apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya

Les proteïnes
Les proteïnes constitueixen l’altre 50 % de la membrana (tot i que el percentatge varia d’una
membrana a una altra).
Es disposen de tal manera que els radicals polars queden fora de la membrana i els radicals lipòfils
estableixen contacte amb els lípids de la membrana. Tenint en compte la disposició en la bicapa, les
proteïnes es poden classificar en:
4
- Proteïnes integrals o intrínseques. Estan totalment o parcialment englobades en la bicapa
Tenen una part hidrofòbica (o lipòfila) que se situa a l’interior de la bicapa, en contacte amb les
cues dels àcids grassos, mentre que els extrems externs són hidrofílics. Formen enllaços amb
els lípids i només se separen amb tractaments forts (detergents, dissolvents orgànics...)
Si travessen la bicapa i presenten sectors polars cap al medi extern i cap al medi intern,
s’anomenen proteïnes transmembranoses.
- Proteïnes perifèriques o extrínseques. Estan adossades a la bicapa. Són proteïnes
solubles que només tenen sectors polars amb els quals s’uneixen als radicals polars del lípids
de membrana i de les proteïnes integrals.
- Proteïnes ancorades. Algunes proteïnes perifèriques poden estar ancorades a lípids, i
d’altres, perifèriques o integrals, ancorades al cirtoesquelet per fixar-lo. Aquestes proteïnes
romanen immòbils i marquen determinades zones.
El glicocàlix
És el conjunt de cadenes oligosacàrids pertanyents als glicolípíds i les glicoproteïnes de la
membrana cel·lular. Es a la cara externa de la membrana plasmàtica de moltes cèl.lules animals.
Propietats de la membrana plasmàtica
La membrana presenta dues propietats derivades de la seva composició:
Estructura dinàmica. La membrana actua com una estructura dinámica en la qual les molècules que
la componen es desplacen lateralment. Això permet que la membrana pugui autoreparar-se
(autotancament) si sofreix una ruptura o fusionar-se amb qualsevol altra membrana.
Estructura asimètrica. La membrana plasmàtica és una estructura asimétrica que només té
glicolípids i glicoproteïnes (glicocàlix) a la cara externa de les cèl.lules animals. Les proteïnes de la
membrana també es distribueixen de manera heterogènia, ja que algunes únicament es disposen a
la superfície externa, mentre que d’altres són especifiques de la cara interna.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau