CORIOLÀ Recull de premsa - El Canal. Centre d'Arts Escèniques ...

CORIOLÀ
Recull de premsa
William Shakespeare
Adaptació lliure i direcció Àlex Rigola
Una coproducció de
EL CANAL – Centre d’Arts Escèniques de Salt / Girona
Teatre Lliure
Amb la col·laboració del
Théâtre de l’Archipel

CORIOLÀ
CRÍTIQUES, ARTICLES
D’OPINIÓ I CRÒNIQUES
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

EEELLL PPPAAAIIISSS (((BBBAAABBBEEELLLIIIAAA)))
!AAADDDRRRIIIDDD
!000///000333///!222
PPPrrreeennnsssaaa::: SSSeeemmmaaannnaaalll (((SSSaaabbbaaadddooo)))
TTTiiirrraaadddaaa::: 555666333...444999555 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
DDDiiifffuuusssiiióóónnn::: 444333111...000333333 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
SSSeeecccccciiióóónnn::: CCCUUULLLTTTUUURRRAAA VVVaaalllooorrr::: 111000...444888333,,,000000 €€€ ÁÁÁrrreeeaaa (((cccmmm222)))::: 666555555,,,666 OOOcccuuupppaaaccciiióóónnn::: 666888,,,666555 %%% DDDooocccuuummmeeennntttooo::: 111///111 AAAuuutttooorrr::: NNNúúúmmm... LLLeeeccctttooorrreeesss::: 111888111555000000000
CCCóóóddd::: 555555777555555444222666
PPPááágggiiinnnaaa::: 222222
32 / 35

LLLAAA VVVAAANNNGGGUUUAAARRRDDDIIIAAA (((EEEDDD... CCCAAATTTAAALLLAAA)))
!AAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA
PPPrrreeennnsssaaa::: DDDiiiaaarrriiiaaa
TTTiiirrraaadddaaa::: SSSiiinnn dddaaatttooosss OOOJJJDDD
DDDiiifffuuusssiiióóónnn::: SSSiiinnn dddaaatttooosss OOOJJJDDD
!!///000333///!222
SSSeeecccccciiióóónnn::: CCCUUULLLTTTUUURRRAAA VVVaaalllooorrr::: 666...666333111,,,000000 €€€ ÁÁÁrrreeeaaa (((cccmmm222)))::: 222777999,,,111 OOOcccuuupppaaaccciiióóónnn::: 222666,,,777 %%% DDDooocccuuummmeeennntttooo::: 111///111 AAAuuutttooorrr::: JJJOOOAAANNN-­-­-AAANNNTTTOOONNN !EEENNNAAACCCHHH NNNúúúmmm... LLLeeeccctttooorrreeesss::: 000
CCCóóóddd::: 555555777888111333555000
PPPááágggiiinnnaaa::: 555666
35 / 35

LLLAAA VVVAAANNNGGGUUUAAARRRDDDIIIAAA
!AAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA
!!///000333///!222
PPPrrreeennnsssaaa::: DDDiiiaaarrriiiaaa
TTTiiirrraaadddaaa::: 222333333...222222999 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
DDDiiifffuuusssiiióóónnn::: 222000000...333777000 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
PPPááágggiiinnnaaa::: 555666
SSSeeecccccciiióóónnn::: CCCUUULLLTTTUUURRRAAA VVVaaalllooorrr::: 666...666111888,,,000000 €€€ ÁÁÁrrreeeaaa (((cccmmm222)))::: 222777888,,,555 OOOcccuuupppaaaccciiióóónnn::: 222666,,,666555 %%% DDDooocccuuummmeeennntttooo::: 111///111 AAAuuutttooorrr::: JJJOOOAAANNN-­-­-AAANNNTTTOOONNN !EEENNNAAACCCHHH NNNúúúmmm... LLLeeeccctttooorrreeesss::: 999888333000000000
CCCóóóddd::: 555555777888000666444999
34 / 35

AAABBBCCC (((EEEDDDIIICCCIIIOOONNN CCCAAATTTAAALLLUUUÑÑÑAAA)))
!AAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA
!000///000333///!222
PPPrrreeennnsssaaa::: DDDiiiaaarrriiiaaa
TTTiiirrraaadddaaa::: 111777...111000999 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
DDDiiifffuuusssiiióóónnn::: 999...666888888 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
SSSeeecccccciiióóónnn::: CCCUUULLLTTTUUURRRAAA VVVaaalllooorrr::: 111...000222111,,,000000 €€€ ÁÁÁrrreeeaaa (((cccmmm222)))::: 222666888,,,333 OOOcccuuupppaaaccciiióóónnn::: 333333,,,222 %%% DDDooocccuuummmeeennntttooo::: 111///111 AAAuuutttooorrr::: SSSEEERRRGGGIII DDDOOORRRIIIAAA NNNúúúmmm... LLLeeeccctttooorrreeesss::: 333888777555222
CCCóóóddd::: 555555777777888555000111
PPPááágggiiinnnaaa::: 666444
31 / 35

36 cultura DISSABTE, 25 DE FEBRER DEL 2012 ara
TEATRE
Joan Carreras és Coriolà. DAVID RUANO
Rigola brilla amb
una continguda
i austera versió
de ‘Coriolà’
‘Coriolà’
TEATRE DE SALT
23 de febrer
Crítica
ANTONI RIBAS TUR
Els romans tenen en el
general Caius Marci,
Coriolà, el seu defensor
més entregat. Alhora,
però, l’han de témer. A
la tornada de la guerra, qüestiona la
capacitat del poble per governarse.
Coriolà qualifica els plebeus de
“ramat de gossos de carrer”. Ni els
seus homes ni la seva mare, Volúmnia,
són capaços de fer-lo rectificar.
Esclata la revolta. Coriolà és desterrat.
A l’exili s’alia amb els volscos,
el poble l’enemic, per atacar
Roma. A l’últim moment, la mare li
arrenca el perdó per al seu poble.
Davant la traïció, els volscos l’assassinen.
Tots s’han sabut adaptar
a les circumstàncies, Coriolà no
s’ha mantingut fidel a si mateix.
Àlex Rigola ha condensat les més
de tres hores de l’original de Shakespeare
i ha reduït a vuit la vintena
de personatges per posar damunt
l’escenari un mirall de l’actualitat.
El reflex és clar, però, més enllà
de la semblança, Rigola fa que el
públic qüestioni el que entén per
democràcia.
L’escenografia i el vestuari –escenari
buit, cadires, vestits actuals–
remeten als del Juli Cèsar que
va dirigir el 2002; però l’esperit, a
l’atmosfera depurada d’un dels
seus muntatges més recents, Gata
sobre teulada de zinc calenta. Els
actors diuen el vers de manera continguda,
evitant qualsevol artifici.
L’escenografia deixa tot el protagonisme
a un gran rètol amb la paraula
democràcia. Joan Carreras sobresurt
fent de Coriolà un personatge
quixotesc. La resta del repartiment
–Mercè Arànega, Alícia
Pérez, Marc Martínez, Santi Ricart,
Oriol Guinart, Aina Calpe, Jordi
Puig, Kai– no el desmereixen. Rigola
completa la trilogia romana de
Shakespeare amb un altre moment
brillant en la seva trajectòria.e
MÚSICA
Els Estopa volen golejar al Sant Jordi
Els germans Muñoz presenten avui en directe el disc ‘Estopa 2.0’
Els germans José i David Muñoz
actuen aquesta nit al Palau Sant
Jordi de Barcelona, amb 17.000
entrades venudes. Hi presentaran
un nou espectacle basat en l’últim
disc, Estopa 2.0.
XAVIER CERVANTES
BARCELONA. La tardor del 1999 la
discogràfica BMG feia arribar a alguns
periodistes musicals una gravació
amb unes cançons d’un grup
anomenat Estopa. Els demanava
l’opinió sobre les possibilitats de
dos nois de Cornellà amants de la
rumba i Extremoduro. Algú a BMG
necessitava confirmar el potencial
de cançons com La raja de tu falda,
El del medio de Los Chichos oComo
Camarón.
Gairebé tretze anys després, els
germans José i David Muñoz, que
semblen els cosins trapelles d’Andrés
Iniesta, omplen el Palau Sant
Jordi si fa no fa amb els mateixos arguments:
una combinació de músiques
i filosofies de carrer que molts
han imitat després. És cert que han
canviat moltes coses, però mantenenunperfilinconfusiblequeelsha
dut a vendre quatre milions de discos.
Han cantat amb Serrat i Ana
Belén. Shakira visita l’estudi de gravació
que tenen els Muñoz a Sant
Feliu de Llobregat. I ells continuen
vestint i movent-se com si res.
Fidelitat
Els Estopa són fidels a quatre coses
i les defensen fins on calgui. En les
entrevistes de promoció del primer
disc, ja parlaven de Joaquín Sabina
i de Los Chichos. No coneixien Gato
Pérez, però preguntaven i dema-
David i José Muñoz practicant la seva gran passió després de la música. THE PROJECT
naven noms de discos i referències.
I obrien els ulls plens d’excitació
quan recordaven que en la gravació
d’aquell primer disc hi havia col·laborat
un músic de Cicatriz.
Després va venir l’èxit, i els cops
de cap de tots aquells que no van ser
prou llestos per veure l’evidència,
que rock i rumba poden tenir una
àmplia sortida comercial sempre
que no transmeti impostura. Quan
va aparèixer el segon àlbum, Destrangis
(2001), els Estopa van descobrir
la diferència entre dedicar
una vida a fer un disc i haver-lo d’es-
Jabier Muguruza actua
al BarnaSants i al Vendrell
X.C.
BARCELONA. El cantautor Jabier
Muguruza torna a convocar els seus
poetes bascos preferits en el discBikote
bat (Resistencia, 2011), que
avui presenta a la sala Luz de Gas de
Barcelona, dins del festival Barna-
Sants,idemàal’AuditoriPauCasals
del Vendrell.
Muguruza, nascut a Irun el 1960,
és un amant de les paraules, com ho
són Bernardo Atxaga, Iñaki Irazu,
GerardoMarkuletaiHarkaitzCano,
quatre dels poetes que han escrit les
lletres del nou àlbum. Els uneix una
complicitat forjada en l’amistat, i la
relació artística entre ells funciona
en dues direccions. Muguruza els
busca perquè “tenen una visió de la
vidasimilar”alaseva.Ielspoetesescriuensabentqueelsseusversosels
cantarà ell, que és el que ha passat a
Bikote bat [Una parella].
Elmúsicd’Irunpotpresumir,per
exemple,decomptaramblesparaules
d’Iñaki Irazu, el germà de Ber-
nardo Atxaga. “Al País Basc Iñaki
Irazu hi té seguidors, i moltes editorials
el persegueixen perquè publiqui,
però ell s’entesta a no editar. En
canvi, jo tinc més de vint cançons
amb textos d’ell –explica Muguruza–.
Quedem per dinar i ell apareix
amb una carpeta tota plena d’escrits.
Tinc trenta o quaranta textos
de l’últim dinar”.
L’altaveu dels poetes bascos
D’alguna manera, Muguruza s’està
convertint en l’altaveu de la poesia
basca contemporània, sobretot de
la que “no està supeditada a una determinada
manera d’enfocar les coses”
marcada per l’entorn polític.
“M’interessen els autors que no escriuen
des de l’èpica o la idealització
sinó que van al fons de la condició
humana”, diu, i afegeix que la
cultura basca “està vivint un bon
moment, amb escriptors que tenen
un nivell molt alt”.
Pelquefaalamúsica,elnouàlbum
significa un pas cap a la depuració,
Renovació
ElsdeCornellà
defensen
elnoudisc
comun
renaixement
criure a l’autobús entre concert
i concert. El risc principal és perdre
el contacte amb la realitat
que els va fer com són.
Quan el 21 de novembre del
2011 es va publicarEstopa 2.0,els
germans Muñoz van deixar molt
clar el que pretenien. Volien tornar
a l’esperit del principi. No es
tractava tant de recuperar el so o
el to de les cançons com de dedicar-hi
el temps que calgués. El
2.0 del títol, diuen els Muñoz, fa
referència a aquest retorn als orígens
per tornar a començar.e
El cantautor basc Jabier Muguruza presenta en
directe el disc Bikote bat. COMEDIANET
Atxaga
L’autor basc
és un dels
col·laboradors
del disc del
músic d’Irun
gràcies a l’aportació del pianista
Mikel Azpiroz. “Els poetes els he
elogiat moltes vegades, i ara toca
lloar també la fantàstica feina del
Mikel. Els seus arranjaments, tan
minimalistes, són excepcionals”,
explica el músic.
En directe només actuen Muguruza
i Azporoz, veu i piano. “És
més senzill i s’adiu més amb el to
del disc, però la crisi també hi influeix.
Ara com ara, sortir a tocar
amb una banda és molt complicat”,
reconeix Muguruza.e

L’entrevista Núria Masot
El recorregut
professional
i artístic de
Núria Masot
(Palma,
1949)
passa pel
periodisme,
el teatre,
la pintura
i la literatura.
Ens presenta
El sepulcre
del corb
(Ediciones B),
primer volum
de la seva
segona
tetralogia
històrica
“No he enyorat mai res
del que he deixat enrere”
Lluís Llort
BARCELONA
Mirant el seu currículum, ha fet
de tot. Té ànima renaixentista?
Més aviat sóc un cul inquiet. He
fet el que m’ha agradat i de vegades
ha sortit bé i d’altres no tant.
Va néixer a Palma...
Sí, perquè els meus pares hi
van viure cinc anys, per feina.
Tots som catalans, de fet.
Però vostè escriu en castellà.
Perquè és com vaig ser escolaritzada,
com tots a la meva generació.
Entre altres llibres inèdits,
tinc una novel·la escrita en català.
Em venia de gust provar-ho. I és
una comèdia, no és històrica.
Va exercir de periodista, oi?
Al Diari de Barcelona escrivia
una secció que es deia Página Femenina.
El 1969 encara era un
món molt masclista... I també vaig
treballar a Ràdio Barcelona.
I un temps va fer feina editorial,
abans d’arribar al teatre.
He estudiat carreres com ara
dret i periodisme, però no n’he
acabat cap. Vaig estudiar dos cursos
de direcció a l’Institut del Teatre
i em vaig afegir a un grup de
teatre amateur del Poblenou,
Roba Estesa. Amb el temps ens
vam professionalitzar.
I va dirigir la mítica sala Cúpula
Venus, a la Rambla.
Sí, entre el 1979 i el 1986.
L’època de la Barcelona més underground.
Allà hi van actuar
Christa Leem, Pavlovsky, Loles
León, Rubianes, Pep Bou, Oriol
Tramvia... Per què va tancar?
Per ruïna total i absoluta.
Què va fer del 1986 al 2005, quan
va publicar L’ombra del templer?
Anar a viure a Palafrugell, per feina.
I després començar a escriure.
I també va començar a pintar?
No, perquè pintar ho he fet sempre,
d’una manera més o menys
pública. No pinto quan estic en un
moment d’escriptura intensiu i hi
dedico sis o set hores diàries.
131518/1039808C
JOSEP LOSADA
I com és que escriu novel·la històrica
amb gust de best-seller?
M’agraden les novel·les d’aventures
i de sèrie negra, volia escriure
sobre l’edat mitjana i, el més important,
m’apassiona l’arquitectura
romànica i gòtica, i buscant qui
havia darrere de cada església i de
cada ermita vaig acumular documentació
i ganes d’escriure...
...una tetralogia, i ara publica el
primer títol de la segona.
Tenia clar passejar-me per la Corona
d’Aragó del segle XIII i dedicar
un llibre a cada província catalana,
a més de seguir la història
d’un personatge fictici, l’espia
Guillem de Montclar. Ara he escrit
de la Catalunya Nord i després faré
Balears, València i Aragó.
Tot i que ha venut milers d’exemplars
i ha estat traduïda a 10 idiomes,
enyora el passat teatral?
No he enyorat mai res del que
he deixat enrere.
Ni la Barcelona dels setanta?
Després de vint anys al Baix Empordà,
Barcelona m’estressa.
Barcelona:
C/Tàpies, 2.
08001
93 227 66 00
Girona:
Santa Eugènia, 42.
17005
972 18 64 00
Dipòsit legal:
B20.249-1976
801175-1039064V
UN SOFÀ A LA RIBA
Josep M.
Fonalleras
Coriolà i l’enemic
Ahir es va estrenar a Salt, en el marc de la col·laboració
entre el Centre d’Arts Escèniques El Canal
i el Teatre Lliure, una nova versió de Coriolà,
l’última tragèdia escrita per Shakespeare i una
de les que ha provocat més lectures polítiques.
Coriolà és la història d’un militar romà, un aristòcrata,
que entén com un acte sublim el servei
al poble, de la mateixa manera que abomina del
poble com a protagonista de la història. Cal manar
sense intervencions alienes al que signifiqui
anar contra el bon criteri dels que manen i se
sacrifiquen. Coriolà ha estat llegida des del feixisme
(un elogi del dictador) i, per descomptat,
des del marxisme. És a través de Brecht, que
n’escriu una revisió, que podem veure una tragèdia
emmarcada no pas en l’ineluctable descens
de l’heroi als inferns, abatut per la seva
pròpia supèrbia i pels fats, sinó en el conflicte
que s’estableix entre el dirigent i la massa que
es resisteix a aquesta consideració amorfa. Ara
és Àlex Rigola qui n’extreu una lliçó (potser millor
un interrogant, molts interrogants) sobre la
pervivència de la democràcia i sobre els mecanismes
que, admetent la prevalença moral del
sistema vigent per damunt d’altres formes de
govern, ens aboquen a un territori cada cop
més proper a l’autoritarisme.
He pensat en Coriolà en aquests dies de la
revolta dels estudiants de secundària. ¿O potser
era a l’inrevés?
Com deia ahir mateix,
en aquest racó
del diari, Vicent
Partal: “Ja veurem
si ho arriba a ser”,
de primavera,
aquest esclat va-
Ha quedat
la paraula
‘democràcia’
antiquada?
lencià contra la desproporcionada, cega violència
policial. En tot cas, i aquest és un dels punts
de contacte amb Shakespeare, la idea de
“l’enemic” formulada pel cap de la policia no és
només un lapsus, com diu el ministre de l’Interior,
sinó tota una declaració d’intencions (més
o menys oculta, més o menys epidèrmica) que
recupera el concepte d’entendre el poble a la
manera de Coriolà. Com diu Rigola: “Som o no
som en una democràcia? Ha quedat la paraula
democràcia antiquada? De sobte, pots pensar
que l’educació i la cultura no s’han deixat de
banda perquè si”. O com he vist escrit en un
dels cartells: “Sisplau, no em peguin al cap; demà
tinc un examen.” Humor i intel·ligència contra
la barbàrie. Contra l’estultícia de qui contempla
pels carrers enemics i no pas ciutadans
o menors d’edat que passen fred a les aules.
1 2 0 8 5
8 4 2 7 9 5 5 1 0 0 0 2 9

Brutus - Time Out Barcelona
Incendis i Coriolà
diumenge, 26/02/2012 | Arts, General
Pàgina 1 de 10
Aquest senador dolentot tenia moltes ganes que arribés el mes de març, perquè creia que
almenys per uns dies podria oblidar-se de les misèries culturals de cada dia i poder,
simplement, gaudir del teatre. S’havia d’estrenar Incendis, La monja enterrada en vida,
Coriolà, Zoom, Els dolents… fins i tot Campanades de boda. Bona teca, bons textos,
gent amb ganes, gent jove i mig jove, consolidats i oblidats. Com abans, vaja.
Incendis ja la tenim aquí. Una obra de Wajdi Mouawad que Oriol Broggi ha portat a
escena amb Julio Manrique i Clara Segura de grans protagonistes, però amb un
repartiment d’escuders de primer ordre, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Claudia Font,
Xavier Ricart i Xavier Ruano. Tres hores de funció que passen com una alenada, cor
encongit, cap al·lucinat amb el desplegament actoral, sobretot una Clara Segura i una
Màrcia Cisteró que espremen fins al pinyol el drama, i un Manrique que fa tots els
papers de l’auca ple de vigor. Set actors que fan una vintena de papers. Però si hi ha un
però possible és un cert maniqueisme del muntatge. Com si Broggi no hagués decidit
quin estil, quins accents, posar-li a l’obra. L’exemple és el caos musical de la peça… I
ens queda el dubte de saber què hauria passat si hagués disposat de tres o quatre actors
més.
Coriolà, el vam veure al Teatre de Salt. Un Shakespeare passat pel sedàs d’Àlex Rigola,
és a dir, netedat, inspiració, valentia. Una obra de tres hores reduïda fins a l’hora i vint
minuts. I no vam trobar a faltar res, sobretot si el nostre referent últim de la peça era el
muntatge de Georges Lavaudant al TNC de fa una dècada. Vuit actors vestits amb
camisa, pantaló i corbata. I un gran rètol giratori que plana per damunt de tots:
Democracy, hi diu. Joan Carreras, com a Coriolà, explota el seu vessat d’heroi tràgic.
Mercè Arànega et fa caure de cul. I Alícia Pérez, t’hipnotitza. Perquè aquest és un
muntatge hipnòtic, que esclata amb el Five years de Bowie, que no ens podrem treure
del cap durant molts dies.
Totes dues obres són actuals. Incendis és una obra que té deu anys i que parla, en el
fons, de la memòria, dels orígens, de la necessitat que podem tenir (o no) de saber qui
som. Parla també de la humanitat, de les peces (humanes) que organitzen massacres,
maten, i els que pateixen, sobreviuen. Coriolà es de fa més de quatre segles, però sentint
el pròleg, sembla mentida. Parla de com es pot influir el poble, com l’èxit pot portar
l’individu a creure’s superior als altres, de la importància de les decisions que prenem
com a societat.
http://blogs.timeout.cat/brutus/
27/02/2012

CORIOLÀ
Recull de premsa
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

28 LAVANGUARDIA CULTURA DIJOUS, 23 FEBRER2012
Una imatge delsassajos de Coriolà,unclàssic de Shakespeare que Rigola dirigeix en versió concentrada
Rigola:“Tothomestàmolt
cansatdelademocràcia”
Eldirectoresplantejaamb‘Coriolà’“quinademocràciavolem”
JUSTO BARRANCO
Barcelona
Àlex Rigola es mostra rotund. No
estemcontentsamblademocràcia.
Estem molt cansats del sistema tal
com funciona. Una situació, diu,
“perillosíssima”.Per això es pregunta
quina democràcia volem. I
per trobar algunes respostes estrena
avui un clàssic de Shakespeare
en versió concentrada –només duraunahorai20minuts–queaborda
el tema: Coriolà,ungeneral romà
que des de petit s’ha desviscut
pelpobleiharebutjattotselsbeneficisquelitocavenperlessevesvictòries;peròqueacanvicreuqueel
poble no està preparat per governar,iqueelstribuns
queelegeixen
nomésbusquenelseupropibenefici.“Unesparadoxesquel’acostena
la tragèdia”, assenyala Rigola, que
presentadesd’avuiifinsdiumenge
elseuCoriolàalTeatredeSalt,idel
8demarç al 15 d’abril al Lliure de
Montjuïc.
Rigola es mostra seriós ieloqüent
en presentar aquesta nova
obra. “Parla sobrelademocràcia.
M’interessen lespreguntes que es
fa aquest general, la reflexió sobre
elpoder.Faafirmacionsquenosaltresensvamprendrecomapreguntes.
Preguntes, en aquests momentsde
judicispopulars,comqui
hadepoderdecidirelfuturde tots
nosaltres.Qualsevolpersonapotvo-
tar?”.Iposadosexemplesextremamentprovocadors:
per una banda,
ensdiu“faunsmesoslesenquestes
assenyalaven que si Belén Esteban
es presentés al Congrésseria escollida”.Perl’altra,espreguntasiuna
personasense un nivell intel·lectualmínimperpoderraonarpotvotar.Ionposemellímit.Ihodiuassenyalant
que en la nostra societat
ElTantarantana
recuperalaironia
dePitarra
]Recuperar Frederic Soler,
Pitarra (1839-1895), un autor
que va aconseguir un
èxit colossal ivacrear les
bases de l’actual teatre en
català. Fins al’11 de març al
teatre Tantarantana s’uneixen
la companyia Òpera
Còmica de Barcelona –Artur
Arranz iViviana Salisis–
il’actor Jaume Costa irecuperen
la gatada de l’autor
L’esquella de la torratxa,la
sarsuela còmica que va catapultar
Pitarra,iofereixen el
monòleg irreverent Com us
deia... el rei està fotut,amb
textos de l’autor com Don
Jaume el conqueridor.
EL CANAL
“els poders polítics ieconòmics no
tenen cap voluntat de fomentar la
formació intel·lectual de l’individu”.
Rigola, que ha optat per una
posadaenescena minimalista ibarata,ambcadiresenfrontadesalpúblic,
amb un cartell de casino que
diu Democracy inomés vuit actors
–l’últimavegadaqueesvarepresentar
aBarcelona n’hi havia 24– encapçalats
per Joan Carreras, Alícia
Pérez iMercè Arànega, diu que
“avuinoestemcontentsamblademocràcia”.“Elpartitquevaperdre
les anteriors eleccions les guanya
ara amb el mateix nombre de vots
permajoriaabsoluta.Ientreblancs
inulshihaunmiliódevots.Iquan
preparàvem l’obra, passa això de
Berlusconi,escollit pel poble perquètétotselsmitjansdecomunicació
ipot pagar els diputats perquè
votin el que ell vulgui, el fan fora,
algú d’Europa diu que s’ha acabat,
que el poble no podrà escollir perquènoha
estatresponsableambel
que ha escollit. Com aCoriolà,nomésque
en comptes d’un militar
s’imposa un tecnòcrata economista.Durant
dos anys el poble italià
no tindrà dret aescollir. El que
abanssemblavaimpossible,arapassa.
Ielque és més greu: ningú no
s’ha immutat. Tothom està molt
cansat de la democràcia, del sistemaactual.Ésunasituacióperillosíssima.
Ens és igual tot. Il’obra vol
ajudar areflexionar-hi”.c
Julià Guillamon
Comptarmistos
Daniel Jacoby és un artista peruà que
corre per Barcelona. Té un seguit
d’obresalvoltantdelaideadeclassificació:
apartir de mapes meteorològics
(quin temps farà els propers cent anys), de
lesfrasesd’undiscursd’HugoChávez (escapçat
iamb els fragments endreçats per ordre alfabètic),deles
vegadesqueapareixla paraulayoual
disc Abbey Road dels Beatles o no a La taronja
mecànica d’Stanley Kubrick. Saveaspublications
li ha editat un llibre d’artista molt divertit: One
Toblerone of exactly 50 g. and 491 Toblerones of
approximately 50g.Lacoberta imita la capsa de
les barretes de xocolata, amb les lletres vermellesidaurades,ambl’ombrablava,sobreelpaper
colord’avellana. Adins, hi ha 492 fotografies
d’unabàscula de precisió que marca el pes dels
toblerones que Jacoby hi va col·locant. Gairebé
sempre fan una mica de més de 50 grams (no
vull ni pensar com haurien reaccionat els advocats
de Kraft Foods si haguessin estat menys).
Aquestaobsessiópersaberelpesdelescoses,
la idea que uns quants mil·ligrams de més ode
menys poden esguerrar l’ordre del món, em fa
pensarenXavier Benguerel iQuim Monzó. A
mitjananys quaranta Salvador Allende era “ministrodeSalubridad”delgoverndeXile.BenguerelestavaexiliataSantiago,voliamuntarunlaboratoriinose’n
sortiaperculpa dela burocràcia.
Unanticresidentdelacolòniacatalanalivadonaruncopdemà.Allendeelvarebrealseudespatx,elvatractarmoltbéialfinaldel’entrevista
li va demanar una opinió sobre el país. Encara
avuilescapsesdelluminsdeXileportenunallegendaquediu:40fósforosmásomenos.Benguerel,ambpordequedarmalament,livaensenyar
unacapsadellumins.“Aquestasimpleinscripció
delacapsasembladelatar,almeuentendre,una
falta d'exigència o, si ho preferiu, d'indolència,
deflojera,comsentodirtantesvegades.”Allende
va quedar molt
sorprès d’aques-
DanielJacoby s’ha
dedicat apesar
tobleronesfins a
trobar el pes exacte
ta explicació i
una vegada que
es van trobar en
un teatre el va
cridar de lluny:
“Usted,¡eldelos
fósforos!”
A Benzina
(1983) de Quim Monzó, el pintor Heribert Julià
està obsessionat amb els mistos: com els compten?quantsenposenacadacapsa?quantsdiners
poden arribaraembutxacar-se posant-n’hi un
de menys? Quanpreparàvem l’exposició Monzó
al’Arts Santa Mònica, ja fa prop de tres anys,
se'nsva acudirderegalarals visitantsunacapsa
de mistos amb un frase de la novel·la: “Usualmentaningúnoseliacutdecomptar-los,encara
que,enaquestmón,nosesapmai”.Volíematiar
elcostatcompulsiudelagent,demaneraque,en
llegir la frase, no poguessinreprimir l'impuls
d'abocarelslluminsicomptar-los.AmericaSanchez
iAlbert Planas ens van dissenyar la capsa
amb el logotip de l'exposició ilafrase de Benzina,Míriam
Romeu va trobar un fabricant que
ens els feia bé de preu ienvam encarregar una
camionada. Els llumins venien de la Xina en un
contenidor que mai no va arribar. Li explico a
Daniel Jacoby, que es fa un tip de riure: “¡Pero
hombre,claro,loschinossepusieronacontarlas
cerillas!”

espectacles
DIJOUS
54 23 DE FEBRER DEL 2012
ESTRENA d’uN ‘ShAkESpEARE’ A SALT I dESpRÉS AL LLIuRE
La democràcia, a examen
3Àlex Rigola debat sobre la crisi del sistema a la tragèdia ‘Coriolà’
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
Belén Esteban, Berlusconi,
els mercats, Grècia, Al-
Qaida, Democràcia Ja, José
Luis Sampedro, la victòria
del PP... Són exemples a què
apel·la Àlex Rigola per parlar de Coriolà,
el seu retorn a l’univers de Shakespeare
després de la seva versió
de Ricard III, fa més de sis anys. Parla
d’aquests exemples tan dispars
com a paisatge d’un debat sobre l’estat
de la democràcia. El diagnòstic
de Rigola és pessimista i sentencia:
«Parlem de les mateixes coses que
fa sis segles». L’exdirector del Lliure
presenta el muntatge des d’avui
fins diumenge a Salt i del 8 de març
al 15 d’abril a la Sala Fabià Puigserver
de Montjuïc.
Shakespeare ja va parlar d’aquest
debat polític amb la seva tragèdia so-
Megafaun, pura felicitat comunal
CRÒNICA El grup folk de Carolina del Nord va oferir un concert encantador a Apolo
JUAN MANUEL FREIRE
BARCELONA
El 20 de març del 2010, Megafaun
va oferir un dels millors concerts a
què aquest cronista ha tingut el plaer
d’assistir. Va ser una espècie de teràpia
de grup carregada de bones vibracions,
excursions musicals agitades
i una abraçada final entre grup
i públic sota de l’escenari, al ritme
d’una Worried mind en clau acústica
i a crits.
Hi havia ganes de tornar a veure’ls
en escena, encara que el seu
nou àlbum, Megafaun (2011), de cançons
més concises i directes, prometia
que la seva actuació de dimarts
a La [2] d’Apolo –que formava part
del sempre atractiu cicle Caprichos
bre Caius Marci Coriolà (Joan Carreras),
el general romà que s’enfronta
als tribuns perquè nega al poble la
seva capacitat de decidir. Estima la
seva gent però no creu que pugui governar.
Desterrat en una revolta, Coriolà
prepara amb el poble enemic
la invasió de Roma. A les portes de la
ciutat, només la intervenció de la seva
mare (Mercè Arànega) el frena en
el seu propòsit.
SITUACIÓ PERILLOSA / Rigola recorre a
Shakespeare per debatre sobre la democràcia
inquiet, per exemple, per
una enquesta que deia que Belén Esteban
podia treure una acta de diputada.
També recorda que Berlusconi
només va caure per pressions externes,
no per la voluntat dels italians.
O que el PP va perdre unes eleccions
i amb el mateix nombre de vots va
aconseguir majoria absoluta en les
de Apolo– tindria un caràcter, potser,
menys esbojarrat. Així va ser, encara
que això no significa que el directe
no fos un plaer.
Amb nou membre, el baixista
Nick Sanborn, en escena, la banda
folk de Durham (Carolina del Nord)
va començar l’actuació en la tònica
classicista i poc o gens psicodèlica
del seu últim disc. Després de la bluesy
Scorn, van arribar al seu primer
punt àlgid de la nit amb Get right,
també del nou elapé, en una versió
accelerada amb desembocadura en
explosió realment free.
VELL I BO / Després, a Hope you know,
amb el seu piano una mica AOR, van
suggerir sense dir-ho que com al seu
AL LLIURE DE GRÀCIA
‘Espiadimonis’,
atzar i passions a
ritme de libèl·lula
33 Dramaturg i metge, Ramon
Gomis (Reus, 1946) estrena la seva
última obra, Espiadimonis, al
Lliure de Gràcia fins al 4 de març
amb direcció d’Iban Beltran i un
elenc amb Joan Anguera, Muntsa
Alcañiz, Elena Fortuny i Alba Pujol.
La peça recull les complicitats
i les desavinences entre un professor
universitari, la seva secretària
i dues estudiants d’origen
hongarès. Amor, fidelitat, admiració
i sinceritat apareixen a l’obra,
que es mou al ritme de la metàfora
de la libèl·lula del títol.
33 Megafaun, durant la seva actuació a ‘Caprichos de Apolo’.
DAVID RUANO
Joan Carreras
(Coriolà), dret amb la
resta del repartiment.
següents. Les seves conclusions coincideixen
amb les del savi Sampedro:
no hi ha democràcia i la gent
està cansada del sistema perquè està
manipulada i no se l’educa per actuar
com a ciutadans reflexius. «És
una situació perillosa pel que pugui
venir», avisa.
NOMÉS VUIT ACTORS / Per reforçar el debat,
Rigola ha suprimit les escenes
d’acció i ha buscat una posada en escena
molt sintètica. Vuit intèrprets,
unes cadires i una instal·lació inspirada
en els cartells de Las Vegas amb
la paraula Democracy. Essencialitat
en dies de crisi: el Coriolà de Rigola
compta amb vuit intèrprets, mentre
que el que es va fer al TNC el 2002
comptava amb 24. I com afirma el director,
«un espectacle sobre un militar
dictador només es podia estrenar
un 23-F». Avui, a Salt. H
ALBERT BERTRAN
FESTIVAL AMB GANXO
Trombone
Shorty
i Maceo
Parker, al
Black Music
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA
El Black Music Festival de Girona
comptarà amb reclams internacionals
de la talla de Maceo Parker,
Trombone Shorty, Freak Power,
The Jim Jones Revue, The Brew i
Tom Principato, en un cartell en
què no obstant «el 70% l’integren
bandes i artistes catalans», segons
va puntualitzar ahir el seu director,
Jordi Planagumà. Noms com
Llibert Fortuny, Big Mama, Andrea
Motis, Amadeu Casas i Quico
Pi de la Serra també presentaran
les seves últimes propostes a
la mostra, que aquest any arriba a
l’11a edició i que se celebrarà del
2 al 30 de març.
La programació inclou un total
de 28 artistes, que actuaran en
12 emplaçaments diferents, des
de la sala La Mirona de Salt fins a
la Sala Tourmix, La Planeta, el Teatre
de Sant Narcís, el Sunset Jazz
Club i l’Auditori de Girona, així
com diverses sales més fora de la
capital gironina, com ara el Teatre
de Bescanó i l’Ateneu Bar de
Banyoles.
PRODUCCIÓ PRÒPIA / El festival
l’obrirà la banda britànica The
Brew, que presentarà el seu aclamat
disc The third floor. I el tancarà
una producció exclusiva: l’espectacle
Guadajuko, a càrrec de la
fusió de dues bandes, l’enèrgica
Triphasic, amb Gary Willis, Llibert
Fortuny i David Gómez (i tot
el seu univers de videoprojeccions
i efectes sonors) i la Girona
Jazz Project Big Band. H
antic amic Bon Iver –que va formar
amb ells DeYarmond Edison–, també
Megafaun té debilitat per Bruce
Hornsby & The Range.
Després d’una encantadora Isadora,
temps per a repertori «vell però
bo», en paraules de Phil Cook. Va
presentar The longest day com «una de
les primeres cançons que el meu germà
[Brad] i jo vam escriure junts».
De les primeres i les millors; preciós
bluegrass. Durant el concert, potser
es van trobar a faltar més escapades
cap al noise rock, la psicodèlia o fins
i tot el free jazz, com en el seu anterior
directe, però davant d’aquestes
cançons queixar-se massa ja és ser realment
un esgarriacries.
A més, la part final va ser tan extàtica
com era d’esperar. Primer pel
xou de Joe Westerlund, el bateria,
que va agafar la veu cantant i es va
marcar uns balls impossibles en la
molt Creedence Eagle. I després, és
clar, pel rescat de Worried mind entre
la gent, en versió desendollada, només
electrificada per l’escalf humà.
Felicitat comunal. H

EL PUNT AVUI
DIMECRES, 22 DE FEBRER DEL 2012
El director Àlex Rigola fa
una dissecció a la democràcia
a partir de Coriolà,
de Shakespeare. Per això,
en l’escena només hi instal·la
uns llums de neó que,
en comptes d’anunciar la
proximitat d’un casino,
anuncien que “el que està
en joc és la democràcia”.
L’obra s’estrena demà a
Salt (en cartell fins diumenge)
i posteriorment
farà temporada a Lliure
de Montjuïc (del 23 de
març al 15 d’abril).
El 2005, Àlex Rigola va
fer el seu darrer text de
Shakespeare, Ricard 3r, i
va insinuar que el continuaria
visitant. El parèntesi
de sis anys i mig ha fet
que el director mostri ara
un muntatge net d’artifici,
sintètic. Aquest Coriolà
parteix de la mateixa traducció
que Joan Sellent va
fer per al TNC (2002). Però
en comptes d’un repartiment
de 24 actors, n’hi
ha només vuit. La reducció
ha fet prevaldre els espais
de debat, a l’àgora, on s’ar-
801175/1049424®
gumenta la necessitat de
mantenir la democràcia
tot i exposar els vicis dels
que governen. Les escenes
de lluita s’han depurat.
Rigola demostra que,
avui, la peça continua vigent,
sobretot quan països
com Itàlia comproven la
potència dels tecnòcrates
.
imposats per la Unió Europea
en una evident demostració
de falta de democràcia.
Però el que
s’exclama és que, davant
d’aquesta ingerència,
quasi no hi ha reacció: “La
rebel·lió només es produeix
quan hi ha gana.”
Coriolà presenta un ge-
neral romà d’una integritat
radical –com argumenta
l’actor que l’encarna,
Joan Carreras– que desagrada
tant als seus companys
com als seus enemics.
Roma decideix desterrar-lo
i ell, llavors, s’alia
amb antics enemics per
envair-la. I és que Rigola
| Cultura i Espectacles | 39
Àlex Rigola evoca a Salt i al Teatre Lliure un ‘Coriolà’ de Shakespeare molt
sintètic, en què reforça les escenes a l’àgora i redueix les accions de batalla
La democràcia en joc
Jordi Bordes
BARCELONA
Una imatge de la companyia que intervé en aquest ‘Coriolà’, dirigit per Àlex Rigola ■ DAVID RUANO
Àlex Rigola
torna al vers de
Shakespeare,
després d’un
parèntesi de
sis anys i mig
considera que Europa està
cansada de democràcia.
Perquè, segons una enquesta,
si Belén Esteban
es presentés al Congrés
de Diputats, aconseguiria
un escó, o perquè en les
darreres eleccions generals
els vots en blanc i els
nuls van ser més d’un milió.
Uns comicis en què el
PP va resultar guanyador
per majoria absoluta simplement
mantenint una
xifra similar a la del 2007,
comenta Rigola.
L’espectacle, una coproducció
entre El Canal i
el Lliure, manté el treball
d’investigació. Així, l’equip
d’actors que formen Mercè
Arànega, Aina Calpe, Oriol
Guinart, Alícia Pérez, Jordi
Puig Kai, Santi Ricart i
Marc Rodríguez han fet un
treball amb el cos que, més
tard, han afeblit per donar
el pes al vers i la paraula.
Però el director evita
l’èpica i procura que
l’actor visqui de manera
orgànica la paraula de
Shakespeare. L’estrena
homenatja l’actor Manuel
Carles Lillo (2666), mort
la setmana passada. ■

24 cultura DIMECRES, 22 DE FEBRER DEL 2012 ara
Àlex Rigola es pregunta quina democràcia
volem a l’obra Coriolà,la
història del despòtic general romà
sorgida de la ploma de Shakespeare.
L’estrena serà demà, 23-F, al
Teatre de Salt.
ANTONI RIBAS TUR
BARCELONA. El Partit Popular va
guanyar les últimes eleccions espanyoles
per majoria absoluta amb
una xifra de vots similar a la que no
lihaviaservitperguanyarel2008.El
20denovembredel2011unmilióde
personesd’arreudel’Estatvanvotar
en blanc o amb un vol nul. Pocs diesabans,aItàlia,MarioMontihavia
substituït un Silvio Berlusconi enfonsatperlacrisiiassetjatperlajustícia.
Si Belén Esteban es presentés
a uns comicis a Espanya aconseguiria
l’acta de diputada.
“Quina democràcia volem?”, es
va preguntar ahir Àlex Rigola durant
la presentació de Coriolà, el
seu nou espectacle, que estrenarà
demà al Teatre de Salt. El 8 de març
arribarà al Teatre Lliure de Barcelona,
coproductor de l’obra amb El
Canal, el centre d’arts escèniques
de Salt i Girona.
El director de 2666 ha actualitzat
aquesta tragèdia de Shakespeare
convertint-la en un debat sobre
la democràcia i els seus límits. El
camp de batalla ara s’ha convertit
en despatxos, però el conflicte es
manté en tota l’essència. Quan torna
de la guerra, el general romà Caius
Marci Coriolà –interpretat per
Joan Carreras– és nomenat cònsol,
en contra de la voluntat dels tribuns
i amb la participació dubtosa
del poble.
“El militar, però, rebutja tots els
seus beneficis, ho dóna tot al poble,
però alhora creu que el poble no està
capacitat per governar. Aquesta
paradoxa –va recordar el director–
el converteix en un personatge molt
tràgic, que inspira por i llàstima a la
vegada”. “La integritat és el que defineix
més bé Coriolà –va afegir Joan
Carreras–. El personatge porta
aquesta integritat fins a l’extrem. És
políticament incorrecte. Acaba sent
molest per a tothom. Ho fa tot per
l’imperi, però pensa que rep poc a
canvi i això el fa perdre’s”.
Mercè Arànega interpreta la
mare de Coriolà, Volúmnia. El seu
paper, tot i que és breu, és decisiu
TEATRE
“Quina
democràcia
volem?”
Àlex Rigola estrena demà al Teatre de Salt
l’adaptació del ‘Coriolà’ de Shakespeare
per reconduir la situació del seu
fill, que veu qüestionada la seva lleialtat,
és víctima d’una revolta i finalment
desterrat. Volúmnia és
una dona que sí que ha sabut adaptar-se
a l’entorn en tot moment.
Demana al fill, que s’ha unit amb
l’enemic per atacar Roma, que perdoni
el poble. L’actriu ho va resumir
amb aquestes paraules, que diu
la mare al fill: “Si has sigut capaç de
mentir durant la guerra, per què no
ho fas en la pau?” Finalment, acon-
L’obra que completa la trilogia romana
Amb Coriolà, Àlex Rigola dirigeix
l’última de les obres de Shakespeare
que formen la coneguda com la
trilogia romana. El 2000 va dirigir
al Teatre Lliure Titus Andrònic,
l’espectacle que el va donar a conèixer
com un valor sòlid del jove
teatre català, i el 2002 va tornar a
la sala barcelonina per presentar
Juli Cèsar, un altre dels seus muntatges
de més èxit.
CORIOLÀ, EL DESPÒTIC
Joan Carreres (dret)
interpreta el paper del general
romà que creia que el poble
no estava preparat per
governar. ACN
segueix que Coriolà es retiri i, un
cop torna a la ciutat, és assassinat.
El paper de Volúmnia suposa un
repte, però Rigola coneix bé la força
d’Arànega, amb qui ja va treballar
a Les varacions Goldberg i Largo
viaje hacia la noche.
Tot i que el protagonisme recau
sobretot en aquests dos personatges,
Coriolà és una obra coral. El repartiment
el completen Aina Calpe,
Oriol Guinart, Alícia Pérez, Jordi
Puig Kai, Santi Ricart i Marc Rodríguez.
L’adaptació lliure que Rigola
ha fet del text és molt concentrada
tant en la durada –1 hora i 20 minuts–
com en el nombre d’actors.
Ha reduït la vintena de personatges
de l’original a set.
Una escenografia minimalista
La posada en escena de Coriolà és
molt nua. L’escenari està presidit
només per un gran rètol amb la paraula
democràcia en anglès. “Ens
hem inspirat en l’obra de l’artista
britànic Martin Creed. Estic passant
un moment en què vull integrar
les arts plàstiques en l’espai escènic.
L’escenografia és com una
instal·lació artística”, va dir Rigola.
Coriolà és el primer espectacle
de Rigola com a director resident
d’El Canal. “Sóc feliç de poder dedicar
més temps als espectacles
–va dir–. Treballar a El Canal no
vol dir només que no m’hagi de fer
càrrec de la producció [cosa que no
va poder fer durant els anys en què
va ser al capdavant del Lliure], sinó
que em serveix per intentar explorar
nous camins”. El primer resultat
de la nova etapa va ser el laboratori
escènic LabCanal Havanera:
Argelès sur Mer, que va presentar
al mateix teatre amb una vintena
d’actors joves. D’aquella experiència
a Coriolà n’ha quedat l’assessorament
vocal de la cantant Nina en
dos moments musicals.e

LLLAAA VVVAAANNNGGGUUUAAARRRDDDIIIAAA (((QQQUUUEEE FFFEEEMMM???)))
!AAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA
!999///!333///111222
PPPrrreeennnsssaaa::: SSSeeemmmaaannnaaalll (((VVViiieeerrrnnneeesss)))
TTTiiirrraaadddaaa::: 222444444...666444444 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
DDDiiifffuuusssiiióóónnn::: 111999111...666777333 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
SSSeeecccccciiióóónnn::: CCCUUULLLTTTUUURRRAAA VVVaaalllooorrr::: 888...666666555,,,000000 €€€ ÁÁÁrrreeeaaa (((cccmmm222)))::: 777000999,,,111 OOOcccuuupppaaaccciiióóónnn::: 111000000 %%% DDDooocccuuummmeeennntttooo::: 111///111 AAAuuutttooorrr::: NNNúúúmmm... LLLeeeccctttooorrreeesss::: 888444888000000000
CCCóóóddd::: 555555777222555333666222
PPPááágggiiinnnaaa::: 111111
30 / 35

EL MUNDO. MIÉRCOLES 22 DE FEBRERO DE 2012
Crisis/Polémica
Pérez Treviño niega el
mal uso de fondos públicos
El ex director del Auditori afirma que todo se debió a una
«diferencia de criterio» sobre quién tenía que asumir el gasto
ANA MARÍADÁVILA/Barcelona
No fue un problema de «uso indebido»
de fondos públicos, sino de «diferencia
de criterio» a la hora de valorar
a quién le correspondía pagar
un determinado gasto: si al Auditori
de Barcelona o a su director general.
Así lo ha asegurado el ahora ex responsable
de la institución musical,
Oriol Pérez Treviño, al periódico digital
ManresaInfo.cat, en las primeras
declaraciones que ha formulado
tras conocerse, la noche del lunes, la
noticia de su renuncia al cargo.
Según publica este medio digital,
Pérez Treviño afirma que «si el Consorci
pensaba que [el gasto] lo tenía
que pagar yo y me lo hubieran dicho,
no hubiera tenido ningún problema
en hacerlo», razón por la cual
manifestaba estar «muy tranquilo»,
aunque también «dolido» por la trascendencia
pública del hecho.
Pérez Treviño, sin embargo, no ha
querido explicar la naturaleza del
gasto que ha provocado su dimisión
y que se cifra en unos 10.000 euros,
«porque antes he de explicarlo a los
implicados», ha dicho.
El Auditori, por su parte, se ha limitado
a ratificar que la partida en
cuestión era atribuible a «asuntos
personales» del ahora ex responsable,
pero que no se trataba de «un
nuevo caso Palau» en ningún caso.
«Vivimos momentos muy delicados
y ésta es una institución pública, por
eso se ha sido tan riguroso en todo
este asunto», ha señalado una fuente
cercana al Auditori, cuyo consejo
de administración se reunirá esta semana
para decidir la fórmula a seguir
a la hora de buscar un sustituto
para Oriol Pérez.
Ayer, la consternación era palpable
en los círculos musicales y cultu-
rales de Barcelona, ya que a la sorpresa
y estupor por el hecho –la integridad
profesional de Pérez Treviño
nunca había sido cuestionada– se sumaba
la preocupación por la repercusión
negativa de la noticia para la
alterada vida musical barcelonesa.
Josep Lloret, presidente de Joventuts
Musicals de Torroella de Montgrí
y fundador del festival de música
que Pérez Treviño dirigió hasta el
pasado octubre, se manifestaba profundamente
consternado por el hecho.
«Estoy en estado de shock»,
confesaba Lloret, para el cual Treviño
llevó a cabo en Torroella «un trabajo
artístico encomiable, diseñando,
con pocos recursos, un festival
impecable, con una programación
fantástica e imaginativa».
Según Lloret, que también fue primer
director artístico del Auditori,
Oriol Pérez es un gestor con «gran-
Un ensayo del ‘Coriolà’ de Àlex Rigola, protagonizado por Joan Carreras (de pie), ayer en el Teatre de Salt./EDDYKELELE
des conocimientos sobre la realidad
musical europea» y la persona idónea
para dirigir este equipamiento.
«Tenía ideas muy frescas que podían
haber revitalizado la vida musical de
la ciudad. Ojalá que todo se aclare y
si es posible, dar marcha atrás y no
dejarlo perder».
En foros de internet también se
podían leer comentarios como el que
firmaba el ex director de la Revista
Musical Catalana, Jaume Comellas:
«Deseo que todo se aclare y la imagen
de Oriol vuelva a su justo lugar.
Me cuesta mucho pensar en un acto
deshonesto por parte suya».
Teatro /Estreno
El descrédito de la democracia según Shakespeare
VANESSAGRAELL/Barcelona
La desconfianza hacia la clase política,
el Poder –de los bancos, de
los mercados– frente al ciudadano
y una democracia en horas bajas.
Hace seis siglos, Shakespeare ya
escribió sobre el descrédito de la
democracia con una tragedia ambientada
en pleno imperio romano.
Y Àlex Rigola actualiza su Coriolà
para adaptarlo al convulso siglo
XXI. «Algo está pasando, en España
y en el mundo entero. No estamos
contentos con nuestra democracia.
En las pasadas elecciones
los votos en blanco y los nulos sumaron
por primera vez más de un
millón... ‘No me gusta este sistema’,
está diciendo el ciudadano»,
apunta Rigola, que vuelve a casa,
al Teatre Lliure que dirigió durante
ocho años, con un Shakespeare
que estrena mañana, coproducido
por El Canal de Salt, teatro donde
es director residente.
«Esta obra es un debate sobre el
poder. Y llega en un momento en
que todo el mundo está muy cansado
de la democracia, lo que puede
ser un abono para una situación
peligrosísima para lo que pueda
venir mañana», advierte Rigola,
que encuentra «paralelismos abso-
Oriol Pérez Treviño./ELMUNDO
lutos» entre su Corolià ylasituación
de Italia, que tras la marcha
forzada de Berlusconi es dirigida
por un gobierno de tecnócratas no
escogido en las urnas. «¿Quién
puede decidir el futuro de un país?
¿Cualquier persona puede votar?
¿Estamos todos capacitados para
ello?», se pregunta el director, que
echa mano de una encuesta según
la cual si Belén Esteban se presen-
49
CULTURA / EM2
Clásica/Conciertos
Nace un nuevo
ciclo de música
de cámara
A.M.D./Barcelona
En momentos de crisis, nada mejor
que sumar esfuerzos. Por eso,
el Palau de la Música y la promotora
privada Ibercamera, han decidido
aliarse para crear Da Camera,
un nuevo ciclo de conciertos
de cámara que esperan que
sea, en su género, «la oferta de
referencia de Barcelona».
La nueva propuesta, bautizada
como Da Camera, se abrirá hoy
con la actuación del emergente
Quartet Quiroga, el viola Jonathan
Brown y la violoncelista
Erika Wise. El resto de la programación,
que se extenderá hasta
el 29 de mayo, incluye las actuaciones
de otros dos cuartetos
–Fauré y Pavel Haas–, dos dúos y
un recital de piano.
«La idea es presentar la música
de cámara en todas sus formaciones
posibles», señala Víctor
Medem, director del ciclo, para el
cual el repertorio de cámara resulta
«esencial para poder amar
la música». Con un presupuesto
artístico de 36.000 euros, el nuevo
ciclo aspira a convocar a unas
800 personas.
tara a unas elecciones saldría escogida
como diputada (de nuevo, Italia
ofrece el ejemplo más surrealista
con Cicciolina, que pasó de porn
star a política).
«Lo más interesante son los momentos
de debate, de ágora. No es
una obra de acción, hemos eliminado
casi todas las escenas de luchas...»,
dice Rigola. Y lo que se
debate es lo que está sobre el escenario
brillando con luces de neón:
el cartel de Democracia, como si
fuera el de un casino de Las Vegas.
«Buscamos que el escenario no sea
sólo una escenografía sino que sea
una obra plástica, una instalación»,
afirma el director.
Tras regresar victorioso de la
guerra, con enormes botines y riquezas,
el general del ejército romano
Cayo Marcio Coriolano –interpretado
por Joan Carreras– es
nombrado cónsul. Los tribunos
(«políticos escogidos por el pueblo,
actúan de forma maquiavélica
y sólo buscan su propio beneficio»,
dice Rigola) cuestionarán la
lealtad de Coriolano, encendiendo
una revolución que lo desterrará.
El general se alistará en el ejército
enemigo y se dispondrá a atacar
Roma. Pero a las puertas de la ciudad
sólo su madre (Mercè Aránega)
será capaz de disuadirle. Sin
embargo, al regresar a su ciudad,
será asesinado a traición. «Coroliano
ama a su pueblo, rechaza los
beneficios de la guerra, daría la vida
por Roma. Sin embargo, cree
que el pueblo no está capacitado
para gobernarse a sí mismo», resume
Rigola.
En 2002, el Teatre Nacional ya
acogió un Coriolà dirigido por
Georges Lavaudant. Entonces el
espectáculo contaba con 24 actores,
mientras que 10 años después
Rigola ha tenido que hacer una
«versión concentrada» (de hora y
20) con ocho actores.

EL PAÍS, viernes 24 de febrero de 2012
TEATRO
Dinerito fácil
EL TIPO DE LA
TUMBA DE AL LADO
Intérpretes: Maribel Verdú,
Antonio Molero. Teatro Goya.
Barcelona, l6 de febrero
BEGOÑA BARRENA
Granjero busca esposa y viu-
da intelectual sin hijos busca
semental. Coinciden en el cementerio,
surge flechazo incomprensible
e inician romance
imposible a base de tópicos
sobre las diferencias sociales
y culturales entre ambos que
acaban en chiste fácil. Que si
él huele a estiércol, que si ella
escribe con pluma; él se pasa
el día ordeñando, ella leyendo
a Schopenhauer. El argumento,
básico, plano y previsible
por no decir tontorrón a más
no poder, es de una novela de
la sueca Katarina Mazetti tan
exitosa, por lo visto, que ha
sido traducida a un montón
de idiomas y adaptada al teatro
por el francés Alain Garras.
,Josep Maria Pou ha versionado
la adaptación teatral
al castellano y la ha montado
con Maribel Verdú y Antonio
Molero, quienes ya habían
coincidido en el montaje de
Tarhzin l'ownsend de Un dios
salvaje, de Yasmina Reza. El
resultado es una puesta en escena
tremendamente narrativa
y plana, cuyo contenido sigue
siendo superficial, básico,
previsible y fácil por no decir
tontorrón a más no poder defendido
por unos intérpretes
estupendos que, sin embargo,
tampoco consiguen justificar
el precio de la entrada.
Y es una pena. No por la
pieza, que no lo vale pues ni
siquiera acaba de serlo, sino
por ellos, sobre todo por la
Verdú, una actriz con mucha
fuerza, que parece estar desperdiciando
su talento y empatía
en semejante producto;
y también por Pou, un director
que ha demostrado que es
capaz de ofrecernos piezas
mucho más interesantes. Malos
tiempos para la lírica y para
todo aquello que no reporte
un dinerito fácil. Y con el
gancho de la Verdú, seguro
que la cosa les funciona. Debe
de ser eso. No se me ocurre
ninguna otra explicación para
caer en algo tan vacuo.
"Una boda es una obra de teatro"
La Cubana presenta su primer espectáculo nuevo tras
nueve años, una parodia de un enlace mat rimonial
JOAN FOGUET
Barcelona
La Cubana vuelve con fuerzas
renovadas, con el sentido del
humor y el gracejo de siempre,
y con nuevo espectáculo: Campanades
de boda. Para situarnos,
"es evidente que una boda
es una obra de teatro", aseguraba
ayer el director de La Cubana,
,Jordi Milán. Y tras varios
años sacando novias en sus
obras siempre punzantes e hilarantes,
ahora La Cubana se ha
decidido a dar cuerpo a su obsesión
con estas Campanades de
boda. La historia de una joven
catalana —una chica "con dos
carreras: periodismo y economía",
aseguran— que se casa
con Vickram Sodhi, un actor indio
que conoció en Barcelona,
mientras hacía unas representaciones
musicales tipo 130llywood.
Es tan tentador saber
si habrá o no número musical
con música india que nadie se
atreve a confirmarlo ni a desmentirlo.
Habrá que ir a verlo.
Estas Campanades de boda
suponen el regreso de la compañía
después de nueve años
sin estrenar una obra original.
La última fue Mamá, quiero
ser famoso. Luego "se liaron"
con una larga gira con la reposición
de Cómeme el coco, negro,
así corno de preparar Pili
& Willy, obra nonata de pequeño
formato.
"En las bodas todo el mundo
se sabe el guión y sabe qué papel
le toca interpretar", aseguraba,jocoso
Milán, que conside-
ró sorprendente que la gente
diga que no le gustan las bodas
y luego represente tan bien su
papel. Campa nades de boda desentraña
los preparativos de bo-
.Jordi Milán avanzó
que la obra será un
poco "más clásica"
en el montaje
da de Violeta, la única hija de la
familia Rius, que regenta una
floristería en Barcelona. Y ahí
entran la madre (Horténsia) y
la tía soltera (Margarita), vamos,
el universo de La Cubana
en estado puro. A terror de lo
que se pudo comprobar ayer en
la presentación que se realizó
en los talleres de Rosa Clará
(que cede un vestido ,y ha ayudado
a la compañía a comprender
este mundo) hay risas aseguradas.
Tienen muchas ganas.
Para los numerosos seguido-
res de La Cubana hay que revelar
una novedad: es un montaje
"más clásico" que los anteriores
porque durante buena parte
de la obra aparece la llamada
cuarta pared, esa convención
teatral con la que la compañía
tradicionalmente ha preferido
desobedecer. Pero seguirá habiendo
gamberradas y altercados
por doquier. El público seguirá
siendo protagonista de
las chanzas.
La obra, en la que participan
una docena de actores entre
los que están Mont Plans,
.Jaume Baucis, Xavi Terra, Meritxell
Duró y Maria Garrido,
se verá a partir del 2 de marzo
en el teatro Tívoli de Barcelona
y el 14 de marzo se hará el
"gran estreno". Además, cada
martes ofrecerán una sesión
golfa en la que tras finalizar su
espectáculo darán la alternativa
a nuevos valores del teatro
catalán.
L'Auditori se da 45 días para
encontrar recambio a Pérez Treviño ANUNCI
J. F. F., Barcelona
Sigue el culebrón de L'Auditori
de Barcelona, que no tiene director
general después de la renuncia
de Oriol Pérez 1Yeviño este
lunes por uso indebido de fondos
públicos. Con este panorama el
consorcio que regenta L'Auditorio
(configurado por Ayuntamiento
de Barcelona y la Generalitat)
decidió ayer darse un plazo de 45
días para conseguir un nuevo dirigente.
El consorcio explicó ayer
que se va a iniciar un "proceso de
selección de candidatos" mediante
una nueva una comisión de se-
lección. Dicho gabinete estará forrnado
por una lista de expertos
aún por determinar (se conocerán
los nombres entre este viernes
y el próximo lunes) y dirimirán
tanto sobre propuestas que
lleguen a L'Auditori corno candidatos
que consideren solventes.
"No es abierto a todo el mundo",
recuerdan desde el consorcio.
Tampoco se descarta que se
acuda a algunos nombres que ya
se presentaron al concurso que
quedó desierto antes del nombramiento
del propio Pérez 1Yeviño,
que se comprometió a devolver
los 10.000 euros supuestamente
malversados con la tarjeta de crédito
profesional del Auditori. De
momento, el director de servicios
del Auditori, ,losep Maria
Amorós, ejercerá las funciones
de director general hasta el nuevo
nombramiento, que en el consorcio
insisten en que será en un
mes y medio. "Es una decisión de
urgencia", asumían fuentes conocedoras
de la reunión de ayer a la
que han asistido el presidente de
L'Auditori, ,laume Ciurana (teniente
de alcalde de Cultura del
Ayuntamiento), y el vicepresidente,
Xavier Solá (secretario general
del Departamento de Cultura).
Rigola ofrece
un `Coriolano'
para repensar
la democracia
JACINTO ANTÓN, Barcelona
El general romano cosido de cicatrices
(27) Cayo Marcio, apodado
Coriolano tras su brava torna de
la ciudad de Corioles ("Fool-hardiness;
not I"), no es un personaje
simpático. "Exaspera tanto a los
que tienen fe en las masas corno
a los que las desprecian", escribió
con su finura habitual Jan Kott
en sus Apuntes sobre Shakespeare.
Aunque se ha montado a menudo,
con grandes actores, la
obra que protagoniza el poco dúctil
romano y lleva su nombre, Coriolano.
nunca ha sido una de las
más populares de Shakespeare y
no tuvo éxito ni en tiempos de su
autor. Álex Rigola, atraído por la
dimensión política de la pieza, la
lleva a escena ahora y la estrenó
anoche en el Teatre de Salt, don-
de se representará hasta el do-
mingo para instalarse luego en el
Lliure de Montjuic del 8 de marzo
al 15 de abril.
La de Rigola es una adaptación
libre y sintética de la trage-
dia que ha recortado texto y ha
reducido el reparto a ocho actores,
encabezados por ,loan Carreras.
Apenas hay escerrograria y
los ciudadanos de Rorna, a los
que se interpela desde el escenario,
son la propia platea. Héroe
convertido en traidor a la patria
por orgullo y despecho pasándose
al enemigo volsco, Coriolano
es un militar que ha rendido grandes
servicios a su ciudad, pero
que, contradictoriamente, desprecia
al pueblo, fuente de su poder.
"La obra habla de la dernocracia
y es muy oportuna en un momento
en que nuestra sociedad
parece cansada de ella y necesitada
replanteársela", señala Rigola,
que se refiere al 15-M y todas las
alarmas que ha hecho saltar la
frustración y desilusión de la ciudadanía.
Los límites de la democracia,
personajes que la utilizan
pervirtiéndola, corno Berlusconi,
el peligro de que situaciones corno
la actual desemboquen en un
nuevo fascismo... Para Rigola
esas cosas están en Coriolano. La
ha montado con su estilo perso-
nal y en ella suena el Prueyears.
de David Bowie. "I rever thought
I'd need so many people...".
Ea fe públic que I'Ajuntement de CerwvBlIeo en a cono Ordinnrie de le Junto de Govérn Local celebrada el dio
22 de fobrer de 2012. va adopto, I'ecord le port diapceiti a del quel de coro aegueix:
Primen APROVAR I'emplieció de rexpoeició pública pel termini den mes, del Pie especie¡ vrbonBlin de con-
creció de loe condiciono d'edificeció i I'u$ dol tonony d;wtinet a sistema d'equipomente en el eoetov urbenitnebie'Ce
la Fiuo', de conformitet emb l dispo®ició eddicionel deeeuno del Text Refúo de l Uéi d'Nben~mé. con.
templent loe conUwione i condicione preecritoe en ele informo® ..netos ala respecte i incorporedw en I'epartet
2.5: Alpee preec,ipcione da le merabúa d scripdoo del Pie eepeciol. aprovet provieivnolment po Pie de le
Corpornvi6 Municipal en eeneii do date 26 de genes de 2012 ideo ée detallen a continuecii:
- Informé d'Aigüee Ter Uobregel, de date 26 de julio) de 2011.
- Informé del Conacrci per ele Oofenee do la Conos del Beodo, de dele 14 de julio) de 2011.
- Informa déla Diroccii Genorel de C®rreteree de date 7 de deeembre de 2011.
- Informe de I'An,to,itat del Treneport Metropolitd de dote 16 de eetembre do 2011.
- Informé dolo Servuie Tenitorielo el Mememe-Vallé® Orientol del Déportamont d'Eneenyement da lo General,tol
de Cetalenya de dote 8 de deeembré de 2011.
Segun. SOTMETRE I'expedient e infornx ció p,blicn, pel termini den mee, inrrini ele edictos correeponenta
00 01 BOP d7 Bercelono. en el Diari Oficia I de l Gone,olitat de Cetolunyo. en un dieri do nodo divulgacii de I'Ambit
municipal o eupmmunicipel, el teuler d'edictoo d7 I'Ajuntenx,nt i el web municipal nw v.conevellee.

14 LAVANGUARDIA GIRONA DIVENDRES, 24 FEBRER2012
CULTURA
Estratègiesmatemàtiques
JUDIT PUJADÓ
Girona
Lacoincidènciahavolgutajuntarunajornada
sencera dedicada
alesmatemàtiques,a
Figueres,iunaexposicióaGirona.
Siguiquin siguiel
nivell dels alumnes de la comarca
en aquesta matèria, la realitat
és que quan les matemàtiques
abandonenelterrenydel’abstracció
és més fàcil que arribin ique
atreguin els estudiants. Per això,
mostrar“lapresènciadelesmatemàtiques”
en la tecnologia actual,comaraenlesmissionsespacialsoelseupaperenlescomunicacionsdigitalsatravésdelacriptografia,olasevaimportànciaen
estudis diversos, entre els quals
la demografia, és una manera de
Dues propostes culturalsper
entendre milloruna
disciplina que
ha anat evolucionant
amb deltemps
posar-lesdamuntlatauladel’interèsdel
públic, de fer-les més
atractivesiinteressants,derevaloritzar-les.
Aquests són els temes que omplirandecontingutelDissabtede
les Matemàtiques al’Alt Empordà,
que tindrà lloc aFigueres demà,
des de les deu del matí fins a
les dues del migdia. Cada tema
s’abordaràatravésd’unaxerradacol·loqui
que comptarà amb un
professoruniversitaridelaUABi
J. P.
Shakespeare no s’acaba mai, i
mai no deixa d’estar tampoc
d’actualitatlaformacomvamirar
el món, perquè la condició
humana es manté impertorbable
al llarg dels segles isempre
tornem allà on vam ser. Aquest
éselcasdel’obraCoriolà,escritacapal1607iqueÀlexRigola,actualdirectorresidentdelCentre
d’Arts Escèniques El Canal
de Salt iGirona, presenta en
una adaptació pròpia, acompanyat
de Mercè Arànega, Aina
Calpe,JoanCarreras,OriolGui-
LLIBERT TEIXIDÓ /ARXIU
Les duespropostes volen difondre la importància de les matemàtiques en la vida quotidiana
un taller-concurs amb equips
d’alumnes.Alajornada,organitzadaperlaFundacióPríncepdeGironailaFundacióFerranSunyeri
Balaguer amb la col·laboració de
l’AjuntamentdeFigueres,hiparticipen
voluntaris: un grup d’estudiants
de grau de matemàtiques
d’aquellauniversitat.
CaixaForum Girona, amb la
mateixa intenció de difondre les
matemàtiques com allenguatge
essencial,tantperalavidaquotidiana
com per al desenvolupamentdelaciènciaidelatècnica,
ha organitzat una exposició amb
el títol Nombr3s de bona família.
Lasevautilitatenlavidaquotidia-
Rigolaadapta‘Coriolà’,
deShakespeare
Un moment de l’obra adaptada per Àlex Rigola
DAVID RUANO
nart, Alícia Pérez, Jordi Puig,
SantiRicart iMarc Rodríguez.
Rigola descriu l’obra com “una
peça política”, que qüestiona
“siels ciutadans estan preparatsiformatsperalademocràcia.
Coriolà és un personatge
tràgic,quedespertapenaipora
lavegada”.L’obraésunacoproducció
del Canal-Centre d’Arts
Escèniques de Salt/Girona iel
TeatreLliure,amblacol·laboració
del Théâtre de l’Archipel.
Esveuràaquestcapdesetmana
al Teatre de Salt.Després començaràgiraperindretscomel
Lliure de Barcelona.c
na.Estracta d’una mostra interactivaqueproposa“unrecorregut
per la història dels nombres,
desdelsnaturalsfinsalscomplexos”.
L’exposició proposa posarse,durantlavisita,alllocd’unhome
anumèric obligat ainventarse
nombres iaperfeccionar-los
segonsavancenlessevesnecessitats.
Des dels primers números,
escrits en tauletes d’argila aMesopotàmia,
el 4000 a.C., fins als
actuals codis de barres, els nombres
no han deixat de córrer,
d’evolucionar ideperfeccionarse.“Elsnaturalscompten,elsenters
situen,els racionals mesuren,elsrealscalculen,elscomple
Cartellanunciador del festival
J. P.
Neix un festival amb voluntat
d’adaptar-se alsnous temps i
d’ampliarl’oferta musical ala
ciutat d’Olot icomarca. El Mini,FestivalAcústicdeButxaca,
aprofita el cabal de talent que
protagonitzenlesjovesgeneracionsdecantantsimúsicscatalans.
Presenta un format que
ofereixúnica iexclusivament
concerts d’artistes en solitari.
Elsconcertstindranllocenespais
intimistes ique no reque-
xos resolen”. La mostra, que es
podràveurefinsal15d’abril,parladetotsellsi,sobretot,delaimportància
que tenen en la vida
quotidiana.
Ambunaltcontingutdidàctici
pedagògic,l’exposicióestàpensada
per fer entendre com l’evolució
tecnològica hauria estat impensable
sense l’evolució de les
matemàtiques: des de la necessitat
primera de comptar les ovellesd’unramatfinsal’actualllenguatge
digital, passant pel càlcul
de proporcions olainvenció del
número0,hihatotaunahistòria,
queéstambél’aventuradelconeixement
humà.c
ELMINI, FESTIVALACÚSTIC DEBUTXACA
NeixaOlotElMini,
FestivalAcústicdeButxaca
reixeninfraestructures noves.
Resumint: un festival sostenible.
La festa de presentació serà
EL dijous 1amb l’actuació de
TonaGafarotalasalaElTorín.
Divendresquevehihauràconcertsalspatisdediferentsinstituts
de secundària ial’Orfeó
Olotíhiactuaran Xebi de Savats,Roger
Mas iJordi Salvador.
Dissabte 3hihaurà actuacionsadiferentsbarsialasala
El Torín actuaran Tomeu Penya
iXevi Pigem.c
PISTES
Divendres, 24
Exposició.Qui som iper on ens
movem? Ambels9projectes
seleccionatsperlesbeques
Agita2008-2010
Museudel’Empordà.Rambla,2.
Figueres(finsal15d’abril).
Músicaipoesia.Crítica urbana,
amb Edmon Bosch (violoncel i
veu)iAlbertGámez(pianoiveu)
TeatredeBescanó.CarrerMajor.
Bescanó(21.30h).
Cançó.AnnaRoigil’Ombre
deTonChienpresenten
Bigoti vermell
TeatredeBlanes.CarrerAmple,26.
Blanes(22h).
Teatre:Dinou,deFerran
Joanmiquel,obraguanyadora
delpremiRecull2009
TeatredeBanyoles.CarrerPereAlsius,12.Banyoles(22h).
Exposició.De la carreta al 600,
sobrelarelaciósingulard’Arbúciesambelmón
delmotor
MuseuEtnològicdelMontsenyLa
Gabella.PlaçadelaVila,6.
Arbúcies(finsal’1d’abril).
Dissabte, 25
Pop.ConcertdeLoveofLesbian
enacústic
Auditoridel’Ateneu.PlaçaMajor,40.
Banyoles(22h).
Tertúlia.“Possibilitatsdetrobar
vidaforadelaTerra”,moderada
perJosepLluísDiez
RestaurantVoral’Estany.Banyoles.
Calreservaprèvia(20.30h).
Espectacled’humor.Slam!,de
CapaiEspasaiArteenEscena
SalaCate.RondaRectorArolas,4.
Figueres(21h).
Diumenge, 26
Pop-rock.CrisJuanicoiJoanSolà
MoralespresentenDues pedres
TeatredeBescanó.CarrerMajor.
Bescanó(18h).
Teatrefamiliar.Els tres porquets,
deCia. DreamsTeatre.
TeatredeBlanes.CarrerAmple,26.
Blanes(17.30h).
Pop.Pulpopoppresenta
elseu discCuit
AuditoriPalaudeCongressos.
AvingudaDevesa,35.Girona(19h).
Òpera.Aïda,deVerdi,enproducció
de l’Associació d’Amics de
l’ÒperadeSabadell
TeatreMunicipal.PlaçadelVi,
Girona(18h).
Dansa.Actuaciódel’esbartdel
Foment de Banyoles, l’Escola
dANS,AssociacióPlede8TS i
NoemíOsorio Dansa
TeatreMunicipal.CarrerPereAlsius,
12.Banyoles(19h).
Clàssica.Concertd’Alma Ensemble&JosepSancho(clarinet)
TeatreElMundial.PasseigMarimon
Asprer.LaBisbald’Empordà(19h).
Teatrefamiliar.La camisa de l’home
feliç,deZumZumTeatre
Teatremunicipal.CarrerSantaMargarida,1.Palafrugell(12h).
Teatre.Ser onoser,
dePacoGarcia
TeatreCatalunya.CarrerMoragues,
s/n.SantaColomadeFarners
(18,15hi20h).

EEELLL PPPEEERRRIIIOOODDDIIICCCOOO DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA (((EEEDDD... CCCAAATTTAAALLLAAA)))
!AAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA
!222///!333///111222
PPPrrreeennnsssaaa::: DDDiiiaaarrriiiaaa
TTTiiirrraaadddaaa::: 111777444...999666000 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
DDDiiifffuuusssiiióóónnn::: 999888...444444777 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
SSSeeecccccciiióóónnn::: CCCUUULLLTTTUUURRRAAA VVVaaalllooorrr::: 222...111222999,,,000000 €€€ ÁÁÁrrreeeaaa (((cccmmm222)))::: 111111999,,,999 OOOcccuuupppaaaccciiióóónnn::: 111111,,,333444 %%% DDDooocccuuummmeeennntttooo::: 111///111 AAAuuutttooorrr::: NNNúúúmmm... LLLeeeccctttooorrreeesss::: 777888111000000000
CCCóóóddd::: 555555555222333222999777
PPPááágggiiinnnaaa::: 777333
16 / 35

EEELLL PPPEEERRRIIIOOODDDIIICCCOOO DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA
!AAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA
!222///!333///111222
PPPrrreeennnsssaaa::: DDDiiiaaarrriiiaaa
TTTiiirrraaadddaaa::: 111666888...999111111 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
DDDiiifffuuusssiiióóónnn::: 111333333...000555555 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
SSSeeecccccciiióóónnn::: CCCUUULLLTTTUUURRRAAA VVVaaalllooorrr::: 222...111333111,,,000000 €€€ ÁÁÁrrreeeaaa (((cccmmm222)))::: 111222000,,,111 OOOcccuuupppaaaccciiióóónnn::: 111111,,,333555 %%% DDDooocccuuummmeeennntttooo::: 111///111 AAAuuutttooorrr::: NNNúúúmmm... LLLeeeccctttooorrreeesss::: 777888111000000000
CCCóóóddd::: 555555555222222333444999
PPPááágggiiinnnaaa::: 777333
17 / 35

222! MMMIIINNNUUUTTTOOOSSS BBBAAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA
!AAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA
!888///!333///111222
PPPrrreeennnsssaaa::: DDDiiiaaarrriiiaaa
TTTiiirrraaadddaaa::: 111888333...888222333 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
DDDiiifffuuusssiiióóónnn::: 111888333...888222333 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
PPPááágggiiinnnaaa::: 222111
nnn::: CCCUUULLLTTTUUURRRAAA VVVaaalllooorrr::: 333...222111777,,,000000 €€€ ÁÁÁrrreeeaaa (((cccmmm222)))::: 222888666,,,555 OOOcccuuupppaaaccciiióóónnn::: 333111,,,555444 %%% DDDooocccuuummmeeennntttooo::: 111///111 AAAuuutttooorrr::: PPP... CCCAAARRROOO zzzooonnnaaa222000bbbaaarrrccceeelllooonnnaaa

“No m’interessen
els dolents, gens”
Àlex Rigola torna al Lliure per vestir el
‘Coriolà’ de Shakespeare de tecnòcrata.
L’Andreu Gomila hi parla
No fa ni un any que Àlex Rigola va
deixar la direcció del Lliure, que ja
hi torna. I ho fa, en certa manera,
amb el que era abans, amb el
Shakespeare de les tragèdies
romanes, Coriolà, que tanca el
cercle obert amb Titus andrònic i
Juli César. No cal dir que Rigola,
d’esperit revoltat, presenta batalla.
Què és Coriolà?
És una obra que parla sobre com
ha estat distribuït el poder i el
nostre Coriolà parla, sobretot, de la
democràcia. Si mirem al nostre
voltant, queda clar que la societat
no està contenta amb la
democràcia que tenim. Això no vol
dir que no vulgui democràcia, sinó
que les regles han de canviar.
I Coriolà explica tot això?
Aquesta obra va molt bé perquè es
fa moltes preguntes. El mateix
Coriolà, diu: ha de poder votar
tothom? És una pregunta perillosa.
Aquesta obra tanca la teva
trilogia de tragèdies romanes.
Són tres peces que comencen de la
mateixa manera, amb l’arribada
d’un general que torna a Roma
aclamat després de triomfar al
camp de batalla. Abans que s’acabi
el tercer acte, tots tres personatges,
o acabaran morts o desterrats.
Això ens dóna el primer missatge
de Shakespeare: vigilem amb les
situacions de poder perquè l’èxit
no ha de portar com a
conseqüència idees absolutistes.
Coriolà és un militar.
Els militars que pensen que el
poble no pot votar ens queden molt
lluny. Però bé: què volia dir un
militar en l’època romana? Era una
persona que portava tota la
riquesa a Roma. Era el poder
econòmic. Per això, els ciutadans
estaven tan contents amb els
militars. Avui podem mirar què ha
passat a Itàlia.
Coriolà és un tecnòcrata?
Anem cap a aquí, però sense voler
definir cap personatge.
Sembla que t’agraden els
dolentots de Shakespeare.
El primer que m’atrau és
Shakespeare, més que els seus
personatges... M’interessa molt la
capacitat de reflexió que ofereix
Shakespeare a través dels textos.
M’interessa la quanitat de
subtemes que treu constantment.
I a Coriolà un dels subtemes és
la lleialtat.
Al final, quan la mare demana que
perdonin Coriolà, també li està
demanant que la perdoni a ella,
perquè no ha estat a l’altura.
Aleshores, el teu Coriolà no és
un dolentot?
Els dolents (Shakespeare’s Villains)
Manel Barceló es posa en la pell de
Ricard III i entona “a l’hivern de la
nostra dissort es fa estiu gloriós
sota el sol de York”. Abandona el
posat del malvat simpàtic i es
converteix en els Macbeth.
Després és Hamlet, paradigma de
la virtut per a alguns i un malvat
de William Shakespeare per al
dramaturg Steven Berkoff. El 1998
l’anglès va escriure un monòleg
per revisitar els personatges
predilectes de Shakespeare, a la
seva i sense la pressió d’una gran
producció. Iago, Shylock, Oberó i
Coriolà també són protagonistes
Barceló és el més dolent...
Time Out - 2 març 2012
DAVID RUANO
Rigola va dirigir el Teatre Lliure del 2003 al 2011.
No crec en els dolents. No
m’interessen gens, teatralment.
M’agrada defensar totes les
posicions. Tots els personatges,
aquí, tenen coses dolentes.
Alguns crítics han dit que
Coriolà és la millor obra de
Shakespeare...
Coriolà és un personatge tràgic, un
personatge que t’evoca la por i la
pena alhora. Per això m’agrada. En
d’aquesta conferència que reviu
l’essència dels personatges i
analitza el ‘desfici’ dels actors per
interpretar-los. “Els dolents són un
joc prohibit –defensa Barceló– i els
actors tenim impunitat, podem
interpretar personatges sinistres i
guanyar premis”.
El plantejament de Berkoff és
irònic i destraler amb respecte
absolut pel clàssic anglès. Per a
l’actor no és un text fàcil: “Els
personatges han de ser diferents,
reconeixibles, no s’han de recitar i
s’ha de veure el personatge que
proposes”. Barceló juga amb un
el fons, les seves intencions són
molt bones. Ho dóna tot pel poble.
Es juga la vida, porta els diners, no
vol els calers, no té cap afany de
poder. Ell, que estima tant el poble,
maltracta el poble amb la intenció
de voler el seu bé.
CORIOLÀ
Teatre Lliure: Montjuïc
Del 8 de març al 15 d’abril
cert avantatge després del
monòleg Shylock (2000) i altres
Shakespeare. Els dolents és un one
man show que prescindeix dels
artificis i Ramon Simó, director del
muntatge estrenat a Temporada
Alta, s’hi ha mantingut fidel. Per a
Barceló, “només cal un actor que
domini el gest i la paraula, un text
que creï complicitat i el déu
Shakespeare donant voltes per
l’escenari” . –Eugènia Sendra
ELS DOLENTS
Sala Muntaner
Del 7 de març al 8 d’abril
www.timeout.cat 55
IVÁN MORENO
Teatre

Rigola utilitza "Coriolà" per reflexionar sobre el desgast de la democràcia :: España ...
ÚLTIMAS NOTICIAS:
TEATRE LLIURE
Un total de 36 instituts de Secundària ja no poden pagar les factures
Portada Actualidad Elecciones Generales Entretenimiento Regiones "En Vivo" Video ¿Quienes somos? Llave en mano Contacto
Rigola utilitza "Coriolà" per reflexionar sobre el desgast de la
democràcia
21 de febrero de 2012
Barcelona, 21 feb. (EFE).- La posada en escena de l'obra
de William Shakespeare "Coriolanus" ofereix a
l'espectador del segle XXI l'oportunitat de reflexionar
sobre el desgast del sistema democràtic, segons que ha
dit avui Àlex Rigola, que dijous que ve estrena la seva
versió d'aquest clàssic al teatre de Salt (Gironès).
"És important portar a l'escenari aquesta obra de
Shakespeare en els temps que corren" perquè connecta
amb temes tan actuals com "l'esgotament de la
democràcia", ha assegurat el director, que ha muntat
l'obra en català amb el títol de "Coriolà".
L'augment de l'abstenció, l'alt percentatge de vots nuls o en blanc, les crítiques que llancen a la
xarxa grups com Democràcia Real Ja o "fets insòlits" com que "Europa decideixi que els votants
italians no saben el que els convé i retirin (Silvio) Berlusconi del poder", demostren que la nostra
societat "està cansada de la democràcia", segons Rigola.
"Un fet molt perillós", segons el director teatral, que creu necessària una reflexió com la que incita
"Coriolà".
Per afavorir-la, Rigola ha abocament "una mirada contemporània" sobre Shakespeare, ha prescindit
de les escenes d'acció i s'ha centrat en el debat polític present en el text.
Tot això "sense abandonar el vers" propi de les obres de Shakespeare, encara que "baixant el to
èpic" per aconseguir "unir la respiració del carrer amb el llenguatge elevat" del gran dramaturg
anglès.
Caius Marcius Coriolanus és el personatge principal d'aquesta obra, que narra les aventures d'un
general de l'exèrcit romà que és nomenat cònsol pels seus èxits en la batalla en contra de la
voluntat dels tribuns.
Aquest desacord mou als tribuns a obrir un debat amb els patricis i a impulsar una revolta contra
Coriolanus que culminarà amb el seu desterrament.
Per venjar-se, Coriolanus se'n va al poble enemic i encapçala el seu exèrcit amb l'objectiu d'atacar
Roma.
"Coriolà és un militar que estima al seu poble però creu que la gent no ha de votar", ha assenyalat
Rigola, que creu que aquest personatge dóna peu a plantejar-se la validesa d'un sistema que dóna
el vot a persones manipulables.
Rigola subscriu les paraules que ha escrit José Luis Sampedro per al programa de mà, en les que
assegura que els ciutadans "no estem, en general, educats per pensar ni per tenir pensament crític".
"Als governants no els interessen ciutadans amb pensament crític", segons Rigola, que creu que
aquesta és la raó per la qual els pressupostos en cultura s'estiguin reduint "fins a nivells increïbles".
El director del centre d'arts escèniques de Salt i Girona, El Canal, Salvador Sunyer, ha corroborat
aquestes paraules i ha qualificat d'"indignant" que "alguns pensin" que en cultura es gasta massa.
"Aquesta obra és bona mostra del molt que es fa amb els baixos pressupostos de què disposen els
teatre públics", segons Sunyer, que ha recordat que es tracta d'una coproducció del Teatre de Salt,
que dijous que ve acollirà l'estrena, i el Teatre Lliure, a on l'obra arribarà el 8 de març.
"L'última vegada que es va muntar aquesta obra a Barcelona es va fer amb 24 actors, nosaltres
tenim vuit actors", ha afegit Rigola, que compta amb Joan Carreras en el paper de Coriolà i amb
Mercè Aràgena en el de la seva mare.
Completen el repartiment Aina Calp, Oriol Guinart, Alícia Pérez, Jordi Puig "Kai", Santi Ricart i Marc
Rodríguez.
Imprimir noticia Volver a "Catalunya"
Histórico de noticias
CRISI ENSENYAMENT
Un total de 36 instituts de Secundària ja no poden pagar les factures
AIGUA GESTIÓ
El president de l'ATLL diu que privatitzar la gestió aportaria uns 500 milions
MOBILE BARCELONA
BOLIVIA CARNAVAL
22 de febrero de 2012
Los bolivianos dicen adiós al Carnaval con el 'Martes de
Ch'alla'
http://newscaster.ikuna.com/62_catalunya/1479700_rigola-utilitza-coriola-per-reflexi...
Video
Video
Pàgina 1 de 3
Más vídeos
Más vídeos
22/02/2012

Àlex Rigola torna al Teatre Lliure amb una versió lliure del 'Coriolà' de Shakespeare
Dimecres, 22 de febrer 2012
BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA
POLÍTICA INTERNACIONAL ECONOMIA SOCIETAT ESPORTS SUCCESSOS TRIBUNALS CULTURA GENT OCCITAN AGRO SERVEIS
CULTURA
Àlex Rigola torna al Teatre Lliure amb una versió
lliure del 'Coriolà' de Shakespeare
Directori Teatre Lliure Barcelona Teatre Lliure Montjuïc Àlex Rigola William Shakespeare
Imprimiu Envieu
COMPARTIU AQUESTA
NOTÍCIA:
tweet enviar
menear tuenti
0
Entradas
Musical -90%
Compra ahora tus
entradas ¡Hasta el
90% de
Descuento!
Groupalia.com/Musical
BARCELONA, 21 Feb. (EUROPA
PRESS) -
El director teatral Àlex Rigola
torna al Teatre Lliure de Barcelona
--que va dirigir fins a l'arribada de Lluís Pasqual-- amb una adaptació
lliure de la tragèdia 'Coriolà' de William Shakespeare coproduïda pel
Teatre Lliure i el Canal Centre d'Arts Escèniques de Salt.
'Coriolà', que es podrà veure al teatre de Salt (Girona) del 23 al 26
de febrer i al Teatre Lliure de Montjuïc del 8 de març al 15 d'abril,
explica la història de Cayo Marcio Coriolano, general de l'exèrcit
romà que és nomenat cònsol a causa de les seves ferides de guerra
en contra de la voluntat dels tribuns de Roma i del poble.
El desacord mou els tribuns a obrir un debat amb els patricis sobre
la lleialtat de Coriolano i instiguen una revolta que culmina amb el
desterrament del general.
Per venjar-se, Coriolano fuig al poble enemic i encapçala el seu
exèrcit per atacar Roma, però a les portes de Roma la seva mare
aconsegueix que es retiri i torni al poble que l'ha acollit, on és
assassinat.
L'obra estarà protagonitzada per Mercè Arànega, Aina Calpe, Joan
Carreras, Oriol Guinart, Alícia Pérez, Jordi Puig 'Kai', Santi Ricart i
Marc Rodríguez.
L'ACTUALITAT MÉS VISITADA A WWW.EUROPAPRESS.CAT
A L T R E S T I T U L A R S
POLÍTICA
El PP expressa el seu
"respecte absolut" pels
taurins catalans que
volen blindar les
corrides
Camacho emplaça Mas a deixar de defensar la
independència a la premsa internacional
El PP obre la porta a rebutjar la llei d'acompanyament
de Pressupostos perquè falta "transparència"
L'oposició critica el Govern perquè hi haurà interins
cobrant 700 euros al mes després de la nova retallada
ESPORTS
Luis Rubiales serà el ponent aquest dijous 23 als
Esmorzars Esportius d'Europa Press
El Museu del Barça rep 1,6 milions de visites
El blaugrana Xavi Hernández, nou ambaixador de
l'Obra Social La Caixa
SUCCESSOS
Detingut un 'muler' de 18 anys amb boles de coca
líquida a l'estómac
última hora
INTERNACIONAL
Fira.- El Govern farà el
que estigui a la seva
mà per al bon
desenvolupament de la
Mobile World Capital
Una periodista greument ferida a l'atac en el quà han mort
dos reporters
Moren dos manifestants per trets de la policia afganesa a la
província de Parwan
Acusen a les forces d'Al-Assad de l'execució de 27 joves
civils al nord del país
CULTURA
Manel arrenca el final de gira amb tres concerts al teatre
Coliseum de Barcelona
La col·lecció de fotografia de Martin Z. Margulies arriba a
Barcelona amb 165 obres de 50 artistes
Àlex Rigola torna al Teatre Lliure amb una versió lliure del
'Coriolà' de Shakespeare
TRIBUNALS
Condemnat a 18 anys de presó per degollar la seva dona
amb un cúter a Badalona
Cercar...
Olvídate de aparcar
Reserva por 2,49€ tu plaza de parking en el
Auditorio Nacional
parclick.com/aparcamiento-auditorio
ECONOMIA I FINANCES
Cerqueu
Servei Tècnic Informàtic
Especialitat en asistència a pymes Promoció 2012 -
Auditoria Gratuïta
www.sipe.cat
El ADSL Mejor Valorado
Descubre el ADSL mejor valorado por los
internáutas. Oferta online!
jazztel.com/promocion
mies van al 60%
Clásica silla de Mies Van der Rohe Todos los clasicos
en stock
superestudio.com/Sillas_Barcelona
Successos.- Sis cavalls
envaeixen l'AP-7
després del xoc de dos
camions a Martorell
Els congressistes del MWC omplen els
hotels i apartaments de Barcelona
Camacho ofereix a Mas el suport del PP
perquè Eurovegas s'instal·li a Catalunya
Pelegrí avala el preu de l'aigua del Segarra-
Garrigues i diu que baixar-lo depèn de l'Estat
SOCIETAT
La Generalitat dóna suport al Dia Mundial del
Pensament Escolta
Els directors d'institut alerten de "situacions
de copagament" familiar en els centres
Ruiz culpa el tripartit de la situació de les
llistes d'espera
GENT
Pàgina 1 de 2
Gael García Bernal serà el nou Zorro
http://www.europapress.cat/cultura/noticia-alex-rigola-torna-teatre-lliure-amb-versio-l...
22/02/2012

Rigola utiliza "Coriolà" para reflexionar sobre el desgaste de la democracia - EcoDiario.es
ÚLTIMAS NOTICIAS
11:42 Canarias lideró el crecimiento del turismo e...
11:33 La Xunta de Galicia, "absolutamente a favor"...
11:33 Viajes Iberia se une a Gebta que ya represen...
Rigola utiliza "Coriolà" para reflexionar
sobre el desgaste de la democracia
21/02/2012 - 16:58
Page 1 of 2
Barcelona, 21 feb (EFE).- La puesta en escena de la obra de William Shakespeare "Coriolanus" ofrece al
espectador del siglo XXI la oportunidad de reflexionar sobre el desgaste del sistema democrático, según ha dicho
hoy Àlex Rigola, que el próximo jueves estrena su versión de este clásico en el Teatre de Salt (Girona).
"Es importante llevar al escenario esta obra de Shakespeare en los tiempos que corren" porque conecta con
temas tan actuales como "el agotamiento de la democracia", ha asegurado el director, que ha montado la obra en
catalán con el título de "Coriolà".
El aumento de la abstención, el alto porcentaje de votos nulos o en blanco, las críticas que lanzan en la red
grupos como Democracia Real Ya o "hechos insólitos" como que "Europa decida que los votantes italianos no
http://ecodiario.eleconomista.es/cultura/noticias/3764064/02/12/Rigola-utiliza-Coriol-para-reflexiona...
22/02/2012

Rigola utiliza "Coriolà" para reflexionar sobre el desgaste de la democracia - EcoDiario.es
saben lo que les conviene y retiren a (Silvio) Berlusconi del poder", demuestran que nuestra sociedad "está
cansada de la democracia", según Rigola.
"Un hecho muy peligroso", según el director teatral, que cree necesaria una reflexión como la que incita "Coriolà".
Para favorecerla, Rigola ha vertido "una mirada contemporánea" sobre Shakespeare, ha prescindido de las
escenas de acción y se ha centrado en el debate político presente en el texto.
Todo ello "sin abandonar el verso" propio de las obras de Shakespeare, aunque "bajando el tono épico" para
conseguir "aunar la respiración de la calle con el lenguaje elevado" del gran dramaturgo inglés.
Caius Marcius Coriolanus es el personaje principal de esta obra, que narra las aventuras de un general del
ejército romano que es nombrado cónsul por sus éxitos en la batalla en contra de la voluntad de los tribunos.
Este desacuerdo mueve a los tribunos a abrir un debate con los patricios y a impulsar una revuelta contra
Coriolanus que culminará con su destierro.
Para vengarse, Coriolanus se va al pueblo enemigo y encabeza su ejército con el objetivo de atacar Roma.
"Coriolà es un militar que ama a su pueblo pero cree que la gente no debe votar", ha señalado Rigola, que cree
que este personaje da pie a plantearse la validez de un sistema que da el voto a personas manipulables.
Rigola subscribe las palabras que ha escrito José Luis Sampedro para el programa de mano, en las que asegura
que los ciudadanos "no estamos, en general, educados para pensar ni para tener pensamiento crítico".
"A los gobernantes no les interesan ciudadanos con pensamiento crítico", según Rigola, que cree que esta es la
razón por la que los presupuestos en cultura se estén reduciendo "hasta niveles increíbles".
El director del centro de artes escénicas de Salt y Girona, El Canal, Salvador Sunyer, ha corroborado estas
palabras y ha calificado de "indignante" que "algunos piensen" que en cultura se gasta demasiado.
"Esta obra es buena muestra de lo mucho que se hace con los bajos presupuestos de que disponen los teatro
públicos", según Sunyer, que ha recordado que se trata de una coproducción del Teatre de Salt, que el próximo
jueves acogerá el estreno, y el Teatre Lliure, a donde la obra llegará el 8 de marzo.
"La última vez que se montó esta obra en Barcelona se hizo con 24 actores, nosotros tenemos ocho actores", ha
añadido Rigola, que cuenta con Joan Carreras en el papel de Coriolà y con Mercè Aràgena en el de su madre.
Completan el reparto Aina Calpe, Oriol Guinart, Alícia Pérez, Jordi Puig "Kai", Santi Ricart y Marc Rodríguez.
Publicidad
Vehículos eléctricos
Curso online. Mercado en
rápida expansión, Hazte de los
primeros especialistas!
Más información »
Descarga Chrome
Navega en Internet a la
velocidad Chrome.
Más información »
Ecoprensa S.A. - Todos los derechos reservados | Cloud Hosting en Acens
Mejores depósitos al 4%
Infórmate de los productos
que harán crecer tu dinero.
Depósitos y cuentas nómina.
Más información »
http://ecodiario.eleconomista.es/cultura/noticias/3764064/02/12/Rigola-utiliza-Coriol-para-reflexiona...
Page 2 of 2
22/02/2012

Butxaca - Març 2012

Butxaca - Març 2012

GGGUUUIIIAAA DDDEEELLL OOOCCCIIIOOO DDDEEE BBBAAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA
!AAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA
PPPrrreeennnsssaaa::: SSSeeemmmaaannnaaalll (((JJJuuueeevvveeesss)))
TTTiiirrraaadddaaa::: SSSiiinnn dddaaatttooosss OOOJJJDDD
DDDiiifffuuusssiiióóónnn::: SSSiiinnn dddaaatttooosss OOOJJJDDD
!222///!333///111222
SSSeeecccccciiióóónnn::: OOOTTTRRROOOSSS VVVaaalllooorrr::: 222...222555000,,,000000 €€€ ÁÁÁrrreeeaaa (((cccmmm222)))::: 222888777,,,888 OOOcccuuupppaaaccciiióóónnn::: 111000000 %%% DDDooocccuuummmeeennntttooo::: 111///444 AAAuuutttooorrr::: NNNúúúmmm... LLLeeeccctttooorrreeesss::: 000
CCCóóóddd::: 555555555111666777666000
PPPááágggiiinnnaaa::: 444000
12 / 35

Artez - març 2012

PPPAAAIIISSSAAAJJJEEESSS DDDEEESSSDDDEEE EEELLL TTTRRREEENNN
!AAADDDRRRIIIDDD
!111///!333///111222
PPPrrreeennnsssaaa::: !eeennnsssuuuaaalll
TTTiiirrraaadddaaa::: 222000333...000111777 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
DDDiiifffuuusssiiióóónnn::: 222000333...000111777 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
SSSeeecccccciiióóónnn::: OOOTTTRRROOOSSS VVVaaalllooorrr::: 555...222777666,,,000000 €€€ ÁÁÁrrreeeaaa (((cccmmm222)))::: 555000555,,,333 OOOcccuuupppaaaccciiióóónnn::: 999333,,,888999 %%% DDDooocccuuummmeeennntttooo::: 222///333 AAAuuutttooorrr::: pppooorrr RRRUUUBBBÉÉÉNNN RRROOO!EEERRROOO NNNúúúmmm... LLLeeeccctttooorrreeesss::: 888333000000000
CCCóóóddd::: 555555555444888222444777
PPPááágggiiinnnaaa::: 777
5 / 35

Àlex Rigola tanca amb 'Coriolà' la seva "trilogia del poder" de William Shakespeare...
Agencia Catalana de Notícies
Última Hora
Societat
Economia
Política
Cultura
Comunicació
Agricultura
Paraules
Data (dd.mm.aaaa)
Data (dd.mm.aaaa)
Envia la consulta
Dimecres 22.02.12
Informació
Tarragona es queda sense el concurs de
focs ni festival de dixieland
09:47 22.02.2012
Mas destaca un "renaixement" de la
Formació Professional a Catalunya i en
destaca "la seva funció social"
22:46 21.02.2012
Pep Guardiola mostra el seu suport a
Òmnium Cultural fent-ne socis els seus tres
fills
21:54 21.02.2012
Una Rua de l'Extermini seguida per mitjans
d'arreu del món marca el punt més àlgid del
Carnaval de Sitges
21:31 21.02.2012
Pérez Treviño: "No és una qüestió de mal ús
de fons públics, sinó de criteri a l'hora de
valorar qui cobria les despeses"
20:04 21.02.2012
Ponts reparteix unes 10.000 racions del seu
popular Ranxo, 2.000 més que l'any passat
19:04 21.02.2012
Ponts reparteix unes 10.000 racions del seu
popular Ranxo, 2.000 més que l'any passat
18:23 21.02.2012
El Govern signa un conveni amb Òmnium
Cultural per 1,43 MEUR
16:15 21.02.2012
L'exdirector de l'Espai ZER01 d'Olot alerta
que es pot convertir en una sala
d'exposicions similar a la d'un centre cívic
16:11 21.02.2012
Jaume Sobrequés serà el nou director del
Centre Història Contemporània de
Catalunya
15:56 21.02.2012
1/10
ACN
Àlex Rigola tanca amb 'Coriolà'
la seva "trilogia del poder" de
William Shakespeare
13:29 21.02.2012
Pàgina 1 de 4
Barcelona (ACN).- Àlex Rigola dirigeix 'Coriolà', de William Shakespeare, en
una coproducció del Teatre Lliure, El Canal i el Teatre de l'Archipel. El seu
seu 'retorn' a la casa que va dirigir durant set anys pren la forma
contemporània d'un clàssic universal on la reflexió sobre els límits de la
democràcia i el dubte al voltant de "la capacitat del poble per prendre les
decisions adequades", són al centre d'una adaptació lliure de Shakespeare.
Joan Carreras n'és l'impetuós militar protagonista i Mercè Arànega, la seva
mare. Amb aquesta obra Rigola tanca la seva "trilogia shakespeariana
sobre el poder" -juntament amb Titus Andrònic i Juli Cèsar- motivada per
la inquietud sobre "quina democràcia volem".
http://www.vilaweb.cat/acn/cultura/3987008/20120221/alex-rigola-tanca-coriola-trilo...
1/3
22/02/2012

Rigola utiliza 'Coriolà' para reflexionar sobre el desgaste de la democracia
Webs del Grupo Clasificados Quiero suscribirme al diario Acceso y suscripción LV Papel
Miércoles, 22 de febrero 2012
Rigola utiliza 'Coriolà' para reflexionar
sobre el desgaste de la democracia
La puesta en escena de la obra de William Shakespeare le sirve al dramaturgo para
hablar de la actualidad
Escenarios| 21/02/2012 - 16:12h
Escenarios
Portada Internacional Política Economía Sucesos Opinión Deportes Vida Tecnología Cultura Gente Ocio Participación Hemeroteca Servicios
0 171 visitas Notificar error Tengo más Información
Local
9 M'agrada 0
0
Barcelona, 21 feb (EFE).- La puesta en escena de la obra de William Shakespeare Coriolanus
ofrece al espectador del siglo XXI la oportunidad de reflexionar sobre el desgaste del sistema
democrático, según ha dicho hoy Àlex Rigola, que el próximo jueves estrena su versión de este
clásico en el Teatre de Salt (Girona).
"Es importante llevar al escenario esta obra de Shakespeare en los tiempos que corren" porque
conecta con temas tan actuales como "el agotamiento de la democracia", ha asegurado el
director, que ha montado la obra en catalán con el título de Coriolà.
El aumento de la abstención, el alto porcentaje de votos nulos o en blanco, las críticas que
lanzan en la red grupos como Democracia Real Ya o "hechos insólitos" como que "Europa
decida que los votantes italianos no saben lo que les conviene y retiren a (Silvio) Berlusconi del
poder", demuestran que nuestra sociedad "está cansada de la democracia", según Rigola.
"Un hecho muy peligroso", según el director teatral, que cree necesaria una reflexión como la
que incita Coriolà.
Para favorecerla, Rigola ha vertido "una mirada contemporánea" sobre Shakespeare, ha
prescindido de las escenas de acción y se ha centrado en el debate político presente en el
texto.
Todo ello "sin abandonar el verso" propio de las obras de Shakespeare, aunque "bajando el
tono épico" para conseguir "aunar la respiración de la calle con el lenguaje elevado" del gran
dramaturgo inglés.
Caius Marcius Coriolanus es el personaje principal de esta obra, que narra las aventuras de un
general del ejército romano que es nombrado cónsul por sus éxitos en la batalla en contra de la
voluntad de los tribunos.
Este desacuerdo mueve a los tribunos a abrir un debate con los patricios y a impulsar una
revuelta contra Coriolanus que culminará con su destierro.
Para vengarse, Coriolanus se va al pueblo enemigo y encabeza su ejército con el objetivo de
atacar Roma.
"Coriolà es un militar que ama a su pueblo pero cree que la gente no debe votar", ha señalado
Rigola, que cree que este personaje da pie a plantearse la validez de un sistema que da el voto
a personas manipulables.
Rigola subscribe las palabras que ha escrito José Luis Sampedro para el programa de mano, en
las que asegura que los ciudadanos "no estamos, en general, educados para pensar ni para
tener pensamiento crítico".
"A los gobernantes no les interesan ciudadanos con pensamiento crítico", según Rigola, que
cree que esta es la razón por la que los presupuestos en cultura se estén reduciendo "hasta
niveles increíbles".
El director del centro de artes escénicas de Salt y Girona, El Canal, Salvador Sunyer, ha
corroborado estas palabras y ha calificado de "indignante" que "algunos piensen" que en cultura
se gasta demasiado.
"Esta obra es buena muestra de lo mucho que se hace con los bajos presupuestos de que
disponen los teatro públicos", según Sunyer, que ha recordado que se trata de una
coproducción del Teatre de Salt, que el próximo jueves acogerá el estreno, y el Teatre Lliure, a
donde la obra llegará el 8 de marzo.
"La última vez que se montó esta obra en Barcelona se hizo con 24 actores, nosotros tenemos
ocho actores", ha añadido Rigola, que cuenta con Joan Carreras en el papel de Coriolà y con
Mercè Aràgena en el de su madre.
Temas Al minuto Lo más La Vanguardia TV Fotos Gráficos
Ebooks de Vanguardia Música Los Miserables Cine Oscar Libros Escenarios La Vanguardia en català
1
2
3
4
5
Àlex Rigola Roser Vilallonga
LO MÁS
LO MÁS VISTO
Publicidad
Publicidad
La subida del IRPF recortará sueldos en casi 20 euros de
media a partir de febrero 49483 visitas
Sra. Rius: "Ir a una casa de citas no supone una
infidelidad" 40216 visitas
"No diga: 'Soy rico, quiéreme'; diga: 'Te haré rica', y le
querrán" 34383 visitas
Muere el primer hombre en recibir un corazón artificial en
Catalunya 28890 visitas
El CSKA Moscú - Real Madrid, en directo 25563 visitas
LO MÁS COMENTADO
http://www.lavanguardia.com/escenarios/20120221/54258149197/rigola-coriola-desg...
Pàgina 1 de 14
Escenarios
Ir a Lo más
22/02/2012

LR | Noticia | Àlex Rigola vuelve al Teatre Lliure con una versión libre del 'Coriolà'...
Àlex Rigola vuelve al Teatre Lliure con una versión libre del 'Coriolà' de
Shakespeare
AGENCIAS - BARCELONA - 21-02-2012
El director teatral Àlex Rigola vuelve al Teatre Lliure de Barcelona --que dirigió hasta la llegada de Lluís Pasqual-- con una
adaptación libre de la tragedia 'Coriolà' de William Shakespeare coproducida por el Teatre Lliure y el Canal Centre d'Arts
Escèniques de Salt.
El director teatral Àlex Rigola vuelve al Teatre Lliure de Barcelona -que dirigió hasta la llegada de Lluís Pasqual- con una adaptación libre
de la tragedia 'Coriolà' de William Shakespeare coproducida por el Teatre Lliure y el Canal Centre d'Arts Escèniques de Salt.
'Coriolà', que se podrá ver en el teatro de Salt (Girona) del 23 al 26 de febrero y en Teatre Lliure de Montjuic del 8 de marzo al 15 de
abril, explica la historia de Cayo Marcio Coriolano, general del ejército romano que es nombrado cónsul debido a sus heridas de guerra
en contra de la voluntad de los tribunos de Roma y del pueblo.
El desacuerdo mueve a los tribunos a abrir un debate con los patricios sobre la lealtad de Coriolano e instigan una revuelta que culmina
con el destierro del general.
Para vengarse, Coriolano huye al pueblo enemigo y encabeza su ejército para atacar Roma, pero a las puertas de Roma su madre
consigue que se retire y vuelva al pueblo que lo ha acogido, donde es asesinado.
La obra estará protagonizada por Mercè Arànega, Aina Calpe, Joan Carreras, Oriol Guinart, Alícia Pérez, Jordi Puig 'Kai', Santi Ricart y
Marc Rodríguez.
Palabras relacionadas: alex rigola vuelve teatre lliure version libre coriola shakespeare
http://www.laregion.es/noticia/197955/alex/rigola/vuelve/teatre/lliure/version/libre/co...
Pàgina 1 de 1
22/02/2012

Teatralnet Notícies: Rigola qüestiona més que mai la democràcia a través de 'Coriolà'
ESPECTADORS PROFESSIONALS
NOTÍCIES
Rigola qüestiona més que mai la democràcia a través de 'Coriolà'
M'agrada Sigues el primer dels teus amics a qui li agrada.
Publicat per Christian Machío. (Teatralnet) 21/02/2012
Teatralnet és una revista independent fundada l'any 1997 controlada per l'Associació per a la difusió de les Arts Escèniques (ADAE)
CONTACTA amb redacció | consultes | suggeriments | QUI SOM
Avís legal | COL·LABORADORS © Associació per a la difusió de les Arts Escèniques. 1997-2010
Pàgina 1 de 2
Registra't /Log in
Fa poc més d'un any un sondeig indicava que si Belén Esteban es presentés a les eleccions generals, obtindria representació
parlamentària per damunt de partits com Izquierda Unida o Esquerra Republicana de Catalunya. "Qui ha de decidir el futur
de tots nosaltres? Qualsevol persona pot votar?", es pregunta Àlex Rigola a punt d'estrenar una nova versió de Coriolà
al Teatre de Salt que arribarà al Teatre Lliure a partir del 8 de març.
El director només recull la pregunta que Shakespeare deixa a l'aire, sense resposta, en un context de senadors, qüestors i
pretors que gaudien d'un estat del benestar sense gairebé haver de pagar impostos ja que els saquejos de les batalles així ho
permetien. I aquí apareix el general Coriolà, interpretat per Joan Carreras, capaç de posar en dubte el sistema democràtic sense deixar de pensar en el bé del
poble. "Té una integritat tan absoluta que acaba sent una integritat dictatorial", diu Carreras.
"La figura d'un general ens queda allunyada" – reconeix Rigola- "però el cas recent d'Itàlia, per exemple, ja ens resulta més proper". I és que Il
Cavaliere Berlusconi no només va ser escollit pel poble, sinó que va ser reelegit per governar un país on els mitjans de comunicació sota el seu poder
s'encarregaven de disfressar la realitat econòmica a tot el poble italià i fins i tot a la mateixa Unió Europea. "Entre Europa i el propi país decideixen que
durant dos anys el poble no podrà escollir. A l'Imperi Romà tenien un militar i ara tenim un tecnòcrata", apunta tot lamentant que davant d'aquesta
situació el poble calla, fastigejat i esgotat.
Mercè Arànega, que torna a treballar amb Rigola després de Les Variacions Goldberg i Largo viaje hacia la noche, interpreta a Volúmnia, mare i instructora de
Coriolà. Una dona permanentment present en l'absència que compta amb una de les escenes preferides del director, una escena que "gairebé no té res a
veure amb la resta de l'espectacle", ja que requeix una intimitat que no existeix a la resta del text: "És el moment on prega a Coriolà que no es revengi
del poble i al mateix temps demana un perdó per no haver-se comportat com una bona mare", apunta Rigola. L'atriu remata: "Si a la guerra és
honorable ser el que no ets, per què no fer-ho també en la política? Qui fa això s'hauria d'avergonyir de fer-ho, i demanar perdó per haver-ho
fet".
Aina Calpe, Oriol Guinart, Alícia Pérez, Jordi Puig "Kai", Santi Ricart i Marc Rodríguez completen el repartiment d'una posada en escena on, amb un ambient gèlid
d'oficina, els personatges s'enfronten al públic asseguts en unes cadires: "La reducció del text, traduït per Joan Sallent, va molt a la síntesi. El que més
m'interessa és el moment del debat, he retallat totes les batalles. I per fer això només necessitem unes cadires i estar enfrontats als públic",
explica Rigola.
La síntesi arriba també a l'aposta estètica de la posada en escena, propera a les intal•lacions de Martin Creep i als mítics cartells lluminosos dels casinos de Las
Vegas, on enlloc de, per exemple, Casino Rivoli podrem llegir la paraula democràcia. I al número d'actors, ja que si la darrera versió que es va poder veure de
Coriolà, protagonitzada per Lluís Homar a la Sala Gran del Nacional comptava amb un total de 25 actors, aquí només hi apareixen vuit, amb algun que altre
personatge eliminat però amb el text recol•locat. Rigola reconeix que a més de ser una qüestió pràctica (una gira amb 25 actors seria inviable) respón al criteri
de despesa d'una producció pública a càrrec del CANAL de Salt-Girona i del Teatre Lliure.
Sobre tot l'afer de les retellades culturals, Rigola reconeix que a diferència de quan era director artístic del Lliure, ara dorm més tranquil perquè ell només ha de
pensar en la vessant més artística dels seus espectacles. Però ha aprofitat per reclamar un cert criteri a l'hora d'aplicar la tissora en cultura: "El que és
important és que ens diguin d'una vegada quin percentatge estan disposats a invertir en cultura. No hauria de costar tant. També volem saber si
hi haurà més retallades. Perquè sinó no hi ha cap tipus de camí".
http://www.teatral.net/ca/noticies/fitxa_noticies/12516
27/02/2012

Àlex Rigola cierra su trilogía sobre los caudillos romanos con el estreno de 'Coriolà'...
02 23 2012 Last update 05:46:24 PM
Buscar...
PORTADA AL DÍA OPINIÓN TELÓN DE FONDO AGENDA EL APUNTADOR TU ESPACIO CONTACTO
Àlex Rigola cierra su trilogía sobre los caudillos
romanos con el estreno de 'Coriolà'
Detalles Categoría: Estrenos 20Feb2012
Escrito por Artezblai
0 3 Me gusta Enviar Sé el primero de tus amigos
al que le gusta esto.
El director Àlex Rigola regresa a Shakespeare para
conpletar su trilogía sobre los caudillos romanos,
con el estreno de 'Coriolà', que tendrá lugar del 23
al 26 de febrero en el Canal-Centre d'Arts
Escèniques de Salt, donde es residente. La obra,
que en marzo se podrá ver en el Teatre Lliure,
cuenta con la participación de los intérpretes
Mercè Aránega, Aina Calpe, Joan Carreras, Oriol
Guinart, Alícia Pérez, Jordi Puig "Kai", Santi Ricart
y Marc Rodríguez.
Cayos Marcio Coriolano, general del ejército
romano, es nombrado cónsul por sus heridas de
guerra, en contra de la voluntad de los tribunos y
ante una dudosa participación del pueblo. Este
desacuerdo mueve a los tribunos a abrir un debate con los patricios cuestionando la lealtad de Coriolano, y empuja una
revuelta en su contra que culmina en su destierro. Para vengarse, Coriolano se macha al pueblo enemigo y lidera su ejército
para atacar Roma. A las puertas de la ciudad, su madre es la única que consigue hacer que se retire. Pero tras regresar a la
ciudad que lo acoge es asesinado.
Para explicar su nueva propuesta, Rigola nos remite a palabras de José Luis Sampedro (publicadas en una entrevista el
pasado 14 de mayo: "No hay democracia en España ni fuera de España. La gente está loca? No, la gente está manipulada.
La opinión pública no es la opinión pública. La opinión pública no es el resultado del pensamiento reflexivo de la gente. Y esto
pasa por dos razones. La primera es porque no estamos, en general, educados para pensar. Para tener pensamiento crítico.
Ante las elecciones, la gente no razona. No piensa. No hace un estudio, un análisis. Se escoge sobre todo por razones
viscerales. Por las características del que habla. Por la voz que tiene. Por las mentiras que explica y que se aceptan. La
segunda razón es porque el poder existente, que hoy es el poder económico, domina los medios de información. E inculca a
la gente las ideas por los medios de información. La gente, hoy, juzga sobre todo por el que ve a la televisión. Y vota según el
que ve y el que dicen a televisión. Y no piensa en absoluto en el que le ocultan. De forma que en parte no se nos está
formando para ser verdaderos ciudadanos conscientes. Y en parte no se nos educa sino que se nos condiciona para
manipular y crear opinión. El que denominan opinión pública es una opinión mediática creada por la educación y los medios.
Nada más. Comunicarse es indispensable. Hay que unirse. Actuar de acuerdo es indispensable. Cada uno, solo, no es nada."
Plug-in social de Facebook
< Previo Siguiente >
Añade un comentario...
Publicar en Facebook
LO MÁS LEÍDO DE LA SEMANA
FETEN hace de Gijón la capital de las Artes
Escénicas para niños y niñas
publicada en 20/02/2012, 13:47 por artezblai
El periódico Diagonal abre la convocatoria
para su III Noche Golfa
publicada en 18/02/2012, 11:09 por artezblai
El Teatro de la Abadía organiza una mesa
redonda en torno al ciberacoso
publicada en 17/02/2012, 13:47 por artezblai
El espacio de las Enseñanzas Artísticas
publicada en 20/02/2012, 08:51 por Nieves Mateo
Julio Manrique estrena 'Incendis' de Wajdi
Mouawad en el Teatre Romea
publicada en 20/02/2012, 13:19 por artezblai
Catorce espectáculos optan al Premio Max
Revelación
Publicar como Bitò Produccions (Cambiar)
ARTÍCULOS RELACIONADOS
publicada en 15/02/2012, 10:36 por brelano
publicada en 13/02/2012, 10:34 por artezblai
publicada en 30/01/2012, 14:27 por artezblai
publicada en 27/01/2012, 16:15 por Vanesa Sotelo
publicada en 23/01/2012, 10:59 por artezblai
publicada en 02/01/2012, 12:19 por artezblai
Comentar
Carlos Be: "Exhumación persigue el alma
común que comparten la realidad y la...
Workgroup Teatro estrena 'Romeo y Julieta'
en la Sala Mirador
Yago, The Blackwater, un monólogo sobre
Shakespeare en el Teatro Espada de...
El castigo
Lluís Paqual estrena 'Quitt' de Peter Handke
Les Ballets de Monte-Carlo inauguran el año
en los Teatros del Canal
ARTEZ-REVISTA DE LAS ARTES ESCÉNICAS
ARTEZ-Revista de las Artes Escénicas
nº178 - febrero 2012
Suscríbete a ARTEZ
http://www.artezblai.com/artezblai/alex-rigola-cierra-su-trilogia-sobre-los-caudillos-r...
Pàgina 1 de 3
23/02/2012

El Punt Avui - Notícia: “En l'art, si no hi poses intensitat, no sobrevius”
EL PUNT AVUI EL 9 ESPORTIU PRESÈNCIA SORTIM L'ECONÒMIC EL QUIOSC EL PUNT HABITATGE CLUB DEL SUBSCRIPTOR Usuari... Entra Recorda'm
Dijous, 23 de febrer del 2012
Anuncia't a partir de 2,5 € al dia a Girona
Girona
Anar a l'edició local
INICI AGENDA I CINEMA SERVEIS CANALS PARTICIPACIÓ REGISTRE BLOGS PRESÈNCIA SORTIM VÍDEOS Cercar...
Portada Territori Societat Punt divers Política Economia Cultura Comunicació Opinió Esports
Cultura
« Enrere
ENVIAR UN COMENTARI
ÀLEX RIGOLA
“En l'art, si no hi poses intensitat, no sobrevius”
19/02/12 02:00 - GIRONA - DANI CHICANO
Ja han passat alguns mesos des que Àlex Rigola ha
deixat la direcció del Teatre Lliure, un repte que va
assumir amb 33 anys. Ara diu que es dedica de ple a
la seva carrera artística i el cap de setmana vinent
estrenarà Coriolà al Teatre de Salt, el seu primer
muntatge com a director resident del Centre d'Arts
Escèniques de Salt i Girona, El Canal, amb el qual ja
va fer un laboratori, amb resultats excel·lents.
Com recorda l'etapa al Lliure, ara que hi ha una
certa distància?
A tot el que em dedico hi poso força intensitat. Vaig
començar telecomunicacions. M'agradava, però hi
havia de posar intensitat, i no hi estava disposat, en
canvi sí que ho estava en el camp de les arts
escèniques. Si no poses intensitat en tot el que sigui
a l'entorn de la cultura i l'art, difícilment aconseguiràs
sobreviure. Aquesta intensitat fa que em dediqui al
que faig actualment, i això evita que visqui de la
nostàlgia, perquè tinc la Biennal de Venècia i els
meus espectacles. Només sóc nostàlgic d'una cosa, la contínua pèrdua d'innocència que observo en el jovent.
Quina valoració fa de la primera experiència a la Biennal de Venècia?
La Biennal és un festival molt petit, amb un pressupost per sota del de Temporada Alta o el Grec, però amb
molt de nom. Venècia, tot i tenir només 50.000 habitants, té dues universitats i és un lloc ideal per a la
formació, que és cap on ens encaminem. Jo no volia fer un festival només perquè el venecià veiés teatre, sinó
perquè pogués fer alguna cosa més. Vull que es converteixi en un referent en el món de la formació teatral,
perquè no hi ha cap lloc al món especialitzat en això. L'experiència de Venècia el primer any ha barrejat
formació amb exhibició.
Com ho articula això?
Per a mi és com una àgora, un lloc de debat al voltant de les arts escèniques. Això es fa creant laboratoris,
experimentant, provant i fent possible que els participants en laboratoris puguin veure grans espectacles. Això
provoca un debat continu sobre allò que veus, parles amb figures internacionals, debats sobre estètica, sobre
posicions artístics, com ara la condició dels teatres com a cases d'art. Han de ser un espai d'art o d'idees?
Això condiciona la programació, i aquesta, la relació amb la ciutat que l'acull, i et marca el tipus de públic.
M'agradaria, i és el meu projecte, aconseguir implicar la Biennal de dansa i música en la consecució de
l'objectiu.
No s'hi posa pas per poc...
S'ha d'anar pas a pas; Itàlia és a Itàlia. Els creixements els farem a curt termini, de manera gradual, però jo,
com a creador, haig d'apuntar cap a la lluna. Ja veurem després quin serà el camí que em deixin recórrer,
però el primer pas, la primera edició, ja és un fet. L'ambició és que les residències i la formació durin tot l'any,
no només mentre duri la Biennal.
És un regal poder fer residència en un centre?
En aquests moments estic abocat a la meva carrera artística. Si un centre d'arts escèniques, en aquest cas El
Canal, t'acull com a artista, no pots demanar més. He desconnectat molt a gust d'anteriors responsabilitats, i
ara puc dedicar tot el temps a pensar en els projectes que faig. Ja no és només una qüestió de seguretat
econòmica, sinó que hi ha una gent que creu en tu, amb qui per la seva manera de fer estàs a gust, que et
donen espai i no has de pensar en res més que en el fet artístic. Tothom ho voldria, això, i crec que com a
mínim tots els centres d'arts escèniques haurien de tenir un resident.
Parlem una mica de Coriolà. Què és el que l'atrau de la peça?
Recomana-ho
Tweet 0
Àlex Rigola, a Girona Foto: JOAN SABATER.
Els centres d'arts escèniques haurien de tenir
tots un director resident
Els obstacles provoquen la reflexió i el debat,
que amb l'èxit s'anul·la
Acostumen a situar-la dins la trilogia romana, en què també hi ha Titus Andrònic i Juli Cèsar [ja les ha posat en
escena], i les peces comencen igual: un general arriba de la batalla i, en un tres i no res, es posa el poble en
0
1
Canvi de municipi
Tenim 1.853 municipis amb
continguts locals. Trieu-ne un:
Municipi... Anar-hi
Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Girona
Barcelona
Fornells de la Selva
Ofertes de treball a Girona
CAP DE VENDES GIRONA
TOTSHIVAL, SL
22/02/12 16:54 - GIRONA
ASESOR DE PUBLICIDAD (GIRONA)
SIGLHOGAR XXI
21/02/12 09:05 - GIRONA
+ Més feines
Portal de feina de la Generalitat de Catalunya
Anuncia't a Girona
a partir de 2,5 € al dia
Publicitat
Enquesta
Clica aquí
Ha de ser suficient entregar
l’habitatge per saldar l’hipoteca?
Sí, en tots els casos
Sí, si els propietaris estan a l’atur
Sí, si els ingressos de la família són baixos
No, encarirà els crèdits hipotecaris
No, els contractes s’han de complir
Vota Resultats
Cinema a Girona
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/508878-en-lart-si-no-hi-...
Pàgina 1 de 3
23/02/2012

El Punt Avui - Notícia: “En l'art, si no hi poses intensitat, no sobrevius”
contra. Això explica com en són de perillosos l'èxit i el poder, que et duen a acabar pensant que les teves
idees són les idees i que els teus pensament són els bons. Com si l'èxit comportés falta de reflexió, i sembla
que és veritat! Els obstacles o les equivocacions provoquen la reflexió i el debat, que s'anul·la en cas d'èxit. El
cas de Coriolà, en aquest sentit, és el més extrem.
Quins són els pròxims projectes amb El Canal?
No em pertoca detallar-los. En tot cas, amb en Salvador Sunyer tenim molts camps oberts i ho estem
debatent. Hi ha projectes que, a causa de la conjuntura, hauran de ser aparcats, i n'hi ha d'altres que no. El
laboratori que vam fer d'Argelers és una mostra del que pot fer El Canal per mi i jo per El Canal i el territori. És
un lloc d'experimentació en què joves artistes en fase de desenvolupament treballen amb algú amb
experiència, i aquest pot experimentar amb vista a altres posades en escena. Voldria seguir en aquesta línia.
Quin tipus de teatre li agrada?
El teatre, per mi, ha de servir per conèixer una mica més l'ésser humà, per fer-te preguntes sobre ell, però no
per voler saber moltes coses, sinó per conèixer-nos a nosaltres mateixos i acabar mirant de ser una mica
millors. M'agrada el teatre que acciona en el nostre cap aquells mecanismes que tenen relació amb el bagatge
vital, amb l'experiència, que provoquen rebots i paral·lelismes i inciten a la reflexió. Però no només sobre el
camí del racionalisme ni només amb el text. També un moviment d'un ballarí pot activar aquests mecanismes.
Dependrà de la teva capacitat d'acceptació que frueixis més d'una cosa o d'una altra.
Què és per a vostè el fracàs a l'hora de dirigir?
Començo a acumular un bagatge, no d'èxit, sinó de fracassos. De coses que han pogut ser èxits de crítica i
públic, però per a mi, autèntics fracassos perquè no m'han aportat res. La dedicació a una obra no són només
els dos mesos que assages. La feina te l'emportes a casa, hi convius, i un espectacle et deixa esgotat. Quan
veus que no has evolucionat, que t'has estancat, és un fracàs. El més important en aquesta feina és com jugar
amb la tensió contínua entre el que el públic demana i l'intent d'anar una mica més enllà. No pots prescindir
del públic, no vull fer un espectacle per al teatre buit ni tampoc elaborar-lo pensant en l'esclavatge de l'èxit de
la sala. És pervers!
Quina és la seva posició quant a les retallades en cultura?
No hi ha una posició comuna sobre com s'han de fer les coses; per tant, faré afirmacions només meves. És un
error treure un cartell contra les retallades. Aquí tothom retalla de totes bandes. No som diferents. El missatge
que es dóna és erroni, perquè l'arrel del problema és decidir quin percentatge del pressupost volem dedicar a
Cultura, no quina quantitat. Si no entenem que la cultura forma part de la nostra formació, juntament amb
l'escola, la universitat i el bagatge vital, no anem bé. Hem d'aprendre a funcionar d'una altra manera i és
important decidir quant volem dedicar a la cultura, perquè cal saber què volem com a país i, si no ho fem, es
retallarà cada vegada més. Al Lliure es va obrir un debat, i no me'n vaig acabar de sortir, sobre el continent i el
contingut. Sempre he sentit que d'estructura no en puc retallar més, i es treu contingut. Al final tindrem una olla
de 100 litres per a només 1 litre de combustible. Cal que hi hagi correspondència, i quan es redueix s'ha
d'abaixar tot; no pot ser que sempre ho pagui la creació, la proporció ha de ser correcta.
Ha detectat un cert creixement en la dramatúrgia catalana?
Benvingut sigui! Perquè no és que ara estigui bé, és que abans estava molt fotuda, arraconada i, en aquest
sentit, sobretot la Sala Beckett i el Teatre Nacional de Catalunya han fet força feina. És magnífic quan veus,
per exemple, que un text de Guillem Clua s'estrena fora del país i ho fa de manera orgànica, per mèrits
artístics, no de manera artificial, amb tot el suport econòmic del món perquè hi ha una comunitat autònoma al
darrere com ha passat en ocasions, en què ha pagat molts diners per ocupar sales emblemàtiques.
És al nivell del que es fa en altres països?
Per proporció de nombre d'habitants no està gens malament. El nostre país té un nivell d'autoria important i si
coneixes els textos que seleccionen agents com ara la Schaubühne i el Royal Court, que són els millors en
aquest àmbit de descobrir nous dramaturgs, veus que hi ha textos catalans que no tenen res a envejar. Ara
bé, això no és Catalunya contra el món.
Darrera actualització ( Diumenge, 19 de febrer del 2012 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Edició Nacional 19-02-2012 Pàgina 42
DESAR AQUESTA PÀGINA A:
COMENTARIS
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les
Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les
persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són
responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la
població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Quina pel·licula vols veure?
A quina sala de cinema vols anar?
DICCIONARIS
Consulteu aquí els diccionaris
Més llegides
23/02/12 02:00 BARCELONA.
Entitats en el punt de mira
23/02/12 02:00 BARCELONA.
El PP intenta relligar CiU
23/02/12 02:00 BARCELONA.
Adelson ven que Eurovegas té el sí del govern
espanyol
23/02/12 02:00 VALÈNCIA.
València escenifica la unió contra la violència
policial
23/02/12 02:00 MADRID.
Límits als desnonaments
23/02/12 02:00 BARCELONA.
El govern garanteix metro i bus per als 2 milions
de viatges
23/02/12 02:00 VILADECANS.
Doble o res
23/02/12 00:00 CORNELLÀ.
Paula Badosa, campiona de Catalunya júnior.
23/02/12 00:00 GIRONA.
Vuit atletes a l'estatal de pista coberta.
23/02/12 00:00 BANYOLES.
El Campionat de Catalunya d'Hivern de natació
aleví, a Banyoles.
Tradueix-nos - Translate
Tria idioma - Select language
Troba'ns a Facebook
El Punt Avui al Facebook
M'agrada
A 4,515 persones els agrada El Punt Avui.
Leo Geni Marc Xavier Joan
Complement social de Facebook
El Punt Avui a
Google +
Afegeix als c…
+92
Segueix-nos a Twitter
Follow 17.3K followers
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/508878-en-lart-si-no-hi-...
Pàgina 2 de 3
23/02/2012

Àlex Rigola torna al Teatre Lliure amb una versió lliure del 'Coriolà' de Shakespeare - Yahoo! Finanz...
YAHOO! ESPAÑA FINANZAS
Àlex Rigola torna al Teatre Lliure amb una versió
'Coriolà' de Shakespeare
Europa Press – Hace 17 horas
BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)
El director teatral Àlex Rigola torna al Teatre Lliure de Barcelona --que va dirigir fins a l'arribada
una adaptació lliure de la tragèdia 'Coriolà' de William Shakespeare coproduïda pel Teatre Lliure
Escèniques de Salt.
'Coriolà', que es podrà veure al teatre de Salt (Girona) del 23 al 26 de febrer i al Teatre Lliure de M
15 d'abril, explica la història de Cayo Marcio Coriolano, general de l'exèrcit romà que és nomenat
seves ferides de guerra en contra de la voluntat dels tribuns de Roma i del poble.
El desacord mou els tribuns a obrir un debat amb els patricis sobre la lleialtat de Coriolano i instig
culmina amb el desterrament del general.
Per venjar-se, Coriolano fuig al poble enemic i encapçala el seu exèrcit per atacar Roma, però a les
mare aconsegueix que es retiri i torni al poble que l'ha acollit, on és assassinat.
L'obra estarà protagonitzada per Mercè Arànega, Aina Calpe, Joan Carreras, Oriol Guinart, Alícia
Santi Ricart i Marc Rodríguez.
Copyright © 2012 Yahoo! Todos los derechos reservados. /
http://es.finance.yahoo.com/noticias/%C3%A0lex-rigola-torna-teatre-lliure-amb-versi%C3%B3-lliure...
Page 1 of 1
22/02/2012

EL PUNT AVUI
DIMECRES, 15 DE FEBRER DEL 2012
Presenta ‘Raskatriski’ divendres a
l’Auditori de Girona i dissabte al Palau
Rosario plora
per Whitney
Xavier Castillón
GIRONA
“Whitney, quina pena més
gran”, va escriure Rosario
en el seu Twitter després
de conèixer la mort de la
cantant nord-americana.
Curiosament, la petita del
clan Flores acaba de col·laborar
amb Narada Michael
Walden, productor
d’alguns dels grans èxits
de Whitney Houston
–How will I now, I wanna
dance with somebody, So
emotional...– en una revisió
d’un clàssic primerenc
dels Beatles, que ha estat
rebatejat com Gipsy funky
love me do. “Durant la
gravació, Michael em va
dir que estava molt preocupat
per Whitney”, diu
Rosario. Tenia motius per
estar-ho.
Rosario farà aquest cap
de setmana una doble parada
a Catalunya: divendres
actuarà a la sala simfònica
de l’Auditori de Girona
(21 h; 25, 35 i 40 euros),
i l’endemà, al Palau
de la Música Catalana, de
Barcelona, dins del festival
flamenc De Cajón! “El
meu Palau”, com diu ella,
on els seus incondicionals
ja han omplert la platea i
queden poques entrades
disponibles, entre 21 i 52
euros. “L’altre dia intentava
recordar quantes vega-
Àlex Rigola esventra ‘Coriolà’
El director, resident
d’El Canal, explica el
procés de creació del
muntatge
Dani Chicano
SALT
El director d’escena Àlex
Rigola, exdirector artístic
del Teatre Lliure, director
resident del Centre d’Arts
Escèniques El Canal de
Salt i Girona, i director de
l’apartat teatral de la Bien-
Rosario, l’estiu passat a Peralada ■ JOSEP AZNAR
nal de Venècia, oferirà
avui (20 h) una xerrada
oberta al públic a la biblioteca
Iu Bohigas de Salt, a la
Coma Cros, en què explicarà
com ha estat fins ara
el procés de creació del
muntatge Coriolà, una
adaptació de l’obra de William
Shakespeare que
s’estrenarà al Teatre de
Salt –on tota aquesta setmana
i la que ve es fan els
darrers assajos– els dies
23, 24, 25 i 26 de febrer.
El director Àlex Rigola
■ DAVID BORRAT/CLICKART!
des he actuat al Palau de la
Música. Crec que vuit o
nou. Les seves muses estan
tan vives! La veritat és
que jo treballo molt a Catalunya
i aquí tinc un públic
que, Déu meu, és per trencar-se
la camisa!”
Tornem un moment al
seu Twitter, on en les últimes
setmanes ha fet pública
també la seva emoció
mentre escoltava el duet
de Tony Bennet i Amy Winehouse
i recordava, poc
després, el músic argentí
Luis Alberto Spinetta, una
altra baixa recent en l’univers
musical. “Crec que els
més bons se’n van abans,
perquè són més de dalt
que no de baix. I ser famós
té moltes coses bones, però
quan passes per moments
dolents, pot arribar
a ser molt dur.”
Adaptar-se als temps
A Girona i Barcelona, Rosario
actuarà amb Fernando
Illán, baix i director
musical; Josete, guitarra
espanyola; Diego Illán, bateria;
Ramón González El
León, percussió; Dayan
Abad, guitarra elèctrica, i
Maite Pizarro, cors. Una
gran banda. “Sí, però jo
abans portava catorze
músics. Ara no puc fer-ho,
m’haig d’adaptar a
aquests temps tan durs.
En tot cas, jo no vull parar:
la meva vida és cantar i ballar,
i vull fer-ho fins que
tingui almenys l’edat de
Mick Jagger. Moriré amb
les botes posades.”
Després dels concerts
catalans i d’omplir el teatre
Lope de Vega de Sevilla,
Rosario continuarà la
gira per Veneçuela, l’Equador
i Argentina, tornarà a
l’Estat espanyol, i tot seguit
travessarà un cop
més l’Atlàntic per anar a
Miami, Panamà, etcètera,
on segur que la seva nova
versió del tema Mi son,
amb Juan Luis Guerra, serà
molt ben rebuda. ■
Àlex Rigola ha aplegat en
el repartiment d’aquesta
producció, que és a càrrec
d’El Canal i del Teatre Lliure
–amb la col·laboració
del Teatre de l’Arxipèlag–,
Mercè Arànega, Joan Carreras,
Aina Calpe, Oriol
Guinart, Alícia Pérez, Jordi
Puig Kai, Santi Ricart i
Marc Rodríguez. La xerrada
d’Àlex Rigola la presentarà
Josep Domènech, director
del Teatre de
Salt. ■
Un dia el periodista Xavier
Bosch (Barcelona, 1967)
anava per la plaça Reial de
Barcelona i se li
va acostar un home afligit
que el va reconèixer i li va
fer una revelació. Antic
operari del Gran Teatre
del Liceu, li va explicar que
el dia de l’incendi estava
treballant al teatre i que
les coses van anar d’una
manera molt diferent de
com les presentava la versió
oficial dels fets. A partir
d’aquí, Bosch entreteixeix
una novel·la, Homes
d’honor (Proa), que planteja
quins van ser els autèntics
motius de l’incendi
del teatre, que es va
produir el gener de l’any
1984. “Crec que és un testimoni
d’una alta credibilitat”,
afirma l’escriptor,
que, tanmateix, no pot
identificar el seu confident
perquè aquest “no
volia identificar-se”.
En tot cas, a partir de
l’incendi, Bosch, molt
aficionat a l’òpera, va
perdre la seva butaca
d’abonament i en la nova
etapa del teatre, marcada
per l’eslògan El Liceu de
tots, ja no hi va trobar el
seu lloc. Amb tot, continua
anant a algunes òperes
durant la temporada.
Paral·lelament, Bosch
| Cultura i Espectacles | 43
Xavier Bosch ja ha venut 50.000 exemplars amb ‘Se sabrà
tot’, premi Sant Jordi 2009 ■ JOSEP LOSADA / ARXIU
Màfia a la
ciutat
Xavier Bosch
qüestiona les causes
de l’incendi del Liceu
a ‘Homes d’honor’
V. Gaillard
BARCELONA
introdueix tota una trama
al voltant de la presència
de la màfia a Catalunya. El
protagonista, Dani Santana,
l’exdirector del diari
Crònica (que ja apareixia
a Se sabrà tot), condueix
ara un programa d’entrevistes
i investigació que li
permet conèixer Tuzza
Talese (en homenatge al
periodista nord-americà
Gay Talese i al personatge
de Santuzza, de Cavalleria
rusticana). Talese és
una siciliana amenaçada
de mort per la màfia italiana
que denuncia que Barcelona
és el “santuari” per
a molts caps mafiosos, ja
sigui –creu Bosch– pel clima
similar a l’italià, ja sigui
perquè no hi ha cap
lluita contra la màfia.
“Barcelona és un lloc ideal
per blanquejar diners i els
mafiosos compren discoteques
i restaurants, i van
fent els seus negocis sense
problemes.” Homes d’honor,
d’altra banda, és el títol
del best-seller que presenta
Talese, on fa tota
una sèrie de revelacions al
voltant de la Cosa Nostra.
El periodista també inclou
una tercera intriga al
voltant del pare de l’alcalde
de Barcelona, considerat
per tothom com
un heroi, i que Santana
descobrirà que no ho ha
explicat tot del seu exili.
Com en les dues trames
anteriors, Bosch exhorta
el lector a tenir una actitud
crítica: “No ens hem
de creure sempre tot els
que ens expliquin.” ■

EL PUNT AVUI
DIJOUS, 16 DE FEBRER DEL 2012
Crònica
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Relat de l’error
Dani
Chicano
Salt
– – – – – – – – – – – – – – – – – – –
“Aquesta conversa
que tindrem
ara és un error.”
Tal qual. Primera
frase de la trobada
d’ahir amb el
director d’escena
Àlex Rigola, a la
biblioteca Iu Bohi-
gas, de Salt, organitzada per El Canal,
amb motiu de l’estrena, la setmana
que ve (del 23 al 26 de febrer),
de l’espectacle Coriolà (William
Shakespeare), que ell dirigeix,
al Teatre de Salt. La frase, és clar,
requereix explicació: “Si parlo, trenco
les expectatives o les possibilitats
que teniu de fer la vostra pròpia
interpretació d’allò que veureu.
M’agrada deixar el territori obert
per tal que el públic es defineixi en
funció del seu bagatge, tot i ser
conscient dels riscos que corro que
hi hagi coses que no s’acabin d’entendre.”
Malgrat que considerés
que era un error, però, Rigola va
parlar força de Coriolà. Quin remei!
Abans, va situar la producció en la
seva trajectòria com a creador: “Estic
travessant una etapa de maduresa
que, en sóc conscient, em pot
allunyar del públic, perquè tendeixo
a la síntesi”, una etapa en què
compta amb el suport d’El Canal,
que li permet “fer el què m’agrada”,
amb dues línies preferents: la primera,
compartir coneixement i oferir
debat, i la segona, obrir la reflexió
sobre l’essència de l’art contemporani
i la incorporació de les
arts plàstiques a les escèniques.
Les escenografies que reprodueixin
la realitat no li diuen res, “és més interessant
que els espais siguin instal·lacions”,
i de la mateixa manera
que intenta trobar les formes de
treballar amb els actors per acostar
el text a l’espectador, també experimenta
sobre com incorporar l’art
contemporani al teatre a través de
l’escenografia. A Coriolà hi incorpo-
El cinema Truffaut torna a
servir d’aparador de tot
allò que sorgeix del prolífic
panorama audiovisual gironí,
aquest vespre projectant
els nous treballs d’alguns
dels curtmetratgis-
Àlex Rigola, ahir, explicant-se, a la biblioteca de Salt ■ JOAN SABATER
ra un panell giratori amb la paraula
democràcia retolada.
Aquí es van iniciar les referències
a Coriolà, i a l’etapa de síntesi, començant
pel text, que d’unes 3 hores
de durada, ha estat reduït a poc
menys d’1 i mitja; una de les darreres
versions de Coriolà vista per
aquests verals va ser dirigida per
Georges Lavaudant al TNC
(2001/2002), amb 24 intèrprets, i
Rigola els ha reduït a 8, que fan 8
personatges, i fins i tot ha intentat
“sortir d’una certa èpica dels personatges
de Shakespeare quan parlen”.
Tot això són aspectes més o
menys formals, i de seguida se’n va
introduir algun altre de més interessant,
com ara la necessitat d’actualització
dels clàssics. “Els clàssics
es poden considerar com a tals
quan, passats els anys, parlen de
temes que encara ara tenen vigència,
com és el cas. Cal revisar-los, i
de Shakespeare el més interessant
és que no és un autor nostre, de
manera que després d’un temps
s’ha de traduir, i això provoca una
regeneració del llenguatge que ens
l’apropa.” I surt a la palestra l’humanista
José Luis Sampedro, la
tes més rellevants
d’aquest moment.
En primer lloc, es podrà
veure Fundido a negro,
un thriller romàntic de sèrie
B que combina zombis,
música i amor, obra de Miquel
Casals. A continuació
es projectarà Le llamaremos
Bobby, dirigit per Paco
Cavero i protagonitzat
per Pep Cruz i Antonio
Castelo. Es tracta d’una
nova i divertida comèdia
negra d’aquest reconegut
il·lustrador i publicista
(autor entre altres curts
de Yo y sus geranios) que
en aquest cas gira al voltant
de l’incident que altera
la vida d’un pare i un fill
la relació entre els quals no
passa el millor moment un
dia que tornen de pescar.
Aquest curt, prèviament,
va ser elegit per clausurar
l’últim Festival de Cinema
de Sitges i va ser guanyador
del premi al millor guió
al darrer Festival de Cine
connexió del text amb l’actualitat,
que ve a dir que al poble ni se’l deixa
triar ni se li ha ensenyat a fer-ho,
per introduir la qüestió bàsica i inicial
sobre la qual Rigola vol reflexionar
amb aquest muntatge: “Qui pot
i qui no pot votar? Qui ho decideix,
això? Qui té dret a marcar el nostre
futur amb el seu vot?” Qüestions
difícils de respondre en veure com,
fins fa poc, personatges sinistres
com Silvio Berlusconi o Francisco
Camps col·leccionaven majories
fins fa quatre dies, o com, després
de 12 anys d’assalt al poder, a la
tercera, l’electorat està prou desencantat
com per deixar el país en
mans d’un acòlit de Fraga, d’un personatge
mediocre com Mariano Rajoy.
“S’ha de refundar la democràcia.
Vivim un moment perillós, en
què estem cansats, no tenim capacitat
de reacció, l’estem veient venir
i ens l’hem menjat”, va dir Rigola,
fent referència a la que ens ve al damunt.
La dictadura militar es converteix
en dictadura econòmica. A
Itàlia, a Grècia, ja ha passat, ja els
han imposat tecnòcrates i economistes
que no ha triat el poble. Som
els següents.
Sessió de curts al Truffaut
S’hi presentaran els
nous treballs de
Paco Cavero, Miquel
Casals i David Ruiz
J. Camps Linnell
GIRONA
de Girona. I recentment
ha estat seleccionat pel
Latino Film Festival de
San Diego 2012.
Finalment, entre altres
peces, també es projectarà
El deute, de David Callahan
Ruiz, curtmetratge
tarantinià guardonat
amb el 3r premi en la darrera
edició del Correcurts
de Cassà de la Selva.
La sessió començarà a
les 20.30 h i l’entrada és
gratuïta. ■
Críticatitelles
Randemar
Creació, construcció de
titelles i interpretació: Martí
Doy. Música: Lluís Petra.
Sala La Planeta, 11 de febrer del
2012.
“A
la vora de la mar,
dues cases fan un
poble.” Aquesta
sentència es repeteix i separa
les diverses escenes
del deliciós espectacle de
titelles Randemar, de la
companyia de Martí Doy.
Doy és un dels millors dissenyadors,
constructors i
manipuladors de titelles
del nostre país, a més
d’excel·lir en la creació
d’espectacles, àmbit en
què combina una gran
sensibilitat amb un magnífic
sentit de l’humor, en
què potencia la poètica
pròpia i molt especial del
gènere. Hi fa un ús molt
imaginatiu dels objectes i
hi aplica grans dosis de
sentit comú, tractant als
nens com el què són,
nens, sense crits ni estridències,
sense sobreactuacions,
més aviat al contrari,
interpretant amb una
Cartell del curt de Paco
Cavero.
| Cultura i Espectacles | 41
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Dani Chicano
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
La Sirena, un dels personatges de ‘Randemar’ ■ TONI POU
Vora de la mar
tranquil·litat i un tempo
que afavoreixen l’obra.
Randemar és un espectacle
bellíssimament senzill,
format per microhistorietes
que passen en un
poblet de costa i que ens
presenten l’entranyable i
trapella iaia Tudis –els titelles
són preciosos–, capaç
de regar l’home més
baixet del poble, en Peton,
que de resultes de la malifeta
creix tant que li han
de buscar una altra casa i
acaba vivint al far. També
apareix en Miquelet, un
nen pescador amb mala
consciència, que al final,
però, es construirà una
moto amb allò que ha tret
de l’aigua; el poeta del poble,
el senyor Ramon, que
acaba essent un llobarro
enamorat de la bella sirena,
i una divertida família
d’estrangers, una parella
amb una criatura, en
Tommy, que és la pell de
Barrabàs. Martí Doy, molt
experimentat, posa imaginació
en un bon espectacle
que té alguna reminiscència
de l’imaginari de
Rodari.
Projecció dels
curts de
l’Animac
J.C.L.
GIRONA
La Mostra Internacional
de Cinema d’Animació de
Catalunya és el segon festival
que projecta les seves
millors obres en el cicle
mensual de projecció de
curtmetratges En curt,
que organitza el Museu del
Cinema. Les projeccions
començaran a les 20 hores
i l’entrada és lliure. ■

EEELLL PPPAAAIIISSS DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA (((QQQUUUAAADDDEEERRRNNN)))
!AAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA
!111///!333///111222
PPPrrreeennnsssaaa::: SSSeeemmmaaannnaaalll (((JJJuuueeevvveeesss)))
TTTiiirrraaadddaaa::: 888000...555999111 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
DDDiiifffuuusssiiióóónnn::: 666111...777666777 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
SSSeeecccccciiióóónnn::: AAAGGGEEENNNDDDAAA VVVaaalllooorrr::: 333...666999777,,,000000 €€€ ÁÁÁrrreeeaaa (((cccmmm222)))::: 444777444,,,333 OOOcccuuupppaaaccciiióóónnn::: 555111,,,111333 %%% DDDooocccuuummmeeennntttooo::: 111///111 AAAuuutttooorrr::: NNNúúúmmm... LLLeeeccctttooorrreeesss::: 222444777000666888
CCCóóóddd::: 555555444999333000555666
PPPááágggiiinnnaaa::: 666
7 / 35

Àlex Rigola. diaridegirona.cat
Dimecres, 22 de febrer de 2012 a les 11:00h.
Àlex Rigola
Neix a Barcelona el 1969. Des del maig del 2010 és el
director de la secció de teatre de la Biennal de Venècia i
director resident a EL CANAL, Centre d?Arts Escèniques
Salt/Girona. Ha estat director del Teatre Lliure entre el
2003 i el 2011. Durant el període 2003-2010, els
muntatges d?Àlex Rigola han girat per França, Itàlia,
Alemanya, Portugal, Espanya, Rússia, Bòsnia Hercegovina,
Polònia, Romania, Xile, Veneçuela, Colòmbia, Taiwan i
Austràlia.
Preguntes pendents
ENTREVISTA-XAT
Àlex Rigola
» Enviar una pregunta
1. Coriolà parla de democràcia. Què en penses tú
com a artista de tota la situació que s?està visquent
arreu? Crec que la democràcia és bona i necessaria
però penso que no s?ha trobat encara una fòrmula
que la faci una eina justa per a tothom. Com veus el
moviment dels indignats?
2. Creus que és necessari l?humos per
desdramatitzar els temps de crisis en els que vivim i
d?aquí Coriolà?
Àlex Rigola
18. Hola Àlex, ets un dels primers "gafapasta" que recordo, jeje. Vas marcar
tendència sembla :)
» :P
17. Àlex, com ho podem fer per seguir-te? Tens facebook o twitter per tenir
sempre accés a la Programació dels teus tours? Moltes gràcies!
» Només heu de clickar a "m´agrada" a la pàgina del facebook i tindreu tota
l´informació escènica, fotos d´espectacles...
www.facebook.com/Alex.Rigola
16. 1 Com a Saltenc li puc enviar una proposta per realitzar un espectacle
emparat pel Canal? 1.1 la proposta serà per escoles i altres indrets poc
convencionals, hi entra? Carlus Camps
» Fes-ho directament a el Canal. Són ells els que decideixen i creen els projectes i les
col·laboracions. I jo encantat de que així sigui.
15. L?any passat vaig anar a veure a Salt ?Gata sobre teulada de zinc calenta?,
em va encantar. M?agraden les obres que tracten aspectes de les relacions entre
humans perquè m?entreté i diverteix. Woody Allen és en dels meus preferits.
Coriolà vol distreure i divertir o busca més fer raonar i meditar? Thank?s.
» Jo no puc separar una cosa de l´altre. Un espectacle que no m´alimenta no
m´entreté. Woody Allen és un bon exemple de que les dues voluntats no tenen perquè
anar separades.
14. No vaig seguir massa el tema però fa poc es va estrenar una obra que parlava
de la sexualitat i l?Esglèsia i no com aquesta hauria volgut. El Papa va redactar
una carta i cercles simpatitzants d?aquest es van queixar també. No sé com va
acabar aquest tema però no em sorprendia que l?obra es deixés de representar.
Sé que va passar a França. Falta llibertat en el món teatral? Mercès.
» Per què estadísticament com més coneixements tenen les persones menys creients
sóns?
13. Bon dia Àlex. Ja sé que és de mal dir, però...Quin actor o actriu del panorama
teatral català destacaries pel seu talent o per la seva bona feina?
» Tu ho has dit. Però haig de dir que el nivell actoral català per mi no té res a envejar
al de altres països europeus. Només falta matar uns quants "tics" d´una caduca
tradició que per exemple ens fa tractar al públic com a nens i remarcar excessivament
els subtextots.
12. Considera que és un director transgressor? He observat que li agrada la
fòrmula de reinterpretar clàssics... ha escandalitzat a algú alguna vegada amb
una de les seves produccions? (com la Fura dels Baus per exemple)
» No. No em considero transgressor ni crec que porti associat la paraula escandol. Si
fer us de noves formes escèniques pot escandalitzar algú.... mala sort. Jo només vull
comunicar-me amb el públic mitjantçant l´estètica i/o les idees. A vegades ho
aconsegueixo amb uns poc a vegades amb més gent...
11. Com va aconseguir convertir-se en director teatral de la Biennal de Venècia?
És la recompensa a una trajectòria marcada per grans produccions?
» 1. És un misteri. Suposo que és fruït de la internacionalització dels meus espectacles
i la bona programació internacional q teniem al Lliure.
2. No crec que sigui cap recompensa però evidentment és un bon regal.
10. Enyora el Teatre Lliure?
» Segueixo essent patró del Lliure i aquest any hi presento aquest "Coriolà" que el
Lliure també ha coproduit. Me l´estimo, hi tinc amic i molt bons companys però... Si
es refereix a si enyoro el càrrec que tenia al Lliure la resposta és: No.
9. Vius a Girona amb la teva familia?
Pàgina 1 de 2
» No. visc a Barcelona. Però la meva parella i els nostres fills porten sang gironina. ( a
vegades penso que en porten massa)
8. Com veus el sector en aquest context de crisi? Creus que les dificultats
serviran per crear noves oportunitats o més aviat se les endurà per endavant?
http://comunitat.diaridegirona.cat/entrevista-chat/3760/Actualitat/Alex-Rigola/entrevi...
23/02/2012

Àlex Rigola. diaridegirona.cat
» Se les endurà per endavant.
7. Quin creus que és el punt fort i el punt feble del teatre català? I del cinema?
» ns/nc
6. Llegia que el director del teatre de Salt, Josep Domènec, deia que l'estrena de
Coriolà és la "cirereta" de la programació d'aquesta temporada. Què li sembla el
teatre de Salt i la seva programació (en general). Molts pensem que hi ha més
teatre a Salt que a Girona!
» No separaria Salt de Girona. Crec que son programacions que es complementen i
generen un teixit escènic que va més enllà de les seves pròpies poblacions.
Coneixent al Dome se´m fa estrany sentir-lo dient la paraula "cirereta". Li escau més
la paraula "rovelló".
5. Li volia preguntar per la gala dels Goya, no sé si la va poder veure però ha
rebut moltes crítiques. Té alguna opinió al respecte? I dels Gaudí?
» ......
......
em dedico a les arts escèniques i veig poc la tele.
4. Hola Àlex, actualment molts creadors (sobretot digitals) registren les seves
obres amb creative commons o llicències no privatives. Com està en el teatre el
tema dels drets d'autor? Hi ha obres de teatre en Domini públic?
» Són lliures de drets aquells textos passats els 75 anys de la mort de l´autor.
3. Bon dia senyor Rigola, que n'opina vosté de les retallades que hi està havent a
Cultura. No sé si sap que justament ara han tancat l'espai de cultura
contemporània Espai Zero01 d'Olot. La cultura ha d'estar subvencionada? Ha de
generar beneficis? Tots hem de pagar-ho tot? M'agradaria conèixer la seva
opinió. Moltes gràcies. Àlex
» El tancament de l´espai zero és una mala notícia. Crec que una part de la cultura ha
de esser subvencionada com ho és l´educació. Perque la cultura éns fa creixer com a
persones i ens obra noves formes de mirar i pensar.Si hi ha una part de la cultura que
genera beneficis fantàstic però no ha de esser la seva funció principal. Si hi ha negoci
en el món de la cultura millor però la funció de la cultura és estimular, crear
pensament, debat, idees, sensibilitats i emocions i plantejar-ho d´una altra forma és
pervers. Nego profundament l´expressió industrias culturals dins del pensament
públic. I les retallades. el discurs del món de la cultura està equivocat. Evidentment
que han d´haver-hi retallades. Aquesta no és la qüestió. La qüestió és definir quin tant
per cent del pressupost de les ciutats, de la genralitat i de l´estat es dedica a la cultura.
definim-lo i sabrem quina és la voluntat dels nostres governants al voltant de la
cultura i del´educació dels seus ciutadants. I no hi haurà problema de retallades
perquè només hauran d´aplicar el % dels pressupostos generals.
2. Hola Àlex, bon dia. El teatre i els audiovisuals (vídeo, projeccions, lcd"s) cada
vegada aniran més de la mà? La veritat és que pel meu gust ajuden a crear
atmòsferes o jocs molt interessants. Felicitats per la seva trajectòria. Sort!
» Crec que sí, com un element més però tampoc hi veig un camí obligatori. A Coriolà,
per exemple, tot i tenir una imatge moltcontemporània no fem us de cap d´aquestes
tecnologies.
1. Què opina de que passin tants espectacles de qualitat per la,ciutat de Girona
però que paradoxalment en canvi no hi hagin companyies professionals estables
en el territori que puguin establir-se i fer la seva feina des del territori? Tothom
ha de passar per Barcelona...
» És important que passin bons espectacles per Girona i que hi hagin artistes gironins
i catalans treballant per tota Catalunya. Sense exhibició d´espectacles no es pot
treballar i es necessita una certa correspondència directa entre la demanda i l´oferta
d´artistes. És normal que hi hagi molta més feina a Barcelona, on per cert el 80% dels
actors i actrius son de fora de la ciutat.
Ópera La Bohème
En el Liceu de Barcelona. Música de Puccini. Compra ya tu entrada
liceubarcelona.cat/laboheme
Pàgina 2 de 2
www.diaridegirona.cat es un producte de Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de
www.diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual
Publicacions del grup Editorial Prensa Ibérica
Diari de Girona | Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La
Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | El
Boletín | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Lotería de Navidad
http://comunitat.diaridegirona.cat/entrevista-chat/3760/Actualitat/Alex-Rigola/entrevi...
23/02/2012