apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya

6
2
EL TRANSPORT A TRAVÉS DE LA
MEMBRANA PLASMÀTICA
La bicapa lipidíca de la membrana actua com una barrera que separa dos medis aquosos: El medi
extern del citosol. Manté el medi intern amb una elevada concentració molecular, a més d’una
càrrega elèctrica interna de signe negatiu.
Les cèl·lules requereixen nutrients de l’exterior i també necessiten eliminar substàncies de rebuig
procedents del metabolisme. A més, han de mantenir el seu medi intern estable, amb la regulació de
la concentració interna, per a la qual cosa transporten, a través de la membrana, aigua i soluts.
La membrana presenta una permeabilitat selectiva, ja que permet el pas de petites molècules,
sempre que siguin lipòfiles, però regula el pas de molècules no lipòfiles. Hi ha dues modalitats de
transport: una de passiva, sense desgast d’energia. i una d’activa, amb consum d’energia.
2.1 EL TRANSPORT PASSIU
Es un procés espontani de difusió de substàncies a través de la membrana. Sempre es produeix a
favor del gradient, és a dir, del medi on n’hi ha més al medi on n’hí ha menys.
- Gradient de concentració. Les molècules, per simple difusió, passen des del medi on es
troben més concentrades cap al medi on la concentració és més baixa.
- Gradient elèctric. Generalment. el medi extern es positiu i negatiu el medi intern cel·lular. Per
simple difusió, els ions amb càrrega positiva entren a la cèl·lula i els ions negatius en surten.
La conjunció dels dos gradients origina el gradient electroquímic que facilita o redueix la difusió de
les molècules a través de la membrana.
Difusió simple
És el pas de petites molècules a favor del gradient electroquímic.
Les molècules no polars o liposolubles
travessen la membrana plasmàtica. Entre
aquestes molecules hi trobam gasos, com
ara l’O2 i el CO2, i algunes hormones
com per exemple els esteroides.
També poden passar per difusió simple
algunes molècules sense càrrega com
l’aigua, la glicerina o l’urea. Aquestes
molècules poden passar la bicapa a
través de porus, unes estructures
proteiques tubulars que travessen la
membrana (porines, aquaporines) i que
tenen els seus dos extrems sempre
oberts. Bona part de l’aigua que entra a la
cèl.lula ho fa a través de les aquaporines
Aquest transport és més ràpid com més petita sigui la mida de la molècula, com més gran sigui el
gradient de concentració o diferència de concentració entre els dos costats de la membrana, i com
més lipòfila o apolar sigui la substància que ha de travessar la bicapa lipidica.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau