Avaluació ambiental en el planejament urbanístic ... - Cilma

Instruccions tècniques per a l’avaluació ambiental dels plans
d’ordenació urbanística municipal
Guia per a l’elaboració de l’Informe de sostenibilitat ambiental
4. Determinació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient de
l’alternativa d’ordenació adoptada
Aquesta avaluació ha de servir, fonamentalment, per permetre en l’apartat 5 la verificació
solvent del compliment dels objectius ambientals adoptats per a la redacció del pla
(paràgraf 1e) i la seva avaluació global.
a) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris,
acumulatius, sinèrgics, a curt o a llarg termini, permanents i temporals,
positius i negatius, etc.) sobre els distints components ambientals, els
recursos naturals en general i, particularment, els espais i els aspectes
identificats d’acord amb el punt 1. Determinació i avaluació de les àrees
d’afectació significativa.
Es consideraran les mesures adoptades per prevenir, reduir i, en tant que
sigui possible, compensar, qualsevol efecte negatiu important en el medi
ambient que pugui resultar de l'aplicació del POUM i dels seus plans i
projectes derivats.
Es consideraran també les interrelacions entre els diferents factors
ambientals i s’inclouran, si és el cas, els probables efectes acumulatius amb
altres plans o programes descrits al paràgraf 1c).
Un dels aspectes més delicats és la consideració dels diversos efectes com a
significatius o no significatius. En general, un efecte serà significatiu quan afecti de
manera tangible els aspectes rellevants descrits a 1a), incloses les àrees
ambientalment vulnerables, d’interès, etc., o incideixi de forma perceptible en els
objectius de protecció mediambiental descrits a 1b). Anàlogament, caldrà també
tenir en compte els objectius establerts a 1e) i, molt particularment, aquells estimats
com a essencials. No existeix, però, un criteri inequívoc o una línia divisòria clara
entre els efectes significatius i no significatius; per això, i d’acord amb el principi de
precaució, serà convenient aplicar la qualificació d’efecte significatiu a tots aquells
casos que presentin dubtes.
L’Annex 1 de la Directiva estableix que aquests efectes hauran de ser
caracteritzats de diferents formes: secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o a
llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius, etc. El Reglament
Contingut de l’Informe de sostenibilitat ambiental
38