Avaluació ambiental en el planejament urbanístic ... - Cilma

Instruccions tècniques per a l’avaluació ambiental dels plans
d’ordenació urbanística municipal
Objectius ambientals i criteris d’aplicació
Un altre element de referència (en cas d’existir) per als POUM són les cartes del
paisatge, instruments de concertació d’estratègies entre els agents públics i els privats
per a acomplir actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge que tinguin per
objectiu mantenir-ne els valors.
A partir d’aquestes referències i de la pròpia anàlisi paisatgística efectuada a l’escala
del POUM, aquest pot delimitar les distintes unitats de paisatge del seu àmbit territorial,
detectar i avaluar els elements configuradors (vegeu l’apartat següent), els trets
característics i identitaris, els impactes, les tendències de canvi, etc. i, com a
conseqüència, definir uns objectius de qualitat paisatgística per orientar la presa de
decisions en l’elaboració del pla. La definició d’aquestes unitats de paisatge hauria de
plantejar-se de forma integrada amb les unitats ambientals descrites a A-2.1 i hauria
donar lloc a uns objectius de qualitat ambiental i paisatgística fixats per als diversos
tipus de paisatge.
La tipificació de paisatges i els objectius de qualitat derivats de la seva avaluació i
diagnosi han d’esdevenir un element bàsic per orientar les determinacions del POUM
amb incidència paisatgística: la classificació del sòl, els sistemes generals, la
zonificació del territori, la regulació dels usos i de l’edificació i, al mateix temps, per
adequar aquestes determinacions a la capacitat de càrrega, o d’acollida, del territori
(vegeu A-2.1).
G-1.2 Mantenir els elements d’estructuració i de connectivitat dels paisatges i controlar
la fragmentació d’aquests
Mesures i instruments. El POUM ha de vetllar pel respecte i la continuïtat de les
estructures de paisatge i el manteniment (o, si és el cas la creació) dels elements
d’estructuració, vertebració i connectivitat dels paisatges dins del seu àmbit
d’ordenació, però també per la seva integració en els àmbits més grans en els que es
trobin immersos.
El tractament d’aquests elements ha estat desenvolupat en diverses ocasions en els
capítols precedents. En el cas dels paisatges rurals, entre els eixos estructuradors de
cada tipologia de paisatge es troben els elements fonamentals del relleu, la xarxa
ecològica bàsica i els seus elements connectors (vegeu F-1 i F-2), les vies pecuàries, la
vialitat rural, la xarxa hídrica, etc. Cal també tenir en compte l’estructura parcel·laria i la
seva expressió física en els sistemes de tancament, així com els elements de modelat,
adaptació al relleu, configuració morfològica i organització interna dels camps (marges,
Criteris d’aplicació
137