinació la
RMB i la resta de Catalunya. El fl ux emigratori dels estrangers és, en canvi, cada
vegada més elevat en tots els tipus de moviment. El que té com a destinació la
RMB és el més freqüent (més del 60% del total de moviments); és necessari,
també, destacar la importància dels que marxen a la resta d’Espanya, que
representen un de cada quatre desplaçaments residencials. 138
La pèrdua de residents estrangers per migració interna es produeix bàsicament
en el context territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Si amb la resta
de Catalunya el saldo negatiu és de 4.429 persones en sis anys, i de 2.521 amb
la resta d’Espanya, les pèrdues en relació amb l’àmbit de la RMB són de 27.036
persones, prop del 70% amb nacionalitat del continent americà. El saldo migratori
negatiu es reprodueix en tots els orígens continentals (Taula 5.15). Únicament
en l’intercanvi amb la resta d’Espanya aquesta afi rmació no te validesa per a tots
els orígens, ja que el saldo migratori és positiu entre els americans i els europeus,
tant comunitaris com extracomunitaris. En canvi, és negatiu en el conjunt de
nacionalitats africanes i, sobretot, asiàtiques. Més de la meitat de les sortides del
municipi estan protagonitzades per americans (el 53,6%), mentre que el pes en
la mobilitat residencial dels altres orígens és menor (el 17,7% asiàtics, el 13,2%
africans, el 9,3% europeus comunitaris i el 6,1% de la resta d’Europa), en una
distribució molt similar a la de les entrades. D’acord amb la composició de la població
estrangera de la ciutat, les baixes són relativament poc signifi catives entre
els europeus comunitaris, i en contraposició, bastant elevades entre els africans.
Tot plegat, intensitat com sentit de la mobilitat residencial, semblen indicar una
redistribució de la població de nacionalitat estrangera en la Regió Metropolitana
de Barcelona. Amb l’evidència de les dades, i la tendència que presenten, és pot
interpretar que aquest procés continuarà durant els propers anys.
138. El pes de l’emigració a la resta d’Espanya per a la població de nacionalitat espanyola és del 20%.
286

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Gràfi c 5.12. Evolució de les altes i baixes amb destinació o origen a la ciutat de Barcelona
segons nacionalitat i àmbit de relació, 2000-2005
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
2.500
0
-2.500
-5.000
-7.500
-10.000
-12.500
-15.000
-17.50 0
2000 2001 2002 2003 2004 2005
2000 2001 2002 2003 2004 2005
2000 2001 2002 2003 2004 2005
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
2.500
0
-2.500
-5.000
-7.500
-10.000
-12.500
-15.000
-17.50 0
2000 2001 2002 2003 2004 2005
2000 2001 2002 2003 2004 2005
2000 2001 2002 2003 2004 2005
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
2.500
-2.500
-5.000
-7.500
-10.000
-12.500
-15.000
-17.50 0
Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 2000-2005.
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005
2000 2001 2002 2003 2004 2005
2000 2001 2002 2003 2004 2005
287

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 5.15. Altes i baixes de la població de nacionalitat estrangera, segons agrupació
continental i tipus de migració, 2000-2005
Entrades
Sortides
Saldo Migratori
288
UE (24)
Resta
Europa
Àfrica Amèrica Àsia Oceania Total
RMB 2.166 1.665 3.757 17.588 4.980 9 30.165
Resta Catalunya 630 530 1.223 2.605 1.370 1 6.359
Resta d’Espanya 2.413 1.219 2.369 9.756 3.551 9 19.317
Total 5.209 3.414 7.349 29.949 9.901 19 55.841
RMB 4.197 3.832 6.608 33.343 9.206 15 57.201
Resta Catalunya 1.078 1.066 2.007 4.137 2.493 7 10.788
Resta d’Espanya 2.191 1.017 3.197 9.103 6.315 15 21.838
Total 7.466 5.915 11.812 46.583 18.014 37 89.827
RMB -2.031 -2.167 -2.851 -15.755 -4.226 -6 -27.036
Resta Catalunya -448 -536 -784 -1.532 -1.123 -6 -4.429
Resta d’Espanya 222 202 -828 653 -2.764 -6 -2.521
Total -2.257 -2.501 -4.463 -16.634 -8.113 -18 -33.986
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 2000-2005.
5.3.5.2. Intensitat i estructura demogràfi ca dels fl uxos migratoris
Per encetar aquest apartat és important recuperar dos punts identifi cats
anteriorment per al conjunt de la ciutat de Barcelona: 1) la freqüència amb la
que la població ha canviat de residència ha augmentat de forma contínua des
de la dècada dels 80 i 2) la mobilitat ha presentat una forta dependència del
cicle de vida dels individus, i es troba directament relacionada amb la formació
d’una nova llar i amb el desig de millora en les condicions de l’habitatge (Rossi,
1955; Clark i Onaka, 1982; Bonvalet i Fribourg, 1990).
La intensitat de la mobilitat residencial ha augmentat en els darrers anys
com a conseqüència de la creixent participació en la dinàmica residencial de
la població estrangera, cada cop més mòbil i més nombrosa. Fruït d’aquesta
situació, entre 2000 i 2005 la taxa de mobilitat residencial intermunicipal del
conjunt de la ciutat s’ha incrementat en un 50%, i l’ISM s’ha situat per sobre
dels 3 moviments al llarg de la vida (Taula 5.16). Tot i aquest augment, es
continua detectant un cert estancament de les taxes des de l’any 2003, tant
les corresponents a la població espanyola com a l’estrangera. En el cas dels

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
espanyols, la taxa bruta ha registrat un retrocés del 10% respecte al seu màxim
d’intensitat, registrat l’any 2003. 139
Taula 5.16. Taxes d’emigració i ISM segons nacionalitat (agrupació continental) a BCN,
2000-2005
Nacionalitat
Taxa d’emigració (‰) Trienni 2003-2005
2000 2001 2002 2003 2004 2005
Taxa no
estand.
(‰)
Taxa
estand.
(‰)
ISM
homes*
ISM
dones*
Espanya 28,23 25,87 30,99 34,39 32,67 31,40 32,94 34,95 2,75 2,65
Estranger 57,58 50,05 101,19 106,20 108,56 110,69 108,18 84,06 7,17 6,23
UE (24) 44,10 28,47 60,79 56,86 53,85 47,03 51,67 43,00 3,45 3,26
Resta Europa 43,59 60,97 105,31 112,88 112,28 98,18 106,82 84,37 6,52 6,56
Àfrica 94,09 54,38 128,56 127,53 155,95 160,43 147,80 100,99 8,47 6,43
Amèrica 55,08 59,91 105,10 112,41 102,00 104,52 104,28 80,98 6,22 6,13
Àsia 49,84 33,31 108,67 115,24 152,19 173,16 151,01 95,31 8,74 5,20
Total BCN 29,40 27,35 37,31 42,47 42,44 43,73 42,90 3,63 3,32
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials (2000-2005), Padró continu
(2000-05) i lectura del padró continu 30-6-2005. *L’Índex Sintètic de Migració corresponent a les
agrupacions continentals s’ha calculat fi ns als 65 anys d’edat.
Els indicadors mostren que, actualment, els espanyols canvien menys de
domicili que els estrangers, també una vegada es controla la diversa estructura
per edat i sexe, que juga a favor d’una taxa bruta més elevada per als estrangers.
Mentre que la població espanyola realitzaria menys de tres canvis de residència
intermunicipals durant la seva vida, el conjunt d’estrangers assoliria els set. 140
Per continents, els africans i asiàtics presenten les taxes més elevades, més
de 150 de cada 1.000 residents abandonen Barcelona anualment. En canvi,
l’estabilitat residencial de la població de la Unió Europea és notablement
superior a la de la resta d’agrupacions continentals, encara que inferior a la de
139. Aquesta tendència es ratifi ca quan es controla l’estructura per edats i sexe de la població
de nacionalitat espanyola resident a Barcelona. És cert que aquesta estructura és cada cop menys
favorable a l’augment de la mobilitat (bàsicament perquè les generacions plenes deixen enrere
les edats de màxima mobilitat residencial), però la taxa estandarditzada del 2005 continua
presentant una davallada destacable respecte a la del 2003. (2003= 34,18‰ i 2005= 31,79‰;
estandarditzades a partir de l’estructura per edats i sexe de la població de nacionalitat espanyola
a 1-VII-2004).
140. L’ISM és també major que el del total d’estrangers a Espanya entre 2001-2004 (Domingo i
Recaño, a premsa).
289

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
la població espanyola. 141
Aquest protagonisme s’accentua encara més quan es considera l’estructura
per edats. Gairebé 70 de cada 100 persones d’entre 10 i 50 anys que han sortit
en el període 2003-2005 de la ciutat central cap a municipis situats a menys
de 10 quilòmetres eren estrangers (Gràfi c 5.13). Pel que fa a les entrades,
la xifra ha estat lleugerament inferior (al voltant del 50%). Aquests resultats
mostren el predomini dels estrangers en els intercanvis migratoris amb l’espai
més proper al municipi de Barcelona, una anàlisi que es desenvoluparà en el
proper subapartat. Els altres tipus de mobilitat també es caracteritzen per una
elevada presència de la població estrangera, encara que en nivells inferiors als
que representen els intercanvis amb els municipis més propers.
Gràfi c 5.13. Pes de la població estrangera en els fl uxos migratoris amb origen o destinació a
la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment (distància a Barcelona) i edat, 2003-2005
Entrades a Barcelona Sortides de Barcelona
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
290
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85+
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85+
RMB

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
És indubtable, doncs, que la població estrangera registra en l’actualitat una
extraordinària mobilitat residencial, concentrada en el temps pel propi procés
d’assentament en el territori metropolità després de la seva recent arribada a
Espanya, potenciada per la major fragilitat de les seves trajectòries residencials, i
contextualitzada per les respectives estratègies i itineraris residencials individuals.
Si s’haguessin contemplat també els canvis de domicili que romanen a l’interior
de la ciutat de Barcelona, els nivells de mobilitat serien encara més excepcionals,
i és que els canvis de municipi només representaren l’any 2004 el 35% del total
de canvis de residència dels estrangers empadronats a Barcelona.
Les característiques demogràfi ques del fl ux residencial estranger estan
fortament condicionades per l’estructura de la població estrangera que resideix
a la ciutat: existeixen singularitats segons la nacionalitat, malgrat que totes
coincideixen en la concentració de població en edats adultes, sobretot als
grups més joves (Bayona, 2006). D’aquesta forma, el 70% del fl ux residencial
intermunicipal estranger està composat per població de 20 a 39 anys (Gràfi c
5.14). Tot i la major mobilitat en termes relatius de la població estrangera, les
dades absolutes mostren que, d’acord amb el major pes de la població espanyola,
no hi cap grup d’edat en què hi hagi més canvis de residència realitzats per
població estrangera que espanyola. Tot i això, les taxes de mobilitat residencial
són més elevades en totes les edats per a la població estrangera.
La corba de la mobilitat relativa de la població estrangera trenca amb el
perfi l demogràfi c que ha caracteritzat la dinàmica residencial metropolitana en
les darreres dècades. El pic d’intensitat entre els 25 i 34 anys de la població
espanyola no s’identifi ca de forma tan clara entre la població estrangera. En
aquest cas, la màxima intensitat es perllonga des dels 20 anys fi ns als 45, deixant
entreveure que en aquests grups d’edat, el fet de ser immigrant acabat d’arribar
a Espanya pot determinar la mobilitat tant com l’edat. Entre els 40 i els 44 anys,
per exemple, els estrangers es mouen quatre vegades més que els espanyols.
291

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 5.14. Estructura per sexe i edat dels fl uxos residencials intermunicipals generats a
la ciutat de Barcelona segons nacionalitat, 2003-2005
12.500
10.000
7.500
5.000
2.500
292
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80+
150‰
125‰
100‰
75‰
50‰
25‰
0‰
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80+
Espanya Homes Espanya Dones Estranger Homes Estranger Dones
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 2003-2005 i padró continu de la
població.
El sexe també selecciona la mobilitat residencial dels estrangers. Tant en
xifres absolutes com relatives, el nivell de la mobilitat dels homes de nacionalitat
estrangera en quasi totes les edats es superior al de les dones (fi ns als 19
anys la mobilitat és similar, mentre que a partir dels 60 la taxa d’emigració és
lleugerament superior entre les dones). En alguns orígens, sobretot en els que
els efectius masculins protagonitzen les primeres etapes del procés migratori,
s’observen importants diferències d’intensitat a favor dels homes (Domingo,
Brancós i Bayona, 2002). Aquestes estarien vinculades amb el diferent
calendari d’arribada a Espanya, i amb la coincidència de la reagrupació familiar
de les esposes amb una etapa de major estabilitat residencial. L’Índex Sintètic
de Migració per continents presentat a la Taula 5.16 sintetitza molt bé aquestes
diferències: africans i asiàtics, a més de registrar les intensitats més elevades,
també presenten les diferències més grans entre la població masculina i
femenina. Mentre que el conjunt d’homes d’aquests continents realitzarien més
de vuit moviments residencials fi ns als 65 anys d’edat si es perllonguessin les
condicions de mobilitat actual, les dones africanes en realitzarien poc més de
sis i les dones asiàtiques cinc.

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
5.3.5.3. Estructura territorial de la mobilitat residencial segons nacionalitat
A més de ser un fenomen recent i d’extraordinària intensitat, la mobilitat
residencial de la població estrangera està transformant el patró territorial que
la població espanyola havia dibuixat en les dues darreres dècades. Des dels
seixanta i setanta, els municipis que limiten amb Barcelona no havien conegut
un saldo tan intens en llur relació amb la ciutat central com el que s’està
registrant actualment (López Gay, 2004).
Quatre de cada deu moviments residencials realitzats per població de
nacionalitat estrangera tenen com a destinació els municipis localitzats a menys
de 10km de Barcelona, 142 en una relació que augmenta a més de set de cada deu
si es comptabilitzen només els moviments dintre de la metròpolis, i s’exceptua
el considerable fl ux amb destinació a la resta de Catalunya i Espanya (que
representa una tercera part de tos els moviments intermunicipals) (Taula 5.17).
Com s’ha observat en aquesta recerca, la població de nacionalitat espanyola
que abandona Barcelona, en canvi, localitza la nova residència preferentment
més enllà de la primera corona metropolitana. Així doncs, mentre que només
dos de cada deu moviments metropolitans intermunicipals d’estrangers es
dirigeixen cap a municipis localitzats a més de 10km de Barcelona, en el cas de
la població espanyola el percentatge és de més del 75%. A més, els estrangers
traslladen la seva residència cap als municipis limítrofs amb una intensitat 10
vegades superior a la dels espanyols.
142. L’Hospitalet de Ll., Badalona i Sta. Coloma de Gramenet reben, per aquest ordre, la major
part del fl ux que creua la frontera municipal. A més, cap a aquests tres nuclis es dirigeixen més
estrangers que espanyols. A Santa Coloma de Gramenet, el 65% de la població que procedeix de
Barcelona és estrangera. També és destacable el fl ux que es dirigeix cap a nuclis més allunyats com
Mataró, Sabadell o Terrassa (Bayona i López, 2006).
293

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 5.17. Taxes d’emigració segons nacionalitat (agrupació continental) i tipus de
moviment, 2003-2005
294
Nacionalitat
RMB
45km
Resta
província
Resta
Catalunya
Resta
Espanya
Espanya 4,55‰ 3,57‰ 3,50‰ 3,91‰ 3,15‰ 1,14‰ 1,52‰ 5,16‰ 6,43‰ 32,94‰
Estranger 43,30‰ 7,57‰ 6,63‰ 7,24‰ 3,56‰ 0,87‰ 2,36‰ 10,50‰ 26,16‰ 108,2‰
UE / 24 7,36‰ 5,53‰ 4,35‰ 5,70‰ 5,08‰ 0,80‰ 1,07‰ 6,28‰ 15,51‰ 51,7‰
Resta Europa 39,97‰ 7,47‰ 8,43‰ 7,95‰ 3,90‰ 1,24‰ 4,10‰ 14,78‰ 18,98‰ 106,8‰
Àfrica 43,89‰ 11,46‰ 9,91‰ 11,72‰ 3,32‰ 1,32‰ 6,88‰ 18,79‰ 40,52‰ 147,8‰
Amèrica 48,42‰ 8,14‰ 7,25‰ 7,42‰ 3,59‰ 0,81‰ 1,77‰ 7,05‰ 19,83‰ 104,3‰
Àsia 61,91‰ 4,99‰ 3,74‰ 4,76‰ 1,59‰ 0,64‰ 2,12‰ 19,23‰ 52,03‰ 151,0‰
Total BCN 9,65 4,10‰ 3,92‰ 4,35‰ 3,22‰ 1,11‰ 1,64‰ 5,88‰ 9,04‰ 42,9‰
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 2003-2005 i padró continu de la
població.
La preferència per la localització de la nova residència als municipis més
propers és més gran en el cas de les nacionalitats asiàtiques i americanes, en
correspondència amb la poca dispersió que aquests orígens presenten a la resta
de Catalunya i l’elevada concentració a la ciutat de Barcelona. En el cas dels
americans, pocs es dirigeixen a la resta de Catalunya i Espanya; entre els asiàtics
es registra una forta relació amb determinats municipis propers (per exemple,
els barris de Fondo i Sant Roc a Santa Coloma de Gramenet i Badalona), a
la vegada que presenten uns nivells d’emigració especialment elevats cap a
altres àrees específi ques d’Espanya i Catalunya. Entre els africans, la major
propensió a una mobilitat més llunyana es relacionaria amb una major dispersió
a Catalunya i un historial migratori més extens en el temps. Els habitants de
la Unió Europea, en canvi, manifesten un patró territorial més semblant al
del conjunt de barcelonins amb majors nivells de renda econòmica (Pujadas i
García, 2005; López Gay, 2005).
Al Gràfi c 5.15 es presenta l’exercici ja realitzat en apartats anteriors, la
distribució en el territori de les persones/dia que abandonen o arriben a la ciutat
de Barcelona, en aquest cas, però, segons la seva nacionalitat.
Total

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Gràfi c 5.15. Fluxos residencials diaris mitjans de la ciutat de Barcelona amb el seu entorn
metropolità, resta de Catalunya i resta d’Espanya segons nacionalitat. 2003-2005
12
Resta d'Espanya
23
Resta de Catalunya
13
4
1
0,3
> 45 km = 94.599 hab.
12.365 hab.
4
1
30-44 km = 341.583 hab.
36.515 hab.
20-29 km = 638.512 hab.
6
2
15-19 km
6
2
71.174 hab.
559.597 hab.
49.262 hab.
5
2
4
474.570 hab.
10-14 km
36.107 hab.
757.145
< 10km
105.676
1
12
15
13
4
17
2
13
4
4
13
12 25
BCN = 1.373.134 hab.
Resta d'Espanya
24
15
219.941 hab.
Població de nacionalitat espanyola
Població de nacionalitat estrangera
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 2003-2005.
Resta de Catalunya
25
7
L’emergència de la participació dels estrangers en la dinàmica migratòria
intermunicipal queda manifesta en les relacions amb els municipis més
propers: del promig de 42 persones que entre 2003 i 2005 abandonaren
cada dia Barcelona amb destinació als municipis situats a menys de 10km,
25 eren persones de nacionalitat estrangera, 8 més que d’espanyola. En les
destinacions a altres punts de la RMB, però, l’aportació és, en el major dels
casos, una tercera part dels moviments dels espanyols. La representació de la
població estrangera al fl ux que es dirigeix a la resta d’Espanya és també molt
important, 15 de les 39 persones que marxen com a promig diari. Pel que fa
295

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
a la immigració, la procedent dels municipis situats a menys de 10 km està
formada gairebé pel mateix nombre d’estrangers i d’espanyols. La procedent
de la resta de la RMB i protagonitzada per estrangers és menys important,
notablement inferior, a la que arriba des de la resta d’Espanya.
Es conclou l’apartat afegint l’edat i el sexe a l’anàlisi de les relacions territorials
dels estrangers (Gràfi c 5.16). Deixant de banda l’esperada i elevadíssima
mobilitat de la població adulta i jove amb destinació als municipis més propers,
cal destacar, com a contrapunt de la menor mobilitat dels estrangers a la resta
de la RMB, que les taxes dels estrangers que es dirigeixen a localitats situades
a distàncies intermèdies i llunyanes de la RMB són més elevades que les dels
espanyols en la majoria d’edats. L’excepció la confi guren les migracions dels
adults de 25 a 34 anys, edats en què els espanyols assoleixen les seves màximes
intensitats en tots els tipus de moviment. Les migracions dels estrangers no
semblen, de moment, correspondre’s a la clàssica corba de mobilitat associada
amb el cicle de vida de les persones.
És necessari destacar, també, les elevades taxes d’emigració amb destinació
a la resta de Catalunya i d’Espanya de la població estrangera, sobretot en aquest
darrer tipus de relació. En aquests àmbits, però, la diferència entre sexes és
signifi cativa. Si a la mobilitat metropolitana les diferències eren escasses, en la
mobilitat interprovincial i interregional, la mobilitat dels homes és molt superior
a la de les dones. Aquest aspecte està associat a l’elevada mobilitat interregional
que presenten aquells orígens en què les primeres etapes migratòries estan
protagonitzades per homes, principalment procedents de nacionalitats d’Àsia
i Àfrica.
296

5. Tendències recents de la mobilitat residencial a la ciutat de Barcelona
Gràfi c 5.16. Taxes d’emigració per edat i sexe de la població de nacionalitat espanyola i
estrangera a la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment, 2003-2005
50‰
40‰
30‰
20‰
10 ‰
0‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10 ‰
0‰
0
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80+
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80+
50‰
40‰
30‰
20‰
10 ‰
0‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10 ‰
0‰
0-4
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80+
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80+
50‰
40‰
30‰
20‰
10 ‰
0‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10 ‰
Espanya Homes Espanya Dones Estranger Homes Estranger Dones
0‰
0-4
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80+
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80+
Font: elaboració pròpia. Estadística de Variacions Residencials, 2003-2005 i padró continu de la
població.
Barcelona pot ser considerada encara com la gran porta d’entrada per a
la majoria de la població estrangera que arriba a Catalunya (Bayona, 2006;
Bayona i López, 2006). Després d’una primera etapa quasi generalitzada a
la ciutat, de major o menor duració i caracteritzada per la transitorietat, es
donaria pas a un itinerari de mobilitat residencial normalment guiat per una
estratègia residencial en què es persegueix la consecució de moviments
ascendents en l’escala residencial, tant pel que fa a la qualitat de la residència
com a una menor ocupació de la mateixa. La permanència a Barcelona és
l’estratègia residencial preferent, tot i que la sortida del municipi comença
a assolir una dimensió molt signifi cativa, tant des del punt de vista relatiu
com en xifres absolutes. En aquest cas, els municipis limítrofs són actualment
297

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
les destinacions escollides per la gran majoria d’individus, en una pauta de
difusió territorial divergent amb el patró de mobilitat de la població espanyola.
No és l’objectiu d’aquesta recerca identifi car les causes que expliquen aquest
comportament; es poden citar, però, algunes que probablement juguen un
paper important: concentració d’oportunitats laborals a Barcelona i a la primera
corona, la gestació d’importants xarxes socials, la xarxa de transports públics i
l’elevada accessibilitat, i sobretot, l’existència d’un mercat de l’habitatge que
s’adapta a les estratègies residencials de la població estrangera.
Seria arriscat assumir quelcom diferent a que s’està davant d’un període
excepcional d’intensa mobilitat residencial de la població de nacionalitat
estrangera, determinat per la seva recent arribada a Espanya. Encara que
potser no ha assolit el nivell màxim, a mesura que la població estrangera
s’assenti defi nitivament al territori, les taxes de mobilitat baixaran forçosament
i registraran una major difusió en el territori metropolità.
298

TERCERA PART
El fi ltre demogràfi c barceloní, una proposta explicativa

6.1. Sexe i edat
6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la
renovació poblacional de la ciutat de Barcelona
6.1.1. L’escenari metropolità. Estructura per sexe i edat de la
població de la RMB
Les piràmides de població representen la distribució d’una població en relació
al sexe i l’edat. En la representació gràfi ca es poden identifi car la majoria de
trets demogràfi cs esdevinguts durant el passat, així com elements més recents,
sobretot si aquests s’han manifestat amb intensitat. En l’àmbit metropolità,
s’identifi quen els efectes dels processos més importants en termes de les tres
variables demogràfi ques per excel·lència, fecunditat, mortalitat i migracions,
esdevinguts durant les darreres dècades. Aquests defi neixen en gran part la
forma de la piràmide, força similar en els quatre àmbits metropolitans analitzats
(Gràfi c 6.1). La ciutat de Barcelona presenta l’estructura més envellida de la
Regió Metropolitana, conseqüència de diversos factors entre els que destaquen
el fet d’haver estat la primera en conèixer un extraordinari creixement de la
població arrel de l’explosió industrial, i l’haver arribat, a partir de 1960-70, a
301

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
un escenari d’estancament demogràfi c i migratori, i de saturació de la trama
urbana. La ciutat arribà a fi nals de la dècada de 1970 allotjant al màxim nombre
d’habitants de la seva història, amb una trama urbana saturada, i amb una
estructura demogràfi ca marcada per les diverses etapes migratòries conegudes
i per la forta presència de població infantil, fruit del recent boom demogràfi c.
En aquest context, a partir de 1980 els canvis més importants en la piràmide
de Barcelona són resultat de la pròpia prolongació del pas de les generacions
de barcelonins per les diverses edats, amb la incorporació dels elements de
naturalesa migratòria i residencial (que provoquen una pèrdua signifi cativa de
població en determinades franges d’edat, tal i com es desenvoluparà al llarg
del capítol), del descens de la fecunditat i del comportament favorable de la
mortalitat.
Amb aquests antecedents, gairebé una quarta part de la població censada
a Barcelona al 2001 tenia 65 anys o més, mentre que a la resta d’àmbits
metropolitans analitzats la població d’aquest grup d’edat no supera el 15%. El
conjunt de municipis situats entre els 10 i 19 quilòmetres presenten l’estructura
per edats més jove, tant pel major pes de la població adulta d’entre 25 i 39 anys
com per una major presència de població infantil, en una situació potenciada,
com es veurà a continuació, per la dinàmica residencial recent.
En aquest darrer sentit, i en relació amb l’objecte central d’aquesta recerca
doctoral, hom es pot plantejar quina és la capacitat del comportament migratori
recent per modifi car l’estructura demogràfi ca existent a territoris amb molts
efectius, com és el cas de la ciutat de Barcelona. En un context migratori com el
de les dècades de 1980 i 1990, amb una migració interregional i una mobilitat
residencial creixent, tot i que no assoleixen una intensitat extraordinària, és difícil
que aquestes hagin pogut modifi car de forma extrema l’estructura preexistent.
Lluny de passar desapercebuda, però, la migració sí que ha introduït alteracions
en l’estructura per edat i sexe barcelonina. Aquestes es desenvolupen al llarg
d’aquest capítol.
302

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.1. Distribució per sexe i edat de la població resident a la RMB segons distància a
la ciutat de Barcelona. 2001
Homes
Dones
Estructura BCN
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
6.1.2. L’estructura per sexe i edat de la població que canvia
d’habitatge
En el context de pèrdua de població d’aquest primer període analitzat (entre
l’1-I-2000 i l’1-XI-2001), la ciutat de Barcelona perd població de gairebé totes
les edats (Gràfi c 6.2). Únicament entre els 18 i 25 anys la ciutat aconsegueix
sumar habitants, uns 1.800, repartits homogèniament entre homes i dones.
En totes les altres edats, Barcelona registra una pèrdua neta d’habitants. En
les edats adultes vinculades amb l’emancipació i la formació de noves llars, on
es concentren la majoria de persones que han canviat de residència, la pèrdua
d’efectius és especialment elevada: el balanç migratori net és de gairebé -5.000
individus de la franja d’edat de 25 a 34 anys. A la resta d’edats adultes, així
com entre la població infantil, la pèrdua en nombres absoluts, si bé existent,
és més moderada. A les edats vinculades amb la jubilació es produeix un
303

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
repuntament del nombre de persones que han abandonat la ciutat i que no
té correspondència entre els nouvinguts, de forma que la pèrdua s’accentua
i s’assoleix un balanç migratori negatiu de prop de 3.500 persones de 60 a
70 anys. Amb tot, i atenent a les dades relatives, el perfi l dels immigrants
és signifi cativament més jove que el dels emigrants, en una situació en què
s’intueix que la immigració estrangera ha pogut tenir un paper determinant,
com es podrà identifi car en els propers punts.
Gràfi c 6.2. Composició de la població que ha arribat o abandonat Barcelona entre 2000 i
2001 segons sexe i edat. Nombres absoluts i relatius
Nombres absoluts
304
Nombres relatius
Estoc d'emigrants Estoc d'immigrants
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
La composició per sexe i edat de la població que ha canviat d’habitatge i
roman a Barcelona és força similar a la de les persones que han abandonat el
municipi, amb les úniques diferències entorn a l’edat de la jubilació (Annex 1).
Amb aquesta similitud de perfi ls, és difícil explicar la marxa o permanència a
Barcelona a partir del sexe o l’edat de les persones. L’anàlisi de les probabilitats
a canviar d’habitatge o a emigrar permetrà introduir més elements d’anàlisi
sobre aquest punt.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
6.1.2.1. Estructura per sexe i edat dels migrants segons àmbit territorial de
relació i nacionalitat
Amb la incorporació de la dimensió territorial a l’anàlisi de la composició dels
migrants, es comencen a identifi car diferents perfi ls emigratoris i immigratoris,
en funció de l’àmbit d’origen o destinació de les persones que han migrat
durant el període estudiat. Com a regla general, Barcelona perd efectius de
totes les edats i d’ambdós sexes en les relacions que estableix amb tots els
àmbits estudiats, tret de l’intercanvi amb l’estranger (López Gay, 2007). Com a
excepció al saldo migratori negatiu de la població espanyola, els únics grups en
què es registra un sensible balanç positiu són el de la població femenina de 18
i 19 anys en l’intercanvi migratori amb la resta de Catalunya i d’Espanya.
L’estructura per edats de la població que arriba a Barcelona des de la Regió
Metropolitana presenta destacables divergències respecte a la del conjunt
d’immigrants mostrada al punt anterior, i és que, en efecte, en aquella era
notable la infl uència de la població procedent de l’estranger. Si per al conjunt
d’immigrants s’ha afi rmat que la seva estructura era més jove que la dels
emigrants, en les relacions amb la metròpoli no només desapareix aquest
diferencial, sinó que, al contrari, es pot arribar a identifi car una concentració
d’immigrants en edats adultes lleugerament més avançades. L’edat modal
d’immigrants i emigrants il·lustra aquesta idea. En l’emigració a la Regió
Metropolitana, aquesta se situa al voltant dels 28-29 anys pels homes i dels
26-28 anys per a les dones. En canvi, en el cas dels immigrants, l’edat modal es
registra en edats més avançades, sobretot entre els homes: aquests assoleixen
els màxims entre els 30-32 anys, i les dones entre els 27 i 29.
Dintre de la gran semblança dels perfi ls demogràfi cs dels propis immigrants
o emigrants metropolitans en funció de la distància recorreguda en el canvi
de residència, existeix una lleugera major concentració d’adults d’edats més
avançades entre els emigrants que s’han desplaçat a municipis més llunyans.
En canvi, als municipis situats a menys de 20 quilòmetres de Barcelona, la
presència d’adults procedents de la ciutat central en edats relacionades amb
l’emancipació és més notable. El 50% de les persones que han marxat a
aquests municipis tenen entre 20 i 34 anys, mentre que el percentatge se situa
al voltant del 40% en la relació amb les localitats situades més enllà. Entre els
immigrants, en canvi, són els que arriben dels municipis més propers els que
registren un major pes de la població adulta d’entre 25 i 34 anys.
305

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
En la relació migratòria que s’estableix amb la resta de Catalunya i
d’Espanya, sí que es pot parlar d’un perfi l més envellit dels emigrants respecte
als immigrants. Mentre que el 48% de les persones que han immigrat de la
resta de Catalunya i el 54% que procedeixen de la resta d’Espanya tenen entre
18 i 34 anys d’edat, només representen el 35% i 39% dels emigrants que
s’han dirigit cap a aquests dos àmbits. En lògica contraposició, els individus
de més edat estan més representats entre els emigrants: el 25% dels que
han marxat a la resta de Catalunya i el 22% dels que ho han fet a la resta
d’Espanya tenen més de 50 anys. En canvi, aquest col·lectiu representa menys
del 15% dels immigrants procedents d’ambdós àmbits. És ressenyable, també,
la importància de la immigració de població d’entre 18 i 25 anys en ambdues
relacions territorials, derivada de l’atracció generada per l’oferta laboral i
acadèmica de la ciutat central, una situació que no s’identifi ca amb tanta
intensitat en la relació migratòria amb els àmbits metropolitans.
La població que ha arribat procedent de l’estranger, i que representa el 53%
del total de persones que han arribat a Barcelona entre 2000 i 2001, és la que
presenta una concentració més notable d’efectius en la franja d’edat adulta més
jove. Només 5 de cada 100 individus que han arribat té més de 50 anys, mentre
que la població de 18 a 34 anys representa un 54%, en una relació força simètrica
entre homes i dones. També és una novetat respecte a la resta de moviments
immigratoris la presència de població infantil de totes les edats, i no només dels
més petits. Aquests comentaris es ratifi quen en l’anàlisi de la composició dels
immigrants i emigrants en funció de la seva nacionalitat (Gràfi c 6.3).
306

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.3. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons sexe, edat i nacionalitat. Nombres absoluts i relatius
Espanyols. Nombres absoluts
Espanyols. Nombres relatius
Estrangers. Nombres absoluts Estrangers. Nombres relatius
Estoc d'emigrants Estoc d'immigrants
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
El protagonisme dels adults joves en la immigració de la població de
nacionalitat estrangera és clar, mentre que l’emigració intermunicipal d’aquests
presenta un perfi l més envellit i amb menor presència de població infantil.
D’aquesta forma, es podria pensar que la sortida de Barcelona dels estrangers
307

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
té un caràcter encara més individual que el propi associat a la immigració
internacional. Com s’ha repetit en diverses ocasions al llarg de la recerca, però,
és arriscat caracteritzar l’emigració de la població estrangera com a conjunt
tenint en compte els diversos i complexos perfi ls demogràfi cs que s’inclouen
en aquest col·lectiu.
Per concloure amb els aspectes vinculats amb la composició dels migrants
segons sexe i edat es presenta el Gràfi c 6.4, que pretén mostrar les especifi citats
demogràfi ques dels que abandonen Barcelona davant dels que canvien
d’habitatge a l’interior de la ciutat i les dels que arriben procedents de la RMB
vers dels que marxen d’aquest àmbit amb destinació a un altre municipi de la
metròpoli.
El perfi ls dels emigrants i el dels que canvien d’habitatge a l’interior de
Barcelona presenten només lleugeres diferències. La forma de la corba és
gairebé idèntica per als homes adults que presenten una major mobilitat, és a
dir, entre els 20 i els 40 anys. Les úniques diferències signifi catives s’observen
en les edats que volten la jubilació, en què hi ha una major concentració relativa
d’individus d’ambdós sexes que abandonen Barcelona. Com s’ha identifi cat en
punts anteriors, la major part d’aquestes tenen com a destinació els municipis
metropolitans més allunyats del centre, la resta de Catalunya i d’Espanya.
Alguna diferència més s’observa entre la població adulta femenina, de forma
que les dones que abandonen Barcelona són lleugerament més joves que les
que canvien d’habitatge a l’interior de la ciutat.
308

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.4. Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000 i 2001 segons
sexe i edat. A) Moviments generats a Barcelona 143 B) Moviments generats a la resta de la RMB
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Aquesta característica, que apunta cap a una sensible major capacitat de la
ciutat de Barcelona per fi xar al seu territori a dones adultes amb més edat, també
s’observa als moviments que es generen a la resta de la metròpoli. L’edat modal
143. Davant de la impossibilitat per obtenir el nombre de persones de 0 i 1 anys que canvien
de domcili a l’interior de Barcelona, s’ha optat per no presentar les corresponents als emigrants.
D’aquesta manera és possible comparar estructures. Al gràfi c relatiu, doncs, el resultat de la suma
d’efectius d’entre 2 i 95 anys i més correspon al 100% de la població.
309

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
de l’emigració metropolitana il·lustra aquesta situació: segons el cens, entre
l’1-I-2000 i l’1-XI-2001, 3.398 individus de 27 anys han canviat de municipi
a la RMB (sense comptabilitzar Barcelona), edat en què es comptabilitza un
volum de població més gran. En canvi, l’edat modal en l’emigració a Barcelona
des de la mateixa RMB es registra als 30 anys. En aquesta relació territorial
també és important la major presència relativa de població menor de 4 anys
entre la població que marxa a Barcelona vers la que es desplaça a la resta
de municipis de la metròpoli, en un fenomen que sembla estar vinculat amb
una edat més avançada dels adults que marxen a Barcelona, i a una menor
concentració de moviments en les edats adultes-joves. Finalment, a la cúspide
de la piràmide no s’identifi quen diferències entre l’emigració a Barcelona i a la
resta de municipis metropolitans; en cap dels dos casos, els migrants de més
65 anys representen més del 5% del total.
6.1.3. La propensió a canviar d’habitatge segons sexe i edat
Una vegada analitzada la composició de l’estoc de persones que han
canviat de residència, convé relacionar els migrants amb la població en risc
d’experimentar un canvi residencial, i així identifi car els grups que ostenten una
propensió a moure’s. A més, tal i com ja s’ha especifi cat a l’apartat metodològic,
es contemplen quatre tipus de moviments, que permeten contrastar les
especifi citats dels emigrants amb la població que roman a la ciutat, i les dels
que arriben a la ciutat des de la Regió Metropolitana en relació amb la resta de
la població d’aquest àmbit que realitza un canvi intermunicipal.
Com ja s’havia identifi cat en l’anàlisi dels fl uxos de població a partir de l’EVR
(apartat 5.3.4), les probabilitats de realitzar un canvi d’habitatge s’ajusten
a la clàssica corba de mobilitat residencial en què els canvis d’habitatge es
relacionen amb el cicle de vida de les persones i de les llars (Gràfi c 6.5 i
Gràfi c 6.6). Aquests aspectes potencien la concepció de l’edat com a variable
demogràfi ca que selecciona el comportament residencial dels individus. Els
nivells de mobilitat assolits al llarg de la vida de les persones s’associen amb
el desenvolupament del seu cicle de vida: els desplaçaments residencials es
relacionen amb determinats canvis i transicions que l’individu realitza al llarg
de la seva vida, en els àmbits familiar, residencial i laboral. Es registra un primer
pic de mobilitat a les edats de 0-4 anys que descendeix ràpidament fi ns a les
edats adolescents, coincidint amb el descens de la mobilitat dels seus pares.
A partir d’aquest grup els nivells es recuperen per registrar entre els 20 i 34
310

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
anys les taxes de mobilitat residencial més elevades, una mostra de l’arribada a
l’etapa de major inestabilitat residencial de l’individu. A partir d’aquest moment
els nivells disminueixen de manera ràpida fi ns arribar als valors més baixos, que
s’assoleixen normalment abans de la jubilació. Després dels 65 anys d’edat,
la taxa torna a incrementar-se lleugerament (Clark i Onaka, 1983; Bonvalet i
Fribourg, 1990; Warnes, 1992; Módenes, 1998). Entre sexes, homes i dones
presenten nivells de mobilitat similars, amb un cert decalatge, però, de forma
que les dones assoleixen abans els registres que els homes presenten més tard,
una diferència que es pot assignar majoritàriament a la diferència d’edat en la
parella entre homes i dones.
La proporció de persones que han romàs a Barcelona després d’haver
realitzat un canvi d’habitatge són més altes que les dels individus que han
marxat en totes les edats, fi ns als 60 anys, i en ambdós sexes. La propensió
a experimentar un canvi d’habitatge a Barcelona en els 22 mesos analitzats
supera el 150‰ en les dones de 26 a 32 anys i en els homes de 28 a 33.
Mentrestant, en aquestes edats, la probabilitat a realitzar un canvi d’habitatge
que travessi la frontera municipal només supera lleugerament el 100‰ (Gràfi c
6.5). Atenent a la proporció de persones que romanen a la ciutat havent canviat
d’habitatge respecte a les que surten del municipi, l’arrelament a Barcelona
en aquesta franja d’edat és lleugerament més baix en comparació amb el que
es registra durant les edats immediatament posteriors, una vegada s’esgoten
la majoria de moviments relacionats amb l’emancipació. Per una altra banda,
quan les dones es mouen al llarg de la vida adulta, romanen a la ciutat en més
casos que els homes. Aquesta tendència ja s’identifi ca a partir dels 25 anys: la
permanència a la ciutat de les dones una vegada s’enceta un canvi d’habitatge
acostuma a ser sempre superior al 65%, sobretot a partir dels 35 anys, mentre
que per als homes se situa sempre per sota d’aquest nivell.
Després del perllongat descens de la mobilitat al llarg de la vida adulta,la
jubilació està vinculada a un lleuger repuntament (o parèntesi dintre del
descens general previ) de la mobilitat residencial intermunicipal. És únicament
en aquestes edats quan les persones que han canviat d’habitatge i municipi
superen a les que han realitzat un canvi intramunicipal, en una relació que pren
especial intensitat entre la població masculina. Les dones, en canvi, romanen
més a la ciutat en aquestes edats, fenomen que cal vincular amb una major
mobilitat intramunicipal de la població vídua, tal i com es veurà en l’anàlisi de
la mobilitat segons l’estat civil de la població.
311

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.5. Probabilitat de la població de Barcelona de realitzar un moviment residencial
intermunicipal o un canvi de domicili intern durant el període 2000-2001 segons sexe i144
edat (‰)
180‰
150‰
120‰
90‰
60‰
30‰
0‰
70%
65%
60%
55%
50%
45%
312
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85+
18 0 ‰
15 0 ‰
12 0 ‰
90‰
60‰
30‰
0‰
70%
65%
60%
55%
50%
45%
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85+
40%
40%
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85+ 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85+
Homes Dones
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Prenent a Barcelona com a receptora de població, i comptabilitzant a la
població que enceta un canvi residencial a la resta de la Regió Metropolitana
amb destinació a qualsevol altre municipi català, la ciutat central és la
destinació aproximada d’un de cada deu moviments (Gràfi c 6.6). No es detecten
diferències notables, més enllà de la intensitat assolida, entre la forma de la
corba de la probabilitat d’instal·lar-se a Barcelona i la que es desplaça a la resta
de municipis catalans. Sí que s’identifi ca, però, una lleugera major preferència
144. No es mostra la probabilitat de canviar d’habitatge a l’interior de la ciutat de la població de
0 i 1 anys per la metodologia emprada per identifi car a la població que ha canviat de domicili a
l’interior de la ciutat. Aquests són els que han arribat a l’habitatge entre 2000 i 2001; en el cas
dels nascuts el mateix any en què han arribat a l’habitatge no es pot identifi car si l’arribada és
conseqüència d’un canvi d’habitatge o del propi naixement.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
per la ciutat central en els individus de 18 a 20 anys, i a les edats adultes
que volten la trentena. En aquests casos, el pes de Barcelona en el total de
moviments se situa més a prop del 15% que del 10%. És notable, també, el
pes de Barcelona com a destinació de la població d’edat avançada que canvia
d’habitatge.
Gràfi c 6.6. Probabilitat de la població de la RMB de realitzar un moviment residencial amb
destinació a BCN o la resta de municipis catalans durant el període 2000-2001 segons
sexe i edat i estat civil (‰)
80‰
70‰
60‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10 ‰
0‰
30%
25%
20%
15 %
10 %
5%
0%
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85+
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85+
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
80‰
70‰
60‰
50‰
40‰
30‰
20‰
10 ‰
0‰
30%
25%
20%
15 %
10 %
5%
0%
Homes Dones
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85+
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85+
Comparant les corbes de mobilitat d’ambdós tipus de moviment, es pot
observar que la forma de la corba dels que emigren a Barcelona no reprodueix
l’elevat pic de mobilitat que s’identifi ca als 26-29 anys entre els metropolitans
que emigren al conjunt de la resta de municipis catalans, o entre els propis
emigrants barcelonins. Tant el recorregut cap a l’assoliment de la màxima
313

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
intensitat, que es registra entorn als 28-31 anys, com la posterior davallada al
llarg de la vida adulta es registra d’una forma més suau, fet que mostra la menor
concentració dels moviments amb destinació a Barcelona en edats concretes.
Aquests comentaris connecten amb aportacions d’altres autors (Sanchez i
Dawkins, 2001) que constaten la menor rellevància dels models relacionats
amb el cicle de vida individual i de la llar en la immigració metropolitana a les
ciutats centrals.
6.1.4. Efectes dels moviments migratoris en l’estructura per edat i
sexe de la població de Barcelona
Un cop analitzada la propensió a realitzar un canvi d’habitatge i de residència
en funció de l’edat i el sexe de la població, i la composició dels estocs de
persones que han abandonat o arribat a Barcelona entre 2000 i 2001, aquest
apartat pretén identifi car els efectes de la diversa composició dels migrants
en l’estructura demogràfi ca de la ciutat. Per aconseguir aquest objectiu, s’ha
ampliat l’escala temporal, i s’observen tots els migrants del període 1991-
2001, en funció del seu lloc de residència en la data inicial, i sempre i quan
Barcelona sigui l’origen o la destinació del migrant. De la mateixa manera,
també es realitza una prospecció en el comportament migratori de la dècada
de 1980, a partir de les microdades censals de 1991 i aprofi tant la informació
sobre el lloc de residència al 1990 i al 1981.
Com és d’esperar en un context de migració moderada com el que caracteritza
el període 1981-2001, l’evolució de la forma general de la piràmide en les
dues darreres dècades ha respós al pas de les generacions barcelonines per les
diferents edats, de manera que cada piràmide es una prolongació de l’anterior,
amb l’envelliment corresponent a la diferència temporal dels moments
analitzats. La pèrdua de població en nombres absoluts ha estat generalitzada
a totes les generacions, i és que dels més d’1.750.000 habitants al 1981 s’ha
passat als 1.500.000 al 2001.
És interessant incorporar alguns comentaris sobre l’evolució recent de la
piràmide d’edats de la ciutat de París (Odgen i Schnoebelen, 2005) 145 . En les
dues darreres dècades la franja de població de 25-29 anys sempre ha estat
el grup modal, de manera que és més difícil reconstruir el recorregut de les
145. Dades referents a la Ville de Paris (poc més de 2 milions d’habitants, i 1,1 milions de llars al 1999).
314

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
generacions parisenques per les edats vitals. Aquesta tendència apunta cap a
la importància de la migració, possiblement tant d’entrada com de sortida, que
potencia que les edats adultes-joves es mostrin sempre com les que tenen més
efectius a la ciutat, independentment de la generació a la que pertanyen.
Tornant a la fi gura barcelonina, i centrant l’atenció en la piràmide de
2001, s’identifi ca un envelliment molt signifi catiu respecte a les piràmides
corresponents a la dècada de 1980. La migració, però, ha potenciat aquest
procés? O, en canvi, l’ha pogut contrarestar, tal i com sembla que succeeix a
París? La resposta a aquestes qüestions s’ha cercat mitjançant la simulació
de l’estructura demogràfi ca que Barcelona tindria en absència de migracions
des de 1991, és a dir, contemplant un escenari en què es comptabilitza la
població que ha declarat residir a Barcelona al 1991, i descartant aquells que
en aquesta data residien fora de la ciutat. També s’han introduït els migrants
menors de 10 anys, detectats a partir de l’any d’arribada al municipi. 146
La piràmide en dades absolutes presentada al Gràfi c 6.7 il·lustra clarament
el context migratori de la dècada de 1990: pèrdues importants en totes les
generacions, tot i que sobretot entre la població adulta de 25 a 44 anys en la
data censal, nascudes, per tant, entre l’1-XI-1956 i el 31-X--1976. L’única
franja d’edat en què la població real coincideix amb la que s’hauria d’haver
donat en absència de migracions és la dels 18 a 26 anys, en una situació
que no està explicada per l’absència d’un fl ux emigratori, sinó, com s’ha vist
anteriorment, per la incorporació del fl ux immigratori estranger que ha permès
equilibrar les pèrdues per emigració en aquestes edats.
146. La població de més de 10 anys ha estat simulada a partir del lloc de residència al 1991. Els
migrants de 10 anys o menys han estat calculats a partir de l’any d’arribada o sortida de Barcelona
(immigrants: població de menys de 10 anys que ha arribat en els darrers 10 anys procedent d’un
altre lloc del món; emigrants: població que resideix en un altre municipi espanyol i procedeix de
Barcelona).
315

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.7. Efectes dels moviments migratoris realitzats entre 1991 i 2001 en l’estructura
per sexe i edat de la població de Barcelona (%)
Nombres absoluts
316
Nombres relatius
Estructura per edats 2001 Estructura per edats 2001 en absència de migracions des de 1991
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
La piràmide de la ciutat ha envellit al llarg dels darrers 20 anys. En la
darrera dècada, però, no tant com hauria d’haver envellit per la seva pròpia
dinàmica natural. La migració del conjunt de la dècada de 1990 l’ha rejovenit
sensiblement, sobretot pel que fa a la franja de població adulta, i ha incrementat
lleugerament el pes de la població de 18 a 27 anys, restant d’una forma
notable el protagonisme de les generacions del baby-boom, que al 2001 tenien
aproximadament entre 26 i 45 anys. Al 2001 residien fora de Barcelona entre
el 25 i el 35% de la població de 25 a 40 anys que declarava residir a Barcelona
al 1991 (Annex 2). Les pèrdues registrades entre la població amb més edat
són proporcionals a les del conjunt de la ciutat; per tant, la seva representació
en la piràmide de població és gairebé idèntica a la que s’hauria d’esperar en
absència de migracions.
Una breu aproximació al cens de 1991, i atenent al lloc de residència un
any abans de la data censal, permet identifi car que no hi ha cap grup d’edat
en què les persones que van arribar a la ciutat superessin als que van marxar.
En dades relatives, la població que arribà a la ciutat es concentra en les edats
adultes més joves, mentre que en el l’emigració, tot i que també predominen
els moviments realitzats per adults en edats vinculades amb l’emancipació, el
pes d’aquests és menor, en favor d’edats adultes més avançades, incloent la

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
franja d’edat vinculada amb la jubilació. La població que canvia d’habitatge a
la ciutat al 1990-91 presenta un perfi l notablement diferent als efectius que
l’abandonen, en un comportament divergent al que s’ha observat al 2000-01,
quan el perfi l d’emigrants i de persones que canvien d’habitatge a Barcelona
és similar. La permanència a la ciutat dels adults més joves era molt més
clara que al període recent: dos de cada tres canvis d’habitatge de la població
de 25 a 30 anys es realitzaven a l’interior de la ciutat. A partir dels 35 anys
desapareix aquesta relació, i aproximadament la meitat de la població que
canviava d’habitatge marxava a un altre municipi. La mobilitat residencial
intermunicipal era, doncs, més freqüent entre la població adulta de més edat,
probablement amb una llar consolidada. En edats relacionades amb la jubilació
es torna a posar de rellevància la proliferació de moviments intermunicipals,
una característica que sí que convergeix amb la situació identifi cada per a la
dècada de 1990.
6.2. Estat Civil
6.2.1. L’escenari metropolità. Composició de la població segons
estat civil
L’estat civil de la població es compila al cens de 2001 a partir de cinc
categories: solters, casats, vidus, separats i divorciats. En la present recerca
doctoral han quedat reduïdes a quatre, de forma que els separats i divorciats
s’han agrupat en la mateixa categoria.
La bibliografi a examinada apunta cap a la concentració a les ciutats centrals
d’un major nombre d’efectius solters, així com un percentatge més elevat de
població separada i divorciada (Hammadou i altres, 2003). Cal pensar, doncs,
que al marge d’un possible comportament diferencial en la nupcialitat dels
individus d’uns i altres àmbits, les diferències observades obeeixen, també, a
la redistribució de la població sobre el territori metropolità.
El cas de la Regió Metropolitana de Barcelona no és una excepció (Gràfi c
6.8). La població que resideix a la ciutat central té un component de solteria
notablement més elevat que la que viu a la resta de la Regió Metropolitana.
Aquesta afi rmació es constata a totes les edats i a ambdós sexes; la diferència
és, però, més notòria entre la població femenina i els adults joves. Com a
exemple, gairebé la meitat de les dones barcelonines d’entre 30 i 34 anys són
317

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
solteres, mentre que als municipis localitzats a més de 10 quilòmetres de la
ciutat central només ho són el 24% de les residents. En aquest sentit, també
s’aprecien diferències territorials, de forma que els municipis limítrofs registren
un patró més similar al de la ciutat central que els localitzats a major distància,
en una situació en què la dinàmica residencial metropolitana ha tingut un paper
clau. La presència de singles a la ciutat de Barcelona es veu incrementada en
edats adultes per la població separada i divorciada, que també té més pes al
centre en comparació amb els altres àmbits metropolitans. D’aquesta manera, la
població casada als espais centrals és notablement inferior, en termes relatius,
a la que resideix a la resta de municipis. Finalment, és difícil identifi car àmbits
amb una major o menor presència relativa de població vídua, tot i que sembla
insinuar-se un lleuger menor pes d’aquesta població al municipi de Barcelona.
Gràfi c 6.8. Estat civil de la població resident a la RMB segons edat, sexe i distància a la
ciutat de Barcelona. 2001 (%)
Homes
Dones
318
100%
80%
60%
40%
20%
0%
100%
80%
60%
40%
20%
0%
bcn

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
La composició de la població resident a Barcelona segons el seu estat
civil presenta, doncs, diferències notables respecte als àmbits metropolitans
circumdants. És ara moment d’identifi car si la dinàmica residencial i migratòria
actual juga a favor de la intensifi cació d’aquest escenari.
6.2.2. La composició de la població que canvia d’habitatge segons
estat civil
En termes absoluts, i sense tenir en compte l’edat dels individus, la ciutat de
Barcelona perd població d’ambdós sexes i de gairebé tots els estats civils entre
l’any 2000 i 2001 (Gràfi c 6.9), en una situació determinada pel ja comentat
major volum d’emigrants que d’immigrants que es va registrar durant el període.
L’única excepció la representen les dones solteres, ja que van entrar unes 500
més de les que van sortir. En canvi, la població casada és la que registra una
pèrdua per migració més elevada: el 80% de les 18.000 persones que Barcelona
perd en el seu balanç migratori durant el període estudiat són casades.
Gràfi c 6.9. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons sexe i estat civil. Nombres absoluts i relatius
Nombres absoluts
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
Immigrants Emigrants Immigrants Emigrants
Homes Dones
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Immigrants Emigrants Immigrants Emigrants
Homes Dones
Solter Casat Sep. i div. Vidu
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
De cada 100 persones que arriben o marxen
Si es compara la composició relativa dels dos estocs de població, immigrants
i emigrants, sense incorporar de moment l’edat dels individus, s’intensifi quen
les diferències entre solters i casats: 60 de cada 100 persones que han arribat
319

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
a Barcelona són solteres, mentre que només ho són 45 de les que marxen, en
una relació que no presenta, de moment, diferències importants entre sexes. La
relació és inversa entre la població casada: mentre que el 30% de la població
que entra a Barcelona és casada, la que surt està composta per casats en prop
d’un 50%. Pel que fa a la població separada, divorciada i vídua, la composició de
l’estoc d’immigrants i emigrants és prou similar com per identifi car diferències
sense incorporar l’anàlisi per edats.
Des d’un punt de vista de balanç migratori, identifi cant únicament els guanys
per migració d’un tipus concret de població entre els dos moments temporals de
referència, només es pot considerar que Barcelona incorpora població adultajove
soltera d’ambdós sexes. Els homes solters d’entre 20 i 29 anys, i les dones
solteres de 15 a 49 anys (sobretot, però, d’entre 20 i 29) són els únics grups en
què han entrat a la ciutat més persones de les que n’han sortit (Gràfi c 6.10). En
data 1-XI-2001 es van censar 12.500 persones solteres d’entre 20 i 29 anys
que no residien a la ciutat abans de l’any 2000, mentre que durant el mateix
període 10.500 individus abandonaren la ciutat i es van censar en un altre
municipi espanyol; uns guanys, per tant, de 2.000 individus. Entre la població
casada del grup adult-jove la situació és l’oposada, amb una pèrdua neta de
4.000 censats (de 20 a 34 anys). En el cas dels casats, a més, les pèrdues es
perllonguen al llarg de la vida adulta, fi ns i tot amb una intensifi cació relativa
de les pèrdues. Si al grup 30-34 anys, per exemple, han marxat 1,6 persones
casades per cada una que ha arribat, entre els 50 i els 59 anys han emigrat tres
individus per cada immigrant.
En l’anàlisi de la composició relativa segons estat civil dels individus que
han arribat, abandonat o arrelat a Barcelona, s’identifi ca una major presència
dels solters en l’estoc d’immigrants i d’arrelats, i, en canvi, de casats en el de
sortida. Així doncs, com a regla general, i amb la variable edat controlada, el
pes dels solters entre els immigrants és notablement més elevat que entre els
que abandonen la ciutat. Les diferències es mantenen força estables al llarg de
la vida adulta, i són més grans entre la població femenina. Dels homes de 35
a 39 anys, per exemple, que arriben a la ciutat, el 34,5% són solters, mentre
que ho són el 27% dels que emigren. Entre les dones del mateix grup d’edat les
diferències són més importants, sobretot com a conseqüència del descens del
pes de les solteres en l’emigració, que disminueix fi ns al 23%, mentre que en
la immigració el percentatge d’aquestes és similar al dels homes, un 34%.
320

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.10. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons sexe, edat i estat civil. Nombres absoluts i relatius
4.000
3.200
2.400
1.600
abs.
800
0
4.000
3.200
2.400
1.600
abs.
800
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
4.000
3.200
2.400
1.600
abs.
800
0
4.000
3.200
2.400
1.600
abs.
800
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Immigrants Emigrants % Immigrants % Emigra nts
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
En evident contraposició, és menor el pes de la població casada entre les
persones que arriben a la ciutat. Tot i existir en ambdós sexes, la diferència en
la presència de casats en l’estoc d’emigrants i d’immigrants és notablement
més ampla en el cas de la població femenina, sobretot entre la de més de 45
anys. A tall d’exemple, és remarcable l’intercanvi migratori que es produeix en
la població femenina de 55 a 64 anys. Per una banda, més de 1.500 dones
casades abandonaren la ciutat, més del 70% del fl ux emigratori d’aquest grup
d’edat; per l’altra, n’arribaren quatre vegades menys, unes 400, que, a més a
més, representaven únicament el 50% de la població immigrada.
La participació dels separats i divorciats en els fl uxos migratoris assoleixen
els nivells més elevats a les edats adultes centrals (Annex 3), en una situació
en què es combinen elements explicatius generacionals (les generacions més
noves presenten una probabilitat més gran de separar-se o divorciar-se) i d’edat
321

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
(a les edats adultes centrals és quan es produeixen més separacions i divorcis,
i per tant el risc de canviar de residència és més elevat). Afavorits també per la
reducció dels canvis de residència protagonitzats per solters i casats, associada
al cicle de vida, el percentatge de separats i divorciats que han immigrat o
emigrat de Barcelona representa el 20% del total de migrants entre els 45 i 54
anys, la franja d’edat amb màxima representació. Fins a aquesta edat, el pes de
la població separada i divorciada és similar entre els immigrants i emigrants,
sempre, però, amb una lleugera major representació entre els segons. A partir
dels 50 anys, però, la situació s’inverteix i entre els immigrants s’observa un
major pes relatiu dels separats i divorciats. 147
Pel que fa a la població vídua, tot i que presenta un balanç migratori negatiu
en totes les edats, és més present a l’estoc de població d’emigrada que al
d’immigrada, en una situació potenciada per l’augment dels desplaçaments
emigratoris relacionats amb la jubilació, sobretot de casats. A partir dels 70
anys, el pes d’aquesta població és gairebé idèntic als fl uxos d’entrada i de
sortida de la ciutat.
A l’Annex 4 es representa la composició segons estat civil de la població
que roman a la ciutat havent realitzat un canvi de residència. Relativitzant la
composició d’emigrants i immigrants respecte a la dels que romanen, el perfi l
d’aquests últims se situa, per regla general, en un terme mig entre el dels que
han arribat a la ciutat i dels que marxen. A grans trets, es podria dir que no són
ni tan solters, separats o divorciats com els que arriben, ni tan casats com els
que marxen de Barcelona.
6.2.2.1. L’estat civil dels migrants segons àmbit territorial de relació i nacionalitat
Generalment, com més distància han recorregut les persones que han
arribat a Barcelona més important és el pes de la població soltera, i lògicament
a la inversa, més baix el de la població casada (Annex 5). Aquests elements
s’observen amb més claredat als moviments que es realitzen entre els 20 i els 40
147. Davant de la impossibilitat de calcular probabilitats d’experimentar un canvi residencial
just en el moment de l’aturada en la convivència amb la parella per la manca d’aquesta darrera
informació al cens, aquests càlculs representen un primer punt que insinuen la major capacitat de
la ciutat de Barcelona per fi xar al seu territori a separats i divorciats de més edat. Posteriorment es
contrastaran amb el pes dels separats i divorciats entre les persones que han canviat de domicili a
l’interior de Barcelona.
322

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
anys. Mentre que el 58,5% de la població masculina de 35-39 anys que arriba
dels municipis limítrofs és casada, només ho és el 45,5% de la que procedeix
dels municipis metropolitans situats a més de 20 quilòmetres de Barcelona.
En aquesta darrera línia s’emmarca la representació d’aquest col·lectiu entre
els immigrants arribats de la resta de Catalunya i d’Espanya. Les diferències en
la composició de la població procedent d’aquests dos darrers àmbits són més
elevades durant la vintena; la selecció migratòria exercida sobre aquest tipus
de fl ux contempla un fort component individual, derivat de l’atracció laboral i
acadèmica de la ciutat central. A mode d’exemple, només el 18% dels homes
de 25 a 29 anys que han arribat a Barcelona des de la resta de Catalunya estan
casats, mentre que ho estan el 37% dels procedents dels municipis limítrofs,
un percentatge, per altra banda, per sota dels valors mitjans metropolitans (com
es veurà a punts posteriors el pes dels casats que canvien de residència a la
RMB sense incloure Barcelona és del 55%).
Pel que fa a la població que abandona Barcelona, la relació és inversa, com
més llunyana és la destinació dintre de la metròpoli major és el pes dels casats.
Un altre cop es farà servir el grup en què es generen més moviments, relacionats
amb l’emancipació i el començament de la vida en parella, com a referència
per il·lustrar el protagonisme que la població casada adquireix gradualment a
mesura que augmenta la distància a Barcelona. El pes de la població casada
entre tota la població femenina de 25 a 29 anys que canvia d’habitatge a
l’interior de Barcelona és del 37,6%; la que té com a destinació els municipis
limítrofs és ja del 45,3% i la que arriba als municipis situats entre els 10 i els
20 quilòmetres és del 57,2%. Entre aquests grups de població la destinació
a municipis metropolitans localitzats més enllà dels 20 quilòmetres no té un
component matrimonial superior al dels situats a distàncies intermèdies, tot i
que sí que ho té entre la població adulta d’edat més avançada. Per altra banda,
s’identifi ca també en l’emigració a edats joves el major caràcter individual dels
moviments a llarga distància (resta de Catalunya i Espanya), una tendència
que s’apaivaga progressivament fi ns a arribar a l’edat de la jubilació, quan la
població casada i vídua és la que protagonitza exclusivament aquest tipus de
desplaçament.
Amb aquests arguments, més solters en la immigració com més llunyana és
la procedència, i a la inversa, més casats en l’emigració metropolitana a mesura
que augmenta la distància, és d’esperar que les diferències en la composició
de la població que ha canviat de residència siguin més grans quan s’analitzen
323

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
les relacions que Barcelona estableix amb els àmbits metropolitans situats a
distància intermèdia i llunyana. En la relació amb els municipis limítrofs, en
canvi, l’estructura per estat civil dels migrants és força similar.
Finalment, separats i divorciats són més presents entre la població que arriba
a Barcelona respecte a la que marxa en totes les relacions territorials analitzades,
sobretot, però, quan es compara l’estructura d’immigrants i d’emigrants als
àmbits metropolitans situats a distàncies intermèdies i llunyanes, i en els grups
centrals dels adults. La presència de vidus és força similar entre els emigrants
i immigrants metropolitans, independentment de la distància. A les relacions
amb la resta de Catalunya i d’Espanya, tenen poc pes entre els que abandonen
Barcelona, derivat de la forta presència de població casada en aquest tipus de
moviment, i són més destacables entre la població que arriba.
La destacada presència de població estrangera, principalment en l’estoc
d’immigrants, no explica per se cap dels processos anteriorment argumentats.
Si fi ns ara s’ha defensat que la població que arriba a la ciutat té un component
de solteria que la diferencia clarament de la que abandona la ciutat, l’estoc
d’estrangers afavoreix, en tot cas, un escurçament de les diferències. Els
estrangers que se censaren a Barcelona i havien arribat entre 2000 i 2001 a
Barcelona estaven més casats que la població de nacionalitat espanyola que
arribà a la ciutat en el mateix període (aquesta diferència és més elevada entre
la població masculina) (Gràfi c 6.11). Tal i com és esperat, els estrangers que
s’assentaren a Barcelona entre 2000 i 2001 estaven, en edats adultes, menys
divorciats i separats que els immigrants de nacionalitat espanyola.
D’aquesta manera, la diversa estructura per estat civil dels immigrants
i emigrants roman molt visible entre la població espanyola, sempre en el
sentit que s’ha repetit fi ns al moment. En el cas dels estrangers, en canvi, la
composició entre qui entra i qui surt no és tan divergent, tot i que es continua
observant un lleuger major protagonisme de la població soltera en les entrades
a la ciutat. 148
148. Tot i això, i com a conseqüència de la relativa novetat que al 2001 representaven les relacions
migratòries amb els països que formaven la major part de l’estoc d’immigrants, la composició
d’aquests i la dels emigrants és força diversa en altres aspectes com el país de nacionalitat, nivell
educatiu o la categoria socioeconòmica.
324

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.11. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons sexe, edat, estat civil i nacionalitat. Pes de cada estat civil (%)
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Solters Immigrats Solters Emigrats Casats Immigrats Casats Emigrats
Vidus Immigrats Vidus E migrats Sep i div Immigrats Sep i div Emigrats
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
El Gràfi c 6.12 complementa l’anàlisi dels tres tipus de moviments analitzats
fi ns ara amb la incorporació d’aquells que es realitzen a l’interior de la Regió
Metropolitana (excloent els moviments en què participa la ciutat de Barcelona).
Els resultats convergeixen i accentuen la visió de Barcelona com a importadora
de solters, separats i divorciats i exportadora de casats. Els qui residien a
Barcelona i en realitzar un canvi d’habitatge arrelen a la ciutat en comptes de
marxar són lleugerament més solters (més clares les diferències en les dones);
és, però, la població metropolitana que canvia de residència i municipi i marxa
a Barcelona la que presenta una composició molt diferent a la de qui ubica la
residència a altres municipis metropolitans. La diferència és claríssima en totes
les edats i en ambdós sexes, sempre a favor del major pes de solters, separats i
divorciats en els individus que marxen a Barcelona. El de les dones de 25 a 29
anys és un exemple il·lustratiu: de cada 100 que marxen a un altre municipi
325

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
metropolità hi ha gairebé el doble de casades de les que tenen com a destinació
la ciutat central.
Gràfi c 6.12. Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000 i 2001
segons sexe, edat i estat civil (%). A) Moviments generats a Barcelona B) Moviments
generats a la resta de la RMB
A) Moviments generats a Barcelona – Homes Moviments generats a Barcelona - Dones
326
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Solters intramunicipal Solters intermunicipal Casats intramunicipal Casats intermunicipal
Vidus intramunicipal Vidus intermunicipal Sep i div intramunicipal Sep i div intermunicipal
B) Moviments generats a la resta de
la RMB – Homes
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Moviments generats a la resta de
la RMB - Dones
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Solters dest. BCN Solters dest. RMB Casats dest. BCN Casats dest. RMB
Vidus dest. BCN Vidus dest. R MB Sep i div dest. BCN Sep i div dest. R MB
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
6.2.3. La propensió a canviar d’habitatge segons estat civil
Un cop analitzada la composició de l’estoc de persones que han canviat de
residència i habitatge, convé identifi car quins són els grups que, relacionats amb
la població que potencialment podria haver experimentat l’esdeveniment, ostenten
una probabilitat més elevada de realitzar algun dels canvis contemplats.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
El primer aspecte a destacar en tots els tipus de moviment és l’assoliment
de les probabilitats més elevades d’experimentar un canvi d’habitatge a les
edats adultes més joves, i entre la població casada. L’explicació no deixa de
ser evident, i es relaciona amb els aspectes del cicle de vida tractats al capítol
5.3.4: és en aquestes edats quan es realitza la transició cap a l’emancipació,
que en el cas espanyol convergeix de forma clara amb el moment de la formació
d’una llar en convivència amb la parella (Módenes, 1998). Així doncs, és
esperat trobar les probabilitats més elevades entre la població casada d’ambdós
sexes i d’entre 20 i 34 anys d’edat 149 , ja que són els grups d’edat que, a priori,
tenen més probabilitat d’haver-se casat en els dos darrers anys. 150 També s’han
de cercar vinculacions amb les transicions dintre del cicle de vida a la major
propensió a realitzar canvis d’habitatge dels separats, divorciats i vidus a partir
dels 35 anys d’edat. En els dos primers casos la lògica és clara: en produir-se
la ruptura de la convivència amb la parella, un dels dos cònjuges ha de realitzar
un canvi de residència, que en la major part dels casos implica la creació d’una
nova llar.
6.2.3.1. L’arrelament a Barcelona. Probabilitats de romandre o marxar de la ciutat
segons estat civil
Tal i com s’ha vist al capítol 5.3.1, aproximadament el 60% dels canvis
d’habitatge generats a Barcelona fi nalitzen el seu recorregut residencial a la
mateixa ciutat. 151 D’acord amb aquestes dades, la probabilitat de realitzar un
canvi d’habitatge a l’interior de Barcelona és més elevada que la d’abandonar
el municipi en la majoria dels grups d’edat i estats civils (Taula 6.1). Només
els homes casats, separats, divorciats i vidus que volten l’edat de la jubilació,
149. En el cas de Barcelona, per exemple, un home casat i de 25 a 29 anys a l’1-XI-2001 i que
residia a la ciutat l’1-I-2000, presentava un 50% d’haver experimentat un canvi de residència
entre 2000-2001. Es pot pensar que aquesta xifra hauria de ser similar al 100%, associant que la
gran majoria de la població realitza un canvi d’habitatge coincidint amb el moment del matrimoni.
S’ha de pensar, però, que, o el matrimoni es realitzà amb anterioritat a l’any 2000 i per tant, el
canvi d’habitatge es produí anteriorment, o que la unió s’ha celebrat amb posterioritat a l’inici de
la cohabitació.
150. El cens de 2001 no inclou cap qüestió sobre l’any del matrimoni; aquest aspecte difi culta
l’aproximació directa a l’estudi de les característiques de la mobilitat residencial just en el moment
de la transició en l’estat civil.
151. Aquesta relació és gairebé idèntica entre la que es desprèn dels registres de fl uxos de
l’Ajuntament de Barcelona (58,6% durant el període 2001-2005) i la resultant de l’anàlisi dels
estocs a partir del cens del 2001 (61,5% per a aquells que canviaren d’habitatge entre 2000 i
2001).
327

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
així com les dones casades de la mateixa edat, presenten una lleugera major
probabilitat de marxar a un altre municipi que de romandre a Barcelona. En
el cas de la població soltera, tant masculina com femenina, la probabilitat de
canviar d’habitatge i de romandre a la ciutat és més elevada que la d’abandonarla
en tots els grups d’edat. La permanència a la ciutat és, però, més intensa
entre les dones, sobretot entre les no casades.
Centrant l’atenció en la població que registra una major mobilitat residencial,
la de la franja d’edat adulta-jove, es pot observar que és la població soltera
la que presenta una major permanència en el territori barceloní. Els resultats
observats permeten afi rmar que no només la menor propensió dels solters a
viure un canvi d’habitatge explica la major permanència a Barcelona d’aquest
col·lectiu. Dos elements permeten ratifi car aquesta argumentació: per un
costat, la probabilitat de canviar d’habitatge a l’interior de la ciutat és més
del doble que la de marxar entre els solters de 20 a 34 anys, mentre que
en el cas dels casats, la probabilitat de marxar del municipi, tot i ser més
baixa que la de realitzar un canvi intramunicipal, se situa en uns nivells més
pròxims. Per l’altre costat, mentre que la propensió d’abandonar Barcelona
dels casats adults-joves és aproximadament quatre vegades més elevada que
la dels solters, la de romandre a la ciutat és poc més del doble. Contemplant
tots els canvis d’habitatge, la permanència a Barcelona representa un 65-70%
entre la població soltera i un 55-60% entre la població casada (Gràfi c 6.13).
Al marge de la població que experimenta un canvi residencial, s’ha de pensar,
també, en un important estoc de població soltera que es manté immòbil a la
seva residencia prèvia, que no realitza cap tipus de moviment i que, per tant,
continua residint a la ciutat.
Les probabilitats d’experimentar un canvi d’habitatge disminueixen
progressivament al llarg de la vida adulta, a la vegada que s’observa un increment
en el percentatge de persones que romanen a la ciutat després d’haver realitzat
un canvi d’habitatge a les edats adultes centrals, força independentment del
seu estat civil. Aquest increment és més notori entre les dones solteres, que
assoleixen la màxima permanència al grup d’edat 40-49 anys: el 75% dels
canvis d’habitatge es realitzen a l’interior de Barcelona. Entre la població casada
de 30 a 49 anys s’observa també un representatiu increment del percentatge
de canvis d’habitatge que no traspassen la frontera administrativa (60-65%),
sempre, però, inferior al pes dels solters en aquest tipus de moviment. Com s’ha
vist anteriorment, la ciutat de Barcelona mostra una lleugera major capacitat
328

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
per fi xar en el seu territori a població adulta d’entre 35 i 49 anys que no pas
a la més jove. Un altre element a destacar és la relació que s’estableix entre
la població soltera i casada en els dos tipus de moviment en edats adultes
centrals. Mentre que la probabilitat dels casats d’abandonar Barcelona és
sempre superior a la dels solters, en el cas del canvi d’habitatge a l’interior de
la ciutat les probabilitats són molt similars, i en algun grup d’edat superiors
entre els solters.
La major mobilitat de la població separada, divorciada i vídua s’ha de
vincular amb les transicions en el cicle de vida. A mesura que avança l’edat
adulta de separats i divorciats d’ambós sexes, s’incrementa la probabilitat de
romandre a la ciutat. En la comparació entre sexes, s’observa, per una banda,
que els homes presenten una major mobilitat, i per l’altra, que els moviments
intermunicipals són, també, més freqüents entre els homes separats o divorciats
que entre les dones.
Taula 6.1. Probabilitat de la població de Barcelona de realitzar un moviment residencial
intermunicipal o un canvi de domicili intern durant el període 2000-2001 segons sexe, edat
i estat civil (‰)
Probabilitat d’abandonar Barcelona (amb destinació a tots els municipis d’Espanya)
Homes Dones
Solters Casats Sep i div Vidus Total Solteres Casades Sep i div Vídues Total
0-4 72,20 72,20 73,63 73,63
5-9 54,01 54,01 53,11 53,11
10-14 42,07 42,07 44,87 44,87
15-19 36,55 37,09 34,85 35,94
20-24 42,06 260,78 46,46 48,55 280,96 60,01
25-29 63,22 223,80 177,61 89,58 63,41 187,44 166,78 95,98
30-34 68,76 125,24 160,59 94,01 62,44 93,92 112,75 81,23
35-39 53,69 72,53 118,22 68,85 46,85 55,68 77,51 72,44 55,61
40-44 39,78 46,16 99,22 49,31 32,45 37,42 53,22 33,54 38,41
45-49 31,22 34,81 69,38 37,44 25,20 25,55 38,52 27,17 27,33
50-54 27,11 25,32 64,15 35,53 29,19 22,21 23,96 31,29 25,26 24,67
55-59 25,61 25,25 55,88 30,48 27,51 18,35 23,77 30,09 23,77 23,77
60-64 31,84 26,54 64,84 32,00 29,20 20,46 24,65 25,53 23,07 24,08
65-69 26,68 25,21 58,20 34,23 26,98 18,81 19,89 31,33 18,77 19,96
70-74 18,12 16,77 27,90 18,57 17,30 13,69 14,20 25,62 16,87 15,37
75+ 12,47 13,29 34,06 22,47 15,36 13,20 14,91 17,84 17,40 16,29
329

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Probabilitat de realitzar un canvi de domicili a l’interior de la ciutat
330
Homes Dones
Solters Casats Sep i div Vidus Total Solteres Casades Sep i div Vídues Total
0-4
5-9 92,86 92,86 92,49 92,49
10-14 70,77 70,77 72,72 72,72
15-19 60,21 60,71 61,29 62,52
20-24 76,49 321,36 81,36 84,75 281,81 94,58
25-29 111,55 282,02 167,16 138,84 128,28 247,45 211,03 159,14
30-34 130,93 186,09 165,35 153,77 142,15 152,88 179,16 149,86
35-39 105,20 117,32 146,62 114,99 109,82 97,70 124,72 77,17 103,54
40-44 75,61 79,15 126,53 82,48 89,21 66,40 93,14 85,22 74,78
45-49 57,14 56,72 97,18 60,84 69,52 44,84 72,42 62,20 53,03
50-54 50,83 42,13 81,38 52,45 46,97 51,13 37,35 65,68 47,47 42,85
55-59 40,81 32,50 74,95 40,31 36,49 39,46 29,67 55,16 36,37 33,53
60-64 39,21 27,54 51,17 43,20 30,35 32,84 23,26 45,67 29,80 26,60
65-69 30,17 23,61 51,89 32,47 25,61 29,16 22,72 38,01 26,85 24,92
70-74 28,53 19,80 40,18 25,61 21,38 20,06 18,02 29,89 23,27 20,39
75+ 31,38 18,28 34,06 23,76 20,18 19,62 18,89 29,20 22,61 21,39
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. S’han eliminat les probabilitats de realitzar
un canvi d’habitatge dels grups d’edat i activitat en què menys de 500 residents estaven en
risc d’experimentar el fenòmen. No es presenten les probabilitats de realitzar un moviment
intramunicipal del grup 0-4, ja que no es poden identifi car els canvis dels infants de 0 i 1 anys.
La probabilitat dels individus a realitzar un moviment residencial
intermunicipal augmenta en tots els estats civils en les edats que envolten el
moment de la jubilació. En canvi, aquest efecte no s’identifi ca en les probabilitats
d’experimentar un canvi d’habitatge intramunicipal en cap dels grups estudiats.
Com s’ha comentat anteriorment, aquesta és l’única franja d’edat en què en
algun cas més del 50% de les persones que es mouen travessen la frontera
municipal barcelonina. Això succeeix entre tota la població masculina, amb
excepció dels solters, i només entre les dones casades.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.13. Proporció de persones que romanen a Barcelona després d’haver experimentat
un canvi d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i estat civil
Homes (%) Dones (%)
80%
70%
60%
50%
40%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
80%
70%
60%
50%
40%
Solter Casat Sep. i div. Vidu
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
6.2.3.2. L’atracció de Barcelona. Probabilitats d’arribar a Barcelona segons estat civil
D’acord amb les transicions del cicle de vida ja comentades, s’espera que
les probabilitats a canviar de residència de la població adulta-jove casada
resident a la Regió Metropolitana de Barcelona siguin més elevades que la de la
població soltera, independentment de si la destinació és Barcelona o el conjunt
de municipis catalans restants. Aquest escenari es compleix de forma clara
quan es contemplen els canvis de residència protagonitzats per la població
metropolitana amb destinació a la resta de Catalunya, tot i que no entre els
que arriben a Barcelona, un element més que accentua la concepció d’un fi ltre
urbà barceloní que atrau amb més força a la població soltera. La probabilitat
dels casats metropolitans a emigrar a la ciutat central és més elevada entre els
homes de fi ns a 29 anys i entre les dones de fi ns a 25 anys; a partir d’aquestes
edats, la probabilitat d’un solter de marxar a Barcelona és sempre superior a la
dels casats (Taula 6.2). En el cas de la resta de moviments metropolitans, la
diferència entre la mobilitat d’adults joves és molt clara, sempre molt superior
en el cas dels casats.
Com s’ha repassat en punts anteriors, l’atracció de Barcelona vers la resta
de la població metropolitana és més petita que la que li correspondria per la
331

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
seva grandària. Al període 2000-2001, només una de cada deu persones que
ha realitzat un moviment intermunicipal partint de la resta de la RMB amb
destinació a un altre municipi català ha localitzat la nova residència a la ciutat
de Barcelona. Les diferències tornen a ser notables si s’analitza aquesta relació
segons l’estat civil (Gràfi c 6.14). Entre la població que experimenta una major
mobilitat, l’adulta-jove, el pes de Barcelona en el total de moviments de solters
és el doble que el dels casats: entre un 15 i un 20% de la població soltera que
ha canviat de domicili passa a residir a Barcelona (el percentatge és més elevat
en el cas de les dones), mentre que els casats no aconsegueixen mai situar a
aquesta relació per sobre del 10%.
La pressa de referència de Barcelona com a lloc de destinació augmenta al
llarg de la vida adulta dels solters metropolitans. Per a les dones solteres de 45-
49 anys, per exemple, la probabilitat d’emigrar a Barcelona és quatre vegades
més elevada que la de les casades, i el seu moviment representa una quarta
part de tots els canvis de residència metropolitans. Entre la població casada, en
canvi, la marxa a Barcelona és cada cop més improbable i més infreqüent entre
tots els canvis de residència metropolitans.
332

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Taula 6.2. Probabilitat de la població de la RMB de realitzar un moviment residencial amb
destinació a BCN o la resta de municipis catalans durant el període 2000-2001 segons
sexe, edat i estat civil (‰)
Probabilitat d’emigrar a Barcelona
Homes Dones
Solters Casats Sep i div Vidus Total Solteres Casades Sep i div Vídues Total
0-4 7,16 7,16 8,80 8,80
5-9 3,09 3,09 3,72 3,72
10-14 2,33 2,33 2,40 2,40
15-19 2,65 2,70 3,06 13,39 3,17
20-24 3,85 16,59 4,22 5,22 9,95 11,86 5,65
25-29 7,59 11,50 12,47 8,64 10,81 8,00 14,45 9,78
30-34 10,64 6,96 16,85 8,80 13,14 5,45 14,11 14,80 8,07
35-39 7,43 4,19 14,93 5,61 9,49 3,17 10,96 2,18 4,78
40-44 5,47 2,78 12,72 7,10 3,95 6,72 2,22 7,82 4,03 3,26
45-49 5,10 1,77 11,74 2,77 2,87 5,53 1,55 5,23 2,69 2,20
50-54 2,92 1,50 10,22 3,68 2,22 5,72 1,29 6,67 1,32 1,91
55-59 3,72 1,36 9,27 2,81 1,95 5,17 1,02 3,26 1,87 1,40
60-64 0,59 1,13 6,77 1,37 1,33 3,52 1,12 4,81 2,02 1,50
65-69 1,95 1,16 3,54 2,42 1,34 3,56 1,20 2,72 1,81 1,49
70-74 1,41 0,59 6,62 0,69 0,75 2,39 1,03 2,12 1,17 1,17
75+ 3,17 1,17 3,11 2,56 1,55 3,50 1,32 2,24 1,89 1,83
Probabilitat d’emigrar a la resta de Catalunya (sense incloure Barcelona)
Homes Dones
Solters Casats Sep i div Vidus Total Solteres Casades Sep i div Vídues Total
0-4 37,97 37,97 36,26 36,26
5-9 31,09 31,09 32,03 32,03
10-14 24,92 24,92 24,27 24,27
15-19 21,09 21,29 21,21 95,24 21,85
20-24 25,71 153,78 29,57 31,35 147,48 10,34 41,38
25-29 43,09 134,38 106,29 66,83 49,32 98,89 89,42 70,25
30-34 47,57 62,84 110,06 58,36 50,06 52,60 80,24 49,34 53,67
35-39 36,04 39,94 80,43 41,66 34,57 31,46 55,19 35,61 34,10
40-44 27,16 25,47 66,99 47,96 29,02 25,47 21,01 40,30 24,65 23,52
45-49 20,29 18,80 51,06 29,09 21,51 18,71 16,26 29,22 17,91 17,73
50-54 16,27 16,09 46,14 19,30 18,14 17,61 14,73 25,13 16,35 15,76
55-59 12,08 14,21 42,21 19,67 15,60 14,59 13,04 22,63 15,07 13,84
60-64 11,16 13,99 37,42 12,36 14,70 9,67 12,60 23,68 10,38 12,62
65-69 8,12 12,85 34,77 16,14 13,41 9,96 10,68 19,06 11,17 11,00
70-74 10,81 10,48 28,67 13,85 11,15 8,89 8,33 22,27 9,54 9,03
75+ 7,93 7,86 15,53 12,11 8,86 9,32 7,98 13,42 11,17 10,16
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. S’han eliminat les probabilitats de realitzar un
canvi d’habitatge dels grups d’edat i activitat en què menys de 500 residents estaven en risc
d’experimentar el fenomen.
333

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Entre la població separada, divorciada o vídua és més probable que els dos
primers realitzin un canvi residencial amb destinació a Barcelona. És ressenyable
l’atracció de Barcelona vers als separats i divorciats, ja que aquests moviments
superen el 15% del total de desplaçaments metropolitans, per sobre sempre
dels percentatges que presenta la població casada que es mou en el territori
metropolità. Finalment, no s’observa en cap estat civil una especial preferència
per la destinació a Barcelona en edats relacionades amb la jubilació. En canvi,
en el grup de 75 i més anys, sí que augmenta el pes de la ciutat en el total de
moviments metropolitans en tots els estats civils.
Gràfi c 6.14. Proporció de persones que tenen com a destinació la ciutat de Barcelona en
relació a tots els moviments generats a la RMB i amb destinació als municipis catalans
segons sexe, edat i estat civil. 2000 i 2001 (%)
Homes (%) Dones (%)
40%
30%
20%
10%
0%
334
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
40%
30%
20%
10%
0%
Solter Casat Sep. i div. Vidu
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
6.2.4. Efectes dels moviments migratoris en l’estructura per estat
civil de la població de Barcelona
Però, com incideix el perfi l de les persones que han entrat, romàs i abandonat
la ciutat en l’estructura de la població de Barcelona? Una primera observació de
l’evolució de les característiques de la població resident a la ciutat segons estat
civil des de 1981 fi ns a 2001 permet identifi car l’intens canvi experimentat
en totes les edats, sobretot, però, entre els adults de fi ns a 50 anys (Gràfi c
6.15), sempre a favor de l’augment del pes dels solters, separats i divorciats.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Evidentment, la migració i la redistribució de la població en el territori
metropolità no és l’única variable responsable de les transformacions, sinó que
aquestes s’han d’entendre en el context de la segona transició demogràfi ca i
de les noves formes de convivència (Odgen i Hall, 2004). L’augment de l’edat
mitjana al matrimoni, l’increment del percentatge de solters (fruit també de
l’augment de la cohabitació fora del matrimoni), l’increment del nombre de
llars unipersonals, la major freqüència amb què la població se separa i es
divorcia, així com l’augment de l’esperança de vida són alguns dels elements
que intervenen en aquestes transformacions i que s’han d’entendre en el marc
de la citada segona transició demogràfi ca.
Gràfi c 6.15. Evolució de la composició per estat civil de la població resident a Barcelona
segons edat i sexe. 1981-2001 (%)
Homes
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Dones
100%
80%
60%
40%
20%
0%
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75+
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
1981
1986
1991
1996
2001
20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75+
Solter Casat Sep. i div. Vidu
Font: elaboració pròpia. Censos i padrons de població, 1981-2001.
335

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Ara bé, la ciutat central es confi gura com a espai on es manifesten amb més
intensitat la major part d’aquestes transformacions (Odgen i Hall, 1998, 2000
i 2004; Gober, 1990). A la resta de la província de Barcelona,l’augment del
pes dels solters en totes les edats adultes s’ha registrat de forma paral·lela a la
de la ciutat central, però els nivells assolits són signifi cativament més baixos a
tots els censos i padrons analitzats. De forma similar ha succeït amb la població
separada i vídua, sempre més representada a la ciutat central, tot en detriment
de la població casada, que no es majoria respecte a la resta de població fi ns al
grup 35-39, en què només ho és lleugerament. Fins a 2001, era al grup 30-34
anys quan ja es registrava una majoria de població casada.
Per aproximar-se a la incidència de la migració en les transformacions de
l’estructura per estat civil de la població barcelonina en la dècada de 1990
s’ha simulat l’escenari que s’hauria registrat en absència total de moviments
migratoris intermunicipals (Taula 6.3). En les fi gures es mostra com seria la
població de Barcelona al 2001 amb la presència de tots aquells que residien a
la ciutat al 1991, i sense comptabilitzar els que han arribat durant el període.
D’acord amb la situació descrita fi ns ara, caldria esperar que les migracions
haguessin jugat a favor de l’increment del pes del solters en totes les edats
adultes, en detriment del dels casats. L’observació empírica així ho demostra, i
les diferències que s’estableixen són extraordinàriament notables, sobretot entre
la població adulta jove, la que ha canviat més d’habitatge. Si en l’actualitat els
homes solters d’entre 30-34 anys representen un 58,4% de la població d’aquest
grup d’edat, el percentatge seria 6 punts inferior si ningú hagués marxat ni
arribat. Situació inversa es registra en el cas de la població casada. Les dones
casades del mateix grup d’edat representarien més de la meitat, un 54,3%,
si ningú hagués canviat de residència. En canvi, el pes actual és del 48,1%.
Amb menor mobilitat residencial intermunicipal, la incidència de la migració
en l’estructura dels grups d’edat més avançats són menys perceptibles; en tot
cas, la dinàmica es manifesta en el mateix sentit.
336

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Taula 6.3. Efectes dels moviments migratoris realitzats entre 1991 i 2001 en la composició
segons estat civil de la població de Barcelona (%)
Població soltera Població casada
Pob. masculina Pob. femenina Pob. masculina Pob. femenina
Escenari Escenari Escenari Escenari Escenari Escenari Escenari Escenari
real simulat real simulat real simulat real simulat
10-14 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%
15-19 99,6% 99,7% 99,2% 99,3% 0,3% 0,3% 0,7% 0,6%
20-24 97,8% 98,0% 94,9% 94,6% 2,1% 1,9% 4,7% 5,0%
25-29 84,4% 82,0% 74,8% 69,7% 14,6% 17,0% 22,8% 27,8%
30-34 58,4% 52,5% 45,2% 39,1% 38,6% 44,3% 48,1% 54,3%
35-39 35,8% 31,8% 28,2% 24,8% 57,3% 61,1% 60,9% 64,3%
40-44 23,9% 22,0% 20,2% 18,3% 67,2% 68,5% 64,9% 67,1%
45-49 17,2% 16,4% 15,7% 14,8% 72,5% 72,8% 67,3% 68,6%
50-54 13,4% 13,0% 11,9% 11,3% 76,5% 76,3% 70,4% 71,3%
55-59 10,9% 10,7% 10,2% 9,8% 80,1% 79,7% 71,4% 72,1%
60-64 9,0% 8,8% 9,3% 8,8% 82,6% 82,2% 68,8% 69,8%
65-69 7,8% 7,7% 9,4% 9,1% 83,2% 83,0% 62,3% 63,0%
70-74 6,3% 6,2% 10,5% 10,5% 82,3% 82,4% 51,4% 51,7%
75+ 4,6% 4,5% 11,1% 11,0% 74,4% 74,3% 26,1% 26,1%
Població separada i divorciada Població vídua
10-14 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%
15-19 0,0% 0,0% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%
20-24 0,1% 0,1% 0,4% 0,3% 0,0% 0,0% 0,1% 0,1%
25-29 1,0% 1,1% 2,3% 2,4% 0,0% 0,0% 0,1% 0,1%
30-34 3,0% 3,1% 6,2% 6,2% 0,1% 0,1% 0,4% 0,4%
35-39 6,6% 6,8% 9,9% 9,8% 0,3% 0,3% 1,1% 1,1%
40-44 8,4% 8,9% 12,9% 12,6% 0,5% 0,5% 2,0% 1,9%
45-49 9,4% 9,9% 13,7% 13,4% 0,9% 0,8% 3,2% 3,2%
50-54 8,8% 9,5% 11,5% 11,3% 1,3% 1,3% 6,2% 6,1%
55-59 6,8% 7,3% 8,7% 8,6% 2,3% 2,3% 9,7% 9,5%
60-64 5,1% 5,7% 6,6% 6,4% 3,3% 3,3% 15,3% 15,0%
65-69 3,4% 3,7% 3,9% 3,9% 5,6% 5,6% 24,4% 24,0%
70-74 2,5% 2,6% 2,4% 2,4% 8,8% 8,8% 35,7% 35,4%
75+ 1,4% 1,5% 1,3% 1,3% 19,6% 19,8% 61,6% 61,5%
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Escenari real = Població real al cens de 2001.
Escenari simulat = Població simulada en absència de migracions durant el període 1991-2001.
Barcelona ha perdut el 42,5% de la població que residia a la ciutat al 1991
i que al 2001 estava casada i tenia entre 20 i 34 anys (Taula 6.4), amb la
conseqüent pèrdua de llars acabades de generar. En dades absolutes, aquesta
337

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
situació es tradueix en què de les 100.000 persones casades, de 20 a 34 anys
d’edat i que afi rmaven residir a Barcelona al 1991, 42.500 havien abandonat
el municipi al llarg del període 1991-2001. En canvi, els individus de les
mateixes característiques que s’havien incorporat a Barcelona representaven
menys de la meitat de la població casada que havia marxat, unes 19.000
persones. En aquest balanç de la dècada de 1990, i de forma similar al que
succeïa amb l’anàlisi dels dos anys precedents al cens de 2001, el nombre
de solters que han entrat a la ciutat és gairebé el mateix que el que l’han
abandonada, sobretot en edats adultes joves, un element a tenir en molt en
compte en el context d’intensa pèrdua de població que es va produir durant
de la dècada. La dinàmica és similar entre homes i dones, tot i que sembla
identifi car-se una major permanència a la ciutat de les dones casades de més
de 30 anys. En canvi, més de la meitat de les dones que residien a Barcelona
al 1991, amb 20-24 anys i casades al 2001, havien abandonat la ciutat al
llarg de la dècada, únic grup en què se supera una pèrdua de més del 50%
dels efectius.
Taula 6.4. Proporció de la població censada al 2001 que ha canviat de municipi i que
residia a Barcelona al 1991 sobre el total de la població que residia a Barcelona l’any
1991 segons estat civil, sexe i edat (%)
338
Homes Dones
Solters Casats Sep i div Vidus Total Solteres Casades Sep i div Vídues Total
10-14 18,25% 18,25% 18,15% 100,0% 100,0% 18,16%
15-19 17,03% 31,53% 13,33% 50,00% 17,07% 16,68% 46,58% 18,18% 20,00% 16,87%
20-24 14,35% 46,12% 30,00% 0,00% 14,97% 14,44% 51,20% 31,79% 20,69% 16,33%
25-29 15,23% 44,84% 34,41% 47,37% 20,46% 15,23% 44,99% 35,99% 34,69% 24,02%
30-34 19,57% 43,01% 36,16% 38,30% 30,48% 18,66% 39,13% 31,62% 31,97% 30,64%
35-39 19,29% 34,97% 33,73% 21,89% 29,87% 18,32% 29,63% 26,60% 27,89% 26,51%
40-44 17,86% 25,47% 31,58% 23,95% 24,33% 15,20% 21,84% 21,52% 20,36% 20,55%
45-49 15,90% 19,26% 27,71% 16,93% 19,53% 12,53% 15,51% 15,70% 14,47% 15,06%
50-54 13,62% 14,67% 25,86% 14,40% 15,59% 9,29% 12,31% 12,75% 11,78% 11,99%
55-59 12,14% 12,22% 24,43% 12,76% 13,12% 8,51% 11,15% 11,92% 10,45% 10,89%
60-64 12,28% 12,17% 25,27% 13,42% 12,96% 7,65% 11,72% 10,91% 9,71% 11,01%
65-69 12,90% 12,72% 23,17% 14,07% 13,20% 8,20% 10,69% 12,70% 8,80% 10,09%
70-74 10,54% 10,21% 17,96% 10,34% 10,45% 8,21% 8,26% 10,67% 7,45% 8,03%
75+ 7,39% 6,54% 11,59% 8,99% 7,39% 6,25% 6,55% 8,68% 6,99% 6,57%
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
L’aproximació als processos esdevinguts a la ciutat en termes de renovació
demogràfi ca segons estat civil durant la dècada de 1980 permet identifi car un
comportament en el mateix sentit descrit fi ns ara, malgrat que amb una clara
menor intensitat i amb tot un seguit de matisos que fan que es pugui considerar
aquesta com l’antesala a la intensifi cació que es produirà a la dècada següent.
La composició de les persones que migraren en els 12 mesos precedents a la
data censal de 1991, apunta novament cap a la major proliferació de població
soltera entre els immigrants i casada entre els emigrants, unes diferències que
s’accentuen a les edats adultes centrals, tant en el cas dels homes com en
el de les dones. Tot i això, els contrastos són, generalment, més diluïts que
els registrats deu anys després. Per altra banda, sí que s’identifi ca una forta
atracció de la ciutat vers la població separada i divorciada.
En el context de baixa mobilitat residencial que caracteritzà la dècada 1980
(Módenes, 1998;2000), la pèrdua de població casada entre la població jove no
fou tan clara com ho ha estat durant la dècada de 1990. La població casada de
20 a 34 anys que havia abandonat Barcelona entre 1981 i 1991 representava
el 26,6% de la població que hauria de residir a la ciutat en absència de
migracions. 152 Tot i anar en el mateix sentit, la transformació de l’estructura
per estat civil de la població de Barcelona com a conseqüència dels fl uxos
migratoris durant la dècada de 1980 no assolí les dimensions que ha pres
durant els deu anys posteriors. Sí que es van registrar, però, canvis remarcables
i que no haurien de passar inadvertits, més clars en les edats adultes joves i que
probablement ja insinuaven el paper que la migració tindria després.
Abans de fi nalitzar aquest apartat cal incidir en un aspecte, la relació de l’estat
civil amb les noves formes de convivència a la llar. El fet que al llarg de l’apartat
s’hagi associat en poques ocasions l’augment relatiu de la població soltera i el
decreixement de la casada amb l’increment de les llars unipersonals o de la
cohabitació ha estat voluntari, i respon al protagonisme que l’anàlisi d’aquestes
variables prendrà en l’apartat 6.6.1. Com a avanç a aquests resultats, cal apuntar
que el comportament diferencial en termes de cohabitació fora del matrimoni no
explica en cap moment cap de les diferències fi ns aquí descrites.
152. Segons les dades presentades prèviament, aquesta proporció ha estat del 42,5% durant la
dècada de 1990.
339

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
6.3. Nivell d’instrucció
El cens de població de 2001 compila el nivell d’instrucció de la població
a partir de deu categories, que han quedat combinades en aquesta recerca en
quatre grans grups, tal i com fi gura a continuació:
A. Primer grau o inferior: Analfabets / Sense estudis / Primer grau.
B. ESO, EGB, FP grau mig:: ESO, EGB o Batxillerat elemental / FP grau mig
(Població escolaritzada fi ns als 16 anys d’edat)
C. Batxillerat superior i FP grau superior: FP grau superior / Batxillerat
superior (Població escolaritzada fi ns als 18-19 anys d’edat).
D. Estudis universitaris: Diplomatura / Llicenciatura / Doctorat.
6.3.1. L’escenari metropolità. Composició de la població segons
nivell d’instrucció
A la ciutat de Barcelona, les diferències entre el nivell d’instrucció de
la població que resideix al centre i la que ho fa a les successives corones
metropolitanes ratifi quen el panorama general que es registra a les ciutats
europees. Els residents a la ciutat central estan més formats que els habitants
de la resta de corones metropolitanes, sigui quin sigui el seu sexe i el grup
d’edat (Gràfi c 6.16). La resta d’àmbits metropolitans presenten una distribució
similar del nivell d’estudis entre els adults més joves, mentre que en edats més
avançades les diferències s’accentuen, de forma que els que resideixen als
municipis limítrofs atresoren un nivell d’estudis clarament més baix que el dels
habitants de municipis més allunyats del centre, sobretot dels localitzats més
enllà dels 20 quilòmetres, que es confi guren a partir dels 40 anys com el segon
àmbit metropolità en què la població està més formada.
Els contrastos entre Barcelona i la resta de la RMB són molt clars. La
distribució del grup d’edat 35-39 anys és il·lustrativa: mentre que a Barcelona
més del 65% de la població ha completat com a mínim els estudis de Batxillerat
o FP de grau superior, a la resta de la RMB el percentatge no supera el 40%.
Aquesta situació s’accentua amb la població amb estudis universitaris: a tots els
grups d’edat el nombre relatiu de persones amb aquesta titulació representa a
Barcelona, aproximadament, el doble de la que resideix a la resta de la RMB.
340

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.16. Nivell d’instrucció de la població resident a la RMB segons edat, sexe i
distància a la ciutat de Barcelona. 2001 (%)
Homes
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Dones
100%
80%
60%
40%
20%
0%
bcn

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
de forma clara en aquesta etapa immigratòria, de forma que els més instruïts
de totes les comunitats autònomes es localitzaren i s’assentaren a l’espai
central. A més, el contrast entre els nivells acadèmics assolits pels immigrants
interregionals residents al municipi de Barcelona respecte a la resta de la RMB
és més gran en el cas de les comunitats del sud d’Espanya, les que presenten
nivells d’instrucció més baixos (López Gay, 2006). La signifi cativa concentració
de població de més edat amb menor instrucció als municipis limítrofs a
Barcelona, àrea extraordinàriament poblada durant aquell període immigratori,
està molt vinculada amb aquests elements descrits.
Per l’altre costat, la dinàmica migratòria i la mobilitat residencial recent
modifi ca amb més facilitat la composició dels grups d’adults més joves, ja que
són els que generen un major nombre de moviments. L’atracció de Barcelona
vers la població més formada es pot entendre en clau d’oferta universitària i
de capacitat per generar oportunitats laborals vinculades amb aquests perfi ls.
També, però, cal introduir aspectes relacionats amb l’atracció dels espais
centrals vers la població amb menys recursos, i probablement menys formada.
Aquests elements vinculats amb les forces d’atracció i expulsió de Barcelona
s’identifi caran a continuació, així com la incidència de la migració recent en la
composició segons nivell d’instrucció de la població barcelonina.
6.3.2. La composició de la població que canvia d’habitatge segons
nivell d’instrucció
En el balanç migratori calculat a partir del nombre absolut de persones
que han arribat o marxat de Barcelona entre 2000 i 2001, la ciutat ha
perdut habitants de tots els nivells d’instrucció excepte població amb estudis
universitaris, relació que s’ha mantingut pràcticament idèntica (Gràfi c 6.17).
Si l’anàlisi es realitza atenent al nivell d’instrucció detallat de la població, el
balanç és únicament positiu entre els llicenciats i doctors d’ambdós sexes; s’ha
registrat, doncs, un guany net de població amb aquesta formació. En el cas de
la població femenina d’aquest darrer grup arriba 1,5 per cada 1 que marxa,
uns nivells de reemplaçament positius que no es repeteixen en cap altre grup
de formació.
342

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Els guanys de població d’un determinat nivell d’instrucció en el balanç
migratori del període 2000-2001, pren especial rellevància en el context de
pèrdua de població de l’interval temporal estudiat. De la mateixa forma, si
es relativitzen les dades i s’observa la composició dels estocs d’immigrants i
emigrants, el desequilibri entre la població amb estudis universitaris augmenta:
mentre que un de cada quatre immigrants posseeixen aquesta formació, la
relació no arriba a la cinquena part en el cas dels emigrants (en ambdós casos
les dones estan més representades en aquest estadi educatiu). En la mateixa
línia, la població amb Batxillerat Superior també està més present en l’estoc de
població que arriba a la ciutat. En l’altre extrem de l’estrat educatiu, la població
sense estudis està lleugerament més representada entre els immigrants que
entre els emigrants. La preeminència en l’estoc immigratori de la població
més i menys formada, però, te la seva contraposició en els individus que han
completat els estudis obligatoris o la formació professional. L’estoc emigratori
del període estudiat està composat en un 36% per persones d’aquests grups,
que contrasta amb el 25% que representen a l’immigratori.
No es pot oblidar, però, un altre element important que afecta a la composició
dels estocs de migrants, i que atorga més pes a les argumentacions anteriors: la
diferent estructura en termes de nivell d’instrucció de la població de Barcelona
en relació a la dels principals àmbits de procedència. Anteriorment s’ha
identifi cat una concentració signifi cativa de població amb estudis universitaris
a la ciutat central, molt més important que la de la resta de la metròpoli;
evidentment, aquesta situació es tradueix en una major presència de població
més formada entre els candidats a abandonar la ciutat. Les dades presentades
permeten afi rmar que el comportament fi nal de la població més formada ha
contrarestat aquest efecte estructural, i com s’ha vist, estan més presents entre
els immigrants que entre els emigrants.
343

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.17. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons nivell d’instrucció i sexe. Nombres absoluts i relatius
Nombres absoluts De cada 100 persones que arriben o marxen
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
344
Immigrants Emigrants Immigrants Emigrants
Homes Dones
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Immigrants Emigrants Immigrants Emigrants
Homes Dones
Primer grau o inferior ESO, EGB o FP mig Batx. o FP Sup. Estudis universitaris
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
La incorporació de l’edat a l’anàlisi de la composició dels estocs de migrants
permet identifi car guanys nets d’efectius als dos extrems de l’estrat educatiu
i en la mateixa franja d’edat, els adults d’ambdós sexes d’entre 20 i 34 anys
(Gràfi c 6.18). També es registra un destacable guany de població amb estudis
secundaris d’entre 15 i 24 anys, la majoria dels quals, probablement, arriben
a la ciutat per cursar estudis universitaris. La resta de grups d’edat d’aquests
nivells d’instrucció, així com totes les persones amb estudis obligatoris presenten
pèrdues absolutes de població per migració al període estudiat.
Les pèrdues absolutes de població més destacables es registren entre la
població adulta jove amb estudis obligatoris o Formació Professional de primer
grau. Al període estudiat, i entre la població de 25 a 39 anys, s’han perdut
més de 4.000 efectius d’aquest grup per migració, de forma que per cada dues
persones que han abandonat la ciutat només n’ha arribat una. Aquesta situació
contrasta amb l’esmentat guany de població amb més i menys estudis. Entre la
població adulta de més de 35 anys, es registra un dèfi cit migratori en tots els
tipus de formació. A mesura que avança l’edat dels individus, la ciutat central,
doncs, no exerceix la mateixa atracció vers la població menys formada, ni és
capaç de retenir i d’atraure la quantitat d’adults amb estudis universitaris que
ho feia en edats més joves.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.18. Composició de la població que ha arribat o abandonat Barcelona entre 2000 i
2001 segons nivell d’instrucció, sexe i edat. Nombres absoluts i relatius
Homes amb estudis primaris o inferior Dones amb estudis primaris o inferior
2.500
2.000
1.500
1.000
abs.
500
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Homes amb ESO,EGB, Batxillerat
elem. o FP grau mig
2.500
2.000
1.500
1.000
abs.
500
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Homes amb Batxillerat superior o FP
grau superior
2.500
2.000
1.500
1.000
abs.
500
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2.500
2.000
1.500
1.000
abs.
500
0
2.500
2.000
1.500
1.000
abs.
500
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Dones amb ESO,EGB, Batxillerat
elem. o FP grau mig
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Dones amb Batxillerat superior o FP
grau superior
2.500
2.000
1.500
1.000
abs.
500
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
345

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Homes amb estudis universitaris Dones amb estudis universitaris
2.500
2.000
1.500
1.000
abs.
500
346
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2.500
2.000
1.500
1.000
abs.
500
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Immigrants Emigrants % Immigrants % Emigra nts
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
En termes relatius s’accentuen les diferències identifi cades amb l’anàlisi
de les dades absolutes. La població amb estudis primaris o inferior, tot i ser
molt escassa en els primers grups d’edat adults, està més present a l’estoc
d’immigrants que al d’emigrants, dinàmica que desapareix a partir de les edats
adultes més avançades. Les diferències són més notables entre la població amb
estudis universitaris; per exemple, al grup d’homes de 30-34 anys (grup en
què la infl uència de moviments relacionats amb la pròpia formació acadèmica
hauria de ser poc important) gairebé el 40% dels immigrants posseeixen un
títol universitari, mentre que representen el 30% dels emigrants.
La representació de la població amb estudis secundaris superiors en
ambdós estocs és gairebé idèntica en les edats adultes amb més mobilitat,
mentre que, en coherència amb els arguments presentats fi ns ara, el major
pes entre els emigrants adults recau en la població amb estudis obligatoris.
Aquests representen un 30-40% dels emigrants, i únicament un 20-25% entre
els immigrants.
La composició de la població que canvia d’habitatge a l’interior de Barcelona
presenta més similituds amb l’estoc d’immigrants, tot i que amb alguna
especifi citat important (Annex 6). Entre els 30 i els 50 anys, la representació
de la població amb estudis universitaris és, fi ns i tot, més elevada que entre els
immigrants: com a mitjana d’aquestes edats, una de cada tres persones que
canvia de domicili a l’interior de Barcelona té estudis universitaris. En canvi,
la relativa importància de la població menys formada en la immigració no té

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
correspondència clara entre la població que canvia d’habitatge a Barcelona.
Finalment, i un cop més, es ratifi ca el notable pes dels individus amb estudis
obligatoris en els moviments de sortida de la població adulta-jove de la ciutat, ja
que no assoleixen la mateixa representació en l’estoc de persones que canvien
d’habitatge a l’interior de la ciutat.
6.3.2.1. El nivell d’instrucció dels migrants segons àmbit territorial de relació i
nacionalitat
A totes les relacions territorials les persones amb més estudis tenen més
pes entre els immigrants que entre la població que abandona la ciutat. Les
diferències entre ambdós perfi ls són més grans en la relació migratòria amb la
resta de Catalunya i Espanya (Annex 7).
L’estoc immigratori arribat des de fora de la metròpoli barcelonina registra la
major representació d’individus amb estudis universitaris: gairebé la meitat dels
homes d’entre 25 i 49 anys que han arribat procedents de la resta de Catalunya
posseeix estudis universitaris. Pel que fa a la població que arriba de la resta
d’Espanya el percentatge de població amb aquesta formació no és tan elevat al
llarg de tots els grups d’edat adultes, els nivells assolits, però, són remarcables:
entre els 25 i els 39 anys, el 75% de la població té com a mínim estudis secundaris
superiors o estudis universitaris. En aquest punt, convé fer un petit parèntesi i
contrastar aquest escenari amb el que s’ha conegut a la ciutat durant les etapes
d’immigració interregional més intenses del segle XX, en què una de les principals
característiques sociodemogràfi ques dels immigrants fou el seu baix nivell
d’instrucció, sempre inferior al de la població autòctona (Oyón, 2001; Recaño i
Roig, 2003; López Gay, 2004). Dintre de la RMB, es pot identifi car una formació
més elevada dels immigrants que han arribat des de les localitats més llunyanes.
Tot i que les diferències no són molt notables, el pes dels menys formats és més
important a l’estoc de persones que provenen dels municipis limítrofs: entre els
25 i 34 anys, gairebé el 40% de la població masculina procedent d’aquest àmbit
tenia estudis obligatoris o inferiors, mentre que les dones presenten, en aquestes
edats, un nivell d’instrucció generalment superior.
Pel que fa als que abandonen la ciutat, la major representació de les
persones amb estudis superiors es registra entre la població que es dirigeix als
municipis metropolitans localitzats més enllà dels 20 quilòmetres de Barcelona,
en una tendència que s’observa entre la població adulta-jove, sobretot, però,
347

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
entre la població adulta d’edats centrals. Al grup d’homes de 35 a 44 anys,
per exemple, el 46% dels que emigren als municipis limítrofs tenen estudis
secundaris o superiors, mentre que aquest percentatge supera el 60% entre
els que es dirigeixen a municipis situats a 10-19 quilòmetres de la ciutat i
gairebé assoleix el 65% pels situats més enllà dels 20 quilòmetres. La resta de
Catalunya i Espanya, que es confi guraven com els àmbits de procedència amb
la població més formada, reben un volum amb una composició oposada, amb
un major pes de la població amb poca formació acadèmica.
Les persones que han arribat a la ciutat procedents de l’estranger durant el
període estudiat presenten una formació inferior que la que ha arribat procedent
dels altres àmbits de relació durant les edats adultes més joves, mentre que
és més similar en les edats adultes més avançades, no tan determinades
per les recents corrents migratòries internacionals en què existeix una clara
força d’expulsió als espais d’origen. El percentatge de persones amb educació
primària o menys és superior, mentre que els nivells d’educació obligatòria i
secundària romanen similars al del conjunt de les entrades. És però, inferior la
representació de les persones amb estudis universitaris: si entre els immigrants
espanyols de 25 a 34 anys aquests representen el 41% dels homes i el 51%
de les dones, en el cas dels estrangers, són el 32% dels homes i el 35% de
les dones. Tot i això, la incipient presència de població estrangera en l’estoc
d’immigrants no alterava de forma molt notable, al menys en el període en què
s’emmarca la present investigació, les argumentacions i processos descrits al
llarg d’aquest apartat i que han apuntat sempre la importància dels individus
més formats en l’estoc d’immigrants. Amb tot, la diversa estructura per nivell
d’instrucció dels immigrants i emigrants roman molt visible entre la població
espanyola, sempre en el sentit que s’ha repetit fi ns al moment (Gràfi c 6.19).
Com a cloenda del present apartat es presenta el Gràfi c 6.20 que afegeix
a l’estudi de la composició de les persones que durant el període estudiat han
experimentat un canvi de residència intermunicipal amb origen i destinació
la RMB, i en què la ciutat de Barcelona no es veu involucrada. Els resultats
convergeixen i accentuen la visió de Barcelona com a importadora d’individus
amb més formació acadèmica, i a la vegada també de persones amb menys
estudis, i exportadora d’habitants amb estudis obligatoris i FP de primer grau.
348

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.19. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons nivell d’instrucció, sexe, edat i nacionalitat. Pes de cada estat civil (%)
Homes amb nacionalitat espanyola
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
15-19
15-19
20-24
20-24
25-29
25-29
30-34
30-34
35-39
35-39
40-44
40-44
45-49
45-49
50-54
50-54
55-59
Homes amb nacionalitat estrangera
55-59
60-64
60-64
65-69
65-69
70-74
75+
70-74
75+
Dones amb nacionalitat espanyola
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
15-19
15-19
20-24
20-24
25-29
25-29
30-34
30-34
35-39
35-39
40-44
40-44
45-49
45-49
50-54
50-54
55-59
Dones amb nacionalitat estrangera
Primer grau o inferior Immigrants Primer grau o inferior Emigrants
ESO, EGB o FP mig Immigrants ESO, EGB o FP mig Emigrants
Batx. o FP Sup. Immigrants Batx. o FP Sup. Emigrants
Estudis universitaris Immigrants Estudis universitaris Emigrants
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
55-59
60-64
60-64
65-69
65-69
70-74
75+
70-74
75+
Les persones amb estudis universitaris representen, entre els 25 i els 39
anys, un 10% més a l’estoc dels que han realitzat un canvi de domicili que al
d’emigrants, en detriment d’aquells que han completat l’educació obligatòria,
més freqüents entre els que han marxat. La diferència és més clara entre la
població metropolitana que decideix instal·lar-se a Barcelona en comptes de
fer-ho en un altre municipi de la mateixa metròpoli. De cada 100 persones
de tots els grups d’edats adults que abandonen el seu municipi metropolità,
sempre hi ha el doble d’individus amb estudis universitaris entre qui marxa a
Barcelona que entre qui ho fa a un altre municipi metropolità.
349

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.20. Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000 i 2001
segons sexe, edat i nivell d’ins. (%). A) Moviments generats a Barcelona B) Moviments
generats a la resta de la RMB
A) Moviments generats a Barcelona – Homes Moviments generats a Barcelona - Dones
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
350
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Primer grau o inf. BCN Primer grau o inf. Inter ESO, EGB o FP mig BCN ESO, EGB o FP mig Inter
Batx. o FP Sup. BCN B atx. o FP Sup. Inter Est. universitaris B CN Est. universitaris Inter
B) Moviments generats a la resta de la RMB – Homes Moviments generats a la resta de la RMB - Dones
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Primer grau o inf. dest. BCN dest R MB ESO, EGB o FP mig dest. BCN dest R MB
Batx. o FP Sup. dest. BCN dest R MB Est. universitaris dest. BCN dest R MB
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
6.3.3. La propensió a canviar d’habitatge segons nivell d’instrucció
Seguint la mateixa estructura de les variables analitzades als apartats
anteriors, és ara el moment de realitzar una primera aproximació al funcionament
a Barcelona de les forces d’expulsió, de permanència i d’atracció de la població
segons el seu nivell d’instrucció. Així doncs, es presenten les proporcions
(assimilades com s’ha anotat a l’apartat metodològic a les probabilitats) de
permanència, emigració o immigració segons la formació acadèmica dels
individus, aspectes que seran desenvolupats en combinació amb les altres
variables al model explicatiu amb què es conclourà la investigació.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
A nivell general, i abans de concretar la tipologia dels moviments, només es
detecten lleugeres diferències en la intensitat amb què els quatre grups estudiats
canvien d’habitatge, 153 i apunten cap a una major intensitat del fenomen entre
la població que atresora una major i una menor formació. Es registren, també,
sensibles contrastos en el calendari, de forma que a mesura que augmenta la
formació dels individus d’ambdós sexes, s’assoleix la màxima intensitat de la
mobilitat en edats posteriors. Així, mentre la probabilitat de canviar d’habitatge
de la població de 20-24 anys amb menys formació és 3 vegades superior a la
dels universitaris, al grup 30-34 la diferència és inexistent.
6.3.3.1. L’arrelament a Barcelona. Probabilitats de romandre o marxar de la ciutat
segons nivell d’instrucció
D’acord amb el patró general observat en l’anàlisi de les altres variables,
el nombre de persones que romanen a Barcelona després d’haver realitzar un
canvi d’habitatge és més elevat que el d’individus que abandonen el municipi
en la gran majoria de les edats i nivells d’instrucció (Taula 6.5). Només a les
edats vinculades amb la jubilació, els homes amb una formació igual o inferior al
Graduat Escolar han marxat en més del 50% dels casos. Tot i que entre les dones
no s’arriba mai a aquest punt, continua registrant-se una estreta relació entre el
moment de la jubilació i la major proliferació dels moviments intermunicipals, de
la mateixa manera que succeeix entre els homes més formats.
153. Sempre i quan es controli la variable edat; si es comptailitzessin el total de moviments
sense tenir en compte l’edat, la probabilitat de la població sense estudis d’experimentar un canvi
d’habitatge seria la menor, ja que hi ha una gran concentració d’aquests individus en edats avançades,
quan la mobilitat residencial és menor. Per contra, els més formats serien, amb diferència, els que
canviarien més freqüentment d’habitatge, ja que tenen una estructura molt més jove.
351

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 6.5. Probabilitat de la població de Barcelona de realitzar un moviment residencial
intermunicipal o un canvi de domicili intern durant el període 2000-2001 segons sexe, edat
i nivell d’instrucció (‰)
Probabilitat d’abandonar Barcelona (amb destinació a tots els municipis d’Espanya)
352
Primer
grau o
inferior
EGB, ESO
o FP grau
mig
Homes Dones
FP grau
sup. i
batx.
superior
Estudis
Univers.
Total
Primer
grau o
inferior
EGB, ESO
o FP grau
mig
FP grau
sup. i
batx.
superior
Estudis
Univers.
0-4 72,20 72,20 73,63 73,63
5-9 54,01 54,01 53,11 53,11
10-14 42,07 42,07 44,87 44,87
15-19 47,59 34,62 27,62 37,09 46,56 36,58 24,81 35,94
20-24 75,89 61,55 35,16 26,04 46,46 102,55 93,46 50,16 32,44 60,01
25-29 113,54 109,71 89,11 64,84 89,58 113,94 118,50 105,51 75,80 95,98
30-34 94,22 103,26 94,39 85,85 94,01 87,06 99,57 80,55 69,73 81,23
35-39 77,24 72,97 67,75 63,25 68,85 61,20 64,01 54,69 48,36 55,61
40-44 57,93 51,67 49,00 43,38 49,31 43,57 40,61 36,75 34,79 38,41
45-49 42,10 37,04 35,20 36,78 37,44 30,04 28,13 26,59 24,46 27,33
50-54 28,49 31,38 30,81 26,03 29,19 24,46 25,12 28,93 20,93 24,67
55-59 27,42 27,12 30,28 26,12 27,51 25,54 24,66 20,32 18,44 23,77
60-64 28,70 32,93 27,05 26,74 29,20 24,93 24,28 19,36 23,23 24,08
65-69 29,24 26,96 19,72 24,87 26,98 19,81 22,19 14,77 21,45 19,96
70-74 18,22 20,39 14,31 10,82 17,30 15,61 17,14 10,84 11,99 15,37
75+ 17,15 16,88 8,78 9,38 15,36 17,43 14,55 6,50 13,74 16,29
Probabilitat de realitzar un canvi de domicili a l’interior de la ciutat
Primer
grau o
inferior
EGB, ESO
o FP grau
mig
Homes Dones
FP grau
sup. i
batx.
superior
Estudis
Univers.
Total
Primer
grau o
inferior
EGB, ESO
o FP grau
mig
FP grau
sup. i
batx.
superior
Estudis
Univers.
0-4
5-9 92,86 92,86 92,49 92,49
10-14 70,77 70,77 72,72 72,72
15-19 69,74 60,71 69,68 62,52
20-24 109,39 92,39 70,12 69,85 81,36 136,82 117,03 85,36 76,42 94,58
25-29 149,67 137,31 135,04 140,19 138,84 161,65 154,62 154,46 163,98 159,14
30-34 155,19 131,54 149,64 175,70 153,77 143,44 133,81 142,61 165,75 149,86
35-39 123,36 100,04 110,41 129,77 114,99 105,84 94,20 101,19 111,87 103,54
40-44 87,39 76,66 75,15 92,52 82,48 76,62 69,16 73,10 81,00 74,78
45-49 70,56 52,98 59,11 64,28 60,84 54,15 48,13 57,41 55,84 53,03
50-54 47,02 44,11 46,27 50,80 46,97 43,32 37,71 48,72 47,61 42,85
55-59 35,49 33,61 38,10 40,75 36,49 31,10 31,84 39,79 40,60 33,53
60-64 29,78 29,42 29,85 33,76 30,35 25,21 26,02 29,75 34,70 26,60
65-69 25,73 24,75 23,97 28,12 25,61 24,05 27,59 24,21 26,91 24,92
70-74 21,21 20,39 21,46 23,66 21,38 20,05 18,81 23,68 26,97 20,39
75+ 21,12 17,93 19,07 19,34 20,18 21,48 21,09 21,12 21,11 21,39
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. S’han eliminat les probabilitats de realitzar un
canvi d’habitatge dels grups d’edat i activitat en què menys de 500 residents estaven en risc
d’experimentar el fenomen.
Total
Total

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
La població amb estudis universitaris és la que presenta a gairebé tots
els grups d’edat una major probabilitat d’experimentar un canvi d’habitatge
a l’interior de la ciutat. En una situació totalment oposada, aquests són els
menys propensos a viure canvis intermunicipals. La població menys formada
acostuma a ser el segon grup amb més probabilitat per experimentar canvis
de domicili a Barcelona, mentre que també presenta una propensió elevada
per marxar del municipi, sobretot entre els adults més joves i els de la franja
d’edat central. Les persones amb estudis obligatoris es confi guren com l’antítesi
de la població amb estudis universitaris: de tots els grups analitzats són els
que tenen la major propensió a marxar de la ciutat i la menor a romandre
al municipi central. Finalment, la població amb estudis secundaris superiors
manifesten un comportament a mig camí entre els dos col·lectius més propers
en formació, ni marxen tant com els que tenen un nivell d’estudis inferior ni
romanen tant com la població amb estudis universitaris. La capacitat de la
ciutat per fi xar al seu territori municipal a persones amb estudis universitaris és
especialment remarcable a les edats de màxima mobilitat residencial, entre els
adults joves. És aquí, també, quan són més grans els contrastos entre els més
formats i els que han completat l’educació obligatòria. Mentre que gairebé el
70% dels joves amb estudis universitaris que van canviar d’habitatge entre el
2000 i el 2001 van romandre a Barcelona, un 45% de la població amb Graduat
Escolar va marxar de la ciutat (Gràfi c 6.21). Els menys formats i aquells amb
estudis secundaris es troben en una situació intermèdia, amb percentatges de
permanència al voltant del 60-65% al llarg de tota la vida adulta. Cal incidir en
la idea que la població amb menys estudis roman més a Barcelona que els que
van completar l’educació obligatòria.
Les diferències en la permanència a la ciutat entre els diferents grups
s’estrenyen en les edats adultes centrals, conseqüència sobretot d’un lleuger
increment de la mobilitat intermunicipal de la població amb més estudis,
comportament que s’identifi ca en major mesura en els homes, ja que les
dones amb estudis universitaris se situen al llarg de la vida adulta amb una
permanència del 70%. Tot i això, la permanència a Barcelona dels individus
més formats continua sent més elevada que la de la resta de la població a les
edats adultes d’ambdós sexes; aquesta supremacia només es dilueix entre les
persones de més de 65 anys.
353

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.21. Proporció de persones que romanen a Barcelona després d’haver experimentat
un canvi d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i nivell d’instrucció
Homes (%) Dones (%)
80%
70%
60%
50%
40%
354
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
80%
70%
60%
50%
40%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Primer grau o inferior EGB, ESO o FP grau mig Batx. sup o FP sup Estudis Universitaris
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
6.3.3.2. L’atracció de Barcelona. Probabilitats d’arribar a Barcelona segons nivell
d’instrucció
El perfi l educatiu de la població metropolitana més propensa a experimentar
un canvi residencial amb destinació a Barcelona torna a ser similar al de la
població que canvia d’habitatge a l’interior de la ciutat, més que no pas al
perfi l educatiu dels que l’abandonen. La població metropolitana amb estudis
universitaris és, doncs, la que registra una major probabilitat de fi xar la nova
residència a Barcelona a tots els grups d’edat i a ambdós sexes (Taula 6.6).
La diferència és sempre molt signifi cativa: les probabilitats d’un habitant
metropolità de qualsevol grup d’edat a marxar cap a Barcelona és, per regla
general, el doble que la de la resta de la població. En alguns grups d’edat
d’elevada mobilitat, com el 30-34 anys, la probabilitat de la població amb
més estudis és cinc vegades superior a la dels individus amb menor formació
acadèmica. Les dades demostren, però, que l’atracció de Barcelona vers la
població amb més estudis no només està vinculada a la selecció que es genera
cap als més joves per la àmplia oferta universitària barcelonina, sinó que es
repeteix al llarg de tota la vida adulta. Entre la població femenina d’edat adulta
avançada, per exemple, un de cada tres moviments residencials generats a la
resta de la metròpoli i amb destinació a qualsevol altre municipi català acaba
el seu recorregut a Barcelona.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Taula 6.6. Probabilitat de la població de la RMB realitzar un moviment residencial amb
destinació BCN o la resta de municipis catalans durant el període 2000-2001 segons sexe,
edat i nivell d’instrucció (‰)
Probabilitat d’emigrar a Barcelona
Homes Dones
Primer
grau o
inferior
EGB, ESO
FP grau
o FP grau
sup. i
mig
batx.
superior
Estudis
Univers.
Total
Primer
grau o
inferior
EGB, ESO
FP grau
o FP grau
sup. i
mig
batx.
superior
Estudis
Univers.
Total
0-4 7,16 7,16 8,80 8,80
5-9 3,09 3,09 3,72 3,72
10-14 2,33 2,33 2,40 2,40
15-19 2,30 2,56 4,24 2,70 2,47 2,86 4,93 3,17
20-24 3,55 3,47 4,80 6,93 4,22 4,73 5,32 4,93 8,34 5,65
25-29 5,50 6,08 9,56 16,18 8,64 5,07 6,06 9,48 16,85 9,78
30-34 3,91 5,36 10,30 20,52 8,80 3,80 4,16 9,87 15,54 8,07
35-39 2,93 3,29 7,49 12,33 5,61 1,91 3,08 7,21 8,76 4,78
40-44 2,04 2,73 5,18 8,87 3,95 1,78 2,17 5,65 7,14 3,26
45-49 2,10 1,66 4,57 6,34 2,87 1,52 1,86 3,81 4,79 2,20
50-54 1,25 1,85 3,43 5,81 2,22 1,20 1,67 5,17 6,14 1,91
55-59 1,06 1,60 4,36 6,56 1,95 0,76 1,55 6,03 6,02 1,40
60-64 0,99 1,09 2,74 4,67 1,33 0,94 2,38 4,25 8,56 1,50
65-69 0,93 1,17 3,33 6,44 1,34 1,19 2,68 1,82 5,83 1,49
70-74 0,62 0,72 2,44 1,84 0,75 0,84 2,01 7,29 7,94 1,17
75+ 1,25 2,35 2,29 5,82 1,55 1,65 2,44 6,10 7,16 1,83
Probabilitat d’emigrar a la resta de Catalunya (sense incloure Barcelona)
Primer
grau o
inferior
EGB, ESO
o FP grau
mig
Homes Dones
FP grau
sup. i
batx.
superior
Estudis
Univers.
Total
Primer
grau o
inferior
EGB, ESO
o FP grau
mig
FP grau
sup. i
batx.
superior
Estudis
Univers.
0-4 37,97 37,97 36,26 36,26
5-9 31,09 31,09 32,03 32,03
10-14 24,92 24,92 24,27 24,27
15-19 23,25 21,17 16,81 21,29 23,70 21,99 18,80 21,85
20-24 34,95 32,07 26,17 19,69 29,57 46,47 50,37 37,50 28,54 41,38
25-29 58,52 70,80 71,67 58,40 66,83 54,16 72,19 76,41 67,87 70,25
30-34 43,98 58,28 62,77 66,55 58,36 44,07 52,75 56,70 57,60 53,67
35-39 33,17 40,72 46,50 47,24 41,66 26,66 33,86 37,83 37,72 34,10
40-44 25,95 27,65 31,70 34,37 29,02 19,74 24,51 26,41 25,13 23,52
45-49 18,37 22,03 25,96 22,32 21,51 15,27 18,58 23,40 18,64 17,73
50-54 15,64 18,46 22,60 21,68 18,14 13,82 17,27 21,05 18,78 15,76
55-59 13,04 16,60 24,18 19,22 15,60 12,92 14,94 19,47 15,39 13,84
60-64 13,00 16,82 20,13 19,27 14,70 11,80 13,71 20,31 19,26 12,62
65-69 12,10 16,25 18,46 17,42 13,41 10,51 13,08 13,35 14,58 11,00
70-74 10,26 12,29 13,16 23,93 11,15 8,69 10,80 12,76 11,11 9,03
75+ 8,69 9,26 8,26 12,94 8,86 10,13 8,88 18,31 14,32 10,16
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. S’han eliminat les probabilitats de realitzar un
canvi d’habitatge dels grups d’edat i activitat en què menys de 500 residents estaven en risc
d’experimentar el fenomen.
Total
355

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
L’elevada probabilitat de romandre a Barcelona que s’havia observat entre
la població amb menor formació, no té correspondència entre els habitants
metropolitans del mateix grup. Aquests presenten les probabilitats més baixes de
marxar a Barcelona en tots els grups d’edat. Només un de cada deu moviments
residencials generats per aquesta població que resideix a la metròpoli i que
té com a destinació qualsevol altre municipi de Catalunya fi nalitza el seu
recorregut a Barcelona, mentre que entre la població amb estudis universitaris
la relació se situa a totes les edats i a ambdós sexes per sobre del 20% (Gràfi c
6.22). El comportament dels individus amb estudis secundaris superiors torna
a estar a mig camí entre el que presenten els més i els menys formats. La seva
propensió a marxar a Barcelona és més elevada que la que manifesta la població
amb menys estudis, malgrat que no arriben als nivells dels que atresoren una
major formació. Finalment, l’increment del pes de la migració amb destinació
a Barcelona dels metropolitans en edats més avançades, és força independent
al seu nivell d’instrucció.
Gràfi c 6.22. Proporció de persones que tenen com a destinació la ciutat de Barcelona en
relació a tots els moviments generats a la RMB i amb destinació als municipis catalans
segons sexe, edat i nivell d’instrucció. 2000 i 2001 (%)
Homes (%) Dones (%)
40%
30%
20%
10%
0%
356
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Primer grau o inferior EGB, ESO o FP grau mig Batx. sup o FP sup Estudis Universitaris
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
6.3.4. Efectes dels moviments migratoris en l’estructura per nivell
d’instrucció de la població de Barcelona
Per fi nalitzar l’apartat dedicat al nivell d’instrucció dels migrants, novament,
la mateixa pregunta: com incideixen les característiques dels individus que
entren, romanen i surten de la ciutat en la redefi nició de l’estructura de la
població barcelonina? Per resoldre aquesta pregunta, s’ha reconstruït, en
primer lloc, el nivell d’instrucció de la població resident a la ciutat central
(Gràfi c 6.23). Com és d’esperar, la tendència a totes les edats i a ambdós sexes
apunta cap a l’assoliment d’uns nivells d’instrucció cada vegada superiors, en
un procés que s’ha d’entendre sempre des d’una òptica generacional. Com
ja s’havia identifi cat a punts anteriors, però, la ciutat central presenta una
estructura amb una notable major presència de població més formada, una
situació que ja s’experimentava amb la mateixa intensitat al 1986, moment de
partida d’aquesta anàlisi.
357

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.23. Evolució de la composició per nivell d’instrucció de la població resident a
Barcelona segons edat i sexe. 1986-2001 (%). 154
Homes
100%
358
80%
60%
40%
20%
0%
Dones
100%
80%
60%
40%
20%
0%
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65+
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
1986
1991
1996
2001
20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65+
Grup1 Grup2 Grup3 Grup4
Font: elaboració pròpia. Cens i padrons de població, 1986-2001.
154. 1986: Grup 1: Difi cultat a llegir i escriure +Primària incompleta + EGB 1ª etapa. Grup 2:
EGB 2ª etapa +FP 1 er Grau. Grup 3: FP 2 on Grau + BUP o COU. Grup 4: Títol mitjà + Títol superior.
1991: Grup 1: No sap llegir/escriure + sense estudis + estudis primaris o equivalent. Grup 2: EGB
complet, Graduat Escolar o equivalent + FP 1 er Grau. Grup 3: FP 2 on Grau + BUP o COU. Grup
4: Arq. o Eng. tècnica + Diplomatura + Títol mitjà + Títol sup. no univers. + Arq. o Eng. sup. +
Llicenciatura + Postgrau + Doctorat. 1996: Grup 1: No sap llegir/escriure + primària incompleta +
EGB 1ª etapa. Grup 2: EGB 2ª etapa +FP 1 er Grau. Grup 3: FP 2 on Grau + BUP o COU. Grup 4: Títol
mitjà + Títol superior. 2001: Agrupació utilitzada al llarg d’aquest capítol.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Durant la dècada de 1990, els moviments migratoris han potenciat
l’increment del nivell d’instrucció del conjunt de la població que resideix a la
ciutat, sobretot entre les persones adultes-joves, les més mòbils, i en què la
migració té, per tant, una major capacitat per modifi car estructures. La Taula
6.7 presenta els efectes de la migració a través de les característiques de la
població al 2001 segons nivell d’instrucció en l’hipotètic escenari d’absència
de migracions entre 1991 i 2001.
En absència de moviments migratoris durant la dècada de 1990
residirien a la ciutat un major nombre de persones amb estudis obligatoris i
estudis secundaris i, en canvi, la població amb formació universitària seria
signifi cativament menor. La incidència de la migració ha estat clara, com
s’ha comentat, en les edats adultes més joves, tot i que no assoleix els nivells
identifi cats en l’estudi de l’estat civil, on les diferències arribaven als sis punts
percentuals. La població amb estudis primaris o inferiors gairebé no experimenta
cap modifi cació entre l’escenari fi ctici i el real, mentre que el de la població
amb estudis secundaris superiors experimenta variacions molt petites en favor
d’una menor representació. Les diferències més grans entre els dos escenaris
s’identifi quen, doncs, en la presència de població amb estudis obligatoris i FP
de grau mitjà i en els individus amb estudis universitaris. Els homes i dones de
25 a 34 anys en possessió del primer grup d’estudis representarien el 29,5%
i el 24,5% respectivament en absència de migracions, mentre que el seu pes
real era del 27% i del 22%. La presència d’efectius amb formació universitària
és, en canvi, superior i passarien de ser el 30,5% i el 39,5% de la població
masculina i femenina en absència de migracions, al 33,5% i al 42,5% que
representen realment. Les diferències són quasi inadvertides a la resta d’edats
adultes i a les més avançades; com a màxim, s’identifi ca una lleugera pèrdua
de la població menys formada.
359

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 6.7. Efectes dels moviments migratoris realitzats entre 1991 i 2001 en la composició
segons nivell d’instrucció de la població de Barcelona (%)
Primer grau o inferior EGB, ESO o FP grau mig
Pob. masculina Pob. femenina Pob. masculina Pob. femenina
Escenari Escenari Escenari Escenari Escenari Escenari Escenari Escenari
real simulat real simulat real simulat real simulat
10-14 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%
15-19 30,8% 31,5% 26,6% 27,4% 46,9% 47,2% 44,6% 45,2%
20-24 10,6% 10,6% 7,4% 7,5% 31,6% 33,1% 23,7% 25,5%
25-29 10,3% 10,1% 7,0% 7,0% 27,1% 29,5% 21,0% 23,5%
30-34 10,2% 9,5% 8,0% 7,7% 26,8% 29,2% 23,0% 25,5%
35-39 11,2% 10,4% 9,9% 9,5% 27,6% 28,7% 26,9% 28,3%
40-44 13,8% 13,2% 14,8% 14,5% 28,4% 28,9% 32,3% 33,3%
45-49 18,3% 18,0% 21,5% 21,5% 29,3% 29,7% 35,2% 35,9%
50-54 24,7% 24,6% 32,9% 33,0% 30,0% 30,4% 35,3% 35,7%
55-59 32,7% 32,8% 43,9% 44,2% 29,5% 29,5% 31,8% 31,9%
60-64 44,4% 44,6% 56,6% 57,1% 24,9% 25,2% 25,6% 25,7%
65-69 53,2% 53,8% 66,4% 66,8% 21,1% 21,1% 19,8% 19,9%
70-74 59,5% 59,8% 73,0% 73,1% 17,2% 17,4% 15,8% 15,9%
75+ 61,7% 62,1% 77,2% 77,5% 16,6% 16,7% 14,0% 13,9%
EGB, ESO o FP grau mig Estudis Universitaris
10-14 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%
15-19 22,3% 21,3% 28,8% 27,4% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%
20-24 41,6% 41,0% 42,7% 42,2% 16,2% 15,3% 26,2% 24,9%
25-29 29,3% 29,8% 27,4% 28,3% 33,4% 30,6% 44,6% 41,3%
30-34 29,7% 31,1% 28,4% 29,1% 33,4% 30,2% 40,5% 37,7%
35-39 29,8% 30,6% 27,4% 27,4% 31,5% 30,3% 35,8% 34,8%
40-44 27,5% 27,7% 21,8% 21,4% 30,2% 30,2% 31,1% 30,8%
45-49 24,4% 24,4% 17,9% 17,5% 28,0% 27,9% 25,5% 25,1%
50-54 19,5% 19,6% 13,8% 13,6% 25,8% 25,5% 18,0% 17,7%
55-59 16,1% 16,2% 11,9% 11,7% 21,7% 21,4% 12,4% 12,1%
60-64 14,3% 14,2% 10,0% 9,7% 16,4% 16,1% 7,8% 7,5%
65-69 12,8% 12,5% 8,2% 8,0% 13,0% 12,6% 5,5% 5,4%
70-74 11,9% 11,7% 7,1% 6,9% 11,3% 11,1% 4,1% 4,1%
75+ 11,6% 11,4% 5,7% 5,6% 10,0% 9,8% 3,1% 3,0%
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Escenari real = Població real al cens de 2001.
Escenari simulat = Població simulada en absència de migracions durant el període 1991-2001.
Barcelona ha perdut durant la dècada de 1990 el 30% de la població
masculina i el 34% de la femenina que tenia entre 25 i 34 anys al 2001, amb
estudis obligatoris o FP de grau mig i que al 1991 residia a la ciutat (Taula
360

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
6.8). En aquest grup d’edat, els altres nivells d’instrucció han perdut menys
efectius, i són els més formats els que registren un dèfi cit menor, molt per sota
de la mitjana del grup d’edat (un 20% en el cas dels homes i un 23% en el de
les dones, mentre que la mitjana està uns cinc punts per sobre); aquest fet,
combinat amb la major arribada relativa i absoluta de població amb estudis
universitaris, juga a favor de l’increment relatiu que aquest nivell d’instrucció
ha registrat en la darrera dècada gràcies a la migració. A mesura que s’avança
en l’edat adulta, desapareix la major pèrdua de població amb menor formació;
fi ns i tot en el grup 40-49 anys la població que més efectius ha perdut respecte
als presents a la ciutat 10 anys abans és la que posseeix estudis universitaris,
tot i que la diferència és petita. A partir dels 50 anys, i sobretot en edats
relacionades amb la jubilació, tornen a ser els menys instruïts els que registren
una sensible major pèrdua.
Taula 6.8. Proporció de la població censada al 2001 que ha canviat de municipi i que
residia a Barcelona a 1991 sobre el total de la població que residia a Barcelona l’any 1991
segons sexe, edat i nivell d’instrucció (%)
Primer
grau o
inferior
EGB,
ESO o
FP grau
mig
Homes Dones
FP grau
sup. i
batx.
superior
Estudis
Univers.
Total
Primer
grau o
inferior
EGB,
ESO o
FP grau
mig
FP grau
sup. i
batx
superior
Estudis
Univers.
10-14 18,25% 18,25% 18,16% 18,16%
15-19 20,72% 16,67% 12,57% 17,07% 21,04% 16,95% 12,56% 16,87%
20-24 21,42% 18,77% 12,23% 9,58% 14,97% 24,88% 23,00% 14,51% 10,02% 16,33%
25-29 24,36% 25,43% 20,28% 14,57% 20,46% 29,86% 31,25% 25,97% 17,60% 24,02%
30-34 30,11% 34,09% 31,77% 25,78% 30,48% 31,50% 35,76% 31,33% 26,48% 30,64%
35-39 27,53% 30,53% 30,18% 29,73% 29,87% 26,79% 27,95% 26,20% 25,50% 26,51%
40-44 23,32% 23,81% 24,42% 25,20% 24,33% 20,76% 21,06% 20,06% 20,25% 20,55%
45-49 18,87% 19,51% 19,45% 20,04% 19,53% 15,51% 15,45% 14,66% 14,39% 15,06%
50-54 14,79% 15,55% 16,24% 15,92% 15,59% 12,03% 12,33% 12,38% 10,91% 11,99%
55-59 12,90% 12,31% 14,35% 13,62% 13,12% 11,09% 10,91% 11,08% 9,93% 10,89%
60-64 12,99% 13,56% 12,71% 12,18% 12,96% 11,41% 11,17% 9,69% 9,03% 11,01%
65-69 13,96% 13,29% 10,92% 12,02% 13,20% 10,37% 10,38% 7,41% 9,46% 10,09%
70-74 10,74% 11,40% 8,73% 9,18% 10,45% 8,13% 8,34% 5,91% 8,60% 8,03%
75+ 7,80% 7,20% 4,84% 5,51% 7,14% 7,18% 6,20% 3,56% 6,14% 6,81%
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Total
361

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
A grans trets, el comportament migratori dels barcelonins segons el seu nivell
d’instrucció observat al llarg de la dècada de 1990, així com la direcció en què
incideixen les migracions en l’estructura de la població barcelonina, també
sembla identifi car-se durant la dècada de 1980, amb uns efectes estructurals,
però, menys intensos.
La composició de l’estoc de persones que migraren durant l’any anterior a la
data censal de 1991, apunta novament cap a la major proliferació de població
menys formada entre les persones que abandonaven Barcelona. Aquesta
s’identifi ca, sobretot, entre els adults-joves amb estudis obligatoris i FP de
primer grau (no tant entre les persones menys formades), i entre la població
amb edat més avançada (en aquest cas les diferències són més grans entre
els menys formats). De manera similar com succeeix una dècada després, les
persones amb estudis universitaris estan notablement més presents al volum
d’immigrants, sobretot en la franges d’edat 20-39 anys i més de 55 anys,
i entre la població masculina. A les edats adultes centrals, les diferències
disminueixen en ambdós sexes com a conseqüència del repuntament de la
mobilitat intermunicipal de la població més formada que parteix de Barcelona.
Cal tenir en compte, però, que aquests arguments només consideren la
composició relativa dels migrants, i és que en el context de pèrdua d’efectius
del període anual analitzat, la ciutat va perdre població de tots els grups d’edat,
independentment del seu nivell d’instrucció.
En el marc de la dècada de 1980, la migració va modifi car més lleugerament
l’estructura de la població segons el seu nivell d’instrucció que durant la dècada
posterior. Els canvis més notables fruit de la migració es registraren en la població
d’entre 25 i 34 anys amb estudis universitaris, sobretot en les dones, on el pes
d’aquest nivell d’instrucció augmenta al voltant de dos punts percentuals. En el
mateix nivell d’estudis, cal destacar la lleugeríssima, existent, però, pèrdua de
pes relatiu de la població adulta d’entre 35 i 59 anys. Aquest fet, enllaçat amb
una altra dada, la major pèrdua relativa de persones amb estudis universitaris que
vivien a la ciutat al 1981 respecte a cap altre nivell d’estudis, donen força a la
concepció d’una certa intensitat de la mobilitat intermunicipal de la població més
formada resident a Barcelona, fet que difícilment s’identifi ca al cens de 2001.
362

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
6.4. Relació amb l’activitat
Les onze categories detallades referents a la variable activitat en què s’han
disseminat les microdades del cens de 2001, han quedat agrupades en quatre,
tal i com es detalla a continuació (Taula 6.9). També cal precisar que, tot i que
al cens s’inclouen fi ns a 5 possibles situacions referents a l’activitat, en aquesta
recerca sempre s’ha analitzat la variable “relació preferent amb l’activitat”.
Taula 6.9. Categories contemplades en l’anàlisi de la relació amb l’activitat
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
363

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Convé introduir una anotació metodològica relacionada amb la declaració
de l’activitat al cens de 2001, un aspecte que romandrà present al llarg de tot
l’apartat, malgrat que tindrà especial rellevància en l’anàlisi de la composició
dels estocs d’immigrants i emigrants. S’ha identifi cat que una nombrosa part de
la població de nacionalitat estrangera ha quedat inclosa a les microdades sota
la categoria ”Altres Situacions 3”, considerada com a part integrant del grup de
població inactiva i que en aquesta recerca s’inclou dintre de la categoria “Resta
d’inactius”. D’acord amb el cens de 2001, a la categoria “Altres situacions
3” s’inclouen menors sense escolaritzar, rendistes i altres situacions que no
queden defi nides en les altres categories.
Tal i com es presenta a la Taula 6.10 la població adulta estrangera, tant
masculina com femenina, presenta una notable acumulació d’individus en
aquesta categoria. Aquesta és més gran quan només es contempla la població
que ha arribat a Espanya entre 2000 i 2001, i entre les nacionalitats no
membres de la Unió Europea. Mentre que el 3% de la població catalana d’entre
20 i 39 anys 155 es va inscriure a la categoria “Altres situacions”, el 9% de
l’estrangera arribada a Espanya durant els 22 mesos anteriors a la data censal
va inscriure’s en aquesta categoria. En el context migratori dels darrers anys,
és difícil contemplar un escenari en què la població adulta que ha arribat a
Catalunya presenti un grau d’inactivitat d’aquesta magnitud. Sembla evident
pensar en què existeix una dolenta declaració de l’activitat entre el col·lectiu
estranger, probablement en detriment de la població activa, i que podria estar
vinculada amb l’estatus legal en què es trobava l’individu.
Com afecten aquests elements a l’anàlisi que es duu a terme al llarg del
present apartat? Com s’ha insinuat amb anterioritat, la incidència és més notòria
al punt dedicat a l’estudi de la composició dels estocs de migrants, sobretot
en l’immigratori, ja que la població de nacionalitat estrangera representa el
55,8% de tots els arribats a Barcelona al període d’estudi 2000-2001. La
presència dels estrangers és menor entre els que romanen (el 17,0%) i entre
els emigrants (el 8,7% dels que abandonen la ciutat amb destinació a la resta
d’Espanya).
155. S’ha delimitat la franja d’edat entre els 20 i 39 anys perquè és on s’acumula la major
part de població estrangera, i per evitar efectes de la diferent estructura per edats espanyola i
estrangera. Si s’haguessin contemplat tots els adults, hi hauria una major aparició d’inactius entre
els espanyols.
364

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Taula 6.10. Relació amb l’activitat de la població resident a Catalunya de 20 a 39 anys
segons nacionalitat i sexe (%). Cens de 2001
Tota la població Any d’arribada a Espanya = 2000-2001
Homes Dones Homes Dones
Actius Inactius Actives Inactives Actius Inactius Actives Inactives
(%)
Categ.
amb
etiqueta
(%)
Categ.
“Altres
situacions
3” (%)
(%)
Categ.
amb
etiqueta
(%)
Categ.
“Altres
situacions
3” (%)
(%)
Categ.
amb
etiqueta
(%)
Categ.
“Altres
situacions
3” (%)
(%)
Categ.
amb
etiqueta
(%)
Categ.
“Altres
situació
3”
(%)
Espanya 88,3 8,5 3,2 76,9 20,0 3,1
Europa (14) 87,7 7,4 4,9 70,6 24,2 5,2 83,6 10,0 6,4 64,6 27,7 7,8
Resta d’Europa 86,8 5,3 8,0 65,1 27,9 7,0 85,3 4,3 10,4 61,2 30,4 8,4
Àfrica 89,6 3,8 6,6 45,1 48,8 6,1 85,5 4,4 10,1 41,9 51,7 6,4
Amèrica 84,4 9,0 6,6 70,4 23,8 5,8 82,9 9,3 7,8 63,4 29,7 6,9
Àsia 87,2 6,2 6,7 63,7 30,3 6,0 81,0 6,6 12,4 62,9 30,1 7,0
Estrangers 87,2 6,2 6,7 63,7 30,3 6,0 83,8 7,3 8,9 62,9 30,1 7,0
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
6.4.1. L’escenari metropolità. Composició de la població segons
relació preferent amb l’activitat
La capacitat de Barcelona per guanyar un nombre absolut de població activa
en un context de pèrdua de població va conduir a Cabré i Pujadas (1982) a
defi nir una de les peculiaritats del fi ltre barceloní: la selecció migratòria de la
ciutat afavoria la presència de parelles actives, amb més recursos per competir
en el mercat de l’habitatge i que podien maximitzar la centralitat de Barcelona
en termes d’activitat.
Vint-i-cinc anys després, la situació de la ciutat de Barcelona en relació a la
resta de la metròpoli i en termes d’activitat de la població es caracteritza per
presentar dos escenaris amb forts contrastos en funció del sexe de la població
(Gràfi c 6.24). Entre la població masculina, destaca la menor representació de
la població activa fi ns als 29 anys, com a conseqüència de l’important pes de
la població estudiant, sempre més present en termes relatius a la ciutat central
que a la resta de corones metropolitanes. Al grup d’edat 20-24, per exemple,
una tercera part de la població barcelonina és estudiant, mentre que a la resta
de la metròpoli només ho són una de cada cinc persones. A partir dels 30 anys
d’edat, però sobretot, després dels 40 i fi ns els 50, les diferències són gairebé
365

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
imperceptibles, i més del 90% de la població masculina es declara activa.
Dintre dels actius d’edats adultes centrals, el nombre relatiu d’aturats només
presenta sensibles diferències entre àmbits, sempre a favor d’una lleugera
major presència d’aquests a Barcelona i als municipis més propers. A partir
dels 50 anys, en canvi, l’activitat és major entre els homes que resideixen a la
ciutat central, en una relació que augmenta a mesura que s’apropa el moment
de la jubilació.
Gràfi c 6.24. Relació amb l’activitat de la població resident a la RMB segons edat, sexe i
distància a la ciutat de Barcelona. 2001 (%)
Homes
100%
80%
60%
40%
20%
366
0%
Dones
100%
80%
60%
40%
20%
0%
bcn

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
La relació amb l’activitat de la població femenina presenta majors contrastos
a la RMB i és la que permetrà parlar de fi ltre migratori en termes d’activitat. Entre
les dones joves, el pes de les actives és més elevat a les corones metropolitanes,
tot i que en aquest cas fi ns als 25 anys, novament condicionades pel pes de
les estudiants a Barcelona. A mesura que s’avança en l’edat, les actives de
Barcelona, que representen el 70-80% de les dones d’entre 30 i 49 anys, tenen
un pes notablement superior al de les que resideixen a la resta de la metròpoli,
sobretot a les dels municipis limítrofs. La major presència d’inactives a les
corones metropolitanes continua fi ns a l’edat de la jubilació, sempre, però, amb
una reducció del nombre d’actives en tots els àmbits a mesura que augmenta
l’edat de la població, en una tendència explicada per l’element generacional.
La composició de la població resident a Barcelona segons la seva relació
preferent amb l’activitat presenta, doncs, diferències notables en comparació
amb la de la resta d’àmbits metropolitans; aquestes es registren sobretot
en la població adulta-jove d’ambdós sexes i la població adulta femenina. És
ara moment d’identifi car quin ha estat el paper de la dinàmica residencial i
migratòria dels darrers anys en la composició actual de la població de la ciutat
de Barcelona.
6.4.2. La composició de la població que canvia d’habitatge segons
la relació amb l’activitat
Abans d’encetar aquest apartat convé recordar els apunts metodològics
que s’han introduït anteriorment i que afegeixen incertesa sobre la declaració
d’activitat de part de la població de nacionalitat estrangera, que ha quedat
recollida com a població inactiva. Els efectes d’aquest aspecte s’observaran
sobretot en l’anàlisi de la composició de la població adulta immigrada, on els
estrangers tenen un pes important. A la Taula 6.11 es presenta la relació amb
l’activitat de l’estoc d’immigrants arribats a la ciutat.
367

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 6.11. Relació amb l’activitat de la població de 20 a 39 anys que ha arribat a
Barcelona entre 2000 i 2001 segons nacionalitat i sexe. Nombres absoluts i relatius
368
Homes Dones
Actius Inactius Actives Inactives
Categories
Categ.
Etiqueta-
“Altres
des
situacions
Total inactius
3”
Categories
Etiquetades
Categ.
“Altres
situacions
3”
Total
inactius
Abs. (%) Abs. (%) Abs. (%) Abs. (%) Abs. (%) Abs. (%) Abs. (%) Abs. (%)
Espanya 5.101 88,1 462 8,0 226 3,9 688 11,9 4.962 81,7 902 14,9 208 3,4 1.110 18,3
Europa
(14)
Resta
d’Europa
1.112 81,3 177 12,9 79 5,8 256 18,7 779 69,6 267 23,8 74 6,6 341 30,4
423 80,1 49 9,3 56 10,6 105 19,9 329 61,3 156 29,1 52 9,7 208 38,7
Àfrica 694 81,6 72 8,5 84 9,9 156 18,4 254 56,4 155 34,4 41 9,1 196 43,6
Marroc 449 81,2 48 8,7 56 10,1 104 18,8 161 52,4 117 38,1 29 9,4 146 47,6
Amèrica 4.251 78,4 777 14,3 391 7,2 1.168 21,6 4.251 78,4 777 14,3 391 7,2 1.168 21,6
Colòmbia 859 78,1 160 14,5 81 7,4 241 21,9 809 69,1 303 25,9 59 5,0 362 30,9
Equador 1.559 88,0 82 4,6 131 7,4 213 12,0 1.586 78,7 301 14,9 129 6,4 430 21,3
Àsia 909 78,9 99 8,6 144 12,5 243 21,1 909 78,9 99 8,6 144 12,5 243 21,1
Pakistan 483 81,2 35 5,9 77 12,9 112 18,8 15 41,7 19 52,8 2 5,6 21 58,3
Estrangers 13.464 79,0 2.499 14,7 1.090 6,4 3.589 21,0 9.093 74,5 2.194 18,0 921 7,5 3.115 25,5
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
En el balanç migratori calculat a partir del nombre absolut de persones
que han arribat o marxat de Barcelona entre 2000 i 2001, la ciutat ha perdut
població del conjunt dels dos grans grups d’activitat, actius i inactius, en
consonància amb el context de pèrdua de habitants per migració del període
(Gràfi c 6.25). Dintre de cadascun d’aquests grups, però, apareix una excepció.
Entre els actius, es perden ocupats i aturats que han treballat abans; es guanyen,
però, 1.100 persones aturades que cerquen la primera feina. Pel que fa als
inactius, es registra un equilibri entre els homes estudiants que entren i marxen
de la ciutat, mentre que es guanyen unes 200 dones que es declaren estudiants
com a activitat principal. En nombres absoluts, la pèrdua de població activa
és molt signifi cativa, sobretot en el cas dels ocupats: 11.000 persones de les
quals, aproximadament, 7.000 són homes. És important, també, la pèrdua de
població inactiva no estudiant, en aquest cas, sobretot entre les dones. Han
abandonat la ciutat pràcticament el doble de dones inactives de les que han
arribat, 10.000 enfront de 5.800 (que serien un miler menys si es descomptés
el fenomen de la probable dolenta declaració de l’activitat dels estrangers).

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Si es relativitzen les dades, s’observa que les dones no haurien perdut
població activa, a diferència del procés observat entre els homes (sí que
perden, però, aturades que han treballat abans en favor de les que cerquen la
primera feina). Com ja s’ha identifi cat en les dades absolutes, la major pèrdua
de població de les dones es registra entre les inactives no estudiants: el 30% de
la població que marxa pertany a aquest grup, mentre que representen el 20%
de la que entra.
Gràfi c 6.25. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons activitat i sexe. Nombres absoluts i relatius
Nombres absoluts De cada 100 persones que arriben o marxen
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Si s’integra l’edat a l’estudi de la composició dels estocs dels migrants, es
pot observar que, en dades absolutes, el gruix de les pèrdues de població adultajove
barcelonina es comptabilitza a la població activa i ocupada, sobretot en
el cas dels homes, mentre que en les altres relacions amb l’activitat el balanç
migratori és positiu, i per tant, existeix un reemplaçament de població de les
mateixes característiques (Annex 8). Així, entre 2000 i 2001, i sempre parlant
de població masculina, Barcelona va perdre més de 4.000 adults ocupats de 25
a 39 anys. El grup d’edat immediatament anterior, el 20-24, en canvi, registra
guanys absoluts d’homes ocupats, en un balanç benefi ciat per l’aportació de la
immigració estrangera, que representa el 65% dels ocupats d’aquest grup d’edat
que arriben a la ciutat. L’aportació estrangera a les entrades d’ocupats d’entre
25 i 39 anys, també molt destacable, no aconsegueix, però, compensar les
pèrdues d’actius ocupats. L’altre grup d’actius, els aturats, presenten un balanç
369

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
migratori equilibrat en totes les edats, amb l’excepció de la franja d’adults amb
més edat, en què es perd població, i al grup d’edat 20-24, en què es registren
sensibles guanys de població aturada que cerca la seva primera feina.
També es registra un balanç absolut negatiu de dones adultes actives de la
franja jove, tant ocupades com aturades, amb excepció novament de les més
joves, de 16 a 24 anys, en què es guanya població ocupada i aturada que cerca la
primera feina. Per altra banda, els guanys de població estudiant es reprodueixen
entre els homes i les dones de més de 20 anys, en una relació que ratifi ca els
arguments presentats en punts anteriors i que apuntaven a la capacitat de la
ciutat per atraure població estudiant de la RMB i que complementa l’atracció
identifi cada que s’exercia sobre la població amb estudis universitaris.
Finalment, els lleugers guanys en dades absolutes i relatives de la resta
d’homes inactius en edats joves estan molt condicionats per la declaració de
la situació d’activitat dels estrangers. Entre les dones, en canvi, l’emigració de
dones espanyoles inactives d’entre 20 i 39 anys, aconsegueix compensar la
hipotètica sobrerepresentació de dones immigrants inactives derivades de la
dolenta declaració de l’activitat.
En edats adultes més avançades, les pèrdues absolutes es continuen comptabilitzant
entre els homes actius, mentre que, coincidint amb el moment en què es
congela l’aportació de població estrangera que es declara com inactiva, es comença
a perdre població inactiva, en una tendència que s’intensifi ca a mesura que avança
l’edat dels individus. Entre les dones, són poques les inactives que arriben a la ciutat,
mentre que aquestes són cada cop més presents entre les que marxen.
En el cas de l’activitat, i a diferència del que succeïa en les variables
analitzades anteriorment, com l’estat civil o el nivell d’instrucció, la composició
de la població que canvia d’habitatge a l’interior de Barcelona presenta més
similituds amb l’estoc d’emigrants (Annex 8), amb l’excepció dels estudiants. A
grans trets, els actius ocupats tenen més pes en l’estoc de persones que canvien
d’habitatge a la ciutat, sobretot entre les dones, mentre que els aturats estan
notablement més representats a l’estoc d’emigrants i sobretot d’immigrants.
Finalment, la possible infl uència dels estrangers que han declarat ser inactius,
és menys perceptible entre els que romanen a la ciutat. D’aquesta manera, la
representació dels inactius és notablement inferior en el canvi de residència
intramunicipal, sobretot entre les dones.
370

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
6.4.2.1. L’activitat dels migrants segons àmbit territorial de relació i nacionalitat
No es registren diferències importants en la composició dels estocs
d’immigrants i emigrants masculins en la relació migratòria que s’estableix entre
Barcelona i la resta de la metròpoli. La població activa representa gairebé el
95% de la població masculina de 20 a 39 anys que arriba o marxa de la ciutat;
el pes dels inactius és, doncs, molt baix, fi ns i tot el dels estudiants a l’estoc
immigratori. En aquesta relació territorial i en les edats adultes més avançades
tampoc s’aprecien importants contrastos en la composició d’ambdós estocs,
a diferència del que es registra en la relació migratòria que s’estableix amb la
resta de Catalunya o Espanya, quan la presència d’inactius és notablement més
elevada entre els emigrants.
Pel que fa a la composició de la població femenina en la seva relació
migratòria amb la metròpoli, s’identifi quen més contrastos que en el cas dels
homes, tot i que menys intensos que els que es donen en la relació amb la resta
de Catalunya i d’Espanya. Entre els 20 i 39 anys, les ocupades i les estudiants
tenen més pes en l’estoc d’immigrants, i en canvi, la resta d’inactives i les
aturades estan més representades a l’estoc d’emigrants. A partir dels 40 anys
d’edat, el ràpid increment del pes de les inactives a l’estoc d’emigrades és el
fenomen més destacable.
Els homes adults-joves que arriben procedents de la resta de Catalunya
i d’Espanya tenen un component d’activitat gairebé tan elevat com els que
arriben de l’àmbit metropolità, tot i que en el seu cas el percentatge de població
aturada és més elevat. Aquesta circumstància és previsible, ja que en aquests
tipus de migracions la distància no permet mantenir el vincle laboral anterior en
la gran majoria dels casos. Pel que fa als inactius, l’única diferència respecte
a la composició de l’estoc d’immigrants metropolitans és la major presència
d’estudiants. El pes dels ocupats entre els emigrants adults-joves que han
canviat de residència a la resta de Catalunya i Espanya és gairebé idèntic al de
la població immigrada entre els 25 i els 34 anys, mentre que el nombre d’aturats
entre els emigrants és lleugerament superior, en detriment dels estudiants,
lògicament menys presents. Aquesta situació s’accentua al grup 20-24, en
què la població activa és signifi cativament més present en l’estoc d’emigrants
(representen aproximadament el 90%, mentre que al d’immigrants en canvi,
representen el 65% dels que arriben de la resta de Catalunya i el 70% dels
que ho fan de la resta d’Espanya, degut al major pes dels estudiants). A partir
371

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
dels 40 anys, les diferències entre els homes que arriben i surten d’aquests
àmbits més llunyans, comencen a presentar diferències més clares, sempre a
favor d’una major presència d’actius entre els immigrants i d’inactius entre els
emigrants, sobretot en la relació amb la resta d’Espanya. Al grup d’edat 55-59
anys, per exemple, la meitat dels que marxen de Barcelona són inactius.
Pel que fa a la població femenina en la seva relació migratòria amb la resta
de Catalunya i d’Espanya, les diferències són notables en totes les edats, de
forma que les inactives són sempre més presents a l’estoc d’emigrants, sobretot
quan es dirigeixen a la resta d’Espanya. En les edats adultes-joves, representen
aproximadament el 30% de la població que marxa; a partir dels 40 anys el
percentatge creix ràpidament fi ns a situar-se per sobre del 50% després dels 50
anys d’edat. Per altra banda, i centrant l’atenció en les que arriben a Barcelona,
cal anotar que en edats adultes centrals, les immigrants de la resta d’Espanya
també són més inactives que les que procedeixen de la metròpoli.
L’anàlisi de la composició dels estocs segons la nacionalitat de la població mostra
una major presència d’adults estrangers inactius no estudiants (Gràfi c 6.26), que
s’ha de vincular amb la possible dolenta declaració de l’activitat, ja comentada al
començament d’aquest capítol. La destacable representació d’estudiants adultsjoves
s’ha de relacionar amb l’elevada mobilitat internacional d’aquest col·lectiu i
amb l’atracció generada per Barcelona com a nucli d’oferta acadèmica.
Pel que fa a la població espanyola, incidir en els principals elements destacats
fi ns ara i que apunten, en primer lloc, cap a la convenient separació de les
dinàmiques d’homes i dones. Entre els homes, es manifesta una elevadíssima
participació dels actius en tots els canvis de residència. Només s’observen
sensibles diferències en la composició d’immigrants i emigrants als dos extrems
de la població adulta: en un costat, el pes dels actius més joves que arriben a
la ciutat respecte als que surten és menor degut a la major representació dels
estudiants entre els primers; en l’altre extrem, entre els adults de més edat, es
registra una situació inversa amb una major presència d’inactius entre els que
abandonen la ciutat. Les diferències són més clares en l’anàlisi de la població
femenina, sempre a favor de la major presència d’actives ocupades a l’estoc
d’immigrants, tret de la població adulta més jove, en què les estudiants fan
incrementar el pes de les inactives. A partir dels 30 anys d’edat, la diferència,
però, s’eixampla i les inactives són sempre més presents entre les emigrants
que entre les immigrants.
372

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.26. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons sexe, edat, estat civil i activitat. Pes de cada estat civil (%)
Homes amb nacionalitat espanyola Dones amb nacionalitat espanyola
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Homes amb nacionalitat espanyola Dones amb nacionalitat estrangera
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Estudiants Immigrants Estudiants Emigrants Resta inact. Immigrants Resta inact. Emigrants
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Per concloure aquest punt es presenta el Gràfi c 6.27, en què es compara
la composició dels migrants segons l’àmbit en què es genera el moviment
residencial i la seva destinació fi nal. El pes dels actius és molt elevat en tots
els tipus de canvi d’habitatge experimentats pels homes, i no s’identifi quen
diferències més enllà del major pes dels joves estudiants entre la població
que arriba a la ciutat o que canvia d’habitatge al seu interior, o de la major
representació d’inactius en els moviments que no tenen la ciutat central com
a destinació i que són protagonitzats per la població adulta de més edat.
Novament, les dones actives són més presents als moviments que acaben
a Barcelona, sobretot en comparació amb els que es generen i fi nalitzen el
recorregut residencial a la resta de la RMB.
373

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.27. Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000 i 2001
segons sexe, edat i activitat (%). A) Moviments generats a Barcelona B) Moviments
generats a la resta de la RMB
A) Moviments generats a Barcelona – Homes
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
374
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Ocupats BCN Ocupats Inter Aturats BCN Aturats Inter
Estudiants BCN Estudiants Inter Resta inac. BCN Resta inac. Inter
B) Moviments generats a la resta de la
RMB – Homes
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Moviments generats a Barcelona - Dones
Moviments generats a la resta de la
RMB - Dones
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Ocupats dest. BCN des t RMB Aturats dest. BCN des t RMB
Estudiants dest. BCN des t RMB Resta inac. dest. BCN des t RMB
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
6.4.3. La propensió a canviar d’habitatge segons la relació amb
l’activitat
S’aprecien els efectes de l’activitat de la població sobre la seva mobilitat en
els quatre grans tipus de moviments analitzats, visibles sobretot en els adults
menors de 45 anys d’edat. Aquests es manifesten de forma diversa segons el
rol que juga Barcelona en el moviment migratori, un element que apunta a
la participació de la variable activitat en el mecanisme de fi ltre i substitució
sociodemogràfi ca barcelonina.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Abans de defi nir els efectes concrets de les diferents categories d’activitat
sobre cadascun dels tipus de moviments analitzats, es poden destacar els trets
generals observats, en què s’identifi ca també un comportament divers segons
el sexe de la població: els homes actius de menys de 40 anys, sobretot els
ocupats, presenten una major propensió a experimentar un canvi d’habitatge que
els inactius, mentre que en les dones aquest efecte és poc clar, sobretot quan
aquestes no són estudiants. És precisament la població estudiant d’ambdós sexes
la que, sense considerar encara el paper de Barcelona, presenta menys propensió
a realitzar un canvi de residència. A partir dels 40 anys, en canvi, els ocupats
s’incorporen a una etapa de major estabilitat residencial, i els aturats i el conjunt
d’inactius registren una major propensió a realitzar un moviment migratori.
Cal incidir novament en el fet que la relació amb l’activitat és la declarada al
cens, i per tant, amb posterioritat a la realització moviment residencial. A diferència
d’altres variables analitzades, com el nivell d’instrucció,cal tenir en compte que la
relació amb l’activitat és més vulnerable a experimentar una modifi cació després
del canvi de residència, sobretot en els moviments interregionals.
6.4.3.1. L’arrelament a Barcelona. Probabilitats de romandre o marxar de la ciutat
segons la relació amb l’activitat
Un cop més, el nombre de persones que romanen a la ciutat després d’haver
realitzar un canvi d’habitatge és més elevat que el d’individus que abandonen el
municipi en la gran majoria de les edats i de les relacions amb l’activitat (Taula
6.12). 156 Els homes inactius de més de 55 anys d’edat, les dones aturades
adultes més joves i de més edat, i les inactives que volten l’edat de jubilació,
han abandonat el municipi en més del 50% dels moviments encetats des de
Barcelona (Gràfi c 6.28).
Com s’ha comentat anteriorment, a la franja de població adulta-jove
masculina els actius són els que tenen una major propensió a experimentar un
canvi d’habitatge, tant de sortida com de permanència a la ciutat. En el primer
cas, els aturats tenen una probabilitat menor, molt propera, però, a realitzar
un moviment residencial, sobretot si es contemplen la totalitat de moviments
156. En aquesta variable, es presenten també les probabilitats de realitzar un moviment
intermunicipal metropolità, per tal de minimitzar els efectes del propi canvi residencial en la
modifi cació de l’estatus laboral de les persones, més probables als desplaçaments residencials
més llunyans.
375

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
intermunicipals. Els aturats, en canvi, presenten una mobilitat notablement més
baixa que la dels ocupats quan es tracta dels canvis d’habitatge intramunicipals.
Sembla ser, doncs, que entre els actius en edats joves relacionades amb
processos d’emancipació i de formació de noves llars, la ciutat té una capacitat
major per enclavar en el seu territori a població ocupada. Els estudiants són
el grup de població menys propens a canviar d’habitatge; si canvien, però,
romanen a Barcelona més que cap altre grup.
Una de les principals diferències entre sexes en edats adultes joves és
l’elevada propensió a canviar de municipi de les dones inactives no estudiants,
que se situa en un nivell superior al del conjunt de la població activa. Als
moviments que romanen a la ciutat, en canvi, aquestes tenen menor propensió
a canviar d’habitatge que les actives. Així doncs, mentre que els homes inactius
presentaven una permanència a la ciutat força elevada, les dones inactives
presenten un comportament oposat, i marxen en un de cada dos canvis
d’habitatge. Aquest fet podria estar posant de rellevància la major propensió
a marxar de la ciutat de les parelles amb un únic sou, tal i com ja detectaren
Cabré i Pujadas (1982) per a la població barcelonina de la dècada de 1970.
Els dos motius principals apuntats que jugaven a favor d’aquesta selecció tenen
vigència encara avui dia, la forta demanda d’habitatge i la facilitat dels transports
a la ciutat centrals, que afavorien la permanència d’aquelles llars amb més
ingressos i que valoraven l’accessibilitat per satisfer les seves necessitats en
forma de desplaçaments habituals. Pel que fa a les dones estudiants, a l’igual
que els homes, canvien menys d’habitatge; si ho fan, però, romanen més a la
ciutat que cap altre grup. A aquestes persones que romanen a la ciutat després
d’un canvi d’habitatge cal afegir les que romanen al mateix domicili, que són,
com s’ha vist fi ns ara, la gran majoria. La pèrdua per migració d’estudiants
és, doncs, mínima. En l’exploració de la població femenina activa, i sempre
considerant la possible modifi cació de l’estatus d’activitat després d’un canvi
de residència, les dones aturades de la mateixa franja d’edat, entre els 20 i els
39 anys, tenen una propensió a realitzar un canvi d’habitatge intermunicipal
superior a la de les ocupades, un comportament que es manifesta a la inversa en
la mobilitat intramunicipal, on són les ocupades les que presenten un major risc
a canviar d’habitatge. La magnitud de les diferències cal tenir-la molt present:
la probabilitat de les dones de 25 a 29 anys a marxar de Barcelona entre
2000 i 2001 fou del 93,5‰ entre les ocupades i del 120,5‰ en el cas de les
aturades; en canvi, la de les dones del mateix grup d’edat de canviar d’habitatge
a l’interior de la ciutat era del 168,8‰ i del 128,0‰ respectivament.
376

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
A mesura que augmenta l’edat adulta, la població inactiva es consolida
com a col·lectiu amb altes probabilitats d’experimentar un canvi d’habitatge,
similar a la dels homes actius, i fi ns i tot superior a la de les dones actives.
El repuntament en la importància dels moviments d’inactius no es registra
a la mobilitat intramunicipal, amb la qual cosa s’observa una representació
cada vegada més elevada dels moviments intermunicipals. En les edats adultes
centrals i més avançades, la permanència a Barcelona de les dones ocupades
que canvien d’habitatge assoleix valors per sobre del 70%, consolidant-se com
el grup d’activitat i d’edat en què es registren els valors més elevats.
Taula 6.12. Probabilitat de la població de Barcelona a realitzar un moviment residencial
intermunicipal o un canvi de domicili intern durant el període 2000-2001 segons sexe, edat
i activitat (‰)
Probabilitat d’abandonar Barcelona (amb destinació a tots els municipis d’Espanya)
Ocupats Aturats
Homes Dones
Estudiants
Inactius
no estudiants
Total Ocupats Aturats
Estudiants
Inactius
no estudiants
0-4 73,28 70,42 72,20 75,45 70,70 73,63
5-9 54,33 43,00 54,01 53,58 37,50 53,11
10-14 42,40 30,59 42,07 45,41 26,85 44,87
15-19 58,47 59,92 29,96 38,75 37,09 54,45 80,98 28,10 66,77 35,94
20-24 62,62 54,39 17,57 44,24 46,46 68,01 95,39 24,29 135,08 60,01
25-29 97,43 84,21 26,70 64,02 89,58 93,44 120,48 46,55 129,35 95,98
30-34 97,68 92,81 35,01 60,59 94,01 72,80 118,01 56,58 105,01 81,23
35-39 68,91 82,17 47,30 55,43 68,85 48,45 83,35 53,53 69,23 55,61
40-44 48,60 70,15 40,71 49,31 33,87 56,38 51,21 45,21 38,41
45-49 36,33 49,22 41,91 37,44 24,43 34,52 38,92 31,70 27,33
50-54 27,39 35,22 39,40 29,19 21,27 33,81 25,12 27,42 24,67
55-59 22,71 40,99 38,92 27,51 17,21 38,84 26,68 23,77
60-64 18,20 41,33 38,31 29,20 12,29 33,21 27,32 24,08
65-69 14,24 28,46 26,98 11,62 20,39 19,96
70-74 12,66 17,53 17,30 5,70 15,55 15,37
75+ 19,62 15,22 15,36 16,07 16,30 16,29
Total
377

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Probabilitat d’abandonar Barcelona (amb destinació a la resta de municipis de la RMB)
378
Ocupats Aturats
Homes Dones
Estudiants
Inactius
no estudiants
Total Ocupats Aturats
Estudiants
Inactius
no estudiants
0-4 45,56 38,94 43,05 45,18 38,59 42,66
5-9 31,09 29,48 31,05 30,86 23,75 30,65
10-14 23,81 22,35 23,78 25,47 16,11 25,21
15-19 28,41 28,41 18,36 22,35 20,87 30,63 36,63 15,69 32,26 19,50
20-24 35,80 22,82 11,45 26,27 26,19 43,78 44,43 13,40 73,30 35,45
25-29 68,18 39,57 14,61 41,79 60,41 67,24 58,07 23,39 70,92 63,61
30-34 65,56 41,72 18,79 33,86 61,01 50,93 60,73 30,41 54,26 51,86
35-39 45,27 30,08 27,03 30,80 43,13 32,43 40,03 27,84 35,35 33,60
40-44 29,41 24,49 20,91 28,42 21,74 23,40 32,72 21,57 21,98
45-49 21,60 18,90 20,54 21,28 15,34 15,67 25,38 16,32 15,74
50-54 16,27 11,63 15,21 15,84 13,78 15,20 14,13 12,75 13,47
55-59 14,71 16,05 13,38 14,50 11,12 14,89 11,52 11,47
60-64 12,04 10,78 14,34 13,07 8,38 15,66 12,36 11,51
65-69 8,06 12,26 11,77 7,62 9,78 9,69
70-74 5,63 7,59 7,49 2,44 7,39 7,31
75+ 12,03 7,42 7,60 7,84 8,83 8,83
Probabilitat de realitzar un canvi de domicili a l’interior de la ciutat
Ocupats Aturats
Homes Dones
Estudiants
Inactius
no estudiants
Total Ocupats Aturats
Estudiants
Inactius
no estudiants
0-4
5-9 93,24 79,85 92,86 92,38 96,25 92,49
10-14 70,42 78,82 70,77 72,62 76,51 72,72
15-19 75,55 73,24 55,03 81,22 60,71 81,88 77,12 56,36 93,02 62,52
20-24 97,75 76,45 54,94 88,94 81,36 115,53 95,18 55,19 134,73 94,58
25-29 148,17 104,81 83,52 133,37 138,84 168,78 128,04 107,13 153,56 159,14
30-34 159,88 107,28 156,28 125,33 153,77 159,54 114,91 132,96 125,27 149,86
35-39 116,37 108,34 135,14 101,34 114,99 108,64 88,65 101,71 91,72 103,54
40-44 83,28 76,81 75,29 82,48 77,97 66,60 83,93 67,19 74,78
45-49 60,05 66,69 63,00 60,84 56,91 47,01 57,53 45,28 53,03
50-54 46,47 42,52 52,27 46,97 47,31 40,88 28,26 37,86 42,85
55-59 36,38 36,40 36,26 36,49 38,38 36,21 29,51 33,53
60-64 30,41 35,94 29,41 30,35 32,63 38,22 24,06 26,60
65-69 33,05 24,65 25,61 44,89 23,89 24,92
70-74 38,68 20,57 21,38 48,01 19,70 20,39
75+ 50,63 19,18 20,18 65,05 20,22 21,39
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. S’han eliminat les probabilitats de realitzar un
canvi d’habitatge dels grups d’edat i activitat en què menys de 500 residents estaven en risc
d’experimentar el fenomen.
Total
Total

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.28. Proporció de persones que romanen a Barcelona després d’haver experimentat
un canvi d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i activitat
Homes (%)
90%
80%
70%
60%
50%
40%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Dones (%)
90%
80%
70%
60%
50%
40%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Ocupats Aturats Estudiants Inactius no estudiants
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
6.4.3.2. L’atracció de Barcelona. Probabilitats d’arribar a Barcelona segons la
relació amb l’activitat
S’ha detectat fi ns al moment que, en termes d’activitat, i contemplant els
efectes en els moviments generats a Barcelona, el fi ltre barceloní té un impacte
major sobre la població femenina, fi xant a la ciutat a les ocupades i estudiants,
i expulsant en major grau a les inactives no estudiants i a les actives aturades.
D’acord amb les altres variables analitzades, és d’esperar que el perfi l de la
població que s’incorpora a la ciutat sigui similar.
Efectivament, les dones adultes-joves metropolitanes, inactives i no
estudiants presenten una probabilitat d’emigrar a Barcelona notablement
inferior que la de les actives, sobretot respecte a les ocupades, que són les
que registren una probabilitat més alta d’arribar a Barcelona (Taula 6.13). La
singularitat de Barcelona com a lloc de destinació queda ratifi cada si s’observen
les probabilitats de les dones metropolitanes a emigrar a un altre municipi de
Catalunya. Aquí, la probabilitat de les dones inactives d’entre 20 i 39 anys és
sempre similar a la del conjunt de població activa, en què tampoc s’aprecien
diferències entre ocupades i aturades. De tots els moviments generats a la
metròpoli, doncs, Barcelona és destinació més freqüent dels moviments de
379

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
les ocupades que dels protagonitzats per aturades i inactives (Gràfi c 6.29).
El comportament de la població estudiant metropolitana també és similar al
que s’identifi cava entre les residents a Barcelona: fi ns als 25 anys canvien de
residència amb poca freqüència, tot i que en el moment de fer-ho, la ciutat
central és destinació en més casos que en les altres relacions amb l’activitat. Tot
i que són poques, cal destacar, l’elevada probabilitat d’experimentar un canvi
d’habitatge a Barcelona que s’assoleix entre les estudiants de 25 a 34 anys.
L’escassa atracció de Barcelona respecte a les dones inactives no estudiants es
perllonga al llarg de la vida adulta, mentre que a la resta de moviments que es
generen a la RMB la propensió a moure’s de les inactives és sempre similar al
de les actives.
Taula 6.13. Probabilitat de la població de la RMB de realitzar un moviment residencial amb
destinació a BCN o la resta de municipis catalans durant el període 2000-2001 segons
sexe, edat i activitat (‰)
Probabilitat d’emigrar a Barcelona
380
Ocupats Aturats
Homes Dones
Estudiants
Inactius
no estudiants
Total Ocupats Aturats
Estudiants
Inactius
no estudiants
0-4 7,07 7,28 7,16 8,69 8,94 8,80
5-9 3,12 1,87 3,09 3,67 5,88 3,72
10-14 2,26 5,32 2,33 2,38 3,03 2,40
15-19 2,70 1,92 2,72 4,21 2,70 4,29 3,20 2,79 3,99 3,17
20-24 4,65 4,39 2,67 4,09 4,22 6,29 4,87 4,23 6,11 5,65
25-29 8,68 7,71 9,22 8,96 8,64 10,45 7,86 10,85 6,87 9,78
30-34 8,57 9,64 19,33 10,02 8,80 9,24 6,79 16,35 4,32 8,07
35-39 5,44 6,37 27,30 6,23 5,61 5,91 4,50 9,27 2,22 4,78
40-44 3,81 4,49 5,36 3,95 3,63 3,96 5,98 2,31 3,26
45-49 2,73 4,27 3,51 2,87 2,63 2,82 4,78 1,46 2,20
50-54 2,23 3,28 1,65 2,22 2,46 2,93 7,74 1,29 1,91
55-59 1,94 2,29 1,79 1,95 2,53 2,05 1,32 0,89 1,40
60-64 1,18 1,76 1,37 1,33 2,97 2,28 1,77 1,21 1,50
65-69 3,37 1,22 1,34 5,67 1,37 1,49
70-74 3,17 0,69 0,75 2,65 1,14 1,17
75+ 5,12 1,42 1,55 3,19 1,77 1,83
Total

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Probabilitat d’emigrar a la resta de Catalunya (sense incloure Barcelona)
Ocupats Aturats
Homes Dones
Estudiants
Inactius
no estudiants
Total Ocupats Aturats
Estudiants
Inactius
no estudiants
0-4 43,87 29,55 37,97 41,93 28,26 36,26
5-9 31,00 34,91 31,09 32,05 31,37 32,03
10-14 24,86 27,20 24,92 23,94 37,62 24,27
15-19 26,37 26,93 17,83 24,93 21,29 29,41 29,87 17,81 36,18 21,85
20-24 34,02 27,26 15,20 31,70 29,57 47,38 46,19 16,39 66,53 41,38
25-29 71,70 46,81 18,66 50,54 66,83 72,17 70,09 33,92 70,80 70,25
30-34 60,62 42,82 30,52 42,33 58,36 53,54 59,02 44,37 51,83 53,67
35-39 42,44 39,17 24,81 32,86 41,66 34,45 39,27 31,20 31,52 34,10
40-44 29,18 30,14 26,04 29,02 23,14 27,73 32,90 22,79 23,52
45-49 21,45 22,19 21,63 21,51 17,70 22,95 15,55 16,86 17,73
50-54 17,93 20,11 18,89 18,14 15,82 15,84 11,61 15,77 15,76
55-59 13,95 21,53 19,11 15,60 11,32 17,30 9,25 14,66 13,84
60-64 12,55 18,80 15,86 14,70 10,87 16,53 15,96 12,76 12,62
65-69 8,69 13,58 13,41 7,55 11,03 11,00
70-74 15,07 11,04 11,15 15,02 8,91 9,03
75+ 13,45 8,66 8,86 15,54 9,98 10,16
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. S’han eliminat les probabilitats de realitzar un
canvi d’habitatge dels grups d’edat i activitat en què menys de 500 residents estaven en risc
d’experimentar el fenomen.
Pel que fa a la població metropolitana masculina, les diferències són
menys clares i, actius i inactius, presenten probabilitats similars en termes
de probabilitats d’immigrar a la ciutat de Barcelona en totes les edats. Entre
els actius més joves, la tendència general és a que els ocupats canviïn més de
residència que els aturats, independentment de l’àmbit de destinació. És cert,
però, que aquesta relació té menys força entre la població que es desplaça a
Barcelona. A partir dels 30 anys d’edat, s’accentua l’atractiu barceloní per als
aturats metropolitans. El 15-20% de tots els canvis de residència generats a la
RMB amb destinació a la resta de Catalunya i protagonitzats per població que
declara estar aturada al cens de 2001 arriben a Barcelona, mentre que pels
ocupats el pes de Barcelona volta sempre el 10%.
Total
381

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.29. Proporció de persones que tenen com a destinació la ciutat de Barcelona en
relació a tots els moviments generats a la RMB i amb destinació als municipis catalans
segons sexe, edat i activitat. 2000 i 2001 (%)
Homes (%)
40%
30%
20%
10%
0%
382
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Dones (%)
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Ocupats Aturats Estudiants Inactius no estudiants
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
6.4.4. Efectes dels moviments migratoris en la relació amb
l’activitat de la població de Barcelona
Els principals canvis esdevinguts en l’estructura per edat, sexe i relació amb
l’activitat de la població barcelonina en el període 1981-2001 se sintetitza en
l’entrada a l’activitat més tardana d’homes i de dones joves, i en l’assoliment
de nivells d’activitat progressivament més elevats entre les dones adultes de
més de 25 anys (Gràfi c 6.30). Aquesta darrera tendència és determinada
principalment per la intervenció d’un element generacional, de forma que a
les generacions més noves les dones són més actives. Els resultats observats
al llarg d’aquest capítol, però, podrien fer pensar que la migració també ha
jugat a favor d’una major presència de dones actives a la ciutat. L’aportació
immigratòria estrangera també hauria pogut afavorir en l’increment del pes
dels actius en la població de menys de 25 anys que s’ha registrat entre 1996 i
2001. Aquestes qüestions sobre la incidència de la migració en l’estructura de
la població, centren els arguments que es presenten a continuació.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.30. Evolució de la composició de la població resident a Barcelona segons activitat
i sexe. 1981-2001 (%)
Homes
Dones
Font: elaboració pròpia. Cens i padrons de població, 1981-2001. Al 1981 i 1986, el grup 15-
19 anysomés està format per població de 16 a 19 anys. No s’ha comptabilitzat la població que
realitzava el servei militar.
Amb el protagonisme dels actius en tots els tipus de migracions, la
incidència dels moviments migratoris de la dècada de 1990 en la composició
de la població de Barcelona en termes d’activitat és gairebé imperceptible.
El lleuger major pes dels actius en els moviments de sortida de la ciutat
protagonitzats per adults-joves, provoca que el percentatge d’actius barcelonins
en aquesta franja d’edat sigui al 2001 sensiblement inferior al que s’hauria
hagut d’esperar si ningú hagués marxat o arribat a la ciutat. A l’escenari real
de 2001, els estudiants recullen les pèrdues relatives dels actius, així com la
resta d’inactius, que també incrementen molt lleugerament el seu pes, en una
situació afavorida per la inscripció de un nombre important d’estrangers en la
categoria censal “Altres situacions”.
383

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Pel que fa a la població femenina, les lleugeres modifi cacions entre l’escenari
real i el simulat en absència de migracions apunten cap a conclusions oposades.
Els moviments migratoris de la dècada de 1990 han jugat a favor d’un lleuger
increment de la població activa, observat sobretot en la població adulta de
més de 30 anys d’edat (el 74,2% de les dones de 30 a 34 anys eren actives
al 2001, mentre que en l’hipotètic escenari sense migracions el percentatge
seria del 72,9%). Com en el cas dels homes, la població estudiant menor de
30 anys també registra guanys relatius respecte a l’escenari simulat, sempre
en detriment de la resta de població inactiva, menys representada del que
s’hauria esperat si ningú hagués canviat de residència durant la dècada de
1990. Per altra banda, de totes les dones de 25 a 34 que es declaren inactives
no estudiants al 2001 i que residien a Barcelona al 1991, només en romanen
a la ciutat el 60%, la resta han marxat durant la dècada de 1990 (Taula 6.14).
De totes les variables analitzades fi ns ara, només entre les dones casades més
joves s’havia observat una pèrdua relativa més elevada que aquesta. En canvi,
només un de cada deu estudiants d’entre 20 i 29 anys, homes i dones, i que
residien a la ciutat al 1991, ha abandonat el municipi.
Taula 6.14. Proporció de la població censada al 2001 que ha canviat de municipi i que
residia a Barcelona a 1991 sobre el total de la població que residia a Barcelona l’any 1991
segons sexe, edat i activitat (%)
384
Ocupats Aturats
Homes Dones
Estudiants
Resta
inactius
Total Ocupats Aturats
Estudiants
Resta
inactius
10-14 18,41% 13,20% 18,25% 18,26% 14,58% 18,16%
15-19 22,27% 22,80% 15,37% 15,19% 17,07% 18,87% 26,10% 15,67% 21,73% 16,87%
20-24 17,51% 16,41% 10,20% 14,98% 14,97% 17,14% 21,61% 11,35% 28,48% 16,33%
25-29 22,01% 17,54% 9,09% 16,33% 20,46% 22,71% 28,09% 13,81% 37,03% 24,02%
30-34 31,97% 23,64% 12,50% 20,77% 30,48% 28,38% 36,10% 22,84% 39,10% 30,64%
35-39 30,98% 25,09% 16,59% 19,81% 29,87% 24,64% 30,74% 24,30% 31,29% 26,51%
40-44 24,84% 22,48% 19,20% 19,75% 24,33% 19,03% 24,00% 20,73% 23,84% 20,55%
45-49 19,45% 22,08% 15,63% 18,53% 19,53% 13,69% 16,72% 18,34% 17,58% 15,06%
50-54 15,14% 17,97% 14,04% 17,58% 15,59% 10,65% 14,19% 10,54% 13,31% 11,99%
55-59 11,88% 15,40% 9,18% 16,48% 13,12% 9,08% 12,58% 10,08% 11,90% 10,89%
60-64 9,84% 12,69% 9,01% 15,89% 12,96% 7,16% 12,49% 9,34% 12,03% 11,01%
65-69 9,18% 14,20% 7,66% 13,62% 13,20% 7,29% 14,56% 10,54% 10,21% 10,09%
70-74 7,73% 8,57% 6,81% 10,58% 10,45% 6,72% 11,54% 7,74% 8,05% 8,03%
75+ 8,66% 10,17% 4,82% 7,10% 7,14% 7,14% 5,38% 7,65% 6,80% 6,81%
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Total

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
L’anàlisi de la població que va canviar de residència durant els 12 mesos
anteriors a la data censal de 1991, demostra, novament, la similitud en la
composició dels dos estocs de població, immigrants i emigrants, segons la
relació amb l’activitat declarada al cens. En les edats adultes més avançades,
i en això sí que hi ha una convergència amb la dinàmica identifi cada al 2001,
la representació dels inactius és notablement més elevada en la composició
dels emigrants. Pel que fa a la població femenina, s’identifi ca una lleugera
major presència d’inactives adultes-joves a l’estoc d’emigrants, diferència que
s’eixampla al llarg de la vida adulta, en una relació molt similar a l’esdevinguda
deu anys més tard. Un contrast interessant entre ambdós moments és la major
representació dels estudiants joves entre els immigrants al cens de 2001. Tot i
que en els dos moments analitzats estan més presents en l’estoc d’immigrants,
la diferència és notable: mentre que al 1991 els estudiants de 25 a 29 anys
representaven un 5% dels que havien arribat durant l’últim any, al 2001 el seu
pes era més del doble, un 11%.
La incidència de la migració dels vuitanta en la transformació de l’estructura
en termes d’activitat va ser signifi cativa en la població femenina. El percentatge
d’actives ocupades va créixer en tots els grups d’edat, especialment, però, a
la franja d’adults més jove, que és la més mòbil i, per tant, el grup d’edat en
què un context de baixa mobilitat com el conegut pot introduir canvis prou
signifi catius. Mentre que les dones ocupades de 30 a 34 anys haurien representat
un 60,7% de la població en el fi ctici escenari d’absència de migracions, els
canvis residencials el van incrementar fi ns al 63,2%. Només un petit llast per
a aquestes argumentacions que apunten cap a la marxa d’inactives: l’activitat
declarada és posterior al canvi residencial i pot haver-se modifi cat després de
la migració. Fins i tot en aquesta darrera situació es podria parlar de fi ltre
barceloní, ja que tot i no estar seleccionant a la població en funció de la seva
activitat o inactivitat en el moment previ al canvi de residència, s’exerceix una
selecció vers la població que està disposada a experimentar aquest canvi en la
seva relació amb l’activitat.
6.4.5. La relació entre lloc de treball i residència en el context del
canvi de residència barceloní
Abans de concloure aquest apartat s’inclou una aproximació a un dels
aspectes destacats per diversos autors (Sanchez i Dawkins, 2001; Seo, 2003),
relacionat amb l’activitat dels migrants, i que s’interroga per la relació que
385

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
s’estableix entre lloc de treball i residència en els moviments immigratoris i
emigratoris. Afi rmen que una part important de la immigració que arriba als
espais centrals està estretament lligada amb la voluntat per establir una forta
vinculació amb el mercat laboral del lloc de destinació, ja sigui per aproximar-se
al lloc de treball o per aprofi tar-se de l’oferta laboral d’aquests espais. En canvi,
en el moviment centre-perifèria aquestes raons tenen menys pes, i es mantenen
intensos lligams laborals amb l`àmbit de residència anterior, el centre.
Com que es podria considerar a aquest un aspecte col·lateral de la present
recerca, es presenten a continuació els resultats d’una breu aproximació a aquest
assumpte. Aquests, pretenen ratifi car o invalidar la validesa dels arguments dels
autors citats per al cas de Barcelona, a la vegada que palesen la complexitat de
l’anàlisi d’aquest tema a partir de les microdades del cens de 2001 157 .
Els resultats mostren la distribució d’arrelats, immigrants i emigrants, tots ells
ocupats, segons la relació territorial que mantenen amb els seus llocs de treball.
Per tal d’excloure aquells moviments de llarga distància en què existeix una forta
correlació entre canvi residencial i canvi laboral, es contempla exclusivament la
relació migratòria què s’estableix amb la resta de la Regió Metropolitana.
En efecte, la gran majoria d’immigrants metropolitans que arriben a la ciutat
treballen al mateix municipi, i assoleixen uns nivells gairebé tan elevats com els
que manifesta la població que ha canviat d’habitatge a l’interior de Barcelona
(Gràfi c 6.31). Entre el 72 i el 77% de la població masculina que realitza aquest
darrer tipus de moviment, l’intramunicipal, treballa a la ciutat, una relació
lleugerament per sobre al de la mitjana de la població barcelonina. 158 Entre
els que han arribat el percentatge oscil·la entre el 60 i el 70%. L’edat no
incideix de forma notable als valors assolits pels diferents grups, de forma
que la població adulta de 25 a 34 anys és la que acostuma a presentar uns
nivells d’ocupació a la ciutat lleugerament per sota de les altres categories. El
sexe, en canvi, sí que introdueix més diferències, en tant que són les dones les
que presenten una major localització de l’ocupació a Barcelona. Al voltant del
157. Derivades, sobretot, del fet de disposar de la informació residencial de dos moments
determinats (l’anterior i posterior al canvi de residència) i de la inforamció d’un únic moment
laboral (el de la data censal).
158. El percentatge de residents a Barcelona que treballen a la ciutat oscil·la entre el 68% de la
població adulta de 50-64 anys i el 75,9% dels efectius de 16-24 anys, que són els que presenten
amb diferència els valors més elevats.
386

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
85% de les dones que han canviat d’habitatge a l’interior de la ciutat declaren
treballar a la mateixa, mentre tres de cada quatre immigrades també treballen
a Barcelona. El percentatge d’immigrants que procedeixen de la RMB que
treballen fora de la ciutat es pot considerar, doncs, força baix, sobretot el de les
dones. S’ha analitzat també quants treballen a l’antic municipi de residència,
i el resultat és gairebé imperceptible: només el 5% manté un vincle laboral
amb l’antic municipi de residència, un valor similar entre homes i dones. Tal i
com s’apuntava, l’escenari es transforma en el moment en què es contempla
la localització del lloc de treball dels emigrants. Gairebé el 40% dels homes i
el 50% de les dones treballen a Barcelona, una relació molt superior a la del
conjunt de població metropolitana no barcelonina, que només treballa a la
ciutat en el 18% i en el 20% dels casos, respectivament. Només un de cada
cinc emigrants de Barcelona treballa al mateix municipi on ha traslladat la
residència, mentre que en el cas de les dones la relació és d’una de cada quatre,
probablement conseqüència d’una major proliferació d’ajustaments laborals.
387

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.31. Relació entre el lloc de residència i de treball dels migrants i dels que han
realitzat un canvi de residència intramunicipal (2000-2001) segons sexe, edat i tipus de
relació amb la ciutat de Barcelona. Relació migratòria amb la RMB (%)
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
388
16-24 25-34 35-49 50-64
16-24 25-34 35-49 50-64
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
16-24 25-34 35-49 50-64
16-24 25-34 35-49 50-64
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
16-24 25-34 35-49 50-64
Mateix municipi de treball i residència Treballen al municipi de procedència Treballen en un altre municipi
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
16-24 25-34 35-49 50-64
S’ha introduït també la distància recorreguda en el canvi de residència, i
la relació descrita amb anterioritat es continua reproduint en tots els àmbits
contemplats (Gràfi c 6.32 i Gràfi c 6.33). En la immigració, l’àmbit metropolità
de procedència no permet introduir cap element explicatiu, i els resultats són
gairebé idèntics: els nivells de localització de l’ocupació a la ciutat són superiors
al 60% entre les dones i al 75% entre els homes, arribin de municipis més
propers o més llunyans. Entre els emigrants només s’observen petits matisos,
de manera que la població que marxa als municipis limítrofs presenta una major
vinculació laboral amb Barcelona, lleugerament superior a la de la població que
marxa més lluny. Tot i això, la meitat de les dones ocupades que han marxat
a municipis situats a 10-19km de Barcelona manté un vincle laboral amb la
ciutat central. Un altre exemple il·lustratiu és el de les dones que han arribat
a la corona metropolitana més llunyana. El 40% de les que tenen entre 25 i

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
34 anys treballen a Barcelona, mentre que només una de cada deu del conjunt
de dones ocupades del mateix grup d’edat que resideix en aquest àmbit té
localitzada la seva feina a la ciutat central.
Es confi rma que la localització del lloc de treball es confi gura com a un
element de selecció més important en la presa de decisions dels que immigren
a Barcelona que dels que emigren. La seva intervenció al fi ltre demogràfi c
barceloní, doncs, s’ha de considerar sobretot quan es contempla el funcionament
del fi ltre immigratori.
Gràfi c 6.32. Relació entre el lloc de residència i de treball de la població que ha arribat a
Barcelona entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i distància a Barcelona (%)
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
16-24 25-34 35-49 50-64
16-24 25-34 35-49 50-64
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
16-24 25-34 35-49 50-64
16-24 25-34 35-49 50-64
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
16-24 25-34 35-49 50-64
Mateix municipi de treball i residència Treballen al municipi de procedència Treballen en un altre municipi
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
16-24 25-34 35-49 50-64
389

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.33. Relació entre el lloc de residència i de treball de la població que ha marxat de
Barcelona entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i distància a Barcelona (%)
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
390
16-24 25-34 35-49 50-64
16-24 25-34 35-49 50-64
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
16-24 25-34 35-49 50-64
16-24 25-34 35-49 50-64
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
16-24 25-34 35-49 50-64
Mateix municipi de treball i residència Treballen al municipi de procedència Treballen en un altre municipi
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
6.5. Condició socioeconòmica
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10 %
0%
16-24 25-34 35-49 50-64
L’Institut Nacional d’Estadística defi neix al cens de 2001 la condició
socioeconòmica de la població ocupada a partir de dinou categories, creades
mitjançant la combinació de la informació de les variables d’ocupació, activitat
i situació professional, tal i com fa a l’Enquesta de Població Activa des de l’any
1994. En la present recerca, les categories de l’INE han estat agrupades en
nou, tal i com es detalla a continuació.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Taula 6.15. Categories contemplades en l’estudi de la condició socioeconòmica de la població
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Convé incidir en el fet que la població sotmesa a l’anàlisi d’aquest apartat
és l’activa i ocupada, comparada i contextualitzada amb les altres relacions
amb l’activitat en l’apartat anterior. Per una altra banda, d’entre les variables
391

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
analitzades fi ns al moment, aquesta és la primera en què l’edat s’ha agrupat en
quatre grans conjunts, que pretenen vincular-se als diferents estadis dintre del
cicle de vida de les persones.
Cal introduir un aspecte metodològic que limita la reproducció de part de
l’estructura d’anàlisi que s’ha seguit fi ns ara en l’estudi de les altres variables. En
aquest cas, no és disposa de les característiques de la població que ha emigrat
del municipi de Barcelona a les altres comunitats autònomes espanyoles, ja que
no es pot aconseguir mitjançant la tabulació dels resultats del cens de 2001 que
l’INE publica a la seva plana web. Per tant, els resultats no inclouen ni les 6.492
persones ocupades que van participar en aquest tipus de moviment emigratori
entre 2000 i 2001, ni les 26.790 ocupades que han declarat residir a Barcelona
al 1991 i que al 2001 ho feien en una altra comunitat autònoma espanyola.
6.5.1. L’escenari metropolità. Composició de la població segons
condició socioeconòmica
Com a tendència general, s’identifi quen quatre grans grups socioeconòmics
més representats a la ciutat central que a les corones metropolitanes,
independentment de la seva edat o del seu sexe: el dels directors, gerents i
alts funcionaris, el dels professionals tècnics que treballen tant per compte
propi com de l’altre, i el del personal administratiu, comercial i dels serveis.
En canvi, empresaris amb i sense assalariats, així com operaris qualifi cats i no
qualifi cats, categories socioeconòmiques ben oposades, estan més representats
a les corones metropolitanes que no pas al municipi central (Gràfi c 6.34).
Les diferències territorials més importants s’identifi quen en la presència
a cada àmbit de les dues categories d’operaris. Aquests representen gairebé
el 60% de la població metropolitana masculina ocupada de 16 a 25 anys
i poc menys del 50% al grup d’edat 25-34, sense identifi car-se diferències
destacables entre les corones metropolitanes; a Barcelona, mentrestant,
representen el 37,5% i del 24,1% respectivament, molt per sota de l’escenari
de la resta de la metròpoli. Després dels 35 anys d’edat, els operaris continuen
signifi cativament menys presents a la ciutat central respecte a les corones
metropolitanes, sobretot en comparació amb els municipis limítrofs. Són
poques les dones operàries i, a l’igual que els homes, assoleixen els nivells més
elevats de presència a la resta de la RMB.
392

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.34. Condició socioeconòmica de la població resident a la RMB segons edat, sexe i
distància a la ciutat de Barcelona. 2001 (%)
Homes Dones
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
A l’altre extrem de la jerarquia socioeconòmica, els empresaris, amb i sense
assalariats, estan sensiblement menys representats a Barcelona, sobretot entre
la població d’ambdós sexes de més de 35 anys, i en comparació amb el conjunt
de municipis metropolitans situats a més de 20 quilòmetres. En canvi, més
barcelonins d’ambdós sexes s’inclouen a la categoria formada per directors,
gerents i alts funcionaris.
Si els operaris estan notablement més representats a la resta de la metròpoli
que a la ciutat central, els professionals tècnics presenten la situació oposada.
Com a mitjana, gairebé un de cada tres barcelonins ocupats pertany a aquesta
categoria socioeconòmica, mentre que a la metròpoli la relació no arriba a ser
d’una per cada cinc persones.
Finalment, la resta del personal administratiu, comercial o de serveis, està
lleugerament més present a la ciutat de Barcelona, situació que es podria
vincular amb la major especialització econòmica de la ciutat en activitats
terciàries. Tot i això, les diferències només són remarcables entre els homes
adults més joves; en el cas de les dones barcelonines, mentrestant, el pes
d’aquest grup és superior al que es registra en el conjunt de municipis situats
a més de 10 quilòmetres en totes les edats, tot i que no al dels municipis
limítrofs, on representen sempre més del 50% de la població censada.
393

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
6.5.2. La composició de la població que canvia d’habitatge segons
la condició socioeconòmica
S’havia identifi cat en capítols anteriors la pèrdua de població ocupada de
gairebé totes les edats durant el període estudiat, els 22 mesos compresos entre
l’1-I-2000 i l’1-XI-2001. Únicament els adults menors de 25 anys, homes i
dones, registraven un mínim balanç positiu, mentre que les pèrdues eren molt
notables als següents grups d’edat, sobretot entre els homes.
D’acord amb aquesta situació, Barcelona perd població de gairebé totes
les categories socioeconòmiques (Gràfi c 6.35). L’única excepció la confi guren
els individus englobats com a resta de personal administratiu, comercial i de
serveis, dels quals es registra un exigu balanç positiu, lleugerament més alt en
el cas de les dones. Cal tenir en compte, novament, que a l’estoc d’emigrants
no s’inclou la població que ha marxat durant el període d’estudi a la resta
d’Espanya. Si aquests reproduïssin l’estructura dels emigrants que han marxat a
la resta de Catalunya, la ciutat hauria perdut efectius de totes les categories.
Gràfi c 6.35. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons activitat i sexe. Nombres absoluts i relatius
Nombres absoluts
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
394
De cada 100 persones que arriben o marxen
En dades relatives, i encara sense incorporar l’edat dels individus, els homes
empresaris, amb i sense assalariats, i els operaris qualifi cats tenen major

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
representació a l’estoc d’emigrants, mentre que el personal administratiu, comercial
i de serveis, així com els operaris no qualifi cats són més presents a l’immigratori,
en una situació en què la immigració de nacionalitat estrangera exerceix un paper
clau, tal i com es desenvoluparà als següents punts. Entre les dones, les ocupades
en l’administració, comerç i serveis estan més presents a l’estoc immigratori, tot en
detriment de les empresàries i directives, les professionals tècniques que treballen
per compte d’un altre, i les operàries, que tenen més pes a l’estoc d’emigrants. En
la composició del conjunt immigratori femení torna a ser molt important l’efecte
dels immigrants arribats de fora d’Espanya.
Introduint l’edat a l’anàlisi, únicament es registren guanys nets per migració
en algunes categories socioeconòmiques, principalment entre els ocupats de
menys de 25 anys. Empresaris, professionals tècnics, operaris no qualifi cats,
tot i que sobretot la resta de personal de l’administració, comerç o serveis,
menors de 25 anys són més nombrosos entre els que entren a Barcelona. Al
grup 25-34 només es guanya una petita porció de població relacionada amb
aquesta darrera categoria, i molt pocs professionals tècnics que treballen per
compte propi. Als següents grups d’edat, s’identifi ca algun guany de població
ocupada entre les dones dedicades a l’administració, comerç o serveis, i a la
resta, sempre pèrdues absolutes de població ocupada.
En dades relatives, s’identifi ca una major presència d’operaris a l’estoc
d’adults més joves que marxen de la ciutat, en contrast amb el personal
d’administració, comerç o serveis, més presents entre els que arriben (Gràfi c
6.36). Els primers representen més del 50% de la població masculina ocupada
del grup d’edat 16-24 que abandona Barcelona, mentre que els segons són
gairebé el 40% dels homes que entren i més del 70% de les dones. A mesura
que augmenta l’edat dels individus, el perfi l és més heterogeni, refl ex de la
millora de la seva condició socioeconòmica. Tot i això, al següent grup d’edat,
25-34 anys, els operaris continuen erigint-se com la categoria majoritària
entre els emigrants, els professionals tècnics ho són de la població que canvia
d’habitatge a Barcelona, i operaris, personal administratiu, comercial i de
serveis, i professionals tècnics es distribueixen en parts similars entre els que
arriben a la ciutat. Les diferències en la composició dels estocs són més difícils
d’identifi car a partir dels 35 anys d’edat, tot i que s’aprecia una lleugera major
presència de les categories associades a una millor posició socioeconòmica en
l’estoc emigratori respecte a l’immigratori, però no vers al que canvia d’habitatge
a Barcelona.
395

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.36. Composició de la població que ha arribat a Barcelona l’ha abandonada o ha canviat
d’habitatge entre 2000 i 2001 segons categoria socioeconòmica, sexe i edat. Nombres relatius
Homes
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
396
Dones
6.5.2.1. La condició socioeconòmica dels migrants segons àmbit territorial de
relació i nacionalitat
L’àmbit territorial de relació i la nacionalitat esdevenen dues variables
imprescindibles per poder explicar les propietats del fi ltre immigratori barceloní
en termes de condició socioeconòmica de la població. S’identifi quen dos tipus de
fi ltre demogràfi c de característiques ben contrastades, defi nits per l’àmbit territorial
amb què s’estableix l’intercanvi migratori. El primer està vinculat amb la mobilitat
residencial de curta i intermèdia distància; el segon es manifesta en els moviments
de més distància, i té en la immigració internacional un element decisiu.
La situació descrita fi ns aquí es modifi ca notablement a partir del moment en
què no es comptabilitzen les persones que han arribat des de l’estranger (Annex
9). De moment, en la relació migratòria dels homes amb la resta de municipis
catalans, els operaris estan més presents a l’estoc d’emigrants respecte al
d’immigrants, en una relació que es manifesta en tots els grups d’edat, en
l’intercanvi amb cadascuna de les corones metropolitanes analitzades, i en la
resta de municipis catalans. Els operaris, la major d’ells qualifi cats, representen
més del 50% del volum de joves ocupats menors de 25 anys que marxen de
Barcelona amb destinació a la resta de la RMB, i més del 60% dels que marxen

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
a la resta de Catalunya. En la immigració, en canvi, no assoleixen mai una
representació superior al 40%.
Si els operaris estan més presents al volum d’emigrants de la població
ocupada més jove, els professionals tècnics i, sobretot, la resta de personal
de l’administració, comercial i de serveis, registren un major pes entre
els immigrants. En la relació amb la resta de Catalunya s’assoleixen unes
magnituds importants: mentre que els professionals tècnics i el personal de
l’administració, comercial i de serveis són el 7,7% i el 19,7% dels que marxen,
són el 25% i el 41% dels que han entrat. Entre les dones ocupades més joves
les activitats associades amb l’administració, el comerç i els serveis, estan
signifi cativament més presents a l’estoc d’emigrants amb destinació a tots els
àmbits catalans estudiats, en detriment de les professionals tècniques, que
resten més representades a l’estoc d’immigrants.
Al grup d’edat en què es registren més canvis de residència, el 25-34, els
homes operaris ja no assoleixen un pes tan important; continuen sent, però,
majoria entre totes les persones que marxen de Barcelona amb destinació a
tots els àmbits catalans estudiats. En la relació amb la metròpoli, representen
una tercera part dels que marxen als municipis limítrofs, mentre que són un
de cada quatre dels que tenen com a destinació municipis metropolitans més
allunyats. Per altra banda, amb una presència del 40%, els operaris estan
més presents entre qui marxa a la resta de Catalunya. Per contra, aquests
no acostumen a superar el 20% dels immigrants i són menys presents com
més llunyana és la procedència metropolitana. El dèfi cit d’operaris, ja conegut
al grup d’edat anterior, té la contrapartida en les categories de professionals
tècnics, molt presents entre els que arriben dels municipis metropolitans
situats a una distància intermèdia i llunyana, i des de la resta de Catalunya. Si
el volum d’entrades i sortides a aquests àmbits hagués estat idèntic, per cada
professional que hagués marxat, n’haurien arribat dos. Pel que fa a les dones,
es reprodueix en part la situació observada entre els homes; les professionals
tècniques tornen a estar més presents entre les immigrants. En igualtat de
volums, però, el dèfi cit es registraria entre la resta de personal administratiu,
comercial i de serveis.
En línies generals, la situació descrita anteriorment es reprodueix a partir
dels 35 anys d’edat. Els professionals d’ambdós sexes estan més presents a
l’estoc d’immigrants, mentre que els operaris segueixen comptabilitzant més
397

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
efectius entre els que marxen. Per altra banda, a mesura que s’avança en
l’edat, la població que participa en la migració atresora una millor condició
socioeconòmica. Al grup d’edat 35-49 anys s’identifi quen alguns contrastos
en la participació d’ empresaris, directors, gerents i alts funcionaris en la
migració (que no s’observaven als grups d’edat anteriors) de forma que resten
més presents entre els que marxen respecte als que arriben, sobretot en les
destinacions metropolitanes situades a distàncies intermèdies i llunyanes.
Aquesta relació no s’identifi ca entre la població de més de 50 anys.
Com s’ha argumentat al començament d’aquest apartat, la immigració de
llarga distància presenta un perfi l força específi c respecte a la que procedeix
dels àmbits més propers, sobretot quan arriba des de l’estranger. La composició
en termes de condició socioeconòmica de la població ocupada masculina més
jove que arriba a Barcelona de la resta d’Espanya es caracteritza per presentar
un major pes de la població operaria qualifi cada i no qualifi cada, que representa
més del 40%. En el cas dels que arriben des de l’estranger la seva presència és
encara més gran i s’apropa a la meitat de les persones que han arribat. A més a
més, si es comptabilitza la resta de personal administratiu, comercial i de serveis
el percentatge assoleix el 85% dels arribats directament de l’estranger. Entre els
que procedeixen de la resta d’Espanya, en canvi, el pes dels professionals tècnics,
associats a una categoria socioeconòmica més alta, i dels empresaris, és similar
al de la població que arriba de la metròpoli barcelonina (aproximadament un
25%). Entre la població femenina, la presència de més personal administratiu,
comercial i de serveis contraresta la poca presència d’operàries. En el cas de
les procedents de la resta d’Espanya, aquesta categoria representa un 70%,
mentre que entre les estrangeres superen el 75%. Si a aquestes darreres se
sumen les operàries, representen més d’un 85% de la població.
Entre els 25 i els 49 anys la composició de la població que arriba de la
resta d’Espanya apunta cap a una major convergència amb la que procedeix
dels municipis catalans: un 40% dels immigrants són professionals tècnics,
complementats per un percentatge també destacable de personal administratiu,
comercial i de serveis, sobretot en el cas de les dones. Entre els 35 i els 49 anys,
fi ns i tot, els empresaris, directors i alts funcionaris assoleixen una representació
en consonància amb la que arriba de Catalunya, un 20% de tots els immigrants.
A partir dels 49 anys, en canvi, els immigrants espanyols pertanyen a categories
socioeconòmiques inferiors a les dels immigrants procedents de les localitats
metropolitanes més llunyanes i de la resta de Catalunya.
398

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Els immigrants procedents de l’estranger només presenten una certa
convergència amb el perfi l socioeconòmic de la resta d’immigrants en les edats
adultes més avançades, quan la composició per nacionalitat del propi estoc
d’immigrants experimenta una forta transformació en relació amb la resta de les
edats (Bayona, 2006). Fins al 50 anys, operaris, i resta de personal administratiu,
comercial i de serveis, homes i dones, representen tres quartes partes de l’estoc
d’immigrants que arriba a Barcelona des de l’estranger entre 2000 i 2001.
L’anàlisi de la composició dels migrants segons la nacionalitat, reprodueix
les diferències descrites prenent com a referència l’àmbit territorial de relació
(Gràfi c 6.37). Les fi gures mostren de forma clara l’elevada incidència que
tenen les característiques de l’estoc immigratori estranger quan s’analitza la
composició del conjunt d’arribats a la ciutat.
399

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.37. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons sexe, edat, categoria socioeconòmica i nacionalitat. Pes de cada cat.
socioeconòmica (%)
Homes immigrants
Homes emigrants
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
400
Dones immigrades
Dones emigrades
Per fi nalitzar amb l’anàlisi de la composició dels fl uxos es presenta el Gràfi c
6.38, que sintetitza les singularitats dels individus que canvien d’habitatge
a Barcelona vers els que l’abandonen i les dels metropolitans que immigren
respecte als que marxen a un altre municipi metropolità.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.38. Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000 i 2001
segons sexe, edat i cat. socio. (%). A) Moviments generats a Barcelona B) Moviments
generats a la resta de la RMB
A) Moviments generats a Barcelona – Homes
B) Moviments generats a la resta de la RMB –
Homes
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Moviments generats a Barcelona - Dones
Moviments generats a la resta de la RMB -
Dones
La població que pertany a les categories vinculades a una millor condició
socioeconòmica està més present a l’estoc de persones que canvien d’habitatge
a la ciutat respecte a la que marxa, sobretot a les edats relacionades amb els
processos d’emancipació i de formació de llars. A partir dels 35 anys d’edat,
els empresaris amb i sense assalariats registren més pes entre els emigrants,
mentre que aquestes diferències no s’identifi quen entre directors, gerents i alts
funcionaris. A totes les edats i ambdós sexes es repeteix la major presència de
professionals tècnics entre qui roman a Barcelona, en detriment dels operaris,
que sempre estan més representats a l’estoc d’emigrants. La resta de personal
401

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
administratiu, comercial i de serveis, força presents entre les dones, registren
percentatges similars als dos estocs de població, amb l’única excepció del grup
d’edat més jove, on són més presents entre qui es queda a Barcelona que entre
qui marxa.
La composició de la població metropolitana que es trasllada a la ciutat
central convergeix amb la que canvia d’habitatge a l’interior de Barcelona. En
un hipotètic escenari en què l’estoc de metropolitans que marxa a Barcelona fos
idèntic al que marxa al conjunt dels altres municipis metropolitans, el nombre
d’operaris amb destinació a la ciutat central seria sempre la meitat dels que
marxen als altres municipis. Novament, s’identifi ca l’atracció de Barcelona vers
els professionals tècnics, molt més presents entre les persones que han arribat.
Pocs contrastos s’observen a les categories socioeconòmiques més altes, a
l’igual que entre la població ocupada en activitats administratives, comercials
i de serveis, en què només s’identifi quen diferències signifi catives entre els
migrants menors de 25 anys, de forma que assoleixen major pes entre els que
situen la nova residència a Barcelona.
6.5.3. La propensió a canviar d’habitatge segons la categoria
socioeconòmica
Com a regla general, abans de defi nir les singularitats observades en cada
tipus de moviment, la població que forma part de les categories situades a
ambdós extrems de la jerarquia socioeconòmica presenta una lleugera major
probabilitat a experimentar un canvi d’habitatge. Aquest comportament es
podria associar amb l’observat segons el nivell d’instrucció de la població;
atenent a aquesta variable eren els més i menys formats els que canviaven
d’habitatge amb major intensitat. Tot i això, les diferències a nivell general
entre els grups analitzats són petites i estan lluny d’algunes de les identifi cades
en altres variables, com en el de l’activitat, en què, per exemple, els estudiants
de 20 a 24 anys tenien una probabilitat tres vegades menor que els actius a
experimentar un moviment residencial. És quan s’analitza el tipus de moviment
migratori quan s’identifi quen diferències sufi cientment notables com per pensar
que la variable socioeconòmica també s’integra, com un element més, en els
mecanismes de fi ltre demogràfi c barceloní.
402

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
6.5.3.1. L’arrelament a Barcelona. Probabilitats de romandre o marxar de la ciutat
segons la condició socioeconòmica
Tot i que les nou categories socioeconòmiques analitzades presenten notables
contrastos que apunten cap a l’adopció de diferents comportaments residencials,
en totes elles la propensió a canviar d’habitatge a Barcelona és superior a la de
realitzar un moviment intermunicipal amb destinació a la resta de Catalunya
(Taula 6.16 i Taula 6.17). A nivell general, es detecta que és en la mobilitat
intermunicipal on es produeix un major comportament diferencial, mentre que
la probabilitat de realitzar un canvi d’habitatge a l’interior de Barcelona es
manté, en tots els grups, dintre d’un marge bastant més homogeni.
Els operaris, qualifi cats i no qualifi cats, d’ambdós sexes i de totes les edats,
són el col·lectiu amb major propensió a realitzar un moviment intermunicipal, i
per tant a marxar de Barcelona. Els operaris qualifi cats, en canvi, fi guren entre els
grups que registren una menor probabilitat de canvi d’habitatge intramunicipal.
Als homes no qualifi cats, menys nombrosos a la ciutat que els anteriors, sí
que se’ls hi pot atribuir també una elevada mobilitat intramunicipal. Aquesta,
però, no els hi permet abandonar les darreres posicions en el llistat de grups
socioeconòmics amb menor permanència a Barcelona, només superats pels
operaris qualifi cats, que són els que presenten una proporció més elevada de
moviments intramunicipals. És sobretot a les edats adultes més joves quan el pes
dels moviments intermunicipals respecte al total de moviments és més elevat.
Els professionals tècnics manifesten un comportament divergent al dels
operaris. La seva probabilitat d’abandonar Barcelona fi gura sempre entre les
més baixes, sobretot als grups d’adults menors de 35 anys, quan la propensió
a emigrar representa, aproximadament, la meitat que la dels operaris. En
canvi, la seva mobilitat intramunicipal assoleix un dels nivells més elevats en
comparació amb la resta de categories socioeconòmiques en totes les edats,
sobretot quan aquests treballen a compte propi. De la mateixa manera, aquestes
dues categories assoleixen un elevat percentatge de permanència a Barcelona.
Els canvis d’habitatge a l’interior de Barcelona dels professionals tècnics
representen, en totes les edats i ambdós sexe, més del 70% de tots els generats
a la ciutat; 159 únicament els professionals tècnics masculins que treballen a
159. Cal recordar que a l’anàlisi d’aquesta variable no s’han pogut contemplar els emigrants
amb destinació a la resta d’Espanya. Aquest 70% és, doncs, la proporció de canvis d’habitatges
intramunicipals respecte al total de moviments realitzats a l’interior de Catalunya.
403

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
compte d’un altre presenten percentatges lleugerament per sota del 70%.
A la resta de personal administratiu, comercial i de serveis, se li atribueix
un comportament residencial més sedentari, ja que els dos tipus de moviment
manifesten una propensió al canvi d’habitatge força baixa, independentment de
l’edat. Una vegada es mouen, però, són individus que s’enclaven a Barcelona,
i romanen a Barcelona en més del 70% dels casos.
Finalment, els grups que encapçalen la jerarquia socioeconòmica de la
població de la ciutat, empresaris, directors, gerents i alts funcionaris tenen un
comportament residencial més difús, en què no s’identifi ca una conducta clara
d’arrelament a la ciutat o una forta preferència per marxar. En cap d’aquestes
tres categories s’acumula un nombre elevat de població fi ns als 25 anys, amb
la qual cosa és preferible no interpretar els resultats del primer grup d’edat.
Els següents presenten probabilitats per experimentar canvis d’habitatge força
elevades, sobretot els empresaris amb assalariats, encara que no acostumen
a assolir les que registren els operaris per marxar de la ciutat o a les dels
professionals tècnics per realitzar un canvi de domicili intern. Pel que fa al
nivell de permanència a la ciutat, és més elevat per a les dones que pertanyen
a aquestes categories, sobretot les de la franja d’edat 25-34, que romanen a la
ciutat en més d’un 70% dels canvis d’habitatge. A mesura que augmenta l’edat
de les empresàries, en canvi, disminueix aquest percentatge i fi guren com els
grups d’ocupats amb menor permanència a la ciutat. L’enclavament dels homes
empresaris d’aquestes edats és similar al de les dones; en el seu cas, però, els
operaris que canvien de residència romanen encara menys a la ciutat.
404

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Taula 6.16. Probabilitat de la població de Barcelona de realitzar un moviment residencial
intermunicipal (amb destinació a Catalunya) o un canvi de domicili intern durant el període
2000-01 segons sexe, edat i cat. socioeconòmica (‰)
Probabilitat d’abandonar Barcelona (amb destinació a tots els municipis de Catalunya)
Homes Dones
16-24 25-34 35-49 50-64 Total 16-24 25-34 35-49 50-64 Total
Empresaris amb assalariats 43,27 81,33 47,20 23,74 43,66 74,73 70,13 37,59 24,89 40,06
Empresaris sense assalariats 58,14 82,76 43,52 19,13 42,47 71,06 61,80 30,60 18,48 34,78
Directors, gerents i alts
funcionaris
46,26 81,12 49,64 21,30 48,56 54,46 68,68 38,35 20,54 46,68
Professionals tècnics compte
propi
20,74 58,91 37,89 18,48 36,55 33,90 52,54 28,29 15,57 33,64
Professionals tècnics compte
altre
31,57 74,20 40,14 19,57 47,70 32,25 65,15 28,97 14,55 40,35
Personal admin., comercial,
serveis
34,58 68,78 34,28 18,18 40,69 52,08 71,73 29,44 15,17 42,56
Operaris qualifi cats 65,23 108,42 51,87 21,41 62,14 107,26 116,38 43,29 13,10 61,75
Operaris no qualifi cats 62,41 99,40 69,43 25,87 71,65 119,05 113,82 60,03 11,43 79,09
Altres (cooperatives, exercit...) 62,02 59,75 45,66 15,47 45,53 52,82 61,07 37,18 27,56 42,94
Probabilitat de realitzar un canvi de domicili a l’interior de la ciutat
Homes Dones
16-24 25-34 35-49 50-64 Total 16-24 25-34 35-49 50-64 Total
Empresaris amb assalariats 103,37 181,15 97,51 41,74 89,82 124,56 157,14 87,12 47,48 86,81
Empresaris sense assalariats 116,28 154,33 88,12 37,25 82,88 131,78 168,39 68,52 38,51 80,97
Directors, gerents i alts funcionaris
121,15 175,92 89,78 38,08 94,74 108,91 184,03 93,30 44,40 117,56
Professionals tècnics compte
propi
122,12 182,37 96,21 46,11 101,59 90,40 179,68 86,65 42,45 107,51
Professionals tècnics compte
altre
80,53 155,29 89,69 38,95 102,57 90,86 169,09 82,61 42,98 109,09
Personal admin., comercial,
serveis
97,19 153,91 84,02 42,21 96,50 117,02 163,66 84,53 40,88 104,61
Operaris qualifi cats 93,79 146,47 85,86 36,06 91,58 108,38 163,78 81,53 46,70 96,82
Operaris no qualifi cats 96,18 171,74 132,39 45,68 124,80 83,33 146,34 54,89 37,14 86,52
Altres (cooperatives, exercit...) 147,29 152,52 75,72 36,75 98,85 133,80 154,58 73,08 35,43 92,56
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Les trames mostren les tres categories amb els
valors més o menys elevats.
405

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 6.17. Proporció de persones que romanen a Barcelona després d’haver experimentat
un canvi d’habitatge (a Catalunya) entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i categoria
socioeconòmica
Homes Dones
16-24 25-34 35-49 50-64 Total 16-24 25-34 35-49 50-64 Total
Empresaris amb assalariats 70,5% 69,0% 67,4% 63,7% 67,3% 62,5% 69,1% 69,9% 65,6% 68,4%
Empresaris sense assalariats 66,7% 65,1% 66,9% 66,1% 66,1% 65,0% 73,2% 69,1% 67,6% 70,0%
Directors, gerents i alts
funcionaris
72,4% 68,4% 64,4% 64,1% 66,1% 66,7% 72,8% 70,9% 68,4% 71,6%
Professionals tècnics compte
propi
85,5% 75,6% 71,7% 71,4% 73,5% 72,7% 77,4% 75,4% 73,2% 76,2%
Professionals tècnics compte
altre
71,8% 67,7% 69,1% 66,6% 68,3% 73,8% 72,2% 74,0% 74,7% 73,0%
Personal admin., comercial,
serveis
73,8% 69,1% 71,0% 69,9% 70,3% 69,2% 69,5% 74,2% 72,9% 71,1%
Operaris qualifi cats 59,0% 57,5% 62,3% 62,7% 59,6% 50,3% 58,5% 65,3% 78,1% 61,1%
Operaris no qualifi cats 60,6% 63,3% 65,6% 63,8% 63,5% 41,2% 56,3% 47,8% 76,5% 52,2%
Altres (cooperatives, exercit...) 70,4% 71,9% 62,4% 70,4% 68,5% 71,7% 71,7% 66,3% 56,3% 68,3%
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Les trames mostren les tres categories amb els
valors més o menys elevats.
6.5.3.2. L’atracció de Barcelona. Probabilitats d’arribar a Barcelona segons la
relació amb l’activitat
A grans trets, doncs, i atenent als moviments que es generen a la ciutat
i a la condició socioeconòmica de la població, sembla ser que el fi ltre
demogràfi c barceloní enclava a la ciutat a professionals tècnics i a personal
de l’administració, comercial i serveis, mentre que permet en major grau la
marxa d’operaris. Es reprodueix aquest patró en l’atracció que exerceix la ciutat
central vers la població de la resta de la metròpoli?
Les dades així ho demostren. El conjunt d’operaris metropolitans, registren,
amb diferència, les probabilitats més baixes de traslladat la seva residència a
Barcelona, en un comportament que es reprodueix en ambdós sexes i en tots els
grups d’edat (Taula 6.18). De la mateixa forma, el percentatge de moviments
per sota del 10% en què Barcelona és la destinació fi nal, situa als operaris
com el col·lectiu que menys pren com a referència a la ciutat en la seva elecció
residencial (Taula 6.19).
406

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
I a la inversa, la probabilitat d’experimentar un canvi de residència amb
destinació Barcelona dels professionals tècnics metropolitans, triplica, com a
mínim, la dels operaris. L’atracció de la ciutat central vers el col·lectiu d’aquesta
condició econòmica que resideix a la resta de la metròpoli és, doncs, indubtable,
i és respecte a la que treballa per compte propi on es manifesta amb major
intensitat. El seu comportament residencial els encimbellen al capdamunt de
la llista de les categories socioeconòmiques en què Barcelona és destinació
preferent. Entre els homes, la destinació és Barcelona en un de cada cinc
moviments protagonitzats per professionals tècnics que treballen per compte
propi. Les dones escullen a Barcelona, com a mínim, en una de cada quatre
ocasions. La ciutat també manifesta un atractiu considerable vers a la resta de
personal administratiu, comercial i de serveis. Aquests, emigren a Barcelona
13 de cada 100 vegades que realitzen un canvi intermunicipal, en una relació
similar entre homes i dones, i que es manté força estable en totes les edats.
L’escenari a les categories a les quals se li pressuposen més recursos
econòmics torna a ser complex. Per un costat, directors, gerents i alts funcionaris
metropolitans sí que manifesten una clara vinculació amb Barcelona, i presenten
unes probabilitats de marxar al municipi central molt properes a les dels
professionals tècnics; a més, marxen a Barcelona en dues de cada deu vegades
que canvien de residència, en una relació que augmenta sensiblement entre
les dones. Els empresaris metropolitans presenten una clara menor probabilitat
d’emigrar a Barcelona que els directors, gerents i alts funcionaris, sense arribar
mai, però, als nivells tan baixos que manifestaven el conjunt d’operaris. Les
dones empresàries manifesten una major vinculació amb Barcelona que els
homes, a l’igual que succeïa amb les directores, gerents i altes funcionàries.
El percentatge de canvis residencials generats a la RMB amb destinació a
Barcelona respecte al total dels que marxen a Catalunya, se situa al voltant del
10% per a ells i del 12-13% per a elles
Amb aquests resultats, es confi rma clarament el vincle entre el perfi l
socioeconòmic de la població que canvia d’habitatge a l’interior de la ciutat
amb la que arriba procedent de la RMB, i entre la que marxa de Barcelona amb
la que no la contempla en el seu recorregut residencial.
407

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 6.18. Probabilitat de la població de la RMB de realitzar un moviment residencial amb
destinació a BCN o la resta de municipis catalans durant el període 2000-2001 segons
sexe, edat i categoria socioeconòmica (‰)
Probabilitat d’emigrar a Barcelona
Homes Dones
16-24 25-34 35-49 50-64 Total 16-24 25-34 35-49 50-64 Total
Empresaris amb assalariats 5,74 6,21 3,40 1,97 3,57 7,04 6,29 4,55 2,79 4,56
Empresaris sense assalariats 5,10 5,69 2,92 1,32 3,21 5,01 6,59 2,84 1,46 3,41
Directors, gerents i alts
funcionaris
6,42 15,45 5,68 4,49 7,89 10,64 18,12 6,00 1,80 10,67
Professionals tècnics compte
propi
16,01 14,99 8,27 5,68 9,67 15,87 20,89 8,58 3,94 12,84
Professionals tècnics compte
altre
6,69 16,30 7,46 4,35 10,34 8,18 14,93 5,93 4,71 9,90
Personal admin., comercial,
serveis
6,75 9,62 4,99 2,30 6,09 6,03 9,36 4,24 2,79 6,17
Operaris qualifi cats 2,58 4,61 2,02 0,99 2,65 2,87 3,02 1,21 1,08 2,07
Operaris no qualifi cats 2,22 4,48 2,29 0,31 2,67 5,05 4,03 2,50 0,00 3,41
Altres (cooperatives, exercit...) 4,11 10,53 3,48 1,92 5,04 6,76 7,01 9,49 1,41 6,81
Probabilitat d’emigrar a la resta de Catalunya (sense incloure Barcelona)
Homes Dones
16-24 25-34 35-49 50-64 Total 16-24 25-34 35-49 50-64 Total
Empresaris amb assalariats 41,43 61,48 30,95 15,13 32,21 32,86 52,55 25,79 12,74 28,34
Empresaris sense assalariats 34,46 54,68 26,37 13,48 29,44 51,05 49,48 20,25 9,50 25,84
Directors, gerents i alts
funcionaris
19,27 67,40 32,53 13,80 36,93 43,74 66,73 27,74 10,81 42,52
Professionals tècnics compte
propi
29,11 56,40 29,96 16,60 33,64 49,60 56,08 25,50 16,56 36,74
Professionals tècnics compte
altre
26,35 64,01 30,31 16,45 40,93 31,19 58,86 24,17 11,63 38,64
Personal admin., comercial,
serveis
24,98 57,15 24,80 11,71 31,93 36,06 57,35 21,63 12,27 35,57
Operaris qualifi cats 27,73 59,96 24,30 11,03 32,47 47,13 59,15 20,05 9,58 36,01
Operaris no qualifi cats 26,03 47,11 22,23 7,75 28,97 39,88 52,00 15,39 12,35 33,81
Altres (cooperatives, exercit...) 31,86 41,35 22,90 14,41 27,46 54,05 57,06 22,63 5,64 33,79
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Les trames mostren les tres categories amb els
valors més o menys elevats.
408

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Taula 6.19. Proporció de persones que tenen com a destinació la ciutat de Barcelona en
relació a tots els moviments generats a la RMB i amb destinació als municipis catalans
segons sexe, edat i categoria socioeconòmica, 2000 i 2001 (%)
Homes Dones
16-24 25-34 35-49 50-64 Total 16-24 25-34 35-49 50-64 Total
Empresaris amb assalariats 12,2% 9,2% 9,9% 11,5% 10,0% 17,6% 10,7% 15,0% 17,9% 13,9%
Empresaris sense assalariats 12,9% 9,4% 10,0% 8,9% 9,8% 8,9% 11,7% 12,3% 13,3% 11,7%
Directors, gerents i alts
funcionaris
25,0% 18,6% 14,9% 24,6% 17,6% 19,6% 21,4% 17,8% 14,3% 20,1%
Professionals tècnics compte
propi
35,5% 21,0% 21,6% 25,5% 22,3% 24,2% 27,1% 25,2% 19,2% 25,9%
Professionals tècnics compte
altre
20,2% 20,3% 19,8% 20,9% 20,2% 20,8% 20,2% 19,7% 28,8% 20,4%
Personal admin., comercial,
serveis
21,3% 14,4% 16,7% 16,4% 16,0% 14,3% 14,0% 16,4% 18,5% 14,8%
Operaris qualifi cats 8,5% 7,1% 7,7% 8,3% 7,5% 5,7% 4,9% 5,7% 10,1% 5,4%
Operaris no qualifi cats 7,8% 8,7% 9,3% 3,8% 8,4% 11,2% 7,2% 14,0% 0,0% 9,2%
Altres (cooperatives, exercit...) 11,4% 20,3% 13,2% 11,8% 15,5% 11,1% 10,9% 29,5% 20,0% 16,8%
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Les trames mostren les tres categories amb els
valors més o menys elevats.
6.5.4. Efectes dels moviments migratoris en l’estructura segons
condició socioeconòmica de la població de Barcelona
Després dels passos seguits fi ns ara, es pot afi rmar, doncs, que la condició
socioeconòmica dels individus selecciona el comportament residencial i migratori
en la seva relació amb la ciutat de Barcelona. En aquest darrer apartat es mostra
la incidència que la migració de les darreres dècades ha tingut en la composició
actual de la població segons la seva condició econòmica. Per aconseguir-ho,
novament, es fa ús de la metodologia emprada als capítols anteriors, i se simula
l’hipotètic escenari resultant de l’absència de migracions.
D’acord amb els resultats anteriors, caldria esperar un creixement del pes
de la població inclosa en la categoria professionals tècnics i un decreixement
de la població operària, sobretot en les edats adultes més joves. Tot i això,
la importància de l’aportació estrangera pot haver neutralitzat la diferència
esperada atenent al diferent perfi l d’emigrants i immigrants espanyols.
Els canvis experimentats, tot i existir, no assoleixen la intensitat observada en
altres variables, com l’estat civil o el nivell d’instrucció de la població. Aquests
409

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
apunten cap a la direcció comentada: entre la població masculina menor de 35
anys els operaris han perdut pes, a favor, sobretot, dels professionals tècnics
(Taula 6.20). En absència de migracions, els primers representarien el 39,6%
de la població de 16 a 24 anys i el 25,4% dels de 25 a 34, mentre que al
2001 eren el 37,5 i el 24,1% respectivament. Els professionals han augmentat
la seva representació (del 18,3% al 18,9% entre els més joves i del 33,9% al
34,9% al següent grup d’edat), a l’igual que la resta de personal administratiu,
comercial i de serveis (34,5% a 36,2% i 26,3% a 27,7%). Les migracions han
provocat que empresaris, directius, gerents i alts funcionaris, poc representats
en aquestes edats, presentin un pes lleugerament inferior.
Les dades presentades a la Taula 6.21, permeten observar que Barcelona
ha perdut el 30% dels empresaris amb assalariats i operaris de 25 a 34 anys
que vivien a Barcelona al 1991, i que en canvi, només ha perdut el 20% de
professionals tècnics i de personal administratiu, comercial i de serveis. Pel que
fa a les dones de fi ns a 35 anys, la pràctica totalitat de guanys relatius s’han
concentrat entre la població d’aquesta darrera categoria, encara que també de
professionals tècniques, tot en detriment de les operàries. Una de cada tres
dones que al 1991 residia a Barcelona i al 2001 es defi nia com a operaria, ja
no vivia a Barcelona en aquesta data.
Els efectes de la migració són més dèbils en les edats posteriors, refl ex
de la menor mobilitat de les persones. Tot i això, s’identifi ca un sensible
increment de la representació de la resta de personal administratiu, comercial
i de serveis, en tots dos sexes, en contrast amb la lleugera pèrdua del pes de
les condicions econòmiques que encapçalen la jerarquia socioeconòmica, i que
mostren la certa freqüència amb què aquestes categories en les edats adultes
més avançades realitzen un moviment intermunicipal. En ambdós sexes, la
condició socioeconòmica en què més efectius, en nombres relatius, majors de
35 anys resideixen fora de la ciutat respecte a tots els que vivien 10 anys abans
és la dels empresaris amb assalariats (un de cada quatre al grup d’edat 35-49
i un 15% al grup 50-64).
410

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Taula 6.20. Efectes dels moviments migratoris realitzats entre 1991 i 2001 en la composició
segons categoria socioeconòmica de la població de Barcelona. Homes i dones ocupades
Població masculina
16-24 anys 25-34 anys 35-49 anys 50-64 anys
Escenari Escenari
real simulat Escenari Escenari
real simulat Escenari Escenari
real simulat Escenari Escenari
real simulat
Empresaris amb assalariats 1,3% 1,4% 3,2% 3,6% 6,5% 7,0% 8,8% 9,2%
Empresaris sense assalariats 3,5% 3,5% 4,4% 4,8% 7,0% 7,1% 10,3% 10,3%
Directors, gerents i alts funcionaris 1,4% 1,4% 5,0% 5,3% 8,6% 9,2% 7,4% 7,6%
Professionals tècnics compte propi 1,4% 1,3% 4,7% 4,5% 6,9% 6,8% 7,0% 7,0%
Professionals tècnics compte altre 17,5% 17,1% 30,2% 29,5% 24,2% 24,6% 19,0% 19,1%
Personal admin., comercial, serveis 36,2% 34,5% 27,7% 26,3% 26,6% 25,3% 24,1% 23,6%
Operaris qualifi cats 28,9% 30,9% 19,6% 21,5% 16,8% 16,9% 20,6% 20,6%
Operaris no qualifi cats 8,7% 8,8% 4,4% 3,9% 2,7% 2,4% 2,1% 2,1%
Altres (cooperatives, exercit...) 1,2% 1,2% 0,7% 0,6% 0,7% 0,7% 0,6% 0,6%
Població femenina
Empresaris amb assalariats 0,9% 1,0% 1,7% 1,9% 3,4% 3,7% 5,5% 5,8%
Empresaris sense assalariats 2,6% 2,8% 2,7% 2,8% 4,2% 4,4% 8,1% 8,3%
Directors, gerents i alts funcionaris 1,4% 1,3% 3,8% 3,8% 4,1% 4,3% 2,7% 2,8%
Professionals tècnics compte propi 1,2% 1,1% 3,9% 3,7% 4,4% 4,4% 3,8% 3,9%
Professionals tècnics compte altre 18,2% 17,9% 29,7% 29,2% 26,4% 27,3% 19,0% 19,1%
Personal admin., comercial, serveis 67,9% 66,8% 52,6% 52,2% 51,4% 49,7% 52,0% 51,3%
Operaris qualifi cats 5,7% 6,9% 4,3% 5,1% 4,9% 5,1% 7,3% 7,4%
Operaris no qualifi cats 1,1% 1,2% 0,7% 0,8% 0,5% 0,5% 0,6% 0,6%
Altres (cooperatives, exercit...) 1,0% 0,9% 0,6% 0,6% 0,7% 0,7% 0,9% 0,9%
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Taula 6.21. Proporció de la població censada al 2001 que ha canviat de municipi i que
residia a Barcelona a 1991 sobre el total de la població que residia a Barcelona l’any 1991
segons sexe, edat i categoria socioeconòmica
Homes Dones
16-24 25-34 35-49 50-64 Total 16-24 25-34 35-49 50-64 Total
Empresaris amb assalariats 21,4% 30,8% 25,8% 14,2% 22,3% 18,8% 28,6% 20,6% 12,4% 19,2%
Empresaris sense assalariats 16,9% 27,2% 21,7% 10,1% 18,4% 20,3% 24,1% 18,8% 9,1% 16,5%
Directors, gerents i alts
funcionaris
17,3% 27,1% 26,5% 13,2% 23,0% 13,1% 22,6% 20,0% 11,1% 19,3%
Professionals tècnics compte
propi
10,6% 20,2% 20,5% 11,3% 17,5% 8,1% 18,0% 16,3% 9,1% 15,1%
Professionals tècnics
compte altre
9,4% 20,5% 22,8% 11,4% 19,0% 9,5% 19,8% 18,0% 8,1% 16,6%
Personal admin., comercial,
serveis
11,4% 20,3% 17,8% 8,9% 15,8% 13,6% 22,5% 15,0% 7,1% 15,7%
Operaris qualifi cats 19,3% 29,9% 23,3% 10,4% 21,5% 27,7% 34,0% 21,0% 8,5% 22,3%
Operaris no qualifi cats 20,4% 26,0% 23,9% 12,7% 22,1% 25,9% 31,7% 23,2% 9,9% 24,2%
Altres (cooperatives, exercit...) 16,3% 20,1% 19,6% 9,0% 16,9% 15,9% 18,9% 14,7% 7,9% 14,3%
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
411

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
6.6. Tipologia de les llars i habitatges
6.6.1. Convivència amb la parella i els fi lls
Una de les principals conclusions a què ha conduït l’anàlisi de les variables
anteriors és la major dimensió individual del canvi d’habitatge intramunicipal
o de la immigració, i del fort component familiar i de parella que sobresurt en
els moviments que abandonen la ciutat. Aquestes refl exions es construeixen,
sobretot, a partir de la composició dels migrants i dels que canvien d’habitatge
a Barcelona segons estat civil. Com s’havia identifi cat, els solters que canvien
d’habitatge mostraven una major preferència per romandre a la ciutat, mentre
que els casats marxaven de Barcelona en una major proporció.
El cens de 2001 inclou una variable individual que informa sobre la
presència del cònjuge o parella, i dels fi lls a llar. A partir d’aquesta, i de la
tipologia de les llars (punt que es desenvoluparà posteriorment), es pot realitzar
una aproximació més completa a la dimensió individual o familiar dels canvis
d’habitatge i de les migracions.
Sense dividir encara a la població entre migrants i no migrants, l’escenari
metropolità del cens de 2001 dibuixa una major presència relativa a la ciutat
central de persones que no resideixen amb la seva parella, en una relació que
s’identifi ca en totes les edats i en ambdós sexes; aquesta, però, assoleix les
diferències més notables entre la població masculina de 25 a 39 anys i en la
femenina de totes les edats (Gràfi c 6.39). El 75% de les barcelonines de 25 a
29 anys, per exemple, no conviuen amb la seva parella, mentre que al conjunt
de municipis situats a més de 10 quilòmetres de Barcelona, més de la meitat
de la població hi conviu. En el cas dels homes de 30 a 34 anys, un 60% no
resideix amb la parella a la ciutat central, mentre que als municipis situats a
una distància intermèdia aquests representen poc més del 30%. Una altra dada
representativa: el 43% de les persones de 30 a 39 anys que no conviuen amb la
parella resideixen al municipi de Barcelona, mentre que només hi viu el 24,8%
de la població d’aquestes edats que resideix amb parella i fi lls. Finalment, més
de la meitat de dones metropolitanes de 40 a 59 anys que no conviuen amb
parella ni amb fi lls, resideix a Barcelona.
412

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.39. Convivència amb parella i fi lls de la població resident a la RMB segons edat,
sexe i distància a la ciutat de Barcelona. 2001 (%)
Homes
Dones
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
La major representació d’aquest grup a la ciutat central juga en detriment
d’una presència relativa més elevada de persones que conviuen amb la parella,
primer, i de la convivència amb la parella i els fi lls, més tard. En aquest sentit,
els municipis metropolitans situats a distàncies intermèdies i llunyanes són
els àmbits amb més representants d’aquest darrer grup d’individus, sobretot
dels que conviuen amb 2 o més fi lls. A Barcelona, per exemple, el 38% de les
dones de 40 a 44 anys resideixen amb 2 o més fi lls, mentre que al conjunt
de municipis situats a 10-19 quilòmetres gairebé són el 60%. Finalment,
les famílies monoparentals estan lleugerament més representades a la ciutat
central, sobretot quan és la dona la que conviu amb els fi lls.
413

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
La situació fi ns aquí descrita pot ser, principalment, el resultat de
la combinació de dos elements. Per una banda, és evident que el diferent
comportament sociodemogràfi c, circumscrit tant al present com al passat, de
la població que resideix al centre metropolità respecte a les conductes dels que
resideixen a la resta de la metròpoli ha tingut un paper clau en la confi guració
de les diferències actuals. Per l’altra banda, la dinàmica residencial i migratòria
és l’altre element amb capacitat per modifi car l’estructura de la població. Els
punts que es desenvolupen a continuació pretenen explorar en quin sentit
participen, i han participat, els moviments migratoris recents.
En el context de pèrdua de població per migració que registra Barcelona
entre 2000 i 2001, la ciutat guanya població que no conviu amb parella o fi lls
(Gràfi c 6.40). La meitat dels immigrants barcelonins no conviuen amb parella
ni fi lls, mentre que només resideix en aquestes circumstàncies un de cada
quatre emigrants. En canvi, les pèrdues d’efectius que en el moment censal
resideixen únicament amb la seva parella són molt notables: arriben 10.000 i
marxen el doble, uns 20.000, en una relació que, en no residir els fi lls a la llar,
s’ha de vincular majoritàriament a les dues etapes del cicle de vida situades
als dos extrems de la vida adulta. En el cas de la població adulta-jove, aquests
resultats no impliquen que en tots els casos marxin els dos membres de la
parella des de Barcelona; el moviment migratori, però, sí que fi nalitza amb la
presència de la parella a la llar.
Gràfi c 6.40. Composició de la població de 20 anys o més que ha realitzat un canvi
d’habitatge intramunicipal, ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre 2000 i 2001
segons sexe i convivència amb parella i fi lls. Nombres absoluts i relatius
Nombres absoluts
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
414
De cada 100 persones que arriben o marxen

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
La ciutat també perd per migració unes 8.000 persones que en el moment
censal resideixen en una llar juntament amb els fi lls i la parella, i a les quals sí
que se’ls hi pot pressuposar una major dimensió familiar en el canvi residencial.
En dades relatives, una de cada quatre persones que marxen conviuen amb
el fi lls i la parella, mentre que en la immigració les persones amb aquestes
característiques són una de cada set. Finalment, tot i que la ciutat perd efectius
que resideixen amb els fi lls, però sense parella, resten igualment representats a
l’estoc d’emigrants que al d’immigrants, i sempre assoleixen més pes entre les
dones. En el cas de la immigració, arriben a la ciutat més dones que resideixen
amb un o més fi lls i sense parella, que no pas dones que viuen amb la parella i,
almenys, dos fi lls. Un cop més, la immigració procedent de l’estranger pot tenir
una forta incidència en la composició del conjunt d’immigrants que s’acaba
de descriure. Per això, és necessària la introducció de variables territorials i de
naturalesa, tal i com es realitzarà en punts posteriors.
Els individus que canvien d’habitatge a l’interior de Barcelona presenten un
major component individual que els que marxen de la ciutat, menor, però, que
els que n’arriben. El 40% dels homes que realitzen un moviment intramunicipal
no resideixen amb la parella ni amb els fi lls, un nivell lleugerament superior
al de les dones, on les que tampoc resideixen amb la parella però sí amb
els fi lls assoleixen una representació més elevada. La població d’aquestes
característiques és, a més, la que roman en més ocasions a la ciutat quan
enceta el seu recorregut residencial, sobretot en edats adultes de menys de 40
anys, i entre la població femenina. Per exemple, tres de cada quatre dones que
durant la trentena canvien d’habitatge, i que no resideixen amb la parella ni
amb els fi lls, romanen a Barcelona, una de les proporcions més elevades de les
analitzades fi ns ara (Gràfi c 6.41).
Els homes i dones que després del canvi d’habitatge conviuen amb la parella,
però sense els fi lls, presenten uns nivells de permanència a la ciutat clarament
més baixos que els de la població sense vincles de parella a la llar. Mentre
que el 65-75% de les persones adultes-joves que no conviuen amb la parella
romanen a la ciutat després d’un canvi d’habitatge, els que resideixen amb
aquesta després del canvi (sense conèixer si també hi convivien abans) marxen
de la ciutat en un 40-45% dels casos. Fins als 35 o 40 anys, aproximadament,
les parelles amb fi lls abandonen el municipi en la mateixa proporció que les
que no tenen fi lls, tot i que més que els individus sense parella ni fi lls. A
partir d’aquest moment, probablement coincidint amb la major edat dels fi lls,
415

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
les parelles amb fi lls comencen a manifestar-se com un dels grups amb una
major permanència a la ciutat, sobretot quan es conviu amb dos o més fi lls: el
75% dels moviments dels adults que resideixen en aquestes circumstàncies
romanen a la ciutat després del canvi d’habitatge. Als homes i a les dones que
resideixen amb fi lls, però sense parella, se’ls atribueix una elevada preferència
per la permanència a la ciutat, i arrelen en més del 65% dels casos en què
enceten un canvi de residència.
Finalment, apuntar que la no presència de fi lls en les llars dels adults d’edat
més avançada incrementa la propensió a abandonar Barcelona, una vegada
s’enceta un canvi d’habitatge. En el cas de les persones de 55 a 64 anys que
després del moviment conviuen només amb la parella, abandonen el municipi
en gairebé dos de cada tres canvis d’habitatge, en un fenomen condicionat
pel niu buit, l’emancipació prèvia dels fi lls. Com s’ha apuntat, la situació és la
contrària entre les persones de la mateixa franja d’edat, però amb fi lls, ja que
romanen a la ciutat en dos de cada tres canvis d’habitatge.
Gràfi c 6.41. Proporció de persones que romanen a Barcelona després d’haver experimentat
un canvi d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i convivència amb parella i fi lls
Homes Dones
85%
75%
65%
55%
45%
35%
416
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
85%
75%
65%
55%
45%
35%
S ens e parella / s ens e fills A mb parella / s ens e fills A mb parella / 1 fill A mb parella / 2 o + fills S ens e parella / amb fills
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Aquests resultats es corroboren quan s’introdueix l’edat en la composició
dels tres estocs de població. En nombres absoluts, la ciutat guanya per migració
efectius menors de 40 anys que no conviuen amb la parella ni amb els fi lls. I en
guanya molts, uns 1.800 homes i més de 2.500 dones, un balanç que, en un
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
context de pèrdues migratòries, palesen la importància d’aquest col·lectiu en
l’estoc d’immigrants (Gràfi c 6.42). És ben cert, però, que aquesta realitat està
potenciada per la immigració estrangera, que representa el 65% dels individus
d’aquest grup que arriben a la ciutat. Amb tot, és d’esperar una clara diferència
en la representació dels que no conviuen ni amb la parella ni amb els fi lls.
Aquests representen aproximadament el 50% dels homes de 25 a 34 anys dels
que arriben, mentre que són un de cada tres dels que surten. Entre les dones
emigrants, el pes és encara menor.
I els que canvien d’habitatge a l’interior de Barcelona, quin perfi l presenten? La
importància dels que no conviuen amb parella ni fi lls és sensiblement major que
en l’emigració, sobretot entre les dones. S’identifi ca doncs, un major arrelament
d’aquestes a la ciutat quan el canvi de residència no suposa una transició cap a
la vida en parella. Entre els 25 i 34 anys, per cada home o dona que marxa de
Barcelona i no conviu amb la parella, hi ha 1,9 homes i 2,5 dones que fan un
canvi intramunicipal. El perfi l de la població de nacionalitat estrangera que es
mou a l’interior de la ciutat també potencien aquesta tendència.
Barcelona, doncs, guanya població que després del canvi de residència no
conviu ni amb la parella ni amb els fi lls. En canvi, les pèrdues d’aquells que
després del canvi viuen amb la parella són molt notables. Entre els 20 i 39
anys, per cada individu que arriba a Barcelona residint en parella, amb o sense
fi lls, en marxen gairebé dos. Les diferències en la representació dintre de cada
estoc de població també són aclaparadores: la meitat dels que surten de 25 a
34 anys conviuen només amb la parella, als quals se’ls hi ha d’afegir un 25%
de població que ho fa també amb els fi lls, de manera que tres de cada quatre
emigrants resideixen amb la parella. A l’immigratori, aquests representen, com
a molt, la meitat de tots els que entren. Mentrestant, el pes de les parelles
sense fi lls és menor entre els que romanen que entre els que emigren; en
canvi, les diferències són gairebé inexistents en la presència de persones que
conviuen amb parella i fi lls. A partir dels 40 anys d’edat, fi ns i tot, aquests últims
representen més de la meitat de tots els que es mouen a Barcelona, mentre que
són un de cada tres dels que surten. Aquesta situació és conseqüència directa
de l’augment del pes de la població que només conviu amb la parella entre
els emigrants de més edat, procés que s’ha d’associar a l’elevada mobilitat
intermunicipal que registren les persones que cessen en la convivència amb
els fi lls. Finalment, el balanç migratori absoluts de la població adulta que no
conviu amb la parella però sí amb els fi lls és gairebé equilibrat. Tot i això,
417

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
aquests estan més presents a l’estoc d’immigrants i al de les persones que
canvien d’habitatge a Barcelona. Com s’ha vist anteriorment, és un col·lectiu al
qual se’l pot atribuir una considerable permanència a Barcelona, sobretot entre
les dones.
Gràfi c 6.42. Composició de la població de 20 anys o més que ha realitzat un canvi
d’habitatge intramunicipal, ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre 2000 i 2001
segons sexe, edat i convivència amb parella i fi lls. Nombres absoluts i relatius
Homes sense parella i sense fi lls Dones sense parella i sense fi lls
4.800
3.600
2.400
1.200
abs.
418
0
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
80%
60%
40%
20%
0%
4.800
3.600
2.400
1.200
0
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
Homes amb parella i sense fi lls Dones amb parella i sense fi lls
4.800
3.600
2.400
1.200
abs.
0
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
80%
60%
40%
20%
0%
abs.
4.800
3.600
2.400
1.200
0
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
Homes amb parella i amb 1 fi ll Dones amb parella i amb 1 fi ll
2.000
1.600
1.200
abs.
800
400
0
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
40%
32%
24%
16%
8%
0%
abs.
2.000
1.600
1.200
abs.
800
400
0
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
60-64
65-69
60-64
65-69
70-74
75+
70-74
75+
70-74
75+
80%
60%
40%
20%
0%
80%
60%
40%
20%
0%
40%
32%
24%
16%
8%
0%

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Homes amb parella i amb 2 o més fi lls Dones amb parella i amb 2 o més fi lls
2.000
1.600
1.200
abs.
800
400
0
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
40%
32%
24%
16%
8%
0%
2.000
1.600
1.200
800
400
0
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
Homes sense parella i amb 1 o més fi lls Dones sense parella i amb 1 o més fi lls
2.000
1.600
1.200
abs.
800
400
0
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
40%
32%
24%
16%
8%
0%
abs.
2.000
1.600
1.200
abs.
800
400
0
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
70-74
75+
Immigrants Emigrants Romanen % Immigrants % Emigra nts % R oma nen
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
En apartats anteriors, quan s’ha detectat l’atracció de la ciutat vers la població
soltera, i la major expulsió de població casada, s’ha insinuat la incidència que
la cohabitació fora del matrimoni podia tenir en aquesta situació. Restava per
veure si existia aquest comportament diferencial, i si els solters que entren a
la ciutat conviuen més amb la parella que els que l’abandonen. A la vista dels
resultats, presentats al Gràfi c 6.43, s’ha de refutar aquesta idea, ja que els
solters que marxen, com a mínim els menors de 45 anys, resideixen menys
sovint sense la parella i sense fi lls que els que arriben i que els que canvien
d’habitatge a la ciutat. Tot i això, en nombres absoluts es guanya població
d’aquestes característiques, ja que són pocs els solters que marxen.
40%
32%
24%
16%
8%
0%
40%
32%
24%
16%
8%
0%
419

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.43. Composició de la població soltera que ha realitzat un canvi d’habitatge
intramunicipal, que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre 2000 i 2001 segons
sexe, edat i convivència amb parella i fi lls. Nombres absoluts i relatius
Homes solters sense parella i sense fi lls Dones solteres sense parella i sense fi lls
4.500
3.600
2.700
1.800
abs.
900
420
0
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
80%
60%
40%
20%
0%
4.500
3.600
2.700
1.800
abs.
900
0
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Immigrants Emigrants Romanen % Immigrants % Emigra nts % R oma nen
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
La importància de la convivència en parella i sense fi lls en les edats adultesjoves
és màxima entre els emigrants que marxen al conjunt de municipis
metropolitans situats a una distància intermèdia de Barcelona. El 70% de les
dones de 25 a 29 anys que emigren de Barcelona al conjunt de municipis situats
a una distància de 10 a 19 quilòmetres de Barcelona passen a viure en parella
sense fi lls. En canvi, més del 40% de les que arriben a Barcelona procedents
d’aquest àmbit resideixen sense parella ni fi lls. Aquest és només un exemple
de la importància dels moviments que generen un nucli familiar en la relació
territorial amb la resta de la metròpoli, una dimensió familiar que no s’observa
amb la mateixa magnitud en la immigració. En les edats adultes centrals, la
major part dels emigrants amb destinació a aquest àmbit metropolità conviuen
amb parella i fi lls, mentre que en les edats adultes més avançades tornen a ser
les parelles sense fi lls les que protagonitzen els moviments emigratoris. A més a
més, cal tenir en compte un efecte estructura que queda totalment neutralitzat:
a la ciutat central, són més els candidats que viuen sense parella i sense fi lls a
experimentar un canvi d’habitatge, mentre que a la resta de la metròpoli hi ha
més candidats que conviuen amb la parella i amb els fi lls.
Les diferències en la composició d’ambdós fl uxos en la relació amb els
municipis metropolitans situats a distàncies intermèdies i llunyanes es
dilueixen en la relació amb els municipis limítrofs. Tot i això, els individus que
no conviuen amb parella ni fi lls continuen presentant, sistemàticament, una
major presència entre els immigrants.
100%
80%
60%
40%
20%
0%

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
En la relació migratòria amb la resta de Catalunya i d’Espanya, els moviments
amb una dimensió individual són predominants en ambdós sentits, tot i que
sempre més freqüents entre els immigrants. En la població immigrant menor
de 30 anys representen més de la meitat, en una relació que assoleix uns
nivells més elevats en el cas dels homes. En les edats adultes centrals, el
component familiar continua tenint més importància en l’emigració, tot i que
les diferències entre ambdós estocs són més petites que en la relació amb
la RMB. Finalment, en les edats adultes més avançades, la participació de
parelles sense fi lls en els moviments de sortida és cada vegada més notòria, i
representen la meitat dels moviments. En canvi, en el petit volum d’immigrants
d’aquestes edats procedents de la resta de Catalunya i Espanya, destaca el fort
component individual dels moviments migratoris.
La major part de la població de nacionalitat estrangera que al 2001 residia a
Barcelona i ha arribat a la ciutat entre 2000 i 2001 no conviu amb la parella o amb
fi lls (Gràfi c 6.44), en un tret que es confi gura com la principal diferència entre
la composició dels immigrants de nacionalitat espanyola i estrangera en termes
de convivència. De fet, la immigració de població espanyola ja havia quedat
defi nida per aquesta dimensió individual; les característiques dels immigrants
estrangers, però, encara la condueixen a una magnitud més elevada. Tres de
cada quatre immigrants estrangers de 20 a 29 anys, edats en què es concentra
la major part de la població estrangera resident a la ciutat, no conviuen amb
parella o fi lls. A la vegada, s’identifi ca una major representació de les dones que
conviuen amb la seva parella, de manera que el component familiar està més
present. És necessari apuntar que, amagats en aquests resultats, emergeixen
tot un seguit de processos de reagrupació familiar, fortament condicionats per
la nacionalitat dels individus i per la cronologia del seu assentament en el
territori, de forma que els immigrants més antics han començat amb anterioritat
aquests processos (Bayona, 2006).
421

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.44. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons sexe, edat, convivència amb parella i fi lls, i nacionalitat. Pes de cada
tipus de convivència (%)
Homes nacionalitat espanyola Dones nacionalitat espanyola
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
422
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Homes nacionalitat estrangera Dones nacionalitat estrangera
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
S ens e parella i s ens e fills Immigr. Emigr. A mb parella i s ens e fills Immigr. Emigr.
A mb parella i 1 fill Immigr. Emigr. A mb parella i 2 o + fills Immigr. Emigr.
S ens e parella i amb fills Immigr. Emigr.
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
S’han comentat els principals elements que diferencien, en termes de
convivència amb parella i fi lls, als que romanen a la ciutat després d’un canvi
d’habitatge i als que l’abandonen. En edats adultes-joves, el fi ltre barceloní
reté a un major nombre de persones en què el moviment té una connotació
individual, mentre que permet abandonar la ciutat a aquells individus que
després del moviment resideixen amb la seva parella o fi lls. En edats adultes
centrals i més avançades, també s’observa una preferència per romandre a la
ciutat de les parelles amb 2 o més fi lls, mentre que les parelles sense fi lls es
converteixen en les protagonistes dels moviments emigratoris, probablement
conseqüència del nou context familiar que apareix en el moment que cessa la
convivència amb els fi lls.
20-24
20-24
25-29
25-29
30-34
30-34
35-39
35-39
40-44
40-44
45-49
45-49
50-54
50-54
55-59
55-59
60-64
60-64
65-69
65-69
70-74
70-74
75+
75+

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Amb aquests elements i després de la dinàmica observada en altres variables,
és d’esperar que els moviments que es generen a la RMB segueixin aquest patró
en la seva relació amb Barcelona. Efectivament, la immigració metropolitana
que arriba a la ciutat central té una forta dimensió individual en comparació
amb la composició dels migrants que tenen com a destinació altres municipis
de la metròpoli (Gràfi c 6.45). El 38,9% dels homes i el 35% de les dones
de 25 a 34 anys que marxen a Barcelona no conviuen amb parella o fi lls,
mentre que els individus amb aquestes característiques que marxen a un altre
municipi metropolità representen el 23,8% i el 15,5%, respectivament. La
preponderància d’aquest perfi l en la destinació a Barcelona es repeteix al llarg
de la vida adulta, mentre que entre els adults d’edat central que es mouen a la
resta de municipis metropolitans predominen els individus que conviuen amb
la parella i 2 o més fi lls.
La incidència de la migració dels noranta en la composició de la població
barcelonina en termes de convivència amb la parella i els fi lls és molt intensa. En
aquest sentit, és força similar a la identifi cada anteriorment en l’anàlisi de l’estat
civil de la població, fent palesa l’elevada vinculació d’ambdues variables.
Com s’ha explicat en capítols anteriors, són les generacions plenes del babyboom
les que recorren la dècada dels noranta en les edats adultes amb màxima
mobilitat, amb la conseqüent pèrdua notable d’efectius per migració. Fins a les
generacions que al 2001 compleixen entre 40 i 44 anys, la pèrdua de població
que en la data censal conviu amb la parella és superior a la pèrdua mitjana de la
ciutat (Gràfi c 6.46). El cas de les generacions nascudes entre 1966 i 1976 i que
residien a Barcelona al 1991 és especialment il·lustratiu. Gairebé la meitat dels
efectius que les composen, homes i dones, i que al 2001 viuen amb la parella,
han abandonat el municipi al llarg de la dècada. En canvi, només el 15% de les
persones que no resideixen amb la parella ni amb fi lls han marxat de Barcelona.
Aquest baix percentatge és el resultat de l’absència d’un canvi d’habitatge, en
alguns casos; en molts d’altres, en canvi, és fruit de la major preferència d’aquest
grup per la permanència a la ciutat central, tal i com s’ha identifi cat anteriorment.
Per altra banda, s’insinua una pèrdua d’efectius sensiblement més intensa entre
aquells grups que han encetat abans el projecte de família. El 55% de les dones
nascudes entre 1976 i 1981 que conviuen al 2001 amb parella i dos fi lls i que
residien a Barcelona al 1991, ho feien al 2001 en un altre municipi espanyol.
En canvi, els adults-joves que conviuen amb els fi lls, però no amb la parella, han
abandonat el municipi en menor proporció.
423

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.45. Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000 i 2001
segons sexe, edat i tipus conv. (%). A) Moviments generats a Barcelona B) Moviments
generats a la resta de la RMB
A) Moviments generats a Barcelona – Homes Moviments generats a Barcelona - Dones
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
424
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
S ens e parella i s ens e fills Intram. Interm. A mb parella i s ens e fills Intram. Interm.
A mb parella i 1 fill Intram. Interm. A mb parella i 2 o + fills Intram. Interm.
S ens e parella i amb fills Intram. Interm.
B) Moviments generats a la resta de
la RMB – Homes
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
S ens e parella i s ens e fills R M B BCN A mb parella i s ens e fills R M B BCN
A mb parella i 1 fill R M B BCN A mb parella i 2 o + fills R M B BCN
S ens e parella i amb fills R M B BCN
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
20-24
20-24
25-29
25-29
30-34
30-34
35-39
35-39
40-44
40-44
45-49
45-49
50-54
50-54
55-59
Moviments generats a la resta de la
RMB - Dones
A partir de les generacions anteriors a 1966 es produeix un signifi catiu punt
d’infl exió, de forma que la pèrdua per migració de la població que resideix en
llars consolidades és inferior a la mitjana de la ciutat. En canvi, moltes de les
persones que al 2001 no conviuen amb la parella o els fi lls, han abandonat la
ciutat durant la dècada. En aquesta relació cal considerar la possible ruptura
de la convivència amb la llar prèvia, que potencia l’increment de la mobilitat,
o la inserció de la llar en un nou context familiar, amb l’arribada dels fi lls a
edat adulta o la seva pròpia emancipació, el niu buit, fenòmens que també
afavoreixen el canvi residencial dels adults (Módenes, 1998).
55-59
60-64
60-64
65-69
65-69
70-74
70-74
75+
75+

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.46. Proporció de la població censada al 2001 que ha canviat de municipi i que
residia a Barcelona a 1991 sobre el total de la població que residia a Barcelona l’any 1991
segons sexe, edat i convivència actual amb parella i fi lls (%)
Homes Dones
55%
50%
45%
40%
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
55%
50%
45%
40%
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
Sense parella/sense fills Amb parella/sense fills Amb parella/1fill
Amb parella/2 o + fills Sense parella/amb fills Mitjana
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Com en apartats anteriors, s’ha simulat l’escenari que es registraria a la
ciutat en absència de migracions durant la dècada de 1990. En aquest cas,
la interpretació dels resultats és més complexa, sobretot si es comptabilitzen
persones i no llars. Aquesta complexitat li ve donada per la pròpia naturalesa
de la variable analitzada: en molts casos la realització d’un canvi de residència
és la que ha portat als individus a conviure amb la parella, sobretot en les edats
adultes joves en què el moviment residencial coincideix amb el començament
de la vida en parella. Per aquest motiu, si es contempla l’hipotètic escenari en
què cap de les persones que declaraven viure a Barcelona al 1991 s’ha mogut,
i ningú ha arribat, cal tenir present que molts dels individus que declaren
conviure amb la seva parella no ho farien. Tot i aquesta mancança metodològica,
els resultats donen una idea de la dinàmica descrita fi ns ara, i és interessant
incloure’ls a continuació (Taula 6.22).
Com és d’esperar, les diferències identifi cades en la composició dels migrants
del període 2000-01, coincideixen amb les dels migrants de la dècada de
1990: un major protagonisme dels moviments individuals en la immigració,
i un major component familiar en les sortides, fenomen visible, sobretot en
les edats adultes més joves. Al grup 30-34 anys, un 43,4% dels homes i un
36,1% de les dones que han immigrat a la ciutat durant la dècada viuen sense
parella, mentre que el 74,1% dels homes i el 84,7% de les dones que han
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
425

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
abandonat Barcelona durant la dècada conviuen amb la parella o amb els fi lls.
La incidència de la migració en l’estructura barcelonina en aquestes edats és
molt notable. En el mateix grup d’edat, el 54% dels barcelonins i el 40,3%
de les barcelonines viuen sense parella ni fi lls; en el fi ctici escenari sense
migracions, la població que no conviuria amb parella o fi lls seria del 47,2% i
del 33,7% respectivament.
Taula 6.22. Efectes dels moviments migratoris realitzats entre 1991 i 2001 en la
composició segons convivència amb parella i fi lls de la població de Barcelona (%)
Sense parella ni fi lls Amb parella / sense fi lls Amb parella / 1 fi ll
Pob. masculina Pob. femenina Pob. masculina Pob. femenina Pob. masculina Pob. femenina
EsceEsceEsceEsceEsceEsceEsceEsceEsceEsceEsceEscenarinarinarinarinarinarinarinarinarinarinarinari real simulat real simulat real simulat real simulat real simulat real simulat
20-24 95,3% 95,4% 89,8% 89,0% 3,5% 3,4% 6,7% 7,2% 0,8% 0,8% 1,8% 2,0%
25-29 79,1% 75,9% 67,5% 61,9% 15,7% 18,0% 21,6% 24,6% 3,7% 4,5% 6,3% 8,3%
30-34 54,0% 47,2% 40,3% 33,3% 23,1% 25,1% 21,3% 22,1% 14,5% 17,7% 19,2% 22,8%
35-39 36,8% 32,1% 26,1% 22,0% 15,8% 15,9% 11,1% 10,8% 21,0% 23,1% 21,1% 22,7%
40-44 27,3% 25,1% 19,9% 17,4% 11,2% 11,1% 8,3% 8,4% 21,4% 22,1% 20,2% 20,9%
45-49 22,1% 21,5% 17,7% 16,4% 10,2% 10,7% 8,4% 9,3% 22,1% 22,3% 20,6% 21,2%
50-54 18,8% 19,0% 16,3% 15,9% 11,8% 13,2% 12,0% 13,6% 23,9% 23,8% 23,4% 23,6%
55-59 16,6% 17,4% 17,6% 17,5% 18,4% 20,0% 21,0% 23,0% 28,4% 27,8% 25,9% 25,7%
60-64 14,9% 15,8% 20,4% 20,1% 32,2% 33,8% 32,6% 34,6% 29,4% 28,3% 23,2% 22,7%
65-69 14,2% 14,8% 27,0% 26,7% 46,0% 47,3% 39,0% 40,3% 25,6% 24,5% 17,4% 17,0%
70-74 14,6% 15,0% 36,7% 36,3% 55,2% 55,7% 37,4% 37,9% 20,6% 20,0% 11,3% 11,3%
75+ 18,8% 18,9% 50,8% 50,3% 55,9% 55,8% 20,2% 20,2% 15,0% 14,9% 4,8% 4,8%
Amb parella / 2 o més fi lls Sense parella / amb fi lls
20-24 0,2% 0,2% 0,5% 0,6% 0,2% 0,2% 1,1% 1,2%
25-29 1,1% 1,2% 2,3% 3,0% 0,4% 0,4% 2,2% 2,3%
30-34 7,2% 8,8% 13,5% 16,1% 1,2% 1,1% 5,7% 5,7%
35-39 24,5% 27,1% 31,9% 35,2% 1,9% 1,8% 9,8% 9,3%
40-44 37,6% 39,2% 38,7% 40,8% 2,6% 2,4% 13,0% 12,4%
45-49 42,2% 42,2% 38,8% 39,2% 3,4% 3,2% 14,7% 13,9%
50-54 41,7% 40,3% 33,9% 33,3% 3,9% 3,7% 14,4% 13,6%
55-59 32,7% 31,1% 22,4% 21,5% 3,8% 3,7% 13,1% 12,4%
60-64 20,0% 18,6% 11,5% 10,9% 3,6% 3,5% 12,4% 11,7%
65-69 10,8% 10,0% 4,8% 4,7% 3,4% 3,4% 11,9% 11,4%
70-74 5,8% 5,4% 2,0% 2,0% 3,8% 3,8% 12,6% 12,6%
75+ 2,3% 2,3% 0,5% 0,5% 8,0% 8,2% 23,7% 24,2%
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
426

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
6.6.2. Tipologia de les llars
La ciutat de Barcelona presenta una major diversitat d’estructures de les
llars que la dels seus veïns metropolitans. Un dels trets que defi neixen la
tipologia de les llars barcelonines és la notable presència de llars unipersonals,
conseqüència no tan sols de l’estructura envellida de la població, sinó també de
la major proliferació d’aquestes llars al llarg de la vida adulta (López Villanueva,
2002). Segons les dades del cens de 2001, es comptabilitzen a Barcelona
155.463 llars unipersonals, el 26,2% de les 594.492 llars barcelonines. A la
resta de les corones metropolitanes el percentatge de llars unipersonals se situa
per sota del 19%, i és al conjunt de municipis situats a 10-20 quilòmetres on
aquest tipus de llar assoleix una menor representació, el 15,4%. A Barcelona
resideix el 34,3% de la població metropolitana, es comptabilitzen el 37% de
les llars i gairebé la meitat de les llars unipersonals (Gràfi c 6.47).
Si la ciutat de Barcelona es diferencia de la resta de la metròpoli per la
proliferació de llars unipersonals, el conjunt de municipis de la RMB presenta
un nombre molt més elevat de llars uninuclears compostes per parelles
amb fi lls. La seva representació a les corones metropolitanes només varia
sensiblement, i se situa entre el 44% al conjunt de municipis més llunyans i
el 48% al dels municipis situats a distàncies intermèdies. A Barcelona és el
tipus de llar més freqüent, malgrat representar només un terç del total de llars.
Per altra banda, mentre que la meitat de llars unipersonals de la metròpoli es
concentren a Barcelona, només tres de cada deu de les llars de parelles amb
fi lls es comptabilitzen a la ciutat central. Pel que fa a les llars uninuclears
formades per parelles sense fi lls, la seva presència relativa és similar a
Barcelona i a la resta de la RMB. Les monoparentals estan sensiblement més
presents a la ciutat central, així com també el conjunt de tipologies familiars
més complexes, encapçalades per les llars multifamiliars/multinuclears, així
com les multipersonals sense relació familiar, en una dinàmica potenciada per
l’arribada de població estrangera (Domingo i Bayona, 2007).
427

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.47. Tipologia de les llars a la RMB segons distància a la ciutat de Barcelona. 2001 (%)
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
La residència en llars unipersonals amb posterioritat al canvi d’habitatge
forma part més freqüentment del comportament dels individus que realitzen
un moviment intramunicipal respecte als que abandonen o arriben a la ciutat.
Una de cada quatre llars en què resideix, com a mínim, una persona que ha
canviat d’habitatge a l’interior de Barcelona és unipersonal (Gràfi c 6.48). 160 En
els moviments de sortida, en canvi, les llars unipersonals només representen el
15,8% de les llars en què resideix un emigrant barceloní. Tampoc el conjunt
dels que arriben manifesten un comportament similar als que romanen, i el
percentatge de llars unipersonals se situa en el 14,9%. De fet, la tipologia de
llars dels que canvien d’habitatge a Barcelona és similar a la del conjunt de
llars de la ciutat.
Les parelles sense fi lls representen un terç de les llars en què viuen antics
residents barcelonins, i es confi guren com la tipologia predominant en els
moviments emigratoris. Són més freqüents, fi ns i tot, entre les llars que es
localitzen a curta i intermèdia distància de la ciutat central. El 40% de les llars
localitzades a una distància de 10-19 quilòmetres de Barcelona en què resideix
160. Cal subratllar que la major part de l’anàlisi s’ha realitzat a partir des del punt de vista de les
llars on resideix, com a mínim, una persona que ha canviat d’habitatge o municipi. Òbviament,
aquest tipus d’enfocament otorga més pes a les llars unipersonals respecte al que es registraria
analitzant aquests punts des de la perspectiva del migrant, comptabilitzant un tipus de llar per a
totes les persones que han realitzat un moviment. Els resultats combinant ambdòs punts de vista
es poden consultar a López Gay (2007).
428

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
un emigrant barceloní estan formades per una parella sense fi lls. Entre els que
van a residir a municipis metropolitans més llunyans les llars de parelles sense
fi lls comparteixen protagonisme amb les que en tenen, mentre les llars de la
resta de Catalunya amb emigrants barcelonins, presenten, a més a més, una
notable representació de llars unipersonals.
Independentment de la distància recorreguda, els altres tipus de llar no
assoleixen valors importants en l’emigració. Només als moviments amb
destinació als municipis limítrofs s’identifi ca una certa importància de les llars
monoparentals i de les polinuclears/polifamiliars, situació, aquesta última,
potenciada per la participació de la població estrangera.
Mentre que les llars uninuclears formades per una parella, amb o sense fi lls,
representen el 70% del total de llars en què resideixen emigrants barcelonins
(i gairebé el 80% si es comptabilitzen emigrants en comptes de llars), entre
els immigrants no superen el 50% de les llars barcelonines en què viu població
acabada d’arribar. Novament, aquesta dada de conjunt emmascara l’elevat
pes de la immigració estrangera, present en gairebé la meitat de les llars on
viuen nous residents (14.531 de 29.595) i que més sovint resideix en llars
polinuclears/multifamiliars. En canvi, quan la procedència és des de la resta
de la metròpoli, de Catalunya o d’Espanya, disminueix la residència en aquest
tipus de llars complexes, i augmenta la importància de les llars uninuclears
formades per parelles, amb i sense fi lls, i de les llars unipersonals.
429

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.48. Tipologia de les llars en què resideix, com a mínim, una persona que ha
canviat d’habitatge a Barcelona, ha arribat o ha marxat de la ciutat. 2001. Dades absolutes
i relatives (%)
Tipologia de les llars segons àmbit territorial de procedència o destinació
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
En el context migratori metropolità, les principals diferències en termes
de tipologia de llars en què viuen els emigrants i els immigrants se sintetitzen
en la major rellevància de les llars unipersonals entre la població nouvinguda,
així com de les monoparentals, tot en detriment de les llars de parelles, amb
i sense fi lls. És ressenyable també, la forta connexió que s’estableix entre els
immigrants que procedeixen dels municipis limítrofs i la residència en llars
formades per parelles sense fi lls, que deixen entreveure la major dimensió
purament residencial dels moviments de curta distància. Per altra banda, els
immigrants metropolitans també resideixen més sovint en llars sense nucli i
polinuclears que els emigrants.
430

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Finalment, els immigrants que procedeixen de la resta de Catalunya i
d’Espanya presenten un perfi l força similar en termes de tipologia de les llars en
què resideixen. Les llars unipersonals representen, gairebé, una de cada cinc
en què viuen immigrants arribats des d’aquests àmbits. Les llars uninuclears
en què el nucli són parelles, amb i sense fi lls, estan menys representades que
entre els immigrants metropolitans, tot i que segueixen confi gurant-se com
majoritàries. Finalment, també s’incrementa la presència dels altres tipus de
llars, sobretot de les multipersonals que no formen família.
Per aprofundir en la tipologia de les llars en què viuen els migrants de
nacionalitat estrangera es presenta el Gràfi c 6.49. El 35% de les llars
barcelonines en què resideix un immigrant de nacionalitat estrangera correspon
a una llar sense nucli, amb o sense vinculació familiar, o polinuclears. Si es
compten les persones i no les llars, prop del 45% dels immigrants estrangers
resideixen en aquest tipus de llar, sobretot en les formades per més d’un nucli
o d’una família, en què viu un de cada quatre immigrants estrangers. En canvi,
entre els estrangers disminueix el pes de les llars amb un nucli format per una
parella: mentre que gairebé el 60% de les llars amb immigrants espanyols
són d’aquesta tipologia (ja de per sí lluny del 75% de les llars amb emigrants
espanyols), en el cas dels immigrants estrangers la xifra baixa fi ns al 45%.
També disminueix el pes de les unipersonals, que representen una de cada
deu llars en què resideixen estrangers (mesurat en persones, només el 5% dels
estrangers acabats d’arribar viuen en unipersonals).
Aquestes diferències també s’identifi quen en l’emigració, de forma que
els estrangers que abandonen la ciutat resideixen més freqüentment en llars
multipersonals i multinuclears que els espanyols. De manera inversa succeeix
amb les llars en què l’únic nucli està format per parelles amb i sense fi lls:
mentre que tres de cada quatre espanyols que emigren de Barcelona resideixen
en aquests tipus de llar, ho fa un de cada dos estrangers. 161
161. Com s’ha comentat al llarg de la recerca, cal tenir precaució en comparar ambdós estocs,
ja que el d’immigrants estava més sotmès a les noves característiques d’una incipient immigració
estrangera.
431

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.49. Tipologia de les llars en què resideix, com a mínim, una persona que ha arribat
o marxat de la ciutat de Barcelona segons nacionalitat. 2001 (%)
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
S’han identifi cat les singularitats dels que canvien d’habitatge a Barcelona
respecte als que l’abandonen, sintetitzades en la major importància de la residència
en llars unipersonals entre els que realitzen un moviment intramunicipal, i el
protagonisme gairebé absolut de les llars uninuclears entre els que l’abandonen.
Però, quin tret defi neix als immigrants barcelonins respecte a la resta de migrants
metropolitans? Tot i que als dos tipus de moviment la residència en llars amb un
únic nucli format per una parella, amb o sense fi lls, és la tipologia predominant,
les unipersonals assoleixen un pes molt més important entre qui pren Barcelona
com a destinació (el 16% de les llars amb immigrants metropolitans o el 10%
comptant en persones), que entre qui marxa a un altre municipi metropolità. (10%
de les llars o 5% de tots els emigrants) (Gràfi c 6.50). També les monoparentals
són més freqüents entre els immigrants barcelonins (gairebé el 10% de les llars,
davant del 5% de les metropolitanes), així com les multipersonals i multinuclears
(el 15% de les llars a Barcelona i el 7% a la resta de la metròpoli). Tot plegat
en detriment de les llars uninuclears formades per parelles, amb i sense fi lls,
que arriben a sumar el 75% de les llars amb migrants que es mouen entre
els municipis de la resta de la RMB, tot i que representen el 60% de les llars
barcelonines en què resideixen immigrants metropolitans.
432

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.50. Tipologia de les llars en què resideix, com a mínim, A) una persona que
ha canviat d’habitatge a Barcelona o ha marxat o B) una persona que ha abandonat un
municipi de la resta de la RMB amb destinació a Barcelona o la resta de la RMB. 2001 (%)
Destinació BCN Destinació Cat Destinació BCN Destinació RMB
A) Moviments generats a Barcelona B) Moviments generats a la RMB
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
La incidència d’aquesta dinàmica si es contemplen els migrants de la
dècada de 1990 és clara. L’estructura d’aquests torna a manifestar els trets
comentats amb anterioritat. Prop de 90.000 de les 125.000 llars (gairebé
un 75%) localitzades a la resta de Catalunya en què resideix, com a mínim,
un individu que al 1991 vivia a la ciutat de Barcelona, estan compostes per
llars amb un únic nucli format per una parella, amb o sense fi lls. A les llars
barcelonines amb algun immigrant, en canvi, aquests tipus de llar, tot i ser
majoritàries no representen més del 55%, 35.000 de les 67.000 llars en què
resideix algun immigrant (Gràfi c 6.51).
En el cas d’aquesta variable, com que ha estat contemplada a partir de
llars i no de persones, s’ha simulat quina seria l’estructura de Barcelona si les
llars en què viuen els que han marxat del municipi en el període 1991-2001,
s’haguessin creat o continuessin ubicant la seva residència a Barcelona, i sense
comptabilitzar aquelles en què resideixen persones que han immigrat. És cert que
aquest càlcul presenta notables limitacions, ja que incloent a les llars d’emigrants
es comptabilitzen persones que al 1991 residien fora de la ciutat, i a la inversa,
eliminant les llars d’immigrants es perd població que possiblement no s’ha mogut
de la ciutat. Tot i això, els resultats són mereixedors d’alguna refl exió.
433

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
En primer lloc, en aquest escenari fi ctici, Barcelona donaria cabuda a unes
60.000 llars més, sempre tenint en compte que aquest saldo net de llars només
contempla als emigrants barcelonins que resideixen a la resta de Catalunya.
Aquesta xifra representaria un augment del 10% respecte al nombre de llars
del 2001. Tot i que no és aquest l’objectiu que es persegueix en aquest apartat,
aquesta dada refl exa la idea ja repetida al llarg de la recerca, l’emigració de
barcelonins, la major part dels quals pertanyen a les generacions plenes de la
dècada de 1960 i primera meitat de 1970, provocada per la generació de noves
llars que no podien instal·lar-se a la ciutat. Assumint que cada llar resideix en
un habitatge, i donades les circumstàncies de la trama urbana i de l’oferta
residencial de la ciutat, el municipi de Barcelona no hauria pogut contemplar
aquest increment.
En segon lloc, i centrant l’atenció en la tipologia de les llars que es registraria
en aquest escenari fi ctici, destaca, com és d’esperar, la major importància de
les llars uninuclears de parelles amb fi lls, conseqüència directa de les més de
30.000 llars d’aquest tipus que Barcelona no hauria perdut si s’haguessin registrat
les premisses comentades. També s’incrementaria sensiblement el pes les llars
formades per parelles sense fi lls, tot en detriment de la resta de tipus de llars,
que veurien decréixer la seva representació en l’estructura de llars barcelonina.
434

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.51. Característiques de les llars amb migrants del període 1991-2001 i simulació
de l’estructura de les llars barcelonines amb la incorporació de les llars amb emigrants
Dades absolutes
Estructura relativa de les llars
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
6.6.3. Règim de tinença
Set de cada deu persones que han arribat a Barcelona entre 2000 i
2001 declaren residir, en la data censal, en règim de lloguer, una pauta que
es reprodueix en ambdós sexes (en total, 34.000 dels 50.000 immigrants
barcelonins) (Gràfi c 6.52). En canvi, només dos de cada deu individus que han
marxat de la ciutat viuen en aquest tipus de règim; la residència en règim de
propietat, doncs, es confi gura com un tret distintiu del fl ux emigratori (50.000
de les 68.000 persones que van abandonar la ciutat cap a la resta de municipis
espanyols residia en un habitatge de propietat). Sense incloure l’edat dels
individus, el canvi d’habitatge a l’interior de Barcelona es presenta a mig camí
435

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
entre els dos tipus de moviments anteriors, tot i que amb més similituds amb
l’emigratori, ja que el percentatge de llogaters no supera el 40% (41.000 de
les 108.000 que han canviat d’habitatge). La cessió i altres formes de propietat
no assoleixen una representació entre els migrants superior a les que es donen
per al conjunt de la població (Annex 10), i se situen per sota del 5% en tots els
tipus de moviment.
Gràfi c 6.52. Composició de la població que havia canviat d’habitatge, arribat i abandonat
Barcelona entre 2000 i 2001 segons regim de tinença de l’habitatge en què resideixen i sexe
Nombres absoluts
436
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
Intr Immi Emi Intr Immi Emi
Homes Dones
De cada 100 persones que canvien, arriben o
marxen
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Intr Immi Emi Intr Immi Emi
Homes Dones
Propietat Lloguer Cessió i altres formes
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
A nivell general, introduint l’edat 162 dels individus i atenent a la forma de
la corba resultant (Gràfi c 6.53), la residència en règim de lloguer assoleix la
màxima intensitat entre els que migren i canvien d’habitatge a Barcelona en
la franja d’edat dels 20 als 29 anys. A mesura que augmenta l’edat dels que
participen en els tres tipus de moviments analitzats, s’incrementa el percentatge
de persones que resideixen en un habitatge de propietat.
162. S’havia plantejat introduir el sexe de la població en l’anàlisi de la composició dels estocs.
Un cop realitzats els càlculs s’ha observat que el sexe no afegeix diferències apreciables en la
distribució de la població segons el règim de tinença de l’habitatge. Per aquesta raó, s’ha optat per
presentar la composició del conjunt de la població.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.53. Composició de la població que ha arribat a Barcelona, l’ha abandonada o hi ha
canviat d’habitatge entre 2000-01 segons règim de tinença de l’habitatge en què resideixen
i edat. Nombres absoluts i relatius
Població en règim de propietat Població en règim de lloguer
11.000
100%
90%
11.000
8.800
80%
70%
8.800
6.600
60%
50%
6.600
4.400
40%
30%
4.400
2.200
20%
10%
2.200
0
0%
0
abs.
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
abs.
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Immigrants Emigrants Romanen % Immigrants % Emigra nts % R oma nen
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Es reprodueix en totes les edats el patró comentat en l’anàlisi de les dades
absolutes: els que abandonen Barcelona viuen més en propietat que els que
canvien d’habitatge a l’interior de la ciutat, i molt més que els nouvinguts.
Gairebé la meitat de la població de 20 a 29 anys que canvia d’habitatge a
Barcelona resideix en règim de lloguer després del canvi de domicili, mentre
que els que marxen de la ciutat viuen en habitatges de propietat en un 70%
dels casos. Tot i que el volum d’individus d’aquesta franja d’edat que canvia
d’habitatge a l’interior de Barcelona és més elevat que el que emigra, és
il·lustratiu observar que el nombre de llogaters que romanen triplica al dels
emigrants. Els immigrants adults-joves, molts d’ells amb nacionalitat estrangera,
només accedeixen a la propietat en un 20% dels casos, molt lluny, doncs, de
les pautes d’emigrants i de romanents que canvien d’habitatge.
A les edats adultes centrals s’escurcen lleugerament les diferències entre els
que emigren i els que canvien d’habitatge a Barcelona. Els que marxen d’entre
30 i 49 anys viuen en propietat en un 70% dels casos, aproximadament, mentre
que els que canvien a l’interior de Barcelona passen del 51,8% que es registra
al grup 25-29 anys a més del 60% que s’observa a partir dels 40 anys d’edat.
L’arribada a edats adultes més madures, doncs, estar vinculada a un augment
de l’accés a la propietat entre qui canvia d’habitatge a Barcelona, mentre que
el comportament dels emigrants és gairebé idèntic entre els que tenen 30-34
437

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
anys i els que en tenen 40-44. Poc a poc, la propietat cobra importància entre la
població que arriba a la ciutat, de forma que els immigrants de 40-44 anys que
resideixen en habitatges de propietat ja representen una tercera part del total.
En edats adultes més avançades, els emigrants resideixen en habitatges
de propietat més que mai, en un 85% dels casos. Mentrestant, el percentatge
se situa al voltant del 65% dels que canvien de domicili a Barcelona. Pel que
fa als immigrants, a partir dels 60 anys d’edat són més els que resideixen en
propietat. Dos elements per explicar aquesta situació: en primer lloc, i tal i com
s’ha vist en apartats anteriors, la condició socioeconòmica dels immigrants
més grans és superior a la dels més joves; en segon lloc, l’edat dels individus
fa pensar en la major presència de moviments de caire familiar i depenent, de
forma que les persones de més edat es desplacen a l’habitatge dels fi lls, molt
sovint propietaris de l’habitatge en què resideixen.
S’identifi quen diverses pautes de comportament segons l’àmbit territorial
amb què s’estableix la relació migratòria (Gràfi c 6.54). A l’estoc d’immigrants,
els que arriben a la ciutat des de la resta de la metròpoli resideixen en propietat
en més de 50% dels casos, amb l’única excepció dels adults més joves,
quan el lloguer és majoritari. Dintre de la RMB, són els que procedeixen dels
municipis limítrofs els que resideixen més sovint en propietat, i mostren una
diferència notable respecte als altres dos àmbits metropolitans. Per exemple,
gairebé el 70% de les persones de 30 a 34 anys que arriben des dels municipis
limítrofs resideixen en propietat mentre que els que procedeixen de la resta de
la metròpoli no representen més del 55%.
438

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.54. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada
entre 2000 i 2001 segons règim de tinença de l’habitatge en què resideix, edat i àmbit de
relació. Propietat (%)
% Immigrants resideixen en propietat % Emigrants resideixen en propietat
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
RMB 20km
Resta Catalunya Resta Espanya Estranger
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
En edats adultes joves, les diferències dels immigrants procedents de la resta
de Catalunya amb els metropolitans són notables, amb percentatges mínims de
propietat entre els 15 i els 24 anys, uns valors que es poden associar novament
amb l’atracció generada per Barcelona i vinculada amb l’oferta acadèmica
i laboral, amb una menor estabilitat residencial, mentre que en canvi, una
major part dels moviments de joves metropolitans podrien ser d’arrossegament,
conseqüència del canvi de residència de tota la llar. En aquestes edats més
joves, els immigrants procedents de la resta d’Espanya presenten uns valors
similars als dels que arriben de la resta de Catalunya. A partir dels 25-29
anys, però, es produeix un punt d’infl exió: els valors assolits pels immigrants
de la resta de Catalunya convergeixen amb els dels metropolitans, mentre que
per als que immigren de la resta d’Espanya el lloguer és el règim de tinença
més freqüent. Després dels 60 anys, però, la propietat és majoritària entre
aquests últims, tot i que cal considerar que molts d’aquests moviments són
conseqüència del reagrupament de les persones de més edat amb els fi lls, que
resideixen en un habitatge de propietat.
Només un de cada deu immigrants d’entre 15 i 34 anys que arriben des
de l’estranger resideix en un habitatge de propietat. A partir dels 35 anys, la
residència en propietat oscil·la entre el 10 i el 20%, i no és fi ns després dels 60
anys quan se supera aquest nivell. Lògicament, aquest patró es reprodueix si es
contempla la nacionalitat (espanyola o estrangera) dels migrants (Gràfi c 6.55),
439

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
de manera que és palesa la incidència que té la participació de la població
estrangera en l’anàlisi del conjunt d’immigrants, com a conseqüència del seu
important volum. Per a la població estrangera que abandona Barcelona l’accés a
la propietat és més freqüent que per als immigrants. Un de cada tres emigrants
de 25 a 49 anys resideix en un habitatge de propietat, relació que posa de
manifest que el lloguer encara forma part de l’estratègia residencial preferent.
S’ha identifi cat que entre els immigrants metropolitans, són els que residien
més a prop els que més viuen en propietat quan arriben a Barcelona. En l’estoc
d’emigrants metropolitans, la distància juga un paper en sentit contrari, i és
quan el municipi es troba a una distància intermèdia o llunyana de Barcelona,
quan s’assoleixen els nivells de propietat més elevats. Més del 80% de les
persones de 25 a 34 anys que han marxat de la ciutat amb destinació als
municipis situats a més de 10 quilòmetres de Barcelona resideixen en
habitatges de propietat. Els llogaters, en canvi, són notablement més presents
a l’estoc d’emigrants de proximitat (en les edats vinculades amb l’emancipació
són llogaters un de cada tres emigrants). Els adults de fi ns a 39 anys que
marxen a la resta de Catalunya resideixen en propietat en dos de cada tres
casos, mentre que a partir dels 40 anys d’edat els nivells de residència en
propietat se situen, sistemàticament, per sobre del 75%. Finalment, el lloguer
pren major importància entre la població de menys de 50 anys que marxa a la
resta d’Espanya, tot i que els que viuen en propietat són sempre majoria. En les
edats vinculades amb la jubilació, resideixen en propietat gairebé el 90% dels
emigrants, en una situació fortament associada a la migració de retorn.
Gràfi c 6.55. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons règim de tinença de l’habitatge en què resideix, edat i nacionalitat (%)
Migrants amb nacionalitat espanyola Migrants amb nacionalitat estrangera
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
440
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Propietat Immigrants Propietat Emigrants Lloguer Immigrants Lloguer Emigrants
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
És interessant contrastar el règim de tinença al que passa a residir la població
migrant en relació amb el de la població de l’àmbit en què estableix la nova
residència. Els emigrants que tenen com a destinació la resta de la metròpoli
reprodueixen la composició, en termes de règim de tinença, que presenta la
població que resideix a l’àmbit d’arribada, sobretot en la relació migratòria amb
les localitats situades més enllà dels 10 quilòmetres (Annex 10). A més, aquesta
pauta convergeix amb la que presenta la migració intermunicipal de la resta de
la metròpoli (Gràfi c 6.56). En canvi, la població que abandona algun municipi de
la RMB i que estableix la nova residència a Barcelona, ni assoleix els nivells de
propietat dels seus veïns que opten per ubicar la residència en un altre municipi
metropolità, ni els que es donen al conjunt de la ciutat central. Sí que se situa,
però, molt a prop del comportament que presenten els individus que canvien
d’habitatge a l’interior de la ciutat. En canvi, tal i com s’ha vist anteriorment, els
immigrants adults-joves procedents de la resta de Catalunya, i els de totes les
edats arribats des de la resta d’Espanya i des de l’estranger, estan molt lluny de
reproduir el comportament dels barcelonins que canvien de domicili.
Gràfi c 6.56. Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000 i 2001
segons, edat i règim de tinença de l’habitatge en què resideix (%). A) Moviments generats a
Barcelona B) Moviments generats a la resta de la RMB
A) Moviments generats a Barcelona Moviments generats a la RMB
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Propietat intram. Propietat interm.
Lloguer intram. Lloguer interm.
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Propietat dest. B CN Propietat dest. R MB
Lloguer dest. BCN Lloguer dest. R MB
441

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
6.6.4. Superfície de l’habitatge
La població que abandona la ciutat passa a residir en habitatges més grans
que els que realitzen un canvi de domicili a l’interior de la ciutat, i molt més
grans que els que arriben a Barcelona (Gràfi c 6.57). Aquest és el primer resultat
obtingut a partir de l’anàlisi de les característiques dels habitatges en què, en
data censal, residien els individus que han realitzat un canvi d’habitatge entre
2000 i 2001. La meitat de la població que roman a la ciutat després d’haver
realitzar un canvi de domicili, resideix en habitatges amb una superfície útil de
75m 2 o menys, en una relació que augmenta al 60% en el cas dels immigrants.
En canvi, només el 30% de la població que abandona la ciutat passa a residir en
habitatges d’aquestes dimensions, i per contra, el 40% resideix en habitatges
que tenen una superfície útil superior als 90m 2 .
Gràfi c 6.57. Composició de la població que havia canviat d’habitatge, ha arribat a Barcelona
o l’ha abandonada entre 2000 i 2001 segons superfície de l’habitatge en què resideixen
Nombres absoluts
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
442
0
Canvi habitatge
intramunicipal
Immigració Emigració
De cada 100 persones que canvien, arriben o
marxen
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
Canvi habitatge
intramunicipal
Immigració Emigració
≤45 m2 46-60 m2 61-75 m2 76-90 m2 90-120 m2 >120 m2
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Les proporcions d’emigrants respecte a totes les persones que han generat un
canvi de residència a la ciutat de Barcelona, mostren la clara vinculació entre la
superfície de l’habitatge i el tipus de moviment realitzat. De totes les persones
que han generat un canvi d’habitatge a la ciutat de Barcelona i que en la data
censal residien en els pisos més petits, de 45 m 2 o menys, el 80% no havia
traspassat la frontera municipal (Gràfi c 6.58). La representació dels moviments
intramunicipals no supera encara els dos terços quan es calcula la mateixa

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
relació per als habitatges d’entre 61 i 75 m 2 , tot i que baixa ràpidament, fi ns a
assolir la menor representació entre la població que en data censal residia als
habitatges més grans. El 60% de les persones que després del canvi d’habitatge
viu en un de més de 120 m 2 ha abandonat la ciutat central.
Gràfi c 6.58. Lloc de residència de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000 i 2001
segons superfície de l’habitatge posterior i tipus de moviment realitzat
Moviments generats a Barcelona (%)
100%
80%
60%
40%
20%
0%
≤45 m2 46-60 61-75 76-90 90-120
m2 m2 m2 m2
Intramunicipal Intermunicipal
>120
m2
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Moviments generats a la resta de la RMB
100%
80%
60%
40%
20%
0%
≤45 m2 46-60 61-75 76-90 90-120
m2 m2 m2 m2
Dest. B CN Dest. R MB
>120
m2
La relació convergeix quan es contemplen els moviments generats a la
resta de la metròpoli i s’analitza el paper de Barcelona. La ciutat central ha
estat la destinació d’una quarta part d’aquells residents metropolitans que van
emprendre un canvi de residència intermunicipal i que en la data censal residien
en habitatges de 60 m 2 o menys. En canvi, de tots els que han realitzat un canvi
residencial i viuen en un nou domicili de més de 120 m 2 , només el 5% resideix
Barcelona. És evident la importància que juga en aquestes relacions el mercat
de l’habitatge en la metròpoli, amb una gran concentració dels pisos més petits
a Barcelona i als municipis limítrofs (Annex 12), i amb una distribució del
preu que, en línies generals, acostuma a disminuir a mesura que augmenta la
distància al centre metropolità.
La població emigrant que ha passat a residir en els habitatges més grans
ha estat la que ha arribat als municipis metropolitans més llunyans i a la resta
de Catalunya (Gràfi c 6.59). Tres de cada quatre individus que han localitzat la
seva residència en aquests àmbits resideix en habitatges de més de 75m 2 (i un
de cada dos en habitatges de més de 90m 2 ), mentre que només la meitat de la
població que roman a la ciutat havent canviat d’habitatge resideix en aquesta
superfície. Qui marxa als municipis més propers viu en habitatges amb una
superfície similar a la dels que romanen a la ciutat, mentre que a les distàncies
443

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
metropolitanes intermèdies i llunyanes es dona la circumstància de que els
habitatges en què resideixen els emigrants barcelonins són, fi ns i tot, més grans
que en els que viuen els habitants d’aquestes corones (Annex 11).
Gràfi c 6.59. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons superfície de l’habitatge en què resideix, i àmbit de relació
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
444
20 km Resta Cat Resta Esp Estranger 20 km Resta Cat Resta Esp
Immigració Emigració
≤45 m2 46-60 m2 61-75 m2 76-90 m2 90-120 m2 >120 m2
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Pel que fa a les característiques dels habitatges en què resideixen els
immigrants, s’identifi ca, un cop més, la notable diferència entre els que arriben
de la resta d’Espanya i els que ho fan des de l’estranger. La superfície dels
habitatges en què resideix el conjunt de població immigrada no estrangera és
força similar a la que presenten els habitatges on viuen els barcelonins que
han realitzat un canvi intramunicipal. Els habitatges dels que arriben des dels
municipis més propers són més petits, un element que es podria vincular amb
la proliferació de llars més petites que s’ha observat en punts anteriors.
Els habitatges en què resideix població immigrada estrangera són més petits
que els dels immigrants espanyols (Gràfi c 6.60). El 40% dels seus domicilis
tenen una superfície de 60m 2 o menys, mentre que només un de cada quatre
espanyols viuen en habitatges d’aquestes dimensions. Per l’altre extrem de la
distribució, només un 15% resideix en domicilis de més de 91 m 2 . Cal recordar
que la mida de les llars en què resideixen els estrangers és més elevada.

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.60. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons superfície de l’habitatge en què resideix i nacionalitat
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
Espanyols Estrangers Espanyols Estrangers
Immigració Emigració
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
≤45 m2
46-60 m2
61-75 m2
76-90 m2
90-120 m2
>120 m2
Gràfi c 6.61. Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000 i 2001
segons la superfície de l’habitatge en què resideix A) Moviments generats a Barcelona B)
Moviments generats a la resta de la RMB
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
Intramunicipal Intermunicipal Destinació BCN Destinació RMB
A) Moviments generats a Barcelona B) Moviments generats a la RMB
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
≤45 m2
46-60 m2
61-75 m2
76-90 m2
90-120 m2
>120 m2
Per fi nalitzar amb els comentaris sobre la grandària dels habitatges en què
resideixen els migrants, s’ha introduït a l’anàlisi la variable edat, amb l’objectiu
d’identifi car la seva incidència en els diferents tipus de moviments (Gràfi c
6.62). Com és d’esperar, els migrants d’edats adultes-joves, en què s’acumulen
la major part dels moviments vinculats amb els processos d’emancipació i de
formació de noves llars, són els que passen a residir en habitatges més petits. En
445

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
canvi, les noves residències dels adults amb edats compreses entre els 40 i 55
anys, són les més grans. En les edats més avançades, la superfície mitjana dels
habitatges en què resideixen els migrants torna a reduir-se considerablement.
Aquesta forma general de la corba es reprodueix en tots els tipus de relacions
migratòries en què participa Barcelona. S’aprecien, però, algunes singularitats
remarcables. Els adults d’entre 30 i 39 anys que abandonen la ciutat amb
destinació als municipis més propers resideixen, com a mitjana, en habitatges
més petits que els que romanen a la ciutat. Quan la destinació es localitza a la
resta de municipis de la RMB no només no es registra aquesta situació, sinó
que les diferències assoleixen una intensitat elevada. Mentre que la població
de 30 a 34 anys que realitza un canvi intramunicipal resideix en habitatges
d’una superfície mitjana de 75 m 2 , els que han emigrat a municipis situats a
més de 10 quilòmetres de la ciutat ho fan en habitatges de més de 95m 2 . Els
emigrants barcelonins de 40 a 55 anys viuen, com a mitjana, en habitatges de
més de 110m 2 , uns 25 m 2 més grans que els que romanen a Barcelona. A la
corona metropolitana 10-19 quilòmetres, s’identifi ca una notable diferència
entre la superfície dels habitatges dels adults-joves respecte a les dels adults
amb edat més avançada, i que no es repeteix en cap altre àmbit. L’explicació
a aquest element apunta cap a l’heterogeneïtat de l’habitatge d’aquell àmbit,
amb una diversa oferta residencial que inclou habitatges mitjans per als més
joves i amb llars més petites, i d’altres notablement més grans per als adults
de més edat que, com s’ha identifi cat anteriorment, emigren en el context
d’una llar més nombrosa. També en la immigració es reprodueix aquesta
corba general. Com a mitjana, els habitatges en què viuen els adults-joves que
arriben a la ciutat volten els 75m 2 , similar als de la població que fa un canvi
intramunicipal, mentre que els dels adults de les edats centrals tenen una
superfície mitjana d’uns 85 m 2 . Com ja s’ha comentat, el conjunt d’immigrants
estrangers resideixen en habitatges més petits. Aquesta afi rmació, però, no és
vàlida per a les edats d’adults de 25 a 34 anys, on es concentra el gruix de la
població estrangera. Aquests viuen en habitatges amb una superfície mitjana
similar als de la resta d’immigrants i als de la població barcelonina que canvia
d’habitatge a l’interior de la ciutat. Això sí, enllaçant amb apartats anteriors, a
les llars dels immigrants estrangers resideixen més efectius.
446

6. Immigrants, emigrants i canvi d’habitatge en la renovació poblacional de la
ciutat de Barcelona
Gràfi c 6.62. Superfície mitjana dels habitatges en què resideix la població que ha canviat
d’habitatge a Barcelona, ha arribat a la ciutat o l’ha abandonada entre 2000 i 2001, segons
àmbit de relació i edat
Emigrants i canvi d’habitatge intramunicipal Immigrants
125m2
115m2
105m2
95m2
85m2
75m2
65m2
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
RMB 20km
Resta Cat. Intram.
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
125m2
115m2
105m2
95m2
85m2
75m2
65m2
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
RMB 20km
Resta Cat. Resta Esp. Estranger
447

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat
migratòria a Barcelona
Un cop analitzades una per una les variables que s’han contemplat al capítol
anterior de la recerca, aquest apartat proporciona una imatge de conjunt de
totes elles. L’objectiu és d’explicar com funciona el mecanisme de selecció
dels migrants que passen per la ciutat de Barcelona. És a dir, detectar quins
són els atributs sociodemogràfi cs dels individus que els fan més propensos a
experimentar qualsevol dels tipus de canvi d’habitatge considerats a la recerca
i en què participa la ciutat de Barcelona. A més, com a darrer capítol de la
investigació que és, la concepció global de totes les variables permet resoldre
molts dels interrogants formulats al començament de la recerca, una línia
d’interpretació que tindrà continuïtat amb les conclusions, que es presentaran
tot just fi nalitzar aquest apartat.
Els aspectes metodològics més importants d’aquest apartat queden recollits
al capítol 2.2.1.4, però es destaquen a continuació, per tal de dur a terme
una adient lectura dels resultats. Un element important per a la interpretació
d’aquests models és el fet que la regressió logística es pugui assimilar a la
realització d’una estandardització múltiple, ja que es controlen les diverses
449

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
estructures de totes les variables contemplades al model. Per exemple, si el
model presenta un valor de mobilitat més elevat per a un solter que per a un
vidu, aquest resultat no serà mai conseqüència de l’estructura més jove dels
primers, associada a una major mobilitat.
Els resultats obtinguts es presenten a partir de l’Exp (ß), els coefi cients
exponencials de la regressió logística, que permeten una interpretació més
senzilla (aquest exponencial també es coneix com a Odds ratio). A cada variable
independent es contempla una categoria com a referència, que pren el valor 1
en la comparació amb la resta de categories. D’aquesta manera, a cada categoria
de la variable es compara quantes vegades, més o menys, s’experimentarà
l’esdeveniment estudiat (defi nit per la variable dicotòmica dependent) en
relació amb l’ocurrència d’aquest en la categoria de referència. Un valor igual a
1 es tradueix en una ocurrència equivalent a la de la categoria de referència. En
canvi, una odds ratio superior a 1 prova que aquell esdeveniment s’experimenta
més sovint en aquella categoria que en la de referència, i a l’inrevés, si és
inferior a 1, l’ocurrència és inferior.
El resultat s’ha de llegir sempre en relació a 1, valor de la categoria
considerada com de referència, controlada per la resta de variables; si l’odds ratio
és de 2,5, per exemple, s’interpreta que per cada vegada que l’esdeveniment
estudiat ocorre en la categoria de referència, s’experimenten 2,5 en la categoria
estudiada (o el que és el mateix, un 150% més d’ocurrència). Al contrari, una
odds ratio de 0,7 equival a una ocurrència un 30% menor a la de la categoria
de referència. Finalment, cal remarcar que el resultat de les odds ratio no
equival directament a les probabilitats, tot i que sí que es pot extrapolar el
sentit que prendrien. El valor de signifi cació acompanyarà a l’exponencial del
coefi cient de (ß).
Convé incidir en un aspecte important sobre el moment temporal en què
es mesuren les variables independents introduïdes al model. L’anàlisi de
la migració a partir de dades censals obliga a fer front a una considerable
limitació: la informació al voltant de les característiques de les persones i dels
habitatges han estat recollides amb posterioritat al possible canvi d’habitatge,
de manera que han pogut experimentar transformacions en un sentit no sempre
conegut. És evident que les variables demogràfi ques, sexe i edat, així com
la naturalesa de la població, romanen controlades (l’edat és l’única que ha
450

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
pogut canviar, però es coneix el sentit de l’evolució). 163 El nivell d’instrucció de
la població pot canviar en el transcurs del període estudiat, sobretot entre la
població més jove, i sempre cap a un nivell superior; la transició acadèmica,
però, es realitza amb una forta independència al canvi residencial. L’activitat i
la condició socioeconòmica són variables més exposades a experimentar canvis
com a conseqüència del moviment residencial; tot i això, com que la majoria de
moviments contemplats són de curta distància, es considera que la incidència
no ha de ser molt notable. L’estat civil és una altre variable que pot haver
canviat entre el moment en què s’inicia el canvi d’habitatge i el moment de la
mesura. Seran especialment freqüents aquells moviments en què coincideix
l’emancipació residencial amb el matrimoni. Finalment, les característiques de
l’habitatge en què resideix la població no es poden considerar com a variables
explicatives dintre del model, ja que el moviment residencial porta intrínseca la
pròpia idea del canvi d’habitatge. Per tant, els trets de l’habitatge que queden
defi nits són en els que corresponen als de la residència actual i no als de la
d’origen. S’ha considerat, però, interessant la seva inclusió per tal d’identifi car
les preferències residencials i per destacar la importància del mercat de
l’habitatge en determinats tipus de moviments migratoris.
El capítol s’estructura a partir dels dos grans conjunts de models
contemplats. En primer lloc s’aprofundeix en la mobilitat residencial
generada a la ciutat de Barcelona (i de la qual tots els barcelonins residents
en el moment inicial, 1-I-2000 constitueixen la població de risc) mitjançant
l’elaboració de vuit models que corresponen a sengles tipologies de
moviment (vuit variables dicotòmiques: individus que experimenten o no
aquest esdeveniment al llarg del període 1-I-2000/1-XI-2001). Un d’ells
considera el canvi d’habitatge intramunicipal, sis els intermunicipals i el
darrer contempla qualsevol canvi d’habitatge. En segon lloc, s’analitza la
mobilitat generada a la resta de Catalunya mitjançant dos models, un que
considera la mobilitat amb destinació a Barcelona i un altre que contempla
la mobilitat intermunicipal amb destinació a qualsevol altre municipi català
que no sigui el de Barcelona.
En ambdós grans grups de models, l’emigratori i l’immigratori (vist des de
l’òptica emigratòria), es contempla un primer conjunt de models generals que
incorporen totes les variables analitzades, al qual li segueixen models més
163. En estudiar-se un període de 22 mesos entre el moment del canvi i el moment censal l’edat
s’ha pogut incrementar, com a molt, en dos anys.
451

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
específi cs (subagrupant als individus), mitjançant els quals es persegueix
aprofundir en les possibles interaccions entre variables.
Un dels principals avantatges que ha proporcionat la realització de diferents
models de regressió és la possibilitat de contrastar el sentit que prenen els
coefi cients de cada categoria entre els models. Dit d’una altra manera, no
només es pot constatar que els casats canvien més de domicili a Barcelona
que els solters, per exemple, sinó que confrontant els coefi cients amb els de la
mateixa categoria al model de mobilitat intermunicipal, es podria concloure si
aquest comportament és particular d’aquell tipus de moviment. Una ocurrència
d’un moviment intramunicipal un 20% menor per als solters que per als casats,
i un 75% al model de canvi intermunicipal, per exemple, conduiria a afi rmar el
protagonisme dels casats en el segon tipus de moviment, bé per un augment de
la seva propensió a moure’s, o bé per una reducció de la dels solters.
7.1. La mobilitat generada a la ciutat de Barcelona
7.1.1. El model general
Controlant per totes les variables introduïdes, no es troben diferències
signifi catives entre homes i dones pel que fa al canvi d’habitatge a l’interior
de Barcelona (Taula 7.1). En canvi, els homes registren una major mobilitat
residencial intermunicipal. Les diferències són, però, poc importants i només
destaquen quan el moviment té com a destinació els municipis limítrofs o els
situats fora de la Regió Metropolitana. En aquests casos les dones canvien de
residència un 10% menys que els homes. A la resta de moviments metropolitans
intermunicipals les dones presenten una ocurrència només un 5% més baixa
que la dels homes.
452

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
Taula 7.1. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Tota la
població ≥16 anys
Tota la població >16 anys
Canvi
d'habitatge
a BCN
Emigren a
Emigren a Emigren a la
Emigren a la
la resta de
Catalunya RMB
RMB 20km
Canvi Intra +
Inter
Sexe
Home
Dona 1,004 -- 0,918 *** 0,921 *** 0,905 *** 0,885 *** 0,947 ** 0,921 *** 0,977 ***
Edat
16-24 0,723 *** 0,723 *** 0,711 *** 0,830 *** 0,919 * 0,695 *** 0,624 *** 0,687 ***
25-34 - - - - - - - -
35-49 0,462 *** 0,320 *** 0,294 *** 0,511 *** 0,302 *** 0,259 *** 0,375 *** 0,375 ***
50-64 0,226 *** 0,152 *** 0,132 *** 0,292 *** 0,106 *** 0,105 *** 0,205 *** 0,175 ***
65+ 0,161 *** 0,103 *** 0,096 *** 0,164 *** 0,078 *** 0,085 *** 0,138 *** 0,123 ***
Nacionalitat/Àmbit naix
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de Cat. 1,083 *** 1,559 *** 1,284 *** 2,424 *** 1,449 *** 1,085 ** 1,368 *** 1,286 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,125 *** 0,872 *** 0,884 *** 0,866 *** 1,036 -- 0,874 *** 0,842 *** 1,040 ***
Espanyola nascut estranger 1,574 *** 0,974 -- 0,944 -- 1,091 -- 1,123 -- 0,855 * 0,947 -- 1,404 ***
Estrangera 3,932 *** 1,669 *** 1,561 *** 1,979 *** 2,480 *** 1,167 *** 1,225 *** 3,670 ***
Estat civil
Solter 0,745 *** 0,526 *** 0,489 *** 0,739 *** 0,592 *** 0,412 *** 0,575 *** 0,643 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,038 -- 1,013 -- 1,064 -- 0,909 -- 1,372 *** 1,101 -- 0,933 -- 1,026 --
Separat o divorciat 1,241 *** 1,579 *** 1,537 *** 1,641 *** 1,744 *** 1,285 *** 1,653 *** 1,383 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,961 *** 0,996 -- 0,993 -- 1,002 -- 1,062 -- 1,013 -- 0,941 * 0,966 ***
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,048 *** 0,857 *** 0,905 *** 0,723 *** 0,928 * 0,895 *** 0,904 *** 0,976 **
Estudis universitaris 1,207 *** 0,635 *** 0,673 *** 0,554 *** 0,777 *** 0,690 *** 0,624 *** 0,973 **
Condició socioecon. i act.
Empresari 1,081 *** 1,014 -- 1,010 -- 1,059 -- 0,780 *** 1,049 -- 1,109 ** 1,060 ***
Professional tècnic 1,050 *** 1,010 -- 1,015 -- 0,995 -- 0,848 *** 1,082 ** 1,060 -- 1,037 ***
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 0,979 -- 1,545 *** 1,412 *** 2,034 *** 1,189 *** 1,476 *** 1,461 *** 1,172 ***
Actiu aturat 0,781 *** 1,145 *** 0,990 -- 1,817 *** 0,942 -- 0,888 ** 1,145 *** 0,880 ***
Inactiu no estudiant 0,765 *** 1,076 *** 0,919 *** 1,712 *** 0,804 *** 0,894 *** 1,042 -- 0,853 ***
Estudiant 0,613 *** 0,352 *** 0,358 *** 0,369 *** 0,306 *** 0,381 *** 0,417 *** 0,503 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - - - -
Sí 1,545 *** 0,654 *** 0,600 *** 0,879 *** 0,844 *** 0,508 *** 0,557 *** 1,220 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 1,109 *** 0,763 *** 0,781 *** 0,722 *** 1,324 *** 0,519 *** 0,640 *** 1,009 --
61-80 m 2 - - - - - - - -
81-100 m 2 0,967 *** 1,477 *** 1,345 *** 1,974 *** 0,764 *** 1,441 *** 1,654 *** 1,124 ***
Més de 100 m 2 0,926 *** 3,048 *** 2,615 *** 4,455 *** 0,817 *** 2,435 *** 4,028 *** 1,521 ***
Constant -1,940 *** -2,203 *** -2,278 *** -4,610 *** -3,826 *** -3,011 *** -3,635 *** -1,244 ***
c 2 68.188,7 34.252,7 27.734,4 8.366,0 7.282,7 13.545,9 11.327,8 89.787,3
-2 LL 602.840,2 352.750,3 288.846,7 110.194,2 84.724,9 137.679,9 135.487,5 788.958,7
R 2 de Nagelkerke 0,127 0,101 0,098 0,074 0,082 0,094 0,081 0,136
N 1.309.058 1.309.058 1.309.058 1.309.058 1.309.058 1.309.058 1.309.058 1.309.058
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
D’acord amb els comentaris exposats al llarg de la investigació sobre el cicle
de vida individual i de les llars, l’edat selecciona el comportament migratori, de
forma que s’assoleix la màxima intensitat de la mobilitat entre els 25-34 anys, en
consonància amb la concentració en aquestes edats de les transicions del cicle
de vida que generen una major mobilitat residencial. La participació dels més
joves estaria vinculada a les destinacions limítrofs o de la resta de Catalunya,
ja que és on les diferències amb el grup 25-34 anys són més petites, mentre
que són més grans en la mobilitat intramunicipal i en la metropolitana amb
destinació a municipis metropolitans més allunyats del centre. Observant les
fortes diferències del grup d’edat de referència amb la resta de categories, és
clara l’especialització de la corona metropolitana 10-19 km en rebre població del
grup 25-34 anys, edats vinculades amb els processos d’emancipació residencial
i de formació de noves llars. En canvi, els contrastos entre els grups no són tan
intensos a la mobilitat intramunicipal o a la que té com a destinació municipis
metropolitans llunyans o els de la resta de Catalunya, palesant un major pes de la
mobilitat en edats adultes centrals (35-49 anys) i en les més avançades.
A la majoria de moviments, els barcelonins nascuts a la ciutat canvien
amb menys freqüència d’habitatge que la resta de la població. Es posa de
relleu, doncs, que la població amb antecedents migratoris (com a mínim el
moviment que els va portar a la ciutat de Barcelona) té una major mobilitat
sobre el territori. Es ratifi ca l’extraordinària mobilitat residencial de la població
estrangera, sobretot quan es contemplen els moviments intramunicipals (es
mouen quatre vegades més que els nascuts a Barcelona), o els que tenen com
a destinació els municipis limítrofs i la resta de Catalunya (en aquests casos
es mouen el doble); en canvi, tal i com s’havia observat en capítols anteriors,
la mobilitat amb destinació als municipis metropolitans situats més enllà dels
10 quilòmetres de la ciutat central és molt més propera a la dels barcelonins.
Els nascuts a la resta de Catalunya també es mouen més que els barcelonins,
sobretot quan la destinació és a la resta de Catalunya (possible migració de
retorn), mentre que les diferències són petites en la mobilitat intramunicipal.
Els nascuts a la resta d’Espanya insinuen un fort arrelament a Barcelona, ja que
canvien d’habitatge a la ciutat un 15% més que els nascuts a la ciutat, però
l’abandonen amb menor freqüència. Es ratifi ca l’especialització residencial dels
municipis metropolitans situats a distàncies intermèdies, ja que refl ecteixen
una elevada atracció vers els barcelonins nascuts a la ciutat; és en aquesta
relació quan la seva mobilitat és gairebé idèntica a la d’estrangers i nascuts a la
resta de Catalunya, i un 15% superior a la dels nascuts a la resta d’Espanya.
454

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
S’identifi ca una selecció migratòria clara en funció de l’estat civil de la
població. Contemplant tots els moviments, els solters es mouen prop d’un 40%
menys que els casats, mentre que separats i divorciats són els que es mouen
amb major freqüència, un 40% més que els casats. La solteria, però, no incideix
de la mateixa forma en tots els tipus de moviment. Els solters estan més a prop
de la mobilitat dels casats quan el moviment és intramunicipal o la destinació
és a la resta de Catalunya (en aquests casos es mouen un 25% menys que els
casats), mentre que canvien de residència un 60% menys que els casats quan
marxen a municipis metropolitans situats a distàncies intermèdies, en una
situació que torna a posar de relleu la dimensió familiar dels desplaçaments
que es dirigeixen cap a aquests àmbits metropolitans. Per altra banda, tot i que
separats i divorciats canvien de residència més freqüentment en tots els tipus
contemplats, la relació és especialment intensa en l’emigració amb destinació
als municipis limítrofs, quan es mouen un 75% més que els casats. En canvi, a
la mobilitat intramunicipal o a la que té com a destinació els municipis situats
a distàncies intermèdies la mobilitat d’aquests és només un 25% superior a
la dels casats. Finalment, només s’observa una mobilitat dels vidus clarament
elevada en la mobilitat amb destinació als municipis limítrofs.
Els efectes del nivell d’instrucció en la migració convergeixen amb els
detectats en l’anàlisi individual d’aquesta variable. Es registra, però, una situació
singular i que cal destacar: contemplant tots els moviments es tracta d’una
variable que no explica el comportament diferencial de la població (tots els
grups presenten unes odds ratio gairebé idèntiques), mentre que a l’interior de
cadascun dels models s’identifi quen forts contrastos. Es pot considerar, doncs,
que el nivell d’instrucció dels barcelonins, més que no pas explicar la intensitat
amb què es mouen pel territori, defi neix la seva destinació fi nal, i per tant, la
distribució en el territori. Els resultats apunten cap a una selecció migratòria
en què la ciutat reté a la població més formada, mentre que permet la marxa
de la població amb nivells d’instrucció més baixos. Els que tenen formació
universitària canvien d’habitatge a la ciutat un 21% més que la població amb
estudis obligatoris; la mobilitat residencial intermunicipal dels primers, però,
és un 37% inferior a la d’aquells que tenen estudis obligatoris. Són aquests
últims els que registren una mobilitat intermunicipal més elevada, mentre que
la població amb estudis secundaris se situa en una posició intermèdia entre
l’arrelament dels més formats i la marxa dels que tenen menys estudis. Una
vegada abandonen el municipi, la diferència de mobilitat entre uns i altres és
més petita quan es contempla la relació amb els municipis limítrofs, mentre
455

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
que augmenta a mesura que s’incrementa la distància al centre metropolità.
Existeix un cert paral·lelisme entre la incidència del nivell d’instrucció i de la
condició socioeconòmica en la mobilitat diferencial. Aquest s’observa sobretot
entre els grups que estan vinculats a una menor categoria socioeconòmica, els
operaris. Aquests són els que més es mouen si es contemplen tots els canvis
d’habitatge, però els que menys realitzen canvis de domicili intramunicipals
(entre tota la població ocupada). En canvi, la seva mobilitat intermunicipal és
un 50% més elevada que la de la resta dels actius, el doble si es contemplen
els moviments amb destinació a la resta de Catalunya. Els empresaris i
directius es confi guren com el grup que presenta una major intensitat de canvi
d’habitatge a l’interior de Barcelona, tot i que també registren una elevada
mobilitat intermunicipal, sobretot als municipis metropolitans més allunyats
del centre, evitant sempre la marxa al conjunt de municipis limítrofs, i cercant,
probablement, les peculiaritats dels espais residencials de la segona corona
metropolitana. Finalment, els professionals tècnics presenten una mobilitat
total inferior a la dels altres grups d’ocupats, similar també a la del personal
administratiu, comercial i de serveis, tot i que destaca el seu fort arrelament a la
ciutat de Barcelona. D’aquests últims és signifi cativa la seva elevada mobilitat
amb destinació als municipis limítrofs.
Els actius aturats, els estudiants i la resta d’inactius canvien menys
freqüentment d’habitatge que els actius ocupats, una diferència especialment
intensa en el cas dels estudiants. Aquests, però, una vegada enceten un canvi
de residència mostren una forta preferència per romandre a la ciutat central
(l’ocurrència d’una emigració amb destinació a la RMB, per exemple, és un
65% inferior a la del grup de personal administratiu, comercial i de serveis). La
mobilitat d’aturats i de la resta d’inactius, en canvi, és més propera a la dels
actius quan es contemplen els moviments intermunicipals, sobretot quan es
dirigeixen fora de la metròpoli. L’absència de vincles laborals permet desplaçar
la residència a distàncies més llunyanes, una situació previsible per a la població
de més de 65 anys.
Tal i com s’ha incidit al llarg de la recerca, cal tenir en compte que les
característiques de l’habitatge fan referència a la nova residència, per la qual
cosa, no es pot explicar el comportament de la població en funció de les
característiques de l’habitatge en què es residia. Sí que permeten introduir
elements al voltant de la preferència, en termes d’habitatge, de la població que
456

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
participa en cada tipus de moviment. Els resultats, novament, convergeixen
en la línia dels comentaris realitzats fi ns ara: el règim en lloguer és referent
només de la mobilitat intramunicipal, mentre que s’aconsegueix una elevada
superfície d’habitatge quan es realitza un moviment intermunicipal. Els actuals
llogaters han canviat més d’habitatge que els propietaris, com a conseqüència,
exclusivament, de la seva elevada mobilitat intramunicipal. En canvi, els que
resideixen en propietat han abandonat el municipi amb major intensitat que
els llogaters, tot i que cal remarcar que no es poden identifi car les possibles
trajectòries residencials que han viscut una transició en el règim de tinença
com a conseqüència del moviment emigratori. El que sí que s’ha constatat
al llarg de la recerca és el predomini del model de propietat en l’emigració
barcelonina, sobretot més enllà del conjunt de municipis limítrofs.
Pel que fa a la superfície de l’habitatge, l’emigració de Barcelona està
vinculada a la residència en habitatges més grans, sobretot si la destinació
és a la resta de Catalunya o al conjunt de municipis metropolitans situats a
més de 20km de la ciutat central. En canvi, a Barcelona, la població que en la
data censal resideix en habitatges de menys de 60m 2 és la que ha canviat de
domicili amb major intensitat.
7.1.2. Models específi cs segons característiques de la població
Una vegada examinat el model emigratori general, s’enumeren a continuació
alguns dels aspectes més destacats que s’han identifi cat a partir de l’aplicació dels
models de regressió a determinats subgrups de població (Taula 7.2 a Taula 7.17).
7.1.2.1. Models específi cs segons el sexe de la població
La major joventut de les dones quan canvien d’habitatge ha estat comentada
en punts anteriors. A partir del model es pot ratifi car aquest punt, les dones
de 16 a 24 anys es mouen un 25% menys que les de 25 a 34, mentre que
els homes ho fan un 35% menys que el grup de referència. En el cas de les
dones s’observa amb més claredat que una emancipació en una edat més
jove està més vinculada amb un desplaçament intermunicipal. En canvi, la
mobilitat intramunicipal repeteix valors relativament elevats al llarg de tota la
vida adulta, mentre que el canvi intermunicipal presenta una gran concentració
en edats relacionades amb l’emancipació residencial. Els adults de 35 a 49
anys canvien d’habitatge a l’interior de Barcelona un 50% menys que els de 25
457

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
a 34, mentre que l’ocurrència de canvis residencials metropolitans és molt més
baixa, un 75% inferior (Taula 7.2 i Taula 7.3).
Els homes separats i divorciats canvien d’habitatge amb major intensitat
que les dones en tots els tipus de moviments contemplats: mentre que les
dones d’aquest grup es mouen un 25% més que les casades, en el cas dels
homes la mobilitat total és un 63% superior. Sembla clar, doncs, que la ruptura
del nucli familiar provoca en més casos la realització d’un canvi d’habitatge per
part de l’home que de la dona.
A les altres variables contemplades no s’observen grans contrastos en el
comportament migratori d’homes i dones. Els estrangers es mouen amb la
mateixa intensitat i seguint unes pautes territorials similars, independentment
del seu sexe (per identifi car diferències caldria realitzar aquest anàlisi per
nacionalitats, com s’ha realitzat a l’apartat 5.3.5 a partir de les dades de l’EVR),
el nivell d’instrucció explica de la mateixa forma la mobilitat d’homes i dones,
mentre que tampoc s’identifi quen diferències notables segons la condició
socioeconòmica de la població activa-ocupada, tot i que es pot destacar la
reticència de les dones empresàries i professionals a marxar de la ciutat.
En canvi, sí que es confi rma la sortida de les inactives: mentre que canvien
d’habitatge a l’interior de la ciutat un 30% menys que la població activa, la
seva mobilitat intermunicipal és superior a la d’alguns grups d’actives, com el
de la categoria de referència, la població ocupada en tasques d’administració,
comerç o serveis.
458

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
Taula 7.2. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
interm. de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
masculina ≥16 anys
Població masculina > 16 anys
Canvi
d'habitatge
a BCN
Emigren a
Emigren a Emigren a la
la resta de
Catalunya RMB
Cat.
Emigren
a la RMB
20km
Sexe
Home
Dona
Edat
16-24 0,699 *** 0,611 *** 0,598 *** 0,737 *** 0,765 *** 0,556 *** 0,571 *** 0,632 ***
25-34 - - - - - - - -
35-49 0,476 *** 0,349 *** 0,314 *** 0,611 *** 0,310 *** 0,279 *** 0,414 *** 0,390 ***
50-64 0,218 *** 0,158 *** 0,133 *** 0,356 *** 0,103 *** 0,109 *** 0,214 *** 0,171 ***
65+
Nacionalitat/Àmbit naix.
0,145 *** 0,104 *** 0,094 *** 0,197 *** 0,073 *** 0,080 *** 0,144 *** 0,113 ***
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de
Cat.
1,086 *** 1,590 *** 1,314 *** 2,474 *** 1,448 *** 1,101 * 1,417 *** 1,307 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,152 *** 0,883 *** 0,892 *** 0,890 ** 1,046 -- 0,891 ** 0,840 *** 1,060 ***
Espanyola nascut estranger 1,640 *** 0,982 -- 0,951 -- 1,106 -- 1,110 -- 0,833 * 0,991 -- 1,451 ***
Estrangera
Estat civil
3,933 *** 1,718 *** 1,516 *** 2,372 *** 2,254 *** 1,128 * 1,268 *** 3,704 ***
Solter 0,712 *** 0,516 *** 0,475 *** 0,771 *** 0,545 *** 0,412 *** 0,567 *** 0,610 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,115 * 1,082 -- 1,022 -- 1,208 -- 1,267 -- 1,004 -- 0,958 -- 1,106 **
Separat o divorciat
Nivell d'estudis
1,356 *** 1,975 *** 1,946 *** 1,908 *** 2,129 *** 1,636 *** 2,042 *** 1,628 ***
Primària o menys 0,984 -- 0,997 -- 1,001 -- 0,977 -- 1,098 -- 0,996 -- 0,955 -- 0,983 --
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,045 ** 0,857 *** 0,917 *** 0,686 *** 0,965 -- 0,872 *** 0,935 * 0,972 *
Estudis universitaris
Condició socioecon. i act.
1,197 *** 0,616 *** 0,666 *** 0,506 *** 0,857 ** 0,682 *** 0,584 *** 0,950 ***
Empresari 1,090 *** 1,049 -- 1,025 -- 1,174 ** 0,779 *** 1,097 * 1,108 * 1,077 ***
Professional tècnic 1,070 *** 1,083 ** 1,068 * 1,135 * 0,853 ** 1,140 ** 1,142 ** 1,077 ***
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 0,980 -- 1,602 *** 1,447 *** 2,217 *** 1,277 *** 1,524 *** 1,436 *** 1,189 ***
Actiu aturat 0,785 *** 1,044 -- 0,881 *** 1,793 *** 0,838 * 0,842 ** 0,963 -- 0,851 ***
Inactiu no estudiant 0,831 *** 1,106 *** 0,918 * 1,872 *** 0,759 *** 0,919 -- 1,043 -- 0,913 ***
Estudiant
Tinença habitatge. Lloguer?
0,655 *** 0,378 *** 0,384 *** 0,396 *** 0,300 *** 0,421 *** 0,447 *** 0,543 ***
No - - - - - - - -
Sí
Superfície útil de l'habitatge
1,558 *** 0,673 *** 0,615 *** 0,913 * 0,851 *** 0,528 *** 0,576 *** 1,231 ***
60m2 o menys 1,111 *** 0,750 *** 0,768 *** 0,715 *** 1,252 *** 0,506 *** 0,670 *** 1,000 --
61-80 m2 - - - - - - - -
81-100 m2 0,974 * 1,477 *** 1,353 *** 1,930 *** 0,766 *** 1,443 *** 1,698 *** 1,135 ***
Més de 100 m2 0,943 *** 3,153 *** 2,711 *** 4,555 *** 0,844 ** 2,443 *** 4,355 *** 1,576 ***
Constant -1,954 *** -2,261 *** -2,308 *** -4,805 *** -3,790 *** -3,043 *** -3,727 *** -1,260 ***
c 2 31.573,2 16.933,9 13.937,3 4.080,4 3.727,3 6.694,4 5.652,0 42.407,1
-2 LL 291.108,3 174.985,4 143.696,2 54.445,5 43.036,7 68.455,0 67.504,6 382.582,0
R 2 de Nagelkerke 0,123 0,101 0,099 0,073 0,083 0,094 0,082 0,134
N 607.128 607.128 607.128 607.128 607.128 607.128 607.128 607.128
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.3. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
femenina ≥16 anys
Població femenina >16 anys
Canvi
Emigren
Emigren a Emigren a la Emigren a la
d'habitatge
a la RMB
Catalunya RMB resta de Cat.
a BCN
20km
Sexe
Home
Dona
Edat
16-24 0,740 *** 0,846 *** 0,837 *** 0,930 -- 1,082 -- 0,855 *** 0,682 *** 0,738 ***
25-34 - - - - - - - -
35-49 0,446 *** 0,289 *** 0,272 *** 0,427 *** 0,287 *** 0,238 *** 0,337 *** 0,357 ***
50-64 0,230 *** 0,142 *** 0,128 *** 0,238 *** 0,106 *** 0,099 *** 0,194 *** 0,176 ***
65+
Nacionalitat/Àmbit naix.
0,168 *** 0,097 *** 0,095 *** 0,131 *** 0,080 *** 0,086 *** 0,129 *** 0,126 ***
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de Cat. 1,079 *** 1,535 *** 1,259 *** 2,381 *** 1,450 *** 1,074 -- 1,327 *** 1,268 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,102 *** 0,860 *** 0,876 *** 0,837 *** 1,024 -- 0,859 *** 0,842 *** 1,021 --
Espanyola nascut estranger 1,518 *** 0,972 -- 0,941 -- 1,083 -- 1,139 -- 0,876 -- 0,912 -- 1,367 ***
Estrangera
Estat civil
3,920 *** 1,609 *** 1,601 *** 1,574 *** 2,711 *** 1,200 ** 1,180 ** 3,630 ***
Solter 0,778 *** 0,553 *** 0,517 *** 0,752 *** 0,669 *** 0,419 *** 0,602 *** 0,681 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,027 -- 1,018 -- 1,067 -- 0,912 -- 1,388 *** 1,099 -- 0,943 -- 1,019 --
Separat o divorciat
Nivell d'estudis
1,175 *** 1,348 *** 1,295 *** 1,488 *** 1,525 *** 1,071 -- 1,414 *** 1,247 ***
Primària o menys 0,937 *** 0,998 -- 0,986 -- 1,034 -- 1,037 -- 1,030 -- 0,927 -- 0,950 ***
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,042 ** 0,837 *** 0,872 *** 0,738 *** 0,869 ** 0,903 ** 0,850 *** 0,965 **
Estudis universitaris
Condició socioecon. i act.
1,201 *** 0,641 *** 0,672 *** 0,575 *** 0,697 *** 0,692 *** 0,658 *** 0,978 --
Empresari 1,065 ** 0,936 * 0,945 -- 0,934 -- 0,728 *** 0,949 -- 1,074 -- 1,020 --
Professional tècnic 1,038 * 0,931 ** 0,943 * 0,902 -- 0,824 ** 1,022 -- 0,942 -- 1,001 --
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 1,025 -- 1,513 *** 1,389 *** 1,944 *** 0,916 -- 1,463 *** 1,623 *** 1,197 ***
Actiu aturat 0,785 *** 1,244 *** 1,091 ** 1,872 *** 1,060 -- 0,933 -- 1,295 *** 0,917 ***
Inactiu no estudiant 0,747 *** 1,093 *** 0,941 * 1,708 *** 0,849 ** 0,903 * 1,065 -- 0,843 ***
Estudiant
Tinença habitatge. Lloguer?
0,583 *** 0,325 *** 0,330 *** 0,344 *** 0,304 *** 0,346 *** 0,383 *** 0,471 ***
No - - - - - - - -
Sí
Superfície útil de l'habitatge
1,531 *** 0,631 *** 0,581 *** 0,838 *** 0,833 *** 0,486 *** 0,536 *** 1,207 ***
60m2 o menys 1,105 *** 0,772 *** 0,790 *** 0,720 *** 1,396 *** 0,530 *** 0,608 *** 1,013 --
61-80 m2 - - - - - - - -
81-100 m2 0,963 ** 1,487 *** 1,344 *** 2,038 *** 0,769 *** 1,447 *** 1,619 *** 1,119 ***
Més de 100 m2 0,915 *** 2,994 *** 2,552 *** 4,459 *** 0,799 *** 2,447 *** 3,769 *** 1,484 ***
Constant -1,917 *** -2,241 *** -2,329 *** -4,571 *** -3,985 *** -3,045 *** -3,629 *** -1,248 ***
c2 36.574,0 17.553,5 13.955,4 4.443,9 3.638,7 6.932,8 5.751,9 47.446,0
-2LL 311.537,3 177.199,0 144.716,5 55.536,4 41.518,2 69.051,6 67.811,1 405.752,7
R2 de Nagelkerke 0,130 0,102 0,097 0,077 0,083 0,096 0,082 0,137
N 701.930 701.930 701.930 701.930 701.930 701.930 701.930 701.930
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
7.1.2.2. Models específi cs segons l’edat de la població
Aplicant els models de regressió logística a cadascun dels grups específi cs
d’edat considerats, s’observa que és entre els més joves quan la intensitat amb
què la població de nacionalitat estrangera canvia d’habitatge és més elevada
respecte a la dels espanyols. L’ocurrència d’un canvi intramunicipal d’un jove
estranger de 16 a 24 anys és cinc vegades superior a la dels joves naturals de
la ciutat, mentre que es torna a palesar que els nivells són més baixos quan es
contemplen les destinacions metropolitanes situades a distàncies intermèdies.
No només el fet de ser estranger augmenta les probabilitats de viure un canvi
d’habitatge, sinó que és en aquest grup d’edat quan el fet d’haver viscut una
immigració prèvia a Barcelona augmenta el risc d’experimentar el fenomen.
La mobilitat residencial dels que no han nascut a Barcelona és sempre molt
superior a la dels barcelonins, que presenten nivells molt baixos derivats d’una
emancipació general força tardana. Els joves nascuts a la resta de Catalunya
es mouen amb intensitat a tots els àmbits, mentre que als nascuts a la resta
d’Espanya se’ls pot atribuir una forta preferència per romandre a Barcelona
quan enceten un canvi d’habitatge (Taula 7.4).
Com a conseqüència de la pròpia naturalesa del procés d’emancipació
residencial, que en el context espanyol acostuma a coincidir amb la formació de
la llar, és en les edats més joves quan la diferència entre la mobilitat dels casats
i dels solters és més elevada. La mobilitat intermunicipal dels casats de 16 a
24 anys és un 85% superior a la dels solters, mentre que a la intramunicipal
és del 66%.
L’abandonament dels estudis a una edat més jove, vinculat amb una
incorporació més prematura a l’activitat, incrementa la intensitat del canvi
d’habitatge intermunicipal, mentre que és menys clara la seva infl uència
en el canvi intramunicipal. Per altra banda, s’identifi ca un fort impacte de la
condició d’ésser operari en la mobilitat que abandona la ciutat, mentre que els
empresaris més joves, pocs, manifesten una elevada mobilitat en tots els tipus de
moviments, amb excepció de la que té com a destinació els municipis limítrofs.
Finalment, és en la franja d’edat més jove quan el lloguer forma part més sovint
de les estratègies residencials dels individus, un fet que s’observa, sobretot, en la
mobilitat intramunicipal. Els llogaters de 16 a 24 anys han canviat d’habitatge a
Barcelona amb una intensitat que duplica a la dels propietaris.
461

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
En les edats en què es concentren la major part dels moviments vinculats
amb l’emancipació residencial, 25-34 anys, és quan els naturals de Barcelona
registren una mobilitat més elevada, i es redueix la diferència amb la resta de la
població. Els estrangers, però, continuen canviant d’habitatge a Barcelona amb
una intensitat que triplica a la dels barcelonins, i la dupliquen en els canvis
amb destinació als municipis limítrofs. En canvi, marxen menys sovint que els
barcelonins d’aquestes edats a la resta de la metròpoli (Taula 7.5).
És molt rellevant el fet que és en aquest grup d’edat quan l’emigració és més
selectiva en funció del nivell d’estudis i de la condició socioeconòmica de la
població. La població amb estudis universitaris canvia d’habitatge a l’interior de
Barcelona amb una intensitat un 30% superior a la de la població amb estudis
obligatoris, mentre que aquests registren una mobilitat intermunicipal un 36%
superior a la dels primers. Aquesta relació té correspondència en la condició
socioeconòmica de la població, de forma que els empresaris i professionals
tècnics ostenten una major probabilitat de romandre a la ciutat que els operaris,
mentre que aquests marxen de la ciutat amb una intensitat un 50% superior a
la dels grups anteriors.
Observant el comportament d’adults de més edat s’identifi ca una reducció
de les diferències fi ns aquí comentades, tot i que la migració selectiva es
continua manifestant, generalment, en el mateix sentit. Els solters canvien
ara d’habitatge a Barcelona amb una intensitat superior a la dels casats,
conseqüència de l’entrada dels casats a una etapa de major estabilitat
residencial. A la mobilitat intermunicipal amb destinació a la RMB, en canvi,
els casats continuen registrant una mobilitat superior en un 15-25% a la
dels solters, fet que subratlla la preferència dels solters per la mobilitat de
proximitat. La població amb estudis universitaris continua manifestant una
notable preferència per romandre a la ciutat, similar a la dels professionals
tècnics, mentre que la població amb estudis obligatoris i els operaris registren
una major mobilitat intermunicipal. Els empresaris, mentrestant, presenten
una mobilitat més heterogènia, de forma que és complex assignar-los una major
preferència per la mobilitat intra o intermunicipal. Finalment, es redueixen les
diferències amb què s’han mogut llogaters i propietaris, mentre que els pisos
més grans són protagonistes en tots els tipus de canvis d’habitatge, fi ns i tot en
la mobilitat intramunicipal (Taula 7.6, Taula 7.7 i Taula 7.8).
462

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
Taula 7.4. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
16-24 anys
Població 16-24 anys
Canvi
Emigren
Emigren a Emigren a la Emigren a la
d'habitatge
a la RMB
Catalunya RMB resta de Cat.
a BCN
20km
Sexe
Home
Dona
Edat
16-24
25-34
35-49
50-64
65+
Nacionalitat/Àmbit naix.
1,077 *** 1,361 *** 1,311 *** 1,483 *** 1,255 *** 1,367 *** 1,257 *** 1,172 ***
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de Cat. 1,577 *** 2,557 *** 2,168 *** 3,485 *** 2,784 *** 1,442 *** 2,320 *** 2,038 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 2,189 *** 1,069 -- 1,071 -- 1,063 -- 1,100 -- 1,046 -- 1,093 -- 1,873 ***
Espanyola nascut estranger 2,314 *** 0,969 -- 0,947 -- 1,054 -- 1,410 -- 0,663 -- 0,918 -- 1,913 ***
Estrangera
Estat civil
5,062 *** 1,379 *** 1,254 *** 1,762 *** 1,882 *** 0,890 -- 0,994 -- 4,427 ***
Solter 0,335 *** 0,156 *** 0,149 *** 0,282 *** 0,204 *** 0,133 *** 0,190 *** 0,172 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 0,222 ** 0,073 ** 0,000 -- 0,503 -- 0,000 -- 0,000 -- 0,000 -- 0,097 ***
Separat o divorciat
Nivell d'estudis
0,407 *** 0,457 *** 0,548 ** 0,231 * 0,703 -- 0,365 ** 0,779 -- 0,316 ***
Primària o menys 0,916 ** 1,021 -- 1,004 -- 1,060 -- 0,978 -- 0,923 -- 1,130 -- 0,947 *
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 0,951 * 0,763 *** 0,807 *** 0,651 *** 0,910 -- 0,816 *** 0,737 *** 0,879 ***
Estudis universitaris
Condició socioecon. i act.
0,973 -- 0,488 *** 0,521 *** 0,422 *** 0,525 *** 0,563 *** 0,492 *** 0,781 ***
Empresari 1,118 -- 1,239 ** 1,088 -- 1,813 *** 0,677 * 1,134 -- 1,482 ** 1,176 **
Professional tècnic 0,971 -- 0,858 * 0,850 * 0,899 -- 0,666 ** 0,930 -- 0,961 -- 0,926 *
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 0,921 * 1,811 *** 1,548 *** 2,709 *** 1,151 -- 1,477 *** 2,041 *** 1,209 ***
Actiu aturat 0,776 *** 1,052 -- 0,955 -- 1,440 *** 0,923 -- 0,882 -- 1,101 -- 0,848 ***
Inactiu no estudiant 0,775 *** 1,079 -- 0,986 -- 1,448 ** 1,000 -- 1,005 -- 0,941 -- 0,863 ***
Estudiant
Tinença habitatge. Lloguer?
0,642 *** 0,378 *** 0,387 *** 0,374 *** 0,321 *** 0,414 *** 0,446 *** 0,534 ***
No - - - - - - - -
Sí
Superfície útil de l'habitatge
2,125 *** 0,975 -- 0,910 * 1,222 ** 1,237 ** 0,753 *** 0,818 ** 1,768 ***
60m2 o menys 1,288 *** 0,842 *** 0,901 * 0,678 *** 1,530 *** 0,553 *** 0,655 *** 1,159 ***
61-80 m2 - - - - - - - -
81-100 m2 0,971 -- 1,368 *** 1,232 *** 1,821 *** 0,731 *** 1,234 ** 1,787 *** 1,092 ***
Més de 100 m2 1,010 -- 2,885 *** 2,611 *** 3,522 *** 0,940 -- 2,395 *** 4,627 *** 1,521 ***
Constant -1,749 *** -1,667 *** -1,778 *** -4,141 *** -3,281 *** -2,507 *** -3,403 *** -0,632 ***
c2 8.927,4 4.222,6 2.999,0 1.301,5 1.251,9 1.160,8 1.220,9 11.464,9
-2LL 76.587,9 42.606,6 35.469,9 12.882,1 12.679,5 16.645,0 14.725,5 98.240,5
R2 de Nagelkerke 0,132 0,103 0,087 0,096 0,094 0,069 0,080 0,141
N 154.395 154.395 154.395 154.395 154.395 154.395 154.395 154.395
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.5. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
25-34 anys
Població 25-34 anys
Canvi
Emigren
Emigren a Emigren a la Emigren a la
d'habitatge
a la RMB
Catalunya RMB resta de Cat.
a BCN
20km
Sexe
Home
Dona
Edat
16-24
25-34
35-49
50-64
65+
Nacionalitat/Àmbit naix.
1,021 -- 0,959 * 0,934 *** 1,089 * 0,849 *** 0,962 -- 0,977 -- 1,000 --
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de Cat. 1,106 *** 1,684 *** 1,403 *** 2,886 *** 1,353 *** 1,197 *** 1,602 *** 1,378 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,286 *** 0,811 *** 0,799 *** 0,907 -- 0,986 -- 0,810 *** 0,685 *** 1,127 ***
Espanyola nascut estranger 1,311 *** 0,819 *** 0,798 *** 0,948 -- 0,823 -- 0,786 * 0,825 -- 1,151 ***
Estrangera
Estat civil
2,897 *** 1,329 *** 1,250 *** 1,631 *** 1,946 *** 0,948 -- 1,015 -- 2,697 ***
Solter 0,581 *** 0,418 *** 0,397 *** 0,615 *** 0,502 *** 0,343 *** 0,463 *** 0,475 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 0,785 -- 0,704 -- 0,599 * 1,229 -- 0,625 -- 0,490 -- 0,806 -- 0,717 **
Separat o divorciat
Nivell d'estudis
0,848 *** 1,037 -- 0,993 -- 1,262 ** 1,181 * 0,737 *** 1,242 ** 0,894 ***
Primària o menys 0,912 *** 0,892 *** 0,892 *** 0,904 -- 1,019 -- 0,839 ** 0,861 * 0,880 ***
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,096 *** 0,887 *** 0,931 ** 0,722 *** 0,991 -- 0,868 *** 0,976 -- 1,020 --
Estudis universitaris
Condició socioecon. i act.
1,307 *** 0,638 *** 0,684 *** 0,506 *** 0,788 *** 0,653 *** 0,689 *** 1,032 *
Empresari 1,127 *** 0,930 * 0,915 ** 1,045 -- 0,664 *** 0,972 -- 1,045 -- 1,063 **
Professional tècnic 1,083 *** 1,047 -- 1,030 -- 1,131 * 0,860 ** 1,124 ** 1,045 -- 1,079 ***
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 0,975 -- 1,546 *** 1,410 *** 2,184 *** 1,207 *** 1,505 *** 1,373 *** 1,194 ***
Actiu aturat 0,717 *** 1,042 -- 0,916 * 1,757 *** 0,882 -- 0,825 *** 1,071 -- 0,799 ***
Inactiu no estudiant 0,734 *** 0,920 ** 0,782 *** 1,732 *** 0,756 *** 0,761 *** 0,871 * 0,771 ***
Estudiant
Tinença habitatge. Lloguer?
0,668 *** 0,420 *** 0,408 *** 0,543 *** 0,381 *** 0,465 *** 0,401 *** 0,572 ***
No - - - - - - - -
Sí
Superfície útil de l'habitatge
1,549 *** 0,628 *** 0,549 *** 1,115 * 0,738 *** 0,448 *** 0,563 *** 1,209 ***
60m2 o menys 1,141 *** 0,687 *** 0,704 *** 0,657 *** 1,219 *** 0,481 *** 0,572 *** 0,996 --
61-80 m2 - - - - - - - -
81-100 m2 0,864 *** 1,558 *** 1,405 *** 2,386 *** 0,823 *** 1,523 *** 1,673 *** 1,081 ***
Més de 100 m2 0,631 *** 2,186 *** 1,760 *** 4,608 *** 0,584 *** 1,490 *** 3,076 *** 1,047 **
Constant -1,733 *** -1,969 *** -2,022 *** -4,709 *** -3,569 *** -2,749 *** -3,453 *** -0,992 ***
c2 10.864,2 7.583,1 6.070,2 2.359,5 1.168,9 3.802,9 2.780,3 11.780,3
-2LL 195.259,7 118.366,1 103.781,0 30.350,3 35.262,0 53.490,3 45.147,7 245.662,4
R2 de Nagelkerke 0,077 0,076 0,068 0,077 0,034 0,074 0,064 0,073
N 240.752 240.752 240.752 240.752 240.752 240.752 240.752 240.752
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
Taula 7.6. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
35-49 anys
Població 35-49 anys
Canvi
d'habitatge
a BCN
Emigren a
Emigren a Emigren a la
la resta de
Catalunya RMB
Cat.
Emigren
a la RMB
20km
Canvi Intra +
Inter
Sexe
Home
Dona 0,909 *** 0,766 *** 0,761 *** 0,802 *** 0,726 *** 0,767 *** 0,783 *** 0,855 ***
Edat
16-24
25-34
35-49
50-64
65+
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de Cat. 0,977 -- 1,405 *** 1,173 *** 2,132 *** 1,233 * 1,045 -- 1,257 *** 1,132 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,004 -- 0,837 *** 0,847 *** 0,819 *** 0,918 -- 0,852 *** 0,825 *** 0,946 ***
Espanyola nascut estranger 1,633 *** 1,080 -- 1,049 -- 1,168 -- 1,379 * 0,855 -- 1,094 -- 1,491 ***
Estrangera 4,482 *** 2,078 *** 2,067 *** 1,957 *** 3,797 *** 1,563 *** 1,508 *** 4,227 ***
Estat civil
Solter 1,070 *** 1,046 -- 1,038 -- 1,060 -- 1,142 * 0,940 -- 1,094 * 1,078 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,023 -- 0,833 -- 0,827 -- 0,857 -- 1,231 -- 0,715 -- 0,753 -- 0,965 --
Separat o divorciat 1,391 *** 1,992 *** 2,010 *** 1,798 *** 2,180 *** 1,835 *** 2,024 *** 1,622 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,963 -- 0,953 -- 0,939 -- 0,998 -- 1,007 -- 0,976 -- 0,844 ** 0,950 **
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,041 * 0,885 *** 0,919 ** 0,798 *** 0,783 *** 0,901 * 0,995 -- 0,990 --
Estudis universitaris 1,165 *** 0,652 *** 0,673 *** 0,625 *** 0,762 *** 0,730 *** 0,603 *** 0,968 --
Condició socioecon. i act.
Empresari 1,049 * 1,053 -- 1,053 -- 1,059 -- 0,924 -- 1,046 -- 1,125 * 1,049 *
Professional tècnic 1,011 -- 0,970 -- 0,992 -- 0,902 -- 0,812 * 0,996 -- 1,083 -- 0,993 --
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 1,012 -- 1,674 *** 1,486 *** 2,271 *** 1,280 ** 1,534 *** 1,535 *** 1,210 ***
Actiu aturat 0,858 *** 1,332 *** 1,103 * 2,123 *** 1,052 -- 1,011 -- 1,215 ** 0,985 --
Inactiu no estudiant 0,853 *** 1,104 ** 0,981 -- 1,536 *** 0,872 -- 0,995 -- 1,043 -- 0,919 ***
Estudiant 0,898 -- 0,928 -- 0,968 -- 0,812 -- 0,792 -- 0,632 * 1,399 * 0,908 --
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - - - -
Sí 1,388 *** 0,661 *** 0,592 *** 0,926 -- 0,786 *** 0,531 *** 0,550 *** 1,135 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 1,027 -- 0,807 *** 0,846 *** 0,702 *** 1,346 *** 0,541 *** 0,697 *** 0,971 --
61-80 m 2 - - - - - - - -
81-100 m 2 1,085 *** 1,587 *** 1,500 *** 1,825 *** 0,793 *** 1,679 *** 1,836 *** 1,227 ***
Més de 100 m 2 1,220 *** 4,590 *** 4,178 *** 5,275 *** 1,138 -- 4,453 *** 5,876 *** 2,091 ***
Constant -2,773 *** -3,600 *** -3,784 *** -5,369 *** -5,165 *** -4,706 *** -4,889 *** -2,353 ***
c2 8.474,4 5.972,9 4.159,7 2.033,3 713,7 2.022,9 2.633,0 10.460,1
-2LL 174.846,3 95.035,3 77.331,2 30.758,8 21.021,6 36.315,9 37.745,8 224.303,5
R2 de Nagelkerke 0,060 0,068 0,057 0,065 0,034 0,056 0,069 0,062
N 318.478 318.478 318.478 318.478 318.478 318.478 318.478 318.478
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.7. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
50-64 anys
Població 50-64 anys
466
Canvi
d'habitatge
a BCN
Emigren a
Emigren a Emigren a la
la resta de
Catalunya RMB
Cat.
Emigren
a la RMB
20km
Sexe
Home
Dona 0,909 *** 0,710 *** 0,760 *** 0,623 *** 0,735 *** 0,749 *** 0,775 *** 0,835 ***
Edat
16-24
25-34
35-49
50-64
65+
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de Cat. 0,996 -- 1,374 *** 1,094 -- 1,997 *** 1,559 ** 0,886 -- 1,127 -- 1,151 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,079 ** 0,892 *** 0,929 -- 0,817 *** 1,177 -- 0,903 -- 0,893 * 1,008 --
Espanyola nascut estranger 1,602 *** 0,955 -- 0,963 -- 0,937 -- 1,030 -- 1,090 -- 0,858 -- 1,393 ***
Estrangera 5,390 *** 2,208 *** 2,079 *** 2,392 *** 4,134 *** 2,070 *** 1,350 -- 4,737 ***
Estat civil
Solter 1,213 *** 0,945 -- 0,869 * 1,109 -- 1,340 * 0,867 -- 0,749 ** 1,141 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,170 *** 1,195 ** 1,132 -- 1,317 ** 2,037 *** 1,202 -- 0,872 -- 1,181 ***
Separat o divorciat 1,818 *** 2,171 *** 2,241 *** 1,905 *** 4,029 *** 2,015 *** 1,883 *** 1,979 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 1,025 -- 0,978 -- 0,968 -- 1,003 -- 1,063 -- 1,128 -- 0,851 ** 1,001 --
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 0,987 -- 0,775 *** 0,800 *** 0,732 *** 0,768 -- 0,914 -- 0,740 *** 0,903 ***
Estudis universitaris 1,056 -- 0,559 *** 0,590 *** 0,514 *** 0,767 -- 0,601 *** 0,555 *** 0,837 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 0,971 -- 0,969 -- 1,030 -- 0,831 -- 0,832 -- 1,116 -- 1,046 -- 0,960 --
Professional tècnic 0,943 -- 0,895 -- 0,894 -- 0,919 -- 0,843 -- 1,003 -- 0,860 -- 0,918 *
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 0,977 -- 1,243 *** 1,285 *** 1,127 -- 1,003 -- 1,384 ** 1,328 ** 1,054 --
Actiu aturat 0,886 ** 1,426 *** 1,213 * 2,007 *** 1,042 -- 1,068 -- 1,392 ** 1,036 --
Inactiu no estudiant 0,825 *** 1,343 *** 1,124 * 1,950 *** 0,825 -- 1,077 -- 1,287 *** 0,971 --
Estudiant 1,047 -- 0,627 * 0,521 * 0,945 -- 0,187 -- 0,373 -- 0,768 -- 0,912 --
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - - - -
Sí 1,467 *** 0,552 *** 0,593 *** 0,476 *** 1,174 -- 0,513 *** 0,468 *** 1,115 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 1,007 -- 0,831 *** 0,844 ** 0,807 * 1,475 *** 0,564 *** 0,747 ** 0,960 --
61-80 m 2 - - - - - - - -
81-100 m 2 1,124 *** 1,564 *** 1,453 *** 1,806 *** 0,771 * 1,459 *** 1,727 *** 1,261 ***
Més de 100 m 2 1,252 *** 4,289 *** 3,967 *** 4,755 *** 1,417 * 3,849 *** 5,021 *** 2,096 ***
Constant -3,529 *** -4,179 *** -4,480 *** -5,557 *** -6,507 *** -5,508 *** -5,214 *** -3,061 ***
c2 2.664,4 2.584,1 1.575,5 1.174,7 293,9 650,0 1.103,1 3.404,9
-2LL 83.341,2 49.879,1 37.208,0 19.174,1 7.644,2 15.650,8 20.779,4 114.830,4
R2 de Nagelkerke 0,036 0,054 0,043 0,060 0,038 0,041 0,052 0,035
N 272.697 272.697 272.697 272.697 272.697 272.697 272.697 272.697
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
Taula 7.8. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
65 anys i més
Població 65 anys i més
Canvi
d'habitatge
a BCN
Emigren a
Emigren a Emigren a la
la resta de
Catalunya RMB
Cat.
Emigren
a la RMB
20km
Sexe
Home
Dona 0,929 ** 0,804 *** 0,857 *** 0,708 *** 0,867 -- 0,914 -- 0,809 *** 0,879 ***
Edat
16-24
25-34
35-49
50-64
65+
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de Cat. 0,961 -- 1,387 *** 1,030 -- 2,158 *** 1,163 -- 0,911 -- 1,088 -- 1,128 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,065 * 0,977 -- 1,058 -- 0,787 *** 1,693 *** 1,103 -- 0,855 * 1,031 --
Espanyola nascut estranger 1,296 ** 0,989 -- 0,943 -- 1,093 -- 1,600 -- 0,947 -- 0,791 -- 1,191 *
Estrangera 3,797 *** 1,562 ** 1,586 ** 1,492 -- 3,609 *** 1,516 -- 1,232 -- 3,131 ***
Estat civil
Solter 1,176 *** 0,797 *** 0,773 ** 0,851 -- 1,115 -- 0,746 * 0,696 ** 1,047 --
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,183 *** 1,150 *** 1,240 *** 0,961 -- 1,616 *** 1,291 *** 1,075 -- 1,174 ***
Separat o divorciat 1,778 *** 2,268 *** 2,090 *** 2,572 *** 2,619 *** 1,808 ** 2,116 *** 1,976 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 1,027 -- 1,051 -- 1,120 * 0,932 -- 1,329 * 1,414 *** 0,897 -- 1,033 --
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 0,942 -- 0,494 *** 0,544 *** 0,418 *** 0,407 ** 0,625 ** 0,516 *** 0,741 ***
Estudis universitaris 1,020 -- 0,531 *** 0,563 *** 0,481 *** 0,600 -- 0,735 * 0,453 *** 0,785 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 0,654 *** 0,744 -- 0,857 -- 0,544 -- 1,266 -- 0,507 -- 1,562 -- 0,640 ***
Professional tècnic 0,598 *** 1,048 -- 1,427 -- 0,457 -- 1,339 -- 0,778 -- 3,177 * 0,648 ***
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 1,129 -- 1,255 -- 1,224 -- 1,324 -- 0,675 -- 0,789 -- 2,865 * 1,143 --
Actiu aturat 0,378 *** 1,982 * 2,225 * 1,470 -- 6,309 ** 0,417 -- 3,335 -- 0,613 *
Inactiu no estudiant 0,408 *** 1,370 * 1,365 -- 1,375 -- 1,219 -- 0,860 -- 2,826 * 0,551 ***
Estudiant 0,535 *** 1,104 -- 1,432 -- 0,406 -- 0,000 -- 0,633 -- 4,834 ** 0,622 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - - - -
Sí 1,272 *** 0,422 *** 0,406 *** 0,463 *** 0,572 *** 0,381 *** 0,369 *** 0,917 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 0,936 * 0,680 *** 0,639 *** 0,803 * 1,026 -- 0,468 *** 0,582 *** 0,857 ***
61-80 m 2 - - - - - - - -
81-100 m 2 1,070 * 1,532 *** 1,332 *** 2,092 *** 0,757 * 1,471 *** 1,491 *** 1,228 ***
Més de 100 m 2 1,007 -- 3,112 *** 2,752 *** 4,008 *** 0,895 -- 2,852 *** 3,474 *** 1,654 ***
Constant -3,113 *** -4,635 *** -5,037 *** -5,809 *** -7,113 *** -5,783 *** -6,297 *** -2,839 ***
c2 797,6 1.757,1 1.048,2 922,0 165,7 511,7 698,1 1.140,0
-2LL 68.026,2 42.633,9 31.509,3 16.109,5 7.135,0 13.933,6 15.980,4 97.001,2
R2 de Nagelkerke 0,013 0,042 0,034 0,055 0,023 0,036 0,043 0,013
N 322.736 322.736 322.736 322.736 322.736 322.736 322.736 322.736
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
7.1.2.3. Models específi cs segons la naturalesa de la població
És entre la població nascuda a Barcelona quan s’observen amb més
intensitat els elements de selecció migratòria comentats fi ns aquí. Connectant
amb l’apartat anterior, es podria afi rmar, doncs, que és en el grup de naturals de
Barcelona en edats d’emancipació residencial on el fi ltre emigratori barceloní
es manifesta amb més força.
L’estat civil només explica la mobilitat residencial dels naturals de Barcelona,
i sempre en el sentit ja repetit: els casats canvien més d’habitatge que els
solters, sobretot als moviments intermunicipals. La preferència d’aquests per
romandre a la ciutat es fa palesa en el fet que els nascuts a la ciutat es mouen
a l’interior del municipi amb una intensitat un 42% inferior a la dels casats,
mentre que marxen als municipis metropolitans amb una intensitat un 61%
menor. L’ésser solter o casat no atorga una major propensió a experimentar un
canvi d’habitatge entre la població no nascuda a la ciutat, tot i que sí que es pot
apreciar una major mobilitat intramunicipal dels solters i una major mobilitat
intermunicipal entre els casats (Taula 7.9).
La incidència de la condició socioeconòmica i del nivell d’estudis en el
comportament migratori de la població espanyola s’ajusta als comentaris
formulats fi ns al moment: absència de diferències notables en la intensitat
de la mobilitat, però forts contrastos en la seva distribució territorial,
amb un arrelament al municipi de la població més formada i en posicions
socioeconòmiques més favorables, i una permissivitat per a la sortida de la
població amb menor instrucció i que pertanyen a condicions socioeconòmiques
més baixes (Taula 7.10).
En canvi, el comportament residencial de la població de nacionalitat estrangera
presenta notables singularitats (Taula 7.11). Per començar, i com ja s’havia
detectat prèviament, canvien d’habitatge amb intensitat en totes les edats, amb
la qual cosa no es registra el fort pic de mobilitat del grup 25-34 anys, que sí
s’observa entre els naturals de la ciutat. Tampoc el sexe ni l’estat civil expliquen
signifi cativament la intensitat amb què canvien d’habitatge. Els solters, això sí,
mostren una major preferència per la permanència a la ciutat que els casats.
Pel que fa a la condició socioeconòmica, els estrangers menys instruïts i que
pertanyen a les categories més baixes són els que canvien d’habitatge amb una
major freqüència. L’ocurrència d’un canvi d’habitatge dels operaris és un 50%
468

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
superior a la dels empresaris o professionals tècnics. També són els primers els
que més creuen la frontera administrativa, per situar-se normalment a la primera
corona metropolitana. En canvi, als estrangers que pertanyen a condicions que
encapçalen la jerarquia socioeconòmica de la ciutat se’ls atribueix una major
permanència a la ciutat. Aquests darrers canvien d’habitatge a l’interior de
Barcelona un 18% menys que els operaris, però la intensitat de la sortida als
municipis limítrofs és, amb diferència, molt menor: només una quarta part.
Finalment, llogaters i els que resideixen en pisos de superfície mitjana, 61 a
80m 2 , són els que més s’han mogut durant el període d’estudi.
469

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.9. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
≥ 16 anys de nacionalitat espanyola nascuda a BCN
Població de nacionalitat espanyola nascuda a BCN
470
Canvi
d'habitatge
a BCN
Emigren a Emigren a la
Catalunya RMB
Emigren a
la resta de
Cat.
Emigren
a la RMB
20km
Sexe
Home
Dona 1,014 -- 0,947 *** 0,931 *** 1,010 -- 0,858 *** 0,964 -- 0,938 ** 0,994 --
Edat
16-24 0,677 *** 0,719 *** 0,702 *** 0,846 *** 0,863 ** 0,715 *** 0,622 *** 0,664 ***
25-34 - - - - - - - -
35-49 0,412 *** 0,292 *** 0,267 *** 0,505 *** 0,250 *** 0,244 *** 0,351 *** 0,333 ***
50-64 0,193 *** 0,138 *** 0,118 *** 0,297 *** 0,082 *** 0,099 *** 0,187 *** 0,151 ***
65+ 0,138 *** 0,090 *** 0,080 *** 0,170 *** 0,043 *** 0,075 *** 0,125 *** 0,104 ***
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN
Espanyola nascut a la resta de Cat.
Espanyola nascut a la resta d'Esp.
Espanyola nascut estranger
Estrangera
Estat civil
Solter 0,578 *** 0,420 *** 0,394 *** 0,621 *** 0,475 *** 0,342 *** 0,471 *** 0,488 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,021 -- 1,020 -- 1,056 -- 0,935 -- 1,403 ** 1,073 -- 0,965 -- 1,017 --
Separat o divorciat 1,153 *** 1,429 *** 1,398 *** 1,501 *** 1,653 *** 1,181 *** 1,475 *** 1,271 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,956 ** 0,963 -- 0,986 -- 0,895 * 1,129 * 0,975 -- 0,935 -- 0,953 ***
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,057 *** 0,873 *** 0,907 *** 0,758 *** 0,921 * 0,883 *** 0,932 * 0,986 --
Estudis universitaris 1,227 *** 0,623 *** 0,660 *** 0,530 *** 0,752 *** 0,665 *** 0,637 *** 0,964 **
Condició socioecon. i act.
Empresari 1,150 *** 1,053 * 1,044 -- 1,109 -- 0,868 * 1,045 -- 1,135 ** 1,125 ***
Professional tècnic 1,077 *** 1,036 -- 1,034 -- 1,041 -- 0,911 -- 1,092 ** 1,046 -- 1,070 ***
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 0,971 -- 1,487 *** 1,366 *** 2,003 *** 1,085 -- 1,438 *** 1,425 *** 1,161 ***
Actiu aturat 0,751 *** 1,057 * 0,921 ** 1,721 *** 0,833 ** 0,846 *** 1,076 -- 0,842 ***
Inactiu no estudiant 0,797 *** 1,022 -- 0,897 *** 1,585 *** 0,874 * 0,816 *** 1,019 -- 0,870 ***
Estudiant 0,592 *** 0,344 *** 0,356 *** 0,333 *** 0,291 *** 0,375 *** 0,416 *** 0,480 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - - - -
Sí 1,518 *** 0,651 *** 0,580 *** 0,981 -- 0,817 *** 0,490 *** 0,570 *** 1,184 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 1,204 *** 0,748 *** 0,758 *** 0,731 *** 1,310 *** 0,513 *** 0,667 *** 1,059 ***
61-80 m 2 - - - - - - - -
81-100 m 2 0,931 *** 1,496 *** 1,385 *** 1,992 *** 0,797 *** 1,471 *** 1,680 *** 1,110 ***
Més de 100 m 2 0,902 *** 3,025 *** 2,631 *** 4,572 *** 0,834 *** 2,323 *** 4,140 *** 1,516 ***
Constant -1,774 *** -2,058 *** -2,131 *** -4,589 *** -3,623 *** -2,873 *** -3,547 *** -1,063 ***
c2 22.190,1 19.980,6 17.278,4 3.648,2 3.718,9 8.854,0 6.850,6 36.064,9
-2LL 340.001,7 211.587,8 177.983,4 60.141,5 48.848,5 88.984,1 84.234,9 453.779,3
R2 de Nagelkerke 0,077 0,099 0,100 0,060 0,073 0,096 0,080 0,099
N 721.424 721.424 721.424 721.424 721.424 721.424 721.424 721.424
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
Taula 7.10. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
≥ 16 anys de nacionalitat espanyola no nascuda a BCN
Població de nacionalitat espanyola no nascuda a BCN
Canvi
d'habitatge
a BCN
Emigren a Emigren a la
Catalunya RMB
Emigren a
la resta de
Cat.
Emigren
a la RMB
20km
Sexe
Home
Dona 0,954 *** 0,824 *** 0,841 *** 0,794 *** 0,788 *** 0,859 *** 0,857 *** 0,907 ***
Edat
16-24 0,847 *** 0,862 ** 0,858 ** 0,921 -- 1,311 ** 0,691 *** 0,783 ** 0,818 ***
25-34 - - - - - - - -
35-49 0,418 *** 0,286 *** 0,276 *** 0,379 *** 0,274 *** 0,248 *** 0,351 *** 0,336 ***
50-64 0,220 *** 0,138 *** 0,129 *** 0,207 *** 0,112 *** 0,101 *** 0,198 *** 0,167 ***
65+ 0,162 *** 0,100 *** 0,100 *** 0,130 *** 0,105 *** 0,083 *** 0,137 *** 0,121 ***
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN
Espanyola nascut a la resta de Cat.
Espanyola nascut a la resta d'Esp.
Espanyola nascut estranger
Estrangera
Estat civil
Solter 1,046 * 0,832 *** 0,795 *** 0,956 -- 0,914 -- 0,687 *** 0,871 ** 0,984 --
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,125 *** 1,088 * 1,147 ** 0,960 -- 1,490 *** 1,202 ** 0,964 -- 1,117 ***
Separat o divorciat 1,562 *** 2,076 *** 2,033 *** 2,030 *** 2,528 *** 1,641 *** 2,065 *** 1,792 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,993 -- 1,000 -- 1,007 -- 0,985 -- 1,082 -- 1,121 * 0,894 * 0,992 --
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,119 *** 0,785 *** 0,839 *** 0,672 *** 0,856 * 0,874 ** 0,813 *** 0,984 --
Estudis universitaris 1,311 *** 0,604 *** 0,625 *** 0,588 *** 0,823 * 0,649 *** 0,551 *** 1,005 --
Condició socioecon. i act.
Empresari 1,057 * 0,982 -- 0,978 -- 1,017 -- 0,694 *** 1,065 -- 1,083 -- 1,030 --
Professional tècnic 1,055 * 1,001 -- 1,028 -- 0,935 -- 0,776 ** 1,123 -- 1,117 -- 1,044 *
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 0,990 -- 1,505 *** 1,393 *** 1,803 *** 0,994 -- 1,515 *** 1,533 *** 1,166 ***
Actiu aturat 0,824 *** 1,312 *** 1,109 * 1,957 *** 0,972 -- 0,958 -- 1,347 *** 0,968 --
Inactiu no estudiant 0,779 *** 1,193 *** 1,000 -- 1,807 *** 0,705 *** 1,055 -- 1,151 * 0,905 ***
Estudiant 0,661 *** 0,359 *** 0,337 *** 0,489 *** 0,282 *** 0,350 *** 0,435 *** 0,524 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - - - -
Sí 1,567 *** 0,596 *** 0,557 *** 0,729 *** 0,745 *** 0,513 *** 0,505 *** 1,196 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 1,044 * 0,750 *** 0,752 *** 0,763 *** 1,325 *** 0,489 *** 0,628 *** 0,954 **
61-80 m 2 - - - - - - - -
81-100 m 2 1,050 ** 1,668 *** 1,468 *** 2,272 *** 0,826 ** 1,541 *** 1,809 *** 1,246 ***
Més de 100 m 2 1,099 *** 4,179 *** 3,426 *** 6,048 *** 1,110 -- 3,296 *** 4,917 *** 1,959 ***
Constant -1,944 *** -2,276 *** -2,439 *** -4,258 *** -3,788 *** -3,303 *** -3,761 *** -1,265 ***
c 2 15.975,7 11.507,2 8.339,2 3.400,0 1.809,4 3.748,4 3.831,6 23.807,2
-2 LL 191.150,9 113.974,3 88.441,2 41.418,7 24.616,4 40.100,3 43.331,6 256.788,7
R 2 de Nagelkerke 0,092 0,102 0,094 0,079 0,070 0,089 0,085 0,107
N 528.927 528.927 528.927 528.927 528.927 528.927 528.927 528.927
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.11. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
≥ 16 anys de nacionalitat estrangera
Població de nacionalitat estrangera
Canvi
d'habitatge
472
a BCN
Emigren a
Emigren a Emigren a la
la resta de
Catalunya RMB
Cat.
Emigren
a la RMB
20km
Sexe
Home
Dona 0,999 -- 0,996 -- 1,091 * 0,763 *** 1,198 ** 1,075 -- 0,959 -- 1,000 --
Edat
16-24 1,001 -- 0,956 -- 0,944 -- 1,003 -- 1,078 -- 0,894 -- 0,780 -- 0,983 --
25-34 - - - - - - - -
35-49 0,736 *** 0,628 *** 0,619 *** 0,699 *** 0,643 *** 0,567 *** 0,673 *** 0,667 ***
50-64 0,475 *** 0,367 *** 0,344 *** 0,480 *** 0,331 *** 0,353 *** 0,367 *** 0,403 ***
65+ 0,246 *** 0,174 *** 0,185 *** 0,173 *** 0,128 *** 0,186 *** 0,268 *** 0,199 ***
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN
Espanyola nascut a la resta de Cat.
Espanyola nascut a la resta d'Esp.
Espanyola nascut estranger
Estrangera
Estat civil
Solter 0,998 -- 0,748 *** 0,699 *** 0,932 -- 0,695 *** 0,608 *** 0,884 -- 0,926 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 0,904 -- 0,846 -- 0,880 -- 0,779 -- 1,273 -- 0,570 -- 0,840 -- 0,879 --
Separat o divorciat 0,976 -- 1,228 ** 1,211 * 1,230 -- 1,044 -- 1,016 -- 1,739 *** 1,034 --
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,946 * 0,977 -- 0,925 -- 1,119 -- 0,858 -- 0,915 -- 1,072 -- 0,943 *
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 0,888 *** 0,864 ** 0,940 -- 0,680 *** 0,928 -- 0,915 -- 0,999 -- 0,862 ***
Estudis universitaris 0,932 * 0,827 *** 0,884 * 0,696 *** 0,723 ** 1,102 -- 0,887 -- 0,893 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 0,838 *** 0,822 * 0,814 * 0,911 -- 0,508 *** 1,030 -- 1,006 -- 0,812 ***
Professional tècnic 0,808 *** 0,828 ** 0,798 ** 0,990 -- 0,519 *** 0,824 -- 1,163 -- 0,789 ***
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 1,003 -- 2,177 *** 1,907 *** 2,977 *** 1,948 *** 1,940 *** 1,643 *** 1,284 ***
Actiu aturat 0,839 *** 1,437 *** 1,265 *** 2,086 *** 1,335 ** 1,175 -- 1,219 -- 0,938 *
Inactiu no estudiant 0,758 *** 1,166 ** 0,936 -- 2,150 *** 0,873 -- 1,095 -- 0,895 -- 0,809 ***
Estudiant 0,821 *** 0,468 *** 0,496 *** 0,414 *** 0,478 *** 0,649 * 0,427 *** 0,725 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - - - -
Sí 1,513 *** 0,686 *** 0,680 *** 0,734 *** 1,009 -- 0,542 *** 0,533 *** 1,307 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 0,945 * 0,738 *** 0,830 *** 0,506 *** 1,272 *** 0,579 *** 0,443 *** 0,881 ***
61-80 m 2 - - - - - - - -
81-100 m 2 0,966 -- 1,010 -- 0,858 ** 1,475 *** 0,571 *** 0,961 -- 1,148 -- 0,970 --
Més de 100 m 2 0,686 *** 1,116 -- 0,989 -- 1,515 *** 0,315 *** 1,344 ** 1,380 ** 0,742 ***
Constant -0,705 *** -2,036 *** -2,281 *** -3,808 *** -3,423 *** -3,370 *** -3,580 *** -0,229 ***
c 2 2.352,6 1.117,7 738,3 561,1 636,8 321,8 325,1 2.886,0
-2 LL 68.752,4 26.141,8 21.200,2 8.977,5 10.748,5 8.140,4 7.688,3 73.545,1
R 2 de Nagelkerke 0,056 0,051 0,040 0,063 0,061 0,041 0,043 0,066
N 58.707 58.707 58.707 58.707 58.707 58.707 58.707 58.707
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
7.1.2.4. Models específi cs segons les característiques de l’habitatge
Ja han aparegut fi ns a aquest moment diversos aspectes relacionats
amb l’habitatge, però a continuació es recopilen els resultats més destacats
de l’aplicació dels models de regressió a grups específi cs en funció de les
característiques de l’habitatge en què resideixen. Incidir, novament, que
aquestes corresponen a l’habitatge en què es resideix en data censal, per tant,
posteriorment al moviment residencial.
La intensitat amb què s’han mogut els llogaters de 16 a 24 anys ha estat
només un 7% inferior a la dels adults del grup 25 a 34 anys. En canvi, entre els
que resideixen en habitatges de propietat l’ocurrència del fenomen ha estat un
40% menor. Situació similar s’identifi ca en funció de la superfície de l’habitatge,
els més joves s’han mogut més com més petita és la unitat de residència.
En relació amb les altres categories, els nascuts a Barcelona presenten una
participació en la mobilitat més activa quan contemplen la propietat, sobretot
en els moviments intermunicipals. Els naturals de la ciutat que resideixen en
lloguer, en canvi, són els més estables respecte als altres àmbits de naixement.
Els estrangers que resideixen en un habitatge en què el cap de la llar és propietari
s’han mogut 3 vegades més que els naturals de Barcelona, i si són llogaters, 4.
Les diferències de mobilitat entre casats i solters es registren principalment
quan es contemplen els que resideixen en propietat. Els solters que viuen en
lloguer s’han mogut gairebé tant com els casats en la mobilitat intramunicipal,
mentre que els solters propietaris han participat un 45% menys en la mobilitat,
sobretot en els moviments intermunicipals a la corona metropolitana 10-19km,
quan els solters s’han mogut un 61% menys que els casats. Els solters, a la
vegada, s’han mogut tant com els casats quan es contemplen els habitatges
més petits, mentre que participen menys quan augmenta la superfície de
l’habitatge. Els habitatges de 81 a 100m 2 situats a la corona 10-19km es
presenten com a especialistes en rebre població casada, ja que aquests s’han
mogut gairebé 4 vegades més que els solters.
La selectivitat migratòria en funció de la condició socioeconòmica de la
població i del seu nivell d’instrucció no experimenta canvis notables quan
s’introdueixen el règim de tinença i la superfície dels habitatges. L’ocurrència de
canvis intramunicipals és superior per als individus amb estudis universitaris en
473

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
ambdós tipus de tinença i en tots els grups de superfície, tot i que en la relació
amb les persones que tenen estudis obligatoris l’ocurrència és més elevada
quan es contempla la propietat i els habitatges més petits de la ciutat. En
canvi, en el moment que s’estudia el canvi de municipi s’inverteix la situació i la
població amb el menor nivell acadèmic és la que més experimenta el moviment,
quan viu de lloguer o de propietat, o en habitatges grans o petits. Pel que fa
a la condició socioeconòmica, la intensitat de la sortida de la ciutat central
d’empresaris, gerents, alts directius i professionals tècnics és un 10% superior
a la d’operaris o resta de personal de l’administració, comercial o de serveis,
sempre i quan s’analitzin només propietaris, mentre que és similar en totes les
categories si s’analitzen els llogaters, posant de rellevància la menor difi cultat
dels primers per accedir a la propietat a la ciutat. A més, es tornen a identifi car
signifi catives diferències entre la intensitat dels primers i dels segons quan
s’observa la població que resideix als habitatges més grans. En canvi, i seguint
la línia ja observada, els operaris canvien de municipi amb una intensitat molt
superior a la de la resta de categories socioeconòmiques, independentment del
règim de tinença i de la superfície de l’habitatge en què es resideix.
474

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
Taula 7.12. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
≥ 16 anys que no resideix en règim de lloguer
Població que no resideix en règim de lloguer
Canvi
d'habitatge
a BCN
Emigren a Emigren a la
Catalunya RMB
Emigren a
la resta de
Cat.
Emigren
a la RMB
20km
Canvi Intra +
Inter
Sexe
Home
Dona 1,011 -- 0,911 *** 0,914 *** 0,901 *** 0,838 *** 0,948 ** 0,919 *** 0,973 ***
Edat
16-24 0,623 *** 0,647 *** 0,633 *** 0,784 *** 0,795 *** 0,638 *** 0,578 *** 0,599 ***
25-34 - - - - - - - -
35-49 0,437 *** 0,289 *** 0,266 *** 0,502 *** 0,256 *** 0,240 *** 0,354 *** 0,338 ***
50-64 0,210 *** 0,141 *** 0,120 *** 0,316 *** 0,080 *** 0,098 *** 0,197 *** 0,158 ***
65+ 0,162 *** 0,101 *** 0,093 *** 0,185 *** 0,070 *** 0,085 *** 0,137 *** 0,118 ***
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de Cat. 1,022 -- 1,512 *** 1,241 *** 2,402 *** 1,446 *** 1,035 -- 1,338 *** 1,244 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,064 *** 0,866 *** 0,880 *** 0,858 *** 1,045 -- 0,865 *** 0,848 *** 0,985 --
Espanyola nascut estranger 1,473 *** 0,999 -- 0,944 -- 1,216 * 1,099 -- 0,913 -- 0,909 -- 1,311 ***
Estrangera 3,832 *** 1,482 *** 1,318 *** 2,040 *** 2,008 *** 1,087 -- 1,167 ** 3,231 ***
Estat civil
Solter 0,652 *** 0,478 *** 0,446 *** 0,703 *** 0,523 *** 0,387 *** 0,537 *** 0,553 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,019 -- 1,032 -- 1,103 ** 0,886 * 1,412 *** 1,174 ** 0,953 -- 1,024 --
Separat o divorciat 1,103 *** 1,547 *** 1,489 *** 1,668 *** 1,741 *** 1,212 *** 1,611 *** 1,300 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,965 * 0,993 -- 0,998 -- 0,979 -- 1,160 *** 0,997 -- 0,937 * 0,972 *
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,073 *** 0,854 *** 0,903 *** 0,708 *** 0,955 -- 0,889 *** 0,898 *** 0,977 *
Estudis universitaris 1,226 *** 0,604 *** 0,647 *** 0,511 *** 0,785 *** 0,662 *** 0,601 *** 0,927 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 1,109 *** 0,979 -- 0,988 -- 0,976 -- 0,772 *** 1,012 -- 1,080 * 1,060 ***
Professional tècnic 1,080 *** 1,018 -- 1,026 -- 0,989 -- 0,900 * 1,073 * 1,053 -- 1,062 ***
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 1,003 -- 1,442 *** 1,354 *** 1,771 *** 1,038 -- 1,432 *** 1,426 *** 1,183 ***
Actiu aturat 0,742 *** 1,065 ** 0,933 * 1,675 *** 0,828 *** 0,838 *** 1,118 ** 0,850 ***
Inactiu no estudiant 0,771 *** 1,042 * 0,898 *** 1,628 *** 0,789 *** 0,842 *** 1,034 -- 0,866 ***
Estudiant 0,613 *** 0,346 *** 0,356 *** 0,347 *** 0,302 *** 0,368 *** 0,419 *** 0,480 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No
Sí
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 1,173 *** 0,755 *** 0,766 *** 0,736 *** 1,455 *** 0,509 *** 0,620 *** 1,021 *
61-80 m 2 - - - - - - - -
81-100 m 2 1,000 -- 1,540 *** 1,423 *** 2,012 *** 0,801 *** 1,521 *** 1,697 *** 1,193 ***
Més de 100 m 2 0,966 * 3,531 *** 3,010 *** 5,308 *** 0,933 -- 2,719 *** 4,524 *** 1,776 ***
Constant -1,870 *** -2,121 *** -2,202 *** -4,602 *** -3,704 *** -2,952 *** -3,600 *** -1,136 ***
c2 31.088,2 28.220,2 23.208,7 6.632,6 5.039,8 11.433,1 9.539,5 53.324,1
-2LL 404.798,1 280.806,7 232.870,3 84.448,9 61.164,1 115.757,0 112.748,1 562.857,4
R2 de Nagelkerke 0,087 0,105 0,102 0,076 0,079 0,095 0,083 0,113
N 982.863 982.863 982.863 982.863 982.863 982.863 982.863 982.863
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.13. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
≥ 16 anys que resideix en règim de lloguer
Població que resideix en règim de lloguer
Canvi
d'habitatge
476
a BCN
Emigren a
Emigren a Emigren a la
la resta de
Catalunya RMB
Cat.
Emigren
a la RMB
20km
Sexe
Home
Dona 0,987 -- 0,942 * 0,952 -- 0,919 -- 1,002 -- 0,935 -- 0,919 -- 0,977 *
Edat
16-24 0,908 *** 1,053 -- 1,093 * 0,959 -- 1,259 *** 1,083 -- 0,892 -- 0,926 ***
25-34 - - - - - - - -
35-49 0,506 *** 0,464 *** 0,446 *** 0,547 *** 0,450 *** 0,407 *** 0,498 *** 0,463 ***
50-64 0,261 *** 0,190 *** 0,201 *** 0,181 *** 0,227 *** 0,156 *** 0,238 *** 0,222 ***
65+ 0,161 *** 0,097 *** 0,104 *** 0,091 *** 0,087 *** 0,089 *** 0,139 *** 0,132 ***
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de Cat. 1,193 *** 1,749 *** 1,491 *** 2,325 *** 1,461 *** 1,459 *** 1,497 *** 1,344 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,234 *** 0,897 ** 0,914 * 0,860 * 1,049 -- 0,964 -- 0,775 *** 1,172 ***
Espanyola nascut estranger 1,716 *** 0,886 -- 0,944 -- 0,737 * 1,188 -- 0,618 ** 1,054 -- 1,561 ***
Estrangera 4,111 *** 1,805 *** 1,843 *** 1,609 *** 3,008 *** 1,327 *** 1,247 *** 3,980 ***
Estat civil
Solter 0,960 ** 0,750 *** 0,725 *** 0,835 *** 0,823 *** 0,596 *** 0,798 *** 0,901 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,130 *** 1,025 -- 0,960 -- 1,168 -- 1,331 -- 0,755 -- 0,908 -- 1,113 ***
Separat o divorciat 1,537 *** 1,804 *** 1,841 *** 1,627 *** 1,876 *** 1,674 *** 1,934 *** 1,667 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,956 * 0,997 -- 0,967 -- 1,077 -- 0,887 * 1,086 -- 0,958 -- 0,962 *
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,010 -- 0,861 *** 0,896 ** 0,784 *** 0,847 ** 0,912 -- 0,939 -- 0,971 --
Estudis universitaris 1,179 *** 0,772 *** 0,794 *** 0,733 *** 0,748 *** 0,871 -- 0,771 *** 1,087 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 1,010 -- 1,151 ** 1,092 -- 1,371 *** 0,778 * 1,295 ** 1,276 ** 1,040 --
Professional tècnic 0,979 -- 0,928 -- 0,920 -- 0,984 -- 0,629 *** 1,112 -- 1,087 -- 0,967 --
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 0,954 * 1,996 *** 1,691 *** 2,962 *** 1,592 *** 1,791 *** 1,667 *** 1,168 ***
Actiu aturat 0,832 *** 1,451 *** 1,218 *** 2,265 *** 1,203 * 1,184 -- 1,273 ** 0,938 **
Inactiu no estudiant 0,768 *** 1,247 *** 1,044 -- 1,973 *** 0,866 -- 1,266 ** 1,089 -- 0,843 ***
Estudiant 0,666 *** 0,443 *** 0,435 *** 0,504 *** 0,360 *** 0,547 *** 0,475 *** 0,599 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No
Sí
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 1,019 -- 0,726 *** 0,756 *** 0,656 *** 1,080 -- 0,506 *** 0,643 *** 0,950 ***
61-80 m 2 - - - - - - - -
81-100 m 2 0,907 *** 1,310 *** 1,088 * 1,967 *** 0,697 *** 1,098 -- 1,537 *** 0,988 --
Més de 100 m 2 0,849 *** 1,304 *** 1,086 -- 1,965 *** 0,489 *** 1,057 -- 1,764 *** 0,929 ***
Constant -1,679 *** -2,985 *** -3,181 *** -4,743 *** -4,371 *** -4,147 *** -4,449 *** -1,334 ***
c2 29.249,3 6.471,6 4.519,2 2.222,3 2.533,4 1.452,2 1.307,0 35.517,9
-2LL 196.761,8 70.471,2 54.832,7 25.231,7 23.216,6 21.540,1 22.404,8 222.982,3
R2 de Nagelkerke 0,172 0,093 0,083 0,084 0,102 0,065 0,057 0,189
N 326.195 326.195 326.195 326.195 326.195 326.195 326.195 326.195
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
Taula 7.14. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
≥ 16 anys que resideix en habitatges amb una superfície ≤60m 2
Població que resideix en habitatges amb una superfície de 60m 2 o menys
Canvi
d'habitatge
a BCN
Emigren a Emigren a la
Catalunya RMB
Emigren a
la resta de
Cat.
Emigren
a la RMB
20km
Sexe
Home
Dona 1,003 -- 0,941 * 0,960 -- 0,867 * 0,982 -- 0,985 -- 0,897 -- 0,988 --
Edat
16-24 0,820 *** 0,926 -- 0,904 * 1,092 -- 1,089 -- 0,779 ** 0,709 *** 0,827 ***
25-34 - - - - - - - -
35-49 0,443 *** 0,404 *** 0,361 *** 0,710 *** 0,365 *** 0,287 *** 0,489 *** 0,407 ***
50-64 0,243 *** 0,247 *** 0,201 *** 0,582 *** 0,154 *** 0,158 *** 0,413 *** 0,226 ***
65+ 0,177 *** 0,171 *** 0,141 *** 0,367 *** 0,104 *** 0,116 *** 0,294 *** 0,164 ***
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de Cat. 1,108 *** 1,804 *** 1,565 *** 2,776 *** 1,628 *** 1,385 *** 1,577 *** 1,292 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,060 ** 0,818 *** 0,839 *** 0,780 ** 0,995 -- 0,774 ** 0,707 *** 1,010 --
Espanyola nascut estranger 1,560 *** 1,145 -- 1,103 -- 1,331 -- 1,372 * 0,634 * 1,145 -- 1,502 ***
Estrangera 3,717 *** 2,225 *** 2,227 *** 2,157 *** 3,126 *** 1,558 *** 1,250 * 3,797 ***
Estat civil
Solter 0,994 -- 0,864 *** 0,823 *** 1,094 -- 0,771 *** 0,720 *** 1,113 -- 0,958 **
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,085 * 1,079 -- 1,185 * 0,837 -- 1,045 -- 1,475 ** 1,173 -- 1,088 *
Separat o divorciat 1,613 *** 2,161 *** 2,246 *** 1,741 *** 2,178 *** 1,942 *** 2,568 *** 1,807 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,930 *** 0,893 ** 0,923 * 0,799 ** 0,959 -- 0,952 -- 0,826 * 0,915 ***
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,097 *** 1,051 -- 1,036 -- 1,108 -- 1,012 -- 1,009 -- 1,119 -- 1,089 ***
Estudis universitaris 1,429 *** 0,909 * 0,891 * 1,003 -- 0,731 *** 1,010 -- 1,096 -- 1,327 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 1,033 -- 1,012 -- 0,949 -- 1,440 ** 0,643 *** 1,165 -- 1,435 ** 1,031 --
Professional tècnic 1,065 ** 0,944 -- 0,942 -- 0,994 -- 0,743 *** 1,064 -- 1,246 * 1,043 --
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 0,951 * 1,414 *** 1,330 *** 1,944 *** 1,171 * 1,543 *** 1,456 *** 1,056 *
Actiu aturat 0,738 *** 1,234 *** 1,059 -- 2,370 *** 1,028 -- 1,005 -- 1,196 -- 0,825 ***
Inactiu no estudiant 0,716 *** 1,024 -- 0,888 * 1,893 *** 0,800 ** 0,965 -- 1,033 -- 0,768 ***
Estudiant 0,556 *** 0,371 *** 0,357 *** 0,487 *** 0,276 *** 0,499 *** 0,462 *** 0,500 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - - - -
Sí 1,466 *** 0,708 *** 0,656 *** 0,977 -- 0,698 *** 0,575 *** 0,683 *** 1,269 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys
61-80 m 2
81-100 m 2
Més de 100 m 2
Constant -1,988 *** -3,029 *** -3,078 *** -5,626 *** -3,796 *** -4,239 *** -4,848 *** -1,603 ***
c2 23.270,9 4.450,1 4.126,0 618,3 2.564,6 1.173,5 304.781 27.377,8
-2LL 151.595,4 58.553,9 49.347,4 15.221,2 26.651,7 16.875,5 16.722,3 177.037,7
R2 de Nagelkerke 0,168 0,078 0,084 0,040 0,092 0,067 0,043 0,176
N 304.781 304.781 304.781 304.781 304.781 304.781 304.781 304.781
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.15. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
≥ 16 anys que resideix en habitatges amb una superfície de 61-80m 2
Població que resideix en habitatges amb una superfície de 61 80 m 2
478
Canvi
d'habitatge
a BCN
Emigren a
Emigren a Emigren a la
la resta de
Catalunya RMB
Cat.
Emigren
a la RMB
20km
Sexe
Home
Dona 1,005 -- 0,942 ** 0,952 * 0,901 * 0,863 *** 0,976 -- 1,006 -- 0,985 --
Edat
16-24 0,659 *** 0,688 *** 0,645 *** 0,994 -- 0,769 *** 0,633 *** 0,588 *** 0,638 ***
25-34 - - - - - - - -
35-49 0,414 *** 0,283 *** 0,249 *** 0,580 *** 0,272 *** 0,207 *** 0,330 *** 0,338 ***
50-64 0,205 *** 0,150 *** 0,122 *** 0,386 *** 0,087 *** 0,097 *** 0,226 *** 0,166 ***
65+ 0,152 *** 0,119 *** 0,107 *** 0,235 *** 0,074 *** 0,091 *** 0,190 *** 0,126 ***
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de Cat. 1,049 -- 1,532 *** 1,392 *** 2,110 *** 1,374 *** 1,148 * 1,662 *** 1,219 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,095 *** 0,824 *** 0,833 *** 0,827 ** 0,997 -- 0,844 *** 0,734 *** 1,013 --
Espanyola nascut estranger 1,681 *** 1,003 -- 0,951 -- 1,250 -- 0,970 -- 0,916 -- 0,983 -- 1,517 ***
Estrangera 4,262 *** 2,052 *** 1,845 *** 2,895 *** 2,538 *** 1,275 *** 1,813 *** 4,217 ***
Estat civil
Solter 0,766 *** 0,638 *** 0,603 *** 0,882 * 0,637 *** 0,541 *** 0,710 *** 0,700 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,115 ** 1,022 -- 1,046 -- 0,965 -- 1,499 *** 1,018 -- 0,861 -- 1,084 **
Separat o divorciat 1,298 *** 1,718 *** 1,638 *** 1,984 *** 1,843 *** 1,405 *** 1,691 *** 1,458 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,978 -- 0,970 -- 0,999 -- 0,874 * 1,103 -- 1,036 -- 0,879 * 0,972 --
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,048 ** 0,884 *** 0,920 ** 0,739 *** 0,870 ** 0,896 ** 1,009 -- 0,990 --
Estudis universitaris 1,238 *** 0,770 *** 0,782 *** 0,734 *** 0,750 *** 0,754 *** 0,872 * 1,085 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 1,016 -- 0,987 -- 0,951 -- 1,208 * 0,708 *** 0,985 -- 1,141 -- 1,009 --
Professional tècnic 1,048 * 1,036 -- 1,033 -- 1,034 -- 0,841 * 1,121 * 1,093 -- 1,048 **
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 0,987 -- 1,613 *** 1,510 *** 2,131 *** 1,334 *** 1,588 *** 1,489 *** 1,189 ***
Actiu aturat 0,779 *** 1,152 *** 1,005 -- 1,986 *** 0,982 -- 0,925 -- 1,136 -- 0,870 ***
Inactiu no estudiant 0,786 *** 1,133 *** 0,998 -- 1,865 *** 0,926 -- 0,952 -- 1,128 -- 0,873 ***
Estudiant 0,546 *** 0,322 *** 0,311 *** 0,415 *** 0,330 *** 0,311 *** 0,307 *** 0,465 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - - - -
Sí 1,624 *** 0,757 *** 0,704 *** 1,018 -- 0,984 -- 0,611 *** 0,632 *** 1,347 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys
61-80 m 2
81-100 m 2
Més de 100 m 2
Constant -1,928 *** -2,366 *** -2,428 *** -4,960 *** -3,846 *** -3,152 *** -3,902 *** -1,315 ***
c2 26.849,6 9.149,6 8.386,3 1.317,9 2.694,5 4.043,3 2.016,4 35.044,0
-2LL 213.350,5 110.525,1 93.270,5 29.426,0 31.563,0 45.989,6 38.428,8 267.969,1
R2 de Nagelkerke 0,138 0,086 0,091 0,044 0,081 0,085 0,052 0,151
N 476.505 476.505 476.505 476.505 476.505 476.505 476.505 476.505
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
Taula 7.16. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
≥ 16 anys que resideix en habitatges amb una superfície de 81-100m 2
Població que resideix en habitatges amb una superfície de 81 100 m 2
Canvi
d'habitatge
a BCN
Emigren a
Emigren a Emigren a la
la resta de
Catalunya RMB
Cat.
Emigren
a la RMB
20km
Sexe
Home
Dona 0,992 -- 0,911 *** 0,902 *** 0,942 -- 0,824 *** 0,909 ** 0,932 * 0,959 ***
Edat
16-24 0,691 *** 0,627 *** 0,619 *** 0,714 *** 0,863 -- 0,614 *** 0,579 *** 0,628 ***
25-34 - - - - - - - -
35-49 0,452 *** 0,228 *** 0,206 *** 0,391 *** 0,205 *** 0,177 *** 0,296 *** 0,309 ***
50-64 0,212 *** 0,107 *** 0,091 *** 0,222 *** 0,064 *** 0,069 *** 0,163 *** 0,139 ***
65+ 0,152 *** 0,078 *** 0,072 *** 0,131 *** 0,057 *** 0,063 *** 0,111 *** 0,100 ***
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de Cat. 1,026 -- 1,487 *** 1,176 *** 2,447 *** 1,209 * 0,979 -- 1,370 *** 1,223 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,206 *** 0,895 *** 0,914 ** 0,878 * 1,138 -- 0,881 ** 0,894 * 1,087 ***
Espanyola nascut estranger 1,516 *** 0,974 -- 0,929 -- 1,140 -- 1,098 -- 0,915 -- 0,892 -- 1,343 ***
Estrangera 4,367 *** 1,325 *** 1,136 * 1,904 *** 1,736 *** 0,873 -- 1,174 * 3,688 ***
Estat civil
Solter 0,610 *** 0,418 *** 0,364 *** 0,737 *** 0,361 *** 0,298 *** 0,526 *** 0,490 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,012 -- 1,076 -- 1,097 -- 1,044 -- 1,520 * 1,145 -- 0,967 -- 1,030 --
Separat o divorciat 1,087 ** 1,474 *** 1,398 *** 1,671 *** 1,231 -- 1,174 * 1,678 *** 1,247 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 1,058 * 1,060 * 1,028 -- 1,104 -- 1,226 * 1,005 -- 0,990 -- 1,058 **
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,017 -- 0,834 *** 0,894 *** 0,686 *** 0,931 -- 0,918 * 0,866 *** 0,936 ***
Estudis universitaris 1,112 *** 0,673 *** 0,722 *** 0,560 *** 0,903 -- 0,725 *** 0,682 *** 0,918 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 1,114 *** 0,936 -- 0,921 * 0,996 -- 0,830 -- 0,905 -- 0,989 -- 1,055 *
Professional tècnic 1,061 ** 1,008 -- 1,007 -- 0,977 -- 0,997 -- 1,009 -- 1,003 -- 1,047 *
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 1,019 -- 1,627 *** 1,470 *** 2,095 *** 1,062 -- 1,448 *** 1,606 *** 1,287 ***
Actiu aturat 0,843 *** 1,112 ** 0,960 -- 1,676 *** 0,833 -- 0,830 ** 1,177 * 0,935 **
Inactiu no estudiant 0,797 *** 1,105 ** 0,912 * 1,792 *** 0,685 *** 0,866 * 1,065 -- 0,897 ***
Estudiant 0,684 *** 0,379 *** 0,377 *** 0,414 *** 0,344 *** 0,366 *** 0,426 *** 0,552 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - - - -
Sí 1,497 *** 0,722 *** 0,612 *** 1,091 * 0,979 -- 0,492 *** 0,641 *** 1,196 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys
61-80 m 2
81-100 m 2
Més de 100 m 2
Constant -1,875 *** -1,573 *** -1,681 *** -3,861 *** -3,742 *** -2,294 *** -3,025 *** -0,903 ***
c 2 13.954,2 8.950,5 7.860,0 1.866,9 1.381,5 4.474,1 2.246,0 21.333,6
-2 LL 152.666,6 99.940,0 79.579,6 34.047,4 17.038,7 41.742,3 40.066,2 206.151,5
R 2 de Nagelkerke 0,104 0,095 0,101 0,055 0,077 0,103 0,056 0,124
N 342.023 342.023 342.023 342.023 342.023 342.023 342.023 342.023
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.17. Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi d’habitatge i canvi
intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment. Població
≥ 16 anys que resideix en habitatges amb una superfície > 100m 2
Població que resideix en habitatges amb una superfície superior als 100 m 2
480
Canvi
d'habitatge
a BCN
Emigren a
Emigren a Emigren a la
la resta de
Catalunya RMB
Cat.
Emigren
a la RMB
20km
Sexe
Home
Dona 0,960 * 0,829 *** 0,834 *** 0,845 *** 0,765 *** 0,901 ** 0,810 *** 0,885 ***
Edat
16-24 0,793 *** 0,782 *** 0,826 *** 0,737 *** 1,153 -- 0,954 -- 0,714 *** 0,745 ***
25-34 - - - - - - - -
35-49 0,630 *** 0,420 *** 0,425 *** 0,499 *** 0,417 *** 0,473 *** 0,440 *** 0,469 ***
50-64 0,270 *** 0,160 *** 0,158 *** 0,234 *** 0,147 *** 0,159 *** 0,190 *** 0,176 ***
65+ 0,163 *** 0,084 *** 0,087 *** 0,112 *** 0,060 *** 0,098 *** 0,102 *** 0,096 ***
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN - - - - - - - -
Espanyola nascut a la resta de Cat. 1,121 *** 1,480 *** 1,107 ** 2,413 *** 1,595 *** 1,009 -- 1,101 -- 1,345 ***
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,242 *** 0,971 -- 0,995 -- 0,927 -- 1,213 -- 1,018 -- 0,948 -- 1,109 ***
Espanyola nascut estranger 1,443 *** 0,845 * 0,853 * 0,842 -- 0,944 -- 0,811 -- 0,882 -- 1,153 **
Estrangera 3,064 *** 0,904 -- 0,858 * 1,059 -- 1,095 -- 1,021 -- 0,712 *** 2,141 ***
Estat civil
Solter 0,508 *** 0,345 *** 0,328 *** 0,487 *** 0,456 *** 0,310 *** 0,365 *** 0,381 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 0,866 * 0,928 -- 1,019 -- 0,778 ** 2,025 *** 1,044 -- 0,905 -- 0,881 **
Separat o divorciat 0,897 * 1,359 *** 1,319 *** 1,367 *** 1,279 -- 1,156 * 1,411 *** 1,126 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 1,074 -- 1,112 ** 1,083 -- 1,151 * 1,182 -- 1,116 -- 1,042 -- 1,095 ***
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 0,922 ** 0,697 *** 0,747 *** 0,628 *** 0,836 -- 0,750 *** 0,756 *** 0,771 ***
Estudis universitaris 0,949 -- 0,413 *** 0,440 *** 0,410 *** 0,622 *** 0,496 *** 0,409 *** 0,596 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 1,148 *** 1,017 -- 1,058 -- 0,894 -- 0,927 -- 1,113 -- 1,039 -- 1,092 ***
Professional tècnic 1,054 -- 0,988 -- 1,010 -- 0,921 -- 0,751 * 1,093 -- 1,002 -- 1,021 --
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - - - -
Operari 0,959 -- 1,610 *** 1,345 *** 2,086 *** 0,876 -- 1,295 *** 1,415 *** 1,366 ***
Actiu aturat 0,818 *** 1,150 ** 0,979 -- 1,603 *** 0,609 ** 0,883 -- 1,138 -- 0,980 --
Inactiu no estudiant 0,812 *** 1,047 -- 0,891 ** 1,479 *** 0,678 ** 0,860 * 0,967 -- 0,923 **
Estudiant 0,947 -- 0,413 *** 0,450 *** 0,331 *** 0,314 *** 0,489 *** 0,477 *** 0,639 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - - - -
Sí 1,534 *** 0,339 *** 0,309 *** 0,466 *** 0,613 *** 0,280 *** 0,308 *** 0,838 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys
61-80 m 2
81-100 m 2
Més de 100 m 2
Constant -1,893 *** -0,680 *** -0,994 *** -2,498 *** -3,740 *** -2,111 *** -1,743 *** -0,326 ***
c2 5.429,6 8.166,0 6.023,6 2.387,8 476,7 2.453,0 3.069,9 10.883,6
-2LL 82.958,1 80.612,8 64.092,5 30.666,0 9.045,4 32.028,8 39.170,0 131.565,6
R2 de Nagelkerke 0,076 0,113 0,101 0,078 0,051 0,077 0,081 0,106
N 185.749 185.749 185.749 185.749 185.749 185.749 185.749 185.749
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
7.2. La mobilitat generada a la resta de Catalunya
Com ja s’ha anticipat, l’anàlisi de l’atracció que el fi ltre barceloní exerceix
vers un tipus específi c de població es realitza a partir de dos models de regressió.
Ambdós comparteixen població de risc, els residents a la resta de municipis
catalans en el moment inicial, 1-I-2000. Segons la trajectòria residencial
viscuda durant el període d’anàlisi, 1-I-2000 fi ns al 1-XI-2001, la població
ha quedat agrupada en primer conjunt d’individus que han emigrat a la ciutat
de Barcelona o en un segon que inclou a totes aquelles persones que han
realitzat un canvi de residència intermunicipal, exceptuant els moviments amb
destinació a Barcelona.
7.2.1. El model immigratori general
La diferència entre la mobilitat residencial intermunicipal d’homes i de
dones és petita, però existeix (Taula 7.18). Les dones canvien de residència un
5% menys que els homes, un 6% si només es consideren els moviments que
fi nalitzen el seu recorregut a Barcelona.
Pel que fa als efectes de l’edat, la mobilitat intermunicipal s’adapta a la
clàssica corba vinculada amb el cicle de vida: la població de 25 a 34 anys
registra una intensitat notablement superior a la dels altres grups, sobretot
a mesura que augmenta l’edat dels adults. En canvi, en l’emigració que es
dirigeix a Barcelona els efectes del cicle de vida són menys evidents. Pel cas
barceloní, les diferències d’ocurrència entre el grup modal, el 25-34 anys, i la
resta d’edats adultes no són tan elevades com a la mobilitat intermunicipal. La
població amb 65 anys o més es mou a Barcelona un 47% menys que els de
25 a 34 anys, tot i que a la mobilitat intermunicipal aquesta diferència arriba
fi ns al 84%.
Com s’havia anunciat a l’anàlisi individual de les variables, l’atracció de
Barcelona és superior per als solters catalans que per als casats. Quan la
destinació és Barcelona els primers es mouen un 17% més que els casats,
mentre que en l’emigració intermunicipal es mouen un 39% menys. El model
de regressió ratifi ca, doncs, l’atracció barcelonina vers la població no casada,
ja que vidus, separats i divorciats també són més propensos a marxar a
Barcelona que els casats, en una situació que també es repeteix a la mobilitat
intermunicipal general, tot i que amb menor intensitat.
481

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.18. Odds ratio de la regressió logística. Model immigratori: Canvi residencial
intermunicipal de la població de la resta de Catalunya segons tipus de moviment. Població
≥ 16 anys segons sexe
482
Tota la població >16 anys Població masculina >16 anys Població femenina >16 anys
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol
altre
municipi cat.
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol
altre
municipi cat.
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol altre
municipi cat.
Sexe
Home
Dona 0,940 ** 0,952 ***
Edat
16-24 0,740 *** 0,785 *** 0,736 *** 0,670 *** 0,736 *** 0,905 ***
25-34 - - - - - -
35-49 0,625 *** 0,371 *** 0,585 *** 0,384 *** 0,649 *** 0,352 ***
50-64 0,483 *** 0,209 *** 0,390 *** 0,205 *** 0,584 *** 0,209 ***
65+ 0,533 *** 0,160 *** 0,313 *** 0,150 *** 0,771 *** 0,158 ***
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN 3,951 *** 1,227 *** 3,898 *** 1,239 *** 3,998 *** 1,217 ***
Espanyola nascut a la resta de Cat. - - - - - -
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,640 *** 1,051 *** 1,609 *** 1,061 *** 1,669 *** 1,038 **
Espanyola nascut estranger 3,212 *** 1,231 *** 3,296 *** 1,259 *** 3,120 *** 1,210 ***
Estrangera 3,115 *** 1,601 *** 2,706 *** 1,694 *** 3,642 *** 1,488 ***
Estat civil
Solter 1,168 *** 0,611 *** 0,994 -- 0,587 *** 1,330 *** 0,652 ***
Casat - - - - - -
Vidu 1,442 *** 1,140 *** 1,581 *** 1,267 *** 1,285 *** 1,134 ***
Separat o divorciat 1,948 *** 1,755 *** 2,144 *** 2,046 *** 1,768 *** 1,559 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,642 *** 0,840 *** 0,667 *** 0,850 *** 0,620 *** 0,832 ***
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,913 *** 1,124 *** 1,874 *** 1,099 *** 1,935 *** 1,129 ***
Estudis universitaris 3,092 *** 1,082 *** 3,262 *** 1,069 *** 2,941 *** 1,080 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 0,922 * 0,929 *** 0,863 ** 0,921 *** 0,997 -- 0,914 ***
Professional tècnic 1,203 *** 1,061 *** 1,185 *** 1,076 *** 1,197 *** 1,035 *
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - -
Operari 0,511 *** 1,062 *** 0,494 *** 1,040 ** 0,553 *** 1,128 ***
Actiu aturat 0,800 *** 1,065 *** 0,745 *** 0,978 -- 0,863 ** 1,143 ***
Inactiu no estudiant 0,728 *** 0,954 *** 0,887 * 0,988 -- 0,664 *** 0,983 --
Estudiant 0,920 * 0,468 *** 0,851 * 0,482 *** 0,964 -- 0,440 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - -
Sí 4,413 *** 1,659 *** 4,179 *** 1,644 *** 4,636 *** 1,664 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 1,689 *** 0,972 * 1,786 *** 0,968 * 1,599 *** 0,974 --
61-80 m 2 - - - - - -
81-100 m 2 0,653 *** 1,082 *** 0,644 *** 1,070 *** 0,663 *** 1,100 ***
Més de 100 m 2 0,429 *** 1,445 *** 0,407 *** 1,414 *** 0,454 *** 1,494 ***
Constant -6,386 *** -2,868 *** -6,219 *** -2,832 *** -6,561 *** -2,955 ***
c 2 24.973,6 57.636,7 12.500,4 28.298,7 12.660,5 30.217,9
-2 LL 144.781,2 944.972,8 71.361,4 478.495,7 73.232,5 465.484,7
R 2 de Nagelkerke 0,150 0,065 0,152 0,063 0,150 0,068
N 3.966.884 3.966.884 1.956.639 1.956.639 2.010.245 2.010.245
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
En la mateixa línia identifi cada a l’anàlisi del fi ltre emigratori, l’atracció
de Barcelona és molt superior per a la població més formada. Un resident a
la resta de Catalunya amb estudis universitaris canvia d’habitatge a Barcelona
amb una intensitat que triplica a la de la població amb estudis obligatoris.
En canvi, si es consideren els moviments intermunicipals que es registren a
Catalunya, la població de tots els nivells d’instrucció es mouen amb intensitats
similars, tot i que els més formats presenten uns nivells lleugerament superiors,
aproximadament un 10% més que la població amb estudis obligatoris.
Pel que fa a la condició socioeconòmica, es ratifi ca l’atracció vers la població
professional tècnica, mentre que és molt notable la baixíssima intensitat amb
què els operaris arriben a la ciutat, en consonància amb els elevats nivells
amb què aquest grup abandona la ciutat central. Si es contemplen tots els
moviments intermunicipals catalans, s’observa un comportament molt homogeni
de la població, independent de la condició socioeconòmica a la que pertanyen.
Queda palesa, també, la menor atracció vers aturats i inactius, mentre que a la
resta de Catalunya es mouen tant com els actius ocupats. Com a conseqüència
de l’oferta acadèmica barcelonina, els estudiants de més de 16 anys emigren
tant com els actius ocupats, mentre que la seva mobilitat és molt menor quan
no contemplen la ciutat de Barcelona en el seu itinerari migratori.
Finalment, els nouvinguts que resideixen en règim de lloguer i als habitatges
de superfície mitjana-petita són els que major mobilitat han presentat durant el
període d’estudi. Es ratifi ca, doncs, la importància del lloguer en els desplaçaments
residencials que tenen com a destinació la ciutat de Barcelona.
7.2.2. Models immigratoris específi cs segons les característiques
de la població
A continuació es recopilen les principals interaccions entre variables
detectades a partir de l’aplicació dels models de regressió a determinats
subgrups de població (Taula 7.18 a Taula 7.23).
Tot i que les diferències no són mai molt notables, el de les dones de més
de 50 anys i el de les de nacionalitat estrangera són els únics grups de població
femenina que emigren més a Barcelona que els homes. Les dones de més de
65 anys, per exemple, emigren a Barcelona un 22% més que els homes, i les
estrangeres un 17%.
483

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
La forta atracció de Barcelona vers la població adulta femenina de més edat
explica els alts nivells de mobilitat que es registraven per al conjunt de la població
en aquestes edats. Aquesta tendència s’intensifi ca entre les dones de 65 anys i
més, que només tenen una mobilitat un 23% inferior a les del grup 25-34 anys,
i superior a la de la resta dels altres grups d’adults. Aquests moviments s’han
d’entendre en la proliferació de nous contextos en què s’insereix la població
femenina de més edat, amb la pèrdua del seu cònjuge, la major longevitat o la
necessitat d’atenció. Els homes grans, en canvi, no presenten uns valors tan
elevats, en tant que tenen menys probabilitats d’experimentar els dos primers
aspectes que s’acaben de comentar. Entre la població de més edat, a més, la
propensió a emigrar a la ciutat central és més elevada si l’individu és natural
de Barcelona.
La mobilitat dels solters amb destinació Barcelona és superior a la dels
casats a partir dels 25 anys, sobretot, però, després dels 35 anys. Entre els 16
i els 24, els solters amb destinació Barcelona experimenten el fenomen amb
un 43% menys d’ocurrència; aquest valor, però, no sembla tan baix quan es
compara amb la resta de la mobilitat intermunicipal. En aquesta darrera, els
més joves es mouen amb una intensitat gairebé un 80% menor si són solters.
Entre els 35 i 49 anys, en canvi, els solters catalans presenten una ocurrència
del moviment emigratori a Barcelona un 61% superior a la dels solters, mentre
que és més del doble a partir dels 50 anys. Les odds ratio dels models de
regressió demostren que la mobilitat dels solters amb destinació a Barcelona
està més vinculada a la residència en règim en lloguer i en habitatges més
petits del que ho fan els altres migrants intermunicipals, i els casats.
La incidència del nivell d’instrucció de la població en l’emigració a Barcelona
es repeteix, en el sentit ja comentat, en tots els grups específi cs contemplats:
l’atracció vers la població més formada és molt superior a la que presenta un
nivell més baix. La relació de la mobilitat de la població amb estudis universitaris
amb la d’aquells que tenen estudis obligatoris assoleix un nivell especialment
elevat quan s’analitza únicament a la població de nacionalitat espanyola no
nascuda a Barcelona. L’ocurrència del canvi de residència a Barcelona dels
primers quintuplica a la dels segons.
Una situació similar es registra quan s’analitza el fi ltre barceloní en termes de
condició socioeconòmica. En tots els grups, excepte en el de la població adulta
amb més edat, es repeteix la major propensió per experimentar un moviment a
484

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
Barcelona d’individus amb un perfi l professional tècnic, acompanyat de la dèbil
atracció generada vers la població operària, que sistemàticament presenta els
valors més baixos. Amb unes odds ratio sempre per sota de les dels actius a
totes les agrupacions realitzades, l’emigració a Barcelona de dones inactives és
un 35% inferior a la de la categoria de referència, la de les dones ocupades en
treballs relacionats amb l’administració, serveis o el comerç.
Finalment, la població de la resta de Catalunya del grup 16-24 anys que en
data censal residia en règim de lloguer ha registrat una ocurrència del moviment
cap a Barcelona que ha octuplicat la dels que resideixen en propietat. En tots
els grups d’edat es repeteix la major mobilitat dels llogaters, malgrat que és en
el de la població més jove on s’ha intensifi cat la relació.
485

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.19. Odds ratio de la regressió logística. Model immigratori: Canvi residencial
intermunicipal de la població de la resta de Catalunya segons tipus de moviment. Població
segons edat (I)
486
Tota la població >16 anys Població 16-24 anys Població 25-34 anys
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol
altre municipi
cat.
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol
altre municipi
cat.
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol
altre municipi
cat.
Sexe
Home
Dona 0,940 ** 0,952 *** 1,020 -- 1,265 *** 0,880 *** 0,949 ***
Edat
16-24 0,740 *** 0,785 ***
25-34 - -
35-49 0,625 *** 0,371 ***
50-64 0,483 *** 0,209 ***
65+ 0,533 *** 0,160 ***
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN 3,951 *** 1,227 *** 3,762 *** 1,103 *** 3,500 *** 1,183 ***
Espanyola nascut a la resta de Cat. - - - - - -
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,640 *** 1,051 *** 2,618 *** 1,223 *** 1,909 *** 0,948 **
Espanyola nascut estranger 3,212 *** 1,231 *** 3,867 *** 1,226 ** 3,173 *** 1,036 --
Estrangera 3,115 *** 1,601 *** 2,798 *** 1,248 *** 2,493 *** 1,311 ***
Estat civil
Solter 1,168 *** 0,611 *** 0,569 *** 0,215 *** 1,008 -- 0,572 ***
Casat - - - - - -
Vidu 1,442 *** 1,140 *** 0,767 -- 0,366 ** 1,485 -- 0,930 --
Separat o divorciat 1,948 *** 1,755 *** 0,983 -- 0,663 *** 1,473 *** 1,247 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,642 *** 0,840 *** 0,673 *** 0,899 *** 0,619 *** 0,802 ***
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,913 *** 1,124 *** 1,982 *** 1,042 * 1,798 *** 1,112 ***
Estudis universitaris 3,092 *** 1,082 *** 2,920 *** 0,836 *** 3,097 *** 1,084 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 0,922 * 0,929 *** 0,850 -- 1,098 * 0,938 -- 0,889 ***
Professional tècnic 1,203 *** 1,061 *** 1,258 ** 1,070 -- 1,293 *** 1,065 ***
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - -
Operari 0,511 *** 1,062 *** 0,494 *** 1,129 *** 0,518 *** 1,080 ***
Actiu aturat 0,800 *** 1,065 *** 0,647 *** 1,008 -- 0,812 *** 0,991 --
Inactiu no estudiant 0,728 *** 0,954 *** 0,652 *** 0,908 ** 0,755 *** 0,861 ***
Estudiant 0,920 * 0,468 *** 0,911 -- 0,525 *** 1,071 -- 0,541 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - -
Sí 4,413 *** 1,659 *** 8,405 *** 2,051 *** 4,553 *** 1,477 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 1,689 *** 0,972 * 1,630 *** 1,099 *** 1,887 *** 0,931 ***
61-80 m 2 - - - - - -
81-100 m 2 0,653 *** 1,082 *** 0,613 *** 1,028 -- 0,622 *** 1,072 ***
Més de 100 m 2 0,429 *** 1,445 *** 0,546 *** 1,348 *** 0,331 *** 1,261 ***
Constant -6,386 *** -2,868 *** -6,328 *** -2,318 *** -6,203 *** -2,702 ***
c 2 24.973,6 57.636,7 4.235,9 8.373,4 8.785,2 5.623,3
-2 LL 144.781,2 944.972,8 23.756,7 146.188,1 55.986,9 350.101,8
R 2 de Nagelkerke 0,150 0,065 0,154 0,061 0,140 0,020
N 3.966.884 3.966.884 583.195 583.195 802.063 802.063
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
Taula 7.20. Odds ratio de la regressió logística. Model immigratori: Canvi residencial
intermunicipal de la població de la resta de Catalunya segons tipus de moviment. Població
segons edat (II)
Població 35-49 anys Població 50-64 anys Població 65 anys i més
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol
altre municipi
Cat.
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol
altre municipi
cat.
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol altre
municipi cat.
Sexe
Home
Dona 0,833 *** 0,822 *** 1,012 -- 0,824 *** 1,225 ** 0,863 ***
Edat
16-24
25-34
35-49
50-64
65+
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN 4,788 *** 1,281 *** 5,173 *** 1,540 *** 5,047 *** 1,564 ***
Espanyola nascut a la resta de Cat. - - - - - -
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,625 *** 1,052 *** 1,553 *** 1,305 *** 1,553 *** 1,363 ***
Espanyola nascut estranger 3,171 *** 1,390 *** 3,172 *** 1,618 *** 3,023 *** 1,334 **
Estrangera 4,020 *** 1,968 *** 3,198 *** 2,380 *** 1,853 * 2,171 ***
Estat civil
Solter 1,616 *** 1,172 *** 2,065 *** 1,042 -- 2,090 *** 1,025 --
Casat - - - - - -
Vidu 1,296 -- 1,316 *** 1,359 * 1,131 ** 1,683 *** 1,316 ***
Separat o divorciat 2,422 *** 2,234 *** 2,704 *** 2,491 *** 2,138 *** 2,570 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,655 *** 0,821 *** 0,655 *** 0,855 *** 0,689 *** 0,944 --
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 2,058 *** 1,106 *** 2,029 *** 1,156 *** 1,966 *** 1,138 --
Estudis universitaris 3,160 *** 1,058 ** 3,244 *** 1,035 -- 2,778 *** 1,274 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 0,874 * 0,954 * 0,821 -- 0,853 *** 0,639 -- 0,863 --
Professional tècnic 1,045 -- 1,030 -- 0,958 -- 1,035 -- 0,537 -- 1,119 --
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - -
Operari 0,482 *** 1,077 *** 0,511 *** 0,940 -- 0,660 -- 1,070 --
Actiu aturat 0,846 * 1,217 *** 0,974 -- 1,307 *** 0,811 -- 2,995 ***
Inactiu no estudiant 0,799 *** 1,009 -- 0,756 ** 1,152 *** 0,293 *** 1,041 --
Estudiant 1,672 *** 1,027 -- 1,542 -- 0,900 -- 0,524 -- 1,342 --
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - -
Sí 3,277 *** 1,838 *** 3,425 *** 1,415 *** 2,090 *** 1,331 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 1,536 *** 1,030 -- 1,541 *** 0,899 ** 1,133 -- 0,788 ***
61-80 m 2 - - - - - -
81-100 m 2 0,675 *** 1,201 *** 0,787 ** 1,163 *** 0,713 *** 1,167 ***
Més de 100 m 2 0,448 *** 2,011 *** 0,553 *** 1,668 *** 0,490 *** 1,485 ***
Constant -6,902 *** -4,116 *** -7,313 *** -4,693 *** -6,167 *** -5,034 ***
c2 5.495,2 6.916,7 1.894,8 2.098,5 758,6 799,1
-2LL 36.960,6 251.788,7 14.633,7 110.644,7 12.475,5 79.572,2
R2 de Nagelkerke 0,132 0,030 0,116 0,020 0,058 0,010
N 1.051.583 1.051.583 777.986 777.986 752.057 752.057
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.21. Odds ratio de la regressió logística. Model immigratori: Canvi residencial
intermunicipal de la població de la resta de Catalunya segons tipus de moviment. Població
≥ 16 anys segons nacionalitat i àmbit de naixement
488
Població de nacionalitat
espanyola nascuda a BCN
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol altre
municipi cat.
Població de nacionalitat
espanyola no nascuda a BCN
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol altre
municipi cat.
Població de nacionalitat
estrangera
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol altre
municipi cat.
Sexe
Home
Dona 0,921 ** 0,995 -- 0,895 *** 0,936 *** 1,175 ** 0,968 --
Edat
16-24 0,710 *** 0,709 *** 0,683 *** 0,802 *** 0,880 -- 0,951 --
25-34 - - - - - -
35-49 0,642 *** 0,370 *** 0,641 *** 0,350 *** 0,769 *** 0,669 ***
50-64 0,505 *** 0,222 *** 0,550 *** 0,198 *** 0,528 *** 0,419 ***
65+ 0,478 *** 0,176 *** 0,590 *** 0,148 *** 0,337 *** 0,298 ***
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN
Espanyola nascut a la resta de Cat.
Espanyola nascut a la resta d'Esp.
Espanyola nascut estranger
Estrangera
Estat civil
Solter 0,969 -- 0,572 *** 1,229 *** 0,581 *** 1,498 *** 0,986 --
Casat - - - - - -
Vidu 1,341 ** 0,909 -- 1,479 *** 1,173 *** 1,610 * 1,063 --
Separat o divorciat 1,873 *** 1,498 *** 1,968 *** 1,861 *** 1,775 *** 1,385 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,773 *** 0,848 *** 0,731 *** 0,856 *** 0,451 *** 0,843 ***
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,549 *** 1,037 * 2,460 *** 1,144 *** 1,759 *** 1,207 ***
Estudis universitaris 2,262 *** 0,938 ** 4,552 *** 1,126 *** 2,534 *** 1,203 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 0,951 -- 0,978 -- 0,885 * 0,918 *** 0,858 -- 0,812 ***
Professional tècnic 1,212 *** 1,071 ** 1,232 *** 1,058 *** 0,922 -- 0,992 --
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - -
Operari 0,570 *** 1,124 *** 0,483 *** 1,027 * 0,483 *** 1,229 ***
Actiu aturat 0,884 * 1,022 -- 0,797 *** 1,075 *** 0,620 *** 1,128 **
Inactiu no estudiant 0,782 *** 0,932 ** 0,767 *** 0,976 -- 0,538 *** 0,916 *
Estudiant 0,876 * 0,472 *** 1,021 -- 0,468 *** 0,885 -- 0,513 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No - - - - - -
Sí 4,236 *** 1,581 *** 4,954 *** 1,767 *** 2,996 *** 1,266 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 1,490 *** 0,890 *** 1,910 *** 1,030 * 1,913 *** 0,896 ***
61-80 m 2 - - - - - -
81-100 m 2 0,731 *** 1,253 *** 0,544 *** 1,044 *** 0,747 *** 0,982 --
Més de 100 m 2 0,488 *** 1,527 *** 0,319 *** 1,451 *** 0,665 *** 0,966 --
Constant -4,769 *** -2,633 *** -6,396 *** -2,820 *** -5,077 *** -2,603 ***
c 2 4.931,9 8.936,1 9.658,6 40.794,3 1.754,9 1.167,5
-2 LL 59.466,1 200.754,7 70.695,3 687.025,5 14.450,0 55.806,7
R 2 de Nagelkerke 0,080 0,050 0,122 0,062 0,115 0,025
N 635.398 635.398 3.206.914 3.206.914 124.572 124.572
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

7. La incidència dels factors individuals en la selectivitat migratòria a Barcelona
Taula 7.22. Odds ratio de la regressió logística. Model immigratori: Canvi residencial
intermunicipal de la població de la resta de Catalunya segons tipus de moviment. Població
≥ 16 anys segons règim de tinença
Tota la població >16 anys Població >16 anys no resideix
en règim de lloguer
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol altre
municipi cat.
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol altre
municipi cat.
Població >16 anys resideix
en règim de lloguer
Emigren a
BCN
Emigren a
qualsevol altre
municipi cat.
Sexe
Home
Dona 0,940 ** 0,952 *** 0,895 *** 0,949 *** 0,992 -- 0,959 *
Edat
16-24 0,740 *** 0,785 *** 0,602 *** 0,757 *** 0,931 -- 0,964 --
25-34 - - - - - -
35-49 0,625 *** 0,371 *** 0,669 *** 0,338 *** 0,571 *** 0,570 ***
50-64 0,483 *** 0,209 *** 0,497 *** 0,197 *** 0,457 *** 0,270 ***
65+ 0,533 *** 0,160 *** 0,614 *** 0,152 *** 0,361 *** 0,189 ***
Nacionalitat/Àmbit naix.
Espanyola nascut a BCN 3,951 *** 1,227 *** 4,483 *** 1,265 *** 3,146 *** 1,001 --
Espanyola nascut a la resta de Cat. - - - - - -
Espanyola nascut a la resta d'Esp. 1,640 *** 1,051 *** 1,634 *** 1,072 *** 1,482 *** 0,925 ***
Espanyola nascut estranger 3,212 *** 1,231 *** 2,908 *** 1,279 *** 3,244 *** 1,017 --
Estrangera 3,115 *** 1,601 *** 4,552 *** 1,855 *** 2,538 *** 1,392 ***
Estat civil
Solter 1,168 *** 0,611 *** 1,063 * 0,561 *** 1,373 *** 0,900 ***
Casat - - - - - -
Vidu 1,442 *** 1,140 *** 1,475 *** 1,150 *** 1,534 *** 1,152 **
Separat o divorciat 1,948 *** 1,755 *** 2,093 *** 1,720 *** 1,983 *** 1,976 ***
Nivell d'estudis
Primària o menys 0,642 *** 0,840 *** 0,728 *** 0,857 *** 0,570 *** 0,815 ***
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,913 *** 1,124 *** 1,878 *** 1,100 *** 2,009 *** 1,253 ***
Estudis universitaris 3,092 *** 1,082 *** 3,124 *** 1,047 *** 3,157 *** 1,306 ***
Condició socioecon. i act.
Empresari 0,922 * 0,929 *** 0,958 -- 0,910 *** 0,851 ** 1,051 --
Professional tècnic 1,203 *** 1,061 *** 1,204 *** 1,066 *** 1,202 *** 1,035 --
Personal adm.,comercial,serveis - - - - - -
Operari 0,511 *** 1,062 *** 0,562 *** 1,056 *** 0,458 *** 1,112 ***
Actiu aturat 0,800 *** 1,065 *** 0,879 * 1,035 * 0,733 *** 1,183 ***
Inactiu no estudiant 0,728 *** 0,954 *** 0,778 *** 0,945 *** 0,665 *** 1,021 --
Estudiant 0,920 * 0,468 *** 0,862 * 0,446 *** 1,070 -- 0,657 ***
Tinença habitatge. Lloguer?
No - -
Sí 4,413 *** 1,659 ***
Superfície útil de l'habitatge
60m 2 o menys 1,689 *** 0,972 * 1,771 *** 0,970 * 1,636 *** 0,986 --
61-80 m 2 - - - - - -
81-100 m 2 0,653 *** 1,082 *** 0,619 *** 1,077 *** 0,720 *** 1,133 ***
Més de 100 m 2 0,429 *** 1,445 *** 0,368 *** 1,497 *** 0,670 *** 1,134 ***
Constant -6,386 *** -2,868 *** -6,416 *** -2,810 *** -4,878 *** -2,710 ***
c 2 24.973,6 57.636,7 10.765,0 46.930,9 7.073,9 7.986,6
-2 LL 144.781,2 944.972,8 95.194,5 797.175,3 48.866,9 146.169,9
R 2 de Nagelkerke 0,150 0,065 0,103 0,062 0,134 0,061
N 3.966.884 3.966.884 3.543.219 3.543.219 423.665 423.665
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.23. Odds ratio de la regressió logística. Model immigratori: Canvi residencial
intermunicipal de la població de la resta de Catalunya segons tipus de moviment. Població
≥ 16 anys segons superfície útil de l’habitatge
490
Població que resideix en
habitatges 100 m 2
Emigren a
qualsevol altre
municipi cat.
Sexe
Home
Dona
Edat
0,902 ** 0,972 -- 0,948 -- 0,943 *** 0,936 -- 0,955 *** 1,009 -- 0,924 ***
16-24 0,725 *** 0,924 ** 0,790 *** 0,803 *** 0,629 *** 0,730 *** 0,938 -- 0,792 ***
25-34 - - - - - - - -
35-49 0,549 *** 0,470 *** 0,638 *** 0,353 *** 0,657 *** 0,331 *** 0,746 *** 0,382 ***
50-64 0,388 *** 0,294 *** 0,469 *** 0,238 *** 0,547 *** 0,197 *** 0,612 *** 0,177 ***
65+
Nacionalitat/Àmbit naix.
0,333 *** 0,223 *** 0,616 *** 0,194 *** 0,633 *** 0,158 *** 0,633 ** 0,117 ***
Espanyola nascut a BCN 2,550 *** 0,850 *** 3,566 *** 1,071 *** 5,324 *** 1,424 *** 6,337 *** 1,348 ***
Espanyola nascut a la resta
de Cat.
Espanyola nascut a la resta
d'Esp.
- - - - - - - -
1,382 *** 0,728 *** 1,356 *** 0,848 *** 1,970 *** 1,122 *** 2,729 *** 1,371 ***
Espanyola nascut estranger 2,858 *** 1,026 -- 2,782 *** 1,084 -- 3,227 *** 1,161 *** 5,027 *** 1,532 ***
Estrangera
Estat civil
2,534 *** 1,372 *** 2,571 *** 1,680 *** 3,741 *** 1,603 *** 5,525 *** 1,445 ***
Solter 1,363 *** 0,880 *** 1,064 -- 0,675 *** 1,168 ** 0,600 *** 1,030 -- 0,448 ***
Casat - - - - - - - -
Vidu 1,484 *** 1,089 -- 1,271 * 1,123 ** 1,668 *** 1,123 *** 1,685 *** 1,237 ***
Separat o divorciat
Nivell d'estudis
2,090 *** 2,213 *** 1,831 *** 1,843 *** 2,026 *** 1,684 *** 1,950 *** 1,636 ***
Primària o menys 0,683 *** 0,789 *** 0,620 *** 0,805 *** 0,695 *** 0,864 *** 0,690 *** 0,936 ***
ESO,EGB, FP 1er grau - - - - - - - -
Batx. Sup i FP 2on grau 1,787 *** 1,224 *** 1,927 *** 1,217 *** 2,076 *** 1,100 *** 1,738 *** 1,024 --
Estudis universitaris
Condició socioecon. i act.
3,069 *** 1,333 *** 3,257 *** 1,250 *** 2,905 *** 1,121 *** 2,962 *** 0,910 ***
Empresari 0,845 * 1,075 -- 0,932 -- 0,949 * 0,867 * 0,935 ** 1,144 -- 0,870 ***
Professional tècnic 1,306 *** 1,125 ** 1,204 *** 1,100 *** 1,135 * 1,064 ** 1,244 * 1,021 --
Personal
adm.,comercial,serveis
- - - - - - - -
Operari 0,547 *** 1,059 * 0,505 *** 1,061 *** 0,446 *** 1,102 *** 0,493 *** 1,023 --
Actiu aturat 0,731 *** 0,976 -- 0,768 *** 1,004 -- 0,885 -- 1,095 *** 1,082 -- 1,203 ***
Inactiu no estudiant 0,679 *** 0,848 *** 0,710 *** 0,935 ** 0,700 *** 0,982 -- 1,030 -- 1,006 --
Estudiant
Tinença habitatge. Lloguer?
0,790 ** 0,442 *** 0,855 * 0,385 *** 1,018 -- 0,498 *** 1,367 ** 0,580 ***
No - - - - - - - -
Sí
Superfície útil de l'habitatge
60m
3,569 *** 1,615 *** 4,256 *** 1,607 *** 4,865 *** 1,832 *** 7,415 *** 1,405 ***
2 o menys
61-80 m2 81-100 m2 Més de 100 m2 Constant -5,473 *** -3,012 *** -6,237 *** -2,848 *** -7,029 *** -2,821 *** -7,960 *** -2,381 ***
c2 6.157,3 8.309,5 7.451,4 18.725,5 5.269,4 19.414,9 2.860,0 13.579,8
-2LL 36.845,2 106.344,4 51.235,0 267.327,3 36.736,1 306.614,1 19.358,7 261.446,3
R2 de Nagelkerke 0,149 0,081 0,130 0,073 0,127 0,067 0,130 0,056
N 471.605 471.605 1.189.429 1.189.429 1.331.696 1.331.696 974.154 974.154
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001. Valor de signifi cació: ***p

8. Conclusions
Conclusions
A continuació s’enumeren les principals conclusions d’aquesta Tesi Doctoral.
Aquestes estan estructurades a partir dels tres grans apartats en què s’ha dividit
la recerca: en primer lloc identifi cació de la singularitat demogràfi ca del període
en què s’emmarca la recerca, seguit amb l’estudi de les migracions recents, per
acabar amb l’anàlisi dels migrants i del fi ltre demogràfi c barceloní.
8.1. Una proposta de periodització del creixement demogràfi c de la
ciutat de Barcelona
El component migratori ha exercit un paper clau en l’evolució de la població
de la ciutat de Barcelona al llarg dels darrers 170 anys, des de l’explosió
industrial i urbana fi ns a l’actualitat. La migració explica, no tan sols els
períodes de màxim creixement demogràfi c de la ciutat, sinó també les pèrdues
registrades durant el darrer quart de segle XX.
491

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Barcelona s’ha anticipat al comportament demogràfi c que defi neix el sistema
català de reproducció, i que té en la migració el principal component reproductiu
de la població. De fet, es podria considerar que un dels primers elements en
endegar el funcionament d’aquest sistema és l’obertura del camp immigratori
barceloní a les regions de fora de Catalunya. Així doncs, la ciutat de Barcelona
va ser, en els seus inicis, motor de l’atracció migratòria interregional.
Barcelona també ha anticipat el descens de la fecunditat, i ha contribuït
a la reducció dels nivells de mortalitat. En el primer cas, l’afi rmació ha estat
ratifi cada en la recerca amb l’anàlisi de les dades específi ques de la ciutat;
durant la segona meitat de segle XIX, Barcelona havia assolit ja els nivells als
quals el conjunt català arribaria en tombar el segle. El progrés barceloní, en
canvi, no va aconseguir frenar la sobremortalitat urbana, tot i que s’ha apuntat la
infl uència de Barcelona en la reducció dels nivells de mortalitat al seu veïnatge,
gràcies a la difusió dels avenços mèdics, d’higiene i d’alimentació.
La cronologia migratòria de Barcelona, també presenta especifi citats respecte
al calendari migratori del seu entorn metropolità i del conjunt català. L’enorme
atracció que generà la ciutat durant la segona meitat de segle XIX i el primer
terç de segle XX, sobretot durant el període 1915-1930, la convertí, gairebé,
en l’única entitat que va absorbir els fl uxos immigratoris procedents de la resta
de Catalunya i d’Espanya. La situació canvià en la represa del creixement
migratori que s’experimentà a partir del fi nal de la Guerra Civil espanyola. En
un començament, Barcelona compartí protagonisme en la recepció del fl ux
immigratori amb l’entorn metropolità; la progressiva saturació de l’entramat
urbà del municipi, però, va determinar l’aturada del fl ux immigratori amb
destinació a la ciutat central, i va convertir a la primera corona metropolitana en
el principal àmbit d’absorció de població. Conseqüentment, Barcelona va ser la
primera entitat en encetar els processos de desconcentració de la població, que
han acabat defi nint els mecanismes de suburbanització territorial. Finalment,
Barcelona s’ha confi gurat novament com la porta d’entrada a Catalunya per a
la recent immigració internacional, tot i que per primera vegada els immigrants
s’han trobat un municipi totalment construït, que pot diferenciar el seu
comportament residencial futur respecte als experimentats durant processos
immigratoris anteriors.
Tot i que el signe del saldo migratori sempre ha estat l’element que ha
defi nit la intensitat i les característiques del creixement de la població, la
492

Conclusions
relació que han establert les variables naturals i migratòries ha variat al llarg del
període estudiat. A partir d’aquestes relacions s’estableixen diferents etapes en
l’evolució demogràfi ca de la ciutat de Barcelona:
1834-1900. Immigració i saldo natural negatiu en l’explosió
industrial i urbana de la ciutat
Entre 1834 i 1900 la ciutat de Barcelona i els municipis del Pla de Barcelona
triplicaren la població de partida. El saldo natural va ser, però, normalment
negatiu, conseqüència sobretot d’una mortalitat que presentava uns valors
elevats, superiors en la majoria d’anys al nombre de naixements, i amb totals
extraordinàriament alts quan es registraven crisis epidèmiques. Les difi cultats
per reduir la mortalitat en un àmbit urbà i industrial com el de Barcelona van
ser notables, i per aquest motiu el comportament de la mortalitat no fou més
modern a la ciutat que a les àrees rurals. No obstant això, al llarg del segle
s’observa una tendència a la millora dels nivells de mortalitat. En canvi, la
fecunditat sí que va anticipar la seva reducció respecte al conjunt de Catalunya,
i presentava un dels nivells més baixos entre les àrees urbanes europees.
Amb un saldo natural negatiu, s’atribueix al component migratori no tan sols
l’increment total d’efectius sinó també la compensació del propi balanç natural
negatiu. La ciutat exercí el paper d’urbs industrial amb una gran capacitat
d’atracció. Altres nuclis del Pla de Barcelona van créixer més intensament que
la ciutat central, i van aprofi tar-se de la difusió industrial i econòmica que
es va produir a la zona. La darrera dècada del segle és la que va registrar
un creixement migratori més elevat, superior en termes relatius, fi ns i tot, als
episodis immigratoris més intensos de la segona meitat de segle XX.
Barcelona atreia població d’ambdós sexes, tot i que el fl ux immigratori
femení fou lleugerament més important. L’estructura per edats dels nous
residents estava caracteritzada per una notable acumulació d’individus en la
franja de joves i d’adults joves. En el cas de les dones, també s’ha de destacar
l’arribada d’importants fl uxos de població infantil del grup 11-15 anys. La resta
de la província de Barcelona i del territori català foren els principals punts
de procedència de la població immigrada. Respecte a l’arribada de persones
nascudes a la resta d’Espanya, no existeixen dades empíriques fi ns a l’any
1877, quan el cens indicà que un de cada quatre residents a Barcelona havia
nascut fora de Catalunya, valor que es va mantenir estable fi ns a fi nals de
493

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
segle. La presència d’aquest grup era, doncs, destacable abans de les onades
immigratòries del segle XX, quan defi nitivament s’amplià l’àmbit de procedència
de la població. També era important, en comparació amb la resta d’Espanya,
la presència de població estrangera. L’atracció de Barcelona vers els estrangers
potencia encara més la tradicional concepció de la ciutat durant la segona
meitat de segle XIX com a espai que experimentà un fort desenvolupament
industrial, urbà i econòmic.
1900-1940. La consolidació de la immigració procedent de la resta
d’Espanya
Amb el canvi de segle, fecunditat i mortalitat prosseguien el seu camí cap a
l’assoliment de nivells post-transicionals, als quals estaven a punt d’arribar en
fi nalitzar aquest període. La fecunditat es reduïa progressivament, i a la dècada
de 1920 i 1930 s’assoliren valors sintètics transversals similars als que es
registrarien a fi nals de la dècada de 1970, fi ns i tot per sota dels dos fi lls per
dona. Amb una fecunditat a la baixa, el saldo natural no aconseguia palesar la
millora espectacular dels nivells de mortalitat, que en tombar de segle inicià,
ara sí, un veloç procés de reducció. Bona prova és l’augment de l’esperança
de vida, que va estar a punt de doblar-se entre 1900 i 1940. Amb tot, entre
1900 i 1920 el saldo natural és pràcticament equivalent a zero, mentre que
a partir de 1920, i fi ns a l’esclat de la Guerra Civil, s’encadena una sèrie
d’anys amb saldo natural positiu. En aquest període es produeix, fi nalment,
la convergència entre els valors catalans i barcelonins en totes dues variables,
fecunditat i mortalitat.
La centralitat de Barcelona en la dinàmica migratòria catalana del primer
terç de segle XX fou indiscutible. Es duplicaren els efectius de població entre
1900 i 1930, de manera que Barcelona es convertí en la primera capital
espanyola en superar el milió d’habitants, i el seu pes dintre de Catalunya
augmentà considerablement (al 1940 quatre de cada deu catalans residien a
Barcelona, un més dels que ho feien al 1900).
El període 1915-1930 ha estat l’etapa de la història moderna de Barcelona en
què s’ha incorporat més població per motius migratoris, tant en termes absoluts
com en termes relatius (només el període 1940-1970, de doble durada, afegeix
en nombres absoluts una quantitat similar). Amb un saldo migratori proper a
les 400.000 persones entre 1915 i 1930, la variable migratòria va aportar més
494

Conclusions
del 90% del creixement del període. Amb aquest increment de població per
immigració, al 1930 només quatre de cada deu residents a Barcelona eren fi lls
de la ciutat.
Els joves són els protagonistes del fl ux que s’incorpora a la ciutat a totes
les onades immigratòries a Barcelona, i aquesta no és excepció. Entre les
generacions més joves s’assoliren, al període 1920 i 1930, taxes de migració
superiors al 60‰, valors que mai s’han repetit en la història moderna de la
ciutat. La immigració de les primeres dècades de segle XX va estar associada,
també, a una notable feminització dels fl uxos, sobretot d’aquells procedents
del nord d’Espanya.
Es disposa d’una informació més àmplia sobre els àmbits de procedència de
la població que arribà durant aquest període gràcies a la publicació del lloc de
naixement als censos de 1920, 1930 i 1940. D’aquests s’extreu la defi nitiva
obertura de Barcelona a àmbits migratoris de la resta d’Espanya, cada vegada
més allunyats. Aragó i la Comunitat Valenciana, a més de la resta de Catalunya,
es consolidaren com les principals regions de naixement de la població no
nascuda a la ciutat, a la vegada que dues noves procedències, Múrcia i Almeria,
incrementaren extraordinàriament els seus efectius a Barcelona.
1940-1970. Darreres fases de creixement migratori i primers
mecanismes de selecció en un incipient àmbit urbà madur
A diferència d’allò que moltes vegades s’acostuma a associar, la immediata
postguerra és sinònim a la ciutat de Barcelona d’una represa del creixement
migratori intens. Si bé el fi nal de la guerra va representar la sortida d’individus
de la ciutat, el fl ux immigratori no només va compensar aquestes pèrdues,
sinó que va ser el responsable de la major part del creixement de 200.000
persones que es registrà entre 1940 i 1950, amb un increment migratori
més important durant el primer quinquenni de la dècada. La centralitat de
la ciutat de Barcelona respecte a la dinàmica migratòria catalana continuava
manifestant-se indiscutible en els primers moments d’aquesta segona onada
immigratòria del segle XX.
D’aquest període destaquen diversos elements que el diferencien d’anteriors
etapes immigratòries:
495

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
El saldo natural positiu acompanyà al creixement migratori en el creixement
total del volum de població. Va ser a partir de la dècada de 1950 quan
l’augment de la fecunditat i l’existència d’una estructura per edats favorable,
principalment, potenciaren un increment dels naixements registrats. El resultat
fou un saldo natural positiu en augment, que a fi nals de la dècada de 1960 i
començaments de 1970 assolí els valors més elevats. A les dècades de 1960
i 1970, coincidint amb el descens del saldo migratori, el component natural
explicà quasi exclusivament els guanys en volum de població, en una dinàmica
singular del municipi de Barcelona.
La progressiva saturació del teixit urbà municipal va anticipar respecte a la
resta de Catalunya l’aturada del fl ux immigratori procedent de fora del territori
català. La construcció de la ciutat s’apropava al seu punt fi nal amb la urbanització
dels darrers espais disponibles als límits municipals. Aquesta mateixa saturació
urbanística, amb les lògiques conseqüències econòmiques en el preu del sòl, va
ser clau en la pèrdua de la centralitat migratòria que Barcelona havia assolit en
totes les etapes migratòries anteriors. Els municipis metropolitans, sobretot els
situats a l’interior de la primera corona, van ser els que van rebre, no tan sols la
major part de la migració que durant la dècada de 1960 continuava arribant de
forma extraordinària a Catalunya, sinó també el fl ux que marxava de Barcelona
en forma de moviments residencials de relocalització metropolitana. L’atracció
migratòria que havia generat quasi exclusivament la ciutat de Barcelona en les
etapes migratòries anteriors, evolucionà cap a una altra dimensió, una nova
situació en què el conjunt de la Regió Metropolitana, amb la ciutat central com
a motor econòmic, es va convertir en la generadora de l’atracció migratòria.
Els àmbits que nodriren els fl uxos que arribaren a la ciutat i a l’àmbit
metropolità, fi nalment s’ampliaren a tot el territori espanyol. Les províncies
de l’Andalusia occidental, així com les d’Extremadura, les de Castella i Lleó,
les de Castella-La Manxa i les de caire més rural de Galícia, incorporaren un
gran nombre d’efectius entre la població de Barcelona. Al 1970, la meitat dels
barcelonins havien nascut fora del municipi, mentre que prop de quatre de
cada deu ho havien fet fora del territori català. Amb la progressiva saturació
del municipi barceloní, els primers mecanismes de selecció de la població
de Barcelona es van manifestar sobre el propi fl ux immigratori procedent de
fora de Catalunya. Existeix una major localització a la ciutat de Barcelona dels
fl uxos procedents del nord d’Espanya, mentre que les persones nascudes a la
meitat meridional de la península estan més representades, en termes relatius i
496

Conclusions
absoluts, a la resta dels municipis metropolitans, en un procés vinculat amb el
calendari migratori, així com també amb les característiques socioeconòmiques
dels immigrants.
Amb aquestes circumstàncies demogràfi ques, saldo natural positiu i intens,
i un saldo migratori que fi ns 1960 presentà nivells elevats, es va experimentar
un ràpid procés de rejoveniment de la piràmide de població de la ciutat. De la
mateixa manera, l’envelliment de l’estructura de la població va ser ràpid a partir
de la dècada de 1980. Es podria dir que l’elevadíssim creixement natural, que
va compensar la reducció del creixement migratori a partir de 1960, va incubar
les sortides municipals barcelonines que s’han experimentat amb especial
intensitat durant la dècada de 1990.
1970-2005. El nou escenari en la dinàmica demogràfi ca de la
ciutat: substitució i renovació demogràfi ca en una àrea urbana
madura
Aturat el fl ux immigratori procedent de fora de Catalunya, és la mobilitat de
curta distància, la mobilitat residencial, la que assoleix el protagonisme de la
dinàmica migratòria a la ciutat de Barcelona i a l’àrea metropolitana a partir
de 1970.
Per primera vegada, com a mínim des de 1834, s’ha perllongat, a partir
de 1970, un període de més de 25 anys en què la ciutat de Barcelona ha
registrat un saldo migratori negatiu. Assolit el sostre demogràfi c a fi nals de la
dècada de 1970 gràcies a un saldo natural encara positiu que compensava les
pèrdues migratòries, però que començava a reduir-se ràpidament, va encetarse
el procés de pèrdua de població que tocà fons a fi nals de la dècada de
1990, i del qual el balanç migratori negatiu ha estat el principal responsable.
Els municipis metropolitans, situats a la primera i segona corona, han estat
els principals àmbits que han rebut el fl ux emigratori barceloní, en una
redistribució poblacional que s’ha repetit a la resta d’àrees metropolitanes més
importants d’Espanya, i que tradicionalment s’ha defi nit com la desconcentració
demogràfi ca de les àrees centrals.
A la ciutat amb límits, les sortides municipals han estat superiors a les
entrades fi ns als darrers anys del segle XX. És lògic pensar que els individus
que han participat en aquests dos fl uxos no han estat extrets arbitràriament de
497

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
l’estoc de població, sinó que mecanismes de fi ltratge i selecció han defi nit les
seves característiques. Una part de la població marxa de la ciutat, s’incorpora
una de nova, a la vegada que no es pot oblidar a la població que encara roman
a Barcelona, bé després d’haver realitzat un canvi d’habitatge intramunicipal o
bé residint en el mateix domicili. En defi nitiva, mentre existeixin persones que
entrin i surtin del municipi saturat hi haurà un constant procés de renovació
demogràfi ca, un procés que estarà defi nit per la pròpia intensitat que prenguin
cadascun dels fl uxos així com per les característiques dels immigrants, dels
emigrants i dels que romanen a Barcelona; a partir d’aquesta constatació s’ha
desenvolupat el cos principal de la recerca.
Des de l’aturada del fl ux immigratori procedent de la resta d’Espanya i fi ns
a mitjans de la dècada dels noranta, l’entrada de població a Barcelona ha
estat poc intensa, i normalment procedent de l’interior de la metròpoli. A partir
d’aquell moment, s’ha incorporat un intens fl ux immigratori internacional que
ha estat clau en el canvi del signe del saldo migratori que s’ha registrat en els
darrers anys. La saturació de la trama urbana barcelonina no ha semblat ser
un obstacle per a la recuperació de la centralitat migratòria que la ciutat havia
exercit en les primeres etapes immigratòries del segle XX.
La transnacionalització i intensifi cació dels fl uxos immigratoris han modifi cat
el model migratori i residencial que havia predominat al llarg de les dècades de
1980 i 1990. Per una banda, es continua registrant un intens fl ux emigratori,
principalment en edats d’emancipació residencial i que té com a destinació
la Regió Metropolitana de Barcelona, en una dinàmica que cal vincular als
mecanismes de selecció i fi ltratge ja citats. Per l’altra banda, arriba població a la
ciutat; d’un costat, s’incorporen individus procedents dels àmbits metropolitans
als que se’ls pressuposen una sèrie de característiques socioeconòmiques que
els hi permeten traspassar el fi ltre exercit per la ciutat. De l’altre costat apareix
la immigració estrangera, amb un perfi l eminentment jove que ha superat els
mecanismes de fi ltratge de la ciutat adoptant noves estratègies residencials i
que presenten unes característiques socioeconòmiques divergents al perfi l dels
que paral·lelament s’incorporen a la ciutat.
La singularitat de la ciutat de Barcelona pel que fa a la seva dinàmica
demogràfi ca, tant des del seu component natural com migratori, ha quedat,
doncs, recollida i perioditzada en aquest apartat de les conclusions. De la mateixa
manera, ha quedat identifi cada la singularitat de la darrera etapa migratòria
498

Conclusions
que està vivint Barcelona. Com ja ho ha estat per a la Tesi Doctoral, aquest
és el punt de partida necessari per encetar les conclusions de l’últim període
migratori, aquell en què les característiques demogràfi ques dels individus que
resideixen en l’espai central metropolità, estan determinades per la relació que
s’estableix entre qui roman, qui surt i qui entra a la ciutat.
8.2. Deu punts sobre la dinàmica migratòria recent a la ciutat de
Barcelona
a) La mobilitat residencial, entesa com el conjunt de fl uxos migratoris
intermunicipals realitzats per motius residencials, es va consolidar a partir de la
dècada de 1980 com a element explicatiu principal dels canvis en la distribució
de la població de la Regió Metropolitana de Barcelona. En aquest context
territorial, la desconcentració de població del centre metropolità en favor de
les successives corones metropolitanes, és el procés protagonista. L’arribada de
les generacions plenes nascudes durant la dècada de 1960 i la primera meitat
de 1970 a edats d’emancipació residencial, així como la proliferació de noves
transicions durant el cicle de vida que generen escissions en la llar, són els
principals elements demogràfi cs que han contribuït a l’augment de la demanda
residencial. En canvi, la pròpia confi guració urbana dels espais centrals no ha
permès generar una oferta residencial equivalent a la creixent demanda, de
forma que les necessitats d’habitatge s’han hagut de satisfer fora d’aquests
espais. El creixement econòmic sostingut a partir de la segona meitat de 1990
ha potenciat també l’assoliment d’uns elevats nivells de mobilitat.
b) Aproximadament el 60-65% de les persones que canvien d’habitatge a
Barcelona situen el nou domicili a la mateixa ciutat, en una situació que no
contradiu en cap cas el procés de desconcentració descrit. La permanència al
mateix municipi de Barcelona és l’estratègia residencial majoritària a la ciutat;
de fet, els indicadors d’emigració la situen entre els municipis en què, en
xifres relatives, menys individus creuen la frontera administrativa. Així doncs,
i sempre tenint en compte els moviments migratoris que s’estableixen amb la
resta de municipis d’Espanya, la responsable de la migració neta negativa de
Barcelona és la baixa intensitat immigratòria (extraordinàriament baixa en xifres
relatives quan es compara amb la resta de municipis de la Regió Metropolitana).
Com apuntava Módenes (1998) la desconcentració, doncs, és qüestió de grans
nombres absoluts, no de comportaments.
499

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
c) A l’interior de Barcelona, s’intueix una clara vinculació dels canvis de
domicili entre aquelles unitats més properes, tant a nivell territorial com a
nivell socioeconòmic. Si s’amplia l’escala i s’incorporen la resta de municipis
metropolitans es continuen identifi cant aquestes dues dimensions, la geogràfi ca
i la socioeconòmica, lligada principalment a l’existència d’un mercat de
l’habitatge que s’adapta a les diverses estratègies residencials dels barcelonins.
Les relacions territorials que s’estableixen entre aquests fl uxos residencials
dibuixen una frontera a l’interior de Barcelona que determina els espais de
relació residencial de les unitats inframunicipals de la ciutat.
d) Pel que fa a la intensitat de la migració a nivell inframunicipal,
s’identifi quen comportaments diversos. Els residents als barris de Ciutat Vella,
són els que canvien d’habitatge amb més freqüència, més de deu vegades al
llarg de la vida si es mantinguessin les condicions de mobilitat residencial
i migratòries actuals, en una clara mostra de l’acumulació de trajectòries
residencials de forta fragilitat a l’àrea més cèntrica de Barcelona. L’emergent
participació de la població estrangera en els fl uxos residencials té molt a veure
amb aquesta situació. De fet, set de cada deu persones que canvien de domicili
o de municipi amb origen al Raval són de nacionalitat estrangera. Aquests
indicadors subratllarien també el paper de Ciutat Vella com a important espai
d’arribada— afavorit per les característiques del seu parc d’habitatges, amb
un pes important del lloguer i d’infrahabitatge— a partir del qual la població
continua el seu itinerari residencial.
e) La població de nacionalitat estrangera es mou amb més intensitat i
amb unes pautes territorials notablement diferents a les que caracteritzen a
la població espanyola. En aquest cas, i sempre per darrera de la mobilitat
residencial intramunicipal, predomina la localització als municipis més propers
a Barcelona, àrees on es conjuguen diversos factors que les fan atractives a
la població estrangera: un parc d’habitatges que s’integra dintre de les seves
estratègies residencials i s’adapta a les seves possibilitats— pisos generalment
més petits, més barats i amb pitjors equipaments—, elevada accessibilitat
mitjançant transport públic, oportunitats laborals, i unes xarxes socials cada
cop més consolidades. Des de l’instens període migratori de 1950-1970 no
s’establien unes connexions residencials tan intenses entre Barcelona i els seus
municipis limítrofs. Així doncs, sembla ser que en aquest inici de mil·lenni es
reprodueixen, d’alguna manera, comportaments residencials viscuts en períodes
migratoris anteriors.
500

Conclusions
f) L’estructura demogràfi ca de la migració i de la mobilitat residencial, tant
d’entrada com de sortida de la ciutat, s’ajusta a la clàssica corba que relaciona
la mobilitat residencial amb el cicle de vida de les persones i de les llars. La
màxima intensitat migratòria es registra entre els 25 i 35 anys d’edat, en relació
directa amb els processos d’emancipació, que en el cas espanyol acostuma
a coincidir amb la formació d’una nova llar. S’identifi quen, però, diferències
segons el tipus de migració. Així, els moviments amb destinació a la resta de
Catalunya presenten una edat mitjana a la migració més elevada, mentre que
els que es dirigeixen fora de Catalunya presenten una important concentració
de moviments a edats de sortida de l’activitat.
g) Amb el canvi de segle, l’arribada de la població estrangera ha generat
algunes modifi cacions del model demogràfi c i territorial que havia imperat a
Barcelona durant les dècades de 1980 i 1990. La ciutat de Barcelona ha deixat
de perdre població i, fi ns i tot, segons les darreres dades ofi cials, l’1 de gener
de 2006 havia superat la barrera dels 1,6 milions per situar-se exactament en
1.605.602 habitants (un creixement, per tant, de més de 100.000 persones
en el darrer quinquenni). Amb aquestes dades la pregunta que cal formular-se
és: s’ha aturat el procés de desconcentració de Barcelona, i per tant, Barcelona
ha deixat d’enviar població als altres municipis de la metròpoli?
h) La resposta és clara: l’arribada de la població de nacionalitat estrangera
i l’augment total del nombre d’habitants a la ciutat emmascara la continuació
del procés de desconcentració per motius residencials –vist ara com a procés de
redistribució territorial ja que el pes de la ciutat en l’entorn metropolità roman
estable en els darrers anys–. Barcelona, doncs, continua perdent població a
favor de la resta de municipis metropolitans, sobretot dels situats més enllà de
la primera corona metropolitana, i en guanya per immigració internacional. Si
abans Barcelona perdia principalment adults joves que formaven noves llars,
i que es dirigien sobretot a municipis situats més enllà dels limítrofs, ara cal
afegir un saldo migratori intern negatiu de població de nacionalitat estrangera,
que en el primer moment del seu itinerari residencial s’assenta a Barcelona,
i que posteriorment, part d’aquesta, abandona el municipi amb destinació,
preferentment, als municipis més propers.
i) En els darrers anys han aparegut nous elements que s’han d’incorporar per
entendre els processos de pèrdua de població per migració interna de la ciutat
central en l’actualitat: cada cop arriba més població a Barcelona procedent de la
501

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
RMB, resta de Catalunya i resta d’Espanya, amb independència de la nacionalitat
de la població. L’emigració, en canvi, presenta un clar estancament en el darrer
trienni (que queda demostrat amb el descens de la taxa bruta d’emigració de
la població espanyola, però que la població estrangera pot reactivar). Nel·lo
(2004) planteja la possibilitat de l’inici d’un nou cicle recentralitzador a les
dues grans metròpolis espanyoles, ara que la tendència a la descentralització
de població espanyola sembla donar símptomes d’esgotament. A una evolució
de l’estructura de la població que potenciarà l’alliberament d’habitatge pel
marcat envelliment de la població de Barcelona, se li uneix la presència a les
corones metropolitanes d’antics residents a la ciutat, i que en el futur poden
presentar una elevada propensió al retorn als espais centrals. A molts municipis
centrals europeus, com és el cas de Londres o París, així com al conjunt de
ciutats centrals dels Estats Units, la recuperació demogràfi ca d’aquests espais
és clara i més antiga que la barcelonina.
j) Blanes i Menacho (2007) preveuen que durant el quinquenni 2006-2010
es registrarà una progressiva reducció en la generació neta de llars per l’efecte
estructural de la població resident a Barcelona, un procés que preveu un punt
d’infl exió l’any 2011, quan desapareixeran més llars per mortalitat que les
que generaran els barcelonins per la pròpia dinàmica de creació de llars per
l’efecte estructura. Serà aquesta la primera vegada en la història de la Barcelona
contemporània en què es registrarà una situació d’aquestes característiques. És
prematur refl exionar al voltant de les respostes demogràfi ques i migratòries que
es poden donar a aquest probable escenari al que condueix l’estructura per
edats barcelonina. Queda clar que la identifi cació dels elements i variables que
participen en el mecanisme de fi ltre demogràfi c que exerceix en l’actualitat la
ciutat als seus fl uxos migratoris proporcionen més elements d’anàlisi al voltant
d’aquesta qüestió. A continuació s’exposen els principals resultats obtinguts.
8.3. El fi ltre urbà barceloní i la renovació de la població de Barcelona
La resposta a aquesta qüestió s’estructura en base a cinc grans apartats, que
coincideixen amb les agrupacions de les variables analitzades. Posteriorment,
s’ha incorporat un darrer epígraf que pretén donar una concepció de conjunt
als resultats, així com valorar la solidesa dels resultats i apuntar les possibles
línies d’investigació futures.
502

Conclusions
8.3.1. Sexe i edat. La internacionalització dels fl uxos migratoris
potencia la dinamització de l’estructura demogràfi ca barcelonina,
desconeguda en les darreres dècades, mentre que l’emigració
afavoreix la pèrdua de protagonisme de les generacions nascudes
durant el baby -boom
La composició segons sexe i edat dels tres tipus de col·lectius considerats
depenent del seu historial migratori, immigrants, emigrants i arrelats, està
afectada pel clàssic patró en què es vincula la mobilitat residencial amb el cicle
de vida individual i de la llar. Una aproximació més profunda, en canvi, permet
observar una major joventut del perfi l dels immigrants respecte als altres dos
tipus d’individus. El model de regressió logística ha permès identifi car que els
homes presenten una major probabilitat a abandonar Barcelona que les dones,
mentre que el sexe no explica el canvi d’habitatge a l’interior de la ciutat.
Si bé és cert que allò que realment afectarà a l’estructura de la ciutat és el
conjunt d’immigrants, és necessari distingir entre l’estructura per sexe i edat
dels immigrants de curta distància, i la d’aquells que procedeixen d’àmbits
més llunyans, ja sigui de la resta de Catalunya, d’Espanya o de l’estranger.
Els resultats del conjunt d’immigrants emmascaren la menor joventut dels
immigrants metropolitans, equivalent al perfi l dels que emigren de la ciutat
central cap al mateix àmbit, si no, fi ns i tot, més grans. Així, mentre que l’edat
modal dels emigrants metropolitans que canviaren de residència entre 2000
i 2001 s’assoleix al voltant dels 26-28 anys entre les dones, i dels 28-29
anys entre els homes, 164 els immigrants metropolitans registren aquests màxims
entorn als 27-29 anys i als 30-32 respectivament. A més, els adults joves de
la metròpoli que parteixen cap a la ciutat central també són lleugerament més
grans que els que ubiquen la seva residència en un altre municipi metropolità.
Tornant a la doble distinció dels migrants segons la distància recorreguda, els
que procedeixen de punts més llunyans són notablement més joves, i en ésser
més, determinen clarament les característiques del conjunt d’immigrants. Com
a exemple, només 5 de cada 100 immigrants que procedeixen de l’estranger
tenen més de 50 anys.
La selectivitat migratòria que s’ha exercit sobre ambdós tipus d’immigrants
es manifesta, doncs, diferent, i és que en un prevalen els aspectes residencials,
164. Edat complerta del migrant en el moment censal, 1-XI-2001.
503

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
mentre que en l’altre els elements laborals es manifesten com a principals,
rememorant episodis immigratoris que la ciutat no experimentava des de feia
més de 30 anys. És rellevant, doncs, la major complexitat i heterogeneïtat del
perfi l immigratori de Barcelona, comentaris que connecten amb les aportacions
d’altres autors, i que constaten la menor preeminència dels models relacionats
amb el cicle de vida individual i familiar en la immigració a les ciutats centrals,
respecte als fl uxos emigratoris.
En referència a la mobilitat generada a la ciutat central, la realització
més primerenca d’un canvi d’habitatge entre els adults joves, tan sols afecta
lleugeríssimament la menor permanència en la ciutat. La proporció de moviments
realitzats entre els 23 i 29 anys que abandonen la ciutat se situa al voltant del
39% del total de canvis d’habitatge, mentre que entre els 30 i els 34 anys
el percentatge disminueix al 36%. Al llarg de la vida adulta, són les dones
les que presenten un major arrelament a la ciutat, no només determinades
per una lleugera menor propensió al moviment, sinó també per una major
permanència una vegada s’enceta el canvi d’habitatge. Aquesta diferència
s’ha d’entendre en el context dels moviments residencials que homes i dones
realitzen de forma individual; als homes separats i divorciats, per exemple
se’ls atribueix una major mobilitat intermunicipal. Finalment, a les edats que
envolten la jubilació s’experimenta una situació excepcional: els moviments
intermunicipals són equivalents, o fi ns i tot superiors, als que s’experimenten
a l’interior del municipi.
La redefi nició de les característiques de la població de la ciutat de Barcelona,
en termes de sexe i edat, com a conseqüència de la migració experimentada
en el transcurs de la dècada de 1990, i fi ns a 2001, s’ha concebre d’acord
amb la dinàmica de pèrdua d’efectius que s’ha experimentat al llarg del
període d’estudi en totes i cadascuna de les generacions. Únicament en el
darrer període específi c d’anàlisi, els 22 mesos anteriors al Cens de Població
de 2001, es registra un saldo migratori positiu en la franja d’edat adulta més
jove, concretament en les generacions nascudes entre 1976 i 1983. No hi cap
dubte que aquesta darrera tendència està explicada, en la seva integritat, per
l’incipient, en aquell moment, fl ux immigratori estranger. És en aquest període
quan es començava a albirar l’acceleració d’aquest tipus de moviment, que
s’ha consolidat durant els anys posteriors. En un primer moment, doncs, la
immigració estrangera propicià un increment de població en les edats adultes
joves, mentre que a mitjà termini aquest fl ux ha provocat l’augment de la gran
504

Conclusions
majoria de generacions adultes. Entre 2001 i 2005, totes les generacions
d’homes nascuts després de 1955 i de dones nascudes amb posterioritat a
1952, han incrementat els seus efectius.
El dinamisme amb què les migracions dels noranta han modifi cat la piràmide
d’edats barcelonina no es coneixia des de la dècada de 1960. Per una banda,
ha tingut una important repercussió en la reducció del volum de boomers de
més edat, els nascuts durant els seixanta, que havien crescut a la ciutat, i que
han travessat la dècada en les edats relacionades amb les transicions cap a
l’emancipació i la formació de llars. En canvi, la incipient migració estrangera
gairebé aconsegueix equilibrar les pèrdues de les generacions nascudes entre
fi nals de 1970 i començaments de 1980, aquelles que al 2001 pertanyien
al grup d’adults més joves. Així, els principals canvis que la immigració ha
provocat a la piràmide d’edats barcelonina l’han conduït a presentar un perfi l
lleugerament més jove. Per primera vegada dóna la impressió que la piràmide
de Barcelona podria seguir les tendències d’altres municipis centrals, com el
de París, que des de fa dues dècades la franja de població de 25 a 29 anys
sempre ha estat el grup modal, fet que emfatitza la participació de la migració
en l’evolució de l’estructura per edats. La dinàmica migratòria, doncs, ha
contribuït a reduir a Barcelona les notables diferències preexistents entre el
volum de les generacions plenes amb les buides, les immediatament posteriors.
Caldrà atendre, però, a com serà el pas d’aquestes últimes per les edats de
màxima mobilitat.
8.3.2. Estat civil i convivència amb la parella. Barcelona atrau i reté
a solters, mentre que permet la sortida d’una gran quantitat de casats
a) En edats d’emancipació residencial el fi ltre barceloní es manifesta amb
intensitat en termes de convivència amb la parella i estat civil
- Mobilitat generada a Barcelona. El fi ltre emigratori
L’emigració barcelonina en edats vinculades amb l’emancipació i la
formació de noves llars presenta un fort component familiar. Aquesta dimensió
és ratifi cada des de dues aproximacions:
505

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
1) Tot i que la permanència a Barcelona és l’estratègia residencial preferent,
la realització d’un canvi d’habitatge que conclou amb la presència de la parella a
la llar té una major probabilitat d’abandonar el municipi que quan els individus
fi nalitzen el recorregut residencial sense conviure amb la parella. Els resultats
permeten fer extensible aquesta afi rmació a l’estat civil de la població, de forma
que els solters que canvien d’habitatge romanen més a la ciutat central que els
casats. 165 Els resultats són il·lustratius: el 40-45% de la població barcelonina
de 20 a 34 anys que conviu amb la parella (sense fi lls) en data censal i ha
canviat d’habitatge entre 2000 i 2001 166 ha abandonat el municipi. Aquells
que no conviuen amb la parella i han encetat un canvi d’habitatge, han romàs
a la ciutat en un 65-75% dels casos. Entre sexes, les dones que no acaben
convivint amb la parella presenten una preferència local notablement superior
a la dels homes que resideixen en les mateixes circumstàncies.
2) La població que conviu amb la parella amb posterioritat al canvi
d’habitatge és protagonista dels moviments de sortida de la ciutat de Barcelona,
mentre que el pes d’aquesta és menor entre la població que ha realitzat un
canvi intramunicipal. Els que no conviuen amb la parella representen només
el 36,1% i el 24,3% dels homes i de les dones de 25 a 34 anys que marxen,
mentre que representen el 43,0% i el 36,0% dels que romanen a la ciutat.
A més de la major permanència a la ciutat dels que no conviuen amb la
parella (gran part dels solters), cal considerar que aquests no sempre han canviat
d’habitatge, fet que sí que es pressuposa per als casats. D’aquesta manera es
podria considerar que la seva permanència a la ciutat és doblement superior:
perquè romanen més quan canvien d’habitatge i perquè no han realitzat encara
la transició cap a l’emancipació. Arribats a aquest punt és interessant plantejarse
si els nivells de mobilitat dels solters són més baixos perquè, donades les
actuals restriccions del mercat residencial barceloní, no poden satisfer les seves
preferències locals.
Els municipis metropolitans situats a distàncies intermèdies es confi guren
com el principal àmbit de recepció de població que conviu amb la parella (en
165. En tant que l’estat civil descriu cada cop menys la dimensió familiar dels projectes residencials,
al llarg d’aquest apartat es combinen les conclusions al voltant de la convivència amb la parella i
l’estat civil.
166. És a dir, hi conviu amb posterioritat al canvi d’habitatge, sense conèixer si aquesta convivència
es produeix en coincidència amb el canvi d’habitatge.
506

Conclusions
extensió, també de casats). El 74,0% dels homes i el 81,1% de les dones de
25 a 34 anys que tenen com a destinació els municipis de la RMB situats a una
distància de 10-19 km conviuen amb la parella (eren el 57,0% i el 64,0% dels
que canvien d’habitatge). En canvi, la dimensió individual del canvi residencial
està més present en els desplaçaments als municipis metropolitans limítrofs, tot
i que sobretot als de llarga distància (resta de Catalunya i resta d’Espanya).
- El fi ltre immigratori
La ciutat de Barcelona resulta més atractiva per a la població soltera que resideix
a la resta de la metròpoli que per a la casada, tot i que aquesta última, òbviament,
presenta una major mobilitat intermunicipal. Fins i tot els solters metropolitans de
més de 25 anys i les solteres de més de 30 registren una probabilitat més elevada
que la dels casats a moure’s cap a la ciutat central. En proporcions, només el 10%
moviments intermunicipals de casats d’entre 25 i 34 anys generats a la RMB i amb
destinació a la resta de Catalunya tenen com a destinació Barcelona, mentre que
per als solters la relació assoleix el 20%, el doble. Novament, Barcelona es mostra
especialment atractiva per a les dones solteres.
En termes de composició de la població que parteix de la RMB la diferència
és encara més il·lustrativa: només el 23,7% dels homes i el 15,5% de les
dones que enceten un canvi de residència a la resta de municipis metropolitans
amb destinació a la resta de Catalunya (sense BCN) no conviuen després del
canvi amb la parella. La representació d’aquest col·lectiu duplica aquests
nivells quan emigren a Barcelona, ja que són el 38,8% dels homes i el 35,0%
de les dones.
Els immigrants procedents dels municipis limítrofs a Barcelona encara
presenten una estructura amb una certa importància dels moviments associats
a una dimensió familiar; aquesta, però, es redueix ràpidament a mesura que
augmenta la distància, tant en el context de la RMB com en el de la resta de
Catalunya o Espanya.
La immigració estrangera mitiga l’elevada solteria dels immigrants espanyols;
aquests, però, encara estan menys casats que els que marxen de Barcelona. El
37% de la població de 20 a 39 anys de nacionalitat estrangera que arribaren a
Barcelona entre 2000 i 2001 està casada, mentre que ho estan el 31,8% dels
espanyols immigrants d’aquest mateix grup d’edat. En termes de convivència a
507

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
la llar, el 64,9% dels homes estrangers i el 58,6% de les dones no conviu amb
la seva parella.
Resultat d’ambdós mecanismes de fi ltre, el saldo migratori del darrer període
estudiat, 2000-2001 permet afi rmar que en edats adultes joves, Barcelona
importa solters i població que no conviu amb la parella (saldo net moderadament
positiu) i exporta casats i població que passa a conviure amb la seva parella
(saldo net extraordinàriament negatiu).
b) En edats adultes centrals, la presència de fi lls a la llar incrementa l’arrelament
a Barcelona. En edats més avançades, però, són els casats i els que no conviuen
amb fi lls després del moviment residencial els que manifesten una major mobilitat
intermunicipal
Al llarg de la vida adulta, l’arrelament a la ciutat dels casats i de la població
que conviu amb la seva parella augmenta, no tan sols per una menor mobilitat,
sinó també per un increment de la proporció de moviments intramunicipals. Tot
i això, la proporció dels casats que romanen a la ciutat una vegada encetat el
canvi d’habitatge continua sent sempre notablement menor que la dels solters.
Aquests darrers ostenten una probabilitat major que la dels casats a realitzar un
canvi d’habitatge intramunicipal, tot i que menor per a canviar d’habitatge. Per
altra banda, els homes separats i divorciats presenten una permanència menor
que els altres estats civils, sobretot com més joves són.
Es manifesta una elevada preferència per romandre a la ciutat de les parelles
amb 2 o més fi lls. Fins als 35-40 anys, les parelles amb fi lls abandonen el
municipi en la mateixa proporció que les que no tenen fi lls, tot i que més que
els individus sense parella ni fi lls. A partir d’aquest moment, probablement
coincidint amb la major edat dels fi lls, aquest tipus familiar comença a
manifestar-se com un dels grups amb major permanència a la ciutat, sobretot
quan es conviu amb dos o més fi lls: la proporció de moviments intramunicipals
d’adults que resideixen en aquestes circumstància és del 75%.
Tot i l’augment de la preferència local, el volum de població que abandona
la ciutat en edats adultes centrals és considerable, i està composat en la gran
majoria per població que conviu amb la parella i els fi lls. En aquest sentit, més
del 60% dels emigrants barcelonins que resideixen més enllà dels municipis
limítrofs conviuen amb la parella i els fi lls.
508

Conclusions
En les edats adultes més avançades, les parelles que no conviuen amb els fi lls
es converteixen en les protagonistes dels moviments emigratoris, conseqüència
del nou context familiar que apareix en el moment que cessa la convivència
amb els fi lls, el defi nit com a niu buit.
El volum d’immigrants en edats adultes centrals i avançades és reduït. El
fi ltre immigratori barceloní, però, continua presentant un fort contrast amb
l’emigratori, sempre afavorint els moviments amb dimensió individual. No
obstant, la immigració de persones que conviuen amb la parella és majoritària,
òbviament sense assolir la concentració d’aquests subjectes que es registra
entre els emigrants. Convé citar, també, la rellevant atracció de Barcelona vers
la població separada i divorciada.
c) En el context migratori de la dècada de 1990, la solteria guanya a Barcelona
un notable pes entre la població de 25 a 39 anys no només com a conseqüència
del comportament de la població en termes de nupcialitat, sinó també per una
dinàmica migratòria molt favorable a la major representació de solters. Per
primera vegada, els barcelonins casats no són majoria respecte a la resta de la
població fi ns al grup quinquennal 35-39 anys
Tot i el context migratori descentralitzador de la dècada del noranta, el saldo
migratori dels solters ha estat gairebé equilibrat en les generacions nascudes al llarg
dels seixanta i primera meitat dels setanta, mentre que per cada immigrant casat
n’han marxat tres, una relació que es pot estendre a la convivència amb la parella.
El cas de les generacions plenes de 1966 i 1976 és especialment il·lustratiu.
Gairebé la meitat dels efectius d’aquestes generacions, homes i dones, i que al
2001 conviuen amb la parella, han abandonat el municipi al llarg de la dècada.
En canvi, només el 15% de les persones que no hi conviuen amb la parella han
marxat de Barcelona. Novament, en alguns casos, aquest baix percentatge és
el resultat de l’absència d’una emancipació residencial; en d’altres, en canvi,
és fruit de la major preferència d’aquest grup per la permanència a la ciutat
central, tal i com s’ha descrit anteriorment.
La substitució demogràfi ca en termes d’estat civil i de convivència amb la parella,
és, doncs, clara. A més, cal incorporar la dimensió familiar d’aquests processos.
Amb la marxa de població casada o que conviu amb la seva parella en edats
d’emancipació residencial, és evident la pèrdua de llars acabades de generar.
509

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
La dinàmica migratòria ha potenciat la segmentació dels espais metropolitans
en termes d’estat civil i convivència amb la parella. Les diferències s’han
accentuat i no poden ser únicament fruit d’un comportament diferencial. A
Barcelona, un 54,0% dels homes i un 40,3% de les dones de 30 a 34 anys
no conviu amb la parella, mentre que al conjunt de municipis situats entre
els 10 i els 19 quilòmetres de Barcelona, tan sols representen la meitat, el
33,4% dels homes i un 19,7% de les dones. I una altra dada, el 43,0% de la
població metropolitana de 30 a 39 anys que no conviu amb la parella resideix
a Barcelona, metre que només hi viu el 24,8% de la població que resideix amb
parella i fi lls.
d) El fi ltre barceloní en termes de la dimensió familiar o individual de la migració
ha incidit en l’evolució de la tipologia de llars de la ciutat central
Cal perllongar la mobilitat diferencial observada en termes de convivència i
estat civil en la redefi nició de la tipologies de llar presents a Barcelona. El saldo
migratori net de llars de la dècada de 1990, entenent com a tal la diferència
entre el nombre de llars en què resideixen els emigrants que al 1991 residien
a Barcelona i el de llars en què hi viuen els immigrants, mostra una pèrdua de
gairebé 60.000 llars, el 10% de les que s’han recomptat al cens de 2001. És
evident que la trama urbana de la ciutat no podia assumir aquest creixement.
En extensió amb els arguments sobre la convivència amb la parella, hom es
pot esperar que les llars uninuclears formades per una parella, amb o sense fi lls,
siguin les protagonistes dels moviments emigratoris, en contrast amb el menor
pes d’aquestes entre els immigrants, en tant que la mobilitat intramunicipal
presentaria un escenari intermedi entre ambdues realitats. Efectivament, així
és: el 70% dels emigrants resideixen en aquest tipus de llars, en contrast amb
el 51% dels immigrants i el 62% dels que realitzen un canvi intramunicipal.
En la immigració barcelonina, no s’havien identifi cat notables contrastos en
termes d’estat civil o de convivència amb la parella segons la nacionalitat dels
individus. Ara bé, en el tipus de llar en què resideixen si es registren diferències
signifi catives, de forma que el 45% dels immigrants estrangers resideixen en
llars multifamiliars sense nucli, multipersonals o multinuclears, mentre que en
el cas dels espanyols les llars uninuclears són majoria, però amb una destacada
presència de les unipersonals.
510

Conclusions
La dinàmica migratòria dels noranta ha potenciat un increment relatiu
de les llars unipersonals, sobretot, però, de les més complexes, mentre que
les uninuclears, amb presència o absència de fi lls, han vist decréixer la seva
importància. S’accentuen les diferències, i es repeteix, doncs, la segmentació
comentada anteriorment: gairebé la meitat de les llars unipersonals
metropolitanes es recompten al municipi de Barcelona, mentre que s’hi allotgen
tres de cada deu llars en què el nucli és una parella.
8.3.3. La migració potencia la presència a la ciutat de Barcelona de
la població amb un major nivell d’instrucció
a) Mobilitat generada a Barcelona. El fi ltre emigratori barceloní presenta una gran
capacitat per fi xar en el seu territori a població amb estudis universitaris
El model de regressió logística ha permès detectar que, controlant totes
les variables introduïdes, el nivell d’instrucció dels barcelonins no explica la
intensitat amb què canvien d’habitatge, sinó que defi neix la seva destinació
fi nal, i per tant, la distribució en el territori. El mecanisme de fi ltre que la ciutat
exerceix a la mobilitat generada a Barcelona en termes de nivell d’instrucció es
pot sintetitzar en la retenció de la població més formada i en la permissivitat
per deixar passar població amb estudis mitjans, aquells que han completat
l’educació obligatòria o la Formació Professional de primer grau. Aquesta
afi rmació es compleix, sobretot, en les edats adultes-joves, aquelles vinculades
amb l’emancipació residencial.
En aquestes edats, els individus amb estudis universitaris són els que ostenten
una major probabilitat d’experimentar un canvi d’habitatge intramunicipal, en
canvi, són el grup amb una menor propensió a desplaçar la residència a un
altre municipi. Aquesta doble situació es tradueix, òbviament, en una major
permanència a la ciutat quan enceten un canvi d’habitatge. Set de cada deu
persones de 25 a 34 anys amb aquesta formació roman a la ciutat quan realitza
un desplaçament residencial.
Les persones amb estudis obligatoris es manifesten com l’antítesi de la
població amb estudis universitaris: en les mateixes edats són les que tenen
la major propensió a marxar de la ciutat i la menor a canviar d’habitatge per
romandre al municipi central. Es mouen abans, tot i que arrelen a la ciutat en
una menor proporció, en un 55% dels moviments encetats. La població amb
511

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
estudis secundaris superiors manifesta un comportament a mig camí entre els
dos col·lectius més propers en formació, ni marxen tant com els que tenen
estudis obligatoris ni romanen com ho fa la població amb estudis universitaris.
Els menys instruïts, pocs en aquestes edats, es mouen amb intensitat en
ambdós tipus de moviments, i presenten uns nivells de permanència mitjans,
similars als del conjunt d’individus.
La capacitat de la ciutat per fi xar al seu territori municipal a persones
amb estudis universitaris és especialment remarcable a les edats de màxima
mobilitat residencial, mentre que perd força a partir dels 45 anys, conseqüència
de l’augment de la proporció de moviments intermunicipals. Tot i això, es
continuen confi gurant com el grup que més roman a la ciutat quan canvien
d’habitatge. A les edats adultes més avançades, en un nou context familiar i
laboral, el descens més signifi catiu en la permanència a la ciutat es registra
entre la població amb menor formació, que abandona el municipi en més del
50% dels moviments encetats. Cal vincular aquesta situació al passat migratori
de gran part dels individus agrupats en aquest col·lectiu.
b) En la immigració, el fi ltre barceloní potencia l’entrada de població molt
formada, sobretot en el cas de la població de nacionalitat espanyola
La capacitat per retenir a la població més formada té correspondència en
l’atracció que la ciutat central genera cap a aquests individus, en una situació
que es repeteix en tots les grups d’edat i que, per tant, s’hauria de comprendre
més des d’un punt de vista de preferència residencial que no pas com a procés
vinculat amb l’àmplia oferta acadèmica barcelonina.
L’atracció és més signifi cativa quan només s’analitza la població de
nacionalitat espanyola. En el cas dels habitants residents a la resta de la
metròpoli, les probabilitats de realitzar un canvi d’habitatge a Barcelona és,
com a mínim el doble que la de la resta de la població en totes les edats. Entre
la població de 30 a 34 anys, per exemple, la probabilitat de la població amb
més estudis és cinc vegades superior a la dels individus amb menor formació
acadèmica. Els resultats permeten parlar de Barcelona com a punt de referència
important per a la població amb estudis universitaris de la metròpoli. El 25%
dels seus moviments intermunicipals amb destinació a Catalunya, tenen com a
destinació la ciutat central. En canvi, per a la població amb estudis de primer
grau o obligatoris, Barcelona només és la destinació fi nal en un de cada deu
512

Conclusions
moviments. La població amb estudis secundaris mostra un comportament
intermedi. Amb aquests arguments s’entén que gairebé el 50% de la població
immigrant procedent de la RMB tingui estudis universitaris, sobretot si arriben
des de més enllà dels municipis limítrofs.
L’estoc immigratori que arriba des de fora de la metròpoli, però des de
l’interior de Catalunya i d’Espanya, presenta fi ns i tot una major representació
de població amb el màxim nivell de formació. Aquesta dinàmica recent contrasta
amb els períodes de màxima immigració interregional del passat, quan una de les
principals característiques sociodemogràfi ques dels immigrants fou el seu baix
nivell d’instrucció, inferior com a conjunt vers al de la població autòctona.
Finalment, la immigració de nacionalitat estrangera no respon al mateix
perfi l extraordinàriament format de la població espanyola. La seva participació
en el fl ux immigratori no provoca, però, la desaparició de les diferències
entre emigrants i immigrants, ja que, fi ns i tot, en la data de l’estudi, estaven
lleugerament més formats que els emigrants barcelonins.
En conseqüència, durant el període 2000-2001 i entre la població de 20 a
34 anys, Barcelona registra un guany net d’individus amb estudis universitaris,
mentre que en perd població menys formada, sobretot aquella que ha completat
els estudis obligatoris.
c) La dinàmica migratòria de la dècada de 1990 ha accentuat el major nivell
d’instrucció dels barcelonins
En el context de pèrdua de població de totes les edats registrat durant
la dècada de 1990, es comptabilitzen a la ciutat gairebé el mateix nombre
d’immigrants de 25 a 34 anys amb estudis universitaris que d’emigrants,
mentre que els doctors es confi guren com l’únic nivell d’instrucció específi c
que ha registrat un balanç migratori positiu (per cada un que ha marxat, n’han
arribat 1,6). En canvi, en aquest mateix grup d’edat, per cada immigrant amb
estudis obligatoris n’han marxat 2,4. En termes generacionals, la pèrdua de
barcelonins de les generacions plenes amb estudis obligatoris ha estat notable,
de forma que resideixen fora de la ciutat un de cada tres individus que hi vivien
al 1991. Entre la població amb estudis universitaris la relació és notablement
més baixa, ja que han abandonat la ciutat un de cada 4,5 habitants.
513

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Amb aquest balanç, la redefi nició de l’estructura dels adults-joves barcelonins
com a conseqüència de la migració ha estat signifi cativa, sempre a favor d’un
augment del seu nivell d’instrucció. En canvi, la incidència de la migració és
gairebé invisible a la resta d’edats adultes i a les més avançades. El contrast
educatiu de la ciutat central amb la resta de la metròpoli es pot continuar
considerant com a notable, potenciat, doncs, per la migració. A Barcelona es
concentren el 53,9% dels doctors de 25 a 39 anys de la metròpoli, mentre que
ho fan el 23,0% de la població amb estudis obligatoris o Formació Professional
de primer grau.
8.3.4. Relació amb l’activitat i condició socioeconòmica.
Selecció migratòria a favor la permanència de les dones actives i
professionalització del conjunt d’habitants de la ciutat
a) Mobilitat generada a Barcelona. Els professionals i les dones actives són els
grups als que se’ls atribueix una major permanència al municipi, mentre que els
operaris i les dones inactives abandonen la ciutat
Els principals aspectes que defi neixen el fi ltre emigratori barceloní en
termes de la relació amb l’activitat s’identifi quen entre les dones, ja que és
conegut que la pràctica totalitat dels homes en edats adultes formen part de la
població econòmicament activa. Com és d’esperar, la incorporació dels adults
més joves al món laboral els fa incrementar la seva mobilitat residencial; els
pocs estudiants inactius que es mouen, però, mostren una preferència per
la mobilitat local. Superada aquesta primera fase, és quan es detecten les
diferències més notables entre les dones. Tot i que les generacions que travessen
l’edat adulta són cada cop més actives, encara resta, però, una representació
signifi cativa de dones inactives no estudiants. Aquestes participen en major
grau de la mobilitat intermunicipal. Al llarg de totes les edats adultes, la seva
probabilitat de traslladar-se a un altre municipi és superior a la de les actives,
mentre que és notablement inferior a experimentar un canvi d’habitatge a
l’interior de Barcelona. Les actives romanen a la ciutat el 70% d’ocasions
que enceten un canvi d’habitatge, mentre que la permanència de les inactives
no estudiants oscil·la entorn al 50%-60% dels moviments. Més tard, a partir
dels 50 anys, la inactivitat és sinònima d’un notable augment de la proporció
de moviments intermunicipals, mentre que la població activa incrementa els
nivells de permanència al municipi.
514

Conclusions
Cal vincular la marxa de dones inactives amb la selecció migratòria que
s’exerceix sobre les llars amb un únic sou. Com ja apuntaven Cabré i Pujadas
(1982) la ciutat reté a les llars amb doble sou, amb major capacitat per
afrontar el selectiu mercat de l’habitatge i amb la voluntat de minimitzar els
desplaçaments laborals.
Entre els ocupats, l’emancipació residencial dels grups situats al capdavall de
la jerarquia socioeconòmica de la ciutat té un component clarament emigratori. La
població operària és la que té una major probabilitat d’experimentar un moviment
emigratori, mentre que manifesten la propensió més baixa a romandre. El fi ltre
barceloní, doncs, permet creuar la frontera municipal a aquests grups, mentre que
reté als professionals tècnics. Aquests confi guren el grup amb una probabilitat més
elevada de realitzar un moviment intramunicipal, i el que menys per abandonar
la ciutat, de forma que romanen a Barcelona tres de cada quatre vegades que
canvien d’habitatge. Els grups que encapçalen la jerarquia socioeconòmica de
la ciutat, empresaris, directius, gerents i alts funcionaris presenten una elevada
mobilitat, però no una especial preferència per arrelar a la ciutat. Se’ls pressuposa
una capacitat econòmica sufi cient per afrontar la selecció exercida pel mercat de
l’habitatge barceloní, tot i que sembla que part d’ells manifesta una preferència
per altres tipus d’entorns metropolitans i de mercat residencial, sobretot en les
edats adultes centrals i en les més avançades.
b) El doble fi ltre immigratori en termes de condició socioeconòmica. La
immigració metropolitana presenta una forta similitud amb els que canvien
d’habitatge a l’interior de Barcelona, mentre que la transnacionalització dels
fl uxos migratoris ha restat protagonisme a la professionalització derivada de la
migració metropolitana
La ciutat central és un important espai residencial de referència per a la
població professional tècnica de la resta de la Regió Metropolitana de Barcelona
i de Catalunya. Al llarg de tota la vida adulta, una quarta part dels emigrants
metropolitans d’aquest grup es traslladen al municipi de Barcelona. En canvi,
els operaris rarament contemplen la ciutat en el seu itinerari residencial. En
edats d’emancipació residencial, la probabilitat d’arribar a Barcelona és cinc
vegades inferior a la dels professionals tècnics, i només és la destinació del 8%
de moviments. Tampoc immigren a la ciutat les dones inactives.
515

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Tot i que no s’exerceix una atracció especialment intensa sobre la resta de
metropolitans ocupats en el sector terciari (comerç, administratius, serveis),
aquests juguen un paper important com a conseqüència del seu volum,
especialment elevat entre els joves i la població femenina. La selecció vers a les
categories socioeconòmiques més altes presenta, a l’igual que en la mobilitat
generada a Barcelona, una interpretació més complexa. És cert que Barcelona
és contemplada freqüentment en el seu itinerari residencial, però no assoleix el
protagonisme que té la ciutat per als professionals tècnics.
L’elevada condició socioeconòmica de la població que arriba procedent de la
resta de Catalunya i d’Espanya ratifi ca els comentaris sobre l’elevada formació
dels immigrants, poc que veure amb les característiques dels fl uxos immigratoris
d’etapes anteriors. Entre els adults més joves, però, encara es percep l’elevada
atracció de Barcelona vinculada amb l’oferta laboral en el sector serveis. A
mesura que augmenta l’edat dels immigrants, però, el seu perfi l presenta més
similituds amb el de la immigració metropolitana.
Els immigrants procedents de l’estranger només presenten una certa
convergència amb el perfi l socioeconòmic de la resta d’immigrants en les edats
adultes més avançades, quan la composició per nacionalitat del propi estoc
d’immigrants experimenta una forta transformació en relació amb la resta de les
edats. Fins als 50 anys, operaris, i resta de personal administratiu, comercial i
de serveis, homes i dones, representen tres quartes parts de l’estoc d’immigrants
que arriba a Barcelona des de l’estranger entre 2000 i 2001.
c) La redefi nició de l’estructura de la població en termes d’activitat i de condició
socioeconòmica de la població generada per la migració ha estat més sensible
que l’experimentada per les altres variables estudiades
Els moviments migratoris de la dècada de 1990 han afavorit un lleuger
increment de la població activa femenina de més de 25 anys d’edat, just quan
s’atura la presència d’estudiants en el fl ux immigratori. Aquesta tendència
consolida a la ciutat de Barcelona com l’àmbit metropolità en què es registra una
major activitat de la població femenina. Aquesta situació s’identifi ca tot i haver
observat que una fracció més elevada de l’esperada de població estrangera s’ha
declarat inactiva al qüestionari censal, fet que ha alterat sensiblement la simulació
dels hipotètics escenaris que s’haurien produït en absència de migracions.
516

Conclusions
Entre la població activa de la ciutat, la migració ha originat una major
representació de les condicions socioeconòmiques mitjanes o altes de la ciutat,
visible entre la població en edats relacionades amb l’emancipació residencial, i
sempre en detriment del conjunt d’operaris. La intensitat de la renovació, però,
no ha arribat mai al d’altres variables incorporades a l’anàlisi, sobretot com
a conseqüència de l’estructura socioeconòmica de la població que ha arribat
procedent de l’estranger, que ha mitigat els efectes elititzants d’una immigració
metropolitana més qualifi cada. La incidència de la migració és encara més
dèbil en edats posteriors, refl ex de la menor mobilitat de les persones. Tot i
això, s’identifi ca un sensible decreixement de la població que se situa a ambdós
extrems de l’estructura socioeconòmica, conseqüència de la relativa freqüència
amb què aquestes categories abandonen el municipi.
8.3.5. Característiques de l’habitatge. El fi ltre emigratori permet
la sortida de la ciutat a aquells que pretenen satisfer les seves
preferències residencials en termes de tinença i superfície de
l’habitatge. En canvi, la població nouvinguda no pot reproduir el
comportament de la població de la ciutat, i viu més en lloguer i en
habitatges més petits
El resultat d’introduir les característiques de l’habitatge en la dinàmica
migratòria en què participen els barcelonins (antics residents o nouvinguts) és
ja conegut: els emigrants passen a viure en habitatges més grans que els dels
que canvien d’habitatge a l’interior de la ciutat, i encara més dels que acaben
d’arribar a la ciutat. En termes de tinença, els primers són propietaris en el
75% dels moviments, els segons en gairebé en el 60%, i els tercers no arriben
a ser-ho en el 30% dels casos.
Tot i les diferències es pot dir que, en la mobilitat generada a Barcelona, la
persecució de la compra de l’habitatge és l’estratègia residencial majoritària en
totes les edats. La població que marxa de la ciutat satisfà les seves preferències
en regim de tinença i superfície, mentre que es pot considerar que molts dels
que romanen a la ciutat en règim de lloguer, cerquen l’estratègia que els hi
permet satisfer la seva preferència local. En edats d’emancipació residencial,
el 70% dels que han marxat de la ciutat viuen en propietat, mentre que ho fa
el 55% dels que canvien d’habitatge a Barcelona. Quan el canvi d’habitatge el
realitza la població més jove, abans dels 25 anys, els individus fan un major
ús del lloguer, sobretot en la mobilitat intramunicipal. La proporció d’emigrants
517

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
que accedeixen a la propietat es mostra estable al llarg de la vida adulta. Entre
qui romàn a Barcelona, en canvi, la propietat augmenta signifi cativament a
mesura que s’avança en l’edat adulta.
Situació anàloga es manifesta en l’exploració de la superfície dels habitatges.
En edats d’emancipació residencial, els que romanen viuen en habitatges d’uns
75m 2 de mitjana, mentre que els que travessen la frontera municipal ho fan
en habitatges de més de 90m 2 . En la superfície, l’augment de l’edat sí que és
sinònim d’habitatges més grans, sobretot en els moviments emigratoris. Aquesta
doble característica dels habitatges on resideixen els emigrants, més grans i
en propietat, s’accentua quan es contemplen els moviments a la metròpoli,
sobretot amb destinació als municipis situats més enllà dels limítrofs. En edats
adultes-joves, gairebé el 85% d’aquests emigrants resideixen en propietat
i en habitatges amb una superfície mitjana de 95 m 2 . En molts casos, els
emigrants barcelonins resideixen en pisos sensiblement més grans i més sovint
en propietat del que ho fan els propis habitants dels àmbits d’arribada. L’aposta
dels que realitzen un canvi intramunicipal i dels que marxen del municipi és,
doncs, clarament divergent.
A la immigració convé discernir el comportament de la població segons
l’àmbit d’arribada. Quan els nous residents arriben des de la metròpoli, i per
tant, la dimensió residencial del canvi és més patent, actuen d’una forma similar
a la dels barcelonins que realitzen un canvi intramunicipal. Els metropolitans
que es desplacen a Barcelona també passen a residir en habitatges més petits
i lloguen més que els seus veïns que canvien cap a altres municipis de la
metròpoli. Quan augmenta la distància del desplaçament, s’incrementa el
pes dels individus que resideixen en lloguer, refl ex de la menor estabilitat de
les seves trajectòries residencials. Finalment, la immigració de nacionalitat
estrangera no contempla la residència en propietat, com a mínim en el primer
període d’assentament a la ciutat: només un de cada deu dels arribats entre
2000 i 2001 residien en propietat en la data censal. La superfície dels seus
habitatges és similar a la dels joves barcelonins que s’emancipen, tot i que
com s’ha vist la grandària de la llar és diferent, mentre que en edats adultes
més avançades s’eixamplen les diferències, de forma que els habitatges dels
immigrants són sempre més petits.
518

8.4. Concloent
Conclusions
Arribats a aquest punt, es valora positivament la metodologia d’anàlisi utilitzada
al llarg de la recerca ja que ha permès l’assoliment dels objectius plantejats al
començament de la mateixa. L’estudi de la composició dels estocs de població
segons l’historial migratori, la simulació d’escenaris en absència de migració o
el model de regressió logística han estat eines que han proporcionat uns sòlids
resultats. De la mateixa manera, tot i les limitacions metodològiques apuntades
des de bon principi, les dades transversals del cens de 2001 s’han confi gurat com
a font de dades de qualitat per estudiar la selectivitat migratòria que s’exerceix en
un municipi central com el de Barcelona. En aquest sentit, el fet d’haver disposat
del 100% de les microdades ha reforçat la solidesa dels resultats.
Es conclou la recerca amb la confi rmació de la hipòtesi que es plantejava
al començament de la mateixa: les característiques sociodemogràfi ques dels
migrants que han considerat la ciutat de Barcelona en el seu itinerari residencial
són diferents en funció del tipus de moviment realitzat. La diversa composició
d’aquests ha determinat les característiques de la renovació de la població de
Barcelona, redefi nint la seva estructura sociodemogràfi ca.
A la mobilitat generada a la ciutat de Barcelona, és en les edats d’emancipació
residencial i entre la població natural de la ciutat quan els mecanismes de
selecció migratòria operen amb major intensitat. El context demogràfi c i de
l’habitatge de les dues darreres dècades han potenciat aquesta situació.
La difi cultat de la ciutat central per incorporar habitatges a la seva oferta
residencial és gran, determinada per la saturació de la seva trama urbana. Des
del punt de vista demogràfi c, l’estructura per edat de la població ha provocat
que el ritme amb què s’han generat noves llars hagi estat superior al ritme
amb què han desaparegut pels efectes de la mortalitat. Les generacions plenes
han travessat la dècada de 1990 en les edats de màxima mobilitat, de forma
que s’ha registrat un fort desequilibri entre la demanda i l’oferta d’habitatge
a l’interior de Barcelona, potenciat també per l’increment de la mobilitat en
edats adultes centrals. En el primer sentit, es pot considerar que l’escenari
demogràfi c esdevingut durant els darrers vint anys ha estat força exclusiu dintre
de la història de la ciutat i no sembla que s’hagi de perllongar gaire més en
el temps, ja que l’arribada de les generacions buides a edats d’emancipació
residencial és imminent, una situació que coincidirà en el temps, a més, amb
una major desaparició de llars per la cúspide de la piràmide. La immigració
519

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
estrangera podria, però, introduir canvis en l’escenari al que condueix la pròpia
estructura demogràfi ca dels barcelonins.
Així doncs, no tots els canvis d’habitatge que s’han generat a la ciutat
han pogut contemplar la permanència a l’interior de la ciutat. Aquesta Tesi
Doctoral ha demostrat que el nivell d’instrucció o la condició socioeconòmica
dels barcelonins, tot i no explicar la intensitat amb què canvien d’habitatge, sí
que incideix el tipus de moviment realitzat, i per tant en la seva distribució en
el territori. La ciutat central reté a la població amb un major nivell d’instrucció
i amb una condició socioeconòmica més benestant, mentre que els barcelonins
amb estudis obligatoris i/o operaris són els principals candidats a abandonarla.
També els col·lectius que encapçalarien la jerarquia socioeconòmica de la
ciutat presenten una destacada mobilitat intermunicipal, tot i que el contrast
amb la intramunicipal és molt menor que en el cas dels grups anteriors. La
investigació també ha identifi cat l’arrelament a la ciutat dels moviments amb
una dimensió individual, de manera que la major part de la població que ha
marxat de la ciutat amb destinació a la RMB estava casada o convivia amb la
parella. La resistència dels solters i de la població que no conviu amb la parella
a abandonar la ciutat, els fa adoptar probablement estratègies residencials que
els hi permeti fer front al competitiu mercat de l’habitatge barceloní, com el
lloguer o la residència en unitats de menor superfície. En canvi, la població que
abandona la ciutat satisfà les seves preferències en termes de règim i superfície
de l’habitatge. D’aquesta manera, el model emigratori està caracteritzat pel
protagonisme gairebé absolut del règim en propietat i d’habitatges amb una
superfície superior als 80m 2 .
La interpretació de les característiques de la selecció immigratòria és
més complexa, menys regulada pels aspectes vinculats amb el cicle de vida
individual i familiar que sí que expliquen la mobilitat generada a Barcelona. La
transnacionalització dels fl uxos migratoris també ha afegit major complexitat
a la defi nició del fi ltre immigratori, ja que el perfi l d’aquests és divergent en
molts aspectes respecte al dels que arriben a la ciutat des de la metròpoli, així
com des de la resta de Catalunya i Espanya. Així doncs, no es pot parlar d’un
únic fi ltre immigratori, ja que la ciutat central és referent per a la població
catalana amb un millor nivell d’instrucció i una condició socioeconòmica
benestant, en molts casos professionals tècnics, a la vegada que permet
l’entrada de població estrangera menys instruïda i, lògicament, amb una pitjor
condició socioeconòmica. Les estratègies residencials d’uns i altres en termes
520

Conclusions
d’habitatge són, però, completament oposades. Als primers se’ls atribueix un
comportament similar al dels barcelonins que realitzen un canvi d’habitatge
intramunicipal, mentre que els segons rarament contemplen la propietat de
l’habitatge, almenys en les primeres etapes d’assentament en el territori.
En el context de pèrdua de població per migració de les dècades de 1980
i 1990, les transformacions en l’estructura sociodemogràfi ca de la població de
Barcelona han estat més determinades per les característiques de la població
que ha abandonat la ciutat que per la que s’ha incorporat. En aquest sentit, la
recerca se situa just en el punt d’infl exió amb l’escenari que caracteritza els
primers anys del nou mil·lenni, en un moment en què la immigració comença a
intervenir tant com l’emigració en la renovació de la població de la ciutat. Entre
molts dels aspectes als que ha conduit la dinàmica migratòria de Barcelona
durant el període estudiat, i que han estat enumerats anteriorment, destaca la
pèrdua del pes de població casada o que conviu amb la parella, que connecta
amb la major proliferació de les llars unipersonals i de les multipersonals i
multinuclears, una millora del nivell mitjà d’instrucció, així com d’una
certa elitització de la població, en una tendència potenciada pel perfi l que
presenten els que abandonen la ciutat i dels immigrants catalans i espanyols,
tot i que contrarestada per la menor condició socioeconòmica dels immigrants
internacionals. En aquest sentit, la migració estaria afavorint un cert procés
de polarització social en el conjunt del municipi de Barcelona, amb l’entrada
de població que se situaria als dos extrems de la jerarquia socioeconòmica,
i la sortida de la ciutat d’individus que pertanyen a una millor condició
socioeconòmica que la de la població de nacionalitat estrangera.
Tot i que en l’estudi de les migracions s’han contemplat els moviments
realitzats fi ns al 31 de desembre de 2005, l’anàlisi dels migrants ha patit
la limitació temporal dictada per la data censal, l’1 de novembre de 2001.
Les transformacions en la dinàmica migratòria experimentades des d’aquell
moment han estat intenses, i bona prova d’això és el comentat punt d’infl exió
en el signe del saldo migratori, que s’havia mantingut negatiu des del primer
quinquenni de la dècada de 1970. Des del cens de 2001, la ciutat ha
guanyat per migració unes 110.000 persones, fruït de la intensifi cació d’un
fl ux immigratori estranger que, amb tota seguretat, ha incidit amb força en la
redefi nició de la població de Barcelona, un procés que no s’ha pogut analitzar
en la recerca. No obstant, al marge de la immigració estrangera, la percepció
és que la selectivitat migratòria que s’exerceix sobre la població de nacionalitat
521

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
espanyola es continua manifestant segons els paràmetres identifi cats al llarg
d’aquesta recerca, tant en termes d’immigració com d’emigració. En aquest
sentit, no és agosarat pensar que, els efectes del continu augment del preu
de l’habitatge que s’ha experimentat des de la data censal, han contribuït en
una intensifi cació de la selecció exercida vers els migrants entre el moment
d’estudi i l’actualitat. Es considera que els elements de naturalesa demogràfi ca
han contribuït per fer de les dues darreres dècades un període d’excepcional
selectivitat migratòria al conjunt municipal de Barcelona. Com anuncien Blanes
i Menacho (2007), a partir de la dècada de 2010 la dinàmica de l’estructura per
edats de Barcelona provocarà que el nombre de llars generades serà inferior al
de llars que desapareixeran pels efectes de la mortalitat, amb la qual cosa és de
preveure una reducció de la pressió residencial sobre el conjunt del municipi.
Aquest nou escenari introduirà nous elements al fi ltre (o fi ltres) barcelonins als
quals caldrà parar atenció, i el cens de 2011 s’hauria de convertir en l’eina
idònia per mesurar-los.
Aprofi tant aquest apunt de futur, s’enumeren a continuació altres reptes i
aspectes que han sorgit amb el propi desenvolupament de la recerca doctoral,
i que es poden confi gurar com a línies d’investigació futures.
Un d’aquests podria ser la modifi cació de l’escala territorial d’anàlisi. La
consideració del conjunt municipal com a unitat central ha permès arribar a
unes sòlides conclusions, en consonància amb la d’altres espais centrals. Tot i
això, l’espai intern barceloní és sufi cientment heterogeni com per poder afi rmar
sense risc d’errada que el fi ltre barceloní es manifesta amb més intensitat a
determinades àrees de la ciutat. Les microdades del cens de 2001 a nivell
de secció censal, de les quals es disposa, permetrien realitzar una proposta
de divisió de la ciutat en diverses àrees o clusters defi nits per la intensitat
amb què es manifesta la selectivitat immigratòria resumida en aquesta recerca.
Aquesta estructura d’anàlisi també es podria perllongar a la resta de la Regió
Metropolitana de Barcelona, ja que els processos migratoris també estan
redefi nint intensament les característiques sociodemogràfi ques de la població
de molts municipis que han crescut en les darreres dècades. Finalment,
observats els positius resultats que s’han obtingut amb l’aplicació d’aquesta
metodologia, l’estructura de l’estudi es podria estendre a altres contextos
metropolitans espanyols.
522

Conclusions
La concepció del fi ltre demogràfi c barceloní des d’un punt de vista en què
s’atorgués un major pes a les característiques sociodemogràfi ques dels altres
membres de la llar és també un punt que es presenta com a interessant línia
d’investigació, així com la d’aprofundir en la incidència de les característiques
i l’evolució del mercat de l’habitatge. En aquest sentit, l’anàlisi a escala
inframunicipal proposat anteriorment permetria vincular més directament les
característiques del parc i mercat d’habitatge amb les característiques de la
població que s’ha establert en aquestes unitats.
Abans de concloure la recerca pugem per darrera vegada a qualsevol dels
miradors de Barcelona. Contemplem la ciutat que queda als peus, i imaginem
el seu futur. El demogràfi c no només passarà pel comportament de la població
que hi resideix, sinó que, com s’ha ratifi cat en aquesta recerca doctoral, també
estarà determinat per la relació que s’estableixi entre qui romangui, entri i
abandoni la ciutat.
523

Bibliografi a
ABELLÁN, A (1993) “La decisión de emigrar en las personas de edad”, Estudios
Geográfi cos, 54, 20, p 5-16.
ABU-LUGHOD, J.; FOLEY, M.M. (1960) “Consumer strategies” a FOOTE, N.N.; ABU-
LUGHOD, J.; FOLEY, M.M; WINNICK, L. (eds.) Housing Choices and Housing Constraints,
vol.2, Nova York, McGraw-Hill.
AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA (2005) La salut a Barcelona 2004. Agència de Salut
Pública de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2005.
AJENJO, M. (2005) Evolució i característiques de la mobilitat habitual per treball
a Catalunya (1986-2001). L’accessibilitat com a variable intermèdia. Tesi Doctoral.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografi a.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (1981) El Polígon de Canyelles: l’últim barri construït
a Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Àrea de Serveis Socials.
525

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2003) 100 anys d'estadística municipal. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2003) La Barcelona metropolitana els propers 20
anys. Prospectiva de treball, demografi a i habitatge. Gabinet tècnic de programació de
l’Ajuntament de Barcelona.
ALABART, A.; LÓPEZ VILLANUEVA, C. (1996) “L’evolució de les professions dels
barcelonins: gentrifi cació i polarització”, Barcelona Societat, n.6, pp. 4-18.
ALBERICH, J. (2004) Construcció i anàlisi comparativa d’indicadors d’accessibilitat per
als municipis de Catalunya. Memòria de recerca. Programa de Doctorat en Geografi a,
Departament de Geografi a, Universitat Autònoma de Barcelona.
ALBERCH, R.; GIRALT, J. (eds.) (2005) Enciclopèdia de Barcelona, Enciclopèdia
Catalana, Barcelona, 2005.
ALCAIDE, R. (2001) “Inmigración y marginación: prostitución y mendicidad en la ciudad de
Barcelona a fi nales del siglo XIX. Una comparación con la actualidad”, Scripta Nova, 94.
ALZINA, J. (1966) “La población de Barcelona”, Anales de Sociología, 1966, pp. 108-117.
ARACIL, R.; FERRER, LL.; RECAÑO, J.; SEGURA, A. (1996) “La inmigración en la
Cataluña rural (1860-1940): estructura demográfi ca y componentes espaciales” a
GONZÁLEZ, M. I ZÁRRAGA, K. (eds.) Los movimientos migratorios en la construcción
de las sociedades modernas. Bilbao: Servicio Editorial Universidad del País Vasco, pp.
281-314.
ARAMBURO, F. (1966) “Los movimientos migratorios en Barcelona y su comarca”,
Anales de Sociología, 1966, pp. 118-132.
ARAMBURU, M. (2000) Bajo el signo del gueto. Imágenes del “immigrante” en Ciutat
Vella. Tesi Doctoral, Departament d’Antropologia Social, Universitat Autònoma de
Barcelona. Mimeo.
ARANGO, J. (1976) “Cambio económico y movimientos migratorios en la España oriental
del primer tercio del siglo XX: algunas hipótesis sobre determinantes y consecuencias”,
Hacienda Pública Española, 38, pp. 51-80.
526

Bibliografi a
ARANGO, J. (1982) Industrialización, transición demográfi ca, y movimientos migratorios
en Cataluña y su área de infl uencia. Tesi doctoral, Universidad Complutense de Madrid.
Mimeo
ARBELO, A. (1962) La mortalidad de la infancia en España, 1901-1950. Madrid:
Consejo superior de Investigaciones Científi cas.
ARRIBAS, R. (1991) “Els indicadors territorials en l'estudi de la població de la Regió
Metropolitana de Barcelona. Els nivells de saturació”, Papers de demografi a, n.52.
ARRIBAS, R.; Pascual, J. (1994) Població i poblament per entitats municipals de
població de la Regió Primera Ampliada, 1950-1991, CED, mímeo.
ATKINSON, R (2000A) “Measuring gentrifi cation and displacement in Greater London”,
Urban Studies, vol.37, n.1, pp.149-165.
ATKINSON, R (2000b) “Professionalization and displacement in Greater London”, Area,
vol.32, n.3, pp.287-295.
ATKINSON, R (2000c) “The hidden costs of gentrifi cation: displacement in central
London”, Journal of Housing and the Built Environment, vol.15, pp.307-326.
AZAGRA, J.; CHORÉN, P. (2006) La localización de la población española en el territorio.
Un siglo de cambios. Bilbao: Fundación BBVA.
AZNAR, S. (1947) “El promedio de la natalidad diferencial en las clases sociales de
Madrid y Barcelona”, Revista Internacional de Sociología, núm. 20.
BACCAÏNI, B. (2001) “Les migrations internes en France de 1990 à 1999: l’appel de
l’Ouest”, Economie et Statistique, vol.344, pp.39-79.
BAYONA, J. (2002) Una aproximació geogràfi ca a l’habitatge i a la població de
nacionalitat estrangera a la ciutat de Barcelona, 1991-2001. Memòria de Tercer Cicle,
Programa de Doctorat en Demografi a, Departament de Geografi a, Universitat Autònoma
de Barcelona.
BAYONA, J. (2006) Factors sociodemogràfi cs de la distribució espacial de la població
de nacionalitat estrangera a Barcelona, Tesi Doctoral, Departament de Geografi a de la
Universitat Autònoma de Barcelona. Mimeo.
527

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
BAYONA, J; López Gay, A. (2006) “La movilidad residencial de la población de
nacionalidad extranjera generada en Barcelona, 2000-2004”, Xè Congrés de la població
espanyola, Pamplona, 2006.
BERUBE, A (2006) “The Middle Class is Missing (New York)”, New York daily News,
Article publicat el 8 de juliol de 2006.
BIRCH, E. L. (2005) Who lives downtown Washington D.C.: The Brookings Institution,
Living Cities Census Series.
BLANES, A.; MENACHO, T. (2007) “Projeccions de població i llars dels municipis del
Pla Estratègic Metropolità i districtes de la ciutat de Barcelona” a Costas, A (ed.) Llibre
blanc de l’habitatge a Barcelona, Barcelona Accions per l’habitatge. Ajuntament de
Barcelona.
BOHIGAS, O. (1963) Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme. Barcelona, Edicions 62.
BOLÓS, M. (1959) “La inmigración en Barcelona en los dos últimos decenios”, Estudios
Geográfi cos, 75, pp. 209-251.
BOOZA, J.; CUSTSINGER, J.; GALSTER, G. (2006) Where did they go? The decline of
middle-income neighborhoods in Metropolitan America Washington D.C.: The Brookings
Institution, Living Cities Census Series.
BÖHEIM, R.; TAYLOR, M. (1999) “Residential mobility, housing tenure and the labour
market in Britain”, Institute for Social and Economic Research and Institute for Labour
Research, vol. 99-16, pp. 1-37.
BONVALET, C; TUGAULT, Y. (1984) “Les racines du depeuplement de Paris”, Population,
vol. 39, n. 3, pp. 463-481
BONVALET, C.; FRIBOURG, A.M. (eds.) (1990) Strategies residentielles, Paris, Ined-
PlanConstruction et Architecture, MELTM.
BONVALET, C.; LELIÈVRE, E. (1991) “Mobilité en France et a Paris depuis 1945. Le
fi ltre parisien”, Population, vol. 46, n. 5, pp. 1161-1184.
BURGESS, E. W. (1925) “The growth of the City: An Introduction to a Research Project”
a Park, R. i altres (eds.) The City, Chicago i Londres, 1967 (reimpressió de 1925), pp.
47-79.
528

Bibliografi a
BUSQUETS, J. (1997) “Formació d’una gran ciutat metropolitana. Del creixement
desordenat a la consolidació d’una capital mediterrània” a Sobrequés, J. (ed.) Història
de Barcelona, vol. VII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
CABRÉ, A. (1985): “Crisi econòmica, canvi demogràfi c i tendències de poblament a
Catalunya”, Papers de Demografi a, 7.
CABRÉ, A. (1989) La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960. Tesi
doctoral, Departament de Geografi a, Universitat Autònoma de Barcelona. Mimeo.
CABRÉ, A. (1991) “Algunes refl exions sobre el futur de la població de Barcelona”,
Papers de Demografi a, 55.
CABRÉ, A. (1999) El sistema català de reproducció: cent anys de singularitat
demogràfi ca, Barcelona, Editorial Proa.
CABRÉ, A. (2003) “Barcelona i el sistema català de reproducció”, L’Avenç, 277, pp.
28-31.
CABRÉ, A.; DOMINGO, A.; MENACHO, T. (2002) “Demografía y crecimiento de la
población española durante el siglo XX”, Papers de Demografi a, 205.
CABRÉ, A.; PUJADAS, I. (1982). “Población y recursos humanos en Catalunya”,
a Reconeixement Territorial de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya,
Departament de Política Territorial i Obres Públiques, vol. 6 i 7.
CABRÉ, A.; MÓDENES, J.A. (1997), “Dinàmiques demogràfi ques recents a la Regió
Metropolitana de Barcelona”, Revista Econòmica de Catalunya, n.33, pp. 66-76.
CABRÉ, A.; MORENO, J.; PUJADAS, I. (1985) “Cambio migratorio y reconversión territorial
en España”, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 32, pp. 43-65.
CABRÉ, A.; MUÑOZ, F. M. (1993) “Refl exions sobre el canvi en l'estructura per edats
dels residents a la ciutat de Barcelona”, Papers de Demografi a, 72.
CABRÉ, A.; MUÑOZ, F. M. (1994) “Ildefons Cerdà i la insuportable densitat urbana”, a
V.V.A.A. Cerdà. Urbs i territori. Una visió de Futur (Catàleg de la Mostra Cerdà). Madrid:
Editorial Electa.
529

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
CABRÉ, A.; MUÑOZ, F. M. (1997) “Evolució demogràfi ca. La població de Barcelona des
de 1930 a 1996” a Sobrequés, J. (ed.) Història de Barcelona. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana, vol. VIII, 73-122. a, 107-133.
CÁMARA, N. (2003) La migración interna de retorno en Castilla y León durante la década
de los noventa: estudio demográfi co y territorial. Memòria de Tercer Cicle, Departament
de Geografi a de la Universitat Autònoma de Barcelona.
CAMPO, F.; LÓPEZ, S.; VILLANUEVA, M. (1985) "Les malalties i la medicina general
a la Barcelona de 1859-1863" a Història urbana del Pla de Barcelona, vol. I. Actes del
II Congrés d'Història del Pla de Barcelona. Barcelona: Institut Municipal d'Història,
Ajuntament de Barcelona, pp. 205-217.
CANDEL, F. (1964) Els altres catalans, Barcelona, Edicions 62.
CAPEL, H. (1975) Capitalismo y morfología urbana en España, Barcelona: Los Libros
de la Frontera.
CAPEL, H.; TATJER, M. (1991) “Reforma social, serveis assistencials i higienisme a la
Barcelona de fi nal del segle XIX (1876-1900)” a Cent anys de Salut Pública a Barcelona.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal de la Salut, pp. 31-73.
CASANOVA, LL. (2007) Les migracions internes a Catalunya: una aproximació comarcal
(1996-2005), Memòria de recerca del Doctorat en Demografi a. Departament de Geografi a
UAB i Centre d’Estudis Demogràfi cs.
CARBAJO ISLA, M. F. (1987) La población de la villa de Madrid. desde fi nales del siglo
XVI hasta mediados del siglo XIX. Madrid: Siglo veintiuno de España Editores.
CARRERAS, C. (1993) Geografi a urbana de Barcelona. Barcelona: Oikos-tau.
CERDÀ, I. (1859) Teoría de la construcción de ciudades aplicada al proyecto de reforma
y ensanche de Barcelona. Barcelona.
CERDÀ, I. (1861) Teoria de la viabilidad urbana y reforma de la de Madrid.
CERDÀ, I. (1867) Teoría General de la Urbanización. Madrid: Instituto de Estudios
Fiscales, 1968.
530

Bibliografi a
CERDÀ, I. (1868) “Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856.
Espécimen de una estadística funcional de la vida urbana con aplicación concreta a
dicha clase” a Apéndice al vol. II de la TGU. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 2,
555-700.
CHAMPION, T. (1999) “Urbanisation and counterubanisation” a PACIONE, M (ed.)
Applied Geography-principles and pratice, Routledge: Londres.
CHESHIRE, P. (2006) “Resurgent cities, urban myths and policy hubris: What we need
to know”, Urban Studies, vol.43, n.8, pp. 1231-1246.
CLARK, W. A. V.; ONAKA, J (1983) “Life cycle and housing adjustment as explanations
of residential mobility”, Urban Studies, 20, pp. 47-57.
CLARK, W.; DIELEMAN, F.; DUERLOO, M. (1984) “Housing consumption and residential
mobility” Annals of the Association of American Geographers, 1984, nº 74, p. 29-43.
CLUSA ORIACH, J.; ROCA CLADERA, J. (1999) “Evolució de l’estructura urbana de
Catalunya 1991-1996. Impacte dels canvis experimentats en la distribució espacial de
la població, l’ocupació i la mobilitat per treball en el sistema català de ciutats”, Nota
d’Economia, 64, p. 67-90.
COLOMER I CODINA, G. (1883) Movimiento de la población de Barcelona en el veintenio
de 1861-1880. Densidad por calles, casas y habitaciones de la población avecinada
en Barcelona en 1882. Barcelona: Establecimiento tipográfi co de los sucesores de N.
Ramírez y Cª.
COOMBES, M.; CHARLTON, M. (1992) “Flows to and from London: a decade of
change?” a STILLWELL, J; REES, P; BODEN, P (Eds.) Migration processes and patterns.
Population redistribution in the United Kingdom, vol. 2. Londres I Nova York: Belhaven
Press, pp. 56-77.
COSTAS, A. (1993) “Estudi preliminar de l’Estadística de Barcelona en 1849”, a
FIGUEROLA, L. (1849), Estadística de Barcelona en 1849, Editorial Alta Fulla,
Barcelona, Reimpressió 1993
COSTAS, A. (2003) “Laureano Figuerola i Ballester: moralista y reformador”, Papeles y
memorias de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, n. XI, pp. 238-246.
COURGEAU D., 1973, "Migrants et migrations". Population, 1, 95-129.
531

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
CUSIDÓ, T. A. (2006) El moviment natural de la població, 1858-1974 : origen, història
i anàlisi crítica dels continguts, Memòria de Recerca del Doctorat en Demografi a,
Departament de Geografi a UAB i Centre d’Estudis Demogràfi cs.
DE COS, O. (2004) “Valoración del método de densidades focales (Kernel) para la
identifi cación de los patrones espaciales de crecimiento de la población en España”,
GeoFocus, 4, pp. 136-165.
DOMINGO, A.; BAYONA, J; BRANCÓS, I. (2002) migracions internacionals i població
jove de nacionalitat estrangera. Barcelona: Secretaria General de Joventut, Generalitat
de Catalunya.
DOMINGO, A.; BAYONA, J.; LÓPEZ GAY, A. (2004) Impacto demoespacial de la
internacionalización de los fl ujos migratorios en la ciudad de Barcelona, Migraciones,
16, pp. 157-198.
DOMINGO, A; BAYONA, J. (2007) “Migracions, població estrangera i habitatge a la ciutat
de Barcelona en el context metropolità”, a COSTAS, A (ed.) Llibre blanc de l’habitatge a
Barcelona, Barcelona Accions per l’habitatge. Ajuntament de Barcelona.
DOMINGO, A.; BAYONA, J. (2004) Concentració i segregació al municipi de Barcelona,
1991-2002, Barcelona Societat, 13.
DURAN I SANPERE, A. (1973) Barcelona i la seva història. Barcelona: Curial.
ESTAPÉ, F. (1967) “El derribo de las murallas y la Barcelona del siglo XIX”, Miscellanea
barcinonensia, XVII, pp. 103-113.
ESTEVE, A. (2003) El nomenclàtor com a font per a l’estudi territorial de la població a
Catalunya: Aplicacions 1857-1998, Tesi Doctoral, Departament de Geografi a, Universitat
Autònoma de Barcelona. Mimeo.
ESTEVE, A.; RECAÑO, J.; TORRENTS, A. (2003) “An ecological study of urban mortality
using spatial analysis: the case of Barcelona (Spain) in the late nineteenth century”,
Comunicació a l’EAPS Conference, Varsòvia, agost, 2003.
FABRÉ, J; HUERTAS CLAVERÍA, J. M. (1976) Tots els barris de Barcelona, Barcelona,
Edicions 62.
532

Bibliografi a
FERIA, J. M. (2001) “Pautas estructurales diferenciadas de movilidad en las áreas
metropolitanas andaluzas” A CASTAÑER, M.; VICENTE, J.; BOIX, G. (eds.) Áreas
urbanas y movilidad laboral en España, Girona: Servei de Publicacions de la Universitat
de Girona, pp. 121-138.
FERIA, J. M. (2004) “Problemas de defi nición de las Áreas Metropolitanas en España”,
Boletín de la AGE, n.38, pp. 85-99.
FERIA, J. M.; SUSINO, J. (2006) “La dimensión regional y los nuevos referentes
espaciales de las migraciones interiores en España”. a FERNÁNDEZ CORDÓN, J.A.
I LEAL, J. (eds.) Anàlisis territorial de la Demografía Española, 2006, pp. 273-318.
Madrid: Fundación Fernando Abril Martorell.
FIELDING, T. (1989) “Inter-regional migration and social change: a study of South East
England based upon data from the Longitudinal Study”, Institute of British Geographers
Transactions, vol.14, n.1. pp. 24-36.
FIELDING, T. (1992) Migration and social change a STILLWELL, J; REES, P; BODEN, P
(eds.) Migration processes and patterns. Population redistribution in the United Kingdom,
Londres i Nova York: Belhaven Press, vol. 2, pp. 225-247.
FIGUEROLA, L. (1849) Estadística en Barcelona en 1849. Barcelona: Editorial Alta
Fulla (Reimpressió, 1993).
FORD, T.; CHAMPION, T. (2000) “Who moves into, out of and within London? An
analysis based on the 1991 Census 2% Sample of Anonymised Records 2000”, Area,
32, pp. 259-270.
FREY, W. H (1978) “Mover’s life-cycle stage and choice of destination neighborhood:
implications for Urban social struccture” a CLARK, W.A.V.; MOORE, E.G. (EDS.),
Population mobility and residential Change. Studies in Geography. Evanston, Northwestern
University, pp. 99-148.
FREY, W. H.; KOBRIN, F.E. (1982) “Changing families and Changing mobility: their
impact on the Central City”, Demography, vol.19, n.3, pp.261-277.
FREY, W. H. (1993) “The new urban revival in the United States”, Urban Studies,
vol.30, n.4/5, pp. 741-774.
533

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
FREY, W. H. (2002) City families and suburban singles: an emergin household story
from Census 2000. Washington D.C.: The Brookings Institution, Census 2000 Series.
FREY, W. H. (2005) Metro America in the new century: metropoiltan and central city
demographic shifts since 2000. Washington D.C.: The Brookings Institution, Living
Cities Census Series.
FREY, W. H. (2006) Diversity spreads out: metropolitan shifts in Hispanic, Asian, and
Black populations since 2000. Washington D.C.: The Brookings Institution, Living Cities
Census Series.
FUGUITT, G. V.; BROWN, D.L. (1990) “Residential preferences and population
redistribution: 1972-1988”, Demography, vol. 27, pp. 589-600.
GALE, D. E. (1979) “Middle class resettlement in older urban neighborhoods: the
evidence and its implications”, Journal of the American Planning Association, vol. 45,
n. 3, pp. 293-304.
GALERA, M. (1978) Bibligrafi a Geogràfi ca de la ciutat de Barcelona. Tom I, Tom II (La
població). Barcelona: Delegació de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
GARCÍA BARBANCHO, A. (1967) Las migraciones interiores españolas. Estudio
cuantitativo desde 1900. Madrid: Estudios del instituto de desarrollo económico.
GARCÍA BARBANCHO, A.; DELGADO CABEZA, M. (1988) “Los movimientos migratorios
interregionales en España desde 1960”, Papeles de Economía Española, 34, pp. 240-261.
GARCÍA COLL, A. (2005a) "Migraciones interiores y transformaciones territoriales",
Papeles de Economía Española, 104.
GARCÍA COLL, A. (2005b) "La nueva movilidad residencial" a Informe España 2005.
Una interpretación de su realidad social, Madrid: CECS, pp. 265-324.
GARCÍA COLL, A. I STILLWELL, J. (1999) “Inter-provincial migration in Spain: temporal
trends and age-specifi c patterns”, International Journal of Population Geography, 5, pp.
97-115.
GARCIA FARIA, P. (1893) Proyecto de Saneamiento del subsuelo de Barcelona:
alcantarillado, drenaje, residuos urbanos. Barcelona: Imprenta de Henrich y Comp. en
comandita: Sucesores de N. Ramírez y Cia.
534

Bibliografi a
GARCIA FARIA, P. (1894) Medios de aminorar las enfermedades y mortalidad en
Barcelona. Memoria leída en la Academia de Higiene de Cataluña. Barcelona: Adm.
Industria e Invenciones.
GARCÍA COLL, A. (2005) “Migraciones interiores y transformaciones territoriales”,
Papeles de Economía Española (104), p. 76-91.
GÓMEZ ORDÓÑEZ, J. L. (1987) “Garcia Faria i el seu projecte de sanejament”, a El
naixement de la infrastructura sanitària a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament
de Barcelona, pp. 21-28.
GÓMEZ REDONDO, R. (1992) La mortalidad infantil española en el siglo XX. Madrid:
Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).
GOODMAN, J. L. (1979) “Reason for moves out of and into large cities”, Journal of the
American Planning Association, vol. 45, n.4, pp. 523-531.
GOODCHILD, M. (1987) “A spatial analytical perspective on geographical information
Systems”. International Journal of Geographical Information Systems, vol. 1, pp. 327-334.
GRAU, R. (1987) “La preocupació higiènica a la teoria urbana d'Ildefons Cerdà”, a El
naixement de la infrastructura sanitària a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament
de Barcelona, pp. 5-20.
KASARDA, J. D.; APPOLD, S. J.; SWEENEY, S. H.; SIEFF, E. (1997) “Central-city and
suburban migration patterns: is a turnaround on the horizon?”, Housing Policy Debate,
vol. 8, n. 2, pp. 307-358.
HAMNETT, C. (2003) “Gentrifi cation and the Middle-class. Remaking of Inner London,
1961-2001”, Urban Studies, vol.40, n.12, pp.2401-2426.
IGLESIES, J. (1958) "La població. Moviment demogràfi c de Catalunya", a SOLÉ
SABARÍS, Lluís (Dir.) Geografi a de Catalunya. Barcelona: Editorial Aedos, cap. XVII,
vol. I.
IGLESIES, J. (1961) “El movimiento demográfi co en Cataluña durante los últimos cien
años”, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, vol. XXXIII,
núm. 16. pp. 319-435.
535

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
IGLESIES, J. (1977) "La cursa demogràfi ca de les principals ciutats catalanes", Memorias
de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, núm. 785, 453-476.
JOVELL, A.J. (1995). Análisis de regression logística. Cuadernos metodológicos, 15.
Madrid: CIS
LANDALE, N.S.; GUEST, A.M. (1985) “Constraints, Satisfaction and Residential
Mobility: Speare's Model Reconsidered”, Demography, vol. 22, n. 2., pp. 199-222.
LASKA, S. B.; SPAIN, D. (1979) “Urban policy and planning in the wake of gentrifi cation:
anticipating renovators’s demand”, Journal of the American planning association, vol.
45, n. 4, pp. 523-531.
LEAL, J. (2002) “Segregación social y mercados de vivienda en las grandes ciudades”,
Revista Española de Sociología, n.2, pp.59-75.
LEGATES, R. T.; HARTMAN, C. (1986) “The anatomy of displacement in the United
States” a SMITH, N.; WILLIAMS, P. (eds) Gentrifi cation of the city, Boston, Allen and
Unwin, pp. 178-200.
LELIÈVRE, E.; BONVALET, C. (1994) “A compared cohort history of residential mobility,
social change and home-ownership in Paris and the Rest of France”, Urban studies, vol.
31, n. 10, pp. 1647-1665.
LESTHAEGHE, R (1995) “The second demographic tranisition in Western Countries:
an interpretation” a Mason, K.O.; Jensen, A.-M. (eds.) Gender and family change in
industrialised countries, Oxford, Clarendon Press, p. 17-62.
LOGAN, J.R.; ALBA, R.D. (1993) “Locational returns to human capital: minority access
to suburban community resources”, Demography, vol. 30, pp. 243-268.
LONG, L.H.; GLICK, P.C. (1976) “Family patterns in suburban areas: recent trends” a
SCHWARTZ, B. (ed.), The changing face of the suburbs. Chicago: University of Chicago
Press.
LÓPEZ DE LUCIO, R. (1998) “La incipiente confi guración de una región urbana
dispersa: el caso de la Comunidad Autónoma de Madrid”, a MONCLÚS, F.J. (ed.) La
ciudad dispersa. Suburbanización y nuevas periferias. Barcelona: Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona, pp. 169-196.
536

Bibliografi a
LÓPEZ GAY, A. (2001) Una aproximació a la dinàmica migratòria dels districtes de
Barcelona. Treball de Demografi a Urbana, del Programa del Doctorat en Demografi a.
LÓPEZ GAY, A. (2004) Els components migratoris en la dinàmica demogràfi ca de la
ciutat de Barcelona, 1834-2003, Memòria de recerca del Doctorat en Demografi a.
Departament de Geografi a UAB i Centre d’Estudis Demogràfi cs.
LÓPEZ GAY, A. (2004) “Intensidad y calendario de la movilidad residencial en la Unión
Europea”, Geo Crítica / Scripta Nova. Barcelona: Universidad de Barcelona, vol. VIII,
núm. 174.
LÓPEZ GAY, A. (2005) “Relaciones territoriales de la movilidad residencial de la
población de Barcelona”, Actas del XIX Congreso de Geógrafos Españoles.
LÓPEZ GAY, A. (2006) “Migración, nivel de instrucción y fi ltro educativo en la ciudad de
Barcelona”, Papers de Demografi a.
LÓPEZ GAY, A. (2007) “Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació
poblacional de Barcelona”. Tesi Doctoral, Departament de Geografi a, Universitat
Autònoma de Barcelona. Mimeo. Versió completa a: www.tesisenxarxa.net/TDX-
1213107-104917/index.html
LÓPEZ GUALLAR, P. (1985) “Estructura familiar i canvi demogràfi c a Barcelona, 1516-
1857: la gènesi de la societat urbana moderna”, a Història urbana del Pla de Barcelona,
I. Actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona. Barcelona: Institut Municipal
d'Història, Ajuntament de Barcelona, pp. 145-172.
LÓPEZ GUALLAR, P. (1995) “La demografi a barcelonina entre el 1833 i el 1865” a
SOBREQUÉS, Jaume (ed.) Historia de Barcelona. Barcelona: Enciclopèdia Catalana,
vol. VI, pp. 95-118.
LÓPEZ GUALLAR, P. (1997) “El crecimiento de Barcelona y el proceso de formación
de los criterios demográfi cos modernos, 1717-1897" a Roca, J. (ed.) L’articulació social
de la Barcelona Contemporània. Barcelona: Institut Municipal d'Història de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona. Ed. Proa, pp. 3-12.
LÓPEZ COLÁS, J.; MÓDENES, J.A. (2005) “Segona residència i multiresidència a
Catalunya. Una aproximació sociodemogràfi ca”, Documents d’Anàlisi Geogràfi ca, 46,
pp. 41-62.
537

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
LÓPEZ, P. (1986) El Centro histórico un lugar para el confl icto estrategias del capital
para la expulsión del proletario del centro de Barcelona el caso de Santa Caterina i el
Portal Nou, Barcelona, Geocrítica.
LÓPEZ REDONDO, J. (2003) “La mobilitat de les persones a la regió metropolitana de
Barcelona”, Papers de la Regió Metropolitana de Barcelona, 38, p. 9-27.
LÓPEZ VILLANUEVA, C. (2002) Transformacions de la família i les llars a Barcelona i la
seva Regió Metropolitana 1991-1996. Tesi doctoral, Departament de Teoria Sociològica,
Universitat de Barcelona. Mímeo.
LÓPEZ VILLANUEVA, C; PUJADAS, I (2004) “La ciudad y el cambio familiar: las
diferencias entre centro y periferia en la Región Metropolitana de Barcelona”, VIII
Congreso Español de Sociología, Federación Española de Sociología, edició electrònica
MADOZ, P (1846) Diccionario Geográfi co-Estadístico- Histórico de España y sus
posesiones de Ultramar. Madrid.
MARTÍ, M.; RÓDENAS, C. (2004) “Migrantes y migraciones: de nuevo la divergencia en
las fuentes estadísticas”, Estadística Española, vol.46, n.156, pp. 293-321.
MARTÍNEZ-MARÍ, J. M. (1964) La immigració a Barcelona. Barcelona.
MARTÍNEZ-MARÍ, J. M. (1965) “Conversaciones sobre inmigración”, Cuadernos de
Arquitectura, núm.61, p. 65.
MARTÍNEZ-MARÍ, J. M. (1966) “La immigración en el área de Barcelona”, Estudios
Geográfi cos, 1966, pp. 541-546.
MARSHALL, H. (1979) “White movement to the suburbs: a comparison of explanations”,
American Sociological Review, vol. 44, n. 6, pp.975-994.
MENDIZÁBAL, E. (1992): “Els moviments migratoris a la Regió Metropolitana de
Barcelona”,a Subirats, M. (dir), Enquesto de la Regió Metropolitana de Barcelona 1990.
IEMB, Barcelona. vol. 1 de l’Informe General, pp. 1-23.
MIESZKOWSKI, P; MILLS, E.S. (1993) “The Causes of Metropolitan Suburbanization”,
Journal of Economics Perspectives, vol. 7, n. 3, pp. 135-147.
538

Bibliografi a
MIRACLE, R. (1837) Guía estadística de Barcelona y manual de forasteros para el año
1836. Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer.
MIRANDA, M.A. (2006) “Pedro García Faria, ingeniero de caminos”, Scripta Nova,
221.
MIRALLES-GUASCH, C.; TULLA PUJOL, A. (2000) Mobilitat sostenible. Innovacions
conceptuals i estat de la qüestió. Barcelona: Diputació de Barcelona, Col·lecció
“Elements de debat territorial”, 10
MIRALLES-GUASCH, C. (2002a) Ciudad y transporte. El binomio imperfecto. Barcelona:
Ariel.
MIRALLES-GUASCH, C. (2002b) “Transporte y territorio urbano: del paradigma de la
causalidad al de la dialéctica”, Documents d’Anàlisi Geogràfi ca, vol. 41, pp. 107-120.
MIRET, N. (2001) “Las aportaciones de la inmigración al proceso de metropolitanización:
el caso de Barcelona”, Scripta Nova, 94.
MÓDENES, J. A. (1998) Flujos espaciales e itinerarios biográfi cos: La movilidad
residencial en el área de Barcelona. Tesi doctoral, Departament de Geografi a, Universitat
Autònoma de Barcelona. Mimeo.
MÓDENES, J. A. (2000) “Movilidad residencial y dinámica familiar de los adultos
jóvenes urbanos en los 80”, Papers de Demografi a, 170.
MÓDENES, J. A. (2001) “Relacions socioterritorials i mobilitat residencial a l’àrea de
Barcelona”, Revista Catalana de Sociologia, 14, pp. 43-56.
MÓDENES, J. A.; PASCUAL, J. (1998), “Les migracions interiors a Catalunya: intensitat,
selectivitat i estructura espacial dels fl uxos migratoris”, a Giner, S. (dir.), La societat
catalana, Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya, pp. 221-241
MÓDENES, J. A.; RECAÑO, J.; SÁNCHEZ, C. (2000) Els moviments migratoris dels joves
a Catalunya des de 1991: un estudi territorial. 2000. Centre d'Estudis Demogràfi cs,
encàrrec de l’Observatori Permanent de la Joventut a Catalunya. Mímeo.
MÓDENES, J. A.; RECAÑO, J.; SÁNCHEZ, C. (2003) “El territori i la mobilitat migratòria
dels joves a Catalunya”, Aportacions, 22.
539

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
MONLAU, P.F. (1841) Abajo las murallas!!! Memoria sobre las ventajas que reportaria
Barcelona, y especialmente su industria, de la demolicion de las murallas que circuyen
la ciudad. Barcelona: Imprenta del Constitucional.
MONLAU, P.F. (1856) "Higiene industrial. ¿Qué medidas higiénicas puede dictar el
gobierno a favor de las clases obreras?" a JUTGLAR, A. (ed.) Condiciones de vida y
trabajo obrero en España a mediados del siglo XIX. Barcelona, 1984: Anthropos.
MONLAU, P.F. (1857) Elementos de higiene privada ó arte de conservar la salud del
individuo. Madrid: Impr. y estereotipia de M. Rivadeneyra.
MONLAU, P.F. (1862) Elementos de higiene pública ó arte de conservar la salud de los
pueblos. Madrid: M. Rivadeneyra.
MONTIEL, J. (1985) "Fuentes Hospitalarias y niveles de vida. Barcelona, 1825-1875",
Historia urbana del Pla de Barcelona, I. Actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona.
Barcelona: Institut Municipal d'Història, Ajuntament de Barcelona, pp. 185-192.
MOORE, E. G.; Clark, W.A.V. (1990) “Housing and households in American cities:
structure and change in population mobility, 1974-1982” a Myers, D. (ed.) Housing
Demography. Linking demograhic and housing markets. Madison, University of Wisconsin
Press, p. 203-231.
MULDER, C.H. (1993) Migration dynamics: A life course approach. PhD thesis Utrecht:
Utrecht University.
MULDER, C.H. (2006) “Population and housing: a two-sided relationship”, Demographic
Research, vol.15, pp. 401-412.
MUSTERD, S. (2006) “Segregation, urban space and the resurgent city”, Urban Studies,
vol.43, n.8, pp. 1325-1340.
MYERS, D. (1990) Housing Demography. linking demography structure and housing
markets. Madison: University of Wisconsin Press.
NADAL, J. (1976) La población española (siglos XVI a XX). Barcelona: Arial.
NADAL, J. (1983) “La població” a Nadal, J. i Wolff, P. (ed.) Història de Catalunya.
Barcelona: Oikus-Tau, cap.3, 65-94.
540

Bibliografi a
NATHAN, R.P; ADAMS, C.F. (1989) “Four perspectives on Urban Hardship”, Political
Science Quarterly, vol. 104, n. 3, pp. 483-508.
NEL·LO, O. (1995) “Dinàmiques territorials i mobilitat urbana a la Regió Metropolitana
de Barcelona”, Papers de la Regió Metropolitana de Barcelona, 24, p. 9-37.
NEL·LO, O. (2001) Ciutat de ciutats. Refl exions sobre el procés d’urbanització a
Catalunya, Barcelona, Empúries
NEL·LO, O. (2004) “¿Cambio de siglo, cambio de ciclo? Las grandes ciudades españolas
en el umbral del siglo XXi”, Ciudad y Territorio. Estudios territoriales, 141-142, pp.
523-542.
NELSON, K.P.; EDWARDS, J.G. (1993) Intra-urban mobility and location choice in the
1980s a Nel·lo, Oriol (2001) Ciutat de ciutats, refl exions sobre el procés d'urbanització
a Catalunya. Barcelona: Ed. Empúries.
NICOLAU, R. (1999) “Bacteriología y estadística en el proyecto de saneamiento de García
Faria”, a La industrialització i el desenvolupament econòmic a Espanya. Barcelona:
Publicacions de la Universitat de Barcelona, II, 321-335.
OGDEN, P.E.; Hall, R (1998) “La mobilité des personnes soules en France et en Grande
Bretagne”, Economie et statistique, 316-317, pp. 77-95.
OGDEN, P.E.; Hall, R (2000) “Households, reurbanisation and the rise of living alone in
the principal French cities, 1975-90”, Urban Studies, vol. 37, n. 2, pp. 367-390.
OGDEN, P. E.; Hall, R. (2004) “The second demographic transition, new household
forms and the urban population of France during the 1990s”, Transactions of the
Institute of British Geographers, vol. 29, pp. 88-105.
OGDEN, P. E.; SCHNOEBELEN, F. (2005) “The rise of the small household: demographic
change and household structure in Paris”, Population, space and place, vol. 11, pp.
251-268.
OYÓN, J. L. (2001) Barcelona 1930: un atlas social, Barcelona, Edicions de la Universitat
Politècnica de Catalunya.
541

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
PARK, R. E.; BURGESS, E.W.; MCKENZIE, R. D (1925) The City, Chicago i Londres,
1967 (reimpressió de 1925).
PASCUAL, A. (1970) El retorn dels emigrants. Barcelona: Nova Terra.
PI I ARIMON, A. (1854) Barcelona antigua y moderna. Barcelona: Imp. Politecnica de
Tomás Gorchs.
PUGA, D. (2004) Estrategias residenciales de las personas de edad: movilidad y curso
de vida, Barcelona, Fundació la Caixa.
PUIG I SAIS, H. (1915) “El problema de la natalitat a Catalunya: un gravíssim perill per
la nostra pàtria”, Anals de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya,
núm. 12.
PUMARES, P; GARCÍA COLL, A; ASENSIO, A; (2006) La movilidad laboral y goegráfi ca de
la población extranjera en España, Madrid, Documentos del Observatorio permanente de la
inmigración, 10, Ministerio de Trabajo y Asuntos sociales.
PUJADAS, I. (1982) La població de Catalunya: anàlisi espacial de les interrelacions entre
els moviments migratoris i les estructures demogràfi ques. Tesi doctoral, Departament de
Geografi a Humana, Universitat de Barcelona. Mimeo.
PUJADAS, I. (1986) “L’expansió demogràfi ca de 1857 a 1980: de la ciutat industrial a
la ciutat metropolitana”, Papers de Demografi a, 14.
PUJADAS, I. (2005) De la ciudad compacta a la ciudad dispersa: movilidad residencial
en la Región Metropolitana de Barcelona, 1982-2000 XXV International Population
Conference, Tours 2005.
PUJADAS, I.; ARRIBAS, R.; MENDIZABAL, E.; MÓDENES, J.A.; MIRET, P. (1991) “Les
migracions intermunicipals a la regió metropolitana de Barcelona 1975-1985”, Papers
de Demografi a, n. 56.
PUJADAS, I.; GARCIA COLL, A. (1995) “Migraciones interiores en España: tendencias
recientes y perspectivas de futuro”, Revista de Geografi a, vol. XXIX, núm. 3. Monogràfi c,
150 pàgs.
542

Bibliografi a
PUJADAS, I.; GARCIA COLL, A. (2005) “Movilidad residencial y polarización social: la
diferenciación social de los nuevos espacios residenciales en la región metropolitana de
Barcelona”, Actas del XIX Congreso de Geógrafos Españoles.
REQUENA, M. (1999) Pautas contemporáneas de la evolución de los hogares en España,
RIS, 22, p. 33-95.
RECAÑO, J. (1989) La primera fase de la transición demográfi ca en el área periurbana
de Barcelona: L'Hospitalet de Llobregat (1825-1910). Barcelona: Memoria de
licenciatura.
RECAÑO, J. (1995) La emigración andaluza, Tesi Doctoral, Departament de Geografi a
Física i Anàlisi Geogràfi ca Regional, Universitat de Barcelona. Mimeo.
RECAÑO, J. (2002) “La movilidad geogràfi ca de la población extranjera en España: un
fenómeno emergente”, Cuadernos de Geografía, núm.72, pp.135-156.
RECAÑO, J. (2004a) “Migraciones internas y distribución espacial de la población
española” a Leal, J. Informe sobre la situación demogràfi ca en España, pp. 187-228.
Madrid, Fundación Fernando Abril Martorell.
RECAÑO, J. (2004b) “Las migraciones internas de retorno en España durante la primera
mitad de la década de los 90: implicaciones demográfi cas y territoriales”, Scripta
Nova,157.
RECAÑO, J. (2006) “Los intercambios poblacionales entre las regiones españolas”
a Fernández Cordón, J.A. i Leal, J. (eds.) Anàlisis territorial de la Demografía
Española, 2006, pp. 273-318. Madrid: Fundación Fernando Abril Martorell.
RECAÑO, J.; DOMINGO, A. (2006) “Evolución de la distribución territorial y la movilidad
geogràfi ca de la pooblación extranjera en España” a Aja, E; Arango, J (eds.) Veinte años
de inmigración en España. Perspectivas jurídica y sociológica [1985-2004], pp. 303-
338. Barcelona, Fundació CIDOB.
RECAÑO, J.; ESTEVE, A. (2006) “(Re-) visitando García Faria. Un estudio de los factores
espaciales y medioambientales de la mortalidad en la Barcelona de fi nales del siglo
XIX”, Revista de Demografía Histórica, n.XXIV.
543

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
RECAÑO, J.; LÓPEZ GAY, A. (2007) “Tendències recents de la migració i dels canvis
residencials a la ciutat de Barcelona i als municipis del Pla estratègic metropolità” a
Costas, A (ed.) Llibre blanc de l’habitatge a Barcelona, Barcelona Accions per l’habitatge.
Ajuntament de Barcelona, part II, cap. 3, pp. 61-88.
RECAÑO, J.; ROIG, M. (2003) “Internal Migration and Inequalities. The infl uence of
Migrant Origin on Educational Attainment in Spain”, European Sociological Review, 19,
núm.3, pp. 299-317.
RECAÑO, J.; SOLANA, A. M. (1998) “Migració residencial entre Catalunya i la resta
d’Espanya”, a Giner, S. (dir.) La societat catalana. Barcelona: Institut d’Estadística de
Catalunya, pp. 221-241
REHER, D.S.; VALERO, Á. (1995) “Fuentes de información demográfi ca en España”,
Cuadernos Metodológicos, 13.
REQUENA, M. (1999) "Pautas contemporáneas de evolución de los hogares en España»,
Revista Internacional de Sociología, 22, pp. 33-65.
ROCA, F. (2006) “Catalunya i la primera globalització”, L’Avenç, 311, pp. 14-19.
ROCA ROSSELL, A. (1991) “La higiene urbana com a objectiu: notes sobre la història de
l'Institut Municipal de la Salut (1891-1931)” a Cent anys de Salut Pública a Barcelona.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut municipal de la Salut, pp. 75-103.
RÓDENAS, C.; MARTÍ, M. (2005) “Migraciones: ¿qué describen el Censo 2001 y la
Estadística de Variaciones Residenciales?”, Article difós a: http://www.revecap.com/
vieea/autores/R/40.pdf
RODRIGUEZ OCAÑA, E. (1985) “La labor estadística de Luis Comenge (1854-1916) en
el Instituto de Higiene Urbana de Barcelona”, Dynamis, V-VI, 1985-86, pp. 279-306.
ROSSI, P. H. (1955) Why families move: A study in the social psychology of urban
residential mobility. Nova York: Free Press.
RUBIÓ, J. (1970) “Sobre Laureà Figuerola als anys de la nostra renixença”, Recerques, 1.
SÁEZ, A. (1968) La población de Barcelona en 1863 y 1960. Madrid: Editorial Moneda
y Crédito.
544

Bibliografi a
SALINS, P. D. (1993) “Cities, Suburbs, and the Urban Crisis”, Public Interest, 113,
pp. 91-104.
SAMPSON, R. J.; Wooldredge, J.D. (1986) “Evidence that high crime rates encourage
migration away from central cities”, Sociology and Social Research, vol.70, pp. 310-314.
SANCHEZ, T. W.; DAWkins, C.J. (2001) “Distinguishing city and suburban movers:
evidence from the American Housing Survey”, Housing Policy Debate, vol. 12, n. 3, pp.
607-631.
SANCHO, S. (1997) “Barcelona i Catalunya: estructura de la població i diferenciació
territorial, 1717 i 1860” a Roca, J. (ed.) L'articulació social de la Barcelona
contemporània. Barcelona: Institut Municipal d'Història de Barcelona. Ajuntament de
Barcelona. Ed. Proa, pp. 13-26.
SARGATAL, A (2001) “Gentrifi cación e inmigración en los centros históricos: el caso
del barrio del Raval de Barcelona”, Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y
Ciencias Sociales, n.94 (66).
SAWADA, M. (1999) Rookcase: An Excel 97/2000 visual basic (VB) Add-in for exploring
global and local spatial autocorrelation, Bulletin of the Ecological Society of America,
80(4), p. 231-235.
SCHNORE, L. F. (1965) The urban scene. Human ecology and demography, The Free
Press, New York, 1965.
SENTÍS, C. (1994) Viatge en transmiserià: crònica viscuda de la primera gran emigració
a Catalunya. Barcelona: La Campana.
SERRA, I. (1992) “La ciutat metropolitana: delimitacions, desconcentracions,
desequilibris”, Primer Congrés Català de Geografi a, vol.11, pp. 307-332.
SERRA, J.; OTERO, M., et alt. (2002) “Grans aglomeracions metropolitanes europees”,
Papers, 37
SEO, J-K (2002) “Re-urbanisation in regenerated areas of Manchester and Glasgow.
New residents and the problems of sustainability”, Cities, vol.19, n.2, pp. 113-121.
545

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
SOBREQUÉS I CALLICÓ, J. (1995) “La construcció de la ciutat metropolitana” a Sobrequés,
J (ed.) Història de Barcelona, vol. VII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
SOLÀ, P. (1993) “Les cases regionals a Barcelona, una presència secular”, La veu del
carrer, juny 1993.
SOLÀ, A. (1985) “Aspectos del crecimiento urbano de Barcelona en 1830-1860” a
Bonet, A. (ed.) Urbanismo e historia urbana en el mundo hispano. Segundo simposio,
1982. Madrid: Editorial de la Universidad Complutense de Madrid, II, 1029-1053.
SORIA I PUIG, A. (1996) Cerdà. Las cinco bases de la teoría general de la urbanización.
Barcelona: Electa.
SÒRIA, J. S. (2004) “El maná de la inmigración”, La Vanguardia, 6 d’agost de 2004.
SOUTH, S. J.; CROWDER, K. D (1997) Residential mobility between cities and suburbs: race,
suburbanization, and back-to-the-city moves, Demography, Vol. 34, n. 4, pp. 525-538.
SPAIN, D. (1989) “Why higher-income households move to central cities”, Journal of
urban affairs, vol.11, n.3, pp. 283-299.
SPEARE, A.; GOLDSTEIN, S; FREY, W.H. (1975) Residential Mobility, Migration, and
Metropolitan Change, Cambridge: Ballinger Publishing Company.
STORPER, M; MANVILLE, M (2006) “Behaviour, preferences and cities: Urban theory
and urban resurgence”, Urban Studies, vol.43, n.8, pp. 1231-1246.
TATJER, M. (1972) “El estudio del espacio interno barcelonés: Fuentes estadísticas
publicadas (1770-1970)”, Revista de Geografía, vol. VI, núm. 2, pp. 269-299.
TATJER, M. (1980) La inmigración en Barcelona en 1930: los andaluces en la
Barceloneta, Estudios Geográfi cos, 159, pp. 119-144.
TATJER, M. (1985) “El cos social i l'habitatge a la Ciutat Vella”, Barcelona. Metròpolis
Mediterrània, Barcelona, n.0, octubre 1985, pp. 74- 77.
546

Bibliografi a
TATJER, M. (1985) "Diferenciació social i davallada demogràfi ca al centre històric de
Barcelona: el barri gòtic (1888-1980)" a Història urbana del Pla de Barcelona, I. Actes
del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona. Barcelona: Institut Municipal d'Història,
Ajuntament de Barcelona., 233-248.
TATJER, M. (1992) “La innovación médica en la ciudad del siglo XIX: los establecimientos
hidroterápicos de Barcelona (1845-1901)” a Capel, H. et alt. (Coord.) Ciencia e Ideología
en la ciudad (I). I Coloquio interdepartamental. Valencia: Generalitat Valenciana, pp.
257-263.
TATJER, M. (1995) “L'evolució de la població de Barcelona entre el 1860 i el 1897”
a Sobrequés, J. (ed.) Història de Barcelona. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. VI,
119-150.
TATJER, M. (1995) “Evolució demogràfi ca” a Sobrequés, J. (ed.) Història de Barcelona.
Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. VII, 73-122.
TATJER, M. (1998) “Solucions a la crisi de l’habitatge popular a Barcelona: les primeres
experiències a Sant Andreu (1909-1937)” a Checa, M. (Coord.) Sant Andreu, de poble a
ciutat (1875-1936), p. 61-76. Barcelona: Centre d’Estudis Ignasi Iglèsies.
TATJER, M. (2001) “Estadísticas de Barcelona: 1841-1960”, Revista Fuentes
Estadísticas, 50.
TATJER, M. (2003) “L’ampliació del camp migratori barceloní”, L’Avenç, 277, pp. 32-37
TERÁN, F. (1999) Historia del urbanismo en España. Siglos XIX y XX, Madrid, Cátedra
TORRES I CAPELL, M. (1995) “L’estructura urbana de Barcelona. De les annexions a
la fi de la guerra civil” en Sobrequés, J (ed.) Història de Barcelona, vol. VII. Barcelona,
Enciclopèdia Catalana.
TOBLER, W. (1970) “A Computer Movie Simulation Urban Growth in the Detroit Region”,
Economic Geography, 46(2), 234-240.
TORRENTS, À.; ROS, C.; GONZALVO, M. (1996) “Sobreviure a Barcelona: comparacions
de la mortalitat en l'espai català al segle XX”, Papers de Demografi a, 114.
547

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
TORRES I CAPELL, M. (1995) "L'estructura urbana de Barcelona. De les annexions a la
fi de la guerra civil", a Sobrequés, J. (Ed.) Història de Barcelona. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana, vol. 7, pp. 31-70.
URTEAGA, L. (1985) “El pensamiento higienista y la ciudad: la obra de P.F. Monlau
(1808-1871)” a Bonet, A. (ed.) Urbanismo e historia urbana en el mundo hispano.
Segundo simposio, 1982. Madrid: Editorial de la Universidad Complutense de Madrid,
I, 397-412.
URTEAGA, L.; NADAL, F. (1992) "En los orígenes de la estadística municipal: la
creación de los servicios de estadística del ayuntamiento de Barcelona", a Capel, H.
et alt. (Coord.) Ciencia e Ideología en la ciudad (II). I Coloquio interdepartamental.
Valencia: Generalitat Valenciana, 89-100.
VALERO, A. (1990) Cambios en la estructura del hogar y de la familia en Madrid, Jornadas
internacionales de Demografía urbana y regional. Madrid, 1990.
VAN DE KAA, D. J. (1987) "Europe’s second demographic tranisition”, Population
Bulletin, v.42, n.1, pp. 1- 57.
VANDELLÓS, J. A. (1935) La immigració a Catalunya. Barcelona: Altés.
VANDELLÓS; J. A. (1985) Catalunya, poble decadent. Barcelona: Edicions 62.
VARADY, D. P. (1990) “Infl uences on the city-suburban choice: a study of Cincinnaty
homebuyers”, Journal of the American planning association, vol. 56, n. 1, pp. 22-40.
VIDAL I BENDITO, T. (1973) La despoblación del campo en Cataluña. Tesi doctoral,
Universitat de Barcelona, Departament de Geografi a. Mimeo.
VIDAL I BENDITO, T. (1985) “El papel de Barcelona en la transición demográfi ca
catalana (1857-1920)”, Estudios Geográfi cos XLVI, 178-179, pp.189-210.
VIDAL I BENDITO, T. (1992) “La transició demogràfi ca a Catalunya i a les Balears”,
Estudis d’Historia Agraria, 9, pp. 203-223.
VIDAL I BENDITO, T. (1996) “Ciutat i immigració: dos fets inseparables. El cas
barceloní (segles XIX i XX)” a delgado, M. (ed.) Ciutat i immigració. Debat de Barcelona,
Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
548

Bibliografi a
VILA, P.; CASSASSAS, LL.. (1974) Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps.
Barcelona: Ed. Aedos.
VILÀ VALENTÍ, J. (1959) “La aportación murciana al crecimiento de Barcelona”, Anales
de la Universidad de Murcia, núms. 3-4.
VILÀ, G. (2004) “Refroma urbana, mercado de la vivienda y cambio social: los procesos
de gentrifi cación en la ciudad de Barcelona”, VII Congreso Español de Sociología.
VILAR, P. (1966) Catalunya dins l'Espanya moderna. Barcelona: Edicions 62.
VILALTA, C. J. (2005) “Sobre como enseñar autocorrelación espacial”, EGAP Working
Papers, 2005-03
VINUESA, J. (1997) “El crecimiento de la población y los desequilibrios en la distribución
espacial” a Puyol, R (ed.) Dinàmica de la población en España. Cambios demográfi cos
en el último cuarto del siglo XX. Madrid: Síntesis.
VINUESA, J. (1999) “La población de Madrid: transformaciones y tendencias”, Papeles
de Economía Española, n.18, pp. 87-101.
VINUESA, J. (2005) “Dinàmica demogràfi ca, mercado de vivienda y territorio”, Papeles
de Economía Española, n.104, pp. 253-269.
V.V.A.A. (1978) La immigració als països catalans. Quaderns d’alliberament. Barcelona:
Edicions de La Magrana.
V.V.A.A. (1991) Gran Geografi a Comarcal de Catalunya. Volum 1, Introducció, Barcelonès,
Baix Llobregat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
V.V.A.A. (1994) Atlas histórico de ciudades europeas. Península Ibérica. Barcelona:
Salvat i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
V.V.A.A. (1994) Cerdà. Urbs i territori. Una visió de Futur (Catàleg de la Mostra Cerdà).
Madrid: Editorial Electa.
V.V.A.A. (1995) Història de Barcelona. Barcelona: Enciclopedia Catalana.
549

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
V.V.A.A. (1996) Barcelona Contemporània, 1856-1999. Barcelona: Centre de Cultura
Contemporània. Diputació de Barcelona.
WARNES, T. (1992) “Migration and life course” a Stillwell, J. et al. (eds) Migration
processes and patterns. Population redistribution in the United Kingdom, Belhaven
Press, Londres: pp.175-187.
YINGER, J. (1986) “Caught in the act: measuring racial discrimination with fair housing
audits”, American economic review, vol.76, n.5, pp.881-893.
550

CENSOS DE POBLACIÓ
Fonts estadístiques
COMISIÓN DE ESTADÍSTICA GENERAL DEL REINO Censo de la población de España,
según el recuento verifi cado en 21 de mayo de 1857. Madrid: 1858.
JUNTA GENERAL DE ESTADÍSTICA Censo de la población de España según el recuento
verifi cado en 25 de diciembre de 1860. Madrid: 1863.
DIRECCIÓN GENERAL DEL INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Censo de la
población de España, según el empadronamiento hecho en 31 de Diciembre de 1877.
Madrid: 1883, 1884.
DIRECCIÓN GENERAL DEL INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Censo de la
población de España, según el empadronamiento hecho en 31 de Diciembre de 1887.
Madrid: 1891, 1892.
551

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
DIRECCIÓN GENERAL DEL INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Censo de
la población de España, según el empadronamiento hecho en la península e islas
adyacentes en 31 de Diciembre de 1900. Madrid: 1902, 1903, 1907.
DIRECCIÓN GENERAL DEL INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Censo de
la población de España, según el empadronamiento hecho en la península e islas
adyacentes en 31 de Diciembre de 1910. Madrid: 1913-1917.
DIRECCIÓN GENERAL DEL INSTITUTO GEOGRÁFICO CATASTRAL Y DE ESTADÍSTICA
Censo de la población de España, según el empadronamiento hecho en la península e
islas adyacentes en 31 de Diciembre de 1920. Madrid: 1922-29.
DIRECCIÓN GENERAL DEL INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Censo de
la población de España, según el empadronamiento hecho en la península e islas
adyacentes en 31 de Diciembre de 1930. Madrid: 1932-43.
DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA Censo de la población de España, hecha en la
península e islas adyacentes y posesiones del norte y costa occidental de Africa en 31
de Diciembre de 1940. Madrid: 1943.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Censo de la población de España y territorios
de su soberanía y protectorado realizado el 31 de Diciembre de 1950. Madrid: 1954.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Censo de la población y de las viviendas de
España según la inscripción realizada el 31 de Diciembre de 1960. Madrid: 1969.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Censo de la población y de las viviendas de
España según la inscripción realizada el 31 de Diciembre de 1970. Madrid: 1973.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Censo de la población de 1981. Madrid: 1985.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Censo de la población de 1991. Madrid:
1994. (100% de les microdades de la población resident a Catalunya facilitades per
l’Institut d’Estadística de Catalunya).
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Censo de la población y viviendas de 2001.
Resultados defi nitivos. (http://www.ine.es/censo/es/inicio.jsp) (100% de les microdades
de la población resident a Catalunya facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya).
552

PADRONS DE POBLACIÓ
Fonts estadístiques
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Características de la Población española
deducidas del Padrón Municipal de habitantes, según la inscripción realizada el 31 de
diciembre de 1975. Madrid: 1977.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Padrón Municipal de habitantes, 1 de Abril
de 1986. Madrid: 1989.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Renovación del Padrón Municipal de
Habitantes a 1 de mayo de 1996. Madrid: 1999.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA. Explotación estadística del Padrón, 1996-2006.
Resultados defi nitivos: (http://www.ine.es/inebase/menu2_dem.htm).
ESTADÍSTICA DE VARIACIONS RESIDENCIALS
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA. Estadística de Variaciones Residenciales.
Microdades 1988-2005. (Dades també facilitades per l’Institut d’Estadística de
Catalunya).
553

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ
JUNTA GENERAL ESTADÍSTICA DEL REINO Movimiento de la población de España en
los años 1858,1859,1860 y 1861. Madrid: 1863.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Población de España en el decenio de 1861
a 1870. Madrid: 1877.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Población de España en el septenio de
1886-1892. Madrid: 1895.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1900. Madrid: 1901.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1901. Madrid: 1903.
INSTITUTO GEOGRAFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1902. Madrid: 1906.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1903. Madrid: 1907.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1904. Madrid: 1909.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1905. Madrid: 1910.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1906. Madrid: 1911.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1907. Madrid: 1913.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1908. Madrid: 1914.
554

Fonts estadístiques
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1909. Madrid: 1914.
INSTITUTO GEOGRAFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1910. Madrid: 1916.
INSTITUTO GEOGRAFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1911. Madrid: 1916.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1912. Madrid: 1917.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1913. Madrid: 1917.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1914. Madrid: 1917.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1915. Madrid: 1917.
INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO Movimiento anual de la población de España,
año 1916. Madrid: 1917.
DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA Movimiento de la población de España, año
1918. Madrid: 1923.
JEFATURA SUPERIOR DE ESTADÍSTICA Movimiento de la población de España, años
1919-1920. Madrid: 1924.
JEFATURA SUPERIOR DE ESTADÍSTICA Movimiento de la población de España, años
1921-1923. Madrid: 1926.
JEFATURA SUPERIOR DE ESTADÍSTICA Movimiento de la población de España, años
1924-1925-1926. Madrid: 1929.
JEFATURA SUPERIOR DE ESTADÍSTICA Movimiento de la población de España, años
1927-1928-1929. Madrid: 1932.
555

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
INSTITUTO GEOGRÁFICO, CATASTRAL Y DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la
población de España, 1930. Madrid: 1934.
MINISTERIO DE TRABAJO, JUSTICIA Y SANIDAD. SECRETARIA DE TRABAJO Y ACCIÓN
SOCIAL Movimiento natural de la población de España, año 1931. Madrid: 1935.
MINISTERIO DE TRABAJO, JUSTICIA Y SANIDAD. SECRETARIA DE TRABAJO Y ACCIÓN
SOCIAL Movimiento natural de la población de España, año 1932. Madrid: 1936.
DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1933. Madrid: 1942.
DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1934. Madrid: 1942.
DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1935. Madrid: 1943.
DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1936. Madrid: 1943.
DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1937. Madrid: 1943.
DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1938. Madrid: 1943.
DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1939. Madrid: 1944.
DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1941. Madrid: 1945.
DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1942. Madrid: 1945.
DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1943. Madrid: 1945.
556

Fonts estadístiques
DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1944. Madrid: 1947.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1945. Madrid: 1948.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1946. Madrid: 1948.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1947. Madrid: 1949.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1948. Madrid: 1950.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1949. Madrid: 1951.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
año 1950. Madrid: 1952.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
1951-1952-1953. Madrid: 1955.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
1954-1955-1956. Madrid: 1960.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
1957-1958-1959. Madrid: 1961.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de
España, 1960: clasifi caciones generales y especiales de los nacimientos, matrimonios y
defunciones. Madrid: 1963.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de
España, 1961: clasifi caciones generales y especiales de los nacimientos, matrimonios y
defunciones. Madrid: 1964.
557

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de
España, 1962: clasifi caciones generales y especiales de los nacimientos, matrimonios y
defunciones. Madrid: 1965.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
1963-1964: clasifi caciones generales y especiales de los nacimientos, matrimonios y
defunciones. Madrid: 1968.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de
España, 1965 (Clasifi caciones generales y especiales de los nacimientos, matrimonios
y defunciones). Madrid: 1968.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de
España, 1966 (Clasifi caciones generales y especiales de los nacimientos, matrimonios
y defunciones). Madrid: 1969.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de
España, 1967 (Clasifi caciones generales y especiales de los nacimientos, matrimonios
y defunciones). Madrid: 1970.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de
España, 1968 (Clasifi caciones generales y especiales de los nacimientos, matrimonios
y defunciones). Madrid: 1972.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de
España, 1969 (Clasifi caciones generales y especiales de los nacimientos, matrimonios
y defunciones). Madrid: 1972.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de
España, 1970 (Clasifi caciones generales y especiales de los nacimientos, matrimonios
y defunciones). Madrid: 1973.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de
España, 1971 (Clasifi caciones generales y especiales de los nacimientos, matrimonios
y defunciones). Madrid: 1974.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de
España, 1972 (Clasifi caciones generales y especiales de los nacimientos, matrimonios
y defunciones). Madrid: 1975.
558

Fonts estadístiques
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de
España, 1974 (Clasifi caciones generales y especiales de los nacimientos, matrimonios
y defunciones). Madrid: 1976.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
1975. Madrid: 1978.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
1976. Madrid: 1979.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
1977. Madrid: 1979.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
1978. Madrid: 1981.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población de España,
1979. Madrid: 1984.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1980. Madrid: 1986.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1981. Madrid: 1987.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1982. Madrid: 1987.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1983. Madrid: 1988.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1984. Madrid: 1988.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1985. Madrid: 1988.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1986. Madrid: 1990.
559

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1987. Madrid: 1991.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1988. Madrid: 1992.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1989. Madrid: 1993.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1990. Madrid: 1993.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1991. Madrid: 1993.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1992. Madrid: 1995.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1993. Madrid: 1996.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1994. Madrid: 1997.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1995. Madrid: 1998.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1996. Madrid: 1999.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1997. Madrid: 1999.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población española,
1998. Madrid: 1999.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Movimiento natural de la población. Resultados
defi nitivos: 1996-2005. http://www.ine.es/inebase/menu2_dem.htm
560

ANUARI ESTADÍSTIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA
Fonts estadístiques
NEGOCIADO DE ESTADÍSTICA PADRÓN Y ELECCIONES Anuario Estadístico de la
ciudad de Barcelona 1902.
[…] Anualment fi ns 1917.
Anuario Estadístico de la ciudad de Barcelona 1918- 1919-1920.
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Estadística. Anexo a la Gaceta Municipal de Barcelona,
1927. = Estadística. Annex a la Gaseta Municipal de Barcelona, 1932.
[…] Anualment fi ns 1978.
AJUNTAMENT DE BARCELONA Estadística Municipal. Butlletí 1979.
[…] Anualment fi ns 1986.
AJUNTAMENT DE BARCELONA Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona, 1987.
[…] Anualment fi ns 2003.
EXPLOTACIONS MUNICIPALS (Independents a l’Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona).
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Población y vivienda 1965.
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Estadística municipal. Padrón 1970. Vols. 1 y 2.
AJUNTAMENT DE BARCELONA Estadística municipal. Padró Municipal Habitants
1980. Explotació Estadística. Vol 1 i 2.
AJUNTAMENT DE BARCELONA Estadística municipal. Padró Municipal Habitants
1986.
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Estadístiques de població i Estadístiques dels
moviments demogràfi cs, 1996-2005 a : http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/
index.htm
561

Annex 1. Composició de la població que ha arribat a Barcelona, l’ha abandonada o ha
canviat d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe i edat. Nombres absoluts i relatius
Nombres absoluts Nombres relatius
Estoc de persones que canvien d'habitatge a l'interior de Barcelona
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Estoc d'immigrants Estoc d'emigrants
Annex
563

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Annex 2. Proporció de la població censada al 2001 que ha canviat de municipi i que
residia a Barcelona a 1991 sobre el total de la població que residia a BCN l’any 1991
segons sexe i edat (%)
40%
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
564
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85+
Homes Dones
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.

Annex
Annex 3. Composició de la població que ha arribat a Barcelona, l’ha abandonada entre 2000 i
2001 segons sexe, edat i estat civil (Separats i divorciats, vidus). Nombres absoluts i relatius
Homes separats i divorciats
Dones separades i divorciades
4.000
3.200
2.400
1.600
abs.
800
0
Homes vidus
4.000
3.200
2.400
1.600
abs.
800
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
4.000
3.200
2.400
1.600
abs.
800
0
Dones vídues
4.000
3.200
2.400
1.600
abs.
800
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Immigrants Emigrants % Immigrants % Emigra nts
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
565

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Annex 4. Composició de la població que ha arribat a Barcelona, l’ha abandonada o ha
canviat d’habitatge entre 2000 i 2001 segons estat civil, sexe i edat. Nombres absoluts i
relatius. (% d’immigrants o emigrants segons l’estat civil i grup d’edat/ % dels que romanen
segons l’estat civil i grup d’edat)
Homes solters Dones solteres
6.500
5.200
3.900
2.600
1.300
abs.
566
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
1,75
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50
6.500
5.200
3.900
2.600
1.300
Homes solters Dones casades
6.500
5.200
3.900
2.600
1.300
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
1,75
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50
abs.
0
6.500
5.200
3.900
2.600
1.300
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Homes separats i divorciats Dones separades i divorciades
6.500
5.200
3.900
2.600
1.300
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
2,00
1,75
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50
abs.
6.500
5.200
3.900
2.600
1.300
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
1,75
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50
1,75
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50
2,00
1,75
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50

Homes vidus Dones vídues
6.500
5.200
3.900
2.600
1.300
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
1,75
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50
6.500
5.200
3.900
2.600
1.300
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Immigrants Emigrants Romanen % Immigrants % Emigra nts % R oma nen
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Annex
Annex 5. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre 2000
i 2001 segons estat civil, sexe, edat i àmbit territorial de relació. Pes de cada estat civil (%)
Homes RMB

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Homes RMB >20 km Dones RMB >20 km
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
568
0-4
5-9
10-14
15-19
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
Homes Resta província i Catalunya Dones Resta província i Catalunya
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
Homes Resta Espanya Dones Resta Espanya
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
Homes arribats de l’estranger Dones arribades de l’estranger
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Solters Immigrats Solters Emigrats Casats Immigrats Casats Emigrats
Vidus Immigrats Vidus E migrats Sep i div Immigrats Sep i div Emigrats
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.

Annex 6. Composició de la població que ha arribat a Barcelona, l’ha abandonada o ha
canviat d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i nivell d’instrucció. Nombres
absoluts i relatius. (% d’immigrants o emigrants segons l’estat civil i grup d’edat/ % dels
que romanen segons l’estat civil i grup d’edat)
Homes Primer grau o inferior Dones Primer grau o inferior
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Homes ESO, EGB o FP mig Dones ESO, EGB o FP mig
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50
abs.
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Homes Batxillerat o FP superior Dones Batxillerat o FP superior
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50
abs.
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Annex
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50
569

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Homes Estudis universitaris Dones Estudis universitaris
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
abs.
570
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
1,50
1,25
1,00
0,75
0,50
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Immigrants Emigrants Romanen % Immigrants % Emigra nts % R oma nen
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Annex 7. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons nivell d’instrucció, sexe, edat i àmbit territorial de relació. Pes de
cada grup d’estudis (%)
Homes RMB

Homes RMB >20 km Dones RMB >20 km
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Homes Resta província i Catalunya Dones Resta província i Catalunya
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Homes Resta Espanya Dones Resta Espanya
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Homes arribats de l’estranger Dones arribades de l’estranger
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
15-19
15-19
15-19
15-19
20-24
20-24
20-24
20-24
25-29
25-29
25-29
25-29
30-34
30-34
30-34
30-34
35-39
35-39
35-39
35-39
40-44
40-44
40-44
40-44
45-49
45-49
45-49
45-49
50-54
50-54
50-54
50-54
55-59
55-59
55-59
55-59
60-64
60-64
60-64
60-64
65-69
65-69
65-69
65-69
Annex
70-74
75+
70-74
75+
70-74
75+
70-74
75+
571

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Annex 8. Composició de la població que ha arribat a Barcelona, l’ha abandonada o ha
canviat d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i activitat. Nombres absoluts i
relatius. (% d’immigrants o emigrants segons l’estat civil i grup d’edat/ % dels que romanen
segons l’estat civil i grup d’edat)
Homes ocupats Dones ocupades
8.500
6.800
5.100
3.400
1.700
abs.
572
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
1,80
1,48
1,16
0,84
0,52
0,20
8.500
6.800
5.100
3.400
1.700
Homes aturats Dones aturades
8.500
6.800
5.100
3.400
1.700
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
2,70
2,20
1,70
1,20
0,70
0,20
abs.
0
8.500
6.800
5.100
3.400
1.700
Homes estudiants Dones estudiants
8.500
6.800
5.100
3.400
1.700
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
3,95
3,20
2,45
1,70
0,95
0,20
abs.
0
8.500
6.800
5.100
3.400
1.700
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
1,80
1,48
1,16
0,84
0,52
0,20
2,70
2,20
1,70
1,20
0,70
0,20
3,95
3,20
2,45
1,70
0,95
0,20

Homes inactius Dones inactives
8.500
6.800
5.100
3.400
1.700
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
1,80
1,48
1,16
0,84
0,52
0,20
8.500
6.800
5.100
3.400
1.700
abs.
0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75+
Immigrants Emigrants Romanen % Immigrants % Emigra nts % R oma nen
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Annex 9. Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons categoria socioeconòmica, sexe, edat i àmbit territorial de relació.
Pes de cada condició socioeconòmica (%)
Homes RMB

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Homes RMB >20 km Dones RMB >20 km
Homes Resta província i Catalunya Dones Resta província i Catalunya
Només immigració:
Homes Resta Espanya i estranger Dones Resta Espanya i estranger
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
574

Annex 10. Règim de tinença de l’habitatge en què resideix la població de la RMB segons
edat i distància a la ciutat de Barcelona. Només habitatges principals, 2001 (%)
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Annex 11. Superfície dels habitatges on resideixen els habitants de la RMB segons
distància a la ciutat de Barcelona. Només residents en habitatges familiars, 2001 (%)
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
Annex
575

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Annex 12. Superfície dels habitatges on resideixen les llars de la RMB segons distància a
la ciutat de Barcelona. Només habitatges principals, 2001 (%)
Font: elaboració pròpia. Cens de població, 2001.
576

Llistat de taules
Llistat de taules i gràfi cs
Taula 2.1.- Informació referent al lloc de naixement de la població de Barcelona
present a les publicacions de caràcter transversal. INE, Idescat i Ajuntament de
Barcelona, 1857-2005........................................................................... 49
Taula 2.2.- Univers i variables dependents en els models de regressió logística
de la mobilitat residencial generada a la ciutat de Barcelona...................... 73
Taula 2.3.- Univers i variables dependents en els models de regressió logística
de la mobilitat residencial generada a la resta de Catalunya....................... 74
Taula 2.4.- Total d’immigracions a la ciutat de Barcelona segons font de dades
i tipus de moviment, 1991-2005 (Estadística de Variacions Residencials i
registres de l’Ajuntament de Barcelona)................................................... 81
Taula 2.5.- Total d’emigracions de la ciutat de Barcelona segons font de dades
i tipus de moviment, 1991-2005 (Estadística de Variacions Residencials i
registres de l’Ajuntament de Barcelona)................................................... 83
Taula 3.1.- Població resident a Barcelona, 1826-2006.............................. 91
Taula 3.2.- Reproducció de les taules de mortalitat segons barri presentades
per Ildefons Cerdà a la Teoria General de la Urbanització......................... 100
Taula 3.3.- Població de Barcelona i Catalunya als censos i padrons de població,
1857-2005......................................................................................... 104
Taula 3.4.- Creixement relatiu de la població de Barcelona i Catalunya als
períodes intercensals i padronals, 1857-2005........................................ 105
Taula 3.5.- Evolució i creixement de la població de la ciutat de Barcelona i
dels municipis independents que més tard s’annexionarien a Barcelona, 1857-
1887.................................................................................................. 106
Taula 3.6.- Creixement de la població de Barcelona i de les corones
metropolitanes, 1940-2005.................................................................. 113
Taula 3.7.- Reconstrucció de la sèrie naixements de la ciutat de Barcelona,
1834-2005......................................................................................... 118
Taula 3.8.- Reconstrucció de la sèrie defuncions de la ciutat de Barcelona, 1834-
2005.................................................................................................. 133
577

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 3.9.- Vida probable i vida mitjana de la població de BCN a fi nals de la
primera meitat del s. XIX...................................................................... 140
Taula 3.10.- Els components demogràfi cs en l’evolució de la població de la
ciutat de Barcelona als períodes intercensals i padronals, 1857-2005...... 149
Taula 3.11.- Informació referent al lloc de naixement de la població de Barcelona
present a les publicacions dels censos i padrons. INE, Idescat i Ajuntament de
Barcelona, 1857-2001......................................................................... 174
Taula 3.12.- Naturalesa de la població a la ciutat de Barcelona segons la
informació disponible als censos i padrons de població, 1857-2005......... 178
Taula 3.13.- Població de Barcelona i relació de masculinitat segons el lloc de
naixement, 1920-1940........................................................................ 182
Taula 3.14.- Principals localitats i àmbits de naixement dels caps de llar no
nascuts a Catalunya i censats a Barcelona al 1930................................. 183
Taula 3.15.- Població de Barcelona i relació de masculinitat segons lloc de
naixement, 1940-2005........................................................................ 186
Taula 3.16.- Sortides de Barcelona segons la composició (lloc de naixement)
del fl ux a l’àmbit de destinació, 1988-2005. (%).................................... 196
Taula 3.17.- Població de nacionalitat estrangera a la ciutat de Barcelona, 1996-
2005.................................................................................................. 198
Taula 4.1.- Comunitat autònoma de naixement i any d’arribada a Catalunya de
la població censada a la ciutat de Barcelona 1991.................................. 214
Taula 5.1.- Evolució de la població de dret i del nombre de llars segons distància
a la capital provincial, 1950-2001........................................................ 230
Taula 5.2.- Evolució de la mida de la llar i creixement relatiu de la població
de dret i del nombre de llars segons distància a la capital provincial,
1950-2001......... ................................................................................233
Taula 5.3.- Destinació dels canvis d’habitatge generats a la ciutat de Barcelona
segons districte de sortida, 1984-2005................................................. 253
Taula 5.4.- Localització fi nal de l’habitatge en la mobilitat intramunicipal
de Barcelona segons districte d’origen i de destinació, 1991-2005. Casos
observats/casos esperats...................................................................... 255
578

Llistat de taules i gràfi cs
Taula 5.5.- Origen dels canvis d’habitatge amb destinació a la ciutat de
Barcelona segons districte d’arribada, 1991-2005.................................. 256
Taula 5.6.- Taxes de mobilitat residencial segons tipus de moviment i districte
de partida. Ciutat de Barcelona, 1991-2005.......................................... 258
Taula 5.7.- Índex sintètic de canvi d’habitatge segons tipus de moviment. Ciutat
de Barcelona, 2004............................................................................. 259
Taula 5.8.- Fluxos migratoris amb origen o destinació a la ciutat de Barcelona
segons àmbit territorial de relació. Valors absoluts, 1991-2005............... 261
Taula 5.9.- Taxes d’emigració, immigració i de migració neta dels fl uxos
migratoris amb origen o destinació a la ciutat de Barcelona segons àmbit
territorial de relació, 1991-2005........................................................... 262
Taula 5.10.- Rànquing de les taxes d’emigració dels municipis de la RMB
segons tipus de moviment (5 municipis amb la taxa més elevada i municipis de
més de 25.000 persones), 2001-2005.................................................. 265
Taula 5.11.- Rànquing de les taxes d’immigració (immigr/residents) dels
municipis de la RMB segons tipus de moviment (5 mun. amb la taxa més
elevada i mun. de més de 25.000 persones), 2001-2005....................... 267
Taula 5.12.- Rànquing de les taxes de migració neta dels municipis de la RMB
segons tipus de moviment (5 municipis amb la taxa més elevada i municipis de
més de 25.000 persones), 2001-2005.................................................. 269
Taula 5.13.- Edat mitjana a la migració segons tipus de moviment en què
participa la ciutat de Barcelona, sexe i període. 1991-2005.................... 282
Taula 5.14.- Evolució de les altes i baixes amb destinació o origen a la ciutat de
Barcelona segons nacionalitat. Moviments intermunicipals, 2000-2005... 285
Taula 5.15.- Altes i baixes de la població de nacionalitat estrangera, segons
agrupació continental i tipus de migració, 2000-2005............................ 288
Taula 5.16.- Taxes d’emigració i ISM segons nacionalitat (agrupació continental)
a BCN, 2000-2005............................................................................. 289
Taula 5.17.- Taxes d’emigració segons nacionalitat (agrupació continental) i
tipus de moviment, 2003-2005............................................................ 294
579

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 6.1.- Probabilitat de la població de Barcelona de realitzar un moviment
residencial intermunicipal o un canvi de domicili intern durant el període 2000-
2001 segons sexe, edat i estat civil (‰)................................................. 329
Taula 6.2.- Probabilitat de la població de la RMB de realitzar un moviment
residencial amb destinació BCN o la resta de municipis catalans durant el
període 2000-2001 segons sexe, edat i estat civil (‰)............................ 333
Taula 6.3.- Efectes dels moviments migratoris realitzats entre 1991 i 2001 en
la composició segons estat civil de la població de Barcelona (%).............. 337
Taula 6.4.- Proporció de la població censada al 2001 que ha canviat de municipi
i que residia a Barcelona a 1991 sobre el total de la població que residia a
Barcelona l’any 1991 segons estat civil, sexe i edat (%).......................... 338
Taula 6.5.- Probabilitat de la població de Barcelona de realitzar un moviment
residencial intermunicipal o un canvi de domicili intern durant el període 2000-
2001 segons sexe, edat i nivell d’instrucció (‰)..................................... 352
Taula 6.6.- Probabilitat de la població de la RMB realitzar un moviment
residencial amb destinació BCN o la resta de municipis catalans durant el
període 2000-2001 segons sexe, edat i nivell instrucció (‰)................... 355
Taula 6.7.- Efectes dels moviments migratoris realitzats entre 1991 i 2001 en
la composició segons nivell d’instrucció de la població de Barcelona (%)... 360
Taula 6.8.- Proporció de la població censada al 2001 que ha canviat de municipi
i que residia a Barcelona a 1991 sobre el total de la població que residia a
Barcelona l’any 1991 segons sexe, edat i nivell d’instrucció (%).............. 361
Taula 6.9.- Categories contemplades en l’anàlisi de la relació amb
l’activitat.... .........................................................................................363
Taula 6.10.- Relació amb l’activitat de la població resident a Catalunya de 20
a 39 anys segons nacionalitat i sexe (%). Cens de 2001.......................... 365
Taula 6.11.- Relació amb l’activitat de la població de 20 a 39 anys que ha
arribat a Barcelona entre 2000 i 2001 segons nacionalitat i sexe. Nombres
absoluts i relatius................................................................................ 368
Taula 6.12.- Probabilitat de la població de Barcelona a realitzar un moviment
residencial intermunicipal o un canvi de domicili intern durant el període 2000-
2001 segons sexe, edat i activitat (‰)................................................... 377
580

Llistat de taules i gràfi cs
Taula 6.13.- Probabilitat de la població de la RMB de realitzar un moviment
residencial amb destinació a BCN o la resta de municipis catalans durant el
període 2000-2001 segons sexe, edat i activitat (‰).............................. 380
Taula 6.14.- Proporció de la població censada al 2001 que ha canviat de
municipi i que residia a Barcelona a 1991 sobre el total de la població que
residia a Barcelona l’any 1991 segons sexe, edat i activitat (%)............... 384
Taula 6.15.- Categories contemplades en l’estudi de la condició socioeconòmica
de la població...................................................................................... 391
Taula 6.16.- Probabilitat de la població de Barcelona de realitzar un moviment
residencial intermunicipal (amb destinació a Catalunya) o un canvi de domicili
intern durant el període 2000-01 segons sexe, edat i cat. socioeconòmica (‰)
.......................................................................................................... 405
Taula 6.17.- Proporció de persones que romanen a Barcelona després d’haver
experimentat un canvi d’habitatge (a Catalunya) entre 2000 i 2001 segons
sexe, edat i categoria socioeconòmica.................................................... 406
Taula 6.18.- Probabilitat de la població de la RMB de realitzar un moviment
residencial amb destinació a BCN o la resta de municipis catalans durant el període
2000-2001 segons sexe, edat i categoria socioeconòmica (‰)....................408
Taula 6.19.- Proporció de persones que tenen com a destinació la ciutat de
Barcelona en relació a tots els moviments generats a la RMB i amb destinació
als municipis catalans segons sexe, edat i categoria socioeconòmica. 2000 i
2001 (%)............................................................................................ 409
Taula 6.20.- Efectes dels moviments migratoris realitzats entre 1991 i 2001
en la composició segons categoria socioeconòmica de la població de Barcelona.
Homes i dones ocupades...................................................................... 411
Taula 6.21.- Proporció de la població censada al 2001 que ha canviat de
municipi i que residia a Barcelona a 1991 sobre el total de la població que
residia a Barcelona l’any 1991 segons sexe, edat i categoria socioeconòmica. .
.......................................................................................................... 411
Taula 6.22.- Efectes dels moviments migratoris realitzats entre 1991 i 2001 en la
composició segons convivència amb parella i fi lls de la població de Barcelona (%)
..................................................................................................................426
581

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.1.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Tota la població ≥16 anys.............................. 453
Taula 7.2.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi interm. de la població de la ciutat de Barcelona segons tipus
de moviment. Població masculina ≥16 anys........................................... 459
Taula 7.3.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Població femenina ≥16 anys.......................... 460
Taula 7.4.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Població 16-24 anys..................................... 463
Taula 7.5.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Població 25-34 anys..................................... 464
Taula 7.6.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Població 35-49 anys..................................... 465
Taula 7.7.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Població 50-64 anys..................................... 466
Taula 7.8.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Població 65 anys i més................................. 467
Taula 7.9.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Població ≥ 16 anys de nacionalitat espanyola
nascuda a BCN.................................................................................... 470
Taula 7.10.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Població ≥ 16 anys de nacionalitat espanyola no
nascuda a BCN.................................................................................... 471
582

Llistat de taules i gràfi cs
Taula 7.11.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori:
Canvi d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de
Barcelona segons tipus de moviment. Població ≥ 16 anys de nacionalitat
estrangera........................................................................................... 472
Taula 7.12.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Població ≥ 16 anys que no resideix en règim de
lloguer................................................................................................ 475
Taula 7.13.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona segons
tipus de moviment. Població ≥ 16 anys que resideix en règim de lloguer... 476
Taula 7.14.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Població ≥ 16 anys que resideix en habitatges amb
una superfície ≤60m 2 .... .......................................................................477
Taula 7.15.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Població ≥ 16 anys que resideix en habitatges amb
una superfície de 61-80m 2 ................................................................... 478
Taula 7.16.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Població ≥ 16 anys que resideix en habitatges amb
una superfície de 81-100m 2 ................................................................. 479
Taula 7.17.- Odds ratio de la regressió logística. Model emigratori: Canvi
d’habitatge i canvi intermunicipal de la població de la ciutat de Barcelona
segons tipus de moviment. Població ≥ 16 anys que resideix en habitatges amb
una superfície > 100m 2 ........................................................................ 480
Taula 7.18.- Odds ratio de la regressió logística. Model immigratori: Canvi
residencial intermunicipal de la població de la resta de Catalunya segons tipus
de moviment. Població ≥ 16 anys segons sexe........................................ 482
Taula 7.19.- Odds ratio de la regressió logística. Model immigratori: Canvi
residencial intermunicipal de la població de la resta de Catalunya segons tipus
de moviment. Població segons edat (I)................................................... 486
583

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Taula 7.20.- Odds ratio de la regressió logística. Model immigratori: Canvi
residencial intermunicipal de la població de la resta de Catalunya segons tipus
de moviment. Població segons edat (II).................................................. 487
Taula 7.21.- Odds ratio de la regressió logística. Model immigratori: Canvi
residencial intermunicipal de la població de la resta de Catalunya segons
tipus de moviment. Població ≥ 16 anys segons nacionalitat i àmbit de
naixement........................................................................................... 488
Taula 7.22.- Odds ratio de la regressió logística. Model immigratori: Canvi
residencial intermunicipal de la població de la resta de Catalunya segons tipus
de moviment. Població ≥ 16 anys segons règim de tinença...................... 489
Taula 7.23.- Odds ratio de la regressió logística. Model immigratori: Canvi
residencial intermunicipal de la població de la resta de Catalunya segons tipus
de moviment. Població ≥ 16 anys segons superfície útil de l’habitatge...... 490
584

Llistat de Gràfi cs
Llistat de taules i gràfi cs
Gràfi c 2.1.- Relació d’àmbits territorials de procedència i destinació a partir
dels quals es compara la composició dels migrants amb les microdades del
cens de 2001........................................................................................ 61
Gràfi c 2.2.- Estocs de població contemplats per al càlcul de les proporcions de
canvi d’habitatge i migracions................................................................. 64
Gràfi c 3.1.- Evolució de la població de Barcelona, 1826-2005................. 102
Gràfi c 3.2.- Evolució de la població a Barcelona i Catalunya, 1857-2005..103
Gràfi c 3.3.- Evolució de la taxa de creixement anual acumulatiu. Barcelona i
Catalunya, 1857-2001......................................................................... 106
Gràfi c 3.4.- Evolució del nombre de naixements a la ciutat de Barcelona,
1834-2005......................................................................................... 123
Gràfi c 3.5.- Evolució de la taxa bruta de natalitat a la ciutat de Barcelona,
1834-2004......................................................................................... 124
Gràfi c 3.6.- Evolució de les taxes específi ques de fecunditat a la ciutat de
Barcelona, 1927-2004......................................................................... 127
Gràfi c 3.7.- Evolució de l’Indicador Sintètic de Fecunditat a la ciutat de
Barcelona, Catalunya i Espanya, 1920-2004.......................................... 128
Gràfi c 3.8.- Evolució de l’Edat Mitjana a la Maternitat a la ciutat de Barcelona,
Catalunya i Espanya, 1920-2004.......................................................... 130
Gràfi c 3.9.- Evolució del nombre de defuncions a la ciutat de Barcelona, 1834-
2005.................................................................................................. 139
Gràfi c 3.10.- Evolució de la taxa bruta de mortalitat a la ciutat de Barcelona,
Catalunya i Espanya, 1834-2004.......................................................... 141
Gràfi c 3.11.- Evolució de la taxa de mortalitat infantil a la ciutat de Barcelona
(1860-1880 i 1902-2004) i a Catalunya i Espanya (1900-2005)............ 144
Gràfi c 3.12.- Evolució de l’esperança de vida en néixer a la ciutat de Barcelona,
1900-2004......................................................................................... 146
Gràfi c 3.13.- Evolució dels naixements, defuncions i saldo natural a la ciutat de
Barcelona, 1834-2005......................................................................... 147
585

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 3.14.- Els components del creixement demogràfi c de la ciutat de
Barcelona als períodes intercensals i padronals, 1857-2005.................... 153
Gràfi c 3.15.- Evolució dels residents a Barcelona i municipis agregats segons
generacions, 1857-1900...................................................................... 158
Gràfi c 3.16.- Perfi l per edat de la població immigrant i emigrant a la ciutat de
Barcelona, 1863.................................................................................. 159
Gràfi c 3.17.- Estructura per edats de la població de Barcelona, 1848- 2005...
.......................................................................................................... 161
Gràfi c 3.18.- Evolució dels residents a la ciutat de Barcelona segons sexe i
generació, 1900-2001. (10-14 anys = base 100)................................... 164
Gràfi c 3.19.- Taxes anuals de migració neta segons sexe i generació, 1900-
2001.................................................................................................. 165
Gràfi c 3.20.- Taxes anuals de migració neta segons període intercensal, sexe i
generació, 1900-2005......................................................................... 168
Gràfi c 3.21.- Taxes de migració neta segons edat, sexe i nacionalitat (espanyol/
estranger), 2000-2004......................................................................... 172
Gràfi c 3.22.- Localització de la població a la ciutat de Barcelona i antiguitat
dels fl uxos immigratoris provincials. Barcelona, 1970.............................. 192
Gràfi c 3.23.- Estructura per edats i sexe de la població resident a la ciutat de
Barcelona segons lloc de naixement, 2001............................................. 201
Gràfi c 4.1.- Any de construcció del parc d’habitatges de la ciutat de Barcelona,
1991.................................................................................................. 204
Gràfi c 5.1.- Evolució del total de població, del nombre de llars i de la mida de la
llar a la ciutat de Barcelona i als municipis de la RMB segons distància a BCN,
1950-2001......................................................................................... 236
Gràfi c 5.2.- Saldo migratori dels municipis de la Regió Metropolitana de
Barcelona segons període, generació i distància a Barcelona, 1981-2004. ......
..........................................................................................................240
Gràfi c 5.3.- Taxa de migració neta dels municipis de la Regió Metropolitana
de Barcelona segons període, sexe, generació i distància a Barcelona, 1981-
2004.................................................................................................. 241
586

Llistat de taules i gràfi cs
Gràfi c 5.4. Evolució de l’Índex Sintètic de Migració segons tipus de moviment.
Barcelona, 1988-2005........................................................................ 263
Gràfi c 5.5. Fluxos residencials diaris mitjans de la ciutat de Barcelona amb el
seu entorn metropolità, resta de Catalunya i resta d’Espanya, 1991-2000. ......
..........................................................................................................272
Gràfi c 5.6.- Fluxos residencials diaris mitjans de la ciutat Barcelona amb el seu
entorn metropolità, resta de Catalunya i resta d’Espanya, 2001-2005....... 273
Gràfi c 5.7.- Composició dels fl uxos migratoris als àmbits de la província de
Barcelona segons tipus de moviment emigratori i immigratori, 1991-2005 ......
..........................................................................................................274
Gràfi c 5.8.- Saldo migratori i fl uxos amb procedència o destinació a la ciutat de
Barcelona segons tipus de moviment i edat simple, 1991-2005.......... 277
Gràfi c 5.9.- Taxa d’immigració, emigració i migració neta de la ciutat de
Barcelona segons tipus de moviment i edat quinquennal, 1991-2005...... 278
Gràfi c 5.10.- Distribució per tipus de moviment dels fl uxos migratoris amb
origen o destinació a la ciutat de Barcelona segons edat quinquennal, 1991-
2005.................................................................................................. 280
Gràfi c 5.11.- Taxa d’immigració, emigració i migració neta de la ciutat de
Barcelona segons sexe i edat quinquennal, 1991-2005........................... 283
Gràfi c 5.12.- Evolució de les altes i baixes amb destinació o origen a la ciutat
de Barcelona segons nacionalitat i àmbit de relació, 2000-2005.............. 287
Gràfi c 5.13.- Pes de la població estrangera en els fl uxos migratoris amb origen
o destinació a la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment (distància a
Barcelona) i edat, 2003-2005.............................................................. 290
Gràfi c 5.14.- Estructura per sexe i edat dels fl uxos residencials intermunicipals
generats a la ciutat de Barcelona segons nacionalitat, 2003-2005........... 292
Gràfi c 5.15.- Fluxos residencials diaris mitjans de la ciutat de Barcelona amb el
seu entorn metropolità, resta de Catalunya i resta d’Espanya segons nacionalitat,
2003-2005......................................................................................... 295
Gràfi c 5.16.- Taxes d’emigració per edat i sexe de la població de nacionalitat
espanyola i estrangera a la ciutat de Barcelona segons tipus de moviment,
2003-2005......................................................................................... 297
587

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.1.- Distribució per sexe i edat de la població resident a la RMB segons
distància a la ciutat de Barcelona, 2001................................................ 303
Gràfi c 6.2.- Composició de la població que ha arribat o abandonat Barcelona
entre 2000 i 2001 segons sexe i edat. Nombres absoluts i relatius........... 304
Gràfi c 6.3.- Composició de la població que ha arribat o abandonat Barcelona
entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i nacionalitat. Nombres absoluts i
relatius............................................................................................... 307
Gràfi c 6.4.- Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000
i 2001 segons sexe i edat. A) Moviments generats a Barcelona B) Moviments
generats a la resta de la RMB................................................................ 309
Gràfi c 6.5.- Probabilitat de la població de Barcelona de realitzar un moviment
residencial intermunicipal o un canvi de domicili intern durant el període 2000-
2001 segons sexe i edat (‰)................................................................. 312
Gràfi c 6.6.- Probabilitat de la població de la RMB de realitzar un moviment
residencial amb destinació a BCN o la resta de municipis catalans durant el
període 2000-2001 segons sexe i edat i estat civil (‰)........................... 313
Gràfi c 6.7.- Efectes dels moviments migratoris realitzats entre 1991 i 2001 en
l’estructura per sexe i edat de la població de Barcelona (%)..................... 316
Gràfi c 6.8.- Estat civil de la població resident a la RMB segons edat, sexe i
distància a la ciutat de Barcelona. 2001 (%).......................................... 318
Gràfi c 6.9.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha
abandonada entre 2000 i 2001 segons sexe i estat civil. Nombres absoluts i
relatius............................................................................................... 319
Gràfi c 6.10.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha
abandonada entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i estat civil. Nombres absoluts
i relatius..... .........................................................................................321
Gràfi c 6.11.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha
abandonada entre 2000 i 2001 segons sexe, edat, estat civil i nacionalitat. Pes
de cada estat civil (%).......................................................................... 325
Gràfi c 6.12.- Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000
i 2001 segons sexe, edat i estat civil (%). A) Moviments generats a Barcelona
B) Moviments generats a la resta de la RMB........................................... 326
588

Llistat de taules i gràfi cs
Gràfi c 6.13.- Proporció de persones que romanen a Barcelona després d’haver
experimentat un canvi d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i estat
civil.................................................................................................... 331
Gràfi c 6.14.- Proporció de persones que tenen com a destinació la ciutat de
Barcelona en relació a tots els moviments generats a la RMB i amb destinació
als municipis catalans segons sexe, edat i estat civil, 2000 i 2001 (%).... 334
Gràfi c 6.15.- Evolució de la composició per estat civil de la població resident a
Barcelona segons edat i sexe, 1981-2001 (%)........................................ 335
Gràfi c 6.16.- Nivell d’instrucció de la població resident a la RMB segons edat,
sexe i distància a la ciutat de Barcelona. 2001 (%)................................. 341
Gràfi c 6.17.- Composició de la població que ha arribat o abandonat Barcelona
entre 2000 i 2001 segons nivell d’instrucció i sexe. Nombres absoluts i
relatius............................................................................................... 344
Gràfi c 6.18.- Composició de la població que ha arribat o abandonat Barcelona
entre 2000 i 2001 segons nivell d’instrucció, sexe i edat. Nombres absoluts i
relatius............................................................................................... 345
Gràfi c 6.19.- Composició de la població que ha arribat o abandonat Barcelona
entre 2000 i 2001 segons nivell d’instrucció, sexe, edat i nacionalitat. Pes de
cada estat civil (%).............................................................................. 349
Gràfi c 6.20.- Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000
i 2001 segons sexe, edat i nivell d’ins. (%). A) Moviments generats a Barcelona
B) Moviments generats a la resta de la RMB........................................... 350
Gràfi c 6.21.- Proporció de persones que romanen a Barcelona després d’haver
experimentat un canvi d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i nivell
d’instrucció......................................................................................... 354
Gràfi c 6.22.- Proporció de persones que tenen com a destinació la ciutat de
Barcelona en relació a tots els moviments generats a la RMB i amb destinació als
municipis catalans segons sexe, edat i nivell d’instrucció, 2000 i 2001 (%).......
.............................................................................................................. 356
Gràfi c 6.23.- Evolució de la composició per nivell d’instrucció de la població
resident a Barcelona segons edat i sexe, 1986-2001 (%)........................ 358
589

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Gràfi c 6.24.- Relació amb l’activitat de la població resident a la RMB segons
edat, sexe i distància a la ciutat de Barcelona, 2001 (%)......................... 366
Gràfi c 6.25.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada
entre 2000 i 2001 segons activitat i sexe. Nombres absoluts i relatius.......... .369
Gràfi c 6.26.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha
abandonada entre 2000 i 2001 segons sexe, edat, estat civil i activitat. Pes de
cada estat civil (%).............................................................................. 373
Gràfi c 6.27.- Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000
i 2001 segons sexe, edat i activitat (%). A) Moviments generats a Barcelona B)
Moviments generats a la resta de la RMB............................................... 374
Gràfi c 6.28.- Proporció de persones que romanen a Barcelona després d’haver
experimentat un canvi d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i
activitat.............................................................................................. 379
Gràfi c 6.29.- Proporció de persones que tenen com a destinació la ciutat de
Barcelona en relació a tots els moviments generats a la RMB i amb destinació
als municipis catalans segons sexe, edat i activitat, 2000 i 2001 (%)....... 382
Gràfi c 6.30.- Evolució de la composició de la població resident a Barcelona
segons activitat i sexe. 1981-2001 (%).................................................. 383
Gràfi c 6.31.- Relació entre el lloc de residència i de treball dels migrants i dels
que han realitzat un canvi de residència intramunicipal (2000-2001) segons
sexe, edat i tipus de relació amb la ciutat de Barcelona. Relació migratòria amb
la RMB (%)......................................................................................... 388
Gràfi c 6.32.- Relació entre el lloc de residència i de treball de la població
que ha arribat a Barcelona entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i distància a
Barcelona (%)...................................................................................... 389
Gràfi c 6.33.- Relació entre el lloc de residència i de treball de la població que
ha marxat de Barcelona entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i distància a
Barcelona (%)...................................................................................... 390
Gràfi c 6.34.- Condició socioeconòmica de la població resident a la RMB segons
edat, sexe i distància a la ciutat de Barcelona. 2001 (%)......................... 393
Gràfi c 6.35.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha
abandonada entre 2000 i 2001 segons activitat i sexe. Nombres absoluts i
relatius............................................................................................... 394
590

Llistat de taules i gràfi cs
Gràfi c 6.36.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona, l’ha abandonada
o ha canviat d’habitatge entre 2000 i 2001 segons categoria socioeconòmica,
sexe i edat. Nombres relatius.................................................... 396
Gràfi c 6.37.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha
abandonada entre 2000 i 2001 segons sexe, edat, categoria socioeconòmica i
nacionalitat. Pes de cada categoria socioeconòmica (%).......................... 400
Gràfi c 6.38.- Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000 i
2001 segons sexe, edat i categoria socioeconòmica (%). A) Moviments generats
a Barcelona B) Moviments generats a la resta de la RMB........................ 401
Gràfi c 6.39.- Convivència amb parella i fi lls de la població resident a la RMB
segons edat, sexe i distància a la ciutat de Barcelona. 2001 (%).............. 413
Gràfi c 6.40.- Composició de la població de 20 anys o més que ha realitzat un
canvi d’habitatge intramunicipal, ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons sexe i convivència amb parella i fi lls. Nombres absoluts i
relatius............................................................................................... 414
Gràfi c 6.41.- Proporció de persones que romanen a Barcelona després d’haver
experimentat un canvi d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i
convivència amb parella i fi lls............................................................... 416
Gràfi c 6.42.- Composició de la població de 20 anys o més que ha realitzat un
canvi d’habitatge intramunicipal, ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre
2000 i 2001 segons sexe, edat i convivència amb parella i fi lls. Nombres absoluts
i relatius.............................................................................................. 418
Gràfi c 6.43.- Composició de la població soltera que ha realitzat un canvi
d’habitatge intramunicipal, ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada entre 2000
i 2001 segons sexe, edat i convivència amb parella i fi lls. Nombres absoluts i
relatius............................................................................................... 420
Gràfi c 6.44.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha
abandonada entre 2000 i 2001 segons sexe, edat, convivència amb parella i
fi lls, i nacionalitat. Pes de cada tipus de convivència (%)......................... 422
Gràfi c 6.45.- Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000
i 2001 segons sexe, edat i tipus conv. (%). A) Moviments generats a Barcelona
B) Moviments generats a la resta de la RMB........................................... 424
Gràfi c 6.46.- Proporció de la població censada al 2001 que ha canviat de
municipi i que residia a Barcelona a 1991 sobre el total de la població que
591

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
residia a Barcelona l’any 1991 segons sexe, edat i convivència actual amb
parella i fi lls (%).................................................................................. 425
Gràfi c 6.47.- Tipologia de les llars a la RMB segons distància a la ciutat de
Barcelona. 2001 (%)............................................................................ 428
Gràfi c 6.48.- Tipologia de les llars en què resideix, com a mínim, una persona
que ha canviat d’habitatge a Barcelona, ha arribat o ha marxat de la ciutat.
2001. Dades absolutes i relatives (%).................................................... 430
Gràfi c 6.49.- Tipologia de les llars en què resideix, com a mínim, una persona que
ha arribat o marxat de la ciutat de Barcelona segons nacionalitat. 2001 (%)........
.............................................................................................................. 432
Gràfi c 6.50.- Tipologia de les llars en què resideix, com a mínim, A) una persona
que ha canviat d’habitatge a Barcelona o ha marxat o B) una persona que ha
abandonat un municipi de la resta de la RMB amb destinació Barcelona o la
resta de la RMB. 2001 (%)................................................................... 433
Gràfi c 6.51.- Característiques de les llars amb migrants del període 1991-
2001 i simulació de l’estructura de les llars barcelonines amb la incorporació
de les llars amb emigrants.................................................................... 435
Gràfi c 6.52.- Composició de la població que havia canviat d’habitatge, arribat i
abandonat Barcelona entre 2000 i 2001 segons règim de tinença de l’habitatge
en què resideixen i sexe........................................................................ 436
Gràfi c 6.53.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona, l’ha
abandonada o hi ha canviat d’habitatge entre 2000-01 segons règim de tinença
de l’habitatge en què resideixen i edat. Nombres absoluts i relatius.......... 437
Gràfi c 6.54.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha
abandonada entre 2000 i 2001 segons règim de tinença de l’habitatge en què
resideix, edat i àmbit de relació. Propietat (%)........................................ 439
Gràfi c 6.55.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha
abandonada entre 2000 i 2001 segons règim de tinença de l’habitatge en què
resideix, edat i nacionalitat (%)............................................................. 440
Gràfi c 6.56.- Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000
i 2001 segons, edat i règim de tinença de l’habitatge en què resideix (%). A)
Moviments generats a Barcelona B) Moviments generats a la resta de la RMB .
..........................................................................................................441
592

Llistat de taules i gràfi cs
Gràfi c 6.57.- Composició de la població que havia canviat d’habitatge, ha arribat
i l’ha abandonat Barcelona entre 2000 i 2001 segons superfície de l’habitatge
en què resideixen................................................................................. 442
Gràfi c 6.58.- Lloc de residència de la població que ha canviat d’habitatge entre
2000 i 2001 segons superfície de l’habitatge posterior i tipus de moviment
realitzat.............................................................................................. 443
Gràfi c 6.59.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada
entre 2000 i 2001 segons superfície de l’habitatge en què resideix, i
àmbit de relació................................................................................... 444
Gràfi c 6.60.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha
abandonada entre 2000 i 2001 segons superfície de l’habitatge en què resideix
i nacionalitat....................................................................................... 445
Gràfi c 6.61.- Composició de la població que ha canviat d’habitatge entre 2000 i
2001 segons la superfície de l’habitatge en què resideix A) Moviments generats
a Barcelona B) Moviments generats a la resta de la RMB........................ 445
Gràfi c 6.62.- Superfície mitjana dels habitatges en què resideix la població que
ha canviat d’habitatge a Barcelona, ha arribat o l’ha abandonada entre 2000 i
2001, segons àmbit de relació i edat..................................................... 447
593

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Llistat de Mapes
Mapa 3.1.- Evolució de la població als municipis de la RMB. Taxa creix. anual
acumul. (%), 1940-2005..................................................................... 112
Mapa 3.2.- Població resident a la ciutat de Barcelona segons província de
naixement i sexe, 1920-40................................................................... 181
Mapa 3.3.- Població resident a la ciutat de Barcelona segons província de
naixement i sexe, 1945-2001............................................................... 188
Mapa 3.4.- Localització de la població a la ciutat de Barcelona en relació a
la població resident a la resta de la província segons província de naixement,
1920-2001......................................................................................... 191
Mapa 3.5.- Localització de la població a la ciutat de Barcelona i antiguitat dels
fl uxos immigratoris provincials. Barcelona, 1970.................................... 194
Mapa 4.1.- Associació espacial del parc d’habitatges de Barcelona segons la
seva antiguitat, 1991........................................................................... 207
Mapa 4.2.- Associació espacial de la immigració de la resta d’Espanya i de
l’estranger segons any d’arribada a Catalunya. Barcelona, 1991............... 211
Mapa 4.3.- Associació espacial de la immigració de la resta d’Espanya i
estranger arribada a Catalunya abans de 1940 segons comunitat autònoma de
naixement. Barcelona, 1991................................................................. 217
Mapa 4.4.- Associació espacial de la immigració de la resta d’Espanya i
estranger arribada a Catalunya entre 1941 i 1955 segons comunitat autònoma
de naixement. Barcelona, 1991............................................................. 218
Mapa 4.5.- Associació espacial de la immigració de la resta d’Espanya i
estranger arribada a Catalunya entre 1956 i 1970 segons comunitat autònoma
de naixement. Barcelona, 1991............................................................. 219
Mapa 4.6.- Associació espacial de la immigració de la resta d’Espanya i
estranger arribada a Catalunya entre 1971 i 1991 segons comunitat autònoma
de naixement. Barcelona, 1991............................................................. 220
Mapa 4.7.- Associació espacial de la immigració segons comunitat autònoma
de naixement a la ciutat de Barcelona, 1991.......................................... 221
594

Llistat de mapes
Mapa 5.1.- Taxes de migració neta segons generació i sexe als municipis
de la Regió Metropolitana de Barcelona, 1981-1985 (‰). (Edat al 31-XII-
1985)................................................................................................. 247
Mapa 5.2.- Taxes de migració neta segons generació i sexe als municipis
de la Regió Metropolitana de Barcelona, 1986-1990 (‰). (Edat al 31-XII-
1990)................................................................................................. 248
Mapa 5.3.- Taxes de migració neta segons generació i sexe als municipis
de la Regió Metropolitana de Barcelona, 1991-1995 (‰). (Edat al 31-XII-
1995)................................................................................................. 249
Mapa 5.4.- Taxes de migració neta segons generació i sexe als municipis
de la Regió Metropolitana de Barcelona, 1996-2000 (‰). (Edat al 31-XII-
2000)................................................................................................. 250
Mapa 5.5.- Taxes de migració neta segons generació i sexe als municipis
de la Regió Metropolitana de Barcelona, 2000-2004 (‰). (Edat al 31-XII-
2004)................................................................................................. 251
Mapa 5.6.- Índex sintètic de canvi d’habitatge a la ciutat de Barcelona, 2004.
..........................................................................................................259
Mapa 5.7.- Taxes d’immigració, emigració i de migració neta dels municipis de
la Regió metropolitana de Barcelona, 1991-2005................................... 270
595

Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
Llistat d’Annexos
Annex 1.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona, l’ha abandonada
o ha canviat d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe i edat. Nombres absoluts
i relatius.............................................................................................. 563
Annex 2.- Proporció de la població censada al 2001 que ha canviat de municipi
i que residia a Barcelona a 1991 sobre el total de la població que residia a BCN
l’any 1991 segons sexe i edat (%)......................................................... 564
Annex 3.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada
entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i estat civil (separats i divorciats, vidus).
Nombres absoluts i relatius................................................................... 565
Annex 4.- Composició de la població que ha arribat, abandonat o canviat d’habitatge
a Barcelona entre 2000 i 2001 segons estat civil, sexe i edat. Nombres
absoluts i relatius. (% d’immigrants o emigrants segons l’estat civil i grup
d’edat/ % dels que romanen segons l’estat civil i grup d’edat).................. 566
Annex 5.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada
entre 2000 i 2001 segons estat civil, sexe, edat i àmbit territorial de relació.
Pes de cada estat civil (%).................................................................. 567
Annex 6.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona, l’ha
abandonada o ha canviat d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i
nivell d’instrucció. Nombres absoluts i relatius. (% d’immigrants o emigrants
segons l’estat civil i grup d’edat/ % dels que romanen segons l’estat civil i grup
d’edat)................................................................................................ 569
Annex 7.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha abandonada
entre 2000 i 2001 segons nivell d’instrucció, sexe, edat i àmbit territorial de
relació. Pes de cada grup d’estudis (%).................................................. 570
Annex 8.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona, l’ha abandonada
o ha canviat d’habitatge entre 2000 i 2001 segons sexe, edat i activitat. Nombres
absoluts i relatius. (% d’immigrants o emigrants segons l’estat civil i grup d’edat/
% dels que romanen segons l’estat civil i grup d’edat)......................... ....572
Annex 9.- Composició de la població que ha arribat a Barcelona o l’ha
abandonada entre 2000 i 2001 segons categoria socioeconòmica, sexe, edat i
àmbit territorial de relació. Pes de cada condició socioeconómics (%)....... 573
596

Llistats
Annex 10.- Règim de tinença de l’habitatge en què resideix la població de
la RMB segons edat i distància a la ciutat de Barcelona. Només habitatges
principals, 2001 (%)............................................................................ 575
Annex 11.- Superfície dels habitatges on resideixen els habitants de la RMB
segons distància a la ciutat de Barcelona. Només residents en habitatges
familiars, 2001 (%)............................................................................. 575
Annex 12.- Superfície dels habitatges on resideixen les llars de la RMB segons
distància a la ciutat de Barcelona. Només habitatges principals, 2001 (%)......
.......................................................................................................... 576
597